Carrers, places i camins de Castelldefels

 

Embed or link this publication

Popular Pages


p. 1



[close]

p. 2



[close]

p. 3

presentaciÓ sap vostè quin és el carrer més llarg de castelldefels segurament dubta entre l avinguda constitució i el passeig marítim aquesta i altres curiositats les trobarà ressoltes en les següents pàgines gràcies a aquest llibre podrà saber la longitud i l amplada del seu carrer i l origen del seu nom entre altres informacions que han estat recopilades de manera pacient pel seu autor aquest llibre sobre els carrers de castelldefels podrà ser per algunes persones una eina útil per múltiples raons per altres serà un instrument curiós o d entreteniment en qualsevol cas és una aproximació a la ciutat perquè l ànima d una ciutat també es veu pels noms dels seus carrers l ajuntament fa alguns anys va fer aquesta lectura i per exemple va descobrir que hi havia una mancança de carrers amb noms de dona És per això que es va aprovar donar prioritat als noms femenins a l hora de batejar noves vies públiques per cert tant el passeig marítim com l avinguda constitució tenen més de 4 kilòmetres de longitud i només tenen una diferència de 250 metres però per saber quin és el més llarg haurà d endinsar-se en les pàgines del llibre joan sau alcalde de castelldefels joan lluís amigó regidor de cultura

[close]

p. 4

josep pep solé alsedà va néixer a barcelona l any 1938 És diplomat en direcció i administració d empreses per esade ha treballat en diverses empreses i entitats ha estat regidor de l ajuntament de castelldefels en les carteres d urbanisme i d economia i ha exercit com a professor de comptabilitat i fiscalitat en diversos centres ha publicat nombrosos articles en diferents revistes la majoria de caire professional amb la seva esposa ha tingut quatre fills ha plantat algun arbre i ha publicat quatre llibres l olla del rei pirates a castelldefels els prohoms de banyeres i salut companys com a músic amateur toca a la banda simfònica de castelldefels al quartet assai de castelldefels i a dues formacions de barcelona foto jaume tous

[close]

p. 5

agraiments als bons periodistes i millors amics jordi notó i francesc sistac que van tenir la idea i van engegar el motor d aquest treball en forma de programa radiofònic al grup de recerques històriques de castelldefels grehic i especialment a david dalmases i jaume tous que em van animar a continuar-lo fins al final quan el programa radiofònic va deixar d existir que es van proposar la seva publicació un cop estigués acabat i que mai no han deixat de donar-me suport al prohom de castelldefels i també bon amic xavier clemente per la informació que havia recollit pel seu compte i que m ha posat gentilment a les mans a la virgínia pioli que s ha cremat les celles disenyant i maquetant el llibre als veïns i veïnes de castelldefels que m han aturat pel carrer mentre feia treball de camp interessantse per la feina animant-me a no defallir i oferintme detalls que només ells podien conèixer a l ajuntament de castelldefels al seu alcalde al regidor de cultura sr joan lluís amigó i a tot el seu equip que han fet possible la seva publicació sense els uns no existiria i sense els altres estaria groguejant al fons d un calaix gràcies a tots i totes l autor

[close]

p. 6

prÒleg de l autor si passegem el nostre esguard per l entorn geogràfic que ens envolta i encara millor si ho fem des de la finestreta d un avió descobrirem que hi ha bàsicament dos models de poble el poble radial i el poble axial el poble radial s ha desenvolupat a l entorn d un nucli i ha anat creixent en forma de cercles més o menys concèntrics aquest creixement radial reforça la centralitat del nucli al nucli hi solem trobar una plaça herència del forum romà a la plaça hi sol haver la casa de la vila l església alguna mansió senyorial l hostal i a les plantes baixes en ocasions porticades els principals comerços de la vila encara avui si vas a un poble que no coneixes i vols trobar una agència bancària una farmàcia o una gestoria el millor que pots fer és buscar la plaça major allà o a les seves immediacions hi acostuma a ser tot el poble axial per contra ha crescut al llarg d una via de comunicació que pot ser un riu o un camí si el poble radial sol ser més o menys rodó ovalat o poligonal l axial presenta una forma allargassada que ens recorda un fus però també té un centre on s hi poden trobar els mateixos edificis i serveis que presenta el model radial si al model radial amb el temps l hi han crescut anelles a l axial li han crescut ales en qualsevol cas el centre generalment fa una funció social i econòmica innegable tothom hi ha d anar i allà els veïns es troben es relacionen compren i venen hi fan activitats culturals i lúdiques i també plans de futur el centre vila és el cervell i el cor de la ciutat i de resultes el que facilita la cohesió el sentit de pertinença i quan cal la solidaritat generalment a un poble li correspon un municipi però hi ha pobles petits que formen part d un municipi més gran i també hi ha municipis sense un poble pròpiament dit en aquests casos l ajuntament és un edifici més o menys aïllat enmig del terme i al seu entorn un conjunt de masos disseminats alguns força allunyats que conformen el terme municipal aquest era el cas del castelldefels històric un model que va perviure fins els inicis del segle xx tenia un castell i una església acompanyant la seva solitud dalt del turó i escampats per la plana i les serralades un cert nombre de masos l any 1460 n hi havia 14 que a 1797 havien crescut fins a 33 alguns pocs encara són dempeus com a mostra de l estructura social i agrària de la vila d altres només en queden les torres de defensa que van construir el segle xvi i de la majoria només en resta el record en documents i mapes antics mapa 1 certament a partir del segle xvi a castelldefels va aparèixer un nucli incipient cal moliner era al mateix temps hostal taverna carnisseria i el local on es reunien els jurats el protoajuntament al seu entorn immediat hi van construir algunes cases que comptant el propi mas van arribar a cinc un conjunt de cinc cases juntes en contrast amb un terme disseminat va constituir un principi prou important per als habitants del terme com perquè la cruïlla de camins que allà confluïen rebés el nom certament optimista de plaça major encara se n diu d aquells dos camins un era el camí vell de castelldefels i procedia de sant boi passant per viladecans avui carrer de gavà i per gavà avui carrer de castelldefels corria paral·lel a l actual carretera av constitució i a castelldefels rep el nom gairebé obligat de carrer major l altre camí partia del camí ral de valència que passa una mica més al sud i que manté el nom original i pujava de dret cap el castell actualment el tram que n ha sobreviscut es diu isaac peral És curiós constatar com al llarg dels segles aquest país ha imitat encara que sigui de forma rudimentària el disseny urbà dels romans el forum com a centre neuràlgic i dos carrers perpendiculars que el travessen el cardum i el decumanum.1 aquell embrió de centre urbá prometia però no va complir probablement el rendiment agrícola no donava per a nous habitants no gaire terra no gaire bona i escassedat d aigua segurament els habitants de les masies veïnes se sentien prou còmodes i no veien la necessitat de sacrificar part de les seves terres construint una nova casa només perquè fos més cèntrica mentre que els de les masies allunyades no volien haver de recórrer grans distàncies per anar i venir del tros de resultes ni 1 actualment aquest sector rep el nom de poble vell un nom una mica surrealista si tenim en compte que consistia en 5 cases de les quals no en queda cap.

[close]

p. 7

els habitants existents es van moure ni en van venir d altres la insalubritat del terme no hi ajudava amb els nuclis urbans passa una mica com amb la gravetat un nucli gran exerceix una atracció forta però un nucli petit és feble fins i tot en això aquesta situació d estancament urbà i demogràfic es va perllongar fins a les darreries del segle xix però l any 1881 hi va haver un revulsiu van inaugurar la línia fèrria barcelona-vilanova amb estació a castelldefels una estació que era un edifici solitari enmig de camps i vinyes em costa creure que la fessin amb criteris de rendibilitat a curt termini més aviat m inclino per pensar que els inversors sabien d experiències anteriors que el ferrocarril era per si mateix un motor de desenvolupament i que aquell llogarret pobre i oblidat si tenia estació pujaria al tren del progrés en aquella època la població del terme era de 270 persones poc després 1887 el banquer manuel girona home emprenedor de bon olfacte i un dels socis de la companyia ferroviària va comprar a bon preu la baronia d eramprunyà que incloïa el castell de castelldefels i les seves terres va fer una lleugera restauració el castell el nostre no el d eramprunyà i el va convertir en segona residència hi passava caps de setmana i curtes temporades estiuenques però manuel girona no feia les coses perquè sí aquella terra plana al costat mateix d una estació a poca distància de la ciutat va començar per finançar la construcció d una nova església a la plana amb aquella acció aconseguia d una banda la seva privacitat domèstica -ja que fins aleshores es veia obligat a deixar entrar els castelldefelencs a la seva finca per anar a l església i de l altra crear amb visió de futur un eix vertebrador la nova església és just davant per davant de l estació i a una distància calculada 250m va acabar les obres l any 1905 imagino que es devia dir ja que el nucli inicial de la plaça major no va prosperar és qüestió de promoure n un altre lligat amb el ferrocarril i amb la religió dos focus socials de pes per assegurar el tret va obrir un camí ample que unia els dos edificis avui av sta maria i va desbrossar dues petites esplanades una al davant de cada edifici plaça de l estació i plaça de l església manuel girona probablement pensava que fent això estava posant la primera pedra d un poble que fins aleshores no existia com a tal ben segur que hauria tingut èxit si no hagués mort el mateix any 1905 els seus fills no van mostrar gaire interès en continuar la tasca promotora que havia iniciat son pare segurament hi van influir dos factors adversos que ells no podien controlar la fil·loxera que va matar els milers de ceps que hi havia al terme arruïnant la població i les febres produïdes per les aigües pantanoses i propagades pels tristament cèlebres mosquits que allunyaven la gent i les inversions així i tot alguns particulars es van moure i van adquirir terrenys al nou eix i també a les seves immediacions a banda i banda de la carretera així van néixer les primeres cases del castelldefels contemporani habitatges de planta baixa o de planta baixa i pis encara en queden algunes cada dia menys la i guerra mundial va ser una tragèdia immensa però al mateix temps i donada la neutralitat hispànica va propiciar la creació de no poques fortunes entre d altres en els rams tèxtil i del calçat en el moment dolç de la immediata postguerra va aparèixer per castelldefels un empresari barceloní d empenta es deia arcadi balaguer baró d ovílvar i era entre d altres coses un molt popular president del barça i amic personal del rei alfonso xiii va veure les possibilitats gens explotades que oferia el terme i va adquirir terres a diferents propietaris però sobretot als hereus de manuel girona tot seguit va aconseguir els permisos pertinents i va començar a traçar carrers per tota la zona que avui anomenem centre del poble el carrer que porta el seu nom pintor serrasanta església onze de setembre drs ferran trueta fleming i barraquer einstein edison isaac peral pompeu fabra llibertat la plaça d espanya i la de pau de casals 2 va col·laborar activament amb l ajuntament de l època pel que fa a l arribada de l electricitat al terme i a la instal·lació dels primers fanals d enllumenat públic va obrir un pou d ús públic a la plaça d espanya i el va rematar amb una escultura que representava la caputxeta roja va cedir terrenys al municipi per la construcció d una escola primària lluís vives i per la d una nova casa de la vila l edifici actual i no cal dir que va començar 2 molts dels noms actuals daten d una època posterior.

[close]

p. 8

a vendre solars edificables i se n va fer un tip el fet que a la mateixa època ­anys 20 la mancomunitat de catalunya dessequés les maresmes i plantés pins per fixar les dunes hi va jugar a favor la gent començava a perdre la por a castelldefels així i tot l empenta constructora va ser molt modesta als nous solars venuts per balaguer s hi van construir casetes unifamiliars d una o dues plantes ni un sol bloc de pisos la majoria d aquelles casetes les van ocupar les noves generacions dels habitants del poble de manera que el creixement demogràfic va ser molt minso l any 1929 castelldefels va rebre una empenta demogràfica i urbanística la construcció de la fàbrica rocalla ran de carretera i via a la qual de mica en mica van seguir altres indústries disposades en rengle a peu de carretera van entrar a treballar a la rocalla un bon nombre dels habitants sobretot dones i joves però com que eren insuficients van acudir-hi una quantitat relativament considerable d immigrants així en un temps molt curt la població de la vila va passar de poc més de 300 habitants a 797 on vivien la pròpia companyia es va veure obligada a construir casetes a corre cuita per allotjar els nouvinguts eren habitatges unifamiliars de planta baixa adossades en rengle i amb coberta de rocalla naturalment si ens espavilem encara en podem veure unes quantes al carrer dr trueta entre arcadi balaguer i santiago rusiñol a la banda parells dic si ens espavilem perquè estan desapareixent a bon pas durant els anys vint i copiant costums estrangers es van posar de moda els banys de mar i de sol a la platja ben aviat hi van néixer els primers serveis un establiment de banys que llogava cabines individuals o familiars i oferia dutxes i servei de guardaroba els primers bars i restaurants i posteriorment un hotel la majoria dels establiments eren xiringuitos de temporada de construcció precària legalitat dubtosa i higiene més dubtosa encara així i tot aquella incipient activitat va propiciar la construcció del baixador del ferrocarril i va ser probablement l embrió de la rica i variada oferta gastronòmica actual l any 1931 l adveniment de la primavera republicana va incidir positivament en el desenvolupament socioeconòmic del país la generalitat de catalunya va encomanar al gatpac 3 el disseny d una ciutat de repòs i de vacances a la pineda de castelldefels el projecte modèlic en molts aspectes contemplava la construcció d hotels de preu assequible bungalows pistes de tenis i de patinatge camps d esports jocs infantils piscines etc tot orientat al gaudi de la classe treballadora de barcelona i rodalies ja preveia la construcció de la c31 la famosa autovia tot plegat s havia de desenvolupar mitjançant la creació d una societat cooperativa que en poc temps va assolir milers de socis el projecte però va topar amb la resistència frontal dels propietaris dels terrenys que no veien clara la rendibilitat del projecte i que es van negar en rodó a col·laborar-hi per la seva banda l administració no disposava de recursos per endegar una campanya d expropiacions forçoses de manera que el pla es va quedar encallat i quan semblava que potser es podria començar a moure va esclatar la guerra civil i tot se n va anar al botavant [mapa 2 per cert arquitectes suïssos i holandesos entusiasmats amb el projecte del gatpac el van posar en pràctica al seus respectius països almenys va servir d alguna cosa no cal dir que la guerra va suposar un desastre socioeconòmic per a castelldefels com arreu joves al front incautació de les terres de conreu aturades de producció a les úniques indústries importants del terme la rocalla i les pedreres misèria fam sense pal·liatius la gent s alimentava de garrofes bullides i també mort a les darreries bombardejos aeris sobre rocalla i expressament o per mala punteria sobre alguna casa del poble la immediata postguerra no va ser gaire millor però almenys l activitat industrial va reprendre i va tornar a haver-hi feina malgrat les dificultats a mitjans de la dècada de 1940 a barcelona i d altres ciutats industrials va anar apareixent una burgesia i també una classe mitjana amb unes certes possibilitats fou aleshores que gairebé al mateix temps la companyia llobregat sa propietària de terrenys a can roca el promotor barceloní josep huguet a montmar i diversos inversors a la zona de la pineda van presentar sengles plans parcials per urbanitzar les zones esmentades el cas de la pineda va ser poc clar si més no en alguns casos perquè es lamentaven alguns dels antics propietaris que s havien vist pràcticament obligats a vendre sota 3 grup d arquitectes i tècnics per la promoció de l arquitectura contemporània.

[close]

p. 9

amenaces coaccions i falsedats com ara que si no venien acabarien expropiats a preus més baixos en algunes ocasions es veu que els nous propietaris posaven tanques a les seves finques que barraven el pas a les altres en alguns casos els inversors aprofitaven que el propietari era difunt a l exili o pres per forçar el canvi de nom de la finca d una manera o d una altra els promotors urbanístics van anar obrint carrers parcel·lant i venent solars amb orientacions diverses solars petits i econòmics a can roca que van donar lloc a un nucli de cases senzilles sovint autoconstruïdes 4 solars de mida mitjana amb facilitats de pagament a montemar destinats a la construcció de torretes i solars més grans a la pineda pensats per a xalets de luxe hotels o blocs d apartaments així de mica en mica van anar creixent dues urbanitzacions la de montmar connectada amb el petit centre urbà mitjançant la diagonal i la de la pineda que quedava separada del centre per una distància considerable 1 km en línia recta i per la via del ferrocarril que dificultava la comunicació ambdues urbanitzacions eren disperses i mancades de serveis urbanístics si exceptuem l aigua corrent i l electricitat quan n hi havia que era època de restriccions cap de les dues va aportar nous habitants de forma directa -les cases eren segones residències però sí que van assenyalar l inici del que seria l ona immigratòria allà on hi ha feina ni que sigui a petita escala s hi encaminen aquells que en busquen la rocalla prosperava necessitava més treballadors i va construir uns blocs de pisos al carrer de l església pisos que van inaugurar el mossèn i les autoridades amb voleiar de banderes i amb rams de flors tot mirant l astre solar de front aquells pisos han durat fins a les primeries de l any 2008 en que han estat demolits per construir nous habitatges al mateix temps creixia la moda dels banys de mar i de sol una atracció que combinada amb l oferta de solars edificables va cridar noves inversions i va incrementar el nombre de xalets a la zona marítima com que el parc automobilístic es començava a desenvolupar els inversors van pensar que si es volia promoure l àrea castelldefelenca calia una carretera directa i en condicions així va néixer la c31 la famosa autovia la primera i modesta aprenenta d autopista que vàrem poder veure en aquests verals causa o efecte l autovia va propiciar la construcció de més xalets i l arribada de més banyistes amb la conseqüència de més establiments de cuina i barra però cal aclarir que el país anava coix i mancat de recursos i que per tant el creixement urbanístic i demogràfic anterior a 1960 caminava a càmera lenta pensem per exemple que entre 1940 i 1960 la població de castelldefels va passar de 2013 a 3920 habitants És un creixement important en termes relatius un 95 però certament modest en termes absoluts a partir de 1960 la vida va fer un tomb els plans de desenvolupament del ministre ullastres estaven donant el seu fruit els americans oferien inversions i ajut a canvi de bases militars les classes mitjanes feien un cop de cap i adquirien un 600 la construcció es va disparar les empreses del ram del totxo naixien com a xampinyons acompanyades de les seves auxiliars moviment de terres guixaires pintors fusters electricistes etc hi havia feina per a tothom qui en volgués va ser una allau però calia sostre per a tots els nouvinguts i no n hi havia aviat es va formar un nucli de barraquisme a l extrem occidental del territori a les botigues de sitges i a petita escala en d altres racons el consistori espantat davant la perspectiva d una bidonville prop de casa va cuitar a aprovar un pla parcial al turó d en llopart lluny del centre i fora de la vista solars baratets i facilitats burocràtiques i de pagament li van posar un nom optimista vista alegre i va realitzar les obres bàsiques d urbanització la companyia promotora urbanística apau sa una urbanització tirant a elemental res de clavegueram ni d enllumenat És clar que ben mirat tampoc no n hi havia ni a montmar ni a la platja els immigrants la majoria treballadors de la construcció van exercir el seu ofici també els caps de setmana construint les seves pròpies cases amb materials que un comerciant del poble un veritable prohom els venia a còmodes terminis pel que fa a llicències d obra l ajuntament no s hi mirava gaire i sovint les donava a posteriori per legalitzar allò que ja estava fet així va néixer un barri amb sabor andalús façanes blanques flors als patis coplas a la ràdio i derbi a la porta barreja d esperança en un futur millor i melangia per uns orígens deixats enrere carrers estrets sovint costeruts on tothom es coneixia i on fins els bars i botigues tenien sabor bètic vista alegre no gravita sobre el centre del poble sinó que era i és una 4 a partir de 1980 hi van construir xalets i la fesomia del barri va anar canviant avui les modestes construccions inicials són minoria.

[close]

p. 10

mica un poble en si mateix però un poble que tampoc no té un centre definit el sentiment de pertinença a castelldefels que al centre si entenem per centre la zona de la plaça de l església i la de l estació ja era escàs en nombre i en intensitat a vista alegre era vague i difús als anys 60 i 70 probablement els habitants de vista alegre no se sentien ni castelldefelencs vaja un mot difícil ni vistalegrins quin altre sinó andaluces i al cens eren majoria tota vegada que el terme havia passat dels 3.920 habitants l any 1960 als 13.219 l any 1970 a alguns pobles els ha nascut amb el temps una segona centralitat a castelldefels que no tenia la primera o la tenia molt feble tampoc no li va néixer la segona a les darreries de la dècada de 1960 tenia dues zones urbanes bastant poblades i li creixien noves urbanitzacions per totes bandes però ni tenia un nucli mínimament potent ni una columna vertebral que articulés una mica aquell totum revolutum ja abans de 1960 la família viñas propietària de terra a l entorn del seu mas va endegar amb la col·laboració dels promotors barcelonins creus barnet-borràs la urbanització de la vall que van batejar com a bellamar la trama urbana de bellamar neix a continuació de la de montmar encara que amb el gran tall que representa el fons de can eimerich 5 s estén pels turons i baixa pels vessants de la vall fins a la carretera avui av constitució al llarg de la dècada de 1960 a bellamar s hi van construir apartaments i un gran nombre de xalets molts d ells a iniciativa de famílies estrangeres que recalaven a castelldefels pel seu bon clima i per la proximitat a barcelona i el seu aeroport holandesos alemanys francesos britànics japonesos etc fan avui companyia a famílies del país que comparteixen amb ells la preferència per viure fora de la ciutat i prop de la natura així aviat es va veure com a bellamar més que no pas a la pineda i a la platja en general les cases eren per viure-hi i no solament per a l estiu però el barri de bellamar té 17km lineals de carrers baixa densitat equival a poca societat cadascú a casa seva cada qual rega el seu gerani i sovint no coneix els seus veïns si no és de vista i encara no tenint tampoc un centre de gravetat propi cap on gravita bellamar potser cap al supermercat més proper l únic lloc on tots els veïns fan cap tard o d hora i on es poden saludar i intercanviar algunes paraules certament hi ha també una església i una associació de veïns però només hi van aquells que s hi senten atrets recentment hi han inaugurat una escola que segurament actuarà una mica com a catalitzador social mares i pares coincideixen a la porta nenes i nens del barri segellen amistats que probablement continuaran després al mateix temps -per això hi havia tanta feina construïen no solament xalets sinó hotels i blocs d apartaments a la platja i creixien les urbanitzacions de marisol i gran via mar simètriques a banda i banda de l avinguda de la pineda aquesta avinguda durant molts anys va compartir amb la dels banys el privilegi de fornir una connexió entre el petit centre urbà i la platja amb les seves urbanitzacions i establiments hi havia un pas a nivell amb barrera que el creixent trànsit ferroviari feia cada cop més problemàtic a la dècada de 1970 l ajuntament va fer una obra important un pas subterrani a l av de la pineda aquesta infrastructura en facilitar les comunicacions platja-centre urbà i amb l autovia va repercutir positivament sobre el comerç i els serveis de la població un comerç que fins aquell moment havia estat molt minso a gran via mar hi va néixer un cert centre neuràlgic constituït pel club de tenis del mateix nom juguessin o no bona part dels veïns s hi trobaven i es relacionaven molts d ells però en aquells moments només eren veïns ocasionals d estiu i de caps de setmana i per tant el seu arrelament al medi era més aviat precari tot seguit i a continuació de bellamar la família güell propietària dels terrenys i els promotors creus-borràs van desenvolupar la vall del pou alt més coneguda per l apòcop poal És una vall paral·lela i contigua a la de bellamar més oberta i menys arbrada i hi dominen els blocs d apartaments tot i que també hi ha un bon nombre de xalets en principi els estadants eren majoritàriament ocasionals a l hivern i entre setmana allà amb prou feines s hi veia ningú que no fos un jardiner els pocs veïns fixos allunyats els uns dels altres i commuters 6 la majoria no es coneixien entre ells en aquestes condicions la cohesió social era inexistent i s afegia a la manca de cohesió general del terme l any 1979 el primer consistori democràtic de la postguerra va substituir un ajuntament més aviat inoperant per manca de 5 aleshores ocupat per la pedrera i activitats afins de cubiertas y tejados 6 faig servir el mot anglès per descriure aquelles persones que treballen a la ciutat però que viuen fora i a una certa distància d ella cada dia van i vénen i només se ls troba als vespres per això tot i ser veïns de fet i de dret són força invisibles i solen participar poc de la vida social i cultural del municipi on tenen la seva llar

[close]

p. 11

quorum de recursos i ­exceptuant la infrastructura mencionada una mica més amunt d iniciativa el nou ajuntament va trobar greus dèficits urbanístics i de tota mena de serveis uns comptes corrents que no tenien ni pols factures endarrerides per pagar 7 i un sistema de recaptació d ingressos obsolet insuficient ineficaç i en ocasions injust la vila tenia 167km lineals de carrers 8 i la majoria no tenien ni clavegueram ni enllumenat ni asfalt quan n hi havia estava en mal estat posar castelldefels al dia ha costat anys d esforç d equilibris financers d imaginació de paciència per part de tothom de reivindicacions i de protestes i no es pot dir que ja s hagi aconseguit del tot encara queda camí per córrer durant els anys 80 l ajuntament va aprovar els plans parcials de can bou i de la muntanyeta que no es van desenvolupar fins uns deu anys més tard per causa de la crisi econòmica general però que finalment ho van fer amb força majoria de cases adossades a can bou i edificació intensiva a la muntanyeta veïns nous la majoria vinguts d altres municipis amb barcelona al capdavant veïns molts dels quals no coneixien castelldefels ni la seva història ni el seu caràcter però aviat detecten que és un municipi amb un cert dèficit de cohesió una mancança a la qual ells amb un bon nombre de commuters sense volerho contribueixen també dins d aquella dècada l ajuntament va construir el polisportiu de can roca i la biblioteca popular annexa que havien de complementar-se per allò de la mens sana in corpore sano i que havien de constituir al mateix temps un centre de gravetat encara que al parer d alguns quedaven un xic allunyats en aquell moment a finals de la dècada de 1980 va començar a prendre forma el que seria la zona comercial i industrial dita del camí ral que va de les marines a can rabadà i continua fins al límit del terme de gavà empalmant amb la indústria gavanenca cal reconèixer el bon criteri de l ajuntament en no deixar que s hi posessin indústries contaminants o de risc els carrers i places que conformen l àrea són amplis i porten encertadament noms de científics tals com kopernik o galileo la zona s ha anat desenvolupant i la darrera aportació de pes ja l any 2005 ha estat un potent centre comercial aquest sí que exerceix una forta atracció sobre la ciutadania fenomen que fins i tot irradia sobre les localitats veïnes a mitjans de la dècada de 1990 l ajuntament vol fer front a l especulació immobiliària i construeix amb la participació d una companyia constructora un sector que és gairebé un barri can vinader pisos en venda a un preu raonable la idea és que el preu raonable farà competència a la iniciativa privada i frenarà l alça de preus del mercat però els pisos es venen ràpidament i un cop exhaurits l efecte refrigerant sobre el mercat desapareix així i tot el nou sector millora l entorn amb la urbanització de blas infante la creació del passeig de maria aurèlia capmany 9 la construcció d un segon polisportiu i del camp de futbol de vista alegre barri contigu aquest entorn acull a més el mercat setmanal dels dimecres en un espai ampli i còmode tant per als marxants com per als compradors si hi ha alguna institució que all llarg de la història de la humanitat ha aglutinat la ciutadania és el mercat en el nostre cas el popular mercadillo un diminutiu que no li fa justícia aquí tothom s hi troba i fa petar la xerrada entre roba calçat estris de cuina flors i mercaderies de tota mena excepte una l alimentació a diferència d altres al nostre mercat no hi ha parades de queviures aquesta singularitat té un origen històric l entrada de l ajuntament democràtic va coincidir aproximadament amb el lamentable afer de l oli de colza es va comprovar que mentre els comerços del ram venien productes de marca reconeguda amb control sanitari alguns venedors ambulants oferien productes sense marca o de marca no t hi fixis a baix preu però sense cap garantia pensant que més val prevenir que plorar l ajuntament va prohibir la venda ambulant de productes alimentaris i fins avui si fa no fa al mateix temps que creixia can vinader una facultat de la upc va demanar llicència per instal·lar-se a uns terrenys d equipaments de castelldefels a l est de gran via mar aquella facultat era a una població del baix ­no diré el nom i allà no la hi volien es veu que els feia nosa castelldefels va dir sí i la facultat va venir darrera d aquella una altra i una altra avui podem presumir d un campus de notables dimensions que a més continua creixent un dels edificis és una biblioteca que per conveni amb l ajuntament és oberta a tota la ciutadania local molts pensaven que la implantació d un campus a castelldefels interaccionaria amb la població qui més qui menys tenia in 7 fins i tot d electricitat 8 barcelona a l època en tenia 1.000 la proporció parla per si sola 9 que curiosament es diu carrer mentre hi ha molts carrers que pomposament s anomenen passeig o avinguda i no ho són.

[close]

p. 12

mente les típiques ciutats universitàries europees o americanes no ha estat així en la pràctica la presència d estudiants i professors és gairebé imperceptible en canvi sí que hi ha sinèrgies importants entre la universitat i les indústries de l entorn pel que fa a r+d+i a la implantació de noves tecnologies a pràctiques d estudiants i també a enllaços permanents entre la universitat i alguna entitat cultural del poble ja dins del nou segle s han desenvolupat els penúltims terrenys edificables del terme municipal els canyars can ferret i l eixample de can roca els canyars rep el nom de la riera que hi passa era una esplanada erma situada a la banda de gavà i limitant amb el seu terme municipal de la qual amb bon criteri s ha salvat l únic element valuós que contenia un petit xiprerar que avui presideix el parc del mateix nom teixit urbà intensiu amb blocs de pisos separats per carrers i places de prou amplitud com perquè gaudeixin de llum i distància nous habitatges ocupats per famílies de classe mitjana vingudes de fora donen una imatge social semblant a la de la muntanyeta i potser can bou abunden les parelles joves els bebés i com no els commuters can ferret és un racó situat entre la carretera av constitució i el fons de can eimerich havia estat successivament escola casa de colònies i institut de batxillerat tot de forma un xic provisional ara hi ha blocs de pisos es un sector a part petit i una mica reclòs l eixample de can roca és un sector situat al ne del barri del mateix nom que estava qualificat com a edificable en el pgm 10 però que per alguna raó no s havia desenvolupat ara ho ha fet en poc temps a base de xalets de notables dimensions i amb bona vista panoràmica ha comportat l obertura de nous carrers montseny i julivert un d ells ja existia en part en forma de camí de terra que duia a la masia de cal tiesso.11 amb aquestes noves promocions el sòl edificable de castelldefels s acosta a l esgotament queden solars escadussers esquitxats per les urbanitzacions i algun sector pendent de rematar mirem-nos-els bé perquè segurament no hi seran gaire temps però la construcció de nous habitatges no explica per si sola el creixement demogràfic de castelldefels un cens que ha passat dels 13.219 de 1970 a més de 60.000 el 2008 altres dos factors han contribuït i estan contribuint de forma continuada a aquest creixement 1 la substitució de cases unifamiliars per blocs de pisos ho veiem cada dia només cal passejar pel que és o hauria de ser el centre vila per comprovar com aquesta o aquella caseta ja no hi són i al seu lloc hi ha un forat una grua i uns senyors amb casc que es guanyen la vida complicant ­indirectament i sense culpa la dels altres a base d hipoteques 2 la progressiva ocupació estable de xalets i apartaments d estiueig es van construir o adquirir com a segones residències però de mica en mica esdevenen primeres unes vegades per jubilació dels propietaris quan plegui de la feina m hi quedaré a viure unes altres per matrimoni o equivalent del fill o de la filla tal com estan els preus dels pisos seria una rucada desaprofitar la caseta o l apartament dels papàs i els papàs què han de dir d altres finalment per venda o lloguer d un habitatge que ja no fan servir aquelles urbanitzacions que tret de l estiu i el cap de setmana eren paratges silenciosos i solitaris ara bullen de vida i el fenomen no s atura he dit al principi que la majoria de pobles o prenen una forma radial o la tenen axial i que uns i altres acostumen a tenir una centralitat que essent geomètrica és també social i cultural castelldefels no s ajustava ni s ajusta a cap dels dos models vist des de l aire pren la forma d un triangle rectangle format per la juxtaposició de diverses teranyines urbanes sense que es vegi amb claredat on és el centre primari si és que n hi ha algun i tampoc l existència de centres secundaris dóna la impressió de ser físicament un poble invertebrat i aquest aspecte visual es tradueix una mica en una realitat social com que 100 anys enrere només hi havia unes 300 persones i encara disseminades el terme era una mena d ameba sense nucli no hi havia tradicions 12 ni productes típics ni costums autòctons ni folklore local ni caliu de poble ni res que fes pensar 10 pla general metropolità 1976 11 cal tiesso va ser fins el seu òbit el domicili i taller del pintor i escultor josep guinovart 12 tret de les colles de caramelles de periodicitat anual que daten ja del segle xx.

[close]

p. 13

en una cultura pròpia hi havia individualitats algunes molt interessants però que no formaven un teixit social sòlid a sobre d aquests 300 habitants hi hem anat caient milers i milers de persones vingudes de tot arreu cadascuna amb la seva història i els seus maldecaps no hi hem trobat un nucli i les circumstàncies amb que s ha desenvolupat la vila tampoc no han afavorit la seva creació si la història no ens ajuda la geografia tampoc no s hi posa som molts però continuem escampats en una xarxa urbana molt extensa i no gaire intercomunicada tenim una línia fèrria una autopista i una autovia que tallen tots els carrers que troben excepte aquells que tenen pont tenim un tall profund que és el fondo de can eimerich tenim barris costeruts que no conviden a passejar ni tan sols amb bici només els vehicles de motor s hi atreveixen tenim barris sencers sense ni una sola botiga ni un baret on anar a prendre un cafetó i arreglar el món amb el veí tenim penya-segats impracticables carrers sense sortida i passatges amb innombrables escales per on no hi passa ningú tenim barris o més aviat sectors que viuen una mica els uns d esquena als altres la platja és tot un món a part el poal bellamar can bou cadascú pel seu cantó però també tenim grans riqueses el mar una platja esplèndida terra plana muntanya bosc natura vista panoràmica un castell fotogènic onze torres del segle xvi que són monuments històrics i arquitectònics uns frescos admirables a l interior de l església parroquial que haurien de ser més coneguts dins i fora de la població un clima privilegiat una atmosfera raonablement neta i un nivell de benestar envejable i una plaça de l església que ara sí està esdevenint un centre social de forma creixent amb l ajut gens menyspreable dels carrers de vianants adjacents tenim més coses tenim una diversitat humana al·lucinant segons dades municipals de 2007 hi ha més de 100 nacionalitats convivint en aquesta vila europeus africans americans del nord del sud i del mig asiàtics de tota mena fins i tot neozelandesos perquè no hi falti ningú l assemblea de les nacions unides convivint en un sol poble i sense problemes això és cosmòpolis o potser un petit manhattan salvant les distàncies i dimensions societat moderna oberta internacional que mira endavant perquè li sembla bé i perquè tal vegada al darrere no hi té gran cosa i en aquesta escudella tan rica i variada malden uns grups de ciutadans i ciutadanes que miren de fer-la bullir encara que costi grups de cultura popular de teatre de dansa de música vocal i instrumental de poesia d escacs d astronomia d intercanvi de coneixements de voluntariat equips esportius de tota mena associacions de veïns que sovint van més enllà de les tasques cíviques que els són pròpies i que organitzen festes i ofereixen serveis socials associacions de mares i pares d alumnes clubs societats i colles d amics units per una afició una habilitat o uns orígens en resum un ric teixit associatiu i participatiu en el que hi participen no gaires persones.13 perquè aquest és un aglomerat al qual costa arribar on no és fàcil fer-se sentir i unir voluntats ni que sigui per passar-s ho bé creureu que per exemple hi ha a castelldefels 8 entitats corals en actiu algunes d elles força veteranes i que encara trobes habitants que no saben que n hi hagi cap i es queden molt sorpresos quan els ho diuen creureu que s anuncien activitats culturals i cíviques pràcticament a diari i encara se sent algú que es lamenta que en aquest poble no es fa mai res personalment ho atribueixo al fenomen que anomeno la civilització del gerani arribem a casa i reguem el gerani aquesta és tota la nostra activitat en l àmbit local veïnal i cívic tot el que passa enllà del gerani no existeix no cal dir que aquest fenomen no és general ni tampoc privatiu de castelldefels es propi de la societat actual catalana sueca o californiana però és una mica una llàstima la diversitat que ens enorgulleix podria donar molt de si en molts aspectes si oblidéssim una mica el nostre gerani i sortíssim al carrer a veure què passa al carrer a aquests prop de 500 carrers camins i places que tenim i que aquest llibre modestament pretén descobrir descriure i comentar castelldefels és aquí i és una realitat esplendorosa en molts sentits només li falta trobar-se descobrir-se adonar-se que batega i que té un potencial increïble i a partir d aquest moment gaudir del goig de saber-se i generar un sentiment de pertinença que ens faci dir amb satisfacció castelldefels és la meva ciutat pep solé castelldefels setembre de 2008 13 en termes relatius és a dir si les comparem amb el total d habitants.

[close]

p. 14

bibliografia amigó joan lluís notes sobre el desenvolupament de castelldefels inèdit gec gran enciclopèdia catalana de habsburgo alejandra propiedad y espacio en castelldefels ed ajuntament de castelldefels 1983 capmany josep e.a castelldefels temps d història ed ajuntament de castelldefels 2003 wikipedia base de dades google i webs diverses.

[close]

p. 15

carrers places i camins de castelldefels carrers numèrics

[close]

Comments

no comments yet