CDLIB-1996n2

 

Embed or link this publication

Description

Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears, número 2. 1996

Popular Pages


p. 1

editorial proyectes educatius europeus És com l aire el comentari crític de textos dossier codi deontológico dels professionals de l educació texte íntegre a la web del cdl www.cdlbalears.com

[close]

p. 2

editorial núm 2 juny 98 al llarg dels darrers 15 anys s han promulgat quatre lleis orgàniques de gran impacte la lru 1983 la lode 1985 la logse 1990 i la lopeg 1995 que han suposat un nou marc que obri interessants perspectives però que simultàniament genera una àmplia problemàtica i un enfrontament entre els principis legislats i la realitat de l aplicació a hores d ara es pot concloure que els principis i els plantejaments generals de les lleis abans esmentades són en conjunt assumibles i acceptables pel conjunt de professorat alumnat pares organitzacions sindicals i institucions docents ara bé el canvi d un sistema educatiu és un procés complex que necessita d un ampli consens i suposa l existència d un llarg període de coexistència amb l antic cosa que suscita una prolongada comparació exigeix un esforç pressupostari addicional que no s hauria de veure afectat per retalls cojunturals el col·lectiu universitari es troba en ple canvi de les estructures i dels programes de les llicenciatures quatre anys sistema de crèdits i diplomatures i en plena creació de noves carreres universitàries que donin cobertura a les noves necessitats que la societat demana es troba davant d aquestes qüestions per resoldre en un moment molt important i decisiu per a la seva modernització i assoliment d una major qualitat docent i investigadora el col·lectiu de primària ha vist finalitzat ja el procés d implantació de l etapa completa els processos d elaboració de pecs i pccs han suposat una tasca llarga i unes noves formes de treball s han produït noves necessitats de professorat especialista redefinició de plantilles habilitacions i problemes derivats de la supressió de places el col·lectiu de secundària ha rebut de forma dispar la incorporació a la reforma el perfil del professorat i el seu paper en el nou sistema educatiu ha canviat molt i ha exigit tot un seguit de canvis que costa d entendre a un sector del professorat i també d aplicar a una gran majoria ara ens trobam en un moment decisiu amb el començament generalitzat del primer d eso i amb l aparició de problemàtiques que han de ser tractades amb molta cura pensam que els principis i els plantejaments dels nou sistema educatiu són molt vàlids i cal fer un esforç comú per aconseguir que no es perdin pel camí en un moment en què és molt important aprofitar la il.lusió i les ganes de treballar de l ample conjunt de professorat que o bé n està convençut o bé almanco n intueix els seus avantatges seria molt negatiu dur endavant el procés en unes condicions precàries cal resoldre per una part la problemàtica puntual dels desplaçaments cal construir com més aviat millor centres de secundària necessaris començant pels que ja estan prevists com és el cas de campos sineu marratxí o s arenal per posar-ne alguns exemples cal fer les dotacions pressupostàries precises per dotar els centres de les aules i dels tallers pertinents així com dels serveis complementaris de transport menjador en els casos que convengui cal defensar la reducció tant a pública i concertada com a privada del nombre d alumnes per aula en els límits inicialment previstos per fer operatives les estratègies metodològiques que es propugnen cal mantenir i potenciar un procés de formació de qualitat a l abast de tot el professorat i almanco parcialment dins l horari laboral finalment consideram que resultaria molt operatiu i raonable que el traspàs de competències educatives es fes el més prest possible per tal d assumir les propostes curriculars i d altres tipus que tota la comunitat contempla dins el seu àmbit d actuació es cursaria així el procés i es minimitzaria la sensació de provisionalitat que mai no sol ser motivadora mentre caldria promoure els mecanismes adients per mantenir un diàleg fluid en tots els sectors implicats en el món de l ensenyament per tal de trobar des d un principi les millors solucions i evitar en la mesura del possible les posteriors rectificacions junta de govern del col.legi de doctors i llicenciats de balears

[close]

p. 3

educació ambiental a l escola revista cdl núm 5 pàgines 2 -5 grup de treball misnoc joan estades castanyer coordinador la logse obrí un ample ventall de possibilitats de desenvolupament de l educació ambiental a l escola ja fa més de 15 anys que l oferta de materials i d instal·lacions pel que fa a l educació ambiental començà a ser variada i relativament abundant els anys vuitanta i noranta són rics en reunions jornades simposis trobades congressos i cursos sobre educació ambiental també apareixen un gran nombre de publicacions que intenten clarificar aspectes i marcar línies d actuació però que en la majoria dels casos se centren en les directrius de bona voluntat recomanades per les reunions internacionals i no en orientacions metodològiques concretes ja experimentades 1 aquest material ha estat elaborat pel grup de treball misnoc en el marc del pla de fpp del cpr de palma convocatòria 96-97 el grup de treball estava format per rafel bauçà ginard coloma catany remolá bartomeu duran bertran joan estades castanyer coordinador matilde gastalver martín jos juan guijarro braça ana lezcano pastor antònia martorell herrero onofre martorell morro lluís pons llabrés rafel oliver bauzá margalida sampol mas i francesca sapena varela avui per avui sembla que el desenvolupament de l educació ambiental a l escola no ha avançat gaire és possible que això estigui motivat pel fet que molts dels qui ens atrevim a introduir aspectes medi-ambientals a l aula en ocasions ho fem amb bona voluntat però sense una base metodològica clara si això es fa es pot donar el cas per exemple que l alumnat immers dins aquesta societat consumista es rebel·li contra uns arguments poc sòlids i superficials i opti per la via més còmode és a dir ignorar el problema es pot donar també el cas que l alumnat opti pel convenciment que la solució no és a les seves mans o que si bé és conscient de l existència d una àmplia problemàtica ambiental la falta d un procés de reflexió en profunditat faci que no es presentin uns canvis d actitud a favor del medi en ocasions malgrat es faci una bona feina d educació ambiental la constatació diària per part del professorat de l existència de dos móns tan contradictoris el que es pretén fer a l escola i el que l alumnat viu fora d ella provoca que fàcilment es caigui en el desànim fins i tot la contradicció que es presenta poc ser més greu ja que molt sovint no hi ha una coherència entre els continguts que es treballen a l aula i el que viu l alumnat a la mateixa escola molt sovint constatar aquesta evidència ha de ser de precís frustrant i és que possiblement sigui més convenient reflexionar primer sobre la pròpia organització i la forma d actuació medi-ambiental de l escola que introduir gran quantitat de continguts medi-ambientals en el currículum una eina que sembla adequada per fer evident quin és l estat de la qüestió medi-ambiental en un centre educatiu és l auditoria ambiental un instrument que serveix per identificar i analitzar en quina situació ens trobam i decidir prioritats d actuació a la proposta d auditoria ambiental que es presenta hi ha distints indicadors d ambientalització d un centre educatiu uns fan referència al grau d ambientalització del currículum ambientalitzaciÓ i curriculum i altres es refereixen als hàbits consumidors i conducta ambiental del centre ambientalitzaciÓ i actuaciÓ en una segona part i a partir dels indicadors anteriors es pot tipificar el centre educatiu segons diferents graus d ambientalització i de coherència interna a partir d aquí es proposa un possible enfocament de pla d actuació aquesta proposta d auditoria ambiental no es presenta amb la intenció de ser un document de caràcter exhaustiu pretén ser un material de fàcil i ràpida aplicació obert a moltes possibilitats de millora segons els interessos prioritats i possibilitats de cada situació particular anem ara a fer una auditoria ambiental per a un centre educatiu col.legi oficial de doctors i llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de balears

[close]

p. 4

és com l aire és aquí i tan sols hem d aprofitar-la revista cdl núm 21 pàgs 6-9 javier barrio terol professor d e secundària responsable de centre del projecte atenea potser l anterior frase constitueix el millor resum del que és internet la xarxa de comunicacions digitals més ampla i polivalent del planeta un sistema que permet l establiment de comunicacions entre un nombre il·limitat d ordinadors qualsevol sigui la seva estructura física i la seva situació geogràfica molta gent diu que internet és una xarxa de xarxes i que és la xarxa i per tal d aclarir perquè convé fer-ne un poc d història i un parell de comentaris com va néixer internet fa aproximadament 30 anys en plena època de guerra freda amb l urss i una vegada que les tècniques informàtiques havien assolit un grau suficient de maduresa el govern dels estats units va encarregar a la rand corporation la resolució d un problema estratègic singular i molt important com podrien les autoritats dels usa garantir la seva comunicació i la coordinació del país després de les destrosses causades per una hipotètica guerra nuclear contra l urss les premisses eren molt senzilles el sistema de comunicació no podia tenir punts jerarquitzats de control perquè serien una presa molt fàcil per a l enemic i una vegada destruïts la comunicació s interrompria a més hi hauria d haver un gran nombre de connexions entre els diferents punts de fet s intentava construir una xarxa de comunicacions que malgrat fos vulnerable en qualsevol dels seus punts mai quedàs inoperant i permetés una comunicació fiable respectant aquestes condicions es va dissenyar la que seria la futura estructura d internet una sèrie de petites xarxes de comunicacions entre ordinadors de diferents tipus on qualsevol punt -anomenat node tendria la mateixa consideració jeràrquica que els altres si algun dels quasi infinits camins d aquesta xarxa restàs inoperant qualsevol dels altres malgrat fos més llarg i complicat podria ocupar el seu lloc i la informació circularia igualment donat que cadascun dels nodes tendria autoritat suficient per originar transmetre i rebre un missatge resumint aquesta idea qualsevol ordinador de la xarxa podria establir una comunicació bidireccional d anada i de tornada amb qualsevol altre sense importar gaire el camí emprat a través de la xarxa.per qüestions de tipus tècnic el primer node de la xarxa es va establir en una universitat de reconeguda capacitat en el camp tècnic ucla i a la fi de l any 1969 ja hi havia quatre nodes rand ucla i mit a més del pentàgon el principal promotor cal precisar que ucla i mit eren -i ho són encara avui institucions docents de gran prestigi que disposaven de gran quantitat de mitjans humans i econòmics i per tant podien organitzar les seves xarxes emprant els ordinadors més potents disponibles en aquells temps d altra banda la rand corporation i el pentàgon representaven els interessos i atenien les necessitats de la defensa nacional front a la llavors molt perillosa urss per tot això la xarxa naixent estava dedicada bàsicament a la comunicació dels estaments militars i científics i d acord amb la seva finalitat va rebre el nom d arpanet la xarxa va créixer amb molta rapidesa l any 1971 arpanet comptava amb 15 nodes tots del mateix país i tan sols un any més tard n havia arribat als 37 el 1987 10.000 el 1989 100.000 i un milió el 1992 a partir de 1972 s iniciaren les connexions internacionals començant en primer lloc per noruega i el regne unit actualment la pràctica totalitat dels països del món estan connectats a la xarxa aproximadament pel mateix temps que arpanet començava la seva existència aparegueren varis sistemes de xarxes més petits dedicats a la comunicació entre grups d ordinadors que eren generalment de petita o mitjana potència la més coneguda de totes aquestes xarxes fou probablement ethernet encara que n hi havia moltes més el gran problema per al creixement i la difusió d aquestes xarxes era la limitació de possibilitats d interconnexió donat que cadascuna emprava protocols de comunicacions diferents i incompatibles amb els de la

[close]

p. 5

resta així les coses i per tal d adaptar-se amb eficiència a la nova dimensió assolida el 1982 arpanet i la resta de les xarxes associades varen canviar el protocol de comunicació amb el qual havien treballat des d un principi adoptant el nou protocol tcp/ip més conegut per internet protocol cal dir que en aquells moments la paraula internet només significava entre xarxes el protocol internet va resultar tan eficient que més i més xarxes es varen connectar a la xarxa original de tal manera que malgrat el seu creixement continuat la importància relativa d arpanet dins el conjunt global va minvar progressivament per aquesta raó i molt especialment per qüestions de confidencialitat i seguretat l any 1983 el segment militar decidí retirar la seva participació en arpanet i construir la seva pròpia xarxa anomenada milnet un any després intervengué la national science foundation entitat estatal que gaudia de nombrosos recursos tècnics i econòmics dissenyant i connectant nsfnet això va suposar el reforçament de la xarxa amb molts ràpids i potents ordinadors i per damunt de tot amb la col·laboració d agències governamentals com la nasa el national health institute moltes universitats organitzacions privades de caires molt diferents etc fins que aparegué nsfnet l accés a la xarxa estava reservat principalment a científics a militars i a funcionaris del govern però a partir d aquest moment es va fer accessible a la resta de la gent aixòfou facilitat pel fet que el protocol tcp/ip era un programa gratuït fàcil d emprar i a l abast de tothom que el volgués i per la rebaixa dels preus dels modems i de les taxes de comunicació telefònica almanco als estats units en aquestes condicions la presència d arpanet com a element aglutinant va deixar de tenir sentit ja no era en absolut la primitiva i única xarxa que constituí internet en el seu origen i no podia donar el seu nom a una estructura molt complexa que ja no podia controlar per tant va deixar d existir formalment l any 1989 víctima del seu enorme èxit més que morir el que va fer fou dissoldre s en el seu propi creixement gegantí deixant el camí lliure a una nova superxarxa la mare de totes les xarxes composta per milers de xarxes de diferents tipus i mides que estaven interconnectades amb un sistema accessible a tothom anomenat internet protocol més conegut per les seves sigles ip així les coses no resulta molt difícil comprendre la raó per la qual la nova xarxa començà a ser coneguda arreu del món amb el nom d internet el boom d internet malgrat tot el que s ha dit fins ara internet no seria el que és si el cern no hagués desenvolupat l any 1992 un sistema que facilità extraordinàriament el moviment i la recerca d informació -allò que es diu correntment navegació pel ciberespai es tracta de la world wide web o www que és popularment més coneguda per la paraula web o teranyina fins la seva aparició moure s a través de la xarxa implicava normalment la disponibilitat de grans dosis de temps voluntat i coneixements de programació en canvi ara és suficient amb un poc de sentit comú i tot s ha de dir certs coneixements d anglès ja que aquesta llengua està considerada des d un principi com l oficial de la xarxa si bé és cert que amb la progressiva implantació en tota l amèrica de parla espanyola i en el nostre país cada vegada podem trobar més informació redactada en llengua castellana també es pot trobar gran quantitat d informació en llengua catalana hi ha moltes d altres raons abans la tecnologia no permitia gaudir -a un preu raonable d una velocitat de transmissió acceptable i el resultat era que qualsevol consulta s eternitzava amb el consegüent augment de la tarifa telefònica a més no hi havia prou capacitat per mostrar gràfics mentre la informació que es podia obtenir era escassa i excessivament tècnica i no gaudia d interès per a la majoria de la gent actualment tot això ha canviat almenys pel que fa al nostre país el parc d ordinadors instal·lats ha augmentat tant en nombre com en potència i els preus han baixat notablement tant pel que fa al material físic com als programes necessaris no podem oblidar en aquest capítol de rebaixes la contribució decisiva de telefónica fins a les darreries de l any 1995 els usuaris d internet havien de fer la connexió mitjançant una cridada telefònica interprovincial de cost molt elevat a menys que la seva residència estigués situada en una de les poques ciutats on les empreses proveïdores

[close]

p. 6

mantenien un node de connexió amb internet amb la posada en servei d infovía la cridada des de qualsevol punt del territori nacional té un cost molt reduït equivalent al d una cridada local però el que sense cap dubte ha contribuït més a l actual creixement ha estat un fet de caire sociològic més que material la gent sap que existeix internet i encara que sigui molt vagament sap que permet tenir accés a un munt d informació de qualsevol tipus arreu del món la gent sap que internet és utilitzada pel govern pels ajuntaments per les empreses comercials i fins i tot per entitats tan radicalment diferents com l eta i la santa seu a la gent se li parla de la importància de les autopistes de la informació en el desenvolupament de la societat la gent veu que mes rera mes apareixen informacions sobre internet incloent revistes senceres i que els principals diaris mantenen informació actualitzada dins la xarxa la gent s adona que pot comunicar-se amb qualsevol persona del món a preu de cridada local i que fins i tot pot parlar per telèfon al mateix preu o que pot rebre o enviar un fax sense tenir un aparell de fax la gent escolta els amics i els veïns que conten la seva experiència amb internet i en rep la seva recomanació i sent parlar de la navegació pel ciberespai i dels seus atractius i per a uns serà per conveniència o per necessitat mentre que per a d altres ho és per curiositat potser que per a qualcuns sigui una qüestió de moda però el fet és que cada dia que passa més i més gent connecta amb internet i a la majoria l experiència li agrada molt i internet segueix creixent què podria fer el professorat amb internet mantenir actualitzat el seu coneixement de la legislació educativa tots els ministeris i també el mec bé directament o bé en qualsevol altra xarxa accessible a través d internet publiquen i actualitzen la legislació del seu departament obtenir dades tant de text com gràfics de qualsevol tema relacionat amb la seva àrea de coneixement a internet es poden consultar bases de dades actualitzades especialment americanes i europees visitar virtualment museus de qualsevol temàtica veure fotografies i vídeos llegir textos consultar estadístiques en un grup de treball comunicar les seves dades i rebre les dels companys analitzar-les i ferne una posada en comú a distància per exemple per a l elaboració d una unitat didàctica adéu al fax establir comunicació entre distints centres i departaments de la mateixa o diferent localitat amb rapidesa comoditat i eficàcia amb dades que resten per escrit i sense trobar mai la línia amb el senyal de comunicant també pot fer el mateix amb els centres de professors i de recursos resoldre els dubtes puntuals de l alumnat que estigui connectat a la xarxa dur endavant els projectes europeus als quals s hagi integrat el seu centre ja es fa actualment els funcionaris conèixer amb fiabilitat i rapidesa els resultats del concursos de trasllats oposicions programes de formació convocatòries etc els col·legiats comunicar amb el cdl tothom quasi qualsevol cosa que li pugui inspirar la seva imaginació.

[close]

p. 7

internet i espanya rediris l any 1988 la paraula internet era en el nostre país quasi totalment desconeguda al marge d uns quants privilegiats fou llavors quan l etsit de madrid va iniciar dins del plan nacional de investigación y desarrollo el progama anomenat iris dissenyat per promoure la interconnexió d universitats i centres d investigació al principi la gestió del programa era a càrrec de fundesco passant després 1994 a dependre del csic el projecte iris canvià el nom l any 1991 adoptant el de rediris en haver-se convertit en una xarxa acadèmica i d investigació que considerant les grans distàncies econòmiques i tecnològiques existents entre els estats units i espanya podria ser considerada com l equivalent espanyol de nsfnet en els seus plans de desenvolupament es contempla la instal·lació,l any 1997 d un node de connexió en cada comunitat de l estat d altra banda rediris té un paper molt important dins el context internet perquè té al seu càrrec les funcions del registre delegat d internet nic per qualsevol organització o proveïdor de serveis la qual cosa implica que manté actualitzada la informació al temps que supervisa el correcte funcionament de la xarxa glossari arpanet advanced research projects agency network cern centre européen de la recherche nuclèaire amb seu a ginebra csic consejo superior de investigaciones científicas etsit escuela técnica superior de ingenieros de telecomunicación fundesco fundación para el desarrollo de la función social de las comunicaciones iris interconexión de recursos informáticos mit massachusetts institute of technology modem modulador-desmodulador aparell que permet fer compatibles els senyals digitals dels ordinadors amb les línies de transmissió analògiques tradicionals com són les telefòniques i les emissions de ràdio protocol conjunt d instruccions en llenguatge informàtic necessàries per dur a terme una tasca determinada s aplica generalment a les transmissions d informació entre ordinadors proveïdor empresa que mitjançant un determinat pagament permet la connexió d ordinadors individuals o de petites xarxes a internet posant a la seva disposició els seus ordinadors que fan de node de la xarxa tcp/ip aquestes sigles comprenen dos conceptes diferents tcp vol dir transmission control protocol i controla la circulació de la informació dins la xarxa mentre que ip o internet protocol proporciona el sistema adient per establir la interconnexió entre la pròpia arpanet i la resta de les xarxes associades cada vegada més nombroses ucla universitat de califòrnia los angeles xarxa:en anglès net sistema de comunicacions multi-direccionals entre ordinadors cadascun dels ordinadors de la xarxa rep el nom de node de la xarxa i pot tenir diferents graus d importància els grans ordinadors que donen serveis als altres reben el nom de servidors mentre que la resta -els nostres per exemple són els clients www world wide web o teranyina mundial sistema simple d accés als servidors de la xarxa permet treballar sense dificultats amb so i gràfics col.legi oficial de doctors i llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de balears

[close]

p. 8

el comentari crÍtic de textos revista cdl núm 2 pàgines 10 -12 araceli matas rosselló assessora de llengua castellana del cpr de palma bárbara galmés chicón professora de llengua castellana a l ies son rullan amb aquest article pretenem obrir un debat entre el professorat de llengua i literatura i promoure la col·laboració dels col·legues a fi d unificar criteris i proposar alternatives al comentari de text tal com l hem conegut suara un model nou d anàlisi i comentari crític de textos que ompli el buit existent de materials útils per treballar amb rigor aquest aspecte fonamental del currículum del batxillerat-logse un poc d història tothom reconeix el comentari de textos com una eina fonamental per a l ensenyament de la llengua i sobretot de la literatura de l anterior pla d estudis a punt d extingir-se el comentari històricament deriva del «commentarius» amb el qual els retòrics llatins facilitaven la lectura dels textos literaris als seus alumnes com a part de la crítica literària estilística es donà a conèixer per tota europa a principis del segle xx i arribà a les aules de batxillerat de la mà de l insubstituïble cómo se comenta un texto literario de lázaro carreter i correa calderón l any 1957 amb la introducció a les universitats espanyoles dels corrents estructuralistes durant la dècada dels setanta proliferaren diversos mètodes de comentari de textos els quals s acostaven més a la crítica literària universitària que no pas a una guia didàctica d interpretació de textos bordons 1994 de mica en mica es va perdre de vista la finalitat per a la qual havia nascut i acabà per convertir-se en un exercici mecànic i quasi bé l únic procediment actiu a les aules l abús va esdevenir empatx més endavant es va determinar que els alumnes de cou haurien d enfrontar-se a la prova de selectivitat amb el comentari d un text de qualsevol mena independentment de la prova corresponent de llengua castellana i/o catalana a fi d il.lustrar aquesta activitat varen sorgir una sèrie de manuals esmentats a la bibliografia els quals orientaven sobre el mètode més adequat per subratllar tot tipus de textos establir-ne les idees principals i secundàries determinar-ne l estructura i el tema i realitzar-ne finalment un comentari personal en aquest tipus de comentari s estilava deixar de banda tota mena d anàlisi lingüística i textual prescindint de l anàlisi de l ús de la llengua en funció de la finalitat comunicativa i la intenció de l autor el comentari crític de textos ara amb la implantació de la logse el text i les seves diferents tipologies amb la literària com una més es converteix en la unitat bàsica sobre la qual es vertebra tot el procés d ensenyament-aprenentatge més enllà de l enfocament estrictament gramatical centrat en la paraula i l oració el nou enfocament comunicatiu del currículum determina què és el text entès com una unitat de caràcter lingüístic intencionalment emesa per un parlant amb un propòsit comunicatiu en una situació concreta l eix a partir del qual s ha d organitzar la didàctica de l àrea de llengua i literatura per al treball amb els textos serà doncs necessari incorporar aportacions de totes les disciplines que hi tenen alguna cosa a dir la pragmàtica la semàntica de la comunicació la gramàtica del discurs aquestes reflexions que esbossem són vàlides tant per a l eso com per a la secundària no obligatòria tanmateix la nostra proposta va adreçada concretament a la segona etapa de la secundària el batxillerat etapa en la qual la reflexió lingüística té un lloc decisiu per a la comprensió i l anàlisi de tot tipus de textos per una altra banda és en aquest moment de la seva formació quan l alumnat té la maduresa suficient per realitzar un vertader comentari crític de textos amb aquest article pretenem obrir un debat entre el professorat de llengua i literatura i promoure la col.laboració dels col.legues a fi d unificar criteris i proposar alternatives al comentari de text tal com l hem conegut suara un model nou d anàlisi i comentari crític de

[close]

p. 9

textos que ompli el buit existent de materials útils per treballar amb rigor aquest aspecte fonamental del currículum del batxillerat-logse tinguem en compte per una banda que aquest comentari constitueix un dels dos blocs en què s estructuren les proves d accés a la universitat de llengua castellana i que el segon bloc les «qüestions de llengua i literatura» fan referència al text analitzat i criticat per altra banda l anàlisi dels criteris d avaluació de les llengües catalana i castellana en el batxillerat ens demostra que el comentari crític de textos és fonamental per assolir els objectius d aquesta matèria amb el comentari crític de textos es podrien aplicar vuit dels onze criteris d avaluació del batxillerat la seva lectura detallada que no fem aquí per raons d espai ens pot avençar endemés què i com hauria de ser el comentari lluny dels habituals esquemes del quasi finat cou la nostra proposta de comentari crític de textos el plantejament del comentari crític de textos hauria de ser hermenèutic meix 1994 situar-se davant del text tal com ho fa el lector amb una actitud de receptor actiu que intenta comprendre n el sentit i interpretar-ne els indicis per tancar el circuit comunicatiu iniciat per l emissor per a aquesta tasca seran imprescindibles les eines lingüístiques a tots els nivells el domini de les quals recobrarà tot el seu sentit a grans trets el tipus de comentari que us proposem té dues fases la primera analítica en la qual ens enfrontem objectivament amb el text en relació amb el seu context mitjançant el seu resum i l anàlisi de la seva estructura la segona valorativa enfrontament subjectiu que es manifesta en la valoració de les idees del text i la seva formalització volem insistir en la importància -en les dues fases del procés d anàlisi de les determinacions lingüístiques que justifiquen la nostra lectura del text la nostra interpretació de les seves intencions com a element per a la discussió us presentem un esquema possible de comentari crític el seu desenvolupament exigiria un context més espaiós que el d aquest article enteneu-lo com a primera aproximació i acabem dient com en els fulletons del segle passat continuarà 1a fase anÀlisi del text i del context 1 recull d informacions sobre 1.1 l emissor -distinció entre autor/emissor/narrador/enunciadors -emissor fora del text -emissor en el text pronoms deíctics objectivitat/subjectivitat modalització 1.2 el receptor receptor fora del text receptor en el text pronoms deíctics formes d implicació i referència 1.3 el context extern localització espacial-temporal escena psico-social canal intern convencions de gènere o superestructura tipologia registre 2 lectures del text 2.1 lectura comprensiva 2.2 lectura reflexiva 2.3 estructura temàtica i informativa coherència textual progressió temàtica 2.4 estructura formal lineal cohesió textual repeticions temps verbals connectors 3 realització d un esquema conceptual de les connexions de les idees en el text 4 resum i determinació del tema informació intenció col.legi oficial de doctors i llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de balears

[close]

Comments

no comments yet