Poemes de Sant Jordi 2014

 
no ad

Embed or link this publication

Description

Llibret recull del poemes 2014. Hi ha tres capítols: recitar, crear i cantar

Popular Pages


p. 1

                                                                                                 

[close]

p. 2

Index: POESIES D’AUTOR: Dolça Catalunya (J. Verdaguer) El meu poble (Bofill i Puig) La ginesta (Joan Maragall) Som i serem (Àngel Guimerà) La Senyera (Joan Maragall) Abril (Miquel Martí Pol) El Timó (I. Bargués ) Jo tinc una caseta (R. Folch) El campanar de Lleida Recita: Aida Masot Recita : Razvan Anghel Recita: Mar Estopà Recita: Inés Berjadi Recita: Roger Nadal Recita : Clàudia Sendrós Recita: Diana Bobeica Recita: Pau Bobet Recita: Elda Sans POESIES DE CREACIÓ: Sant Jordi Els pollets La plaça Les flors El molí Els tigres El caragolet El meu hortet El timó   Aida Masot Razvan Anghel Mar Estopà Inés Berjady Roger Nadal Clàudia Sendrós Diana Bobeica Elda Sans Pau Bobet CANÇONS:   Els tres tambors La cançó de les balances Puff el drac màgic

[close]

p. 3

 

[close]

p. 4

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s'allunya d'enyorança es mor. Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau! On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat? Mes ai, mes ai! On trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu. Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, no us veuré més! Oh! si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués! Oh mariners, lo vent que me'n desterra que em fa sofrir! Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra, que hi vull morir! Jacint Verdaguer

[close]

p. 5

. El meu poble té una plaça, plena d'arbres i de sol s'hi passeja el Sr. Alcalde i també tothom qui vol. El meu poble té una escola, una ermita i un mercat tot de cases rielleres amb flors blanques al terrat. El meu poble té tavernes on s'hi beu tant vi com cal si la gent fa massa gresca també hi ha un municipal. (Bofill, M.; Puig, A.; Serrat, F.)                  

[close]

p. 6

                                            La ginesta altre vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor. Per a fer-li una abraçada he pujat dalt del serrat: de la primera besada m'ha deixat tot perfumat. Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent: la ginesta es regirava furiosa al sol rient. Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me n'ha dit prou. Amb un vimet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu. Quan l'he tinguda lligada m'he girat de cara al mar... M'he girat al mar de cara, que brillava com cristall; he aixecat el pom enlaire i he arrencat a córrer avall.                  Joan  Maragall      

[close]

p. 7

SOM I SEREM GENT CATALANA Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol, que no hi ha terra més ufana sota la capa del sol. Déu va passar-hi en primavera i tot cantava al seu pas. Canta la terra encara entera, i canta que cantaràs. Canta l’ocell, el riu, la planta, canten la lluna i el sol. Tot treballant la dona canta, i canta al peu del bressol. I canta a dintre de la terra lo passat jamai passat. I jorns i nits, de serra en serra com tot, canta el Montserrat. Àngel Guimerà                

[close]

p. 8

EL CANT DE LA SENYERA Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants. Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que volei! Contemplem-la en sa dolça majestat! Oh bandera catalana!, nostre cor t'és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel. I et durem arreu enlaire, et durem, i tu ens duràs: voleiant al grat de l'aire, el camí assenyalaràs.                 Joan Maragall  

[close]

p. 9

Per l'abril, si cada gota en val mil,   cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. Amb pluja, roses i llibres celebrem la festa gran, que ningú no en quedi fora, ni i els d'ara ni els qui vindran. Que sant Jordi se senti   sempre ben acompanyat i ens ajudi, als uns i als altres,   a poder guanyar el combat que fa tants segles que dura i encara no s'ha acabat. Per això, quan l'abril pinta tots els marges de color i fa les nits molt més tèbies i el cel més encisador, convé que tots, nois i noies, cantem ben fort la cançó: Per l'abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil.                

[close]

p. 10

                A les terres del meu poble hi floreix el timó aviat. I,,, la seva olor agradable omple l'aire perfumat. Quan sortim a passejar Un ramet n'hem de collir L' olor podrem sentir I la casa perfumar   Isabel Bargués          

[close]

p. 11

                                                                JO TINC UNA CASETA.   Jo tinc una caseta, una caseta blanca; té un caminal que hi porta i un jardinet amb tanca. Té una teulada roja que li fa de capa; amb una xemeneia per on el fum s’escapa. Té una porteta verda i una petita entrada i una finestra amb vidres per on contemplar la prada. Jo tinc una caseta xica, bonica i clara on visc en companyia del pare i de la mare. Ramon Folch i Camarasa.                      

[close]

p. 12

A dalt de la montanya que domina l’ermosura dels termes lleidatans, s'axeca un campanar fet per titans ó per homes de rassa gegantina. Quan guaita cap a vall, l'aigua veina del riu li dona espill y l'horta encants; y guaitant cap amunt, toca amb les mans y conversa amb la lluna y la boirina. Pugem-hi, doncs... l'escala cargolada qu'als ulls dona mareig y al cor neguit sembla qu'estigui des de'l cel penjada. Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit, si't sents d'áliga'l cor, pren revolada, que ja ets a mitg camí de l’infinit! Magi Morera i Galicia              

[close]

p. 13

         

[close]

p. 14

En Jordi va arribar I la rosa li regala. L’Anna contenta va estar i el llibre li va donar. Van fer un entrepà era l’hora de sopar. Mentre la música sonava el vent els cabells acaronava. Al tard al cotxe van anar ja que demà cal treballar. Es fan un petó emocionant quan la diada s’ha acabat. Aida Masot Comes 11/04/14 Tots dos van fer una caminada tot gaudint de la diada. Molta gent van trobar i amb tot van parlar. A les parades s’aturen i les roses ensumen. Feia un dia amb molt de sol. la gent formava un rierol. Van seure els dos al banc llegint i descansant

[close]

p. 15

La llocada que sentiu ja pastura fent piu piu. Els pollets, sense barrera, corren, corren... fent carrera. Tant groguets com l’argent agraden a tota la gent . Són simpàtics i juganers, eixerits i cridaners. Per tot arreu es fiquen i ho graten i piquen. Cap aquí i cap allà van i venen mentre tot ho picotegen. Si de veritat els vols esverar només cal tira’ls molles de pa. Els pollets... tant petitets són els meus amiguets. Razvan. (6è curs)    

[close]

Comments

no comments yet