CDLIB-2006n1

 

Embed or link this publication

Description

Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears, número 17. 2006

Popular Pages


p. 1

sumari 4el sant novici 2 david león 4notícies i esdeveniments 4 4l anàlisi arqueomètrica i implicacions estadístiques en l estudi ceràmic 8 llorenç vila jaume buxeda 4reflexions al voltant de l estètica marxista de l art 14 bartomeu martínez 4nova secció a la pàgina web del cdl 17 llorenç sastre 4leonard cohen i els acords de comiat 18 gabriel a gordiola joan i casellas 4xliii congreso de filósofos jóvenes 25 margarita santandreu 4legislació 2005-06 28 ferran tarongí 4cursos 1r trimestre 2006-07 33 llorenç sastre 4el valor de la tradició 34 ferran tarongí 4ressenyes bibliogràfiques 36 llorenç sastre edito rial nou curs noves expectatives el curs escolar comença i el retorn a l activitat lectiva ens dur al dia a dia les vacances ja són història aquest estiu que hem passat havia de ser molt calorós i poca aigua però això no ha passat del tot en aquesta illa tan meravellosa en la qual vivim esperam que aquest curs escolar que comença sigui tranquil i profitós per a tots la loe s ha aprovat i el seu desplegament durà nous canvis al sistema educatiu però el pacte per l educació que tantes vegades hem demanat des d aquí no ha arribat i pareix que per ara no arribarà qualsevol llei que no hagi estat suficientment consensuada entre els diferents sectors educatius genera polèmica i sempre hi ha reivindicacions que no es tenen en compte la llei no ha sortit amb el suficient consens i a la situació anteriorment descrita s hi ha afegit el relleu de la ministra esperem que els decrets i ordres que durant aquests mesos aniran sortint a la llum siguin consensuats entre tots els estaments educatius pel que fa al cdl dir-vos que estam arribant al final del nostre mandat i que el camí desenvolupat ha estat curt aquests quatre anys han passat molt de pressa i han estat molt intensos el cdl no és el mateix que vàrem agafar el 2003 s han produït canvis substancials des de personal d administració a nou models de cursos i ampliacions de convenis de col·laboració nosaltres creiem que la tasca duita a terme ha estat positiva però heu de ser vosaltres els que ens heu de dir si això ha funcionat o no i sense la vostra participació res haguéssim pogut fer seguint amb els nostres objectius hem signat nous convenis aquestes col·laboracions ens permetran gaudir d un seguit d avantatges que trobareu a la nostra pàgina web també les reformes pel que fa al consejo s han produït i des del curs passat s han creat els cursos d estiu d almagro aquests es van consolidant amb la participació de tots els col·legis de les diferents comunitats autònomes un altre fet important és que les tecnologies de la informació també han entrat en aquesta institució i a partir del curs vinent es podran realitzar cursos on-line des de qualsevol comunitat autònoma poc a poc anem aconseguim fites importants sempre al servei de tos els nostres col·legiats bé tan sols ens queda desitjar-vos un bon curs i que amb les piles carregades les feines educatives siguin més bones de dur la junta de govern

[close]

p. 2

2 el sant novici david león fioravanti l passat dia 12 d abril de 2006 es va estrenar la meva obra el sant novici a l auditori del conservatori el sant novici és una cantata escènica per a soprano tenor cor mixte narrador i orquestra aquesta versió composta durant l hivern del curs 2005/06 amplia la primera versió per a cor infantil l estrena s emmarca dins el projecte cor 3 països de la direcció general de planificació i centres educatius de la conselleria d educació i cultura el projecte cor 3 països compta amb la participació d alumnat d uddevalla suècia northayrshire escòcia i les illes balears la música coral en aquest cas és el fil conductor del projecte el qual pretén que es conformi un gran cor amb joves cantaires dels tres països participants els quals treballen individualment i conjuntament una obra original de temàtica tradicional del país amfitrió el sant novici està basada en una antiga llegenda mallorquina d arrel popular recuperada per gabriel sabrafin autor dels textos de la cantata basant-se en la tradició gabriel sabrafin va versificar la història del sant novici de manera clara expressiva i adequada al propòsit de l obra va ser interpretada per alumnes del conservatori professional de música i dansa de palma estudiants d uddevalla gymnasie och kuturskolekör suècia i els membres del north ayrshire schools senior choir escòcia amb la pariticipació del conjunt instrumental del conservatori professional de música i dansa de palma com a narrador va actuar el propi escritor e gabriel sabrafín el direcctor d escena va ser rafel lladó i la direcció musical va anar a càrrec de carles ponsetí l argument del sant novici projectat des d un quadre procedent del desaparegut convent de sant domingo de palma exalta el valor de la innocència i la generositat dins un entorn de desgràcies i pobresa que caracteritzà l any 1348 el petit jaumet de cinc anys és enviat per treure l de la immensa misèria familiar com a novici al convent de sant domingo on podria tenir la vida digna que la pobresa dels seus pares no li permetia la natural curiositat d un nin de la seva edat el duia sovint a trescar per les dependències grans i misterioses de l enorme convent un dia topà amb un quadre que representava la verge maria i l infant jesús creient jaumet que el nin que veia al quadre no estava ben nodrit li oferí menjar del seu que amagava a l hora del refectori segons conta la llegenda l infant jesús baixà del quadre per menjar-se el que li havia dut en jaumet i convidar-lo a sopar amb ell i el pare celestial per obrir-li la porta a la santedat com explica gabriel sabrafín a la seva obra existeixen tota una sèrie de coincidències reals al voltant d aquesta història que la fan encara més curiosa el convent on transcorre l acció es trobava situat aproximadament on ara hi ha el parlament de les illes balears una de les seves capelles estava dedicada al sant novici l ajuntament de palma va nomenar fill il·lustre de ciutat un frare dominicà jaume capdebou,

[close]

p. 3

3 mort al convent de sant domingo l any 1348 a la sala de plens encara avui es pot veure el seu retrat que explica que es tracta del sant novici també hi ha un carrer de palma dedicat a la seva memòria el quadre de la mare de déu i el bon jesús a què fa referència aquesta història es troba al museu de mallorca vaig dividir el text en set episodis seguint l argument de la història procurant que la música reflectís el sentit i les emocions de les paraules a cada un d ells això es tradueix amb una gran varietat de diferents caràcters musicals els temes i motius musicals estan treballats amb coherència apareixen en diferents moments donant a l obra un sentit unitari el 4t número està dividit en dues parts ben diferenciades una primera a manera de recitatiu d en jaumet acompanyat pel cor i en segon lloc una cançó demà et portaré més lírica i plena de tendresa envers el bon jesús 5 un cantó de pa segueix un viu scherzo divertit i alegre on en jaumet enumera les coses que li durà de menjar al nin del quadre el bon jesús està estructurat en les tres seccions típiques a-b-a la part central és més lenta i suau la reposició és bastant variada amb un final molt imitatiu 6 com sempre ell l espera la sisena part està marcada per un recitatiu de jesús i un duo dels dos solistes la música recull tota una sèrie d impressions el diàleg dels dos personatges principals està construït amb els motius abans presentats al darrer moviment 7 dematí a trenc d alba ja es preveu el desenllaç de la història tràgic en principi però a la vegada esperançador un intermezzo instrumental resumeix tot el material temàtic de l obra abans del final la música recupera el tema de la cançó demà et portaré i acaba amb una espècie d himne ple de brillantor la instrumentació està pensada per a una orquestra de cambra formada per un quintet de vent dos percussionistes 1 no ploreu pobra mare entristida l obra comença expressant la tristor d una mare quan acomiada el seu fill el tema és introduït per l orquestra recollit pel cor i desenvolupat pel tenor solista la serenor del final és perquè el fet d anar al convent farà entrar en jaumet per sempre a la vida la música arriba aquí a un moment molt expressiu amb l acompanyament de la soprano solista 2 tota l illa és un camp de malures aquest és un episodi només coral amb un caràcter molt descriptiu de la vida en aquells temps la música es torna de sobte molt més dramàtica apareix diverses vegades el tema del dies irae gregorià com a leitmotiv de les dificultats les malures i la mort 3 quan la resta de frares descansa en aquesta part hi ha molta acció al text la música intenta seguir tot aquest corrent de fets diferents amb dinamisme i varietat des del descans dels frares les corregudes d en jaumet pel convent el quadre com s hi atansa a poc a poc etc una intervenció del cor al final És més petit que ell conclou l episodi més relaxadament 4 la mare amb sos braços l agombola bé.

[close]

p. 4

4 piano i cordes finalment voldria agrair des d aquestes línies tot el suport rebut per part de les diferents institucions i entitats col·laboradores a totes les persones que varen confiar amb mi per a la composició d aquesta obra i sobretot de forma especial la il·lusió i el treball realitzat per les agrupacions musicals intèrprets i totes les persones involucrades en el projecte ja que sense la seva dedicació no hagués estat possible gaudir d aquella magnífica interpretació g l autor de l obra ofereix als interessats una còpia digital de l enregistrament que es va fer el dia del concert podeu adreçar-vos a dlfioravanti@yahoo.es per sol·licitar-la notícies i esdeveniments 4nou horari d atenció als col·legiats del cdl a partir de l 1 de setembre de 2006 disposem del nou horari d atenció als col·legiats i al públic en general aquest nou horari és de 12.00 h a 13.30 h i de 17.00 h a 20.30 h també ens complau presentar a maria pujol zanoguera com a nova administrativa del cdl 4conveni munat seguros el cdl ha signat un conveni amb l asseguradora munat amb condicions avantatjoses per als col·legiats més informació a la secretaria del cdl 4tecnocrèdit band de sabadell el banc de sabadell ofereix condicions especials als col·legiats del cdl pels seus serveis entre ells condicions específiques per comptes corrents plans de pensions préstecs per als col·legiats etc 4gabriel nadal palmer en el recuerdo octavio aguilera en la epístola xxxiv a lucilio el inmortal cordobés séneca escribió pars magna bonitatis est velle fieri bonum es decir gran parte de la bondad consiste en querer ser bueno y esta lapidaria frase me parece que retrata adecuadamente la personalidad de don gabriel nadal palmer fallecido el pasado día 3 de mayo a los 92 años que fue decano de este ilustre colegio de doctores y licenciados en el período comprendido entre los años 1960 y 1974 fue reelegido en 1966 conocí a don gabriel nadal cuando yo inicié los antiguos estudios del antiguo bachillerato tendría diez u once años en el ya desaparecido colegio liceo español ubicado en la avenida conde sallent de palma en el que él fue mi primer profesor de matemáticas como lo fue de mi hermano y de tantos otros pocos cursos después sucedió en la dirección del centro a don antonio aguiló y cuando yo concluí mi bachillerato y aprobé el consiguiente preuniversitario en la universidad de barcelona en el primer año en que se implantó dicho curso don gabriel me contrató para ejercer

[close]

p. 5

5 tareas docentes en el citado liceo español donde pasé prácticamente de discente a docente casi sin solución de continuidad esto me impulsó a estudiar la carrera de magisterio como alumno libre para tener una situación que me legitimara legalmente aparcando mi idea de cursar filosofía y letras en la universidad de barcelona la uib no estaba entonces ni siquiera en la mente de los más optimistas fue pues mi primer director en el campo de la enseñanza como otra figura histórica don antonio sabater mut lo fue en mi otro campo profesional el periodismo como se ve la amistad que generosamente me dispensó siempre don gabriel fue muy temprana y larga en el tiempo ya que se continuó una vez que terminó mi relación laboral con el liceo español y coincidimos con posterioridad en otros centros y actos ya como colegas porque don gabriel ejerció su labor en diversos centros además del citado el instituto ramón llull donde antes había sido alumno la filial de instituto san josé obrero la inmaculada santa mónica labor siempre entusiasta que inició en 1940 el mismo año que se licenció en ciencias físico-químicas en la universidad de zaragoza y no interrumpió hasta 1979 en que se jubiló labor como digo siempre entusiasta vocacional porque creo que él tal vez sin saberlo pertenecía al grupo de los docentes que aprenden mientras enseñan aprenden virtudes abnegación sacrificio entrega jubilado en 1979 como he dicho siempre que me encontraba con él en las inmediaciones de su domicilio palmesano seguía siendo juvenil animoso afable interesándose por mis asuntos lo mismo personales que profesionales tanto daba ánimos y consejos llenos de sensatez como solicitaba con humildad con la humildad de los auténticos maestros opiniones de quien desde luego se hallaba a mil leguas por debajo de él en todos los aspectos la primera palabra que a mí me viene a la mente al evocar la figura de don gabriel es bonhomía porque vuelvo al principio a mí me parece que siempre quiso ser bueno honrado a carta cabal este hombre que nació en esporlas el 5 de octubre de 1913 tanto en la enseñanza como en su vida privada y familiar estuvo casado con doña catalina mir su viuda a quien envío mi pésame lo mismo que a sus hijos d doctor en ciencias de lala dreta de la fileralicenciado gabriel nadal palmer segon per información y superior en filosofía y letras 4acta del jurat del concurs de fotografia per commemorar el iv centenari de la publicaciÓ de don quijote de la mancha de miguel de cervantes a palma de mallorca dia 13 d abril de 2004 es reuneixen en el col·legi oficial de doctors i llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de les illes balears el jurat encarregat d atorgar el premi a la millor fotografia en blanc i negre i el premi a la millor fotografia en color constituït per sra francisca magraner en representació del centre de professors sr miguel Ángel mansilla en representació dels vocals organitzadors del col·legi oficial de doctors i llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de les illes balears.

[close]

p. 6

6 sra margarita santandreu en representació del cdl una vegada llegides les bases de la convocatòria examinades i seleccionades les fotografies presentades i triades les obres premiades acorden 1 exposar en el cdl del dia 13 al 21 d octubre i en el cep del dia 24 d octubre al dia 4 de novembre les següents fotografies en blanc i negre don quijote i sancho panza a un molí nou de la sra benita serra garau en color mallorca-2005 un descobriment inesperat del sr jaume morro prats sombras prestas a cruzar andanzas con distancias de la sra mª Ángeles longás lacasa el ejército de alifanfaron de la sra herminia garcía dopico senyor no són gegants són molins de la sra f ana batuecas crespí 2 el premi de 300 i publicació a la portada de la revista del cdl a la millor fotografia en blanc i negre és declara dessert 3 el premi de 300 i publicació a la portada de la revista del cdl a la millor fotografia en color s atorga a la sra herminia garcía dopico per la fotografia el ejército de alifanfaron 4 concedir una menció especial a la sra f ana batuecas crespí per la fotografia en color senyor no són gegants són molins una vegada acordats els punts anteriors s aixeca la sessió i es redacta la present acta francisca magraner miguel Ángel mansilla margarita santandreu a l acte del lliurament dels premis es va celebrar el 23 de novembre de 2005 al saló d actes del cdl i hi assistiren la directora general d ordenació innovació i formació del professorat sra joana rosselló la representant del centre de professorat sra aina carreres i el degà del cdl sr guillem estarelles alguns moments de l acte es recullen en aquestes fotografies d esquerra a dreta aina carreres joana rosselló i guillem estarelles joana rosselló i guillem estarelles

[close]

p. 7

7 hermínia garcía recollint el premi de guanyadora del concurs f.ana batuecas recollint la menció especial del concurs actes de celebració del iv centenari del quixot actes de celebració del iv centenari del quixot taula presidencial joana rosselló i guillem estarelles

[close]

p. 8

8 l anÀlisi arqueomÈtrica i implicacions estadÍstiques en l estudi cerÀmic llorenç vila socias1 jaume buxeda i garrigós1 ercès al desenvolupament de les ciències experimentals especialment la física i la química avui dia es pot comptar amb un seguit de tècniques analítiques que permeten fer front a l estudi de la matèria a partir d unes bases plenament contrastables amb la intenció d obtenir el màxim d informació sobre el material documentat a les excavacions i millorar la qualitat de les inferències històriques cada cop més arqueòlegs s han orientat cap a l ús d aquestes tècniques2 i superar així les limitacions imposades per la metodologia arqueològica tradicional3 de fet la seva aplicació ha permès un gran ventall de possibilitats a l arqueologia com ara els estudis de provinença tecnologia i ús d artefactes l estudi d ecofactes i reconstruccions paleoclimàtiques la prospecció remota la conservació d objectes arqueològics o la datació absoluta no obstant en aquest text ens centrarem en els fonaments de la metodologia arqueomètrica referent a la caracterització de ceràmiques arqueològiques així com en la manera en què el treball posterior a qualsevol excavació inventari del material interpretació del jaciment pot condicionar la síntesi d aquesta caracterització podem començar per definir l arqueometria com la disciplina que s encarrega de l estudi d objectes arqueològics mitjançant l aplicació de tècniques provinents de les ciències experimentals entenent els objectes arqueològics com a fenòmens de doble vessant natural i cultural natural en tant que estan formats per una matèria primera susceptible de ser caracteritzada i cultural en tant que són objectes produïts per éssers humans que modificaren en major o menor grau la seva natura i que els conferiren unes propietats determinades formals mecàniques decoratives ens trobem per tant davant diferents m tipus d informació que requereixen de diferents vies d aproximació per al seu coneixement4 per exemple la tipologia que respondria a la vessant cultural de l objecte arqueològic és un tipus d informació que no requereix de la preparació de l individu en estudi per a la seva observació i descripció es tracta d una informació directa per altra banda la composició química d una ceràmica que respondria al vessant natural de l objecte no pot ser caracteritzada a no ser que hi hagi una preparació de l individu perquè pugui ésser sotmès a una tècnica d anàlisi físico-química en aquest cas estem davant d un tipus d informació indirecta en conseqüència podem definir informació directa com aquella que s obté sense la necessitat de preparar l individu en estudi per a la seva observació mentre que la informació indirecta és quan necessàriament cal la preparació de l individu per tal de mediatitzar l observació amb un instrument analític la informació directa forma part dels anomenats criteris de validació És informació directa tota la informació que se n obté del jaciment i dels seus materials mitjançant la metodologia arqueològica així com l estat de la qüestió que hi pugui haver sobre el tema en estudi així que per definició la informació directa és interpretable arqueològicament i a més és la que en un primer moment permet estimar la probabilitat a priori del treball arqueomètric aquesta probabilitat es pot establir a partir de mètodes bayesians segons els quals la probabilitat d una hipòtesi està condicionada per les proves que la suporten de manera que pot ser modificada en funció de l aparició de noves proves o d una millora qualitativa en els coneixements existents per la seva banda tota la informació que s obté per via indirecta l única via per conèixer el ves 1 equip de recerca arqueomètrica de la universitat de barcelona eraub facultat de geografia i història departament de prehistòria història antiga i arqueologia universitat de barcelona c baldiri i reixac s/n 08028 barcelona vilasocias@ub.edu jbuxeda@ub.edu llorenç vila socias ha pogut realitzar aquest treball gràcies a una beca de formació de personal investigador concedida per la direcció general del departament d universitats recerca i societat de la informació de la generalitat de catalunya 2 per una visió general de les tècniques analítiques emprades en la caracterització de materials arqueològics veure tite m.s 1972 methods of physical examination in archaeology academic press london rice p.m 1987 pottery analysis a sourcebook the university of chicago press chicago and london henderson j 2000 the science and archaeology of materials an investigation of inorganic materials routldge london and new york 3 buxeda i garrigós j cau ontiveros m.a gurt i esparraguera j.m tuset i bertran f 1995 análisis tradicional y análisis arqueométrico en el estudio de las cerámicas comunes de la época romana a ceràmica comuna romana d època altoimperial a la península ibèrica estat de la qüestió monografies emporitanes viii conjunt monumental d empúries 39-60 4 neustupný e 1971 whither archaeology antiquity 45 34-39.

[close]

p. 9

9 sant natural dels objectes arqueològics conforma els anomenats criteris d avaluació aquests no són per si mateixos interpretables arqueològicament sinó que requereixen d un acarament continu amb els criteris de validació imprescindibles per arribar a una síntesi històrica aquesta necessitat de contrastació dins del marc metodològic transforma l estudi arqueomètric en quelcom més que la simple aplicació de tècniques analítiques sobre un objecte arqueològic per aquesta raó del treball arqueomètric també se n ha dit aproximació interactiva continuada d un model això és una contrastació constant entre els resultats de diferents tècniques analítiques ­ via indirecta i els criteris de validació ­ via directa per tal de crear un model explicatiu vàlid sobre la història més probable d una ceràmica ceràmics el vessant natural d una ceràmica contrastada amb els criteris de validació és l única font que ens pot informar sobre la seva provinença així com sobre certs aspectes tecnològics relacionats amb la seva producció malgrat això és possible trobar en alguns treballs arqueològics atribucions de provinença a partir d informacions directes com el color de les pastes o la tipologia dels individus de fet podem afirmar categòricament que no es pot establir de manera contrastable la provinença de cap ceràmica a partir de la seva tipologia la caracterització arqueomètrica ha demostrat l errònia adscripció de provinença a partir de la tipologia fins i tot en conjunts de terra sigil·lada que comptaven amb sèries tipològiques congruents i amb segells del propi terrissaire7 en un altre cas il·lustratiu com seria l estudi arqueomètric de les ceràmiques de cuina d època tardorromana procedents de la vila romana de sa mesquida calvià8 es posà de manifest com aquestes ceràmiques que tradicionalment s havien considerat com a produccions locals per la seva aparença grollera eren gairebé en la seva totalitat incompatibles amb la geologia de mallorca aquest estudi palesa com la tecnologia de producció pot condicionar l aspecte d una ceràmica a conseqüència de la recerca d una bona adequació a la seva funció les ceràmiques de cuina per exemple requereixen d unes determinades propietats que els permeti suportar l estrès un dels principals objectius de les caracteritzacions arqueomètriques sobre ceràmiques arqueològiques és l atribució de provinença5 les caracteritzacions basades en l anàlisi química assumeixen l anomenat postulat de provinença segons el qual la variabilitat química existent entre diferents àrees d aprovisionament de matèria primera ha de ser d alguna manera que pugui ser reconeguda significativament major a la variabilitat existent dins d una mateixa àrea aquests estudis de provinença comparen la composició de la ceràmica a què es vol atribuir una provinença amb els grups composicionals ja caracteritzats tenint present tant els factors tecnològics com les pertorbacions posteriors per contaminacions i/o alteracions que puguin haver afectat el vessant natural de la ceràmica d aquests grups composicionals que poden resultar tant de l anàlisi de ceràmiques com de matèries primeres en podem distingir les referències localitzades rl i les unitats de referència composicional de pasta urcp les rl són grups químics formats per individus procedents d un mateix centre productor mentre que s anomena urcp a les ceràmiques que tot i no tenir un origen conegut presenten una similitud química suficient com per no poder ser discriminades com a grup poligènic6 i a les quals també es poden adscriure nous individus figura 1 romboedres de calcita afegits com a desgreixador a la ceràmica feta a mà de barranc de gàfols 5 la provinença fa referència al lloc d origen de la ceràmica això és l àrea geogràfica on es va produir mentre que la procedència correspon al lloc del que ve és a dir el jaciment a on s ha documentat veure buxeda i garrigós j 2001 l estadística i la seva aplicació en els estudis de provinença dels materials arqueològics a jornades d arqueologia i tecnologies de la informació i la comunicació recerca docència i difusió arqueo-mediterrània,7 ub-uoc barcelona 71-93 6 s entén per grup monogènic aquell format per ceràmiques produïdes en un mateix taller mentre que un grup poligènic és el format per ceràmiques provinents de diferents produccions 7 picon m 1974 a propos d un vase faussement attribue a montans revue archéologique de la narbonnaise vii 219-223 8 cau ontiveros m.a 1999 cerámica de cocina tardorromana de las islas baleares estudio arqueométrico bar internacional series 1182 archaeopress oxford.

[close]

p. 10

10 tèrmic produït pel contacte amb el foc una solució tecnològica per evitar el trencament d una ceràmica a causa del xoc tèrmic pot ser l addició d un desgreixador amb un coeficient d expansió similar al de la matriu d aquesta manera l energia existent en la propagació de les microfractures es dissipa gradualment en xocar amb el desgreixador figura 19 així doncs el fet que una ceràmica presenti un aspecte groller no necessàriament s ha de veure com un signe d inferioritat tecnològica en front d una aparença més fina ni tan sols com a sinònim de producció local per la seva banda el color d una ceràmica arqueològica no només és el resultat de la matèria primera emprada en la seva fabricació sinó que és conseqüència d una conjunció de factors des d aspectes tecnològics atmosferes i temperatures de cocció fins a possibles pertorbacions posteriors que hagin afectat la seva composició original posarem un exemple per a cada cas el jaciment arqueològic de llafranc palafrugell datat en el canvi d era ha estat interpretat com un centre productor tant d excedent agrari com dels envasos amforals emprats en la seva distribució la caracterització arqueomètrica d un conjunt d aquestes àmfores suggereix una producció del taller amb argiles calcàries amb un contingut de cao superior al 5-6 i una altra amb argiles poc calcàries amb un contingut de cao inferior al 56 aquesta divisió comporta importants diferències tecnològiques tant en la producció de les ceràmiques com en les seves propietats però també pot influir sobre el color d una ceràmica aquesta divisió mostra com juntament amb les diferències en la temperatura de cocció una mateixa producció pot donar com a resultat una diversitat de pastes des del punt de vista de l observació macroscòpica a ull nu figura 2 en cas que aquestes peces es documentessin en un centre receptor l atribució d una provinença a partir del color de les pastes ens portaria a l error d interpretar com a produccions diferents allò que respon a un model de transformacions mineralògiques durant la cocció probablement d una mateixa producció i per tant d una mateixa provinença un error provocat per l aplicació d un cànon de mesura equivocat un mal criteri d anàlisi un altre dels factors que poden modificar la coloració d una ceràmica sense tenir una relació directa amb la seva provinença és l efecte de pertorbacions en la seva composició original els casos més extrems en aquest sentit acostumen a ser el de ceràmiques procedents del medi marí a causa de les peculiars característiques del medi de deposició precisament la caracterització de dues àmfores pascual 1 descobertes en el derelicte culip viii10 ha demostrat de quina manera les diferències en els medis de deposició poden alterar el color de les ceràmiques figura 3 l individu pfr052 trobat sobre la superfície del fons marí presentava en la totalitat de la matriu una coloració vermellosa justificada analíticament per la presència de cristalls d hematites bé com a fases primàries bé com a fases de cocció11 per la seva banda l individu pfr053 que va ser trobat soterrat en el sediment marí mostrava un aspecte gris que no guardaria cap relació amb la seva coloració original sinó que seria conseqüència de la formació de pirita secundària com a resultat de l activitat bacteriana durant la seva deposició en un medi anòxic tot un clar exemple de com els criteris d avaluació caracterització arqueomètrica es contrasten amb els criteris de validació informació arqueològica sobre el medi de deposició a l hora de crear un model explicatiu vàlid llafranc b llafranc a figura 2 canvis en la coloració de les pastes ceràmiques de llafranc d esquerra a dreta de baixa a alta temperatura per a cada grup llafranc-a calcari llafranc-b poc calcari 9 buxeda i garrigós j 2001 annex 5 observació preliminar sobre les ceràmiques del jaciment del barranc de gàfols a j sanmartí l assentament del bronze final i primera edat del ferro del barranc de gàfols ginestar ribera d ebre arqueomediterrània 5 universitat de barcelona barcelona 231-232 10 buxeda i garrigós j martínez ferreras v vila socias l 2005 caracterització arqueomètrica de les àmfores pascual 1 del derelicte culip viii a culip viii i les àmfores haltern 70 monografies del casc-5 museu d arqueologia de catalunya girona 167-188 11 en funció del seu origen podem diferenciar entre fases minerals primàries aquelles presents en la matèria primera fases secundàries la formació de les quals és posterior a la fabricació de la ceràmica i fases de cocció les que es formarien durant el procés de cocció sense que variï la composició química original.

[close]

p. 11

11 ic icr on ic és l individu ceràmic estimat i icr és l individu ceràmic que realment va existir en el passat emprant aquests dos mètodes podem estar en la situació ideal on hi hagi una identificació absoluta entre els individus estimats i els individus que varen existir realment ic=icr l altra opció és que haguem documentat menys individus dels que pensàvem és a dir ic icr la qual cosa ens portaria a una sobreestimació dels ic d aquesta manera si per exemple tenim dos fragments de vora i un fragment de base d un mateix tipus d escudella però que no aferren seguint els criteris esmentats estimarem que n hem mostrejat tres ic que podrien o no correspondre s numèricament amb els icr això és important tenir-ho present perquè en arqueologia treballem per definició amb una mostra esbiaixada de les poblacions que varen existir per tant es pot donar el cas en què dues o fins i tot les tres peces documentades formessin part en el passat d un mateix individu però que pel simple fet de no tenir els fragments restants no les podem enganxar en cas d estimar el nombre d individus ceràmics per l equivalent de vaixella pes o nmi s estableix la següent relació ic icr en aquest cas també podem arribar per atzar a quantificar tants ic com icr l altra opció és que haguem documentat un nombre major d individus dels que pensàvem ic icr definint un ic quan en realitat hi ha com a mínim dos icr en aquest cas introduiríem una subestimació dels ic respecte dels icr fins aquí aquestes relacions ens mostren en quin sentit les nostres dades poden quedar esbiaixades en funció del mètode emprat a l hora de quantificar ara bé en cas de voler conèixer la provinença dels ic definits s haurien de tenir presents a més els condicionants imposats per la tècnica analítica13 posem per cas que hem definit com un sol ic els fragments d escudella de l exemple anterior seguint qualsevol mètode que estableixi la relació ic icr en aquesta situació tenint en compte que no hi ha manera de saber si hem estimat un nombre major o igual als icr hi hauria la possibilitat que en cas de barrejar dife figura 3 individu pfr052 esquerra i pfr053 dreta procedents del derelicte culip viii hem dit al començament que la metodologia arqueològica actual pot condicionar els resultats del treball arqueomètric no debades el treball arqueomètric és una aproximació interactiva continuada d un model ja hem vist com els criteris de validació són els que permeten estimar la probabilitat a priori que participarà en el treball arqueomètric per tant tenim que el problema arqueològic i les probabilitats a priori resulten d una responsabilitat exclusiva de l arqueòleg però encara n hi ha més el propi objecte d estudi del treball arqueomètric l individu ceràmic també és definit exclusivament per l arqueòleg és a dir és l arqueòleg qui defineix quants individus ceràmics documenta en el jaciment a quines classes i tipus ceràmics pertanyen i quina és la seva cronologia relativa la resposta a les dues primeres qüestions quants i quins es desenvolupa generalment en el treball d inventari del material documentat a l excavació mentre que la resposta a la tercera on formaria part del treball d interpretació del jaciment en tot aquest procés és necessari tenir present quina és la relació entre la realitat definida per l arqueòleg i l entitat que realment va existir com que òbviament aquesta darrera no es pot conèixer sembla raonable cercar els mètodes que menys biaix puguin introduir en el conjunt de les dades per tal de millorar la qualitat de les inferències que pretenen tenir una significació històrica comencem pels quants pel que fa a l estimació del nombre d individus ceràmics podem generalitzar en quatre grans famílies de mesures12 quantificació per fragments pes equivalent de vaixella i vaixella representada per nombre mínim nmi o per nombre màxim d individus nmxi tant si quantifiquem el nombre de fragments com si estimem el número d individus ceràmics seguint el criteri de nmxi s estableix la relació 12 orton c 1993 how many pots make five an historical review of pottery quantification archaeometry 35 169-184 13 buxeda i garrigós j martínez ferreras v vila socias l 2005 caracterització arqueomètrica de les àmfores pascual 1 del derelicte culip viii a culip viii i les àmfores haltern 70 monografies del casc-5 museu d arqueologia de catalunya girona 167-188.

[close]

p. 12

12 rents fragments per tal d aconseguir la quantitat de mostra necessària analitzéssim una pasta que mai no va existir en canvi la incertesa inherent a la quantificació per fragments o a l estimació del nmxi no suposa un perill tan greu en el pitjor dels casos en cas de donar-se la relació ic icr introduiríem redundància en les nostres dades analitzant com a mínim dues vegades el mateix icr però que no suposaria en cap cas la invenció matemàtic el mètode heurístic el més freqüent en la pràctica arqueològica es fonamenta en la capacitat de l arqueòleg per reconèixer segons la seva experiència els individus en estudi sense necessitat de fer explícites ni les variables preses en consideració ni la manera en què aquestes s han mesurat en contraposició el mètode matemàtic es caracteritza per una definició explícita tant de les variables com de la seva mesura o codificació de tal manera que acceptant les pre figura 4 gràfic bivariant a partir dels valors an en l eix d abscisses i lg/gn en l eix d ordenades a dalt esquerra mides preses en les àmfores pascual 1 a dalt dreta taula d estadístiques calculades a baix d una pasta definir o reconèixer quins tipus d ic hem documentat en el jaciment és l altra de les tasques d inventari posterior a qualsevol excavació la definició d una tipologia i la posterior adscripció d altres individus que vagin apareixent es fa a partir de l observació directa d unes característiques comunes suficientment coherents com perquè les diferències no tenguin un valor discriminant aquesta informació directa es pot processar seguint l anomenat mètode heurístic o a partir d un mètode misses inicials tothom pot arribar als mateixos resultats aquest mètode a més parteix de l aplicació de tècniques estadístiques que faciliten el reconeixement en els ic d unes característiques que difícilment podríem identificar amb l heurístic un exemple d aplicació del mètode matemàtic es mostra en la figura 4 en aquest cas s han definit un seguit de variables relacionades amb les mides de diferents parts del tipus amforal pascual 1 i s han mesurat en dos conjunts d individus provinents del taller de can peixau badalona del tractament estadístic de les dades en resulta un

[close]

p. 13

13 gràfic que permet veure la relació que hi ha entre dues variables en aquest cas l alçada de la nansa an i la superfície de la seva secció ln/gn una relació que s ha de veure com una característica més del conjunt en estudi aquest gràfic anomenat de doble entrada o bivariant revela l existència de dos possibles grups que mostren una correlació inversa entre les dues variables a mesura que augmenta l alçada de la nansa la superfície de la seva secció transversal tendeix a fer-se més petita des de formes arrodonides cap a formes el·líptiques aquesta relació permetria concloure que malgrat les diferències en l alçada la confecció de totes les nanses es pogué fer amb una quantitat d argila molt similar una conclusió a la que difícilment s hagués pogut arribar mitjançant el mètode heurístic i que en qualsevol cas mai no podria ser valorada objectivament per altri a més d això l aplicació d un mètode matemàtic permetria superar assumint una distribució de probabilitat per a les variables i donats uns límits de confiança un dels principals inconvenients de l establiment de tipologies mitjançant l heurística la impossibilitat d establir de manera contrastable la variabilitat formal que es pot acceptar dins d un tipus determinat per acabar en l explicació del jaciment s interpreten els canvis en la freqüència dels diferents tipus ceràmics al llarg de la seqüència estratigràfica És a dir s interpreten a on s han documentat els quants i els quins aquesta interpretació acostuma a ser el fonament de les inferències sobre canvis cronològics o culturals per la qual cosa és important estar segurs que els canvis definits siguin canvis reals o si més no controlar-ne el marge d error una part del problema que es planteja és saber si la diferència en les freqüències observades és significativa o dit d una altra manera si la diferència va més enllà del que es pugui justificar per l atzar i si és per tant susceptible d explicar algun canvi la solució que ens permet controlar el marge d error per a aquestes qüestions és l aplicació de proves de significació estadística aquestes parteixen de la definició d una hipòtesi nul·la h0 calculada a partir d uns pressupòsits teòrics en què no s assumeix més diferència de la que explicaria l atzar llavors es comparen els valors observats en el jaciment amb els derivats de la h0 a partir d una estadística adient per al problema en qüestió una de les més emprades en contextos arqueològics quan es tracta amb freqüències és la khi quadrada 2 la h0 s accepta com a vertadera i per tant s entén que no hi ha canvis significatius si el valor de la 2 és menor a una probabilitat assumida per l arqueòleg el nivell de significació a partir d aquí les asseveracions esdevenen proposicions probabilístiques assumint un marge d error determinat l aplicació de l estadística en definitiva ens permet valorar la variabilitat existent en els objectes arqueològics ja sigui una variabilitat química ­ estudis de provinença una variabilitat formal ­ definició de tipus ­ o la variabilitat en les freqüències dels tipus ceràmics en l estratigrafia del jaciment aleshores la incertesa es pot tractar des d un vessant probabilístic i els interrogants relacionats amb l estudi ceràmic poden respondre s amb un marge mínim de seguretat en qualsevol cas però és necessari atendre les peculiaritats de cada interrogant per poder aplicar un cànon de mesura correcte a cada cas això és aplicar un criteri d anàlisi adequat g

[close]

p. 14

14 reflexions al voltant de l estÈtica marxista de l art bartomeu martínez oliver historiador de l art uib i membre del comité español de historia del arte ceha l art no és considerat pel marxisme únicament com un element capaç d influir per si mateix en la manera de ser d una ideologia sinó també com element de propaganda de la ideologia i polítiques marxistes d.d egbert professor d art i història des de 1970 a la universitat de princeton usa prÒleg marx i engels no van proposar cap teoria estètica general ni varen reemprendre estudis sistemàtics sobre la literatura i l art marx va observar des del principi que algunes de les èpoques daurades de l art són completament desproporcionades en referència a la base material per exemple en el cas de la civilització grega si bé l expressió artística està vinculada a fórmules específiques de desenvolupament social continua essent per a nosaltres una norma o ideal llunyà que exerceix un encant etern.1 karl marx 1818-1883 si més bé l obra no es va arribar a publicar mai els seus escrits sobre economia filosofia i cultura estan plens de referències a la literatura i l art que desenvolupades pels seus seguidors són el fonament d una filosofia de l art marxista i d una de les principals metodologies històricoartístiques del nostre segle la crítica social de l art És per això que aquestes paraules de reconeixement volen analitzar la producció del marxisme dintre de l àmbit de l estètica com també valorar la crítica de l art del moment per arribar a una profunda reflexió del paper que va jugar a la societat la política i l obra artística en friedrich engels 1820-1895 els fonaments d una nova civilització tenyida de pensament marxista veurem com l aportació més destriable del marxisme a les metodologies artístiques del moment consisteix en lligar els fenòmens de l anomenada producció artística amb els esdeveniments econòmics i socials del seu període aquest raonament suggereix que algunes manifestacions artístiques per a karl marx posseeixen un valor universal sense catalogació a cap època històrica i finalment no determinat rigorosament per la base material de la societat l objectiu fonamental d aquest article és posar de manifest que encara que marx mai no va trobar temps per desenvolupar una filosofia de l art vinculada a les seves idees les arts com a ciència li interessaven amb entusiasme i a finals de l any 1850 havia completat les anotacions per un treball que tenia desenvolupat referent a l estètica.2 el concepte marxista de l art dins de l anomenat corrent marxista l art com tot procés espiritual forma part de la ideologia o superestructura que mantenint una relativa auto 1 els obiter dicta de marx sobre el mateix tema han donat lloc a les més altes controvèrsies que a un cànon d interpretació fiable 2 drew egbert donald el arte en la teoría marxista y en la práctica soviética editorial tusquets barcelona 1973 p.11.

[close]

p. 15

15 nomia econòmica de la societat en darrera instància es veu determinada per ella.3 en aquest sentit recollint unes paraules d alfredo paz en el seu estudi la crítica social del arte barcelona 1979 diu el següent:4 ante todo la ideología es una visión del mundo o sea una construcción intelectual que explica y justifica un orden social existente pero esta visión del mundo no es otra cosa en realidad que un velo destinado a ocultar la búsqueda de intereses materiales y egoístas reforzando y extendiendo el dominio de una clase de privilegiados també és important assenyalar que el pensament marxista ha tingut una gran importància en el desenvolupament de l art i la literatura del segle xx el compromís i la responsabilitat de l intel·lectual i de l artista la funció política de l art el paper de l art d avantguarda a la societat capitalista la condició de la propaganda etc són algunes de les qüestions que interessen més al marxisme no les úniques purament materials atès que per als marxistes els processos de la vida humana com els de l art són finalment determinats per la situació econòmica existent ja no és déu qui els determina ni tampoc la raó humana com havien mantingut fins ara els més utòpics radicals a causa d aquesta creença en el progrés els marxistes estan molt interessants a donar impuls als nous mitjans i noves tècniques artístiques que ajudin a donar forma als seus pensaments per tant per marx el progrés artístic no té perquè ser paral·lel al progrés econòmic no considerant les obres d art com a mercaderies.5 com apunten tots els estudis realitzats al voltant del marxisme la pedra fonamental de la teoria econòmica de karl marx revista marxista d art i cultura a l argentina és la teoria de la plusvalua tesi que defensa que el valor d una obra d art depèn exclusivament de la quantitat de temps de treball necessari que s utilitza per a produir-la quan es reconeix que els artistes no són productors directes de riquesa material marx reconegué en els seus escrits que el temps de treball per produir objectes d art no és el més important finalment podem afirmar que els marxistes opinen que tant els principis de composició predominants en un moment donat com és l estil personal de l artista estan concretament determinats pel medi no tan sols geogràfic sinó social les obres d art com a documents socials i histÒrics una de les principals propostes per dur a terme un estudi global de l estètica marxista és puntualitzar en l estret vincle existent entre la vida i l art per a donald drew per exemple les obres d art posen al descobert el problema de l individu amb geni i talent en una societat col·lectivitzada perquè l art no és tan sols el producte d un ambient social concret sinó també la meta d artistes excepcionals És per això que per comprendre l estètica marxista mitjançant l expressió artística les obres hauran de ser estudiades principalment com a documents històrics i socials no obstant per a karl marx les obres d art constitueixen un mitjà revelador molt apropiat per investigar les bases del pensament marxista i el seu materialisme filosòfic el mundo material y sensualmente perceptible al que pertenecemos es la única realidad l art i l estètica són una forma d ideologia i en conseqüència les obres d art difereixen dels béns bibliografia especÍfica i general els treballs més utilitzats per a l elaboració d aquest article es poden resumir en tres 1 lukacs georg prolegómenos a una estética marxista editorial grijalbo méxico 1965 3 drew egbert donald op cit p 5 4 de paz alfredo la crítica social del arte gustavo gili barcelona 1979 p 35 5 segons ens conta george lukacs a sus prolegómenos a una estética marxista insistia que a l antiguitat i l època del feudalisme malgrat l esclavitud els individus mantenien vertaders vincles comunals i no havien estat despersonalitzats i apartats de la societat com ho van ser dins l esperit inhumà mecanicista del capitalisme.

[close]

Comments

no comments yet