MBVol04n1

 

Embed or link this publication

Description

Revista de la Real acadèmia de medicina de les Illes Balears. Volumen 4, número 1, 1989

Popular Pages


p. 1

Medicina Balear REAL ACADEMIA DE MEDICINA Y CIRUGIA DE PALMA DE MALLORCA -----·-- •• 1.• .. CON LA COLABORACION DE LA CONSELLERIA . DE SANIDAD DEL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LAS ISLAS BALEARES ;.. Volumen 4, Número 1 - Enero/Abril 1989

[close]

p. 2



[close]

p. 3

Medicina-Balear REAL ACADEMIA DE MEDICINA Y CIRUGIA DE PALMA DE MALLORCA Volumen 4, Número .1 Enero/Abril 1989 Presidente José M . Rodríguez Tejerina Director: Arnaldo Casellas Bernat Secretario de redacción: Juana M.ª Román Piñana Comité científico: Francisco Medina Martí, Juan Manera Revira, Santiago Forteza Forteza, Andrés Torrens Pastor, Victoriano Fernández Vila, Bartolomé Darder Hevia, . Miguel Manera Rovira, Bartolomé Mestre Mestre, Pedro Aguiló, Santiago Luelmo Román, Miguel Munar Qués, Nicolás Pascual Piris, José Tomás Monserrat, Miguel Llobera Andrés, Guillermo Mateu Mateu, B. Cabrer Barbosa, José Miró Nicolau, Antonio Montís Suau, Feliciano Fuster Jaume, Carlos Viader Farre. CON LA COLABORACION DE LA CONSELLERIA DE SANIDAD DEL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LAS ISLAS BALEARES Redacción: Morey, 8. Teléfonos: 721230. 07001 PALMA DE MALLORCA .

[close]

p. 4



[close]

p. 5

Medicina . Balear REAL ACADEMIA DE MEDICINA Y CIRUGIA DE PALMA DE MALLORCA SUMARIO Editorial Prevención escolar de la droga. J. María Tejerina 5 Originales Distribució geografica del cancer colo-rectal a Mallorca. A. Obrador Adrover, E. Benito Oliver, E. Cabeza lrigoyen, l. Garau Llinas, A. Recober Martínez, M. Mulet Gutiérrez, A. Avella Mestre 7 Originales Carcinoma oral en Baleares: Estudio clínico-terapéutico en una muestra de 74 pacientes. G. Forteza González, A. Coll 17 Originales Estudio de la infección por el virus de la hepatitis B (VHB) y el virus de la inmunodeficiencia humana (VIH) en personal hospitalario tras exposición accidental. O. Hidalgo, M.J. Erroz, A. Bassa y F. Salva 39 Originales El colgajo de pectoral mayor en cirugía maxilofacial (y 11). Variante de la técnica con pedículo no tunelizado. F. Hipólito Fonseca, G. Forteza González, M. Mateas Micas 44 Complicaciones menores en el uso de dispositivo intrauterinos. R. Aguiló, R. Lizarbe, P. Vinagre, J. Vergés, A. Forteza, M. Durán Originales 50 Originales Los antagonistas opiáceos (la naltrexona): nueva modalidad terapéutica para el tratamiento de la dependencia de heroína. A. Estela, J. Forteza-Rei, L. Mestre, J. Altés y B. Cabrer 55 Protocolo Actuación ante un síndrome febril agudo. J.A. Ballesteros, D. Portela, E. Villar, A. Fuika 59

[close]

p. 6

Casos clínicos Tejido mamario axilar accesorio en mujer de 22 años. Descripción de un caso diagnosticado por tomografía ·computerizada. M. Herrera, C. Señor, V. Henales, J.E. Serra, J. Torrecabota 63 Historia y enfermedad. J . María Tejerina 67 D. Portela Orjales. 69 Historia Sección Bibliográfica

[close]

p. 7

Editorial Prevención escolar de la droga José María Tejerina Amador Calafat Tur acaba de dar a conocer su laureada tesis doctoral, Prevención escolar de la droga. Estudio estadístico sobre las circunstancias que concurren en los niños mallorquines en edad escolar que caen en la tentación de consumir drogas; y los métodos considerados más eficaces para prevenir tan desafortunada contingencia . Los estudios científicos sobre toxicomanías en España son, todavía, escasos. Además la mayoría de ellos se centran en las formas de tratar a los drogadictos, pero no se ocupan de la prevención de este tremendo vicio. La lucha contra la droga, sin ertlbargo, precisa tanto de medidas asistenciales como profilácticas. Estas últimas, sin duda alguna, tienen su área principal de acción en la escuela. Los niños pasan la mayor parte de las horas del día en el colegio. De ahí la importancia de los pedagogos en el combate contra la plaga más grave que afecta hoy a nuestr.a sociedad. Las Islas Baleares figuran en el ranking mundial como lugar de alto riesgo en el consumo de estupefacientes. Es urgente, por tanto, que se aborde en profundidad el establecimiento de medidas preventivas contra la toxicomanías. Se tiende, actualmente, a practicar una prevención puramente simbólica . Se informa durante unas pocas horas en el curso escolar a los alumnos de los terroríficos peligros que entraña el consumo de drogas, débiles y duras. Así los padres, los educadores, los gobernantes, quedan satisfechos; se desentienden del problema. Actitud que semeja la del avestruz. Cabe otra estrate- gia más difícil, más honda, más humna. Una planificación a largo plazo, primero contra las drogas legales, el alcohol, el tabaco. Y, luego, en favor de la mejora de los hábitos sociales. Que apueste por una nueva concepción de la salud. Los programas preventivos no deben reducirse a una información, a veces contraproducente, dirigida exclusivamente contra las drogas ilegales. (La denominada solución americana) . Hay que despertar el afán por una vida sana, que rechace los errores de la alimentación, el consumo excesivo de grasas, de tóxicos. Exalte el amor a la Naturaleza, promocione el deporte, propugne el ejercicio físico, deseche la violencia. Procure, en fin, la eliminación de las tensiones espirituales. (Es la denominada solución europea) . La prevención de las t'Oxicomanías debe arrancar, pues, de la infancia y es muy recomendable sea incluida en un programa global de educación de la salud. Que se desarrollará en las escuelas. Por equipos constituidos por maestros, psicólogos y asistentes sociales. Arropados por la comprensión y el cariño de las familias y de la sociedad . Todos, conjuntamente, tratarán de hacer desaparecer la angustia, la depresión, tan frecuentes en los niños introvertidos. Y aspirarán a crear un clima educativo de fecundo y agradable optimismo. Al mismo tiempo tendrán que eliminar la propaganda en favor de las drogas que realiza la literatura underground. (He leído, a un famoso autor, que la heroina regenera las neuronas y hace germinar otras nuevas) . Es preciso neutralizar toda suerte de informaciones audiovisuales y el señuelo de la música moderna que pretenden crear un aura mágica en torno al uso de la marihuana, el L.S.D., la heroína, la cocaína . No olvidemos que lo prohibido, lo peligroso, atrae siempre a la juventud. Hay que desmitificar el papel de las drogas como solución audaz de los problemas de la existencia. El doctor Calafat ha realizado una encuesta en cerca de cuatro mil alumnos de diversos centros docentes de Ciutat y algunos pueblos de Mallorca. Ha conseguido averiguar la frecuencia de las toxicomanías, las tasas de con.sumo de las distintas dro- 5

[close]

p. 8

gas entre los escolares mallorquines. La actitud de los niños ante la oferta de estupefacientes. La picaresca que adorna estas lucrativas actividades proselitistas. Establece, el nuevo doctor, dos grupos de escolares. Uno, el de los no consumidores de droga. Otro, opuesto, formado por los consumidores. Entre uno y otro, como un puente, sitúa al pelotón de los que se inician utilizando drogas legales (tabaco, alcohol), y, que muchas veces, terminan consumiendo, además, narcóticos ilegales . El perfil psicológico de los drogadictos es, asimismo, sagazmente analizado, como el de padres y profesores. El cumplido estudio de Amador Calafat fue dirigido por el profesor Ballús, catedrático de Psiquiatría de la Universidad de Barcelona, y ha sido.pulcramente editado por la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social del Govern Balear. Lleva un acertado prólogo del consel/er Gabriel Oliver Capó. 6

[close]

p. 9

Original Distribució geografica del cancer colo-rectal a Mallorca* A. Obrador Adrover, E. Benito Oliver E. Cabeza lrigoyen, l. Garau Llinas, Á. Recober Martínez, M. Mulet Gutierrez A. A vella Mestre ' de més de mil casos, que constitueixen la base del present treball. L'objectiu del present treball és coneixer si hi ha diferencies en la distribució geografica d'aquesta malaltia a la nostra illa. Material i metodes 1. Aspectes geogratics de Mallorca . Mallare~ és l'illa més gran de l'arxipelag balear. Es situada entre els paral·lels 39º 15' 45" (punta de les Salines) i 39° 57' 15" (cap de Formentor) de latitud nord, i els meridians 2° 21' 23" (punta Negre de Sant Elm) i 3º . 39' 33" (cap de Pera) de longitud est. Es separada uns 37 km. de Menorca i 81 de les antigues Pitiüses, mentre que la distancia de la costa continental supera els 200 km. Les dimensions maximes de l'illa són 96 km. d'est a oest i 76 km. de nord a sud. Té una superficie de 3.625 km 2 • Mallorca té un clima calid subtropical o mediterrani. Les temperatures són suaus. La pluviositat és de 550 mm . l'any. La humitat relativa és molt alta (66,9%) amboscil·lacions molt acusades a l'estiu. Mallorca amb els seus límits marítims ben fixats, sense problemes de delimitació, a l'hora de la regionalització presenta la dificultat de descobrir la seva estructura interna en una articulació comarcal. Hem utilizat una de les divisions que inclou set comarques: - Les terres del Pariatge - La ciutat de Mallorca - El Raiguer - Les badies de llevant - El pla - Llevant i mitjorn - La serra de tramuntana Finalment farem menció a la divisió administrativa municipal. La utilització deis municipis permet descobrir petits nuclis amb una possible incidencia més elevada, pero el nombre de casos que es distribuira a cada municipi petit per ventura no sera suficient per trabar una significació estadística. 2. Aspectes demogratics. Pera la realització d'aquest treball hem uti7 La distribució de les malalties en una zona geografica més o menys extensa és important per diferents raons. La geografía de les malalties és un deis aspectes classics de l'epidemiologia. A partir del coneixement de les diferencies en la incidencia de les malalties és possible formular hipotesis etiologiques. Posteriorment cal dissenyar estudis específics per mirar de comprovar o rebutjar aquestes hipotesis etiologiques. Deixant de banda els aspectes d'epidemiologia analítica, resulta evident que saber la distribució geografica de les malalties permet planificar millar els recursos assistencials i preveure les necessitats futures. Hi ha pocs estudis relatius a la distribució de les malalties a Mallorca. Si ens referim al cancer, només coneixem un treball sobre la mortalitat on hi ha dades deis pobles de Mallorca. Es tracta del discurs de Bernat Obrador i Nadal pronunciat a la Reial Academia de Medicina i Cirurgia de la ciutat de Mallorca el dia 30 de maig del 1926 sobre el cancera Mallorca. L' existencia d'un registre de població de cancer colo-rectal a Mallorca que funciona des de l'any 1982 ha fet possible reunir una serie * Premio de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca 1988.

[close]

p. 10

lizat les dades de població proporcionades per l'lnstitut Balear d'Estadística. Hem fet servir especialment les piramides de població globals per Mallorca i per municipis. Hem calculat la piramide de població corresponent a cada una de les comarques estudiad es. 3. El registre poblacional de cancer colorectal. L'estudi cobreix un període de sis anys que va des del gener de l'any 1982 fins el desembre de l'any 1987. Durant aquest període s'han diagnosticat a Mallorca 1.049 casos de cancer colo-rectal. Hem ordenat els casos d'acord amb el municipi de residencia en el moment del diagnostic, i també segons el sexe i l'edat. 4. Analisi de les dades. Per estudiar les diferencies geogratiques en la incidencia compararem la incidencia global del cancer colo-rectal a Mallorca amb cada una de les incidencies que trobem a la unitat geografica que estudiem (municipi o comarca) . Per fer aquesta comparació més correcta hem d'eliminar el biaix produ"it perla diferent estructura de població de cada unitat geografica. Amb aquesta finalitat hem estandaritzat les taxes utilizant el metode indirecte. Així cercam el nombre esperat de casos de cancer colo-rectal a cada unitat geografica considerant que la distribució per edats d'aquests casos és la mateixa que la de Mallorca. La relació entre el nombre real de casos i el nombre esperat és l'Índex Estandaritzat d'lncidencia (l.E.I.). A la literatura anglosaxona és la «Standard lncidence Ratio» (S.l.R.). Així, les diferencies observades en l'índex estandaritzat d' incidencia de cada unitat geogratica en relació a la unitat o a la centena ens indica la variació percentual de la incidencia de cada unitat geogratica en relació a la incidencia global de Mallorca. Dit d'una altra manera, atribu"im a la incidencia de Mallorca el valor de 1OO. D'aquesta manera si l'índex estandaritzat d'incidencia de cancer d'aquest municipi és igual a 100 podem considerar que la incidencia de cancer d'aquest municipi és igual a la incidencia global de Mallorca. Un índex més elevat de 1 .00 ens indica un ex8 cés d'incidencia i un índex inferior a 100 un detecte. Hem utilitzat setze categories d'edat (0-4, 5-9, ... + 75). Una vegada tenim l'índex estandaritzat d'incidencia hem calculat la taxa estandaritzada d'incidencia (T.E.I.) per cada unitat geogratica. Aquesta es calcula fent un ajustamente indirecte de taxes agafant com a població de referencia la població de Mallorca i indica la importancia relativa de la incidencia de cada unitat geografica en relació a les altres. 5. Nivell de significació estadística. Hem calculat l'interval de confianc;:a de cada índex estandaritzat d'incidencia segons el metode desenvolupat al Centre Internacional de Recerca del Cancer de Lió. Si el valor de 100 es traba dins l'interval podem dir que la incidencia de la unitat geografica no és significativament diferent a la incidencia de Mallorca. Si el valor de 100 és fora de l'interval podem considerar que la incidencia és significativament diferent. El nivell de confianc;:a utilitzat com a criteri per valorar la significació estadística és del 95%. Resultats Durant el període d'estudi s'han diagnosticat a Mallorca 1.049 casos de cancer colo-rectal. Hem analitzat com es distribueixen en els municipis i a les comarques que hem indicat a l'apartat anterior. Presentam els resultats en forma de taules. A les taules hi ha la informació següent: el nombre de casos observats, el nombre de casos esperats, l'índex estandaritzat d'incidencia, l'interval i la taxa estandaritzada d'incidencia. Hi ha sis taules, de la 1 a la 6, corresponents als municipis: en primer lloc hi ha les dades corresponents a tots els casos i els municipis estan ordenats per ordre alfabetic, després posam els municipis per ordre d'incidencia. Les altres corresponen al cancer colorectal en els homes (primer els municipis per ordre alfabetic i després per ordre d'incidencia). Finalment presentam les dades corresponents a les dones. Seguim la mateixa sistematica a les comarques pero no

[close]

p. 11

!. E. l. bbbb§ 120 - 134 _.Y tEEE ~L[-1 u::g [gJ 105 - 119 90 - 104 7 5 - 89 GO 74 Figura 1 Distribució comarcal del cancer colo-rectal a Mallorca segons l'índex estandaritzat d 'incidencia (l.E.I.). hem fet la taula ordenant les comarques per ordre !'incidencia ja que només n'hi ha set. Discussió El primer treball que va demostrar la importancia de la distribució geografica de les malalties va esser el de Snow de l'any 1855 durant una epidemia de calera a Londres. Estudiant la localització deis malalts damunt un planol de la ciutat es va poder concloure que una de les xarxes de distribució de l'aigua potable era la causa de la malaltia. També la distribució geogratica deis casos de mesotelioma va esser el primer indici de la relació entre asbestos i mesotelioma pleural. S'ha publicat un atles de la mortalitat per cancer a Espanya que estudia les diferencies provincials de la mateixa manera. També coneixem les publicacions d'una serie de registres de cancer que han fet 9 una analisi de la distribució geogratica del cancer a la zona que cobreix el registre. No tenim informació de cap treball anterior realitzat a Mallorca utilitzant aquesta metodologia . Per tant no podem fer referencia a estudis previs que serien útils per valorar si, amb el temps, s'han produ"it diferencies. Si miram el resultats per municipis podem observar que n'hi ha que presenten un índex estandaritzat d'incidencia significativament més baix. Són els municipis de: Sa Pobla, Capdepera, Son Servera, Ses Salines i Lloseta. En els darrers quatre el nombre de casos és molt petit per donar massa importancia a aquesta significació perque una variació d'un cas la canviaria. A Sa Pobla el problema és diferent i caldria ampliar aquest estudi per tractar de confirmar aquesta trobada. A Mancor trobam un índex estandaritzat d'incidencia més elevat que la incidencia de Mallorca. Aquí també ens trobam amb un nombre petit de casos i hem d'esser prudents a

[close]

p. 12

l'hora d'interpretar aquestes dades. Si ens fixam en la distribució comarcal trobam que a les badies de llevant i en el llevant-migjorn hi ha un índex estandarit- zat d' incidencia significativament més baix. Pensam que és posible que en aquestes comarques, geograficament les més allun- TAULA 1 TAULA DE MUNICIPIS DE MALLORCA. IEI DEL CANCER COLO-RECTAL. HOMES 1 DONES. SEGONS L'ORDRE ALFABETIC Població Alaró Alcúd ia Algaida Andratx Arta Banyalbufar Binissalem Búger Bunyola Calvia Campanet Campos Capdepera Consell Costitx Deia Escarea Esporles Estellencs Felanitx Fornalutx Inca Lloret Lloseta Llubi Llucmajor Manacor Mancar M . de la Salut Marratxí M ontu'iri Muro Palma Petra Poll enc;:a Porreres Pobla (Sal Puigpunyent Sence lles S. Joan S. Llorenc;: Sta. Eugenia Sta. Margalida Sta. Maria Santanyi Selva Ses Salines Sineu Sóller Son Servera Valldemossa Vilafranca Ariany C. Obs. C. Esp. l.E.I. lnterval T.E.I. 15 6 6 18 13 1 6 2 5 20 7 23 3 2 1 o 9 o 29 o 27 5 1 3 30 49 7 6 14 6 12 533 9 23 13 13 1 4 4 8 6 5 8 11 7 1 5 24 2 5 4 1 1 9.25 11 .08 8.93 13.67 15.25 1.33 9.74 2.58 6.63 16.01 6.03 16.70 10.28 4.47 1.93 1.25 0.00 6.96 0.00 32.40 0.00 35.28 2.39 8.07 5.35 31 .97 53.81 2.28 5.15 15.68 6.31 14.22 508.22 7.42 27.07 12.53 23.86 2.90 4.65 5.19 10.20 2.47 10.12 8.50 15.94 7.55 6.16 7.24 24.64 9.51 3.29 5:89 2.59 162.2 54.1 67.2 131.4 85.2 74.9 61 .6 77.4 75.4 124.8 116.1 137.7 29.1 44.7 51.7 80.2 O.O 129.2 89.5 o.o o:o 76.53 209.5 12.4 56.1 93.8 91.0 306.9 116.4 89.3 95.0 84.4 104.8 121 .3 84.9 103.7 54.4 34.4 85.9 77.0 78.4 243.2 49.3 94.1 69.0 92.6 16.2 69.1 97.3 21.0 152.0 67.9 38.6 90.81-267.45 19.85-122.74 24.63-152.29 78.05-208.11 45.37-145.77 2.25418.79 22.58-139.63 9.30-279.84 24.43-176.01 76.32-192.94 46.60-222.55 87.30-206.64 6.03- 85.31 * 5.36-161 .52 1.55-288.60 2.40445.60 0.00- 00.00 59.19-245.40 0.00- 00.00 59.93-128.54 0.00- 00.00 73.83-144.55 67.78488.28 0.37- 69.02* 11.58-163.92 63.30-133.96 67.36-120.38 123.24-588.59 31.45-264.07 48.78-149.87 34-86-215.53 43.60-147.39 96.33-114.16 55.52-230.18 53. 86-127.48 55.22-177.41 29.00- 93.16* 1.03-192.06 23.44-220.21 21 .00-197 .30 33.82-154.50 89.06-550.60 16.00-115.31 40.58-185.41 34.44-123.46 37.21 -177.74 0.48-90.42* 22.37-161 .18 62.41 -144.92 2.52- 75.92* 49.24-354.71 18.50-173.85 1.15-215.05 51 .64 17.24 21 .39 41 .91 27.14 23.85 19.61 24.66 24.01 39.76 36.96 43.86 9.29 14.25 16.46 25.55 0.00 41 .15 0.00 28.49 0.00 33.39 66.70 3.94 17.86 29.87 28.99 97.72 37.07 28.43 30.25 26.87 33.39 38.62 27.05 33.03 17.34 10.97 27.36 24.52 24.97 77.45 15.72 29.97 21 .97 29.50 5.16 22.00 31.00 6.69 48.42 21 .63 12.29 10

[close]

p. 13

yades de Ciutat, hi hagi un subregistre deis casos de cancer, que afecti principalment la població d'edats més avan<;:ades, que no accedeix d'igual manera al sistema sanitari, i aixo podría explicar aques- ta, aparentment, baixa incidencia. De qualsevol manera, aquest és un deis mecanismes de control de qualitat del Registre mateix que a partir d'ara, haura de fer investigacions en aquest sentit. Si aquestes TAULA 2 MUNICIPIS DE MALLORCA ORDENATS SEGONS IEI. HOMES 1 DONES Població Mancar Sta. Eugenia Lloret Alaró Valldemossa Campos Andratx Esporles Calvia M . de la Salut Campanet Inca Palma Porreres Sóller Montu'iri Sta. Maria Llucmajor Selva Manacor Felanitx Marratxí Sencelles Arta Pollenc;:a Muro Deiá S. Lloren<;: Búger S. Joan Bunyola Banyalbufar Sineu Santanyí Vilafranca Algaida Binissalem Llubí Pobla (Sa) Alcúdia Costitx Sta. Margalida Consell Ariany Puigpunyent Capdepera Son Servera Ses Salines Lloseta Escarea Estellencs Fornalutx C. Obs. 7 6 5 15 5 23 18 9 20 6 7 27 533 13 24 6 8 30 7 49 29 14 4 13 23 12 1 8 2 4 5 1 5 11 4 6 6 3 13 6 1 5 2 1 1 3 2 1 1 o o o C. Esp. 2.28 2.47 2.39 9.25 3.29 16.70 13.67 6.96 16.01 5.15 6.03 35.28 508.22 12.53 24.64 6.31 8.50 31 .97 7.55 53.81 32.40 15.68 4.65 15.25 27.07 14.22 1.25 10.20 2.58 5.19 6.63 1.33 7.24 15.94 5.89 8.93 9.74 5.35 23.86 11 .08 1.93 10.12 4.47 2.59 2.90 10.28 9.51 6.16 8.07 0.00 0.00 0.00 /.E./. 306.9 243.2 209.5 162.2 152.0 137.7 131.4 129.2 124.8 116.4 116.1 76.53 104.8 103.7 97.3 95.0 94.1 93.8 92.6 91.0 89.5 89.3 85.9 85.2 84.9 84.4 80.2 78.4 77.4 77.0 75.4 74.9 69.1 69.0 67.9 67.2 61 .6 56.1 54.4 54.1 51 .7 49.3 44.7 38.6 34.4 29.1 21 .0 16.2 12.4 O.O lnterval T.E.I. o.o o.o 123.24-588.59 89.06-550.60 67.78-488.28 90.81 -267.45 49.24-354.71 87.30-206.64 78.05-208.11 59.19-245.40 76.32-192.94 31.45-264.07 46.60-222.55 73.83-144.55 96.33-114.16 55.22-177.41 62.41-144.92 34.86-215.53 40.58-185.41 63.30-133.96 37.21 -177.74 67 .36-120.38 59.93-128.54 48.78-149.87 23.44-220.21 45.37-145.77 53.86-127.48 43.60-147.39 2.40-445.60 22.82-154.50 9.30-279.84 21.00-197.30 24.43-176.01 2.25-418.79 22.37-161.18 34.44-123.46 18.50-173.85 24.63-152.29 22.58-139.63 11.58-163.92 29.00- 93.16* 19.85-122.74 1.55-288.60 16.00-115.31 5.36-161 .52 1.15-215.05 1.03-192.06 6.03- 85.31 * 2.52- 75.92* 0.48- 90.42* 0.37- 69.02* 0.00- 0.00 0.00- 0.00 0.00- 0.00 97.72 77.45 66.70 51 .64 48.42 43.86 41 .91 41 .15 39.76 37.07 36.96 33.39 33.39 33.03 31 .00 30.25 29.97 29.87 29.50 28.99 28.49 28.43 27.36 27.14 27.05 26.87 25.55 24.97 24.66 24.52 24.01 23.85 22.00 21 .97 21.63 21 .39 19.61 17.86 17.34 17.24 16.46 15.72 14.25 12.29 10.97 9.29 6.69 5.16 3.94 0.00 0.00 0.00 11

[close]

p. 14

confirmassin un subregistre per aquesta patología, ens hauríem de demanar si no existeix també una manca d'utilització del sistema sanitari, fortament centralitzat a Ciutat, per part de la gent de més edat d'aquesta zona. Subregistre que també hauria d'afectar altres patologies. Aquest treball descriptiu ha servit per fer TAULA 3 MUNICIPIS DE MALLORCA PER ORDRE ALFABETIC. IEI DE.CANCER COLO-RECTAL. HOMES Població (h) Alaró Alcúdia Algaida Andratx Arta Banyalbufar Binissalem Búger Bunyola Calvia Campanet Campos Capdepera Consell Costitx Dei a Escorca Esporles Estellencs Felanitx Fornalutx Inca Lloret Uo seta Llubí Llucmajor Manacor Mancor M. de la Salut Marratxí M ontu'iri Muro Palma Petra Pollenc;a Porreres Pobla (Sa) Puigpunyent Sancelles San Joan S. Llorenc; Sta. Eugenia Sta. Margalida Sta. M . del Camí Santanyí Selva Ses Salines Sine u Sóller Son Servera Valldemossa Vilafranca Ariany C. Obs. 9 5 4 11 9 o 2 1 2 11 5 11 2 1 o o o 6 o 12 15 1 o o 1 20 27 3 3 5 4 7 292 5 14 5 9 3 3 4 3 5 7 2 o 1 o 2 16 2 1 4 1 C. Esp. 4.87 6.14 5.20 7.19 8.52 0.00 5.16 1.45 2.53 8.78 3.47 9.49 5.76 2.54 0.00 0.00 0.00 3.84 0.00 18.02 0.00 19.72 1.29 4.48 0.00 17.82 30.41 1.25 2.90 8.95 3.45 7.93 261.15 4.13 15.55 7.14 13.66 0.00 2.28 2.92 5.87 1.26 5.63 4.73 9.05 4.06 0.00 4.04 12.72 5.47 1.71 3.29 1.48 /. E./. /nterval T.E.I. 184.8 81.4 76.9 152.9 105.6 00.0 38.7 68.9 56.6 125.2 144.0 11 5.9 34.7 39.3 00.0 00.0 00.0 156.2 00.0 66.5 00.0 76.0 77.5 22.3 00.0 112.2 88.7 240.0 103.4 55.8 115.9 88.2 111.8 120.8 90.0 70.0 65.8 00.0 43.8 102.7 51.1 317.4 53.2 105.7 77.3 49.2 00.0 49.5 125.7 36.5 58.4 12.5 67.5 84.59-350.71 26.38-190.06 20.96-196.92 76.35-273.71 48.35-200.46·0.00- 00.00 46.51-139.92 2.06-384.13 6.79-204.53 62.52-224.14 46.68-336.31 57.85-207.37 4.16-125.34 1.18-284.25 0.00- 00.00 0.00- 00.00 0.00- 00.00 57 .29-354.16 0.00- 00.00 34.40-116.31 0.00- 00.00 42.59-125.45 2.32-431 .78 0.66-124.33 0.00- 00.00 68.57-173.34 58.50-129.16 49.60-701 .60 21 .37-302.41 18.10-130.39 31 .59-296.81 35.43-169.23 99.69-125.40 39.15-282.03 49.19-151 .12 22.68-163.44 30.16-125.03 0.00- 00.00 1.31 -244.29 21 .23-300.24 10.56-149.40 86.50-812.69 11 .01-155.77 34.24-246.72 31 .04-148.28 5.91 -1 78. 71 0.00- 00.00 5.94-178.71 71 .93-204.24 4.38-131 .99 1.75-325.73 33.13-311 .24 2.02-376.35 64.49 28.41 26.84 53.39 36.86 0.00 13.52 24.06 19.77 43.90 50.28 40.45 12.11 13.74 0.00 0.00 0.00 54.53 0.00 23.23 0.00 26.54 27.05 7.78 0.00 39.16 30.98 83.76 36.10 19.49 40.46 30.80 39.02 42.16 31.42 24.43 22.99 0.00 15.30 35.85 17.83 110.79 18.59 36.88 26.99 17.19 0.00 17.27 43.89 12.75 20.40 42.43 23.57 12

[close]

p. 15

una primera aproximació a la distribució geog ratica del cancer colo-rectal a Mallarca . Convendria tenir una serie més eleva- da per mirar si les diferencies observades tenen consistencia . TAB LA 4 MUNICIPIS DE M AL LO RCA ORD ENATS SEGONS IEI DE CANC ER COLO-RECTA L. HO MES Població lh! Sta. Eugenia Mancor Alaró Esporles Andratx Campanet Sóller Calvia Vilafranca Petra Montu'iri Campos . Uucmajor Palma Sta. M . del Camí Arta M . de la Salut San Joan Pollem;:a Mana cor Muro A lcúdia Lloret Santanyí Algaida Inca Porreres Búger Ariany Felanitx Pobla (Sal Va lldemossa Bunyola Marratxí Sta. Margalida S. Llorenc;: Sineu Selva Sancelles Consell Binissalem Son Servera Capdepera Uo seta Banyalbufar Costitx Dei Escorca Estellencs Fornalutx Llubí Puigpunyent Ses Salines C. Obs. 4 3 9 6 11 5 16 11 4 5 4 11 20 292 5 9 3 3 14 27 7 5 1 7 4 15 5 1 1 12 9 1 a o o o o o o o o o 2 5 3 3 2 2 1 1 2 2 2 1 C. Esp . 1.26 1.25 4.87 3.84 7.19 3.47 12.72 8.78 3.29 4.13 3.45 9.49 17.82 261 .15 4.73 8.52 2.90 2.99 15.55 30.41 7.93 6.14 1.29 9.05 5.20 19.72 7.14 1.45 1.48 18.02 13.66 1.71 3.53 8.95 5.63 5.87 4.04 4.06 2.28 2.54 5.16 5.47 5.76 4.48 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 /.E./. Jnterval T.E.J. 317.4 240.0 184.8 156.2 152.9 144.0 125.7 125.2 12.5 120.8 115.9 115.9 112.2 111.8 105.7 105.6 103.4 102.7 90.0 88.7 88.2 81,4 77.5 77.3 76.9 76.0 70.0 68.9 67.5 66.5 65.8 58.4 56.6 55.8 53.2 51 .1 49.5 49.2 43.8 39.3 38.7 36.5 34.7 22.3 00.0 00.0 00.0 00.0 00.0 00.0 00.0 00.0 00.0 86.50-812.69 49.60-701 .60 84.59-350.71 57.29-354.16 76.35-273.71 46.68-336.31 71 .93-204.24 62.52-224.14 33.13-311.24 39.15-282.03 31.59-296.81 57.85-207.37 68.57-173.34 99.69-125.40 34.24-246.72 48.35-200.46 21 .37-302.41 21.23-300.24 49.19-151.12 58.50-129.16 35.43-169.23 26.38-190.06 2.32-431.78 31 .04-148.28 20.96-1 96.92 42.59-125.45 22.68-163.44 2.06-384.13 2.02-376.35 34.40-116.31 30.16-125.03 1.75-325.73 6.79-204.53 18.10-130.39 11.01 -155.77 10.56-149.40 5.94-178.71 5.91 -178.71 1.31-244.29 1.18-284.25 46.51-139.92 4.38-131 .99 4.16-125.34 0.66-124.33 00.00- 00.00 00.00- 00.00 00.00- 00.00 00.00- 00.00 00.00- 00.00 00.00- 00.00 00.00- 00.00 00.00- 00.00 00.00- 00.00 110.79 83.76 64.49 54 .53 53.39 50.28 43.89 43.90 42.43 42.16 40.46 40.45 39. 16 39 .02 36.88 36.86 36.10 35.85 31.42 30.98 30.80 28.41 27.05 26.99 26.84 26.54 24.43 24.06 23.57 23.23 22.99 20.40 19.77 19.49 18.59 17.83 17.27 17.19 15.30 13.74 13.53 12.75 12.11 7.78 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 13

[close]

Comments

no comments yet