MBVol17n1

 

Embed or link this publication

Description

Revista de la Real acadèmia de medicina de les Illes Balears. Volumen 17, número 1, 2002

Popular Pages


p. 1

V o l u m 17 • N ú m . 1 G e n e r - Abril 2 0 0 2 Medicina Balear P u b l i c a d o d e la Reial A c a d e m i a d e Medicina d e les liles Balears www.ramcib.caib.es SUMARI EDITORIAL Incipit vita nova • 5 ORIGINAL Prevalenga delsfactors de risc cardiovascular a les Balears. Estudi CORSAIB 6 CARTA AL DIRECTOR Encefalopatía hiponatrémica aguda en una mujer joven 37 J. Velasco Roca, J. Ibañez Juvé Normes de publicació a Medicina Balear 39 P r o g r a m a d e p r e m i s p e r al c u r s 2 0 0 2 42 A m b la col-laborado de la Conselleria de Salut i C o n s u m del Govern de la Comunitat A u t ó n o m a de les liles Balears

[close]

p. 2

i NOMBRE DEL MEDICAMENTO LIPOCIDEN 10 mg LIPOCIDEN 20 mg LIPOCIDEN 40 ng 2. COMPOSICIÓN CUALITATIVA Y CUANTITATIVA LIPOCIDEN lOmó. Cada comprimido contiene: simvastatina (DCI) lOmg. excipientes c.s.p. 1 comprimido LIPOCIDEN 20mg. Cada comprimido contiene: simvastatina (DCI) 20mg. excipientes c.s.p. 1 comprimido LIPOCIDEN 40mg. Cada comprimido contiene: simvastatina (DCI) 40mg, excipientes c.s.p. 1 comprimido 3. FORMA FARMACÉUTICA Comprimidos ranurados de 10 mg y comprimidos de 20 mg y 40 mg. 4 DATOS CLÍNICOS. 4.1 Indicaciones terapéuticas. CARDIOPATÍA CORONARIA. En pacientes con cardiopatia coronaria documentada e hipercolesterolemia moderada o grave, a pesar del tratamiento dietético. HIPERLIPIDEMIA. LIPOCIDEN"'"' está indicado ¡unto con la dieta en pacientes con hipercolesterolemia primaria, hipercolesterolemia familiar heterocigótica o hiperlipidemia combinada (mixta), cuando la respuesta a la dieta y otras medidas no farmacológicas sea inadecuada. LIPOCIDEN' también está indicado como coadyuvante a la dieta y otras medidas no dietéticas en pacientes con hipercolesterolemia familiar homocígólíca cuando la respuesta a esas medidas sea inadecuada. 4.2 Posologfa y forma de administración El paciente debe ingerir una dieta bipocolesterolemiante estándar antes de recibir LIPOCIDEN ' y debe seguirla durante el tratamiento con este fármaco. CARDIOPATÍA CORONARIA Los pacientes con cardiopatia coronaria deben recibir tratamiento con una dosis inicial de 20 mg/día. administrada en una dosis única vespertina Si es necesaria ajustar la dosis, debe hacerse a intervalos no inferiores a 4 semanas, hasta un máximo de 80 mg/dia administrados en dosis única diaria vespertina Si el C-LDL disminuye por debajo de 75 mg/dl (1.94 mmol/l) o el C-total cae por debajo de 140 mg/dl (3.6 mmol/l), se debe considerar la reducción de la dosis de LIPOCIDEN® . HIPERLIPIDEMIA. La dosis inicial habitual es de 10 mg/dia. administrados en dosis única por la noche. Los pacientes con hipercolesterolemia leve a moderada pueden ser tratados con una dosis inicial de 5 mg de simvastatina Si es necesario ajustar la posologia, debe hacerse tal y como se indicó anteriormente. HIPERCOLESTEROLEMIA FAMILIAR HOMOCIGOTICA La dosis recomendada es de 40 mg diarios por la noche u 80 mg diarios fraccionados en dos dosis de 20 mg cada una y una dosis de 40 mg por la noche. En estos pacientes, LIPOCIDEN^ debe ser utilizado como coadyuvante de otros tratamientos hipohpemiantes (p. ej. aféresis de LDL) o si no se dispone de tales tratamientos. TRATAMIENTO CONCOMITANTE. LIPOCIDEN^ ez eficaz administrado solo o en combinación con resinas secuestradoras de ácidos biliares. En los pacientes tratados simultáneamente con ciclosporina. fibratos o niacina y LIPOCIDEN-, la posologia máxima recomendada es de 10 mg/día. POSOLOGÍA EN LA INSUFICIENCIA RENAL No debe ser necesario modificar la posologia de LIPOCIDEN" en pacientes con insuficiencia renal moderada. En los pacientes con insuficiencia renal grave (aciaramiento de creatinina <30 inl/mm). deben administrarse con precaución dosis superiores a 10 mg/día. si se consideran necesarias.. 4.3 Contraindicaciones Hipersensibihdad a cualquier componente de'este preparado. Patología hepática activa o elevaciones persistentes e inexplicables de las transaminasas séricas. Terapia concomitante con el calcioantagonista mibefradil. Embarazo y lactancia. 4.4 Advertencias y precauciones especiales de empleo EFECTOS MUSCULARES: LIPOCIDEN y otros inhibidores de la HMGCoA reductasa causan ocasionalmente miopatia. En casos esporádicos se ha informado de rabdomiólisis. Miopatia causada por interacciones farmacológicas. La incidencia y la gravedad de la mtopatía aumentan a causa de la administración conjunta con gemlibrozilo y otros líbralos, así como dosis hipolipemiantes (1 g/día) de niacina (ácido nicotinico). Además, parece que los niveles elevados de actividad inhibidora de la HMG-CoA reduclasa en plasma aumentan el riesgo de miopatia. Determinados fármacos pueden elevar substancialmente los niveles plasmáticos de los inhibidores de la HMG-CoA reduclasa, y aumentar en consecuencia el riesgo de miopalía. Tales fármacos son ciclosporina. el bloqueante de los canales del calcio del grupo tetralol mibelradil. los azoles antilúngicos itraconazol y ketoconazol. los antibióticos macrólidos eritromicina y claritromicina. inhibidores de la proteasa del VIH y el antidepresivo nefazodona. Reducción del riesgo de miopatia. 1.Medidas generales.Debe interrumpirse la terapia con LIPOCIDEN si se diagnostica o sospecha miopatia. En la mayoría de los casos, los síntomas musculares y los aumentos de la creatinina cmasa (CK) desaparecieron al retirar inmediatamente el tratamiento. De los pacientes con rabdomiólisis, muchos tenían historiales médicos complicados. En tales pacientes, se impone la precaución al elevar la dosis. De igual modo, debe interrumpirse la administración de simvastatina unos días antes de cirugía mayor programada y cuando se produzca cualquier situación médica o quirúrgica aguda importante. 2.Medidas en miopatia causada por interacciones farmacológicas. En tales situaciones puede considerarse la realización de determinaciones periódicas de la CK. Debe evitarse el uso combinado de LIPOCIDEN' con libratos o niacina. Si debe utilizarse uno de estos lármacos con LIPOCIDEN , el riesgo de miopatia es menor con niacina que con los fibratos. En los pacientes que reciben ciclosporina. libratos o niacina concomitantes, la dosis de LIPOCIDEN® no debe superar por lo general 10 mg/día. No se recomienda la utilización simultánea de LIPOCIDEN con itraconazol, ketoconazol, eritromicina, claritromicina. inhibidores de la proteasa del VIH o nefazodona. El uso de mibelradil conjuntamente con LIPOCIDEN® está contraindicado. Debe evitarse el uso concomitante con inhibidores del CYP3A4 con dosis terapéuticas. EFECTOS HEPÁTICOS. Se han producido aumentos persistentes de las transaminasas séricas en algunos pacientes adultos tratados con simvastatina Cuando se interrumpía de modo temporal o definitivo la administración del fármaco a esos pacientes, los niveles de transaminasas solían descender lentamente hasta los valores existentes antes del tratamiento. Los aumentos no se asociaron con ictericia ni con otros signos o síntomas clínicos. No hubo indicios de hipersensibilidad. Algunos de estos pacientes presentaron resultados anómalos en las pruebas de función hepática (TFH) antes del tratamiento con simvastatina y/o consumían cantidades notables de alcohol. Se recomienda la realización de TFH antes de iniciar el tratamiento y de forma periódica a partir de ese momento durante el primer año de tratamiento o hasta un año después del último ajuste de la dosis, en todos los pacientes. Cuando la dosis se ajusta a 60 mg. se debe realizar a los pacientes una prueba adicional a los 3 meses. Debe interrumpirse la administración del fármaco cuando los niveles de transaminasas muestren indicios de progresión. Este fármaco debe utilizarse con precaución en los pacientes que consumen cantidades importantes de alcohol o con antecedentes de patología hepática. Se han comunicado elevaciones moderadas de las transaminasas séricas tras el tratamiento con simvastatina. Estos cambios en general fueron transitorios, no se acompañaron de otros síntomas y no fue necesaria la interrupción del tratamiento. EVALUACIONES OFTÁLMICAS. Los datos a largo plazo no indican la existencia de ningún efecto adverso de simvastatina sobre el cristalino de los seres humanos. USO PEDIÁTRICO. No se ha establecido la seguridad ni la eficacia de este fármaco en los niños. En el momento actual no se recomienda el uso pediátrico de simvastatina. ANCIANOS. En pacientes de más de 65 años la eficacia parece similar a la observada en el conjunto de la población y no existe un aumento aparente de la frecuencia de hallazgos adversos clínicos ni analíticos ADVERTENCIAS SOBRE EXCIPIENTES. Por contener butilhidroxianisol como excipiente, puede ser irritante de ojos, piel y mucosas. 4.5 Interacción con otros medicamentos y otras formas de interacción 1. Gemtibrozilo y otros fibratos. dosis hipolipemiantes (1 g/día) de niacina (ácido nicotinico): Estos fármacos aumentan el riesgo de miopatia cuando se administran simultáneamente con LIPOCIDEN-. No hay pruebas que indiquen que estos agentes alecten a la farmacocinética de LIPOCIDEN'-. 2.Interacciones de la CYP3A4: LIPOCIDEN no tiene actividad inhibidora de la CYP3A4. No obstante, la propia simvastatina es un sustrato para la CYP3A4. Los inhibidores potentes de la CYP3A4 pueden aumentar el riesgo de miopalía (ver 4.5) El zumo de pomelo contiene componentes que pueden aumentar las concentraciones plasmáticas de lármacos metabolizados por la CYP3A4: cantidades muy grandes (más de un litro al día) deben evitarse. 3. Derivados de la cumarina. 20-40 mg/dia de simvastatina potenciaron en grado moderado el efecto de los anticoagulantes cumarínicos. En pacientes que reciban anlicoagulantes cumarinicos. el tiempo de protrombina debe ser determinado antes de iniciar el tratamiento con LIPOCIDEN y muy frecuentemente al principio del tratamiento. Una vez documentado que el tiempo de protrombina se mantiene estable, se puede monitorizar a los intervalos recomendados nabítualmente para pacientes tratados con anticoagulantes cumarínicos. Si la dosis de LIPOCIDEN® se cambiase o se interrumpiera, debe repetirse el mismo procedimiento. El tratamiento con simvastatina no se ha asociado con hemorragias o cambios en el tiempo de protrombina en pacientes que no toman anlicoagulantes. 4.Propranolol. No se han producido interacciones farmacodinámicas ni larmacocinélicas clínicamente significativas con la administración concomitante de dosis únicas de simvastatina y propranolol. 5. Digoxina La administración concomitante en voluntarios sanos produjo una ligera elevación (menos de 0.3 ng/mL) de las concentraciones plasmáticas del fármaco en comparación con las halladas tras la administración concomitante de placebo y digoxina. 6 Otros tratamientos concomitantes. En los estudios clínicos, simvastatina se utilizó de forma concomitante con IECA. betabloqueantes, calcioantagonistas (excepto mibelradil). diuréticos e inhibidores de la prostaglandma sinteiasa. sin que se observaran signos de interacciones adversas clínicamente significativas. 4.6 Embaraza y lactancia. Debido a la capacidad de los inhibidores de la HMG-CoA. como simvastatina. de disminuir la síntesis de colesterol y. posiblemente, otros productos de la vía biosintética del colesterol. LIPOCIDEN'- está contraindicado durante el embarazo. Solamente se debe administrar LIPOCIDEN- a mujeres en edad fértil, cuando exista una alta improbabilidad de que queden embarazadas. Sí la paciente se queda embarazada mientras está tomando LIPOCIDEN . deberá interrumpirse el tratamiento inmediatamente y la paciente deberá ser advertida del posible riesgo para el feto. Se han recibido algunas comunicaciones de anomalías congénitas en lactantes cuyas madres recibieron tratamiento durante el embarazo con inhibidores de HMG-CoA. Se desconoce si simvastatina o sus melabolítos se excretan en la leche humana por lo que no debe administrarse durante ta lactancia 4.7 Efectos sobre la capacidad para conducir y utilizar maquinaria LIPOCIDEN®. a las dosis terapéuticas recomendadas, no afecta la capacidad de conducir vehículos o utilizar maquinaria. 4.8 Reacciones adversas La mayoría de los efectos secundarios han sido leves y transitorios. Menos del 2% de los pacientes se interrumpieron en los esludios clínicos controlados debido a electos secundarios atribuibles a simvastatina. En los estudios clínicos controlados, los efectos secundarios aparecidos (>1%) que dieron considerados como posible, probable o definitivamente relacionados con el tármaco. fueron: dolor abdominal, estreñimiento y llatutencia Otros efectos secundarios (0.5 a 0.9%) fueron astenia y cefaleas. Se ha informado de la aparición de miopalía en casos excepcionales En ensayos clínicos no controlados o con el uso una vez comercializado el producto se han notilicado: náuseas, diarrea, erupción cutánea, dispepsia, prurito, alopecia, mareos calambres musculares, miaigias. pancreatitis, parestesias, neuropatía penlénca. vómitos y anemia En raras ocasiones han ocurrido casos de rabdomiólisis y hepatitis/ictericia Se ha comunicado de lorma excepcional un síndrome de hipersensibilidad aparente que ha incluido algunas de las siguientes características, angioedema. síndrome lupoide. poiimialgia reumática. vascuMis. trombociíapenia. eosinolilia. aumento de la velocidad de sedimentación globular, artritis, artralgia. urticaria, fotosensibilidad, fiebre, rubefacción, disnea y malestar general. Hallazgos de las pruebas de laboratorio. De forma infrecuente, se han comunicado aumentos notables y persistentes de tas transaminasas séricas. Se han comunicado aumentos de la fosfalasa alcalina y -glulamil transpeptidasa. Las anomalías de las pruebas de función hepática han sido por lo general leves y transitorias. Se han notificado elevaciones de los niveles séricos de la CK. derivadas del músculo esquelético. 4.9 Sobredosilicación Se han registrado algunos casos de sobredosis: ningún paciente sufrió síntomas específicos, y todos los afectados se recuperaron sin secuelas. La dosis máxima ingerida fue de 450 mg. En estos casos, deben adoptarse las medidas generales, y es preciso vigilar la función hepática. En caso de sobredosis o ingestión accidental consulte al Servicio de Información Toxicológica. Teléfono 91-562 04 20.5. DATOS FARMACÉUTICOS 5.1 Relación de excipientes Butilhidroxianisol (E320),ácido ascórbico, ácido cítrico, celulosa microcristalina, almidón de maíz pregelatimzado. lactosa anhidra, crospovidona. estearato de magnesio, hipromelosa. dióxido de titanio (El71) y tnacatato de glicerol 5.2 Incompatibilidades No se conocen. 5.3 Precauciones especíales de conservación No conservar a temperatura superior a 30°C. Conservar en el envase original. 5 4 Instrucciones de uso y manipulación Fraccionar el comprimido de 10 mg si se necesita obtener una dosificación inicial de 5 mg. 6. PRESENTACIONES Y PVP (IVA) LIPOCIDEN 10 mg, envase con 28 comprimidos ranurados: 17.92 € ; LIPOCIDEN 20 mg. envase con 28 comprimidos: 25,50 € ; LIPOCIDEN 40 mg. envase con 28 comprimidos: 45,70 € . 7. NOMBRE Y DOMICILIO DEL TITULAR DE LA AUTORIZACIÓN DE COMERCIALIZACIÓN LICONSA, S.A. Gran Vía Carlos III. 98, 7* planta 08028 Barcelona 8. CONDICIONES DE PRESCRIPCIÓN Y DISPENSACIÓN. Con receta médica. Aportación normal. TLD 9. FECHA DE LA PRIMERA AUTORIZACIÓN O REVALIDACIÓN DE LA AUTORIZACIÓN. Agosto 2.001 10. FECHA DE LA REVISIÓN DEL TEXTO: Octubre 2.001 3 21 3 9 3 13 1 Triple 8 x i t o c o n t r a el colesterol E f i c a c i a : consecución de objetivos, e v i d e n c i a : reducción del riesgo coronario, economía: reducción del coste de tratamiento. Simvastatina 10-20-40 m g S U ÉXITO C O N T R A EL C O L E S T E R O L www.stop-colesterol.com Grupo Vita

[close]

p. 3

D i r e c t o r emérit José M Rodríguez Tejerina a Director Ferran Tolosa Cabani Redactor en cap M a c i á T o m á s Salva Redactors Antoni O b r a d o r Adrover, Joan B u a d e s Reines Comité científic Santiago Forteza Forteza, Miguel M a n e r a Rovira, Miguel M u n a r Q u é s , Juana M R o m á n Piñana, José T o m á s Monserrat, Guillermo M a t e u Mateu, A r n a l d o Casellas Bernat, José M i r ó Nicolau, Antonio M o n t i s Suau, Feliciano Fuster J a u m e , Carlos Viader Farré, B a r t o l o m é A n g u e r a Sansó, B a r t o l o m é N a d a l M o n e a d a , José Alfonso Ballesteros Fernandez, Miguel M u n t a n e r M a r q u é s , Francesc Bujosa Homar, Alvar Agustí García Navarro, Juana M Sureda Trujillo, Joan M a r c h N o g u e r a , Jordi Forteza-Rey Borralleras a a Secretaría i correspondencia Campaner, 4 , baixos 07003 Palma de Mallorca Tel.: 971 72 12 30 A d r e c a electrónica: info@ramcib.es Página w e b : ramcib.caib.es Publicitat Aquelles e m p r e s e s o institucions que vulguin insertar algún anunci a M e d i c i n a Balear poden contactar directament a m b la Secretaria de la Reial A c a d e m i a

[close]

p. 4

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 1, 2002 Diposit Legal: P M 4 8 6 - 95 ISSN: 1 5 7 9 - 5 8 5 3 Imprés a I m p r e m t a M o d e r n a C/ de Sa Fira, 10 - Llucmajor

[close]

p. 5

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 1,2002 SUMARI EDITORIAL Incipit vita nova ORIGINAL Prevalenga delsfactors de risc cardiovascular a les Balears. Estudi CORSAIB CARTA AL DIRECTOR Encefalopatía hiponatrémica aguda en una mujer joven J. Velasco Roca, J. Ibañez Juvé N o r m e s de publicado a Medicina Balear P r o g r a m a d e p r e m i s p e r al c u r s 2 0 0 2

[close]

p. 6



[close]

p. 7

Editorial Incipit v i t a n o v a Dia 27 de d e s e m b r e passat va c u l m i n a r el procés autonòmic a m b el tancament del traspàs de la gestió de la Sanitat a les comunitats que no l'havien assumit encara, les Illes Balears entre elles. La negociació p o lítica ha resultat una empresa entrebancosa, tècnicament complexa i no exempta de tensions. El pacte es va veure e n t e r b o l i t p e r les d i f e r è n c i e s e n t r e les p r e v i s i o n s e l a b o r a d e s per la C o m u n i t a t A u t ò n o m a b a l e a r i la proposta ministerial però, a m b independència de les lectures o valoracions polítiques, ens h e m de felicitar per la conclusió d ' u n dels processos transferencials de major abast a m b el de l ' e d u c a c i ó : les competències s a n i t à r i e s , q u e d e g e n e r e n ç à e x e r c e i x la n o s t r a Comunitat Autònoma amb una assignació pressupostaria de 612 milions d ' e u r o s . El procés de transferències sanitàries suposa per a les Illes Balears la plena potestat sobre la gestió dels recursos e c o n ò m i c s , materials i h u m a n s , així c o m sobre l'oferta d e prestacions sanitàries, el traspàs dels hospitals j a oberts, dels que es troben encara en projecte i, a més, la cessió dels centres de salut. L a C o m u n i t a t A u t ò n o m a ha rebut, així mateix, 6.395 treballadors sanitaris estatutaris. C a l d e s t a c a r q u e el n o u m o d e l g l o b a l d e finançament crea dos instruments financers especials destinats a corregir els possibles desequilibris: d ' u n a b a n d a , c o n s t i t u e i x el fons d e d e s p l a ç a t s a m b u n a dotació de 60 milions d ' e u r o s , que es distribuiran entre les comunitats autònomes que -com les Illes Balearsatenen malalts procedents d'altres comunitats; de l'altra, implanta el fons de suficiència a m b l'objectiu de cobrir les diferències en les necessitats de despesa de cada autonomia. Les transferències sanitàries representen per a les Balears una realitat de e n o r m e entitat que gravita, de manera essencial, sobre el ciutadà i la seva salut: és, des d'ara, responsabilitat de l'administració autonòmica m o d e r n i t z a r el c o n j u n t del n o s t r e s i s t e m a sanitari propiciant la introducció de reformes estructurals que millorin l'eficiència del sistema, planificant millor l'oferta sanitària en funció de les n e c e s s i t a t s específiques reals de la nostra població i aproximant la presa de decisions al nivell més p r ò x i m a l'usuari. L'envit és considerable i repercutirà, presumiblement, sobre el vincle d'afecte que lliga el poble illenc a m b el seu autogovern. La c o n s u m a c i ó del procés, finalment, suposa també un repte de coordinació que haurà d'articular-se en el marc del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, responsable de reforçar les prestacions c o m u n s del sistema, entre elles l'equitat, la l l i u r e c i r c u l a c i ó d e p e r s o n e s , la r e g u l a c i ó d e professionals i l ' a v a l u a c i ó de les propostes de noves p r e s t a c i o n s . El p a s d e l t e m p s a n i r à a c l a r i n t l e s incògnites. D e p o r t e s e n d i n s , el c a n v i d ' a n y v a p o r t a r v o t a c i o n s a la Reial A c a d è m i a i, fruit d ' a q u e s t e s , l'elecció d ' u n a n o v a Junta Directiva encapçalada pel Dr. Alfonso Ballesteros. Seran els eixos de la seva acció de govern restaurar els lligams a m b les institucions, p a r t i c u l a r m e n t a m b aquelles a les q u e ens uneixen relacions de parentiu, mirar d ' a c o n s e g u i r una major a u t o n o m i a p r e s s u p o s t a r i a i fer e l s p o s s i b l e s p e r reguanyar per a la Reial A c a d è m i a (la institució científica més antiga de les Illes) un lloc en el si de la societat balear. Per contribuir a aquest darrer objectiu, Medicina B a l e a r r e n o v a l ' e q u i p d e d i r e c c i ó , a d o p t a unes normes de publicació, actualitza el seu format, tramita uns registres que incrementin el seu impacte i d e m a n a la col·laboració de tots. Medicina Balear 2002; 17: 5. 5

[close]

p. 8

Original Prevalença d e l s f a c t o r s d e risc c a r d i o v a s c u l a r a l e s B a l e a r s . Estudi C O R S A I B EQUIP INVESTIGADOR ANTECEDENTS 1 - ANTECEDENTS-ESTAT ACTUAL 2- PREVALENÇA DELS FRCV 3- IMPORTÀNCIA DE L'ESTUDI DE PREVALENÇA DE FRCV A BALEARS 4- BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA MÉS RELLEVANT COMENTADA OBJECTIUS DE L'ESTUDI I MÈTODES 1-OBJECTIU GENERAL 2-TIPUS DE DISSENY 3-ÀMBIT D'ESTUDI 4-POBLACIÓ D'ESTUDI 5-SUBJECTES D'ESTUDI 6-DISSENY MOSTRAL 7-EXTRACCIÓ DE LA MOSTRA 8-INFORMACIÓ. VARIABLES DE L'ESTUDI 9-ORGANITZACIÓ DE L'ESTUDI 10-TRACTAMENT I ESTRATÈGIA DE L'ANÀLISI DE LES DADES ANEXES 1 -SISTEMÀTICA DE DETERMINACIÓ DE LA TENSIÓ ARTERIAL 2- AMIDAMENT DE PES I TALLA 3- EXTRACCIÓ DE SANG 4- ENTREVISTA DEL QÜESTIONARI CORSAIB 5- CONSENTIMENTS INFORMATS 6- CIRCUITS DE L'ESTUDI CORSAIB 7- QUADERN DE RECOLLIDA DE DADES NOUS PROJECTES DE L'ESTUDI CORSAIB 1-ESTUDI GENÈTIC APOE 2- ALTRES FACTORS DE RISC EN EL PRESENT PROJECTE HIPERINSULINÈMIA INFLAMACIÓ, PCR 3- L'HIPÒTESI DEL NOU ESTUDI 4- OBJECTIUS 5- MÈTODES DISSENY INFORMACIÓ I INSTRUMENTACIÓ DESCRIPCIÓ DE LA TÈCNICA D'INSULINA DESCRIPCIÓ DE LA TÈCNICA PCR ULTRASENSIBLE DESCRIPCIÓ DE LA TÈCNICA D'ESTUDI DE GENOTIP D'APOE 6- ASPECTES ÈTICS I LEGALS 7- TRACTAMENT I ESTRATÈGIA DE L'ANÀLISI DE LES DADES 7 8 8 9 9 12 13 17 17 17 17 18 18 18 19 21 22 23 23 23 24 24 25 27 28 28 31 31 31 : 33 34 34 34 34 34 34 34 35 35 Medicina Balear 2002; 17: 6-37. 6

[close]

p. 9

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 1, 2002 Prevalència dels factors de risc cardiovascular a les Balears. Estudi CORSAIB EQUIP INVESTIGADOR INVESTIGADOR PRINCIPAL F e r n a n d o R i g o Carratalá. M e t g e de Família E A P C S Emili Darder NUCLI PROMOTOR Vicenç T h o m à s Mulet. President de la Societat Balear de M e d i c i n a Familiar i Comunitaria M i g u e l Ángel García M a r c o . President de la secció Balear de la Sociedad E s p a ñ o l a de Medicina General Joan Llobera C à n a v e s . C a p de la Unitat d'Investigació G A P Mallorca E m i l i a F u e n t e s p i n a Vidal. C a p del Servicio de Laboratorio del C a r m e n Insalud M a g d a l e n a Pagès Amat. C a p de la Unitat d'Investigació àrea Eivissa-Formentera M a t i e s Torrent Quetglàs. C a p de la Unitat d'Investigació àrea de M e n o r c a Guillem Frontera Juan. F a r m a c ò l e g Atenció Primària Alfredo Sebastián García. M e t g e de Família E A P C S Calvià R o s a Grimalt Nadal. M e t g e de Família E A P CS T r a m u n t a n a SECRETARIA TÉCNICA M a t e u M e s q u i d a M à s . Tècnic poblacional. Cap del T S I de la G A P M a g d a l e n a S e g u í Galvan. Secretaria. Subdirecció de Planificació i O r d e n a m e n t de la D . P Insalud C o n x a F e r n á n d e z Castañer. Secretaria. Subdirecció de Planificació i O r d e n a m e n t de la D.P. Insalud BECARIS D E L'ESTUDI Pablo H e r m o s o Villar. D.U. en Infermeria Juan M Roca Espinar. D.U. en Infermeria INVESTIGADORS D E C A M P D E L'ESTUDI Arturo A r e n a s A b a d , metge E A P C S M a r i n e s ; David M e d i n a B o m b a r d ó , metge E A P C S Son Servera; Isabel Borràs Bosch, m e t g e E A P CS M a n a c o r ; Francisca C o m a s C a p ó , metge E A P CS Rafal N o u ; Catalina C o m a s Pol, metge E A P C S C a s a del Mar; A n t o n i a F e Pascual, metge E A P CS Escola Graduada; Rosa Francisco S o m s , m e t g e E A P C S P o n e n t ; Miguel À n g e l García M a r c o , m e t g e E A P C S Torrent Sant Miquel; Miguel G ó n g o r a A n d r a d e , m e t g e E A P C S Son Pizà; R o s a Grimalt Nadal, metge E A P C S Tramuntana; Antonio Gutiérrez Fernández, m e t g e E A P C S Sineu; M T e r e s a Herrera Plaza, metge E A P C S Llucmajor; Guillermo J a u m e Tomás, m e t g e E A P C S Emili Darder; Antonio Jover Palmer, metge E A P CS Arquitecte; Santiago Mairata Bosch, metge E A P C S Marratxí- U B Pòrtol; J a u m e M i g u e l - G ó m a r a Perelló, metge E A P C S Xaloc; Luis Morant Sampol, metge E A P C S Felanitx; J a u m e O c h o g a v i a C à n a v e s , metge E A P C S Coll d ' e n Rebassa; Pedro Oliver Palmer, m e t g e E A P C S M a n a c o r ; Nicolás Pérez Astorga, m e t g e E A P C S Inca; Julio Pericas García, metge E A P CS Pollensa; Joan Pou Bordoy, m e t g e E A P C S Son Cladera; Dolores Prieto Rivas, metge E A P C S Marratxí; José Ignacio R a m í r e z M a n e n t , m e t g e E A P C S Calvià; Alfonso R a m ó n Bauza, metge U B S Puigpunyent; Feo Javier Rezóla G a m b o a , m e t g e E A P C S C a m p R e d ó ; J a i m e Ripoll Sánchez, metge E A P C S Valldargent; T o m á s Rodríguez Ruiz, m e t g e E A P C S Son Ferriol; José R o m e r o Palmer, metge E A P C S Llucmajor; Vinyet Roses Carbonell, metge E A P C S Inca; Joan M . S a m p o l C o m p a n y , metge E A P C S Porreres; M Dolores Sanmartín Fernández, metge E A P C S Santa Catalina; Monserrat Sauleda Parés, m e t g e E A P C S Sóller; Alfredo Sebastián García, metge E A P C S Calvià; Sebastián Serra M o r r o , metge E A P C S Pere Garau; Vicenç T h o m à s Mulet, metge E A P CS C a m p R e d ó ; A n t o n i o Torrandell Truyols, metge E A P C S Son Gotleu; Catalina Verger A m e n g u a l , metge E A P CS Escorxador; A n t o n i o Cordero Ross, metge E A P CS Formentera; Francisco Cendón González, metge E A P CS Eivissa; Presentación Reyes Benítez, metge E A P C S Es Viver; MMosé Ortiz Pérez, m e t g e E A P C S Sant Antoni; M T e r e s a T r e s s e r r a s Svab, metge E A P C S Can Misses; Ricardo Llido Visedo, m e t g e Consultorio Santa Eulalia; A n t o n i a Cantallops, metge E A P U B Es Mercadal; Andreu Estela Mantolan, m e t g e E A P CS Dalt Sant Joan; Juan G u a s c h Bosch, metge E A P C S Canal Salat; Pilar Juan Pérez, metge E A P CS Dalt Sant Joan; Fco Jesús S á n c h e z Cabrera, metge E A P C S Canal Salat; Miguel Àngel Elorza Guerrero, laboratori del Fundació M a n a c o r ; Dolors Balcells Rosselló, laboratorio Hospital Can Misses; Emilia M o r e n o N o g u e r o , laboratori H o s pital Can M i s s e s ; A n a Fullana V á z q u e z , laboratori Hospital M o n t e t o r o . a a a 7

[close]

p. 10

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 1 , 2002 Prevalència dels factors de risc cardiovascular a les Balears. Estudi CORSAIB ANTECEDENTS 1- A N T E C E D E N T S - E S T A T A C T U A L C a d a vegada es coneix millor la historia natural d e l ' a r t e r i o e s c l e r o s i i d e les s e v e s c o m p l i c a c i o n s c a r d i o v a s c u l a r ' . T a m b é es d i s p o s a d e la suficient evidència sobre l'associació causal entre l ' e x p o s i c i ó a certs factors de risc i la incidència de les malalties cardiovasculars ( M C V ) , gràcies a diversos estudis de cohorts, j a clàssics, entre els que destaquen l'estudi de F r a m i n g h a m , iniciat en 1 9 4 8 , l'estudi de "Siete País e s " - i el " P o o l i n g P r o j e c t " . T a m b é a E s p a n y a , concretament a M a n r e s a , l'any 1968 es va iniciar un estudi de seguiment de la població laboral \ A partir d ' a q u e s t s estudis, i d'altres no citats, s ' h a n estimat els riscos derivats d e les exposicions i s ' h a establert el benefici que poden generar certes intervencions preventives sobre els factors modificables. En aquest sentit, m ú l t i p l e s assajos c l í n i c s i c o m u n i t a r i s han demostrat l'eficàcia i efectivitat sobre la incidència de les M C V " . 2 3 4 6 18 Els estudis d ' i n t e r v e n c i ó han d e m o s t r a t q u e la reducció del colesterol es relaciona a m b la disminució de la incidència de malaltia cardiovascular i a m b la mortalitat". - Hipertensió arterial: L'increment de la tensió arterial es correlaciona a m b la p r e v a l e n ç a d e lesions arterioscleròtiques. Els estudis F r a m i n g h a m i M R F I T confirmen la relació de risc a m b la malaltia coronària i cerebrovascular. Així, el risc d e C l és d e 2,5 vegades majors en pacients hipertensos, correlacionant-se millor la t e n s i ó s i s t ò l i c a q u e la d i a s t ò l i c a . U n p o s s i b l e m e c a n i s m e fisiopatològic podria ser la lesió de la paret endotelial. 2 5 Estudis d ' i n t e r v e n c i ó terapèutica de l'hipertensió arterial demostren la reducció de la m o r t a l i t a t . 16 En b a s e a a q u e s t s a n t e c e d e n t s , L ' O M S " va e s t a b l i r u n pla d e p r e v e n c i ó c o m b i n a n t d i v e r s e s estratègies i que classifica en: 1. Estratègia poblacional, destinada a modificar l'estil de vida i les característiques ambientals, així c o m els c o n d i c i o n a m e n t s s o c i o e c o n ò m i c s q u e són c a u s e s s u b j a c e n t s d e l s p r o b l e m e s cardiovasculars. 2. Estratègia d e risc elevat, que faciliti l'atenció preventiva als subjectes especialment exposats. 3. P r e v e n c i ó secundària, per evitar la recurrència i q u e segueixi evolucionant la malaltia. Múltiples variables s'han associat a m b l'aparició de MCV. La literatura en descriu més de tres-centes, la qual cosa ha justificat actituds d ' e s c e p t i c i s m e entre els professionals i entre la p o b l a c i ó . De totes maneres, certs factors de risc, entesos com a característiques d ' u n individu o del seu entorn, que el fan més susceptible a patir una malaltia particular que un altre que no les p o s s e e i x , t e n e n s u f i c i e n t e n t i t a t i tot s e g u i t e s resumeixen i discuteixen breument: 21 19 20 - T a b a q u i s m e : Es considera al t a b a q u i s m e un F R i n d e p e n d e n t . El risc de presentar un infart agut de miocardi entre els fumadors, és de 4 vegades majors que la població no fumadora. Els beneficis de deixar de fumar són evidents, i, des de l'estudi F r a m i n g h a m , es calcula que la meitat del benefici s'obté en el prim e r any de deixar de fumar i, s'iguala als no fumadors al cap de 10 a n y s . S'atribueix la major importància etiològica a la nicotina i el C O . 26 27 2 8 - Colesterol L D L : El c L D L es troba a les plaques d ' a t e r o m a , i l ' a u g m e n t de les seves c o n c e n t r a c i o n s p l a s m à t i q u e s es correlaciona de forma i n d e p e n d e n t a m b la CL Els nivells plasmàtics de c L D L per d a m u n t de 220 m g / d L a u g m e n t e n 3 vegades el risc de C l respecte a xifres de 100 mg/dL. - Colesterol H D L : S ' h a observat u n a relació inversa i independent entre el c H D L i el risc de C l . Mecanismes protectors podrien explicar-se per l'extracció de colesterol intracelOlular, pel manteniment d e l'endoteli i la protecció en front a la trombosi. 29 - Triglicèrids: (TGC) La concentració de triglicèrids té una relació inversa a m b la de c H D L , el que dificulta la seva valoració com a FR. Hi ha que tractar-lo pensant sempre que la seva concentració elevada sigui deguda a altres causes. - Colesterol IDL: El c I D L s'associa de m a n e r a positiva i independent a la C l . 30 - Hipercolesterolèmia: Hi ha multitud d'estudis que correlacionen la incidència de cardiopatia isquémica (Cl) a m b el colesterol total (CT), c o m el F r a m i n g h a m , l ' e s t u d i dels " S i e t e P a í s e s " i l ' M R F I T . E s t u d i s h i s t o l ò g i c s han d e m o s t r a t q u e el c o l e s t e r o l és un c o m p o n e n t de la placa ateroma i la seva procedència és p l a s m á t i c a . 22 3 2 3 24 - Lipoproteïna A, L p (a): F o r m a modificada del c L D L , a m b e s t r u c t u r a s e m b l a n t al p l a s m i n o g e n . L ' a u g m e n t del seu valor s'associa a C l , inclús a m b xifres de colesterol total no e x c e s s i v e s . 31 - Apoproteïnes: Són bons discriminatoris per a detectar malaltia coronària. La apo A i B es relacionen 8

[close]

p. 11

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 1 , 2002 Prevalència dels factors de risc cardiovascular a les Balears. Estudi CORSAIB a m b el c H D L i c L D L , mentre la apo E influeix en el Col. T i T G C . 3 2 - Diabetis mellitus: A n o m e n a t el quart factor de risc, s ' h a demostrat en el M R F I T que constitueix un F R independent de C l , incrementant en 2 a 4 vegades la mortalitat, segons l'estudi F r a m i n g h a m , i el risc de complicacions no mortals. A través d'un fenomen d'arterioesclerosi accelerada pot fer coexistir variades malalties c a r d i o v a s c u l a r s . 33 fruits. Des de mitjans dels anys setanta i sobretot degut al descens de la mortalitat per M V C , s'ha constatat una tendència decreixent en la mortalitat per M C V en la majoria de països desenvolupats i també a Espanya ". 3 - H i p e r i n s u l i n è m i a : Hi ha u n a relació entre els v a l o r s d ' i n s u l i n a e l e v a t s (en d e j ú i d e s p r é s d e sobrecàrrega) i la morbimortalitat en n o d i a b è t i c s . 34 - Obesitat: Es defineix c o m un a u g m e n t de l'índex de m a s s a corporal (IMC) per d a m u n t de 30. L ' I M C es relaciona amb l'excés de grassa individual. F r a m i n g h a m el considera un factor de risc independent per a la C l . 3 5 En el nostre país, la pràctica totalitat dels Plans de salut elaborats per les Comunitats A u t ò n o m e s ( C C A A ) es plantegen entre els objectius prioritaris la reducció de la mortalitat i la morbiditat prematura mitjançant la intervenció sobre els factors de risc i el tractament adequat dels afectats ". A E s p a n y a , la tendència en la mortalitat per aquestes patologies ha estat d ' u n descens de les taxes de mortalitat en M V C , a m b una reducció del 11,4% entre les mitjanes dels períodes 89-92 respecte al 80-82, en canvi la IC s'ha incrementat en un 16.0% en el mateix p e r í o d e . 4 38 2- P R E V A L E N Ç A D E L S F R C V C o n è i x e r la prevalença (que relaciona malalties a m b els factors que puguin influir la seva ocurrència en una població definida i en un m o m e n t temporal) té una finalitat primària, planificadora, i una secundària, d ' i n f o r m a c i ó per al clínic, del seu àmbit, en la pràctica habitual. Representa el pes de la morbiditat sobre el que hi ha que intervenir . 41 - S e d e n t a r i s m e : La protecció que confereix l'exercici físic sobre la mortalitat total i per C l , s'ha demostrat en múltiples estudis entre els que destaca el c l à s s i c d e l s t r e b a l l a d o r s d ' a u t o b ú s d e L o n d r e s de Morris i l ' U S Railroad S t u d y . 3 6 37 Per a calcular el risc individual dels subjectes o la incidència esperada en la població, han de tenir-se en c o m p t e altres variables, c o m els m a r c a d o r s d e risc d'edat, sexe i antecedents familiars. Així mateix, d o n a d e s les diferències geogràfiques i socials de la incidència, el tipus de població (rural o urbana), el tipus de feina i la classe social, són variables d'utilitat per a conèixer la distribució social d e l'exposició als factors d e risc i la freqüència de la M C V . Les malalties cardiovasculars ( M C V ) són el prim e r g r u p d e c a u s e s d e m o r t a l i t a t en e l s p a ï s o s desenvolupats i provoquen aproximadament el 4 0 % de les m o r t s . A m b r e l a c i ó als p a ï s o s del seu e n t o r n e c o n ò m i c , E s p a n y a presenta un dels millors indicadors de mortalitat general i esperança de vida al naixement. E n t r e 19 p a ï s o s e u r o p e u s , p r e s e n t a v a m o l t b a i x a mortalitat per isquemia cardíaca (IC), només millorada p e r F r a n ç a , i u n a p o s i c i ó m i t j a n a - a l t a en m a l a l t i a vasculocerebral ( M V C ) . Globalment, en h o m e s , les M C V són el p r i m e r g r u p d e c a u s e s de mortalitat, provocant el 3 4 % de les morts, a m b una taxa bruta de 3 2 7 , 1 / 1 0 0 . 0 0 0 h o m e s / a n y . En d o n e s p r o v o q u e n el 4 3 , 7 % d e les m o r t s , a m b una taxa bruta de 2 3 5 , 0 / 100.000 d o n e s / a n y . 38 38 Els coneixements dels principals factors de risc modificables de les M C V permet la seva prevenció p r i m à r i a i s e c u n d à r i a . E s t u d i a r la p r e v a l e n ç a dels F R C V és i m p r e s c i n d i b l e p e r a la p l a n i f i c a c i ó i orientació dels serveis cap a la consecució d'objectes de millora de la salut. P e r a i x ò , l ' O M S , l ' a n y 1 9 8 2 v a r e u n i r la informació sobre la prevalença dels F R C V d'estudis r e a l i t z a t s en 3 4 à m b i t s e u r o p e u s d i s t i n t s , a m b informació de 151.923 p e r s o n e s . 42 A Espanya, s'han desenvolupat diversos estudis de p r e v a l e n ç a de F R C V , les c a r a c t e r í s t i q u e s i referències dels quals apareixen en la taula adjunta (fins gener de 1998) 3- I M P O R T À N C I A D E L ' E S T U D I D E PREVALENÇA DE FRCV A BALEARS Q u a n es v a i n i c i a r l ' e s t u d i les I l l e s B a l e a r s presentaven uns indicadors d e mortalitat molt desfavorables (38): en h o m e s , ocupava la primera posició en mortalitat ajustada; l'esperança de vida en el moment de néixer era de 72,6 anys, ocupant el lloc 17 entre les C C A A ; se situava en el 2n lloc en anys potencials de vida perduts ( A P V P ) . Entre les dones, la situació era 9 D o n a d a la importància del problema, l ' O M S , les societats científiques i les autoritats sanitàries han o r i e n t a t els e s f o r ç o s p r e v e n t i u s en a q u e s t sentit. Possiblement, aquestes estratègies estan donant els seus

[close]

p. 12

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 1,2002 Prevalència dels factors de risc cardiovascular a les Balears. Estudi CORSAIB N° Primer autor Font 1 Banegas Banegas J.R.,Villar Alvarez F, Pérez A n d r é s C, et al Rev.San.Hig.Pub. 1993;67:419-445 T o r m o Díaz M J , Navarro S á n c h e z C, Chirlaque L ó pez M D , Pérez Flores D. Rev.Esp.Salud Pub. 1997;71:515-529 Altallaa Rached A, Estrada Saiz RV, Jaber Ismael A. An.Med.Interna. 1997;14:226-230 R o d r í g u e z P é r e z J C , C a l o n g e R a m í r e z S, B i c h a r a Antanios G. Med.Clin. 1993;101:45-50 Martínez González M A , B u e n o Cavamllas A, Fernández García M A , et al. M e d . C l i n . 1995; 105:321-326 Tomás Abadal L, Balaguer Vintró I, Bernades Bernat. Rev.Esp.Cardiol. 1976;29:127-135 Iriarte M M , Calvo M, A z c o n a M S , Ayerbe P, A r g u m e d o M , B ó v e d a FJ. R e v . E s p . C a r d i o l . l 9 9 7 ; 4 4 : l , 6 - 1 0 P l a n s P, P a r d e l l H , S a l i e r a s L l . E u r . J. E p i d e miol.l993;9:381-389 9 Subirats i B a y e g o E, Vila i Ballester L, Vila i Subirana T, Vallescar i Pinana R. A n . M e d . I n t e r n a . 1997; 14:220225 A r a n d a L a r a P, Villar Ortiz J.Junta d e A n d a l u c í a 1993 a Població i tipus ESPAÑOLA GENERAL MURCIANA GENERAL N° Edat 2021 73,3 35-65 2 3091 61 18-65 3 A L C A L Á D E H. GENERAL LANZAROTE GENERAL GRANADA LABORAL MANRESA LABORAL EUSKADI GENERAL CATALUÑA GENERAL LA CERDAÑA RURAL 1500 NI 19-93 30-64 4 419 70 5 1555 91 98 18-65 6 973 30-59 7 4800 82 25-64 8 704 70,4 15-99 425 72 18-99 10 ANDALUCÍA GENERAL GALICIA RURAL CASTILLA M. RURAL 1032 85,7 18-99 11 Castro Beiras A, Varela G, M u ñ i z J, et al Rev. E s p . Cardiol. 1989; S u p l . l : 2 1 - 2 4 Segura A, de M a t e o S, Gutiérrez J. Rev. Latina Cardiol. 1986;7:337-385. 284 93 30-59 12 1236 63 20-99 u n a m i c a més favorable: se situava en el 5è lloc entre les C C A A en quant a mortalitat estandarditzada, en el 13è lloc en esperança de vida en el m o m e n t de néixer (80,55) i era la primera Comunitat A u t ò n o m a en A P V P . En l'estudi de desigualtats de salut a E s p a n y a , la nostra C o m u n i t a t presentava el major nivell d e renda, p e r ò quan analitzaven altres indicadors de p r i v a c i ó material, c o n c r e t a m e n t analfabetisme i atur, passava a ocupar la d è c i m a posició. Tot i contemplant aquesta circumstància, els autors del treball destacaven que la p o s i c i ó en q u a n t a m o r t a l i t a t de B a l e a r s no es c o r r e s p o n i a a m b la q u e s ' e s p e r a v a . D a v a n t aquesta circumstància, p e n s à v e m q u e si s'intentés depurar la informació referida a la mortalitat, segons residència, per a sostreure els morts a Balears però en residència fora de les Illes, la nostra C o m u n i t a t A u t ò n o m a seria en un altre lloc en quant a mortalitat ajustada, a m b un d e n o m i n a d o r més c o n c o r d e . 43 L'any 1995, a B a l e a r s , d ' u n total de 6.896 m o r t s , 2.679 (364,4/100.000) corresponien al gran g r u p d e malalties de l'aparell circulatori (1.243 h o m e s i 1.436 dones). Aquestes causes suposaven el 3 8 , 8 % d e morts i c o m p o r t a v e n 5.386 anys potencials de vida perduts (el 16,2% del total). Per c a u s e s , t r o b à v e m q u e les M V C s u p o s a v e n a l ' a n y 7 5 4 m o r t s , 685 a malaltia isquémica del cor, 184 a arterioesclerosi i 9 4 c a s o s a malaltia hipertensiva. Quan analitzàvem les causes específiques, Balears o c u p a v a la p r i m e r a p o s i c i ó en m o r t a l i t a t en altres malalties del cor i en arterioesclerosi, i la p r i m e r a en APVP . 3 8 44 44 La tendència entre els anys 1980- i 89-92 era desfavorable en tots els i n d i c a d o r s , i n c r e m e n t a n t - s e la mortalitat ajustada en h o m e s * * * i el guany en A P V P en h o m e s n o m é s va ser de 1,6, q u a n per a la resta 10

[close]

p. 13

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 1, 2002 Prevaléncia deis factors de risc cardiovascular a les Balears. Estudi CORSAIB d ' E s p a n y a va ser de 1,9. En dones, la situació era pitjor a m b un g u a n y de 0,1 anys q u a n a la resta d ' E s p a n y a va ser de 0,9. L a nostra Comurfitat va ser la segona peí que fa a C C A A que m e n y s va redui'r percentualment la mortalitat per E C V entre 1 9 7 5 - 9 2 . 45 Gerencia d ' A t e n c i ó Primaria i de la C E I C de l'Hospital Son Dureta. Per tot aixó, a iniciativa de la Societat Balear de M e d i c i n a F a m i l i a r i C o m u n i t a r i a i la S o c i e t a t E s p a n y o l a de M e d i c i n a General a B a l e a r s , a m b el suport de la Societat d'Infermeria Comunitaria, es va constituir el nucli impulsor del projecte i es va cercar 1'assessorament deis p r o f e s s i o n a l s a m b r e c o n e g u t prestigi en la investigació en aquest c a m p a Espanya. A m e s , a Balears. hi havia experiencia investigadora en aquest c a m p i en aquell moment, s'estaven realitzant dos estudis sobre M C V : l'Área de Salut de M e n o r c a participava en un projecte europeu sobre M C V , que a pesar d'estar dirigit a aspectes d ' ú s de servéis de la M C V aguda, permetia disposar d ' i n f o r m a d o sobre la seva incidencia (un projecte similar se va iniciar a la Comarca de Manacor entre atenció primaria i T Hospital de Manacor) i el projecte I B É R I C A , sobre la incidencia de l'Infart A g u t de Miocardi. L ' e n f o c a m e n t q u e es v a d o n a r al p r o j e c t e v a permetre respondre a les següents finalitats: Disposar d'informació sobre prevalenca deis principáis FRCV, recollits en els estudis publicáis a E s p a n y a i q u e r e s p o n e n i e n a les r e c o m a n a c i o n s de l ' O M S per a aquest tipus d ' i n v e s t i g a c i o n s . Aquests factors eren els q u e p e r m e t i e n o r i e n t a r m i l l o r els esforcos preventius. E s va recollir i n f o r m a d o sobre prevalenca de la malaltia cardiovascular, sobre el grau de c o n e i x e m e n t de la població i els servéis sanitaris, del diagnóstic deis F R C V i el seu nivell de tractament. T a m b é es van recollir les dades necessáries per a conéixer la seva distribució per edat, sexe i classe social per a saber, en major profunditat, la situació del p r o b l e m a i explorar l'existéncia d e desigualtats socials en la distribució d'aquests factors. S'intentará disposar de financament per estimar la prevalenca d'altres factors de risc c o m la insulina, oxidants-antioxidants, marcadors inflamatoris, h o m o c i s t i n é m i a . . . habitualment no inclosos en estudis Els resultats provisionals de l'estudi multicéntric I B É R I C A indicaven que les Balears j u n t a m e n t a m b les Canáries, eren les de major incidencia d'infart agut de miocardi. Per tot el q u e ha estat exposat, les M C V han estat considerades el primer p r o b l e m a de salut de la nostra C o m u n i t a t i c o m a tal, varen ser recollides en el Pía de Salut de les Ules Balears de l'any 1998. D o n a d a la relleváncia del p r o b l e m a , era imprescindible conéixer la prevalenca deis factors relacionats a m b la patología cardiovascular, el nivell d e diagnóstic i la prevalenca de malaltia cardiovascular en la nostra Comunitat. El seu c o n e i x e m e n t ha de ser el p r i m e r pas per a poder establir mesures d'intervenció correctarnent fonamentades. En a q u e l l m o m e n t , d e i x a n t de b a n d a les sensibilitats (cap al p r o b l e m a ) que va despertar el Pía de Salut entre, les autoritats sanitáries i professionals, es donaven les circumstáncies adequades per a realitzar un estudi de prevalenca sobre aquests problemes. A mes consideravem que el desenvolupament del projecte estava assegurat sobre la base de: - L'interés de la Conselleria de Sanitat i C o n s u m , a m b c o m p e t é n c i e s en la salut pública de les Ules i la possibilitat d e c o M a b o r a c i ó interinstitucional a m b 1 T N S A L U D , q u e disposava de les infraestructures, els professionals i els laboratoris on realitzar les proves analítiques. - La práctica universalitat d e l'atenció primaria, la g e n e r a l i t z a c i ó d e l n o u m o d e l a s s i s t e n c i a l i. la p a r t i c i p a d o d e les d i f e r e n t s s o c i e t a t s c i e n t í f i q u e s d ' a t e n c i ó p r i m a r i a a l ' á m b i t d e les B a l e a r s , q u e g a r a n d e n la p a r t i c i p a c i ó de professionals d ' a q u e s t nivell assistencial en el disseny i facilitaven la recollida d'informado. - La insularitat, que suposava avantatges per l'estabilitat deis subjectes d'estudi i deis equips investigadors, i la concentració de proves i ús de servéis. - A m e s , es c o m p t a v a a m b la capacitat de la UI (Unitat de Suport a la Investigació en AP) de recolzar/ assessorar projectes i d'obtenir assessorament extern en mostrejos c o m p l e x o s i análisi estadístic avancat. Peí que fa ais aspectes étic-legals es garantien d'acord a m b els d i c t á m e n s d e la C o m i s s i ó d ' I n v e s t i g a c i ó d e la de prevalenca, pero que son de gran interés per a la c o m u n i t a t c i e n t í f i c a j a q u e es d i s p o s a d ' e s c a s s a informació sobre la seva prevalenca, per la qual cosa el seu estudi pot suposar una a p o r t a d o interessant. A mes, s'intentará completar l'estudi a les Balears a m b una enquesta nutricional, i un estudi genétic de les MCV. 11

[close]

p. 14

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 1,2002 Prevaléncia dels factors de rise cardiovascular a les Balears. Estudi CORSAIB 4- B I B L I O G R A F I A 1 - Balaguer Vintro I. Historia natural de la arteriosclerosis y de sus complicaciones clfnicas. En: Balaguer Vintro I. Cardiologia Preventiva. Barcelona: Doyma 1990:19-24. 2Dawber TR. The Framingham Study. Epidemiology of atherosclerotic disease. Cambridge, Mass. Harvard University Press, 1980. Keys A. Seven Countries. Coronary Hearth diseases in seven countries. Circulation 1970; 41 (supl.I): 1-211. The Pooling Project Research Group. Relationship of blood pressure, serum cholesterol, smoking habits, relative weight and and ECG abnormalities to incidence of major coronary events. Final report of the Pooling Project. J Chron Dis 1978; 31:201-306 Tomas Abadal L. Estudio prospectivo sobre cardiopatia coronaria en Manresa: 15 anos de seguimiento. Rev Clin Esp 1987; 180:4-7 Cardiovascular morbidity in relation to change in blood pressure and serum cholesterol levels in treated hypertension: results from the primaiy prevention trial in Goteborg, Sweden. JAMA 1987; 248:1465-1477 16- Helgeland A. Treatment of mild hipertensión, a five years controled drug trial.The Oslo Study. Am J Med 1980; 69: 725-729 17-Ouellet BC, Romeder JM, Lance JM. Premature mortality attributable to smoking and hazardous drinking in Canada. Am J Epidemiol 1979; 109:451-463 18- Smoking attributable mortality and years of potential life lost United States, 1984. MMWR 1987;36:693-697 19- OMS. Serie de Informes Técnicos n° 687, 1982 (Pre­ vención de la cardiopatia coronaria: informe de un co­ mité de expertos de la OMS). 20- OMS. Serie de Informes Técnicos n° 732, 1986 (Pre­ vención y lucha contra las enfermedades cardiovascu­ lares en la comunidad: informe de un comité de exper­ tos de la OMS). 21- Scrabaneck FJ, McCormick J. Sofismas y desatinos en medicina. Doyma (Bare) 1992. 22- Castelli WP, Garrison WJ, Wilson PW. Incidence of coronary heart disease and lipoprotein cholesterol levels, Framingham Study. JAMA 1986; 256: 2835-2838 23- Stamler J. Is the relatioship between serum cholesterol and risk of premature death from coronary heart disease continous and graded? Finding in 325222 primary screenees of Multiple Risk Factors Interventiona Trial (MRFIT). JAMA 1986;256:2823-2838 24- Solberg LA. Risk factors and atherosclerotic lesions: a review of autopsy studies. Arteriosclerosis 1983; 3:187198 25- Martin MJ, Hulley SB, Browner WS et al. Serum Cholesterol, blood pressure and mortality implications a cohort of 361662 men. Lancet 1986; 2: 933-936. 26- Dol R, Peto R. Mortality in relation to smoking: 20 years' observations on male British doctors. Br Med J 1976; 2:1525-1536 27- Kannel WB. Update on the role of cigarette smoking in coronary artery disease Am Heart J 1981; 191:139 28- Brischetto CS, Connor WE, Connor SL, Matarazzo. Plas­ ma lipids an lipoproteins profile of cigarettes smokers from randomly selected families: enhancement of hyperlipemia and depresión of high density lipoprotein cholesterol. Am J Cardiol. 1983; 52: 675-680. 29- Watkin LO, Neaton JD. High density lipoprotein cholesterol and coronary heart disease incidence in black and white MRFIT usual care mean. Circulation 1985; 71: 417. 30- Tatami R; Mabuchi H; Ueda K et al. Intermediate-density lipoprotein and cholesterol-rich very low density lipoprotein in angiographically determined coronary artery disease. Circulation, 1981 Dec, 64:6, 1174-84 31- Hoeffer G, Hornoncourt F, Pasdike E et al. Lipoprotein (a): a risk factor myocardial infarction. Arteriosclerosis 1988; 8: 398-401 34- 5- 6- Dayton S, Pearce ML, Hashimoto S et al. A controlled clinical trial of a diet high in unsaturated fat in preventing of atherosclerosis. Circulation 1969; 40(Supl 2)1 7Committee of principal investigator. A cooperative trial in the primary prevention of ischaemic heart disease using clofibrate. Br Heart J 1978; 40:1069 8- Lipid Research Clinics Program. The Lipid Research Clinics Primary Prevention Trial results. JAMA 1984; 251:351-364 9- Frick MJ, Elo O, Haapa K et al. Helsinki Heart Study primaiy prevention trial with gemfibrozil in middle-age men with dislipemia: safety of tratment, change, in risk factors, and incidence of coronary heart diseases. N Engl J Med 1987;312:805-811 10- Shepherd J, Gobbe SM et al (West of Scotland Coronary Prevention Study Group). Prevention of coronary heart disease with pravastatin in men with hypercholesterolemia. N Engl J Med, 1995; 333: 13011307 11-Scandinavian Simvastatin Survival Study Group. Randomized trial of cholesterol lowering in 4444 patients with coronary heart d i s e a s e : T h e S c a n d i n a v i a n Simvastastin. Scandinavian Syudi (4S). Lancet 1994; 344:1383-1389 12- Sacks FM, Pfeffer MA et al. The effect of pravastatin on coronary events after myocardial infarction in patients with average cholesterol levels. Cholesterol and Recurrent Events Trial investigators. N Engl J Med. 1996; 335: 1001-1009 1 3 - H y p e r t e n s i o n d e t e c t i o n and follow-up p r g r a m c o o p e r a t i v e g r o u p : five years findings on the hypertension detection and follow-up program: reduction in mortality of persons with high blood pressure, including mild hypertensives. JAMA 1979; 242:25622571 14- Medical Research Council of Great Britain. MRC trial on mild hypertension. Br Med J 1985; 291:97-104 15- Samuelsson O, Wilhelmsen L, Anderson OK et al. 12

[close]

p. 15

Medicina Balear - Vol. 17, núm. 1,2002 Prevalènza dels factors de rise cardiovascular a les Balears. Estudi CORSAIB 32- Ball M, Mann JL. Apoproteins predictorsof coronary heart disease Br Med J 1986; 293: 769-770 33- Kannel WB, McGree DL. Diabetes and cardiovascular disease: Framingham Study JAMA 1979; 241: 20352038. 34- Fuller JH, Shipley MJ, Rose G et al. Mortality from coronary heart disease and stroke in relation to degree of glycemia. The Whitehall Study Br Med J 1983; 867870 35- Hubert HB. Feinleib M et al. Obesity as an idependet risk factor for cardiovascular disease: a 26 years followup of participants in the Framingham Heart Study. Circulation 1983; 67: 968-977. 36- Morris JN, Heady JA, Rajfle PA et al. Coronary heart disease and physical activity of work LanCet 1953; 2: 1053-1057 37- Slattery ML, Jacobs DR, Nichaman MZ. Leisure time physical activity and coronary heart disease. The US Railroad Study. Circulation 1989; 79:304-311 38- España, Centro Nacional de Epidemiología. Instituto de Salud Carlos III. Mortalidad en España y por Comunidades Autónomas 1989-1992. Situación en la Unión Europea. Madrid 1997. 39- Regidor E, Iñigo J, Sendra JM, Gutierrez-Fisac JM. Evolución de la mortalidad de las principales enfermedades crónicas en España, 1975-88. Med Clin (Bare) 1992; 99:725-728. 40- Casado Vicente V, Sevilla Pérez F, Elola Somoza J. El Plan de salud del Ministerio de Sanidad y Consumo. Med Clin (Bare) 1998; 110: 265-274. 41- Pineault R.Daveluy C. La Planificación Sanitaria 2 Edición. Masson Editoresl989 a període 1975-92 mitjancanl el càlcul de les laxes de mortalitat estandarditzades de Malaltia de l'Aparell Circulatori (MAC), Malaltia Isquémica del Cor (MIC) i Malaltia Vásculo Cerebral (MVC). La tendencia de la mortalitat es quantifica per canvi percentual mig, s'empra un model log-lineal. A l'estudi es demostra la caiguda de la mortalitat cardiovascular a totes les CCAA (essent major el descens de MVC que de MIC), trobantse diferencies considerables en el seu grau i en les tendències. El màxim descens anual és de - 3 , 7 % (Navarra), mentre que a les Balears és de - 1 , 9 % . Tunstall-Pedoe h, Kuulasmaa K, Amouyel P, Arveiler D, Rajakangas AM, Pajak A. Myoeardial infarction and coronary deaths in the World Health Organization MONICA Project. Registration procedures, event rates, and case-fatality rates in 38 population from 21 countries in tour continente. Circulation 1994; 90(1): 583-612. L'estudi longitudinal és un projecte de monitorització de morbiditat i mortalitat degudes a malaltia coronaria del cor (infart de miocardi) a poblacions definides (recollides de l'hospital) entre 35 i 64 anys a quatie continents. Els successos per malaltia cardíaca coronaria fatal que varien des de 915 per 100,000 a Finlandia a 30 per 100,000 a C a t a l u n y a , no troben dificultats d'informació en els casos no latáis, però sí. en la gran proporció de morts amb diagnòstic no disponible. Regidor E, Iñigo ,1, Sendra JM, Gutiérrez-Fisac JM. Evolución de la mortalidad de las principales enfermedades crónicas en España, 1975-88. Med Clin (Bare) 1992; 99:725-728. En aquest estudi es revisa la tendencia de la mortalitat a Espanya mitjancanl nou malalties cròniques que l'any 1988 presentaven les taxes mes altes de mortalitat i 1'impacte d'Cntrada en vigor de la 9 revisió de la Classificació Internacional de les Malalties. a 42- The CHD risk-map of Europe. The 1st report of the WHO-ERICA Project. Eur Heart J 1988; 9(supl.l): 136. 43- Navarro V, Benach de Rovira J. Desigualdades de salud en España. Rev Esp Salud Publica 1996; 70:505-636. 4 4 - I B A E . Defuncions 1995. Conselleria d'Economia i Hisenda. Institut Balear d'Estadística. Palma 1996. 45- Villar Alvarez F, Banegas Banegas JR, Rodríguez Artelalejo F. Rey Calero J. Mortalidad cardiovascular en España y sus comunidades autónomas (1975-1992). Med Clin (Bare) 1998; 110:321-327. España, Centro Nacional de Epidemiología, Instituto de Salud Carlos III. Mortalidad en España y por Comunidades Autónomas 1989-1992. Situación en la Unión Europea. Madrid 1997. Informado de la mortalitat a Espanya i CCAA i la seva relació amb la Comunitat Europea. IBAE. Defunciones 1995. Conselleria d'Economia i Hisenda. Institut Balear d'Estadística. Palma 1996. Informació oficial sobre la mortalitat a Balears. Estudis de prevalenza de factors de cardiovascular a Espanya fins gener de 1998. rise BIBLIOGRAFÍA MES RELLEVANT COMENTADA Mortalität cardiovascular i general Villar Álvarez F.; Banegas Banegas J.R.; Rodríguez A r t a l e j o F.; Del Rey C a l e r o J. M o r t a l i d a d cardiovascular en España y sus Comunidades Autónomas (1975-1992). Med Clin (Bare) 1998; 110: 321327. S'analitza la mortalitat cardiovascular a les Comunitats Autonomes Espanyoles i la seva tendencia durant el Banegas Banegas J.R.; Villar Alvarez F.; Pérez de Andrés C ; Jimeénez García-Pascual R.; Gil López E.; M u ñ í z G a r c í a J.; J u a n e S á n c h e z R. E s t u d i o e p i d e m i o l ó g i c o de los factores de r i e s g o cardiovascular en la población Española de 35 a 64 años. Rev San Hig Púb 1993; 67(6): 419-445. L'objectiu del treball és estimar la prevalenza i 13

[close]

Comments

no comments yet