Castelldefels Temps d'Història

 

Embed or link this publication

Description

Història de la ciutat

Popular Pages


p. 1

}osep Campmany Guillot, Albert López Mullor, }ordi Navarro Pérez, Dolors Sanahuja Torres i Montserrat Sanz Borras Prologat per ]osep Fontana AJUNTAMENT DE CASTELLDEFELS

[close]

p. 2



[close]

p. 3

.., /11'

[close]

p. 4



[close]

p. 5

CASTELLDEFELS 11 TEMPS D'HISTORIA Josep Campmany Guillot Albert López NI ullor Jorcli Navarro Pérez Dolors Sanabuja Torres Montserrat Sanz Borras Prologat per Josep Fontana

[close]

p. 6

Agra'im el patrocini de Caixa Laietana i la col.laboració de: Museu de Gava Arxiu Diocesa de Barcelona Servei de Patrimoni Arquitectonic de la Diputació de Barcelona Arxiu de la Baronia de l'Eramprunya Revista la Sentiu de Gava Fons documental de Salvador Savall @ Del text Josep Campmany Guillot Albert López Mullor Jordi Navarro Pérez Dolors Sanahuja Torres Montserrat Sanz Borras @ De les coHaboracions: Javier Clemente Hernández Alfonso López Borgoñoz Cesar Lorenzo Rubio @ De I'edició: Ajuntament de Castelldefels @ Del Proleg: Josep Fontana Lazaro Editat per: Regidoria de Cultura Ajuntament de Castelldefels Plac;;a l'Església s/n de Direcció de la coHecció: Joan L1uísAmigó Carbonell Revisió lingüística: Teresa Cabistany Segura (prehistoria, edat antiga, epoca medieval i edat moderna fins al segle XVII). Josep Ma Hurtado Deulofeu (segle XVIII i epoca contemporania) Coordinació: Dolors Sanahuja Disseny: Vicenc;;Valcárcel Disseny: Vicenc;;Valcárcel Fotomecimica: Cromolit S.A. Impressió: GrMica Delfos 1a edició abril 2003 1.500 exemplars ISBN: 84-932634-0-0 DIPOSIT LEGAL: B-13025-2003 Fotografies i dibuixos: Ramon Josa Vicenc;;Valcárcel Martín García Javier Clemente Montserrat Baldoma (Servei de Patrimoni Arquitectonic de la Diputació de Barcelona) Grup de recerques historiques Família Cubedo Família Navarro Cardona

[close]

p. 7

SUMARI Pago PRESENTACIÓ PROLl~G PRHIISTORIA Per J\lontserrat Quau 11 16 1 EDAT }\l'rnGA Sanz Borraz (prehistoria) i Albert López Mullor (edal antiga) ércrn ni)Jlli1{lcs 22 estacionals Etapa recol.leclora Sedentarisme d'l,abilalges i primers pohlats 27 31 33 L'e,lat deis metalls La cultura iherica Els establiments iberics de Castelldefels. I~l poblal delluró del Castell ------- Els ibers a Catalunya. La nHllanÍtzaci() (lcllcrrilori 41 Les villal!. 1::1 cipp"s amI, inscripció Ilalina conservat al castell _ Bibliografia 55 L'13POCA MEDIEVAL Per Dolors Sanal1Uja Torres Seg'les d'incertesa Cap al naixement ,le Castelldefels _ _ 62 63 ... 1 sedifica Castell,lefels Sanla Maria ,le Castelldefels ,lins I'estnletura ,Iefensiva del territori d'EramprLlnya -----------------I~ls Tició, senyors 70 Els conicles senyorials entre ell110nestir de Caslell,lefels de Sant Cugat i els Mir, senyors del castell d'Eral11pnmya. La pag'esia -------------------------------------------El pob!al11ent dispers de Santa Maria de Castelldefels. Origen La diversilal de la condició pagesa. Els contraetes . Maria de Castelldcfcls ------i agraris. 87 i evolució de les servitu

[close]

p. 8

L'EDAT MODERNA Per ]osep Campmany Un lIarg període Les transformacions l'absenlisme Castelldefels local: batlles i jurats. GuiJlot Pago (1480-1630) L'abolició deIs mals usos (] 486, ] 502). Les mutacions i I'auge de Caslelldefels. El creixemenl economic. del govern local: el Comú. Propielaris fora dellerme a Caslelldcfels a finals (lel segle del senyoriu: L'origen del govern Tena i propielal en el ele canvis 132 polítiques. baronial (1548). L'abaJ1(ló del castell (l'l~ramprunya L'afennamenl de [¡nals del segle XVI. 1'lagnitmls Viure o sobreviure? macroeconomiques A'Vl induslrial. de 149 La circulació deIs diners: de deutors a preslamisles. L'aprofitamenl l'enriquiment: U na societal les obres públiques plural estal)ililzada. La immigració L'expansió deIs conreus i la seva transformació La revifaJla del comer.;. Les manifestacions i pobres del mar: els pescadors i lIurs !wtigues. (1550-1600). Divisió social: rics, benestanls 164 francesa (1500-1640). Les nissagues castelldefeleJ1(jues. Un món i les confraries la parroquia Una demografia (le masies. ¡(eligió i contrarefonna: Violencia pelo mar i per lerra 177 Solidaritat interna: La violencia que ve per mar: els corsaris. La violencia que ve per terra: baJ1(lols i bandolers. el somelent. La conslrucció d'una xarxa de lorres defensives l~poca de crisi (1630-1720) Violcncies militars i insurrecció mililars. popular. Els precedents immedials (le la crisi del 1640: els alloljaments Sometenls i guerrillers. obres Guerra, _ 184 La posició política de barons i vassalls a Eramprunya. La Guerra deIs Segadors (1641-1652). GIs efecles de la guerra sobre I'economia local. 1nvasió i saqueig de Castelldefels. fam i pesla: escassedal ele queviures (1651-1652). La pesta (165] -1653). La fi de la guerra (1652). Parcntesi ele represa: el canvi de barons (1651). La colonització complabilitals I)i\rrelines (1689-1690). La l"Cjll"esa il.luslrada Elnou de les Nlarines: primers inlents. col.leclives i deIs públiques (1689). La crisi ele finals de segle: "guerra", lIagosles i plets. L'aixecament La invasió francesa de 1697. La Guerra ele Successió (1720-1800) la Nova Planla. 131govern ele la baronia: el creixent intervencionisme plets deIs banJl1s amb I'abat ele Sant Cugat. 13atzegades economiques: creixemenl agrícola: I'auge deIs sotseslabliments. d'un barri mariner: baronial. La reacció L'exlensió Les 220 marc institucional: onlenances baronials elel 1755. Disputes senyorials: pagesa: plets pel blal ele tragina i censos emfitcutics. agrícola: la colonilzació agrícola deIs pelits i I'assall als comunals. L'aparició (¡'un nou urbanisme: Caslellelefels. XVII 1. La crisi (le la fi de segle La socielal El creixemenl Garma. selcenlisla elemogra[¡c. L'empitjoramenl 131segle deIs propiclaris i crisi. L'exlensió de les ¡"\arines. La inlensificació La producció agrícola a la fi del segle XVIII: la vinya i el canem. les 1301igues de GIs inlenls ele redre.;ament baronial ele miljan elel segle caseles al nucli antic. La consolidació barcelonins. 263 de I'eslat sanitari i la calaslrofe ele finals de segle. La parroquia al el baró Francesc Xavier de segle XVIII. Aires populars: la laverna i 1'llOstal al segle XVI 11. Aires arislocrillics: GIs caslelldefelencs de la fi del segle XVIII Bibliografia 281

[close]

p. 9

L'I3POCA CONTEHPORÁNIA Per Jonli Navarro Pérez Pago 286 l'inici de segle. Les guerres carlines i la implanlació delliberalisme. "La Dos carrers/ una carretera, un caslell ... i poca cosa més. Manuel Girona compra la baronia El difícil segle XIX La Guerra de la Independencia, Agricultura, d'Eramprunya. Caslell(lefels L'Ajuntament estructura desgracia lla caigul sobre nosaltres". de la propietal de la terra i crisis agraries. Altres activitats economiques. L'activitat del consistorio L'impacte de les noves comunicacions. "El crim de Castelldefels" enlre 1897 i 1931: conlinuital, canvis i lransformacions _ _ _ 316 a comen"amenl del segle )G'(. Un segell i un llibre que no apareixen. La lluita entre forasters. Temps (le dictadura. Castelldefels, un poble luríslic abans de propielaris del poble i terratinenls la 11 República? El pas a la II República 11 República i Guerra Civil en el marc de Caslelldefels _ 330 La proclamació de la I~epública. "La Ciutal de I~epos i (le Vacances". Del Bienni N egre al triomf del Fronl Popular. Castelldefels durant la Guerra Civil espanyola. El caslell de Castelldefels, presó de brigadisles inlernacionals El primer franquisme a Caslelldefels (1939-1959)-Una segona _ 357 L'enlrada de les tropes nacionals. L'activilal de la primera "comisión gestora" municipal. comissió gestora. Mestres Perals loma a l'alcaldia. Francisco Casacuberla ser Caslelldefels duranl els anys del (lesellvolupamelll Roger: l'alcalde que no 1,0 volia _ 375 Francisco Viñas o la recuperació del poder municipal penlul. El creixement urbanístic de Castclldefels fins al J 959. Els anys del Castelldefels turístico El govern d'Ercilla El creixemenl demografic i urbanístic fins al 1979 _ 399 Levolució demografica. Les activilals economiqucs al voltanl de 1975. Els barris. José Barberán i la darrera etapa franquista (J 972-1979). El Pla General Metropolila de 1976. Crisi al Consistorio Elllarg camí fins a les eleccions municipals Bibliografia 433

[close]

p. 10



[close]

p. 11

PRESENTACIÓ Des deis temps deis ibers, cap al segle fer un forat en la lüstoria han anat assentant colors i proceelcncies. Castellelefels una ciutat present col.lectives és ara una ciutat esculpida amb un bon present no s'entenen d'una passat molts i molts segles. Diverses IV abans cultures ciutat de la nOSlra era, fins que Castelldefels és a dir, amb refercncies escrites, ele manera lü han deixat l'empremta, es va han que manera estricta, les bases eI'aquesta que avui es teixeix amb fils ele diferents amb uns fonaments i un encoratjaelor passaL mil.lenaris simbolitzats pel Castell, és amb una memoria i futur, amb l'esfor~ ele generacions sen se aquest i generacions. Castelldefels en aquestes futuro Pero ambelós espais temporals, És enelinsant-nos arrels cap emlavanl. ele com poelrem prenelre més impuls per projectar-nos ele coneixer Ara tenim I'oportunitat .coneixer-nos sobre la historia més bé el nostre passat, que és també una manera ele les petites histories una mica millor. La vertaelera historia ele Castellelefels és la compilació és la que escriu la gent i aquest llibre ele les persones I~s refermar que ens que en van ser protagonistes -com escrivia el poeta Miquel pedoca i un territori minúscul i que van viure un elia on ara vivim nosaltres. Marl:í i Pol- que tenim perviure-Ia. que varen créixer ele pressa fa algunes i obrir eI'ulls, necessiten Aquest estimar elels seu s habitants. l'espai concret eI'historia Les localitats com la nostra, col.lectiva elecaeles i varen passar que mantinguin i estic ele poble a ciutat viva la memoria en gairebé un tancar treballs llibre n'és una bona mostra encara més Castellelefels. coven~ut que, una vegaela llegit, ens 11<1 ele permetre Antonio Alcalele Paelilla Reche

[close]

p. 12



[close]

p. 13

L'any 1998 varem iniciar una nova col.lecció el'lüstoria local. El seu objeetiu era potenciar la investigació i albora eselevenir, en un moment elegran creixement urbanÍstic i elemografic ele la ciutat, un instrument efica~ ele elivulgació ele la historia ele Castellelefels. Aquesta col.lecció, amb el pas eleltemps, ba anat creixent amb la publicació el'interessants estuelis monografics que són essencials per entenelre el procés bistoric. Malgrat I'esfor~ elelselarrers anys, ens continuava faltant una sÍntesi global. ve a omplir aquest buil. Castelldefels. Temps d'historia El resultat final és elllibre que ara teniu a les manso Una sÍntesi bistorica que no eleixa ele ser el relat ele segles el'intervenció sobre les relacions llUmanes, el paisatge, un relat ele coexistencia ele generacions i generacions, ele les persones arribaeles o emigraeles en elistintes epoques, elecooperacions i conflietes. Aeta, fins a cerl punt, delllegat que se'ns diposita amb el missatge explÍcit que el Temps d'lústoria continua, que som nosaltres els protagonistes, els responsables d'un present i el'un futur que bem eleconstruir. volelria acabar aquesta introelucció agraint a Josep Fontana i Lázaro baver realitzat el proleg, una valuosa reflexió sobre el papel' de la bisloria local. AixÍ mateix, volelria manifestar el meu agrai"ment a Dolors SanallUja i Torres, coorclinaelora i coautora elel lIibre conjuntament amb Montserrat Sanz Campmany i Guillot iJonli Navarro Pérez. i Borras, Albert López Mullor, Josep Pilar Abascal Herreros Regidora ele Cultura 1

[close]

p. 14



[close]

p. 15

El contingut d'aquest !libre és fruit eI'una col.laboració entre especialistes en els cliferents períoeles elela llistaria. Es decielícórrer el risc eleparticipar en una publicació que pretenia seguir el fil conductor elel lemps pero, a la vegaela, es proposava respectar els estils personals elecada autor. Pensem que la decisió no ba estat un error perque bem guanyat en dinamisme i creiem que la eliversitat d'eslils és més una eina enriquidora per a qualsevol possible lector que no pas un elestorb. Junt amb el relal elelsautors s'alcen, també, altres veus que els acompanyen per mitja de narracions orals, textos i grafiques que proporcionen informació complementaria i que són elestacats a través de I'ús del color. El lector trabara un (*) com senyal indicatiu quan bi ba una ampliació o concreció del terna o concepte subralIlat. Quan els textos que acompanyen són d'autor cliferenl a I'bistoriaelor que narra el períoele, 110 bem fet constar, mentre que els que són de la mateixa autoria elins del períoele, no s'ba indical. Pel que fa a les il.lustracions, ba prevalgut el criteri de rernetre'ns exclusivamenl a les imatges de CasleIldefels, excepte per al període de la prebistaria. Castelldefels. 7emps d'/listaria ba estat possible gracies a la contribució de moltes persones. Més enIla deIs aulors i col.laboradors directes, molts altres ciutaelans ele diverses arees professionals també bi ban participat. El trebaIl i l'esforg de tots és el que ba fel possible que avui tingueu aquest !libre entre les vostres manso El nostre més prafund agra.irnent a tots eIls. Dolors Sanabuja Coorelinadora 1

[close]

Comments

no comments yet