El Castell i les Torres

 

Embed or link this publication

Popular Pages


p. 1

el castell i les torres

[close]

p. 2

albert lópez mullor el castell i les torres de defensa guia del patrimoni arquitectonic de castelldefels i · v fa q 1···· ro ~tlo castelldefels 2000

[close]

p. 3

primera edició maig 2000 «j 2000 per a aquesta edició ajulltament de castelldefels regidoria de cultura «j 2000 albert lópez mullor text albert lópez mullor fotografies ramon josa joan frances i montserrat baldol11a del servei de patril110ni arquitectonic de la diputació de barcelona i de l autor i lanols catedra gaudí de l ets d arquitectura de patrimoni arquitectonic de barcelona i fons documental del servei de la diputació de barcelona is13n h4-lj200 13-4-h dipósit legal 13-20.h3 i 2000 lmpressió gráficas dclfos 2000 s.l esplugues l

[close]

p. 4

retrobar-se amb la historia deis símbols de castelldefe!s per exce lencia com són les torres de defensa i e conjunt del castell de la nostra ciutat és sens dubte el saludable exercici que proposa albert lópez mullor autor d aquesta guia de patrimoni arquitectonic de castelldefe!s es tracta dones d un viatge per la historia fruit d un exhaustiu treball d investigació amb un acurat estil que converteix la lectura en un autentic i enriquidor plaer la bibliografia al voltant de la nostra ciutat comenr a ja a tenir e volum i la qualitat que correspon a una ciutat com castelldefe!s una ciutat en continu creixement en e!s darrers anys que amb obres com la que teniu a les mans no descuida gens la sen memoria el camí recorregut fins al nostre present la base del nostre futur 1 si ha estat així ha sigut per dues raons fonamentals la primera i més important és i existencia d autors i investigadors interessats en la historia de la nostra ciutat la segona i no menys important ha estat la ferma voluntat de i ajuntament de donar tot e suport possible perque obres com aquesta arribin a les mans del ciutadans i ciutadanes protagonistes de present i del futur de la nostra ciutat vull recomanar a tothom mitjanr ant aquestes línies una lectura pausada i profunda d aquest llibre el castell de castelldefe!s i les torres de la nostra ciutat són el ferm testimoni de la nostra historia com a municipi que afegits a les construccions iberiques descobertes en les excavacions de 1989-1995 dirigides precisament per i autor d aquest llibre es converteixen en proves fefaents de les diferents epoques viscudes per castelldefe!s des del segle iii ac ara quan estrenem un nou segle no hi ha millor manera de ce!ebrar-ho que retrobar-nos amb el nostre passat amb la nostra historia amb la nostra memoria com a poble castelldefels continuad creixent continuad caminant cap a l esplendid futur que té davant seu pero gdcies a treballs com e realitzat per albert lópez mullor ho elr amb el seny propi de les ciutats que ten en cura de la seva historia deis seus orígens agustín marina pérez alcalde de caste1ldefels

[close]

p. 5

l any 1998 quan era regidor de cultura el sempre recordat francisco-santiago garcia león es va iniciar una nova col.lecció d histcnia local amb la publicació de castelldefels i la mar el segon titol el crimen de castelldefels va apareixer l any 1999 1 ara en el primer any delmandat municipal 1999-2003 la col.lecció s amplia amb l edició ei aquesta guia del patrimonio el castell i les torres de defensa que tindra contilllútat en un segon volum sobre les masies de castelldefels dels segles xvi xvii i xviii i un tercer volum sobre el patrimoni arquitectonic del segle xix i xx eis elements que conformen el patrimoni arquitectonic ens expliquen en bona part el que ha estat el nostre passat i alhora són símbols de la identitat col.lectiva que f:lciliten la identificació dels ciutadalls amb el seu entorno el caste1l que des ele dalt del turó presideix la ciutat i les torres ele defensa la majoria encastades dintre delnucli edificat de la zona del centre formen part del paisatge urba i de la vida quotidiana dels castelldefelencs 1 per aquest motiu sens dubte eselevenen elements arquitectonics emblematics conscients doncs de la seva import:1ncia i collscients així mateix del fet que coneixer la historia de la ciutat ens ajuda a estimar-la presentem aquest primer volum de la guia elel patrimoni a drrec de l arqueoleg albert lópez mullor amb la intcnció dc donar prou informació per comprendre el nostre passat i gaudir de la bellcsa quc cns ha llegat 1 ho fem ara aquest any 2000 que i ajuntament iniciara les obres de restauració i rehabilitació del castcll i de les torres de defensa que sera inici d una nova etapa en la funció social i cultural d aquests monuments pilar abascal herreros regidora de culwra i jovcntur

[close]

p. 6

el castell 1 les torres de defensa de castelldefels el castell 9

[close]

p. 7

alller t lÓi ez mullor conjunt del casteil el castell de castelldefels s alp en el punt més alt d un turó ovalat de 5 m d altitud sobre elnivell del mar situat alnord-est del poble en posició dominant sobre la fi anja costanera entre elmassís del garraf i barcelona que inc!ou el delta del llobregat el cim es troba envoltat de vege ció i presenta un serie de terrasses artificials en els vessants meridional i orienta en el primer recentment s ha creat un parc forestal urba el 1988 en ser adquirit el castell per l ajuntament la seva aparen a s havia mantingut gairebé invariable d en a de la primera restauració sufi agada per la f.lmília girona i dirigida per l arquitecte enric sagnier castell 1897 església 1 10 a hores d ara després de les segones obres de promoció municipal i dures a terme per la diputació de barcelona 1989-1 6 que han afectat sobretot l area de l església la fortalesa dominada per una alta torre circular t5 i protegida per altres de més petites i de diversos tipus té un aspecte imponent al qual el caire residencial del cos de ponent en que s obren finestres decorades amb traceria resta una part de la seva antiga feresa al planol general del conjunt es pot veure la nomenclatura convencional assignada als diferents ambits la qual s utilitza al llarg d aqt¡est text de moment cal recordar que la meitat meridional estj constitu ida per l església originalment romanica dotada de nau única i transsepte i les dependencies annexes rectoria sagristia,l cementiri i pati d accés el temple parcialment fortificat i dotat d aiguns afegitons es troba dins el perímetre del castell tot i que el recinte militar propiament dit és format per dos grans cossos situats a ponent del conjunt el cos oriental a és en general de pec ¡ a de mares rogenc procedent de les ve ines pedreres de begues i característica de les construccions medievals i modernes d una certa sumptuositat que hi ha a la comarca el cos occidental b de ma oneria enlhúda és més voluminós i presenta un color beix característic tot el conjunt es troba a i interior d un recinte fortificat bastit en trams i epoques successives en que destaca la porta principal a i extrem septentrional feta el 1897 i dotada d una fortificació de caire escenografic 1 allllt stt s tilles depcntiencies han estat fon l illoditlcadl s ell d decurs de les darrerl ohres 10

[close]

p. 8

el castell 1 les torres de defensa de castelldefels rol ho2 l l · jjlantageneral del colvuiltdel c.1stell el 1989 abans de les darreres obres de restauració amb la nomenclatllra que s utilitza en el texto fapna septentrional del castell amb representació cron¡ tica de les diléreilts 6ses historiques verlllell mitjan segle xvi l3lau cel fll1al del segle xvii jjl.1li intens segle xvill 734 verd segle xix 897 detall de la fapna septelltrional del c.1stell a l esquerra p;ll:llllent de la ta/te de mitjan segle xvi i ala dreta mur del cas bastit al 1734 amb una hnestra restaurada el 1897 d estil neogotic 11

[close]

p. 9

al13ert lÓi ez mullor eis precedents iberics 1 romans molt jbans que s edifiqués b fortalesa l indret del turó del cjstell vj ser ocupjt pe!s ibers bietans que habitjren un pobbt sembbnt als que eren fi eqüents en els turons que circumden el pb de bjrce!onj o en els que vorejen b desembocjdurj del llobregjt i que tjmbé s estenien per les eminencies costjneres fins ji massís de gjrrjf l estjbliment de cjstelldefels un d jquests darrers s alc¡:jvjen un promontori des d on es controbvj unj petitj rjdj situjda al peu limitadj j l extrem 0posjt per l elevació de la muntanyeta en que tjmbé s hjn trobat vestigis iberics És probable que llavors la línij de la costa fos jproximadament la que reflecteixen avui les torres de la marinj les construccions iberiques descobertes en les excavacions de 1989-1995,2 djten de dues etapes b primera de segle 111jc annc¡:jt i b segona de comenc¡:jment de segle 11ac tot i que jigunes de les cedmiques trobjdes ji cim indiquen unj ocupjció de segle iv ac enc¡:a com a mínimo tot plegat correspon j un pobbt que es devia estendre per b part més elevjda del promontori jixí com pe!s vessants meridional i oriental en el subsol de cjstell es va trobar una cisterna ibericj retjlbda j la roca tjnmateix mentre que sota l esglésij s hjn descobert vestigis de diversos lubitatges a l area del cjstell propijment dit no se n han conservat jj que b rocj natural és molt enlairjdj i inclús com veurem vj ser rebjixjdj en bjstir-se e pati d armes j mitjjn segle xvi les cases iberiques en generji eren formades per un sol jmbient i les pjrets de tapij recolzjven en socols de pedrj unidj jmb f.lng en dos de!s hjbitjtges es vjn trobjr sengles sjcrificis de fundació el primer contenij les restes d un ovidprid petit i el segon el crjni d un bou altrj bjndj b cisterna vj continujr en ús fins ji segon o tercer decenni jbjns de b nostrj erj en trjnsfornur-se el pobbt iberic en unj vil b romanj coincidint amb una reorganitzjció amplia del territori que entre altres conseqüencies n comportar la fundació de la ciutat de barcino 2 els treballs van ser la primera f se de les obres que va dur a terme el servei dell atrimoni arquitectonic local de la diputació de 13arcelona al conjunt que descrivim al final d aquest capítol dedicat al castell les excavacions van ser dirigides pel qui subscriu amb la cohaboració d mma estany montserrat guma alvar caixal xavier fierro helena kirchner valentÍ nijio i xavier solé 12

[close]

p. 10

el castell i les torres de defensa de castelldefels nau i presbiteri de j església de sama maria del castel1 el 1990 en el dectlrs de les excavacions arqueologiques previes a les darreres obres de rest.1llració s j¡iobserven miijes ibhiques i romanes podi de vidre a 1 1micpresbiteri que permet veure-j¡i algunes de les mines ibériques i romanes 13

[close]

p. 11

albert lÓi ez mullor r · la vil la romana d aquesta explotació rústega s han descobert restes relativament importants a l area de l església les més antigues daten de final del segle i ae i també hi ha construccions del segle 1i de la nostra era tanmateix les nlúles més nombrases corresponen al segon quart del segle 111 s ha comprovat que almenys a la zona excavada aquestes construccions van tenir dues plantes i van contribuir a aterrassar el turó en que s assentaven el pis alt va ser utilitzat com a residencia i la planta baixa per a l estabulació de ramat en el casteil propiament dit només s han trobat les empremtes d un magatzem de líquids probablement vi així com una serie de vestigis de murs molt arrasats tot aixo degué correspondre a la pan rustica o zona de trebail d aquesta vil la que d c01-d amb les nostres hipotesis era dins i ager de la colonia barcino i va funcionar com s lia vist des de i epoca del principat d august fins més enj13 del fin l de l lmperi roma en el decurs deis treballs de restaui éió al reci~lte iel castell el 1989 es va localitzar una inscripció romana encastada en una paret oe i antiga rectoria aquest cipplls que ara es conserva al petit museu instal lat dins i església és un monument commemoratiu de caracter privat dedicat a un deis propietaris de la vil.la romana gaills trocina synecdéilllls el va encarregar la seva dona valeria haliné potscr poc després quc ell morís la inscripció indica que trocina era ilibcrt i sacerdot del culte d august divinitzat i scgurament estava ben relacionat ja que d altres membres de la seva f:lmília també d origen servil van participar encara quc una mica de iluny cn el cerclc dc l emperador traja a través d un deis scus col.laboradors lllcills licinills sllra scgons sembla elnostre personatge va viure a barcelona i probablement el fet de tenir una propietat rústega dills l ager o territori administrat per la ciutat palesa cl scu prestigi social sospitcm que l cxplotació agrícola romana va veure restringida progressivamcnt la grandaria de les depenciencies encara que l ús s hauria pogut prolongar durant i epoca visigotica com va ocórrer a moltes altres d entitat semblant de final d aquest període o del comenyament de i epoca feudal deuen ser unes tombes trobades al subsol de l absis meridional d l església que van tallar un mur roma quan ja era abandonat pero són anteriors a la construcció dcl temple preromanic 14

[close]

p. 12

el castell 1 les torres de defe sa de castelldefels /llscripció l/atin.1 dt dic.1c1.1 .1 gaius trocina synedémus trob.1da d /989.1 j.1rt ctori.1 dt j t sgjési.1 de s.1ijt.1m.1ri.1 cid c.1stdj 15

[close]

p. 13

albert lÓi ez mullor el castrum felix i l església de santa maria segles x-xiii les noticies escrites més antigues sobre la fortificació daten de l any 970 tot i que en un document de 967 s esmenta indirectament i església de sa11ta maria de castrlll11 felix.j ara com ara l arqueologia no ha pogut confirmar i existencia de construccions militars d aquella epoca al cim del turó cosa que 6 suposar que no foren gaire importants potser no es tractava d un castell tal com s entén avui sinó d una torre o d una construcció de tapia el fet que fins al moment no se n hi hagi identificat cap vestigi pot voler dir que o bé el primitiu castrlli1j no era situat a les zones excavades relativament extenses o bé la fabrica era tan feble que n han desaparegut tots els rastres o bé que les restes del castell eren al lloc més enlairat del turó el pati actual del castell la roca del qual va ser rebaixada considerablement al segle xvi com ha palesat l excavació per la seva banda el primer esment documental de l església de santa maria és del 966 tanmateix molt poc després el 972 es torna a fer referencia al temple i s afegeix que hi havia tres altars dedicats a la verge maria a sant miquel i a sant joan -en aquest darrer també es retia culte a sant pere i sant pau aquesta noticia havia detenllinat la interpretació que aquell primer temple tenia tres absis i transsepte i era molt semblant a l edifici romanic que ens ha pervingut l excavació va confirmar aquestes expectatives ja que s han trobat vestigis corresponents a la fabrica del segle x en la base deis tres absis i en la fonamentació de la paret meridional de la nau i de la testera cosa que indica que l església primitiva era formalment molt similar a la del segle xii a més al sud-est de l edifici ha aparegut una tomba antropomorf.l retallada a la roca en l indret on va estar situat el primer cementiri s ha d afegir que en aquest primer moment el temple depenia del monestir de sant cugat del valles i ja tenia la condició de parroquia la qual va posseir ininterrompudament fins al 1909 en que va ser substitlút per l edifici actual de la plae ade l església el segon recÍnte religiós va ser consagrat entre 1100 i 1106 i la seva aparene a s ha conservat raonablement en els trets generals amb nau única i transsepte encapc alat per tres absis i coronat per un cimbori sobre el qual recolza un petit campanar de torre la fabrica és de carreus de pedra calcaria barrejada amb mares rogenc utilitzat sobretot per fer ressaltar les cantonades els arcs i els elements singulars com ara el cimbori el cloquer les portes o les finestres en i excavació es va comprovar que el paviment primitiu com resulta habitual en aquesta mena de construccions era de terra batuda i cale tal com indica la documentació els 3 sobre la fulldac;ó d aqucst castell s ha dit i ages 1992 302 quc dcgue scr antcrior al collcrctamcnt dc epoca del co,ntc guifré aqucsta teoria 110 té pcr ara ulla collfirmació arqucológica 16

[close]

p. 14

el castell 1 les torres de defensa de castelldefels l església de sant,1 maria el 1996 un cap realitzades les darreres obres de restauració per part del servó del patrimoni arquiteetonic local de la jiputació de barcelona sota 1.1 direcció de l arquitecte antoni gonz;Ílez planta del conjunt del castell en que s assenyalen e1sindrets on es van dur a terme excavaciotlsarqueológiques entre 1989 i 1995 amb motiu de les obres de restauració 17

[close]

p. 15

albert l.Ói ez mul.l.oi altars eren tres i de vi en ser centrats en els absis en el meridional s ha descobert la base del pilar que sostenia la illt ma pel que fa a les portes originals la que es conserva al brac nord del transsepte sembla un xic retocada i és molt probable que a ponellt n hi hagués una altra que al segle xvi va ser substitu icb per la d ara en canvi la recerca arqueologica ha revelat que a migdia no hi va ha ver cap porta cal ressenyar que el 1995 durant les darreres obres es va descobrir una finestra romanica a la f:lc;ana septentrional del transsepte 18

[close]

Comments

no comments yet