MBVol17n3

 

Embed or link this publication

Description

Revista de la Real acadèmia de medicina de les Illes Balears. Volumen 17, número 3, 2002

Popular Pages


p. 1

Volum 17 • Núm. 3 Setembre - Desembre 2 0 0 2 Medicina Balear Publicació de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears http://ramcib.caib.es SUMARI EDITORIAL Sangría laboral 97 VIDA ACADÈMICA El professor Jean Dausset, doctor honoris causa de la Univesitat Politècnica de València. Presentació del llibre del Dr. Jordi Sans Sabrafen. 98 ORIGINAL La patografía de Vincent van Gogh Francesc Mir Fullana 101 REVISIONS Aplicacions de Vendoscòpia digestiva L. Barranco, J. Gayà, A. Llompart, A. Obrador Hemorragia uterina disfuncional Manuel Usandizaga Calparsoro 121 128 LLIBRES L'evolució de l'ús del català en medicina a Catalunya durant 135 el segle XX, d e J . S a n s S a b r a f e n A. Obrador Convocatòria de beques 139 Amb la col·laboració de la Conselleria de Salut i Consum del Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

[close]

p. 2

A CA T E V A , EN A L'OFICINA... EN LA OFICINA... CASA, WWW.BANCAMARCH.ES ESTAM MÉS A PRDP DE TU ESTAMOS MÁS CERCA D E TI

[close]

p. 3

Medicina Balear Director emèrit José M Rodríguez Tejerina a Director Ferran Tolosa Cabani Redactor en cap M a c i à Tomàs Salvà Redactors Antoni O b r a d o r Adrover, Joan Buades Reines, Joan M a r c h N o g u e r a , Jordi Forteza-Rey Borralleras Junta directiva de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears President Vicepresident Secretari General Alfonso Ballesteros F e r n a n d e z Francesc Bujosa H o m a r Bartolomé A n g u e r a S a n s ó Juana M a r i a Sureda Trujillo Antoni O b r a d o r A d r o v e r Ferran Tolosa Cabani Vicesecretari Tresorer Bibliotecari Secretaria i correspondència C a m p a n e r , 4 , baixos. 0 7 0 0 3 P a l m a de Mallorca. Tel.: 971 72 12 30 A d r e ç a electrònica: info@ramcib.es - Pàgina w e b : ramcib.caib.es Publicitat Aquelles e m p r e s e s o institucions q u e vulguin inserir algun anunci a M e d i c i n a Balear poden contactar directament a m b la Secretaria de la Reial A c a d è m i a 93

[close]

p. 4

Medicina Balear - Vbl. 17, núm. 3, 2002 Acadèmic d'honor E x c m . Sr. D r . D . J e a n D a u s s e t , P r e m i N o b e l d e M e d i c i n a 1980 Acadèmic d'honor electe E x c m . Sr. D r . D. S a n t i a g o Grisolia García, P r e m i P r i n c e p d ' A s t ú r i e s d ' I n v e s t i g a c i ó Científica i Tècnica Acadèmics numeraris M . I. Sr. D. S a n t i a g o F o r t e z a F o r t e z a M. I. Sr. D. M i g u e l M a n e r a R o v i r a M . I. Sr. D . José M R o d r í g u e z Tejerina M . I. Sr. D. M i g u e l M u n a r Q u é s M . I. Sra. D . J u a n a M-. R o m á n P i ñ a n a M . I. Sr. D . José T o m á s M o n s e r r a t M . I. Sr. D. G u i l l e r m o M a t e u M a t e u M. I. Sr. D . A r n a l d o C a s e l l a s B e r n a t M. I. Sr. D . José M i r ó N i c o l a u M. I. Sr. D . A n t o n i o M o n t i s S u a u M. I. Sr. D. Feliciano F u s t e r J a u m e M . I. Sr. D . C a r l o s V i a d e r F a r r é M . I. Sr. D . B a r t o l o m é A n g u e r a S a n s ó M. I. Sr. D. B a r t o l o m é N a d a l M o n e a d a s E x c m . Sr. D . A l f o n s o Ballesteros F e r n á n d e z M . I. Sr. D . M i g u e l M u n t a n e r M a r q u é s M . I. Sr. D . F r a n c e s c Bujosa H o m a r M . I. Sr. D . F e r r a n T o l o s a C a b a n i M. I. Sr. D. M a c i à T o m á s Salva M . I. Sr. D . A l v a r o A g u s t í G a r c i a - N a v a r r o M . I. Sr. D. A n t o n i O b r a d o r A d r o v e r M . I. Sra. D ñ a . J u a n a M S u r e d a Trujillo M . I. Sr. D. J u a n B u a d e s R e i n e s a a a Acadèmic honorari M . I. . Sr. D r . D . S a n t i a g o L u e l m o R o m á n Dipòsit Legal: PM 486 - 95 - ISSN 1579 - 5853 Imprès a Impremta Moderna. C/ de Sa Fira, 10 - Llucmajor 94

[close]

p. 5

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 3,2002 SUMARI EDITORIAL Sangría laboral 97 VIDA ACADÈMICA El professor Jean Dausset, doctor honoris causa de la Univesitat Politècnica de València. Presentació del llibre del Dr. Jordi Sans Sabrafen. 99 ORIGINAL La patografía de Vincent Francesc Mir Fullana van Gogh 101 REVISIONS Aplicacions de Vendoscopio digestiva L. Barranco, J. Gaya, A. Llompart. A. Obrador Hemorragia uterina disfuncional Manuel Usandizaga Calparsoro 121 128 LLIBRES L'evolució de l'ús del català en medicina a Catalunya durant 135 el segle XX, d e J. S a n s S a b r a f e n A. Obrador Convocatòria de beques 139 95

[close]

p. 6



[close]

p. 7

Editorial Sangría laboral L a sinistralitat laboral va c a u s a r l'any 2001 a E s p a n y a 1.030 morts i va p r o v o c a r 12.000 milions d'euros de cost; constitueix, al capdavall, el p r o b l e m a m é s persistent i greu del nostre mercat laboral. I si E s p a n y a és la nació a m b més accidents de treball de la U n i ó E u r o p e a , Balears sobresurt del conjunt de les C o m u n i t a t s A u t ò n o m e s per patir unes xifres altes de sinistralitat laboral. Dades comparatives Treball. Fruit d'aquestes és el pla estratègic de salut laboral. Aprovat el 30 d'agost passat, el pla reconeix que les causes de la sinistralitat no són cojunturals; ben al contrari, diferents factors estructurals l'afavoreixen p a r t i c u l a r m e n t a Balears: el m o d e l de c o n t r a c t a c i ó (temporalitat, estacionalitat, rotació) i la subcontractació; l'augment de la intensitat del treball i de les j o r n a d e s a escarada; la m a n c a de capacitació en prevenció de riscs laborals, tant d'empresaris c o m de treballadors o les dimensions reduïdes de les empreses, entre d'altres. Paral·lelament, constata l'enorme desconeixement de les dolences lligades al treball, tant pel subregistre de les malalties professionals -el 2001 es notificaren 341 a Balears, un 4 0 % més que l'any anterior- c o m per la m a n c a d'un sistema adequat de vigilància sanitària de les malalties vinculades a la feina. Fa falta, així m a t e i x , i n f o r m a c i ó f i a b l e i s i s t e m à t i c a s o b r e la p r e v a l e n ç a d ' e x p o s i c i ó a r i s c s e n el t r e b a l l , particularment en els de caràcter higiènic, ergonòmic i psicosocial. El pla estratègic de salut laboral de les Illes Balears es veurà aviat c o m p l e m e n t a t a m b l'acord de reformes q u e a Madrid ultimen Govern i agents socials, entre les que, per la seva novetat, destaca la instauració d'un sistema de premi-càstig en les cotitzacions lligat a les xifres de sinistralitat. Un i altre haurien de contribuir a millorar el c o m p l i m e n t de les n o r m e s de seguretat d'empreses i treballadors, mitjançant sistemes d'inspecció c o n t i n u a d a i e x h a u s t i v a , c a m p a n y e s d e sensibilització i formació així c o m la implicació de les mútues i dels serveis de prevenció. Entre els objectius preferents del projecte balear volem destacar la millora de la qualitat de l'ocupació c o m a factor de reducció dels sinistres, l'increment de la plantilla d'inspectors de treball i la cooperació de les administracions que comparteixen responsabilitats en matèria preventiva. En aquest sentit, ens agradaria c o m p r o v a r l'assumpció per part de la Conselleria de Salut del paper central q u e la L l e i d e P r e v e n c i ó d e R i s c s L a b o r a l s i el R e g l a m e n t dels Serveis de Prevenció li atorguen c o m a autoritat sanitària. En qualsevol cas, el p r o b l e m a té un abast que reclama la coordinació estreta i eficaç d e tots els agents implicats, incloses les societats científiques, sovint oblidades. Les accions propostes seran eficaces si es porten a terme a m b rigor i seny. Balears no té per què s e g u i r e n c a p ç a l a n t f a t a l m e n t e l s r e g i s t r e s d e la sinistralitat laboral a Espanya. M. T o m à s Salvà 97 Efectivament, el 2001 -tot i trencar la tendència creixent dels anys anteriors- es registraren a Balears un total de 4 6 . 7 4 3 percaços laborals, dels quals 32.794 cursaren a m b baixa. L'índex d'incidència d'accidents a m b baixa de les Illes (99,22/ 1000 treballadors) v a superar a m b escreix la mitjana e s p a n y o l a (73,49) c o m t a m b é l'índex de freqüència d'accidents a m b baixa ( 5 7 , 9 / m i l i ó d ' h o r e s t r e b a l l a d e s a B a l e a r s , 4 2 , 8 al conjunt d'Espanya) i l'índex de gravetat d'accidents a m b baixa (1,26/ 1000 hores treballades a Balears, 0,97 de mitjana nacional). Els deu primers m e s o s d e 2 0 0 2 el n o m b r e de sinistres laborals a m b baixa a Balears puja a 24.850, un 6 , 5 % m e n y s que els registrats el període g e n e r - o c t u b r e del 2001 ( 2 6 . 5 8 1 ) . Idèntica e v o l u c i ó positiva s'aprecia en el cas dels accidents mortals, greus i lleus. Tanmateix, l'índex de sinistralitat de Balears ( 7 7 , 9 / 1 0 0 0 treballadors) és encara el major d'Espanya. El perfil del treballador illenc accidentat correspon a un h o m e (75 % del total), de m e n y s d e 2 9 anys (44 %) i a m b una antiguitat a l'empresa inferior als sis m e s o s (55 % ) . El n ú m e r o major d'accidents es concentra en el sector serveis; tanmateix, és la construcció el sector a m b m é s risc, tot i q u e les taxes minven en aquesta b r a n c a d'activitat del 1999 ençà. Es oportú destacar q u e la major part dels sinistres responen a tres causes: sobreesforços (33 % ) , caigudes (21 %) i cops i talls a m b eines (16 % ) . En els últims vuit anys s'han produït a Balears dos-cents accidents mortals, 119 dels quals al centre de treball i 81 in itinere. M é s del 80 % dels sinistres mortals ocorren en el sector serveis (54 %) i en el de la construcció (30 %) i en són les seves causes principals els atropellaments o cops a m b v e h i c l e s (30 % ) , les c a i g u d e s ( 2 2 %) i m o t i u s n o traumàtics c o m l'infart agut de miocardi (18 % ) . Acords i expectatives L a p r e o c u p a c i ó social i p o l í t i c a s u s c i t a d a p e r a q u e s t e s d a d e s h a c r i s t a l · l i t z a t e n la p r o m o c i ó d'iniciatives, moltes coordinades per la Conselleria de Medicina Balear 2002; 17: 97

[close]

p. 8

Vida acadèmica EL PROF. JEAN DAUSSET, DOCTOR HONORIS CAUSA DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA Dia 28 de j u n y passat es va celebrar l'acte d'investidura com a doctor honoris causa del Prof. Jean Dausset, P r e m i Nobel de m e d i c i n a de l ' a n y 1980 i a c a d è m i c d ' h o n o r d e la n o s t r a c o r p o r a c i ó . E n representació de la Reial A c a d è m i a de M e d i c i n a de Medicina de les Illes Balears acudí a l'acte el president, Dr. Alfonso Ballesteros. Després de la lectura de Pacta de n o m e n a m e n t , el Prof. Santiago Grisolía - a c a d è m i c d ' h o n o r electe de la Reial A c a d è m i a - pronuncià la láudano del nou doctor honoris causa. Després de la s o l e m n e investidura, el Prof. Jean Dausset va pronunciar les següents paraules: "/.../Quiero dar las gracias en particular a mi gran a m i g o el profesor Santiago Grisolía por las palabras tan elogiosas que ha p r o n u n c i a d o sobre mí. H a c e ya más de veintidós años que estamos unidos en un mism o p e n s a m i e n t o : el que la ciencia debería estar al servicio del h o m b r e , siempre respetando los valores éticos que fundan su dignidad. En concreto, son los prob l e m a s éticos suscitados por el desciframiento del gen o m a h u m a n o los que nos han reunido, tal y c o m o usted ha querido recordar ahora. D e s d e esa fecha, ya lejana, los problemas de esta índole se han acrecentado en todas las áreas. A la eventual comercialización del g e n o m a h u m a n o se ha añadido recientemente la reflexión sobre la clonación terapéutica o reproductiva y en el e m p l e o de las células madre. A d m i r o su vigilancia y su acción incansable en favor de las causas más bellas, c o m o son la educación y la investigación. Gracias, estimado Santiago, por h a b e r m e hacho partícipe de esa m i s m a lucha. M e siento muy orgulloso de compartir esta impresionante c e r e m o n i a anual de su Universidad, que ya es a partir de ahora también un p o c o mía. Sé cuánto inculcan a sus a l u m n o s la noción de la tecnología al servicio del h o m b r e . Esta noción que aprecio particularmente por ser la de una asociación, el M o v i m i e n t o Universal de la Responsabilidad Científica, de la que soy presidente y por tanto también en calidad de tal m e dirijo a ustedes, a l u m n o s de una universidad orientada hacia la tecnología. P o r q u e s a b e m o s q u e no es la ciencia la que está hoy en día cuestionada, sino la tecnología que se deriva del uso de la ciencia. Evidentemente, no se trata de parar la adquisición de nuevos Medicina Balear 2002; 17: 98-100 conocimientos, sino de ser vigilantes y que esos nuevos conocimientos se utilicen en beneficio de la humanidad y no en su detrimento, sin usos abusivos y perversos. El m u n d o ha c a m b i a d o c o n s i d e r a b l e m e n t e a lo largo del último siglo. Nuestro gran planeta se ha convertido en un guijarro perdido en un universo sin límite. La vida que apareció en él h a c e unos cuatro mil millones de años está a m e n a z a d a por las acciones del h o m b r e . Quisiera aprovechar este foro para lanzar un grito de alarma, pues estas a m e n a z a s son e n o r m e s : deforestación, desertización, esterilización d e las tierras, c a m b i o climático, penuria de agua dulce, tasa terrible de extinción de especies vivas, a g o t a m i e n t o rápido de los recursos de energía fósiles, petróleo y g a s , y ello sin contar los riesgos derivados de la locura de los h o m b r e s , c o m o las guerras atómicas o biológicas. El célebre astrofísico francés Hubert R e e v e s nos previene al respecto: "nadie puede decir si nuestro planeta será todavía habitable al final de este siglo, ni en qué condiciones vivirán nuestros nietos en 2 0 5 0 " ... y el 2 0 5 0 es mañana. La mayoría de los científicos, en la q u e m e incluyo, coincide con el testimonio expuesto, pero n o d e b e m o s solamente compartir el p e s i m i s m o y cruzarnos de brazos. Es preciso reaccionar. N o se trata, o b viamente, de volver a la edad idílica y bucólica cantada por Virgilio, sino m á s bien de adaptar las sucesivas conquistas técnicas poniéndolas al servicio de una nueva civilización m á s humanista y solidaria en un entorno sostenible. A s í pues, continúo c r e y e n d o que asistim o s a una crisis de adaptación de la h u m a n i d a d . L a capacidad de adaptación de la h u m a n i d a d es formidable -su historia da fe de ello- pero la adaptación a estos cambios tan rápidos que m e ha tocado vivir n o p u e d e hacerse más q u e a lo largo del transcurso psicológicam e n t e lento de las generaciones. La era industrial del carbón y posteriormente la del á t o m o , del petróleo y del plástico, la era de la informática, se han desarrollado d e m a s i a d o deprisa para permitir al h o m b r e adaptarse a ellos tanto psicológica c o m o p s í q u i c a m e n t e . H a r á falta sin duda que transcurran varias generaciones para que la h u m a n i d a d vuelva a encontrar un equilibrio. Nuestro deber es claro. Se trata de permitir, e incluso de acelerar esta adaptación, transmitiendo a nuestro alrededor la noción de responsabilidad frente a las aplicaciones de la ciencia: responsabilidad, esa h e r m o s a palabra, responsabilidad de cada u n o d e n o sotros, ciudadanos t o m a d o s individualmente, de cada uno de nosotros en nuestras sociedades, t o m a d a s c o - 98

[close]

p. 9

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 3,2002 lectivamente, y p o r supuesto responsabilidad de los científicos q u e deben orientar al público en general. Para q u e la ciencia y la tecnología sean utilizadas rac i o n a l m e n t e hay q u e influir sobre los q u e tienen p o d e r d e decisión, es decir sobre los políticos, ávidos d e v o tos para ser elegidos, y sobre los empresarios, ávidos de ventas para el beneficio e c o n ó m i c o . El peso de la opinión pública es considerable, sobre todo en d e m o cracia: a p r o v e c h é m o n o s , pues, de ello. D e esta m a n e r a llegaremos a superar esta crisis de adaptación a la q u e aludía y de la q u e sois, en esta universidad puntera en tecnología, particularmente responsables. El h o m b r e ha adquirido un tal d o m i n i o en la materia que ya n o debe aceptar pasivamente su futuro, ya q u e puede y debe a partir de ahora orientar lúcidam e n t e su destino. N o o l v i d e m o s q u e "toda ignorancia es u n a limitación y que todo c o n o c i m i e n t o es una liberación". El destino a muchas hace sucumbir sólo una a sí misma W.H. A u d e n , p o e t a " especies: se pone en peligro D'esquerra a dreta, el President de la Reial Academia Dr. Alfonso Ballesteros i el Prof. Santiago Grisolia acompanyen el non Doctor Honoris Causa. Prof. Jean Dauset. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DEL DR. JORDI SANS SABRAFEN Dia 8 d'octubre passat la Reial A c a d è m i a va acollir l ' a c t e d e p r e s e n t a c i ó del llibre del Dr. Jordi S a n s Sabrafen " L ' e v o l u c i ó de l ' ú s del català en medicina a Catalunya durant el segle X X " q u e duu c o m a subtítol: " E l llarg c a m í d ' u n a bella i e x p r e s s i v a h i s t ò r i a " . Prestigiós h e m a t ò l e g i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el Dr. Sans manté des de la infància lligams d'afecte a m b Mallorca, on va fer els primers estudis i a la qual segueix vinculat per raons familiars, d'amistat i professionals. En obrir l ' a c t e , el president Dr. Ballesteros va agrair la presència dels consellers d ' E d u c a c i ó . D a m i à Pons, i de Salut i C o n s u m , Aina S a l o m i es va congrat u l a r p e r p o d e r c e l e b r a r a la R e i a l A c a d è m i a la presentació a Mallorca de l'obra del Dr. Sans. A c o n t i n u a c i ó l ' a c a d è m i c n u m e r a r i Dr. Antoni O b r a d o r va pronunciar un parlament de presentació de l'autor i de lloa de la seva obra (Vid. la secció Llibres d ' a q u e s t a revista). Tot seguit, el Dr. Sans Sabrafen advertí dels perills que e n f o s q u e i x e n el present i el futur de la nostra llengua i va recordar que p e n s a m e n t i paraula formen una unitat íntima q u e vehicula la llengua que cadascú aprèn dels seus pares. En aquest sentit va indicar que el fet de pensar en una llengua i no saber-la escriure és u n a a n o r m a l i t a t q u e viu les g r e u s c o n s e q ü è n c i e s culturals d ' u n a submissió. L a supervivència del català 99

[close]

p. 10

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 3,2002 mèdic, c o m la del català científic, ha suposat un esforç excepcional: el Dr. Sans va fer repàs de les fites que m a r q u e n el c a m í fet pel català científic el segle X X i va apel-lar a la responsabilitat de tots per fomentar el seu ús i exigir el respecte que mereix, U n e s p a r a u l e s d e l a c o n s e l ] r a de Salut i e C o n s u m , A i n a Salom, varen posar fi a Tacte. D 'esquerra a dreta, els doctors Antoni Obrador i Afonso Ballesteros de la Reial Acadèmia, la Consellera de Salut Aina Salom, el conferenciant Dr. Jordi Sans i el Conseller d'Educació Damià Pons. 100

[close]

p. 11

Original LA PATOGRAFÍA DE VINCENT VAN GOGH Francesc Mir Fullana Vincent van G o g h (1853-1890), especialment en els darrers anys de la seva vida, va presentar crisis agudes que foren atribuïdes a un tipus d ' e p i l è p s i a ' . M é s de 150 metges de diferents especialitats han aventurat quasi el mateix n o m b r e de diagnòstics sobre la malaltia de van G o g h , més de tretze dedicats n o m é s a l ' a u t o m u t i l a c i ó de la seva o r e l l a . Es proposaren malalties p u r a m e n t somàtiques, fins i tot les psicosis e n d ò g e n e s , passant per les causes psicoorganiques i les tòxiques. D e forma general, les teories es poden agrupar en dos grups: les que defensen la idea d ' u n a causa biològica o orgànica i les que pensen en una causa purament psíquica . 2 3 Els defensors d ' u n a i d e l'altra, a p e s a r de les i n v e s t i g a c i o n s i dels rius d e tinta, m a i s ' h a n posat d ' a c o r d , la qual cosa no ha fet m é s que a u g m e n t a r la confusió dels simples aficionats a l'art o del públic en general. A aquesta confusió hi h a ajudat la llibertat i la g l o b a l i t z a c i ó d e la x a r x a d ' i n t e r n e t . P e r altra part, moltes de les hipòtesis estan basades, e q u i v o c a d a m e n t i ú n i c a m e n t , en les c a r a c t e r í s t i q u e s t e m à t i q u e s o cromàtiques dels seus q u a d r e s . L'abundant informació de primera ma que contenen els tres v o l u m s q u e recullen les 864 cartes manuscrites d e van G o g h , heretades per J o h a n n a van G o g h Bonger, d o n a del seu g e r m à T h e o , han fet que la vida del pintor es trobi a l'abast dels investigadors, però c o m passa t a m b é a m b la Bíblia, hi ha la possibilitat d'interpretar les cartes de diferents maneres, segons la mentalitat, l'interès, la nacionalitat o l'especialitat de c a d a s c ú . Per altra part, en moltes de les cartes es troben dibuixos i esbossos de gran valor per comprendre l ' e v o l u c i ó vital i artística del pintor. 4 U n a de les hipòtesis m é s repetides és considerar que l'artista patia epilèpsia, teoria basada f o n a m e n t a l m e n t en els colors g r o c s i brillants que e m p r a v a . Aquest diagnòstic j a va ser fet pels mateixos m e t g e s de la institució on va ser ingressat la primera vegada, el sanatori d ' A r l e s , exactament pel Dr. Félix Rey i m a n t i n g u d a pel Dr. Peyron, director mèdic del sanatori de Saint Rémy. Félix Rey estava familiaritzat a m b els p r o b l e m e s psiquiàtrics de l'epilèpsia, tema estudiat i controvertit a França durant la segona meitat del segle X I X . Aussoleil, un c o m p a n y d'escola del Dr. Félix Rey, va publicar una dissertació sobre l'epilèpsia larvada i treballava a prop quan van G o g h va ser admès al sanatori d ' A r l e s . L ' a n y 1860, M o r e l havia descrit els s í m p t o m e s d'aquell tipus d'epilèpsia, molts d'ells presents en van Gogh. 5 Descartant la majoria dels hipotètics diagnòstics per i m p r o b a b l e s i alguns per absurds, al m a n c o n ' h i ha u n a d o t z e n a q u e p o d e n ser c o n s i d e r a t s " s e r i o s o s " : epilèpsia, a l c o h o l i s m e , afectació d e la visió pel sol (macul·lopatia actínica), intoxicació per plom (saturnisme), sífilis i alteracions psiquiàtriques (sínd r o m e m a n i a c o - d e p r e s s i v a o esquizofrènia). L a toxicitat de la droga utilitzada per tractar el pintor, la d i g i t a l , administrada tal vegada pel seu metge, el Dr. Gachet (al qual van G o g h va pintar precisament a m b una planta de digital a les m a n s ) , hauria estat la responsable de la seva visió groguenca (xantòpsia) que influiria en la utilització predominant d ' a q u e s t color i t a m b é en els cercles q u e es poden veure entorn de les llums i els estels en certs quadres c o m és exemple La Nit Estelada. Aquests problemes visuals, per altra part d e s c r i t s en els p a c i e n t s d ' a v u i a m b t o x i c i t a t a la digoxina, es deuen a que l'interval entre la dosificació correcta i la sobredosi és molt estret, si bé constitueixen uns trastorns t r a n s i t o r i s . En els temps de van Gogh s'utilitzava la digitalina, producte derivat de les fulles de la Digitalis lanata; de la mateixa m a n e r a que la quinina va ser la gran troballa en la M e d i c i n a del segle X V I I , el gran descobriment del segle XVIII va ser la digitalina, la qual es va emprar per tractar la hidropesía ( r e t e n c i ó d e l í q u i d s ) si b é , n a t u r a l m e n t , tan s o l s s'obtenien bons resultats quan la hidropesía era originada per problemes del c o r . 6 7 8 Correspondència: Fmir® mutuabalear.es Metge especialista en Oftalmologia Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina. Medicina Balear 2002; 17: 101-120 E n c o n t r a d ' a q u e s t a teoria està el fet q u e m a i s ' a n o m e n a la digital en els n o m b r o s o s i e x t e n s o s manuscrits del pintor i t a m p o c en les notes clíniques dels m e t g e s que el varen tractar (el Dr. Félix Rey li va prescriure b r o m u r de potassi) i q u e afortunadament encara es conserven, per la qual cosa no es pot assegurar q u e li fos administrada al pintor aquesta droga. T a m p o c es pot explicar la xantòpsia per l'opacitat dels cristal·lins o cataractes atesa la joventut de l'artista. 101

[close]

p. 12

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 3,2002 La patografía de Vlncent van Gogh L e s a l · l u c i n a c i o n s i n d u ï d e s p e r l ' a b ú s de b e g u d e s alcohòliques, c o m l'absenta, p o d e n relacionar-se a m b els temes de certs quadres però no a m b la majoria de les seves pintures fortament grogues. En n o m b r o s e s cartes, l'artista reitera i d o c u m e n t a per escrit la seva preferència artística per aquest color la qual cosa constituiria l'explicació m é s simple, l ò g i c a i r e a l m e n t l ' ú n i c a , d e la s e v a c r o m a t i c i t a t , p r e s e n t t a m b é en altres 9 especial artistes de tipus gran mal i, en canvi, pot originar al·lucinacions, alteracions de la m e m ò r i a , reaccions emocionals e x tremes o incontrolades i moviments complexes involuntaris. T a m b é són freqüents els canvis de p e r s o n a l i t a t c o m la h i p e r r e l i g i o s i t a t , e s t a t s d ' a g r e s s i v i t a t , a u g m e n t d e la s o c i a b i l i t a t o d e la sexualitat i en els que es dediquen al m ó n de les arts, u n e s g a n e s irrefrenables d ' e s c r i u r e , d e pintar o d e dibuixar. N o r m a n G e s c h w i n d , brillant neuròleg de la Universitat de Harvard, mort l ' a n y 1984, va descriure, a p r i n c i p i s de la d è c a d a d e l s 1970, les c i n c característiques de la personalitat q u e freqüentment a c o m p a n y e n l ' e p i l è p s i a del l ò b u l t e m p o r a l i q u e actualment es coneixen com la síndrome de Geschwind: hiperreligiositat, hipergrafia, dependència extrema cap a les altres persones, agressivitat i sexualitat alterada. Van Gogh constituiria un exemple d'aquesta síndromes: abans de convertir-se en pintor es va fer missioner protestant, rebent moltes critiques pel seu excés de zel que fregava l'escàndol. L a hipergrafia, la necessitat c o m p u l s i v a d ' e s c r i u r e i de pintar, estaria c l a r a m e n t d e m o s t r a d a per les innombrables cartes i les dues mil teles i dibuixos realitzats en un curt espai de t e m p s . L a dependència excessiva cap als altres la representaria la seva molt intensa relació a m b el seu germà T h e o i els desesperats esforços per conviure a m b G a u g u i n . Els atacs d'agressivitat estan documentats si bé no foren freqüents i la seva alteració sexual va prendre la forma de períodes d'hipersexualitat i d'hiposexualitat. contemporanis de van G o g h , c o m Isaac Israel. Vincent atribuïa als colors característiques especials: el groc era el color del triomf i d e l'amor, el c a r m í era un color espiritual, el cobalt era un color diví i el vermell i el verd eren sinònims de les terribles passions h u m a n e s . Per altra part, van G o g h utilitzava majorment colors terciaris q u e a c o n s e g u i a d e c o m b i n a c i o n s d e colors secundaris, a la v e g a d a derivats d e mescles de colors primaris. Curiosament, en els dibuixos o pintures de pacients o d'artistes diagnosticats d'epilèpsia, hi h a un predomini dels colors terciaris. Però existeix u n a dada a favor que patís epilèpsia i precisament no es troba en les seves pintures. C o m s ' h a dit a b a n s , es c o n s e r v e n p r à c t i c a m e n t totes les cartes m a n u s c r i t e s d e van G o g h , un total de 8 6 4 , escrites per l'artista des d e l ' a n y 1884 fins el 1890 als seus familiars i amics, la major part al seu g e r m à T h e o . Vincent, en un p e r í o d e d e tan sols q u i n z e m e s o s , concretament a finals de la d è c a d a de 1880, va pintar c e n t e n a r s de q u a d r e s i dibuixos" i va escriure i n n o m b r a b l e s c a r t e s , llarg u í s s i m e s , la q u a l c o s a p o d r i a fer p e n s a r e n u n a hipergrafia, alteració típica de l'epilèpsia del lòbul temp o r a l " igual que les fases de hiperreligiositat per les que t a m b é va p a s s a r Vincent, patologia de la que han estat diagnosticats altres artistes i visionaris, com F. Dostoievsky, G. Flaubert i E. L e a r . Autors c o m Voskuil i K i v a l o , han teoritzat que van G o g h va patir una disfunció del lòbul temporal a m b epilèpsia agreujada per l'alcohol, la nicotina i la trementina. 1 12 13 1 4 L ' e p i l è p s i a del lòbul temporal es caracteritza per no originar convulsions greus 102 La nit estelada, 1889

[close]

p. 13

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 3, 2002 La patografía de Vincent van Gogh E l s n e u r ò l e g s h a n e s t u d i a t la s í n d r o m e d e G e s c h w i n d en n o m b r o s o s pacients, trobant evidencies c l a r e s d ' a n o r m a l i t a t s en la f u n c i ó c o r t i c a l p e r ò , c u r i o s a m e n t , aquests pacients no presentaren convulsions epilèptiques i 1'electroencefalograma era normal en la majoria dels casos. Però un dispositiu c o m p u t a r i t z a t per a v a l u a r l ' a c t i v i t a t c e r e b r a l a la resposta al so, va confirmar un resultat anormal en el lòbul temporal. Per altra part, les disfuncions del lòbul t e m p o r a l p o d e n a u g m e n t a r la r e l i g i o s i t a t o e l s s e n t i m e n t s e s p i r i t u a l s , la q u a l c o s a s ' h a p o g u t c o m p r o v a r mitjançant l'estimulació elèctrica d'aquesta àrea cerebral, referint els pacients experiències místiques . 15 correspondència de Vincent ni en les notes clíniques dels metges que el tractaren hi ha cap referència, puix s e m p r e es parla d ' u n estat confussional però no de pèrdua de consciència. L e m k e i L e m k e , analitzant les c a r t e s i l ' o b r a del pintor, varen d e m o s t r a r q u e després de debutar la malaltia, la capacitat creadora del pintor va seguir desenvolupant-se qualitativament i quantitativament, la qual cosa seria difícil relacionarla a m b u n a causa psicoorganica, però aquests autors no proposaren un diagnòstic final. 22 L ' a n y 1956, G a s t a u t va p u b l i c a r un estudi e x c e p c i o n a l m e n t ben d o c u m e n t a t sobre la malaltia de van G o g h o n a r r i b a v a a la c o n c l u s i ó q u e , l e s alteracions psiquiàtriques del pintor, es basaven en una e p i l è p s i a del lòbul t e m p o r a l i n d u ï d a p e r l ' a b ú s de l ' a b s e n t a ajudat per l'existència d ' u n a lesió límbica c o n g è n i t a o de la infància. Basant-se en una fotografia de Vincent d ' a d o l e s c e n t i en els autoretrats posteriors que suggereixen una significativa asimetria craniofacial a i x í c o m en els t e m p r a n s c a n v i s t e m p e r a m e n t a l s , Gastaut va suggerir q u e l'artista hauria sofert una lesió cerebral, p r o b a b l e m e n t en el n a i x e m e n t . L'autor va publicar l'estudi sobre la malaltia de van Gogh després d ' h a v e r dirigit una sèrie d'investigacions en grups de pacients seleccionats a m b diferents tipus d'epilèpsia. A q u e s t s e s t u d i s li p e r m e t e r e n o b s e r v a r q u e certs canvis e m o c i o n a l s i de la conducta d'aquells pacients epilèptics estaven relacionats específicament amb l'epilèpsia del lòbul temporal: episodis d'irritabilitat intercalats a m b una actitud o disposició d ' u n a gran sociabilitat, personalitat viscosa o dependència anormal cap els altres i u n a hiposexualitat. Aquests canvis representen els oposats als que es poden observar en la s í n d r o m e d e K l ü v e r - B u c y q u e es p r o d u e i x q u a n s'extirpen els dos lòbuls temporals en l'experimentació animal: tranquil·litat, falta d'atenció i hipersexualitat, c o m h a v i a c o m p r o v a t el p r o p i a u t o r . G a s t a u t va reconèixer el paper important de l'absenta en les crisis d e van G o g h , qui hauria estat particularment vulnerable als seus efectes psicotòxics. 1 6 17 ls Fins i tot s ' h a arribat a proposar, c o m va fer A b r a m l'any 1 9 6 6 , q u e van G o g h va presentar una síndrome de M u n c h a u s e n d e n o m i n a c i ó d ' u n a addicció a simul a r m a l a l t i e s i a la c i r u r g i a , p o d e n t a r r i b a r a l ' a u t o m u t i l a c i ó i a l ' a g r e s s i v i t a t contra el personal sanitari. C r e c que A b r a m va voler dir la seva i res m é s , j a que el seu plantejament no té el mínim fonament. 23 24 En canvi, el Dr. Arenberg, basant-se en l'estudi exhaustiu d e les cartes i d e les pintures, opina q u e el p i n t o r n o va p a t i r e p i l è p s i a i sí una s í n d r o m e d e Menière, a m b forts atacs de malestar, vertigen recurrent a m b nàusees i alteracions auditives i visuals descrites c o m al·lucinacions, j a que van G o g h en els seus escrits demostra ser un h o m e en ple us de la raó detallant que sofria de forts i repetits atacs de vertigen, però no de convulsions. L a suposada síndrome de Menière, que encara no s ' h a v i a descrit en el temps de van G o g h , hauria originat un tinnitus intolerable i continu (renous o s i u l o s a u d i t i u s a n o r m a l s ) q u e i n d u í al p i n t o r a alleugerir aquesta molesta alteració eliminant el seu origen tallant-se l ' o r e l l a . A b a n s que Arenberg, un otorrinolarigòleg j a p o n è s , el Dr. Yasuda, l'any 1979 fou el primer en plantejar la possibilitat que van G o g h patís una disfunció de l'oïda interna. 25 En contra d ' a q u e s t a idea està el fet que van G o g h no es va tallar el pavelló auditiu complet j a que la incisió va ser diagonal c o m e n ç a n t per la part posterior de l ' o r e l l a c o n t i n u a n t p e r la part s u p e r i o r i tallant-la anteriorment fins el tragus (la prominencia cartilaginosa enfront de l'obertura exterior). Per altra part, en les n o m b r o s e s c a r t e s del p i n t o r mai es v a m e n c i o n a r l'existència de renous auditius que puguin fer pensar en l'existència d ' u n tinnitus. La hipòtesi de A r e m b e r g va rebre moltes critiques perquè es basava en una valoració molt subjectiva de s í m p t o m e s a ï l l a t s . Per altra part, s ' h a de tenir en c o m p t e la i n t e r p r e t a c i ó q u e v a fer, tal v e g a d a erròniament, del terme francès vertige utilitzat en la traducció francesa de les cartes del pintor, escrites en principi en holandès. En francès, vertige pot significar tant e m b r i a g a m e n t c o m desorientació i A r e m b e r g el va considerar c o m mareig. Aquesta hipòtesi t a m b é es 26 Altres autors c o m Monroe'Velacionaren els canvis mentals episòdics del pintor a m b el consum d'absenta, pensant que estarien originats per una disfunció límbica epileptòide que li produïa una hipercreativitat tan intensa que l'emmalaltia. L'afectació del lòbul t e m p o ral ha estat i és encara actualment una de les hipòtesis m é s defensades . 20 M o r r a n t va argumentar una epilèpsia basant-se únicament en una p è r d u a de consciència, però ni en la 2 1 103

[close]

p. 14

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 3,2002 La patografía de Vincent van Gogh pot descartar totalment, j a que el seu mateix defensor, el Dr. Arenberg, en un article posterior, va afirmar que havia malinterpretat les cartes. Però es segueix insistint en trobar una explicació per l'automutilació de van G o g h i altres autors opinen que hauria succeït per alleugerir els dolors originats per una síndrome de l'articulació temporo-mandibular. Aquesta patologia, j a descrita per H i p ó c r a t e s , afecta de forma primària a a q u e s t a articulació facial i als músculs de la m a s t i c a d o , especialment entre els 20 i els 4 0 anys. Es relaciona a m b alteracions produïdes per l'estrès, és a dir, de causa psicofisiològica, q u e originen un a u g m e n t de la tensió del múscul m a n d i b u l a r o c a s i o n a n t un e s p a s m e m u s c u l a r q u e d i f i c u l t a la m a s t i c a c i ó a m b d o l o r q u e pot arribar a ser intens. Aquesta suposada patologia t a m b é es pot descartar per improbable. 27 es posava a la boca la part superior quan c o n t e m p l a v a la feina feta, factors que també podrien haver ajudat a la intoxicació. Aquestes manies del pintor, j u n t a m e n t a m b el fet que el blanc de titani no es va introduir fins l ' a n y 1920, a m b la qual cosa el tòxic blanc de plom era l'únic blanc b o per pintar a l'oli, fa que la hipòtesi d ' u n saturnisme sigui factible. Entre els n o m b r o s o s «diagnòstics» hi h a també el de neurosífilis, basat en el tipus d e vida desordenat de van G o g h , que l'any 1882 va ser tractat de gonorrea, i en la prevalença de les malalties venèries en una è p o c a en la que la profilaxi i els tractaments m è d i c s efectius eren pràcticament inexistents. Però cap dels símptomes que podrien fer pensar en aquesta patologia es poden evidenciar en el pintor j a que durant la seva vida n o v a patir cap alteració mental o somàtica persistent. El que sí resta confirmat, tant per l'artista mateix c o m pels seus amics i coneguts, és que van G o g h era un gran bevedor d'absenta, el licor m é s p o p u l a r de l'època, denominat pels seus addictes "la bruixa verda", pel seu c o l o r m a r a g d a , la q u a l c o s a p o d r i a h a v e r constituït una causa d ' e x a c e r b a c i ó de la seva malaltia. El licor d'absenta, originari de Suïssa, va gaudir d ' u n a gran acceptació a finals del segle X I X especialment entre els artistes i escriptors, i va esdevenir un símbol de la vida bohèmia. En el París d e finals del segle X I X , el m o m e n t del cocktail d ' a b s e n t a , " l ' h o r a verda", entre les cinc i les set de l'horabaixa, constituïa l'esdeveniment del d i a . 3 0 G o n z á l e z L u q u e i Montejo G o n z á l e z basant-se en l'estudi d o c u m e n t a l i a m b el d e les t è c n i q u e s i materials utilitzats pel pintor, teoritzen sobre el fet que els s í m p t o m e s físics i psíquics de Vincent van G o g h fossin causats per una intoxicació crònica pel plom dels pigments i substàncies que emprava. Mitjançant l'anàlisi historiobiogràfic, c o m p a r e n els s í m p t o m e s p r o g r e s s i u s d e la m a l a l t i a d e V i n c e n t a m b els del saturnisme i arriben a la conclusió que la utilització continuada i excessiva de pigments altament tòxics pel seu elevat contingut en plom, c o m el blanc de plom (carbonat de p l o m ) o el c r o m groc (cromat de p l o m ) , p o d r i e n h a v e r p e n e t r a t e n el s e u o r g a n i s m e especialment per la via digestiva en petites quantitats diàries donant lloc a la clínica d ' u n a intoxicació crònica per plom per la b i o a c u m u l a c i ó d ' a q u e s t metall. Se sap q u e el pintor mesclava a m b blanc quasi tots els colors perquè la capa de pintura fos o p a c a i de gran poder cobertor. Durant la seva estada a Arles, expressava a m b els grocs de crom l'entusiasme que li produïa el paisatge a m b la forta radiació solar del M i g d i a francès. E l s s í m p t o m e s clínics coincideixen a m b els s í m p t o m e s descrits per Vincent en les seves cartes autògrafes després de pintar els primers quadres a l'oli: debilitació 0 astenia (precisament les primeres manifestacions d ' u n saturnisme solen denominar-se neurodistonia vegetativa), estomatitis amb pèrdua de peces d e n t a r i e s , dolors a b d o m i n a l s recurrents, a n è m i a a m b pal-lidesa de la pell, encefalopatía saturnina a m b crisis epilèptiques, canvis de caràcter progressius i períodes de deliris. Per tant, la simptomatologia del pintor seria causada per un desordre mental de tipus orgànic, és a dir, originat per una substància tòxica c o m el p l o m . Es c o n t a q u e Van G o g h e m p r a v a molt els dits, especialment quan es secaven els pinzells i s'endurien, 29 28 Varen ser bons bevedors d ' a b s e n t a M a u p a s s a n t , Henri de T o u l o u s e - L a u t r e c , E d g a r D e g a s (pel qual aquesta b e g u d a no degué ser gens favorable donat el seu greu p r o b l e m a ocular), Paul G a u g u i n , E d o u a r d M a n e t , Z o l a , O s c a r W i l d e , Paul Verlaine, C h a r l e s Baudelaire, Ernest D o w s o n , Alistair Crowley, A r t h u r R i m b a u d , E d g a r Alian Poe, Ernest H e m i n g w a y , van G o g h , el mateix Picasso i molts d'altres, p e r q u è es p e n s a v a que a u g m e n t a v a l'activitat del cervell, eixamplava la imaginació i que, a m é s , actuava c o m afrodisíac. Oscar Wilde deia sobre l'absenta: "Després del primer tassó veus les coses com desitjaries que fossin. Després del segon, les veus com no són. Finalment, les veus com són en realitat, la qual cosa es el més horrible del món". La forma tradicional de prendre l'absenta, constituïa un veritable ritual i consistia en posar uns 30 mil·lilitres del licor en un tassó especial afegint-li cinc vegades més d ' a i g u a freda a m b un terròs de sucre sobre una cullereta foradada. Aquesta m e s c l a fa q u e els terpenoids formin u n a opal·lescència g r o g u e n c a . L ' a b s e n t a sense diluir tenia entre el 6 0 % i el 8 0 % 1 t a m b é que xupava el pinzell quan canviava de color o 104

[close]

p. 15

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 3,2002 La patografía de Vincent van Gogh d'etanol, si b e diluida l ' a b s e n t a no te una concentració alcohòlica major q u e moltes altres begudes. Però els artistes n o a n a v e n d e b e r b e s i m e n y s de d i l u c i o n s aquoses i la solien prendre mesclada a m b cognac o brandy, c o m feia T o u l o u s e - L a u t r e c , fent un potent b e u r a t g e al q u e li d e i e n " t e r r a t r è m o l " , un cocktail realment tòxic. A partir de l'any 1850 es c o m e n ç a r e n a descriure els r e s u l t a t s de l ' a b ú s c r ò n i c d ' a q u e s t a b e g u d a alcohòlica, síndrome caracteritzada per l'addicció al producte, hiper-excitabilitat, crisis epileptoides, congestió renal i al·lucinacions. A m b anterioritat, un dels estudis m é s cèlebres fou realitzat pel Dr. Motet l'any 1859, on indicava que l'absenta provocava crisis epilèptiques en els cans. Un altre estudi de la mateixa è p o c a r e a l i t z a t pel Dr. L o u i s M a r e e d e s c r i v i a convulsions, evacuacions involuntàries i salivació exagerada en els cans i rates als que s'havia administrat l'absenta. El Dr. M a g n a n , l'any 1874, va descriure per primera vegada els símptomes a m b el terme epilèpsia absíntica, arribant a la conclusió que l'absenta aïllada originava convulsions epilèptiques en els h u m a n s . L'estudi del Dr. Isaac Ott de l ' a n y 1892 assenyalava l ' a p a r i c i ó d ' e s p a s m e s facials i t r e m o l o r s en els voluntaris als qui havia injectat a la j u g u l a r dues gotes d ' a b s e n t a . Tots els texts de n e u r o l o g i a de l ' è p o c a relacionaren l'absenta a m b l'epilèpsia. 31 conté alfa-tujona (un terpè com l'ancanfor i la pinina), constituent químic que posseeix un efecte psicoactiu, és a dir, estimulant del sistema nerviós. Els efectes nocius es troben d o c u m e n t a t s des de l'any 1916 però n i n g ú h a v i a d e s c r i t o n a c t u a v a e x a c t a m e n t la neurotoxina . 34 A c t u a l m e n t es coneixen a m b exactitud els seus m e c a n i s m e s d ' a c c i ó : l'alfa-tujona bloqueja els r e c e p t o r s c e r e b r a l s r e s p o n s a b l e s de c o n t r o l a r els senyals d ' e x c i t a c i ó del cervell (els receptors per l'àcid g a m m a - a m i n o b u t í r i c o G A B A , c o m p o n e n t clau del delicat sistema d'autocontrol cerebral). Les neurones, sense aquest control, s'estimulen de forma anòmala originant excitació, convulsions, atacs epileptoides i inclús dany cerebral permanent ''. 3 35 D e g u t a aquests efectes nocius, l'absenta va ser prohibida en molts de països a partir de l'any 1 9 0 0 . Els efectes contraproduents per la salut de l'absentisme es varen veure magnificats pel seguiment de les teories hereditàries de Lamarck que feien pensar què les fàcies i tares dels bevedors d ' a b s e n t a es transmetien als seus fills. 32 La tujona és el major component tòxic de l'extracte o oli d'absenta. Químicament es tracta d ' u n monoterpen (que són productes naturals de deu àtoms de carbó que es troben a diferents plantes i flors i q u e n o r m a l m e n t són aromàtics) a m b una estructura semblant al mentol. El m e c a n i s m e d ' a c c i ó no es ben conegut, però la semblança de l'estructura de la tujona i del c o m p o n e n t actiu de la marihuana (el tetrahidrocannabinol) varen fer pensar que aquestes dues substàncies actuarien en els mateixos llocs del c e r v e l l però s ' h a c o m p r o v a t que la tujona i altres fraccions de l'oli d ' a b s e n t a no activen el r e c e p t o r c a n n a b i n o i d e a c o n c e n t r a c i o n s fisiològiques i per tant els efectes intoxicants de la tujona n o es deuen a l'activació d ' a q u e s t s receptors, per la qual cosa sembla que la tujona actua per altres mecanismes no identificats. Per altra part dins l'absenta hi ha l'absintina, un guaranolid dimèric, substància responsable del gust amarg característic però que també es troba a la llista dels narcòtics analgèsics en el mateix grup que la codeïna. 37 38 L a m o d a d ' a q u e s t a b e g u d a entre els artistes i i n t e l · l e c t u a l s d e l ' è p o c a , r e p r e s e n t a n t s d e la v i d a b o h è m i a i de la c o n t r a c u l t u r a , q u e d a p a l e s a en la quantitat de quadres en els que l'absenta és el motiu temàtic: El bevedor d'absenta d ' E d o u a r d M a n e t de 18 5 9 , Els bevedors d'absenta de Jean François Raffaelli de 1861, les litografies de l'absenta d ' H o n o r é D a u m i e r de 1863, L'Absenta, famós quadre d ' E d g a r Degas de 1876, els retrats de Van Gogh realitzats per Toulouse-Lautrec l'any 1887 (un a l'oli i l'altre al pastel), Vida amb l'absenta de van Gogh de 1887, El senyor Boileau al cafè de Toulouse-Lautrec de 1893, L'Arlequí i el seu company, El bevedor d'absenta i El poeta, tres o b r e s d e P i c a s s o p i n t a d e s l ' a n y 1 9 0 1 , El bevedor d'absenta de 1902 i El vas d'absenta de 1911, t e m a que va repetir l ' a n y 1914 el mateix artista. 3 3 Arnold i altres autors c o m B e r g g r e n , proposen la teoria que l'addicció obsessiva de Van G o g h pel licor d'absenta juntament amb l'exposició constant a la trementina i a l'ús habitual de càmfora a altes dosis que utilitzava per combatre l'insomni, originaren en el pintor l'aparició d'al·lucinacions i convulsions. Aquestes tres substàncies citades contenen quantitats elevades de c o m p o n e n t s químics de tipus dels terpens sent ben c o n e g u d a la seva neurotoxicitat i la i n d u c c i ó d ' a l t e r a c i o n s p s i c o l ò g i q u e s a d o s i s tòxiques . 40 39 Aquest licor es destil·la d e variades herbes entre les que es troba l'absenta, la Artemisia absinthium, que E n c o n t r a d ' a q u e s t a t e o r i a e s t à el fet q u e investigacions recents han confirmat que per preparar c e n t l i t r e s d e l i c o r d ' a b s e n t a e s n e c e s s i t e n 2,5 quilograms de planta. C a d a b e g u d a conté 4.4 m g d'oli d'absenta que contenen de 2 a 4 mg de tujona, quantitats molt per davall de les que poden produir els efectes aguts. 105

[close]

Comments

no comments yet