CDLIB-2005n1

 

Embed or link this publication

Description

Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears, número 16. 2005

Popular Pages


p. 1

edito rial un nou curs escolar ja ha passat l estiu un estiu que segons les previsions seria de molta calor i poca aigua així ha estat però aquests fets no ens han impedit poder descansar i recobrar forces no fa gaire temps que demanaven un pacte en educació ara tenim un nou govern i ja presenta un nou projecte de llei educativa la loe quan encara era només un avantprojecte ja va provocar polèmica pel que suposava la desaparició de la filosofia i la introducció de noves assignatures com educació per a la ciutadania qualsevol modificació que no es consensuï entre els diferents sectors educatius genera polèmica i sempre hi ha reivindicacions que no es tenen en compte la llei hauria de sortir amb el màxim consens possible i no imposar models educatius que no reflecteixin el model social que tenim actualment per altra banda també hi ha revoltes a nivell universitari les diferents propostes de renovació de les titulacions universitàries no han estat del tot encertades i ara caldrà cercar solucions des d aquí volem donar el suport a totes aquelles titulacions que des del govern central volen ser eliminades i en particular a la titulació de filologia catalana considerem que una carrera com aquesta no pot ser llevada del catàleg i exigim des d aquesta junta de govern que es mantingui l esmentada titulació juntament amb totes les altres com per exemple història de l art seguint amb els nostres objectius de millora de les condicions per als col·legiats hem signat un nou conveni aquesta ocasió amb el racc real automòbil club de catalunya i balears que ens permetrà gaudir d un seguit d avantatges que trobareu a la nostra pàgina web també volem comentar que el passat 3 de juny a la reunió del consell general de cdl que va tenir lloc a córdova el degà de balears va entrar a formar part de la junta de govern del consell general en qualitat de tresorer de l entitat des d aquesta posició la nostra veu es farà sentir a madrid i procurarem que els drets d identitat del nostre col·legi es tinguin en compte una de les coses que ja hem aconseguit és que en la convocatòria dels premis nacionals els projectes que presentem nosaltres es puguin escriure en la nostra llengua això fa uns anys era impensable bé tan sols ens queda desitjar-vos un bon curs escolar i animar-vos a participar de les activitats i serveis que vos oferim la junta de govern

[close]

p. 2

2 las hurdes tierra sin pan una lliÇÓ d Ètica de luis buÑuel gabriel a gordiola márquez s meravellós perdre el temps davant la pantalla d un cine i comprovar com l espectador també mostra la seva humanitat a través de la línia que dibuixa la seva capacitat d interioritzar les imatges en forma d il.lusió després de tantes hores perdudes el director abbas kiarostami1 ho té clar en este segundo siglo del cine el respeto al espectador como elemento inteligente y constructivo será inevitable pero para alcanzar tal objetivo convendrá que nos olvidemos de aquella concepción del cineasta como dueño y maestro absoluto de su obra es preciso que el cineasta sea también espectador de su propia película 2 veure una pel·lícula és un exercici que demana a l espectador certa predisposició una mica d esforç es fa necessari l ensenyament amb el cine i pel cine no només una activitat per omplir el temps d oci el somni és l espectador crític i creador dins una educació secundària que vol alumnes autònoms i crítics s ha de proposar ensenyar a veure cinema i aprendre a destriar allò que dins una obra no té interès entenent la qualitat com dins un entreteniment amb el qual s ha de ser exigent i reflexiu el mateix kiarostami diu si hay algo que no acepto en el cine es que todo haya de desplegarse cómodamente ante los ojos del espectador yo creo en un cine que ofrezca más posibilidades y más tiempo a sus espectadores un cine a medio fabricar un cine inacabado que se complete con el espíritu creativo del espectador y por el que de golpe obtengamos un centenar de películas 3 hi ha pel.lícules que ofereixen pautes per descobrir allò que és important tal vegada el professor ha d ajudar a descobrir i entendre aquestes obres un breu recorregut pel documental a espanya ens porta a les pel.lícules de fructuós gelabert É de 1897 i 1902 inspirades en la màgia dels lumière duende y misterio del flamenco 1952 d edgar neville l experimentació de josé val del omar carlos velo amb torero 1956 alrededor de las salinas 1962 de jacinto esteva manuel summers i els seus juguetes rotos 1966 pere portabella amb cuadecuc 1970 basilio martín patino des de la clandestinitat filma queridísimos verdugos 1973 la revisió del passat segons jaime chávarri a el desencanto 1975 amb la família panero com a protagonista ventura pons amb ocaña retrat intermitent 1977 joaquim jordà a veinte años no es nada 2004 reuneix als treballadors de l empresa numax chema de la peña amb de salamanca a ninguna parte 2002 revisa les famoses converses sobre el cinema espanyol de l any 55 ricardo iscar i nacho martín a el cerco 2001 s interessen per la feina de la pesca de la tonyina setanta anys després del documental almadrabas de velo o noms més recents com josé luis guerin manuel huerga i mercedes Álvarez sense oblidar-nos del mestre víctor erice i la seva visió del pas del temps a el sol del membrillo 1992 el documental las hurdes de buñuel podria deixar-nos a prop d un port propici per tractar el tema de la mort des d un litoral desconegut per la nostra mirada és a dir per a molts de nosaltres de petits el concepte de la mort se ns presentava com una cosa accidental i en qualsevol cas allò que passava als altres més endavant la mort d alguna persona propera ens ensenya que la mort sempre ens acompanya el temps la situa a prop caminant a l ombra de l adolescència i a un parell de minuts del descobriment de la incertesa 1 autor de nombrosos documentals pedagògics i recordat especialment per l anomenada trilogia de koker o del terratrèmol ¿dónde está la casa de mi amigo 1987 y la vida continúa i a través de los olivos 1994 2 a elena abbas kiarostami madrid cátedra 2002 p 288 3 a elena 2002 op cit pp 283-287.

[close]

p. 3

3 aleshores quan pensam que arribarà un demà més breu que la mirada enrera ens agradaria sentir la proximitat de l estació sense finestres entre bambolines però entre el parèntesi del futur i el pes del nostre passat somiam amb l alegria de viure tots hem imaginat alguna vegada com va ser el passat del nostre entorn tothom mira al seu voltant per exemple al raval de santa catalina de palma els veïns conten als seus néts un dels muntatges de la pel·lícula un ase untat de les penúmel perquè hi anéssin les abelles ries del passat encara seu això ho fan amb l orgull de mirar un ahir fonamentat en l esperança d uns anys d esforç que durien l arribada de temps millors avui observen satisfets que la vida segueix endavant el p martí un frare carmelita descalç deixà testimoni escrit de la situació al raval poc després de la seva arribada a mallorca a la dècada dels anys vint entrados que fueron los carmelitas expedicionarios en la pobre casita de los dos hermanitos terciarios comenzaron a darse cuenta de la extremada pobreza en que vivían del estado de las paredes maestras de los ladrillos y de la necesidad inaplazable de emprender una seria reforma mas ¿cómo comenzarla la provincia no podía ayudar porque carecía de fondos y estas buenas gentes creían que los carmelitas que habían llegado del continente traían talegas de plata y oro hacían falta mantas vajilla cocina económica y todo lo que se necesita a los comienzos de una fundación 4 amb la visió de las hurdes aquest esquema de les dificultats de la vida i la mort trontolla la força d aquesta pel.lícula més enllà del fet que sigui o no un vertader documental no deixa indiferent l espectador fins i tot fa obrir diverses qüestions sobre la vida i la mort És un dels primers esglaons del cinema de buñuel que demostra l oposició a l ordre establert el fet de barrejar imatges impactants d aquella realitat amb una veu en off que ens descriu els costums en la plaza se ha reunido casi todo el pueblo los recién casados del año deben arrancar cada uno la cabeza de un gallo en 1932 año en que tomamos estas vistas eran seis se ha tendido una cuerda a través de una calle para colgar el gallo por las patas cada jinete al galope de su cabalgadura tiene que arrancarle la cabeza també comenta la situació dels nins también aquí enseñan a los niños famélicos muchos de estos niños son pilus niños abandonados es decir niños incluseros de la importante villa de ciudad rodrigo allí van las hembras hurdanas y legalmente por una pensión de 15 pesetas mensuales se traen un niño expósito a este infierno con esta ínfima suma la madre hurdana hace vivir a toda su familia esta industria fue muy floreciente hasta que hace poco una ley prohibió este tráfico la moral que se enseña a los pequeños hurdanos no difiere nada de la que rige nuestro mundo civilizado respetad los bienes ajenos los casos de bocio abundan en las hurdes como consecuencia de la falta de cal en las aguas y de la degeneración 5 ja sabem que en aquesta comarca entre les serres de gata i béjar al sistema central l aïllament i la migradesa dels recursos donà lloc a un endarreriment econòmic que durà fins ben entrat el segle xx però després de veure el documental se ns fa difícil oblidar una vida menys amable com una fura mig engabiada sense esperança dins un món que sembla immutable d on els seus habitants han perdut l horitzó de somiar amb una altra vida com a mínim esgarrifós fou la seva tercera pel.lícula de curta durada6 catalogada dins el gènere documental i amb el un altre dels muntatges de la pel·lícula un tir a una cabra per fer creure que es va despenyar finançament de ramón acín envers això comentà un día en zaragoza hablando de la posibilidad de hacer un documental sobre las hurdes con mi amigo sánchez ventura y ramón acín un anarquista éste me dijo de pronto -mira si me toca el gordo de la lotería te pago esa película 4 p martí de jesús maria ocd història de l arribada dels carmelites descalços a mallorca palma de mallorca ajuntament de palma 2002 p 20 de la transcripció promoguda pel p jesús sans ocd i del document original en castellà revisat per carmen núñez 5 de la veu en off de la versió en castellà 6 abans havia dirigit un chien andalou 1929 i l Âge d or 1930

[close]

p. 4

4 a los dos meses le tocó la lotería no el gordo pero sí una cantidad considerable y cumplió su palabra 7 estrenada una primera versió muda el desembre del 1933 al palacio de la prensa de madrid comentada pel mateix buñuel després el govern republicà prohibí la seva exhibició de l any 34 són els comentaris de la versió francesa incorporats conjuntament a l obra musical de fons8 dins la versió sonora de finals del 36 sota el finançament de luis araquistain cònsol espanyol a parís l any 37 fou exhibida a bèlgica i anglaterra registre visual després l escrit i finalment el musical erik barnouw en relació al cine documental dels anys 30 a europa diu el filme típico de defensa de una causa se rodaba como una película muda a la que luego se le agregaba la narración con una voz en off esta había llegado a ser casi la forma estándar del documental hasta el español luis buñuel vinculado con el surrealismo hizo un documental con voz en off el sardónico tierra sin pan o las hurdes 1932 prohibida en españa a causa de su aterradora descripción de una aldea española 10 després de les seves dues primeres obres surrealistes buñuel manifesta la necessitat de trobar una sortida d allò que no li agrada del cercle d andré breton el cop definitiu arriba amb las hurdes on mostra les seves motivacions ètiques i artístiques més íntimes desitjant oferir la mirada objectiva pretén que la realitat ens parli directament a un perro andaluz o la edad de oro observam la lluita de l home contra una realitat que li fa mal mentre tierra sin pan és segons octavio paz11 el triomf brut d aquesta mateixa realitat l interès va néixer fruit de la curiositat sorgida després de la lectura del llibre las jurdes etude de géographie humaine escrit per maurice legendre hispanista que fou director de la casa de velázquez a madrid a les seves memòries buñuel diu explícitament yo acababa de leer un estudio completo realizado sobre aquella región por legendre director del instituto francés de madrid que me interesó sobremanera 9 també influeixen fonts secundàries com el viatge del rei alfons xiii i els reportatges apareguts a les revistes de l època buñuel troba al llibre de legendre la mirada que vol adoptar al documental la d un estranger curiós que veu una realitat més enllà de tota lògica amb certa fredor que no pot amagar la passió de l objecte d estudi amagant el propi jo per deixar com únic objecte les imatges el viatge d alfons xiii onze anys abans serveix d estímul a buñuel per fer personalment un qüestionat documental on fa representar papers d allò que imagina en abstracte o ha vist després d una observació amb cura primer arriba el 7 8 9 10 11 filmografia de buñuel 1929 un perro andaluz un chien andalou 1930 la edad de oro l Âge d or 1932 las hurdes tierra sin pan 1947 gran casino 1949 el gran calavera 1950 los olvidados 1950 susana 1951 la hija del engaño 1951 una mujer sin amor 1951 subida al cielo 1952 el bruto 1952 robinson crusoe 1952 Él 1953 abismos de pasión 1953 la ilusión viaja en tranvía 1954 el río y la muerte 1955 ensayo de un crimen la vida criminal de archivaldo de la cruz 1955 así es la aurora cela s appelle l aurore 1956 la muerte en este jardín la mort en ce jardin 1958 nazarín 1959 los ambiciosos la fièvre monte à el pao 1960 la joven the young one 1961 viridiana 1962 el ángel exterminador l buÑuel mi último suspiro barcelona debolsillo plaza janés 2000 p 160 quarta simfonia de brahms l buÑuel 2000 op cit p 160 e barnouw el documental historia y estilo barcelona ed gedisa 1998 p 118 o paz luis buñuel el doble arco de la belleza y de la rebeldía barcelona galaxia gutenberg/círculo de lectores 2000.

[close]

p. 5

5 1963 diario de una camarera le journal d une femme de chambre 1965 simón del desierto 1966 belle de jour 1969 la vía láctea la voie lactée 1970 tristana 1972 el discreto encanto de la burguesía 1974 el fantasma de la libertad le fantôme de la liberté 1977 ese oscuro objeto del deseo cet obscur objet du désir santos fontenla césar luis buñuel es peligroso asomarse al interior madrid ediciones jaguar 2000 paz octavio luis buñuel el doble arco de la belleza y de la rebeldía barcelona galaxia gutenberg/círculo de lectores 2000 vv aa las hurdes tierra sin pan un documental de luis buñuel meiac museo extremeño e iberoamericano de arte contemporáneo junta de extremadura consejería de cultura y patrimonio 1999 g buÑuel luis mi último suspiro barcelona plaza janés 2000 barnouw erik el documental historia y estilo barcelona gedisa 1998 baxter john luis buñuel una biografía barcelona paidós 1996 breschand jean el documental la otra cara del cine barcelona paidós 2004 elena alberto abbas kiarostami madrid cátedra 2002 evans peter william las películas de luis buñuel barcelona paidós 1998 sÁnchez vidal agustín buñuel lorca dalí el enigma sin fin barcelona booket planeta 2004 bibliografia

[close]

p. 6

6 back to the source the bhagavad gita and ralph waldo emerson sania matovina owe a magnificent day to the bhagavad gita it was the first of books it was as if an empire spoke to us nothing small and unworthy but large serene consistent the voice of an old intelligence which in another age and climate had pondered and thus disposed of the same questions which exercise us 1 back in the 19th century ralph waldo emerson used the above quoted words to express his admiration for the bhagavad gita a highly acclaimed ancient hindu epic which at present still casts its spell on the receptive and spiritually attuned readers an indian sage once said figuratively the upanishads are a cow and the bhagavad gita is its milk speaking the same metaphorical language it seems that this sacred milk for emerson and for his numerous followers and devotees was a fortifying nourishment ralph waldo emerson american philosopher and poet produced a number of essays inspired by eastern wisdom this presumption does not exclude other traceable sources of influence on his writing such as for example plato kant and swedenborg´s theosophical system nevertheless the echoes of the bhagavad gita in emerson´s theory can be easily detected by a modern reader who is very likely to have some notions on the basic concepts of hinduism in the present age ­ the age of information ­ books and pamphlets concerning the culture of the east are available both in bookshops and on the internet ranging from the authentic versions to the abridged copies and frequently presented in the form of glossy self-help manuals oriental wisdom is in vogue again a series of hindu terms and concepts such as karma brahman nirvana yoga etc have enriched the vocabulary of modern languages of the west however when emerson started lecturing and writing these terms were an absolute novelty though he hardly used any of the original sanskrit names for whatever reasons he may have had the subtle doctrine of the i bhagavad gita pervades his writings emerson was born in 1803 in boston he came in touch with the first translations of the ancient hindu scriptures in the west and as an avid reader he soon got acquainted with the vedas the upanishads and the bhagavad gita while still studying at harvard seemingly he found both comfort and inspiration in these texts from the very first encounter a new form of spirituality was revealed to him different from the religious doctrine imparted by the established church as a young scholar he was experiencing a deep vocational crisis when serious doubts about the traditionally accepted faith and about his career as a clergyman dawned upon him besides it all coincided with the death of his young wife due to this set of circumstances he decided to quit his career as a minister and shattered emotionally by the loss of his wife he set out on a long journey to europe where he met coleridge carlyle wordsworth john stuart mill and other writers and poets but in spite of these interesting encounters it must have been a trying time for emerson and as it usually proves to be the case a severe crisis triggers off a need for a radical change yearning for something more uplifting and edifying he started a lifelong quest for the meaning of the earthly existence and his purpose as an individual as a spiritually receptive person emerson found in oriental teachings a source of serene wisdom and acceptance generally speaking the bhagavad gita still today appeals on a poetical spiritual and philosophical level and one can hardly remain indifferent to its powerful attraction which has not diminished since ancient times when it was originally written as the sixth book of a much longer epic mahabharata dating back to the period between 400 and 300 b.c the bhagavad gita or the song of the lord in sanskrit was orally transmitted and for the first time translated and printed in the west in 19th 1 famous comments on the bhagavad gita www.bhagavad-gita.us

[close]

p. 7

7 century though it belongs to the sacred scriptures of hinduism and some of its lines may appear abstruse to a contemporary reader its message is universal and timeless it starts with a description of a philosophical dilemma of a young warrior arjuna the lord krishna speaks to him and reveals the nature of consciousness or the self the universe and the supreme being using emerson´s words it is the voice of an old intelligence speaking to the humanity there is nothing higher than the supreme being oh arjuna everything in the universe is strung on the supreme being like jewels are strung on the thread of a necklace the bhagavad gita 7.072 it also raises the question of work or action meditation and devotion basically the main aim of this philosophical dialogue is to teach and comfort as well as to stimulate people to seek their spiritual essence on their own while living and working in a society the importance of meditation is revealed as a way to alleviate tensions refine the intellect and calm the mind making it possible to achieve the supreme spirit that dwells in every being so it is not outside but inside that one has to seek through meditation one can attain the inner source of wisdom or the inner consciousness which is the manifestation of the divine self and it is conveyed by the following lines some perceive the super-soul in the inner psyche through mind and intellect that have been purified either by meditation or by metaphysical knowledge or by selfless service 13.143 so the message is crystal clear every human being is part of the universal being and has the opportunity to reach the inner self at any time effectively instead of looking for satisfaction of the senses outside the true peace is to be found within the supreme being is all the source of light he is said to be beyond the darkness or ignorance he is the self-knowledge the object of self-knowledge and seated in inner psyche as consciousness of all beings he is to be realized by self-knowledge 13.174 besides the bhagavad gita discusses duty and among many other illuminating lessons it suggests that each person has a personal talent or a vocation and it is essential for everyone to 2 3 4 5 6 7 8 discover what it is and then fulfil this duty or dharma in the best possible way without any worry or attachment to the results this part may be difficult to understand and even more difficult to accept especially from the present day perspective and by someone that lives in a highly competitive society which values professional success in relation to the material achievement and social prestige but in spite of the abundance and technical progress a modern man is missing this knowledge of the self emerson described this self-inflicted impotence and general bewilderment by the following remark the civilized man has built a coach but has lost the use of his feet he is supported on crutches but lacks support of muscle 5 the profound message of the gita eased emerson´s vocational tensions and possibly paved the way for his transcendental theory according to the short biography life of ralph waldo emerson its author nathan haskell dole confirms the above assumption emerson´s reading as might be imagined was peculiarly eclectic and erratic he cared nothing for shelley aristophanes don quixote miss austen dickens dante or french literature he rarely read a novel but the neo-platonists and the sacred books of the east particularly engaged him and were the inspiration of many of his mystic lines 6 but more than his mysticism it was emerson´s wit and brisk intellect that made him revered both as a sage and a philosopher this peculiar combination of sharp insight and extensive knowledge produced a flow of memorable lines on different subjects but above all he had the courage and vigour to break free from conventional clichés of his time by expressing boldly his unsual views in 1836 he published nature a lyrical essay in which he rejected both materialism and conventional faith and in turn offended the religious susceptibilities of the community the essay is a revolutionary claim for a personal choice and criterion why should not we have a poetry and philosophy of insight and not of tradition and a religion of revelation to us and not the history of theirs 7 nature is described as an organ through which the universal spirit speaks to the individual and strives to lead back the individual to it and the happiest is the man who learns from nature the lesson of worship 8 and as it reflected mystical idealism of its author as a young edwin arnold translation sbe vol.8 the bhagavad gita www.sacred-texts.com/hin/gita edwin arnold op cit edwin arnold op cit r.w.emerson self-reliance www.emersoncentral.com/selfreliance.htm nathaniel haskell dole life of ralph waldo emerson 1899 www.emersoncentral.com/others/life-of-ralph-waldo-emerson.htm r w emerson nature www.emersoncentral.com/nature.htm r w emerson op cit.

[close]

p. 8

8 man this essay was considered an outburst of romanticism from then on emerson embarked on a new project he began his personal crusade against stale ideas stirring controversies and questioning the old fashioned ways which soon made him the target of violent attacks and public scrutiny but in spite of the open conflict with some of his more orthodox and influential adversaries which caused him considerable financial problems he did not surrender such has always been the destiny of daring individuals who take a risky leap in the dark he struck with a new zeal in 1837 with a speech delivered before phi beta kappa society named the american scholar which was later on compared to the declaration of the cultural independence apart from his usual reverence for nature he added a completely new subject he asked for a change in the attitude and he demanded originality it was an encouragement to all the intellectuals to think for themselves and then create accordingly in order to shed a new light on the old ways and manners at the same time he warned against pre-conceived knowledge books are the best of things well used abused among the worst 9 the primary aim of books is to inform first and then to inspire a new creative process the bhagavad gita may add the following one must elevate ­ and not degrade oneself by one´s own mind the mind alone is one´s friend as well as one ´s enemy the mind is the friend of those who have control over it and the mind acts like an enemy for those who do not control it 6.0510 emerson developed the dichotomy between man thinking and mere thinker which pointed out to the source of the universal wisdom as something that can be attained by any person who relies upon self-knowledge and intuition and not merely upon cultural achievements of the previous generations mere thinker only interprets and reproduces other people´s ideas he dedicated whole paragraphs to swedenborg 1688 ­ 1772 swedish scientist and mystic who was another important figure for emerson according to swedenborg´s theosophical system god or divine human is infinite love and wisdom from whom emanate two distinct but closely intertwined worlds the material and the spiritual therefore from the very beginning emerson stood out as a leader among the rest of the scholars of his time in the 1840´s he got involved with the transcendentalist movement and founded the periodical the dial both the transcendentalism and the dial were created as a result of growing awareness which in turn led to an increasing demand for a change not only in literature but in society in general prominent intellectuals gathered around emerson sharing his ideas they made a plea for individual consciousness to question all historical and religious creeds and stereotypes which as they strongly believed would improve the community in general and it proved that they were right this new awareness gradually led to a series of social reform claims among which were the anti-slavery and women´s rights movements according to emerson´s transcendental theory the over-soul which corresponds to brahma in hindu teachings pervades the universe and every human being is part of it but in order to reach this knowledge it is absolutely necessary to revere one´s own self or expressed by emerson´s words every man has within him somewhat really divine in accordance to this he published self-reliance 1841 one of his most accomplished essays and possibly one of the most reminiscent of the teaching of the bhagavad gita in the introductory passage of self-reliance he said in every work of genius we recognize our own rejected thoughts 11 this simple phrase sounds surprisingly familiar so many times while reading a text there is a sudden sensation of a deja vu or a recognition of something that we have always known and felt as true but we have never dared to utter in this lofty essay we can recognize sudden flashes of our hidden thoughts in many of its lines emerson implores trust yourself though it krishna instructs arjuna 9 r w emerson the american scholar www.emersoncentral.com/amscholar.htm 10 edwin arnold op cit 11 r.w.emerson self-reliance.

[close]

p. 9

9 may sound as a shabby line from a contemporary self-help manual 160 years ago when this jubilant piece of prose was published it could boost the self-esteem of any wretched individual in the sequel emerson criticizes mediocrity and encourages us to be what we are without hindrance and to express what we feel and utter what we think and then live on as free as possible at least spiritually we denote this primary wisdom as intuition whilst all later teachings are tuition do your work and you shall reinforce yourself we all lie in the lap of an immense intelligence which makes us receivers of its truth and organs of its activity nothing is at last sacred but the integrity of my own mind and my giant goes with me wherever i go 12 in his other essay spiritual laws he encouraged his readers to unlearn their wisdom of the world in order to be able to create and think freely this encouragement to create and break free from conventions made a strong impact on a number of intellectuals who were eager to respond to emerson´s pleas and thus produced a series of true literary masterpieces one of them was the famous bard of democracy and a creator of free verse walt whitman he said that emerson brought him simmering simmering simmering to a creative boil this simmering materialized in a collection of poems named leaves of grass among which there is the famous the song of myself an extensive poem dedicated to spiritual freedom what follows is only a short excerpt from this magnificent poem i do not despise your priests my faith is the greatest of faiths and the least of faiths enclosing all worship ancient and modern and all between ancient and modern believing i shall come again upon the earth after five thousand years waiting responses from oracles honouring the gods saluting the sun 13 emerson immediately recognized the originality of whitman´s poetry and described this poem as a curious mixture of the bhagavad gita and the new york herald and he greeted the poet with encouraging words of praise i am not blind to the worth of the wonderful gift of leaves of grass i find it the most extraordinary piece of wit and wisdom that america has yet contributed 14 the influence of oriental teachings was also evident in henry david thoreau emerson´s direct disciple and close friend among other references to the indian epic in his book walden thoreau suggested how much admirable the bhagavad gita than all the ruins of the east 15 only eleven years after emerson´s death in 1882 the doctrine of the vedas was officially introduced in the united states by swami vivekananda at the world parliament of religions in chicago ever since this influence has been present in the western thought and literary creation in music and art in general however emerson anticipated the amazing fusion of eastern and western doctrine and left us a gift of infinitude he taught afresh something that mankind has known since ancient times but keeps forgetting how to seek the ultimate source of truth within ourselves it all may sound terribly unrealistic and impractical to some people but after all whether you believe it or not like everything else it is a matter of personal choice i have given thee words of vision and wisdom more secret than hidden mysteries ponder them in silence of thy soul and then in freedom of thy will the bhagavad gita16 ralph waldo emerson bibliography ralph waldo emerson the essential writings of r w emerson modern literary classics ramacharaka bhagavad humanitas 1991 in spanish gita editorial emanuel swedenborg essential readings edited by michael stanley 1988 the wordsworth dictionary of beliefs and religions 1992 walt whitman hojas de hierba ­ leaves of grass antología bilingüe alianza editorial madrid 1995 g 12 r.w.emerson op cit 13 walt whitman hojas de hierba leaves of grass alianza editorial 43 p.178 14 r.w emerson the letter to walt whitman 21st july 1855 concord www.iath.virginia.edu/fdw/volume1/belasco/whitman-emerson.htm 15 henry david thoreau walden www.vedanta-new-york.org/articles/bhagavad-gita 16 edwin arnold op cit

[close]

p. 10

10 medalles fields o premis abel premis nobel de matemÀtiques llorenç sastre moragues professor de matemàtiques ies antoni maura en la data que nobel va escriure el seu testament ja existia un important premi per a matemàtics el premi escandinau de matemàtiques que concedia el rei nobel bon súbdit no va voler entrar en competició amb el seu monarca no s han trobat dades que confirmin o desmenteixin aquest fet i pot ser per això és certament una suposició no va crear aquest guardó d altra banda també hem de pensar que moltes altres branques de la saviesa humana tampoc van ser incloses en els premis nobel el que ens duu a preguntar-nos per què les matemàtiques haurien d haver tingut la seva assignació potser a alfred nobel no li va semblar oportú crear aquest guardó o que com es diu també soto voce sense que es pugui confirmar quan va demanar qui podia ser el primer candidat a premi nobel en matemàtiques els experts proposaren el nom de gösta mittag-leffler amb el qual sembla tenien diferències personals i no li queia gens bé tan per un motiu com per un altre els matemàtics com a tal mai no han obtingut un premi nobel per la seva labor en l univers de les matemàtiques la qual cosa no vol dir que cap matemàtic hagi estat guardonat amb un premi nobel si bé en una altra de les varietats existents de fet més d una trentena de matemàtics han obtingut aquest guardó basant-se en els seus treballs matemàtics i implicant-los finalment en disciplines com economia física o química entre ells podem nomenar a schrodinger bohr i lorentz tots ells premis nobel de física altres ho han obtingut en una disciplina com la literatura com bertrand russell en 1950 o l espanyol josé echegaray en 1904 que es va convertir així en el primer espanyol que va obtenir un nobel entre 1908 i 1910 es forma la reial societat matemàtica espanyola amb el suport de echegaray i del general benítez rey pastor va ser el principal impulsor ara bé ja que els matemàtics mai han optat a premi nobel per la seva labor en la seva disciplina igual que la resta de pensadors que no opten a premi nobel van crear els seus propis premis els més coneguts són les medalles fields encara que en els darrers tres anys ha sorgit amb força uns nous premis el premis abel dels quals parla ls premis nobel van ser fundats per alfred nobel estocolm 1833 sant rem 1896 quan va redactar el seu testament en 1895 originàriament eren cinc física química fisiologia i medicina literatura i el premi a la pau i van ser lliurats per primera vegada en 1901 posteriorment en 1968 el banc central de suècia va crear el de ciències econòmiques en memòria de nobel sent lliurat per primera vegada en 1969 els premis de física i química són concedits per l acadèmia sueca de les ciències el de medicina i fisiologia per l institut karolinska d estocolm el de literatura per l acadèmia sueca el de la pau per una comissió de cinc membres elegits per l storting noruec i el d economia pel banc central de suècia per què no hi ha un guardó per a les matemàtiques entre matemàtics es diu que l esposa de l honorable alfred nobel el va enganar amb un matemàtic de l època mittag-leffler segons es diu la venjança va ser deixar escrit en el seu testament que mai es creés una assignació de premi nobel de matemàtiques però alfred nobel aquesta història és insostenible entre altres coses perquè a l esmentat testament no hi figura cap referència a les matemàtiques encara que això sigui un fet per si mateix una miqueta estrany a més aquest engany resulta impossible ja que alfred nobel mai es va casar encara que sí va tenir un desengany amorós amb la comtessa bertha kinsky la seva secretària i ajudant que el va animar a crear els premis nobel ella va ser una de les tres dones la segona que realment li arribaren al cor però que finalment es va decidir pel baró arthur von suttner la primera va morir de pneumònia al poc temps de conèixer-se i la tercera va ser un amor ple d infidelitats per part d ella durant 18 anys que el va fer malviure fins i tot després d haver-se casat amb un altre home el que és cert és que e

[close]

p. 11

11 rem una mica més endavant les medalles fields sempre han estat definides com el premi nobel de matemàtiques perquè entre ambdós guardons hi ha certes coincidències tals com que els dos serveixin com a reconeixement a una labor científica de qualitat excepcional a nivell internacional o que ambdós premis deguin la seva existència al llegat científic de les persones amb les quals se ls dóna nom les medalles de john charles fields les medalles fields deuen el seu nom a john charles fields matemàtic canadenc nascut a hamilton ontario el 14 de maig de 1863 es llicencià en matemàtiques a la universitat de toronto el 1884 i va obtenir el doctorat a la universitat john hopkins el 1887 després de poc temps com a professor a l allegheny college viatjà a europa on visqué prop de deu anys i on es relacionà amb matemàtics de la talla de fröbenius i schwarz el 1902 tornà a toronto per impartir docència com a professor a la universitat de toronto destacà pels seus treballs sobre funcions de variable complexa morí el 9 d agost de 1932 a la ciutat de toronto i fou enterrat al cementiri de hamilton prop del llac ontario on hi ha també la universitat mcmaster la seva làpida és ben senzilla està encastada al terra fa 56x41 cm i la seva inscripció diu j.c.fields nascut el 14 de maig de 1863 i mort el 9 d agost de 1932 entre els matemàtics contemporanis de fields cal destacar entre d altres max noether 1844-1921 georg cantor 1845-1918 gottlob frege 1848-1925 sofia kovaleskaya 1850-1891 henri poincaré 1854-1912 paul appell 1855-1930 thomas stieltjes 1856-1894 emile picard 1856-1941 giuseppe peano 1858-1932 johan jensen 1859-1925 david hilbert 1862-1943 paul painlevé 1863-1933 jacques hadamard 1865-1963 Émile borel 1871-1956 constantin carathéodory 1873-1950 henri lebesgue 1875-1941 hans hahn 1879-1934 luitzen egbertus jan brouwer 1881-1966 emmy noether 1882-1935 fields rebé importants honors al llarg de la seva vida va ser elegit per pertànyer a la royal society of canada el 1907 i el 1913 per formar part de la royal society of london fields va ser president del vii congrés internacional de matemàtiques icm que el 1924 es dugué a terme a toronto en finalitzar aquest congrés el comitè organitzador va veure que tenia un superàvit i fields va proposar dedicar-ho per finançar un premi internacional de matemàtiques dues medalles atorgades en reconeixement a la labor matemàtica a la seva mort en el testament de fields estava escrit que es llegués la seva herència per finançar aquest premi per això du el seu nom tal i com va passar amb el dictat testament d alfred nobel amb motiu de la tragèdia que va suposar a nivell internacional la primera guerra mundial van existir certes divisions entre la comunitat matemàtica fins al punt que als matemàtics dels països perdedors no se ls permetia formar part de la international mathematical union creada el 1923 i per això no van poder assistir al congrés de 1924 a toronto la qual cosa va reflectir que no totes les decisions eren preses simplement john charles fields sota criteris científics per això fields suggerí que els premis s haurien d atorgar a nivell internacional i sense vincular aquest premi a cap país persona o institució i encara que es coneguin com a medalles fields el seu nom és el de medalla internacional per a descobriments excel·lents en matemàtiques una altra proposta de fields va ser que els guardonats fossin gent jove no especificà cap edat per animar futurs assoliments i com un estímul d aquí la tradició de no premiar a majors de quaranta anys en el moment de la concessió regla no escrita però mai violada de moment a l icm de zurich de 1932 havent mort fields uns mesos abans s acceptà el seu llegat i es permeté així que es dugués a terme el seu projecte es nomenà un comitè de vuit membres presidit per costantin carathodory que a l icm de 1936 a oslo atorgà les dues primeres medalles fields el jurat és designat entre dos congressos consecutius pel comitè executiu de la unió internacional de matemàtiques i la seva composoció es manté en secret fins a la concessió de les medalles des de 1936 i amb periodicitat de qua-

[close]

p. 12

12 tre anys des de 1950 durant la segona guerra mundial no es van lliurar s ha atorgat aquest premi a aquelles persones que han destacat en la seva àrea reconeixent així el seu assoliment excel·lent en matemàtiques el 1966 s augmentà el nombre de medalles concedides inicialment de dos a quatre premiats en cada congrés a causa de la gran expansió en la investigació matemàtica la proposta de j.c fields els següents paràgrafs són extractes de la carta original que mesos abans de la seva mort redactà fields la podeu trobar completa i en anglès a http www-groups.dcs.stand.ac.uk history/miscellaneous/other_links/fiel ds_letter.html el text no esmenta per cap costat la regla per la qual els premiats han de tenir una edat menor de quaranta anys en el moment de la concessió del premi alguns extractes de la carta són « proposo crear dues medalles d or que s atorguin successivament a cada congrés internacional de matemàtiques per mèrits matemàtics a causa de la multiplicitat de les branques de matemàtiques i tenint en compte que els congressos es realitzen cada quatre anys es lliuraran dues medalles els premis estaran oberts al món sencer i es concediran per un jurat internacional » « les monedes s encunyaran en la casa de la moneda d ottawa i seran custodiades fins al seu lliurament pel comitè internacional » « seria desitjable decidir amb tres mesos d antelació els premiats en el següent congrés el jurat comunicarà la seva decisió al president i secretari del comitè organitzador del congrés i aquest comitè a la vegada comunicarà al primer ministre de canadà els noms dels destinataris perquè es puguin encunyar a temps les medalles i ser enviades al president del comitè organitzador » « pel que fa a les medalles puc dir que haurien de tenir cadascuna almenys un valor de 200 dòlars en or i aquesta hauria de ser d una grandària de 7,5 centímetres de diàmetre pel fet de ser de caràcter internacional l idioma emprat sembla aconsellable que sigui el llatí o el grec » « les medalles han de tenir un caràcter completament internacional i impersonal si fos possible no s han de vincular al nom de cap país institució o persona » un llistat dels guanyadors del guardó fins a l any 2002 la propera edició dels premis és el 2006 cada quatre anys el podeu trobar a http personales.ya.com/casanchi/ref/fields2002 htm i també a http www.matematicas.net/paraiso/historia.php?id=fields2 on a més estan ben detallats els mèrits pels quals varen ser guardonats una de les variants del premi fields és el premi nevanlinna en memòria del matemàtic finlandès rolf nevanlinna i que es concedeix des de l any 1983 en reconeixement a la labor investigadora en el camp de la computació la medalla fields anvers la cara està representada pel perfil dret d arquímedes s hi pot llegir la paraula grega apximhdoys arquímedes una referència rtm robert tait mckenzie inicials del nom de l escultor canadenc que dissenyà la medalla la data 1933 en números romans amb un error ja que posa mcnxxxiii quan hauria de ser mcmxxxiii i la inscripció transire suum pectus mundoque potiri sobrepassar el seu propi enteniment i apoderar-se del món revers es llegeix congregati ex toto orbe mathematici ob scripta insignia tribuere els matemàtics de tot el món reunits aquí rendeixen tribut a un treball extraordinari en el fons hi ha l esfera d arquímedes inscrita en un cilindre únic epitafi que se suposa hi havia escrit sobre la seva tomba i en reconeixement a la demostració que va fer de que el volum d una esfera és les dues terceres parts del volum del

[close]

p. 13

13 cilindre que la circumscriu cantonada de la medalla el nom del guanyador per cert els guanyadors de l última edició de premis fields celebrada en el congrés de la icm a pekin l any 2002 foren vladimir voevodsky i laurent lafforgue i el nevanlinna va ser per l hindú madhu sudan ah i el proper congrés internacional de matemàtics serà a espanya l any 2006 tal com transcriu la nota de premsa la asamblea general de la unión matemática internacional imu en su reunión de shanghai el día 17 de agosto de 2002 ha seleccionado por unanimidad la candidatura española para la celebración del próximo congreso internacional de matemáticos en madrid en agosto del 2006 previo al icm se celebrará también la correspondiente sesión de la asamblea general de la imu en santiago de compostela la candidatura española ha sido defendida por la delegación española en la imu constituida por los representantes de las sociedades matemáticas de nuestro país real sociedad matemática española sociedad española de matemática aplicada societat catalana de matemàtiques y sociedad de estadística e investigación operativa y ha supuesto la culminación de un proceso iniciado hace mas de dos años en la sesión de la asamblea en la que también participó como observador el decano de la facultad de matemáticas de la univ de santiago de compostela las otras candidaturas presentadas italia e india se retiraron finalmente declarando públicamente su apoyo a nuestra candidatura los icm cuentan con más de 100 años de historia y constituyen el mayor acontecimiento mundial en el ámbito de las matemáticas no habiéndose celebrado nunca en españa hasta este momento en ellos se entregan por ejemplo las conocidas medallas fields máxima distinción en el campo de las matemáticas similares en prestigio a los premios nobel la designación de españa como sede de la asamblea general y del icm del 2006 supone un reconocimiento por parte de la imu del alto nivel investigador de las matemáticas españolas y su impacto a nivel internacional y es una ocasión única para el desarrollo de las mismas ya que además de estos eventos se celebrarán en torno a ellos conferencias satélites en numerosas ciudades españolas com a curiositat tenim la següent llista de guardons per països països de naixement dels guardonats fins al 2002 o estats units 11 guardonats o frança 7 guardonats o regne unit 5 guardonats o rússia 5 guardonats o alemanya 3 guardonats o japó 3 guardonats o bèlgica 2 guardonats o amb 1 guardonat estan finlàndia itàlia noruega nova zelanda sudàfrica suècia ucraïna i la xina països de residència dels guardonats fins al 2002 o estats units 22 guardonats o frança 10 guardonats o regne unit 6 guardonats o rússia 2 guardonats o amb 1 guardonat itàlia japó suècia i ucraïna els premis abel l agost del 2001 el primer ministre noruec jens stoltenberg va anunciar la creació dels premis abel de matemàtiques aquests guardons els concedeix també l acadèmia de les ciències i les lletres noruega en les mateixes condicions d independència i universalitat que els premis de la fundació nobel i molta gent comença a considerar-los els premis nobel de matemàtiques en clara disputa amb les medalles fields hi ha però dues grans diferències entre els uns i els altres els premis abel són anuals i hi participen tots els matemàtics proposats del món mentre que les medalles fields es lliuren cada quatre anys i van adreçats només a matemàtics joves menors de 40 anys la pàgina web oficial d aquests guardons és http www.abelprisen.no/en on també s anuncia la creació dels premis ramanujan per als joves matemàtics impulsats per la mateixa fundació abel el primer premi abel fou concedit al matemàtic francès jean pierre serre del collège de france i el segon premi abel el de l any 2004 fou concedit a michel atiyah universitat d edimburg i isadore singer massachusetts institute of technology el guardó del 2005 ha estat concedit a peter d lax de la universitat de nova york trobareu la llista sencera dels guardonats i el motiu pel qual el varen guanyar a la pàgina web oficial g

[close]

p. 14

14 sobre les simulacions que mostren una trajectÒria incorrecta de la lluna l sistema solar és el tema de diverses pàgines web excel·lents el visitant d aquestes pàgines pot llegir taules i fets pot trobar les posicions orbitals dels planetes llunes cometes i asteroides pot contemplar extraordinàries fotos i realitzar fins i tot algun viatge virtual per l espai a la web es troben simulacions que il·lustren temes com les lleis de kepler els eclipsis el moviment retrògrad d alguns planetes o les fases lunars tot un conjunt de simulacions que poden ajudar a la docència a distints nivells les pel·lícules i els gràfics animats ajuden a comprendre conceptes més fàcilment ara bé hi ha simulacions a pàgines web i gràfiques en alguns llibres que requereixen mostrar el moviment de la lluna en aquests casos és molt fàcil donar una visió errònia del moviment heliocèntric del nostre satèl·lit natural aquesta errada és la que comentarem en aquest article comencem amb un exemple com explicar la diferència entre mes sideral i mes sinòdic que dóna lloc a una representació errònia de l òrbita lunar el mes sideral és el temps que empra la lluna per completar una òrbita al voltant de la terra respecte al fons estel·lar el mes sinòdic és el temps entre dues llunes noves per què hi ha e antoni amengual colom departament de física universitat de les illes balears una diferència entre aquestes dues definicions i quin dels dos mesos és més llarg una gràfica que mostri la lluna i la terra i les seves òrbites al voltant del sol és molt útil per fer l explicació a la fig 1 es pot veure una gràfica per fer-ho cal tenir present no obstant que una gràfica animada podria ser millor una animació es pot veure a la web the sidereal and synodic months1 que és la que inspirà la fig 1 la terra i la lluna es mouen al llarg de les trajectòries dibuixades en sentit antihorari la animació pot ser bastant clara aturant momentàniament la simulació en els moments de lluna plena i quan es completa un mes sideral en l animació el cercle centrat en la terra es mou amb el planeta mentre la lluna fa voltes contínuament sobre aquest cercle tot i que el gràfic i l animació proporcionen una bona explicació per a les dues definicions de mes es tracta d una animació perillosa perquè mostra l òrbita de la lluna que moltes persones esperen veure essent una òrbita completament incorrecta2 una animació accelerada del moviment dels planetes del sistema solar interior de mercuri a mart també es troba freqüentment a la web en alguns casos la nostra lluna també s hi inclou les tres webs de simulacions del sistema solar3 en són exemples l òrbita de la lluna no està continguda dins el pla de l eclíptica ­el pla orbital de la terra­ i això se sol veure en les simulacions si un canvia l angle de visió la traça deixada pels planetes i la lluna mirant des del pol celest nord es mostra com a la fig 2 la traça reflecteix que la lluna òrbita la terra 13 vegades mentre que la terra orbita el sol en un any 365/28 13 ara l òrbita lunar es veu ondulada en lloc de fer llaços però també és errònia els exemples mostrats a les figs 1 i 2 es poden fer servir per parlar del paper de les forces centrípetes sobre un objecte que figura 1 tres instants d una simulació per explicar la diferència entre mes sideral i mes sinòdic la lluna pareix que fa llaços al voltant de la terra i això és incorrecte 1 http www.sumanasinc.com/webcontent/anisamples/astronomy/sidereal.html darrera visita abril 4 2005 2 el centre de masses del sistema terra-lluna està dins el nostre planeta però això no té major rellevància aquí 3 i http www-astro.phast.umass.edu/courseware/java/planets/planets.html ii programa simsolar http www.pwr-tools.com/simsolar/contents.htm iii http orrery.unstable.cjb.net darrera visita abril 4 2005

[close]

p. 15

15 segueix una trajectòria corba el centre de corbatura d una trajectòria sempre està en el sentit que marca la força centrípeta tenint en compte la dinàmica del moviment de la lluna serà obvi que la corbatura terra de la seva trajectòria al voltant del sol no pot mercuri venus canviar de signe si es calcula l atracció gravisol tacional sobre la lluna deguda al sol i a la terra es descobreix que figura 2 una simulació típica del sistema solar l atracció del interior amb la lluna mostra una trajectòria ondusol és el lada per al nostre satèl·lit i això és incorrecte doble que la de la terra la força neta sobre la lluna està dirigida en tot moment de cap al centre del sistema solar i la seva trajectòria serà sempre còncava envers el sol això és un fet conegut4 que s oblida en les animacions en aquest punt un pot tenir un cert sentiment de confusió perquè l argument dinàmic és inapel·lable si bé un sap que la lluna orbita la terra 13 vegades a l any i això és exactament el que mostren les figures que hem dit que són incorrectes les figures i les simulacions mostren que la lluna gira al voltant de la terra i que la terra gira al voltant del sol com pot ser que una combinació d aquests dos moviment doni una trajectòria sempre còncava de cap al sol suposem un planeta que té una òrbita circular de radi r al voltant del seu sol i que es mou amb velocitat angular p i una petita lluna que es mou sobre una òrbita circular de radi a al voltant del planeta amb velocitat angular m les coordenades heliocèntriques de la lluna seran r cosp t a cosm t r sinp t a sinm t tengui ondulacions o llaços i la nostra lluna n és un exemple la fig 3 mostra òrbites per a diferents valors de p/m amb a/r fix els tipus d òrbites qualitativament diferents es poden classificar fent un seguiment del signe de radi de corbatura el càlcul d aquest radi no és difícil i es pot trobar fet a revistes especialitzades5 comentaré aquí el resultat més important si a/r p/m2 l òrbita és sempre còncava si p/m2 a/r p/m el signe del radi de curvatura canvia periòdicament i l òrbita és ondulada i si p/m a/r l òrbita presenta llaços en el cas particular en què a/r p/m l òrbita presenta cúspides en el sistema terra-lluna el quocient a/r val 0,0025 i el quocient p/m2 és igual a 0.006 per tant l òrbita de la lluna és sempre còncava com mana la direcció de la força gravitacional total pot ser un exercici interessant esbrinar la categoria de les òrbites de les llunes dels planetes del sistema solar l atracció de júpiter sobre les seves llunes és major que l exercida pel sol les òrbites de les llunes galileanes tenen excentricitats baixes i estan en plans d inclinació quasi nul·la es poden aplicar per tant els 0 1 2 resultats esmentats les òrbites heliocèntriques de io i europa for3 4 6 men llaços i les de ganímedes i calist són ondulades vegeu taula 10 15 20 1 per a les llunes amb òrbita d excentricitat figura 3 la línia discontinua es una òrbita circuo inclinació ele lar de radi unitat la línia continua és l òrbita vada els resul d una lluna la distància entre la lluna i el planeta és de 0,1 unitats els números en el centre de tats presentats cada gràfic indiquen el quocient p/m 1 deixen de ser aplicables i cal fer un càlcul més precís del radi vector sol-lluna la qüestió final és com corregir les figs 1 i 2 i les simulacions que mostren imatges similars la resposta és que no es poden corregir el problema és que el quocient real entre a/r és molt petit i qualsevol canvi que l afecti canviarà les característiques de l òrbita el fet de dibuixar l òrbita de la notem que ja en el cas matemàticament més senzill pimsón iguals la lluna té una trajectòria al voltat del sol sempre còncava s ha de notar que si la lluna no girés al voltant del planeta m tendeix a 0 la trajectòria seria un cercle de radi r desplaçat una distància a de cap a la dreta vegeu la gràfica 0 de la fig 3 així doncs no és necessari que l òrbita heliocèntrica d una lluna 4 o montenbruck and t pfleger astronomy on the personal computer springer-verlag berlin 1994 5 a amengual sobre la órbita heliocéntrica de la luna rev esp de física 16 núm 5 50-51 2002

[close]

Comments

no comments yet