CDLIB-2004n1

 

Embed or link this publication

Description

Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears, número 14. 2004

Popular Pages


p. 1

edito rial noves il·lusions nous projectes s inicien temps de canvi la il·lusió amb què hem començat el nostre mandat dins la junta directiva del col·legi ve donat pel suport que hem rebut de tots vosaltres i pensam que els nostres projectes són en certa manera els vostres És per aquest motiu que volem impulsar canvis importants en el cdl volem modernitzar-lo i que sigui un punt d encontre i d assessorament més adient als nostres temps pel que fa a la nova junta la incorporació de membres nous i la conservació d altres ens ha permès combinar la il·lusió amb l experiència hi figuren les diferents àrees que integren el nostre col·legi així com una representació de la secció d arqueòlegs i de llicenciats que no es dediquen a la docència aquest fet ens permet posar una especial atenció en els cursos de tal manera que se n puguin combinar de caire general i de caire específic per a la docència la pluralitat a l hora de prendre decisions és bàsica i la realitat del col·legi s ha de veure reflectida en la composició de la junta quant al programa de formació enguany s han projectat uns cursos a distància per internet que permetran una major disponibilitat dels interessats i acostaran les noves tecnologies als nostres col·legiats per altra banda enguany també serà un any de canvis en el món de l educació la llei de qualitat farà que el desenvolupament loce en la nostra comunitat sigui molt extens des de la nostra posició procurarem fer un seguiment puntual d aquesta legislació i us tendrem informats de tot el que s esdevingui parlant de canvis alguns d ells ja els haureu comprovat nova pàgina web us recomanam que la visiteu nous convenis que permetin descomptes com són els de viatges tramuntana i els de la llibreria jaume de montsó nou format de la revista i noves seccions a les quals estau convidats a participar-hi d altres novetats esperam que les aneu veient en el decurs del temps perquè ara per ara només són projectes si bé podem avançar que volem dotar la nostra seu d un sistema informàtic amb webcam per tal que els nostres col·legiats puguin venir a realitzar videoconferències també volem iniciar una secció d emèrits perquè es puguin desenvolupar activitats per a tots aquells que s han jubilat i volem continuar amb la celebració dels col·legiats d honor perquè pensam que és molt important reconèixer el fet de dur més de vint anys amb nosaltres creient amb el que representam i amb el que fem dia a dia tot això és fruit de la natural evolució que cal seguir per estar al dia en definitiva com podeu comprovar tenim moltes idees però malgrat tot voldríem que ens féssiu arribar els vostres suggeriments l objectiu prioritari és satisfer les necessitats dels membres del nostre col·legi perquè puguin desenvolupar la seva professionalitat sense oblidar-nos mai dels nostres trets d identitat i de la nostra llengua el català com a vincle de comunicació entre nosaltres tal i com s ha fet fins ara sense el vostre suport poques coses es poden fer i és d agrair la vostra col·laboració en totes les activitats que desenvolupam principalment aquesta revista finalment agrair a la junta directiva anterior la feina feta i el seu suport la qual cosa ha possibilitat que poguem iniciar nous reptes la junta de govern

[close]

p. 2

2 aproximaciÓ a l estudi dels expedients de plets civils de la reial audiÈncia i audiÈncia territorial joana maria bibiloni antich maria antònia ramon marí introducció l objectiu d aquest article és el d aproximar el lector als plets civils dels fons documentals de la reial audiència i l audiència territorial la seva tipologia documental no tant sols ens ajuda a comprendre l evolució administrativa-judicial de mallorca a les seves darreres centúries sinó que ens permet apropar-nos a un major coneixement de les formes de vida els costums les formes lingüístiques és a dir un gran ventall de matèries que resulten essencials per a la millora del coneixement de la història i en concret de la història moderna i contemporània de la societat balear la investigació i l estudi d aquest fons i més concretament el catàleg provisional de plets civils ii tal i com figura als instruments de descripció de l arxiu del regne de mallorca es troba fora de tot dubte introducció històrica per entendre un poc millor el fons hem de ressenyar breument la història de l administració de justícia a les illes balears entre els segles xiii i xix que es pot concretar en quatre grans períodes el primer període entre els segles xiii i xvi correspon abans de la instauració de la reial audiència la justícia era administrada en primera instància per diverses cúries la del batlle la del veguer la del veguer de fora les cúries senyorials i la universitat per sobre de les quals se situava la cúria de la governació o cúria del governador que actuava en nom del rei es tractava del més alt tribunal de justícia en el regne de mallorca i gaudia de jurisdicció sobre una sèrie de causes per raó de la matèria de les persones o de la instància el segon període comença amb la instauració per part de felip ii de la reial audiència al regne de mallorca concretament de l 11 de maig de 1571 amb la sanción pragmática firmada a aranjuez segons la pragmàtica el rei es reservava la facultat d anomenar els sis components de l audiència el regent quatre oïdors -dos eren mallorquins i els altres dos de la corona d aragói un fiscal l audiència fou un dels més importants ressorts institucionals amb què comptà el rei en el seu programa d afirmació de la seva autoritat dins dels seus regnes inclòs el de mallorca fou el mateix temps que el tribunal superior de justícia el consell reial del virrei intervengué en els més variats afers del regne el tercer període és considerat com un moment clau dins el sistema judicial mallorquí període en el qual es produeix un canvi en la situació política amb el canvi monàrquic i la instauració de la dinastia borbònica aquesta nova conjuntura significà tota una sèrie de canvis polítics i administratius encapçalats pel nomenat decret de nova planta i que oficialment s aplicà a mallorca el 28 de novembre de 1715 la composició de l audiència en principi no va sofrir moltes variacions sols l augment de magistrats d origen castellà i la supressió del consell d aragó quant a la justícia suposà la creació d una nova reial audiència amb una estructura de nova planta que diferirà lleugerament de l anterior on les característiques més notables seran la introducció del paper timbrat l ús del castellà amb l eliminació dels formulismes llatins anteriors la desaparició d algunes cúries de primera instància i el canvi de l expedient de suplicació al consejo de castilla l organisme que representa el tribunal suprem detall de la portada d un plet civil de la reial audiència a r m

[close]

p. 3

3 el quart període suposà l embrió del sistema judicial actual hi podem diferenciar diverses etapes la primera s inicià l any 1812 amb les corts de cadis fins al 1815 que coincideix amb la proclamació de la constitució i el retorn de ferran vii és a dir la restauració de l antic règim la segona continua al llarg del trienni liberal 1820 1823 i la tercera a partir de 1835 després de la mort de ferran vii 1833 s instaurà el reglament provisional per l administració de justícia que separà clarament les funcions judicials de les econòmiques i/o administratives de la província de les seves característiques caldria destacar que es converteix en el màxim tribunal de les illes en el qual sols es pot apel·lar les sentències pronunciades en el jutjats de primera instància i que rebrà el nom d audiència de mallorca o audiència territorial la definitiva implantació del castellà i les transformacions en els jutjats en primera instància amb la creació de partits judicials a mallorca seran el de palma inca i manacor a menorca ciutadella i maó i el partit d eivissa per altra banda les cúries reials de les viles passen a ser les alcaldies constitucionals on sols intervenen com a juntes conciliadores jutjats de pau i s eliminen definitivament les cúries eclesiàstiques i senyorials l audiència de mallorca o audiència territorial es converteix en un tribunal d apel·lació de les sentències dels nous jutjats de primera instància que instruïen les causes la nova audiència estarà constituïda per un regent que la presideix a més de nou ministres i dos fiscals tenint com a funció única els assumptes judicials l audiència territorial va constar de dues sales una de civil i una altra de criminal la documentació de la reial audiència que trobam a l arxiu del regne de mallorca correspon a sèries documentals que pertanyen bàsicament a la justícia civil les de justícia criminal han desaparegut quasi totes les principals sèries són citacions i comparacions conclusions o conclusions de sentències decrets extraordinaris mandats liber carceris penyores provisions raons salaris sentències reials ordres col·leccions factícies sobre temes concrets i els expedients judicials objecte del present article per altra banda la documentació relativa a l audiència territorial va ingressar en diversos moments a l arxiu del regne de mallorca està constituïda per expedients civils i alguns criminals i actualment està en fase d organització la unitat arxivística des del punt de vista arxivístic hem de tenir present que l expedient és la unitat menor del fons d audiència plets ii i concretament l única que ens trobam dita unitat pot estar formada per un sol document per una peça documental o per un conjunt de documents que quan s uneixen formen una unitat inseparable a conseqüència d aquesta relació dels diferents documents ens trobam amb el que es defineix com expedient o conjunt de documents aquesta unitat documental està formada per un conjunt de documents generats i produïts orgànicament i funcional per un subjecte productor en la resolució d un cas quant a la descripció de l expedient observam que la portada no és més que una carpetilla o doble full que serveix de coberta protectora i en ella generalment aparèixen a la part superior l entitat generadora de l expedient reial audiència o audiència territorial la data d inici de portada de plet civil de la reial audiència arml expedient la signatura les parts implicades en el plet dades personals dels mateixos els seus procuradors el nom del relator o relators el nom de l escrivà de càmara i en algunes ocasions la cúria d origen del plet apel·lat l expedient conté diferents graus judicials el grau inicial seria el de primera instància és a dir la documentació que inicia un expedient judicial dit

[close]

p. 4

4 concepte s utilitzà especialment a partir de finals del segle xviii i quedà estipulat durant l audiència territorial l apel·lació es tracta del grau judicial mitjançant el qual una de les parts no d acord en la primera resolució judicial s adreça a un jutge o tribunal superior per a la revisió i resolució del plet el cas de cort es resol com una primera instància directament des de la reial audiència sense passar per jutjats inferiors en funció de la causa o de la categoria social d una o d ambdues parts litigants després de l apel·lació podem trobar el grau de suplicació és a dir un recurs d apel·lació que s interposa davant d un tribunal central de treball contra les resolucions de les magistratures finalment els judicis o sentències d execució o compliment definitiu d una resolució judicial especialment una sentència apuntar que són nombrosos també els casos de recurs que seria una manera d impugnació que la llei concedeix a les parts en tota classe de judicis per a demanar l esmena d una resolució judicial o un nou examen de la causa per concloure esmentar també la presència de diversos expedients de sol·licituds a l interior de l expedient ens podem trobar extractes o resums redactats normalment per un oficial del negociant també trobam documents originals com certificats mapes o arbres genealògics i tot un conjunt de documents no originals com són les minutes còpies notes marginals que poden ser petits apunts cèdules o notes escrites al marge del document original i que en algunes ocasions poden arribar a de-terminar la realització de certes diligències des del punt de vist paleogràfic els documents estan escrits en lletra humanística la qual compta amb algunes abreviatures quant a la diplomàtica assenyalar la presència de signums notarials i invocacions simbòliques a més d una gran quantitat de segells i contrasegells realitzats en paper fins ben entrat el segle xix d altres mides un altre aspecte a tenir en compte és el suport material de la documentació analitzada aquesta presenta tant problemes de suports bàsicament el paper vegetal i el pergamí com problemes de sustentats concretament amb la tinta ferruginosa que degrada la documentació amb una acció trepadora en el paper a més de problemes ambientals o biològics com la humitat els fongs i els lepismes i en darrera instància factors humans derivats de la manipulació i el mal ús i també les mutilacions intencionades en aquests casos es duu a terme un procés de conservació que se centra en la netetja i la protecció mitjançant camises de ph neutre de diferents formats dels expedients que presenten aquesta problemàtica els expedients es distribueixen en lligalls de cartró fet que defineix el conjunt d expedients civils junts que formen un conjunt arxivístic identificat amb la seva signatura la protecció dels documents entre carpetes de cartró és per a donar més estabilitat al conjunt d expedients de paper i una certa protecció contra l erosió que pot sofrir la documentació al llarg del seu cercle de vida la informatització que es duu a terme amb el fons d audiència plets ii és una tasca que s inicià a principis dels anys noranta amb la introducció de camps i dades especificats amb anterioritat a fitxes de paper dins una base de dades que ha anat canviant de suport informàtic en aquest darrers deu anys de les fitxes informatitzades amb access s ha passat al 2003 a un programa específic dins l àmbit dels arxius el programa archidoc finalment citar com havíem argumentat en el principi que dit fons suposa una peça clau en l evolució històrica de les institucions una porta d entrada a un conjunt de nous temes d estudi per tant creiem necessària la continuació de la seva catalogació i posterior investigació detall de segell imprès plet civil de l audiència territorial a r m en resum l expedient és un conjunt de documents que forma una unitat arxivística i que ens informa de les causes l evolució i la sentència final d un plet judicial formalment l expedient del fons audiència plets ii està cosit a mà unint així tota la documentació els seus fulls són de tamany foli 320x220 mm encara que poden anar acompanyats de fulls a r m arxiu del regne de mallorca g

[close]

p. 5

5 bibliografia urgell hernÁndez r introducción al estudio de la audiencia de mallorca como institución judicial siglos xvi-xix estudis baleàrics núm 36 pàg 25 39 urgell hernÀndez r el procediment civil de la reial audiència de mallorca en la seva primera època estudi documental de les ordinacions de 1576 xv congreso de historia de la corona de aragón actas tomo i el poder real en la corona de aragón siglos xiv xvi pàg 431 442 urgell hernÁndez r arxiu del regne de mallorca guia/guía palma de mallorca conselleria d educació i cultura del govern de les illes balears 2000 Álvarez novoa c la justicia en el antiguo reino de mallorca palma de mallorca gráficas miramar 1971 agÚndez a la audiencia de mallorca ed panorama balear núm 85 monografías de arte vida literatura y paisaje dirigidas por luís ripoll rabos palma de mallorca 1965 barcelÓ i crespÍ m algunes anotacions sobre la cúria de la governació xiii congrés d història de la corona d aragó palma de mallorca institut d estudis baleàrics 1990 pàg 7 13 bellÓ urgellÈs c borrell crehuet a el patrimonio bibliográfico y documental claves para la conservación preventiva gijón trea 2002 juan vidal j el sistema de gobierno en el reino de mallorca s xv-xvii palma de mallorca el tall 1996 juan vidal j les institucions de les illes balears de l adveniment de la casa d Àustria a l època constitucional documents cabdals del regne de mallorca la història govern i autogovern de les illes balears palma de mallorca parlament de les illes balears 2003 martÍnez-alcubilla m diccionario de la administración española madrid real sociedad española de amigos del país 1914 molas ribalta p consejos y audiencias studia historica historia moderna salamanca ed universidad de salamanca pàg 9-21 piÑa homs r las instituciones en el reino de mallorca a raíz del decreto de nueva planta necesidades de investigación ii jornades d estudis històrics locals institut d estudis baleàrics palma de mallorca 1983 pàg 59-79 piÑa homs r l arquitectura politicojurídica del regne de mallorca documents cabdals del regne de mallorca la història govern i autogovern de les illes balears palma de mallorca parlament de les illes balears 2003 planas rossellÓ a el proceso penal en el reino de mallorca palma de mallorca miquel font editor 1998

[close]

p. 6

6 viure la creativitat com transformar la matèria gris en neurones de colors francesca magraner tot el que puguis fer o puguis sommiar comença-ho la gosadia té geni poder i màgia goethe 1 creativitat a tot arreu fenòmen mediàtic o revolució social des de fa un grapat d anys el terme creativitat és omnipresent a tots els camps de la cultura i fins i tot de la vida quotidiana així s observa la proliferació de tallers d escriptura creativa presencials o per internet que es converteixen en èxits mediàtics1 els centres culturals depenents d ajuntaments o entitats d abast més local també aposten obertament per l oferta d activitats creatives i amplien el ventall d edat des de gairebé nadons fins als padrins2 d altra banda una ullada a les ofertes laborals manifesta que les empreses cerquen un perfil de treballador que més que un dilatat currículum o col.lecció de màsters demostri ser un creatiu fins el punt de llegir anuncis amb aquest nou ofici es cerca creatiu per a aquesta època daurada de la creativitat sembla anar lligada a la revitalització de teràpies de tota mena aromes rialla colors música com si l avanç cientificotecnològic i la societat del benestar implicassin un costós peatge en forma d abatiment desencís frustració amb altres paraules d un déjà vu on tot ja està inventat davant aquest gris desencant s aixeca la clau de la creativitat que obri la porta als camins que han de permetre desenvolupar el potencial creatiu que abasta totes les dimensions de la vida des de la resolució de conflictes personals o professionals a la satisfacció de com desfer-se n en l art de regalar i fer un curset de packaging3 2 però què és això de la creativitat si qualsevol definició és sempre incompleta en aquest cas cercar unes paraules que resumeixin el terme creativitat és gairebé una missió impossible a més a més la creativitat és un cabdalós riu que es nodreix de nombrosos afluents psicologia pedagogia economia admistració d empreses música literatura art en general i naturalment la ciència això no obstant aquest entrebanc pot convertirse en una demostració d esperit creatiu a fi de no caure en un enfilall de teories difoses i abstractes així hem optat per oferir una breu antologia d aproximacions al tema de tres autoritats en la matèria 1 saturnino de la torre 1982:194 un dels primers difusors de la creativitat a espanya i investigador en el camp de l educació utilitza un enginyós i senzill acròstic per caracteritzar-la c ombinar r eorganizar e mpleos diferentes a mpliar t ransformar i nvertir v isiÓn diferente i inferir d isminuir a daptar d ecir no 2 francisco menchén 2002:23 aprofundeix en el procés creatiu amb el model ioe aplicable en principi al sistema educatiu imaginació i originalitat o expressió e indicadors a través dels quals s engega la tasca creativa4 figura 1 una ràpida visió del quadre evidencia la riquesa de factors que implica la creativitat i posa de manifest que ser creatiu comporta un entrenament constant que va més enllà del món acadèmic i que el secret s amaga en el reaprofitament de les immenses possibilitats que tot ser humà té emmagatzemades però tendeix a infrautilitzar 3 ricardo marín ibáñez juntament amb saturnino de la torre són els editors d un altre lli 1 el present any 2003 dos diaris de balears organitzaren tallers d escriptura creativa diario de mallorca amb l escriptor carlos garrido i el mundo amb la professora magadalena tirado la resposta de públic fou tan satisfactòria que s obrí llista d espera 2 l ong nous horitzons catalunya du a terme des de fa uns anys una activitat conjunta entre avis i nets els avis relaten un conte als infants que el transformen en dibuix i creen una mena de text il.lustrat amb celebració i lliurament de pemis l experiència s insereix dins la implicació de les famílies en el foment de la lectura 3 recordem èxits com más platón y menos prozac de o els llibres de jorge bucay també la tècnica del feng shui amb la influència de la decoració de la llar sobre l equilibri emocional atreuen més seguidors 4 el llibre de menchén constitueix una obra fonamental per apropar-se al món de la creativitat en especial pels educadors amb un llenguatge planer i un recull d activitats seqüenciades per edats i àrees curriculars.

[close]

p. 7

7 esclata amb sorprenent virulència a principis del segle xx els avantguardismes provocaren una transformació radical de l art fins al punt que hores d ara gairebé un segle després els seus pressuposts són la base de la majoria d exercicis que ens ensenyen a ser creatius10 una de les tècniques amb més rendiment per dur a terme produccions creatives és l analogia inusual11 que explotaren fins al deliri els surrealistes el collage12 que adjuntem constitueix tot un manifest iconogràfic que il.lustra els camins insòlits de la creativitat figura 2 en el terreny de la llengua i literatura destaca actualment la figura de tomás motos13 la tècnica base de l esmentat autor es fonamenta sobre les modificacions il·limitades del llenguatge a partir d unes matrius específiques És palès el deute amb el surrealisme en aquest exercici14 figura 3 motos insisteix que tots tenim un potencial creatiu que simplement cal exercitar i insisteix en la màxima per crear s han de rompre esquemes prèviament per tal motiu dóna cabdal importància a les tècniques de relaxació dinàmica de grups i connexió cos-ment15 així no sorprèn que els dos col.lectius dins el món educatiu més creatius segons el seu parer sigui el professorat d educació infantil i d educació física figura 1 bre de referència5 sobre creativitat 1991 on s arriben a oferir fins a onze definicions que conformen un autèntic manifest sobre creativitat figura 1a 3 a voltes amb el tòpic etern el creatiu neix o es fa aquest interrogant enllaça directament amb l inesgotable debat sobre la condició de l artista la major part de teòrics de la creativitat6 donen voltes sobre l esmentada qüestió i als congressos7 s enceten escalfades discussions que constitueix la pedra angular sobre la qual sembla no haver-hi unanimitat el tema no és en absolut nou i si bé el mite de prometeu8 serveix per engegar la qüestió com objecte de discussió teòrica ens hem de remuntar al segle xix amb el romanticisme9 i el seu poder demiúrgic del qual se n sentien tan orgullosos en contra dels romàntics la possibilitat que existeixen tècniques per desenvolupar la creativitat i trencar amb les paralitzacions que imposa la raó i els convencionalismes de la societat originalitat originària inventiva ideació rica redefinició transformati va agilitat mental expressió amb tots els llenguatges la creativitat és elaboració precisa apertura optimista a reptes utòpics problematicitat resolutòria descomposició variable integració harmoniosa singular figura 1a 5 el manual de creatividad vicens vives 1991 barcelona l organigrama és una reelaboració simplificada a partir del capítol introducción de de prado d coord 10 activadores creativos 6 autors 7 l aprofundiment en el tema ha obert noves línies d investigació com les comunicacions bilingüismo y creatividad o adolescentes creativos ¿matutinos o vespertinos al congreso internacional de creatividad celebrat a la manga del mar menor 2003.

[close]

p. 8

8 figura 3 l agent això no obstant seria il.lús negar l evidència dels problemes emocionals de genis com van gogh schuman nietsche hemingway virginia wolf o j nash però no pot establir-se una relació directa entre bogeria i creativitat ja que les estadístiques demostren que moltes persones pateixen transtorn psíquics sense manifestar actituds creatives i a l inrevés els creatius saludables superen de llarg als que han patit malalties en major o menor grau 5 com iniciar-se en la creativitat i no morir en l intent figura 2 4 com identificar un creatiu el camp de la psicologia ha estudiat profusament els trets més significatius de l individu creatiu manuela romo 16 explicita un retrat robot dels éssers creatius probablement tots hem utilitzat més d una vegada sense ser-ne conscients les tècniques bàsiques de la creativitat qui no ha fet ús del brainstorming o de la pluja d idees per engegar un assumpte quants no han exercitat un role-playing o sociodrama per objectivitzar un situació problemàtica i crear situacions d empatia no ha atorgat ningú un ús diferent a un objecte en situacions d emergència en una demostració on la retrat del creatiu independent arris cat impuls iu vitalista treure profit de la vida contradictori moment d eufòria i abatiment ser diferent a vegades marginal excitació front els reptes no controla les emocions aquesta caracterització pot induir a associar la personalitat del creatiu al desequilibri i a viure perillosament devora un precipici però l esmentada psicòloga ens tranquilitza ja que l esperit creador per si no afecta directament la salut mental de necessitat és la mare de tots els invents en un intent imperiós per resoldre un problema?17 aquests tres senzills i gosaríem a afirmar que quotidians exercicis de creàtica18 estan a l abast de tothom i per convertir-se en ésser creatiu no cal més que prendre consciència del seu poder i 8 explicar breument el mite 9 romanticisme i mal du siècle la depressió 10 exposició al centre george pompidou 11 analogía inusual trobar semblances entre dos objectes o conceptes totalment dispars 12 explicar origen i bibliografia de la imatge del collage 13 motos t juegos creativos del lenguaje 14 aa.vv dinamizar textos 15 bibliografía tomás motos 16 manuela romo-bibliografia 17 edward de bono lateral thinking o pensament divergent post-it donuts 18 terme introduït per saturnino de la torre per distingir-lo del teòric creativitat.

[close]

p. 9

9 a base de gimnàstica mental arribar a una flexibilitat i agilitat que ha de permetre que minvin els blocatges la major part dels experts en creativitat coincideixen a classificar en tres grups les tècniques seguint el ja canònic dibuix de m fustier19 analògics antitètics i aleatoris figura 4 la llei del mínim esforç i que es catalogada de superficial i buida en valors paradoxalment la creativitat ha donat els fruits més brillants a camps com la publicitat que amb totes les excepcions que es vulguin aconsegueix seduir amb productes fascinants pel seu enginy i gosaríem a afirmar pel seu poder màgic l analogia inusual la pluja d idees el pensament divergent constitueixen les eines de treball de les agències de publicitat res més allunyat de la nostra intenció defensar el consumisme desmesurat actual ni les manipulacions que els missatges subliminals comporten ja que considerem s ha de dissociar la lliçó magistral dels creatius de la mercadotècnia que després s ocupa de vendre els productes valguin les anteriors línies per prestigiar aquests col.lectius d artistes que en una exhibició de prodigiosa imaginació han aconseguit que les anomenades arts decoratives22 s equiparin en valoració als consagrats i inqüestionables gremis de pintors escultors escriptors les mostres de creativitat que adjuntem són filles del nostre temps del mestissatge que ho impregna tot de la filosofia del sentipensar de la creació a milà de la università dell immagine d una època on el prefix inter hauria d encetar qualsevol paraula les imatges demostren que no hi ha límits per a la creativitat i la dissenyadora agatha ruiz de la figura 4 la zona aleatòria constitueix un veritable manà per produir creativament les combinacions insòlites d elements a priori irreconciliables són la font dels descobriments i constitueix l eina principal del món de la publicitat actual més amunt ja s ha fet referència a les matrius com a instrument de partida per generar idees brillants i forçar al màxim la connexió entre conceptes que la racionalitat ens impedeix relacionar també en aquesta àrea es poden situar les activitats a partir del pensament lateral desenvolupat per e de bono20 que cerca canviar la forma de percebre les coses i anar més enllà de l obvietat a través de la flexibilitat de la ment un exercici clàssic del qual el dibuix dels globus n és un clarificador exemple es troba en la recerca interrogatòria21 de tot tipus de situacions del més transcendent al més anecdòtic la pregunta clau seria per què les coses són com són una bateria d interrogants el menys lògics possibles ajuda a rompre amb els convencionalismes i permet trobar alternatives al que considerem evident i inqüestionable figura 5 6 els gurús de la creativitat al segle xxi disseny publicitat moda l entrada al segle xxi no ha fet més que incrementar un enfrontament entre la cultura de la imatge i una altra anomenada intel.lectual els ortodoxes culpabilitzen els mass media de la degradació d una mena de cultura a clàssica i prestigiosa vers una cultura b que es regiria per 19 20 21 22 figura 5 prada s atreveix a crear un vestit inspirat en una escultura d eduardo chillida ii la poesia visual en format de cal·ligrama serveix per anunciar un programa radiofònic de l escriptor juan josé millás iii un poema de san juan de la cruz demostra que qualsevol lloc és idoni per a la poe explicar gràfic citat abans explicar globus i cerejido samos 1997 programa de estrategias del pensamiento social y creativo madrid ed eos exposició de versace al victoria albert museum de londres 2002 exposició de 100 anys de la moda a espanya al museo de arte contemporáneo reina sofía madrid 2003

[close]

p. 10

10 sia fins i tot aquest bany d un pis a barcelona càrrec d estudi metro amb sanitari el geni del disseny philippe starck iv l enèsima recreació del mític quadre mona lisa a càrrec de paul giovanopoulos 1988 demostra que l admiració i el respecte per l obra pictòrica no és incompatible amb una de les poques zones de llibertat que ens resta l art g bibliografia bàsica cerejido samos i 1997 programa de estrategias dels pensamiento social y creativo madrid eos de bono e 1994 el pensamiento creativo el poder del pensamiento lateral para la creación de nuevas ideas barcelona paidós de prado d coord 1998 10 activadores creativos universidad de santiago de compostela de la torre s 1982 educar en la creatividad madrid narcea de la torre s 1995 creatividad aplicada recursos para una formación creativa madrid escuela española fustier m 1975 pedagogía de la creatividad madrid index marÍn r y de la torre s 1991 manual de la creatividad aplicaciones educativas barcelona vicens vives menchÉn bellÓn f 2002 descubrir la creatividad madrid pirámide motos t y otros 1987 dinamizar textos madrid alhambra motos t 1999 juegos creativos de lenguaje universidad de santiago de compostela romo m 1996 psicología de la creatividad universidad de santiago de compostela.

[close]

p. 11

11 gnu linux bartomeu mascaró soler coordinador projecte xarxipèlag de l ies arxiduc lluís salvador ada vegada més s està parlant de linux pareix que està de moda encara que molts desconeguin exactament què és sabem que els ordinadors pel seu funcionatux ment necessiten un sistema operatiu emperò que això és únicament i exclusivament gràcies a una determinada empresa de software la qual domina gran part de quota del mercat dels anomenats pcs domèstics aquesta empresa ens ven o millor dit lloga el seu sistema sota unes condicions que no permeten la seva modificació adaptació o còpia a més l absència de regulació per part de l administració encara que pràcticament es tracti d un monopoli fan que el productor imposi aquestes condicions d una forma considerada abusiva per molts d ells això fa que de cada vegada més es parli del linux com un sistema de lliure distribució el qual fa que també els ordinadors funcionin amb un entorn gràfic de qualitat x-windows molt parescut i millor a d altres sistemes operatius si a més afegim la particularitat que en podem fer tantes còpies com vulguem distribuirles sense cap tipus d impediment i que fins i tot disposam del codi font el qual implica la possibilitat de poder modificar-lo i adaptar-lo a les nostres necessientorn gràfic gnome tats sona tan bé que quasi no és creïble amb aquestes condicions i amb l associació del nom de software lliure la primera impressió que té molta gent és que es tracta d un subproducte informàtic res més llunyà de la realitat per entendre gnu/linux cal fer una mica d història fins fa 25 anys el software no era comercialitzat és més era compartit i obert entre els programadors fins que a l any 1969 es comença a comercialitzar c als anys 70 dennis ritchie i ken thompson desenvoluparen un sistema operatiu anomenat unix la universitat de berkeley va adquirir una llicència motivada per poder experimentar amb ell ja que incloïa el codi font ben aviat es va difondre i no hi havia programador que no conegués aquest sistema molts d ells el consideraven l únic sistema operatiu real i l únic correcte l any 1984 richard stallman va decidir-se a la construcció del que ell anomenà software lliure el raonament d stallman era que els majors avenços en el software sorgeixen quan es coopera entre programadors en aquells anys les indústries de software estaven ja en contra del compartiment richard stallman del software i la llibertart dels usuaris quant al seu ús així que va decidir programar un sistema parescut a l unix i regalar-lo aquest sistema l anomenà gnu que significa gnu s not unix gnu no és unix el 1985 crea la free software foundation per recollir donacions i contractar programadors i comencen a sortir les primeres aplicacions entre elles cal destacar emacs i el famós compilador gcc emperò en aquest projecte gnu li faltava el kernel que és el programa que controla el hardware de la màquina i aquí és on entra l any 1991 linus torvalds que va decidir utilitzar el sistema gnu i comlinus torvalds pletar-lo amb el seu propi kernel el resultat d aquesta combinació l anomenà linux no és extrany que stallman insisteixi en què el nom és gnu/linux i no només linux ja que hi ha molt més codi del projecte gnu que del linux avantatges de gnu/linux És lliure hllibertat d executar programes per a qualsevol

[close]

p. 12

12 propòsit així com la llibertat per modificar-los i adaptar-los a les nostres necessitats hllibertat per millorar-lo i distribuir-lo per a qualsevol mitjà també amb finalitats comercials emperò sota copyleft no permet que se puguin afegir restriccions addicionals a les modificacions o distribucions per assegurar que seguirà essent lliure És potent i popular hel sistema és ràpid fins i tot si hi ha diferents programes executant-se a la vegada linux aprofita al màxim les possibilitats multitasca dels processadors hexisteix una gran comunitat d usuaris a la web que ofereix molta informació i ajuda a través de fòrums llistes de correu grups de notícies És fàcil d instal·lar hsi hi ha una maledicció al món del linux aquesta és la instal·lació fa uns anys s havien de tenir uns certs coneixements per a la seva correcta instal·lació emperò avui en dia hi ha distribucions de linux que són més fàcils i ràpides d instal·lar que altres sistemes operatius de pagament executa aplicacions de qualitat hlinux està desenvolupat de forma col·lectiva per un gran grup de programadors de tot el món això fa que el seu dinamisme sigui una de les seves principals armes i l enveja d altres empreses informàtiques cada dia s estan millorant i sortint noves aplicacions seria massa llarg parlar de les aplicacions importants a gnu/linux aquí únicament en teniu una petitata pinzellada 4apache projecte nascut per crear un servidor de web estable fiable i ràpid per a plataformes unix És el servidor web més difós per la xarxa internet actualment més del 65 dels servidors web empren apache http www.apache.org 4squid programa que serveix per accelerar la navegació per la internet normalment s empra en servidors que es connecten a internet perquè naveguin uns quants ordinadors amb una única connexió entorn més còmode i més potent que d altres als usuaris novells de gnu/linux http www.gnome.org 4dns sistema de noms de domini domain name system és un sistema per assignar noms a equips i serveis de xarxa l assignació de noms s utilitza en xarxes com a internet per localitzar equips i serveis amb noms senzills http www.dns.net/dnsrd 4perl llenguatge de programació que pràcticament serveix per tot emperò la seva popularitat és a causa de la programació de servidors d internet http www.perl.com 4mysql gestor de base de dades sql structured query language http www.mysql.com 4php és un llenguatge de programació per bases de dades mysql en entorns web com ara les pàgines d internet amb extenxions .php http www.php.net http www.programacion.com/php 4gimp gnu image manipulation program és un excel·lent programa d art gràfic i manipulació d imatges http www.gimp.org 4mozilla navegador web d última generació té una sèrie de característiques que fan la navegació més còmoda així per exemple si volem podem fer que no apareixin els popups finestres de publicitat i és un 15 més ràpid que l internet explorer a més actualment no existeix cap virus que pugui propagar-se utilitzant vulnerabilitats de mozilla http www.mozilla.org http mozillaes.mozdev.org http www.kde.org http www.squid-cache.org l ofimàtica amb gnu/linux 4kde gnome sistemes que proporcionen una interfície gràfica per a l usuari gui compten amb controladors de finestres utilitats i multitud d aplicacions que fan un tal vegada l aplicació que ha tingut més ressò darrerament en el món de la informàtica de consum és la que fa referència a openoffice i la com-

[close]

p. 13

13 patibilitat amb els altres paquets d ofimàtica del mercat es tracta d un paquet ofimàtic que inclou un processador de texts full de càlcul editor de presentacions programa de dibuix i editor de pàgines web tots aquests programes són molt similars als dels altres paquets d ofimàtica del mercat l openoffice suporta gran quantitat de formats de manera que la seva compatibilitat està assegurada com a detall de la darrera versió podem destacar que es pot passar un document de text a format pdf amb un sol clic de ratolí i tot això amb l avantatge que suposa l etiqueta software lliure qui utilitza gnu/linux a l adreça http linux.bryanconsulting.com/stories storyreader$45 hi trobareu un llistat molt interessant d usuaris empreses organismes que utilitzen linux com ara google boeing pixar intel i fins i tot organismes de seguretat dels eeuu com podreu comprovar la llista és molt extensa un dels exemples més significatius i que ha tingut ressò mundial ho tenim al nostre país a extremadura s ha fet una aposta clara per integrar els seus habitants a l anomenada societat de la informació aquesta situació s ha traduït en la creació de gnu/linex amb un clar objectiu educatiu social i econòmic la junta d andalusia ha posat en marxa un programa per tal de distribuir software lliure i gratuït basant-se en gnu/linux als països nòrdics a través d un organisme informaran els seus ciutadans de les alternatives al software propietari a frança els ministeris de cultura defensa i educació han migrat cap a linux per raons entre d altres de seguretat a alemanya el ministre de l interior ha subscrit un contracte amb ibm per canviar l actual sistema dels ordinadors de les dependències ministerials pel sistema linux els asiàtics preparen un sistema operatiu propi amb la finalitat de no dependre de sistemes propietaris al nostre país el plan nacional de investigación científica desarrollo e innovación tecnológica dedica especial atenció al software lliure/linux pàgina 423 del volum ii del plan nacional aquí en teniu una mostra «de igual forma se considera como un objetivo general del programa lograr un mayor uso del software libre por parte de todos los agentes de la sociedad para lo que se realizará una promoción de su utilización casos históricos tales como el del servidor apache y del sistema operativo linux que han contribuido de manera importante al desarrollo tecnológico de internet han demostrado que software bien estructurado y de fuente abierta puede alcanzar un nivel de calidad y extensión en su distribución comparable al software propietario por ello se consideran de especial interés aquellas propuestas en las áreas prioritarias de este programa con base desarrollo y resultados software de fuente abierta igualmente se valorará la difusión de los mismos a través de comunidades que permitan su evolución y difusión de forma eficiente la creación de repositorios específicos herramientas de búsqueda etc son también de interés aquellas iniciativas de utilidad para articular la estrategia en áreas en las que el modelo de fuente abierta combinado con principios arquitectónicos y de estructura de datos comunes puede tener un gran potencial ej administración pública al reducir duplicidad en los desarrollos y facilitar la convergencia hacia la interoperabilidad.» a la nostra comunitat pareix que les autoritats educatives comencen a adonar-se dels avantatges que suposa gnu/linux així un representant del projecte xarxipèlag de la conselleria d educació de la caib afirmà a les jornades sobre programari lliure i programari de pagament que el model de programari obert/lliure contribueix de forma decisiva a la regionalització dels beneficis de l activitat econòmica vinculada a la informàtica un dels col·lectius més destacats a la nostra comunitat ho podem trobar a http bulmalug.net associació que fomenta l ús de software lliure en general És tracta d una web molt activa reconeguda pels seus excel·lents articles i per la gran tasca de difusió que fa del software lliure observació el text original d aquest escrit ha estat fet en la seva totalitat amb software lliure g

[close]

p. 14

14 d alguna manera que el temps passi perquè ens estimin més la urgència ètica del rick blaine a casablanca gabriel a gordiola márquez el comportament d un individu dóna la mesura de la claudicació de tots els altres günter grass bogart és distint d aquells herois d abans de la guerra que tenen la seva representació màxima en gary cooper bells forts nobles expressió de l optimisme i eficàcia de la seva civilització molt més que de la seva ansietat andré bazin no crec que la vida tingui un sentit particular tinc tristesa a propòsit del món de l existència humana woody allen també acostumo a contar els amors d ingrid bergman i roberto rossellini quan ella estant a hollywood va veure roma città aperta amb el seu marit i es va quedar tan enlluernada que li va escriure una carta a rossellini dient-li que estava disposada a treballar amb ell aquest n és un exemple que escrivim o fem cinema perquè ens estimin més i de com rossellini ho va aconseguir però segons consta en la història en veure ingrid bergman a rossellini va ser realment quan es va enamorar d ell i potser la lliçó és que rossellini no va aconseguir que el volguessin més amb la seva obra meravellosa sinó quan es va trobar cara a cara amb ingrid bergman i ella va decidir abandonar al seu marit i quedar-se amb ell s escriu per això perquè t estimin més però no sé si és veritat que s aconsegueix fernando fernán-gómez

[close]

p. 15

15 bajo la flor la rama sobre la flor la estrella bajo la estrella el viento ¿y más allá más allá ¿no recuerdas sólo la nada la nada óyelo bien mi alma duérmete aduérmete en la nada si pudiera pero hundirme maría zambrano delirio del incrédulo la sensibilitat que desprèn maría zam-brano en els seus lúcids versos reflecteix amb claredat la trobada amb la buidor i ens encoratja a caminar en la direcció oposada a la bellesa dels mateixos en definitiva a respondre trobant el sentit de la nostra vida un atlètic propòsit seria no sucumbir al no-res surar al voltant d ella però sense necessitat d apropar-nos tant que més tard fora necessària sortejar-la els ulls del navegant acaben trobant el preu del sacrifici lluny del mar el mateix mar que per a molts ha estat abordat en la platja que va visitar el petit antoine doinel també podem fugir del no-res a través de qualsevol gènere cinematogràfic un cinema paradiso que es troba prop dels sentiments que la pantalla ens els comunica amb el gest de la paraula i la mirada de l actor que completa la seva eterna romeria des de la màgia de chaplin passant per la força expressiva de greer garson a la trobada de la cabriola apassionada del genial mastroianni tots ells ens acompanyen i es troben en aquelles coses que ajuden a creure que encara és possible somiar amb un món millor d acord amb vittorio gassman el que cal fer davant de la càmera és estar estar i punt com un objecte com part del famós material plàstic estar en el moment i la manera adequades superant tota una sèrie de dificultats i obstacles els canvis d humor les oscil·lacions de temperatura els trasllats de lloc la no-continuïtat de l acció l absència de públic i d altres s entén que per a poder actuar simplement davant d una càmera i després interessar el públic cal reunir certes qualitats naturals diria com la bellesa l expressivitat del rostre certa personali1 gassman vittorio sobre el teatro el acantilado 72 barcelona 2003 p 86 2 el director fred zinnemann que va rodar amb cooper solo ante el peligro 1952 va comentar que el seu propi caràcter i integritat brillaven a través de la imatge que representava en la pantalla havia arribat a dominar millor que ningú que jo conegui totes les exigències de la càmera posseïa el segell d un gran actor 3 el seu amic john huston va dir és un home irreemplaçable mai no tornarà a haver-hi ningú com ell 4 tener y no tener 1944 de howard hawks la parella de bogart en aquesta ocasió va ser la lauren bacall tat en el noranta per cent dels casos el mestratge no compta amb les degudes excepcions és clar 1 És indiscutible que aquestes qualitats naturals de les quals parla gassman les posseïa bogart personalitat i saber estar també formaven part de l univers que ens oferia bogie en les seves interpretacions tal com li succeïa a gary cooper2 estava meravellós quan gaudia del paper adequat i podia ficar-se en la pell del personatge analitzar si bogart formava part del reduït grup d actors amb talent no és el nostre propòsit3 el realitzador howard hawks que va intentar reproduir l ambient de casablanca en el seu efectiu i més que correcte tener y no tener4 aconsegueix que el nostre heroi brodi el paper però en aquesta ocasió mostra amb menys esplendor la seva humanitat de vegades hom arriba a sospitar no obstant això que n és el fruit d una paradoxa el final esperat i trobat és el contrari al desitjat per hawks set anys després de rodar casablanca ingrid

[close]

Comments

no comments yet