Serrasanta. Les pintures murals

 

Embed or link this publication

Popular Pages


p. 1



[close]

p. 2

serrasanta pintura mural a castelldefels javier clemente hernández

[close]

p. 3

a rosa maria primera edició 200 i c 200 l per aquesta c 200 l javier clemente edició ajuntament hernández de castelldefels text javier clemente fotografies manel clemente arxiu parroquial de castelldefels arxiu municipal de castelldefels arxius particulars disseny grafic nacho clemente correcció iingüistica concepció ciuraneta jaume gaya dipósit legal b-is696-200 1 fotocomposició cromolit s.a esplugues impressió grafiques delfos 2000 s.l esplugues

[close]

p. 4

índex preambul el pintor que arriba a castelldefels les pintures de santa maria de castelldefels les pintures de sant salvador deis arenys les pintures de i hotel playafels més enlla de castelldefels bibliografia 10 i3 17 77 85 93 98

[close]

p. 5

un nou i merescut homenatge a un artista fa gairebé cinquanta anys que castelldefels va decidir posar el nom de josep serra santa a un deis carrers més centrics de la ciutat va ser una decisió que pretenia reconeixer de la millor manera possible la impagable feina realitzada a i església de castelldefels ara després de tant de temps aquest liibre reflexa que ¡ agra iment i i admiració de la nostra ciutat cap a josep serra santa no s acabara mentre duri la seva obra pero aquest liibre nas cut del projecte guanyador del premi d lnvestigació ciutat de castelldefels del 2000 és molt més que un homenatge aquesta obra té un important valor per si mateixa pel seu rigor i i innegable esfore d investigació que i autor javier clemente ha demostrat amb un magnífic resultat que voste pot gaudir ara ara bé m agradaria destacar per damunt de tot especial sensibilitat de i autor a i hora d escollir 6 josep serra santa i la seva obra com a objectes d investigació només aquest fet ja demostra el taranna de i autor i el seu interes per la historia de castelldefels com a poble i per aquells que han escrit o pintat les iínies del que ara és la nostra ciutat agustín marina pérez alcalde de castelldefels

[close]

p. 6

fragment de i aeta del pie de l ajuncament de casee/ldefels corresponent al 14 de mar del 1960 que aprova la proposca de noms per a nous carrers el pie del 9 de maig del 1960 dóna el vise i plau a la proposca de i avaneprojeete libro de plenos no 9 fols 13iv 132r 144v 145r arxiu municipal de castelldefels -l/m t c1 m·.··· ¡ 4 l i · l ··· t -j ·.··4 4 kt ··.· i col j.a.r ~j t ··.· a i tal ·· lo tl · o j ·· q l rl b .ul~owoa t ·· w<Ál t .···· t ¡ j jm1 lo ··· 11 y w t lo w w ·· k .u u~j ·· i dj o ··· 1 l· .di ·· q ·.· o l ¡ ··.·.oi···· .l j ·· lakl rl l m.to ¿ Á l l w ··.j ·.· tl ····· ···· ~j jok ·.· on¡f atl t ······ ¡ · · q j i.o ·.v d · · · l ·· lak lr ¡ .· t ·····.··· d ·.· ,o 6~r tj ·.·.l · al t .l ¡ 1 ···.···· j.l ··· ~q l t ·.· ·· ti ll ·· t ··.· q e-t il ~o q l .ul jo .·· t ····· l r ··· · · .· j xi ···.i.o.o ·· j ··· i rl,l ·· al q o .j w.u.o l 1 ··· ~o 1 .··.j j laa 0 ·.·.· ·.· ···· e .· ·.·.·.· · · ,i .·· k.rl j ·· l t l 0 ·.· ····.··.···.··· j ·· .to r a ul · o t w.oo ··.··· .k .· · ~lul om l 7

[close]

p. 7

la realitat d un poble es conforma entre altres elements mitian~ant la interacció de costums tradicions i coneixements transmesos al liarg de les diverses generacions que hi han disposat el seu saber i han anat configurant alllarg del temps allo que éso d aquesta manera el coneixement del patrimoni artístic arquitectonic cultural í documental d una comunitat i la difusió d aquest coneixement es converteixen en un deis referents principals í permanents per a la formació col.lectiva deis ciutadans i ciutadanes que en formen part en aquest sentit el liibre que ens presenta javier clemente és sens dubte un instrument essencial per contribuir a la configuració de la identitat col.lectiva del nostre poble ja que a partir del seu acurat estudi sobre la persona i i obra del pintor josep serra santa ens mostra una part de la historia de castelldefels la regidoria de cultura una vegada més vol felicitar i agrair la dedicació i la tasca feta per javier clemente i vol animar-vos a la lectura d aquest liibre ja que de ben segur amb treballs com aquest tots plegats trobarem la manera de conciliar els conceptes de conservació i canvi tan contradictoris com inherents a i evolució de la nostra historia pilar abascal herreros regidora de cultura ajuntament de castelldefels 9

[close]

p. 8

preambul el 1996 vaig coneixer personalment el pintor serrasanta a la seva casa de valldoreix acompanyava en aquella ocasió la lourdes carreras per a fer al mestre una entrevista per a la revista mar i muntanya recordo que ens va fer passar i ens va ensenyar amb delit els mobles que ell mateix s havia encarregat de fer per a casa seva en poc temps quedava confirmat que el nostre anfitrió era aquell genial artista que hom sospita en veure les pintures del temple parroquial de castelldefels que en aquest cas havien motivat la nostra visita l entrevista que la lourdes publica arran de les trobades mantingudes amb serrasanta s acomiadava amb la promesa de tornar i continuar parlant de les seves pintures el 5 d abril del 1998 moria serrasanta i no havíem tornat a parlar amb ell tot i així la revista mar i muntanya sí que va tornar afer-se resso de les seves pintures el juliol del 1998 comenl;ava a publicar-se el evangelio según serrasanta titol 10 que rebé la col laboració que un mes rera i altre s extengué fins al novembre del 1999 durant aquest temps van ser moltes les aportacions per a la redacció deis articles els lectors de la revista van ser testimonis d algunes d aquestes converses ja que es van publicar a banda deis comentaris de la majoria de quadres de i església de santa maria diverses entrevistes mantingudes amb personatges que es relacionaren amb serrasanta pere casadevall ens va parlar coincidint amb el primer aniversari de la mort de serrasanta del treball tecnic que desenvolupa ¡unt amb ell per a omplir de color les parets de i església la senyora eulalia amat patuel vídua de viñas ens pogué explicar com va ser que serrasanta decorés també la capella de sant salvador deis arenys en aquesta entrevista que vaig realitzar amb companyia de josep maria casellas es parlava del paper de mn josep codinach rector de castelldefels entre 1948 i 1960 relatiu a les pintures també i entrevista mantinguda amb ell va ser publicada a mar i muntanya mossen codinach ens confirma i estreta relació de serrasanta amb el seu galerista juan antonio pla gracies a la seva filia ma Ángels amb qui he mantingut mitja dotzena de trobades avanl;ala investigació ens facilita el contacte amb els seus germans que recordaven haver posat per a serrasanta i amb d altres persones que ens han ofert el seu testimoni o comentaris sobre i obra del pintor com ara la mercedes lópez soriano també el mateix canal es féu servir per aconseguir la cessió de fotografies d alguns quadres de serrasanta que d altra forma no

[close]

p. 9

haurien transcendit de i ambit de les col.leccions privades a les quals pertanyen per altres vies de contacte s ha tingut i oportunitat de confirmar dades amb diverses persones de castelldefels testimonis d excepció de i epoca en que serrasanta desenvolupa la seva feina tates les informacions i materials aconseguits van ser descrits com a fonts documentals quan es va decidir redactar un projecte per a presentar al premi d lnvestigació ciutat de castelldefels 2000 el jurat va concedir el premi i a partir de liavors s inicia el tram final del treball calia treure el maxim de profit documental de i arxiu parroquial i fer les fotografies que s havien previst per a enriquir les del fans de que es disposava mossen francesc de paula sala rector de castelldefels ens deixa desenvolupar ambdós tipus de feina a les dependencies de la parroquia l església va abrir les portes fins i tot a i elevador cedit per i empresa nacanco eltreball fotografic va ser dut a terme també amb tata facilitat a la propietat de la familia viñas i a i hotel playafels on serrasanta deixa petjada en forma de pintura mural el fotograf per a aquestes ocasions va ser manel clemente hernández a d altres poblacions també es traba suport com ara el de la galeria gabarró de sabadell que ens ajuda a resseguir algunes de les passes de serrasanta en aquesta ciutat on al cafe del passeig tot van ser faciiitats per a prendre fotografies del sastre pintat el 1935 a terrassa la caixa d estalvis que porta el nom de la vila ens facilita la reproducció d obres de serrasanta que tenen en propietat el c1ergat de tates les esglésies visitades a l1eida no ens va posar cap dificultat per a treballar en la presa de fotografies en rebre els resultats de tot plegat la regiduria de cultura de l ajuntament de castelldefels els considera mereixedors de ser publicats en la forma del liibre que teniu a les manso als que i hem treballat només ens resta ara explicitar el nostre agra iment a tates les persones i institucions esmentades i desitjar al lector que vegi complagudes les expectatives que ha posat en aquest apropament a i obra pictorica de serrasanta que ara tot just comen¡ a javier clemente hernández 11

[close]

p. 10

olis del jove serrasanca teixidors c/assejadors premsadors i 12

[close]

p. 11

el pintor que arriba a castelldefels josep serra santa va ser una de les figures més destacades en i ambit de la pintura figurativa del segle xx al nostre país la seva obra signada serrasanta ha estat exposada arreu del món i figura actualment en col-leccions particulars i de museus d europa i america serrasanta havia nascut a buenos aires el 6 de desembre de 1916 era fill de pares catalans naturals de guixes l1eida va viure a i argentina fins als cinc anys d edat després va viure a vilamitjana a la conca de tremp l1eida en la decada deis anys 20 la família es tras liada a sabadell rafael manzano crític d art i biógraf de serrasanta recorda que el pintor estudia als maristes que disposaven de materies artístiques en el seu pla formatiu també ens diu que serrasanta completa la seva formació a l academia de belles arts de sabadell cursa pintura al taller de sebastia maria plaja coll sembla ser que el 1929 josep serra santa va participar en un concurs organitzat per joan sallares per a joves pintors s explica que el jurat desqualifica les obres presentades per aquell nen de tretze anys perque considerava impossible que les hagués fetes ell la protesta energica del pare degué aconseguir que es reconsiderés la decisió així doncs josep serra santa va compareixer a l academia -es diu que amb pantalons curts i va pintar davant la sorpresa general i obra que el jurat li demana l anecdota recull les primeres passes triomfals d un pintor destinat a i exit aviat serra santa rebra els primers encarrecs que el posaran davant de grans superfícies el gremi de fabricants de sabadell confia a serra santa quan aquest té 17 anys la composició de set plafons de sis per dos metres en els quals havia de plasmar el procés de la indústria textil eljove mestre recorrera amb els seus pinzells les pass es que la llana seguia des de i esquilada fins al pas pels telers amb aquesta tematica hem localitzat tres olis sobre tela que la caixa de terrassa té repartits entre el seu centre cultural i i edifici deis seus serveis centrals teixidors ibox3 13 premsadors ib2x252 i classejadors 179x250 són els seus títols a sabadell continua pintant fins a i esclat de i enfrontament civildeis espanyols És del 1935 la pintura mural d un sostre que es troba visible després de molts anys de romandre amagada en un local de sabadell ubicat al seu passeig de la pla~a major alla quan el local acollia i adrogueria la moderna serrasanta pinta segons sembla en compensació de les pintures que s enduia de 13 i manzano rafael serrasanta sabadell 1995 ed.gabarró art.

[close]

p. 12

i establíment no només treballa el sostre sinó també les parets el mural que avui es pot contemplar pero només és un i aixo al fet que en ser traspassat el local a la ferreteria casas que abans ja tenia el del costat es va posar un cel ras que tot i cobrir les pintures les va conservar 2 la visió del quadre s ha recuperat en fer-se de nou obres d acondicionament per a ubicar una cafeteria al local d aquesta manera han tornat a ser admirats uns cavalls que veiem que salten per damunt els nostres caps uns cavalls practicament monocroms que demostren la influencia que josep maria sert exercí sobre el serrasanta d aquestes obres primerenques el nostre pintor va passar part de la guerra del 36 a sant sebastia en una entrevista concedida a la revista mar i muntanya ho recordava després deis sis primers mesos vam marxar al poble de la meya mare i després a san sebastián d aquesta epoca només en tinc dos quadres j més endavant el 1940 s instal.la de bell nou a sabadell on trenca el parentesi artístic que el conflicte provoca a partir d ara la seva vinculació amb galerias augusta de barcelona marcara i exit de la seva carrera serrasanta es confirmara com un deis selectes pintors espanyols del segle xx que han destacat per la seva pintura mural tot i així no deixa mai la pintura de petit formato encara que sigui breu haurem de fer esment a aquest darrer tipus d obra amb ella serrasanta ha estat reconegut com un deis mestres més cotitzats i 14 amb més prestigi adjudicat per la crítica alllarg de la seva dilatada carrera truncada amb la seva mort el 5 d abril de 1998 va obtenir importants guardons com ara el gran premi internacional de cannes el 1964 i la creu del comendador al merit nacional frances per la qualitat deis seus quadres quan triomfa a parís va ser definit pels crítics com el vlamink espanyol no voldríem extendre ns més en els aspectes de la pintura a ¡ olí d en serrasanta que serien objecte d un merescut estudi monografic només afegirem que els especialistes n han destacat la seva agilitat en el tra la soltura domini i riquesa del color el tractament de la ilum -sempre al servei de la profunditat i la for~a i talent del genio a valldoreix on va viure els seus darrers anys i on vam tenir el gust de coneixer-io continuava treballant amb una tecnica depurada al liarg del temps com a muralista executa a més deis olís ja assenyalats diversos encarrecs deis quals ben aviat n haurem de parlar la més extensa realització dins aquest ambit de gran s dimensions és pero el conjunt de pintures al tremp de cola i al fresc que deixa a castelldefels que comprenen els setze temes del temple parroquial de santa maria les pintures de la capella de sant salvador deis arenys can viñas idos murals per a i hotel playafels creiem que és cert que la ciutat no podia quedar-se amb ¡ acord de posar el seu nom a un deis carrers més centrics de la vila sinó que havia de retre un nou homenatge al pintor ja postum i potenciar el coneixement del seu liegat així com redescobrir als ciutadans el valor del conjunt artístic que posseeix la població en les parets de tres deis seus edificis.aquest caracter de les pintures a les quals ens referim a més fa que el compromís de la seva conservació pugui ser només assumit pels habitants de castelldefels 2 ache josep el nou café del passeig divulgara la historia de la pla~a vella en diari de sabadell 3 d octubre de 1998 p.13 3 carreras lourdes fent camí amb josep serrasanta mar i muncanya núm.14 setembre de 1996 p.6.

[close]

p. 13

un sostre de sabadell mostra el paral.lelisme de les primeres obres murals de serrasanca i les del mestre sen el monocromatisme encara és comú a tots dos posteriorment serrasanca es mostrara més enamorat de la presencia del color 15

[close]

p. 14

el fotógraf benedicto fonseca capea aquesta imatge de les campanes de i església de santa maria de castel/defels abans que s aixequessin fins al seu l/oc havien estat foses en el tal/er de salvador monclús a valencia la grossa porta la següent inscripció maría de la salud isabel josefa año santo 15 de agosto de 1950 unas familias veraneantes de la pineda de castel/defels ofrecen a nuestra patrona estas tres campanas rdo d josé codinach a/avedra pbro párroco 16

[close]

p. 15

les pintures de santa maria de castelldefels el lloc i la circumst ancla durant segles les esglésies de santa maria del castell i la de sant salvador deis arenys van ser els únics temples del que avui és castelldefels la petita església parroquial del castell que els habitants del poble havien heretat des del segle x va passar a mans privad es a finals del segle xix tot i que abans de la venda del castell i la seva església annexa ja s havia parlat de fer-ne una altra al pla4 el cert és que la compra determina la necessitat d aixecar la tercera església del poble la construcció de la nova església de santa maria de la salut va ser deguda al comprador de tot el conjunt arquitectonic del castell en manuel girona agrafel va fer aquesta compra el 1897 i com que volia destinar la fins liavors església parroquial al seu ús particular mana construir un nou temple en uns terrenys que havien estat cedits per la vídua del senyor arcadi balaguer l arquitecte enrie sagnier 18581931 que havia estat també responsable de la remodelació del castell 1897 es va fer carrec de les obres de la nova església que comen aren el 1903 l experiéncia de sagnier en edificacions religioses ja era dilatada el 1884 havia comen at a treballar com a arquitecte precisament a la basílica de montserrat -en concret a la capella de santjosep sota les ordres de villar i lozano sembla que aquest mateix any s encarrega de fer i altar de i església de sant joan de gracia des del 1888 fins al 1928 veié com s aixecava el seu projecte de i església de santa engracia a monteada del 1889 al 1892 a gracia construeix i interior de i església de santa maria auxiliadora i enllesteix i exterior d aquest temple entre el 1900 i el 190 l abans pero al carrer 4 en las actas del ayuntamiento de marzo de 1894 el párroco juan claramunt y concepción costa exponen su deseo de construir una nueva parroquia en el solar denominado g/eva de can valls alegando dos motivos el mal estado de la casa rectoral y de la iglesia y que lo accidentado del camino imposibilitaba el acceso de personas ancianas y delicadas la viuda de balaguer una de las mayores contribuyentes del municipio cedería el terreno y donaría una parte del dinero necesario pero los dos son conscientes de la necesidad de conocer la cooperación por parte de los vecinos de este pueblo ya sea en prestación personal ó en metálico la corporación municipal acordó asimismo hacer una propuesta de donativos a los hacendados forasteros es decir los contribuyentes que no residian en el municipio navarro pÉrez jordi garcía rosauro gabriel cardona vives neus el crimen de castelldefels castelldefels a finales del siglo xix ajuntament de castelldefels barcelona 1999 p.174 17

[close]

Comments

no comments yet