Les Masies

 

Embed or link this publication

Description

El llibre explica la situació de les masies de Castelldefels, història, ubicació i principals característiques de les mateixes. Autors: Josep Campmany i Guillot, albert López i Mullor, Josep Puigdemont i Vinyals, Montserrat Sanz i Borràs Ediciò: Ajuntam

Popular Pages


p. 1

guia del patrimoni arquitectÓnic de castelldefels 11 le s · masles sanz ¡borras josep campmany i guillot albert lópez i mullor josep puigdemont i vinyals montserrat

[close]

p. 2

primera edició 2002 @2002 per aquesta edició ajuntament de castelldefels @2002 j.campmany i guillot a.lópez i mullor j.puigdemont i vinyals m sanz i borras director cohecció joan l1uisamigó text j.campmany i guillot alópez i mullor j.puigdemont i vinyals m sanz i borras ihustracions ramon josa i campoamor servei local patrimoni arquitectónic diputació de barcelona centre excursionista de catalunya arxiu grafic grup de recerques históriques de castelldefels arxiu municipal de castelldefels arxlu parroquial de castelldefels diversos autors assessorament iingüistic sara ginabreda disseny i maquetació javier clemente fotomecanica cromolit s.a esplugues de l1obregat impressió grafiques delfos 2000 s.l esplugues de l1obregat isbn 84-920013-9-9 dipósit legal b-4 i803-2002 2

[close]

p. 3

guia del patrimoni arquitectÓnic de castelldefels 11 les masies josep campmany i guillot albert lópez i mullor josep puigdemont i vinyals montserrat sanz i borras 3

[close]

p. 4

índex presentacions 7 masies de castelldefels aproximaciÓ primera pare documental ii i3 2o 26 28 3o 34 40 que és un mas de castelldefels masos i propietat l origen del mas medieval els primers masos a castelldefels i al terme d eramprunya els masos abans de ser masos assaig d ubicació al territori els masos als segles xviii i xix els capbreus segona pare l arquitectura l arquitectura de les masies alguns apunts cronológics del mas-torre a la masía de típus consolidat els elements característics obertures i decoració 43 44 49 56 4

[close]

p. 5

lércera pare estudis monogrÁfics 1 can vinyes 2 can jover 3 cal patxoca 4 cal maties 5 ca n orbat 6 can roca de dalt 7 cal tiesso 8 cal ganxo 9 can vinader 10 can roca de baix i l la goma 12 cal garrofer 13 ca n eimeric ru ines 14 cal gallru ines 15 ca n armand desapareguda 16 can valls de la muntanyeta desapareguda 17 cal moliner desapareguda 18 cal queco desapareguda 19 cal tivalla desapareguda 20 can l10part desaparegut 21 cal mersó desapareguda 22 ca la seca desapareguda 65 74 86 96 02 io 24 32 38 44 52 64 74 80 86 96 202 2 io 218 226 230 236 quarta pare lesbotigues aproximació documental arquitectura de les botigues ca la rossa i can canyelles cal pinxo 243 25 i 254 262 glossari 264 planol d ubicació de les masies 266 5

[close]

p. 6

agraim la cal.laboració dispensada per afer possible aquest /libre a servei del patrimoni arquitectónic lacal de la diputació de barcelona centre excursianista de catalunya arxiu municipal de castelldefels arxiu municipal de gavo museu de gavo grup de recerques históriques de castelldefels el torreó les families propietories de les masies de can vinyes cal patxoca can maties mas jover ca n orbat i cal garrofer de castelldefels i can rosés de gavo dolors sanahuja familia de josep soler i vidal alfons gibert famí/ia ribó pañell jordi navarro javier clemente barbara schwarz i agustí bachs marta jiménez maria antónia savall anna gutiérrez garda-moreno josep maria vila carabasa rosa maria vallespí pastara alameda i familia rosa uuís josefina borras i famí/ía 6

[close]

p. 7

el passat de castelldefels esta indefectiblement liigat als masos que acollien la població del territori des de l edat mitjana fins al segle xix aquests masos van gaudir de la maxima esplendor entre els segles xvi i xvii de manera que com diuen els autors d aquest liibre «hom pot referir-se a aquests segles tot parlant d un món de masies» aquestes dades denoten la importancia que per a la vida social i economica del nostre municipi han tingut les masies i les botigues petites construccions relacionades amb els pescadors i liurs activitats de les quals tenim notícia des del segle xvi l1egint aquest liibre tenim davant nostre tot un compendi d historia local extraordinariament viu que ens acosta a la forma de vida deis ciutadans de castelldefels de i epoca aquests masos s han conservat en una bona part gracies a i interes deis propietaris i també de l ajuntament que n ha adquirit i restaurat uns quants com ara cal ganxo can vinader la goma actual casa de cultura precisament en aquests moments l ajuntament amb la col laboració d altres institucions supramunicipals esta rehabilitant el castell el símbol per excel.lencia del nostre municipi i la seva construcció arquitectonica més rellevant el liibre que aquí presentem i acurada documentació del qual volem destacar també sera a partir d ara una part fonamental del nostre patrimoni sense tenir en compte aquestes arrels no es pot construir el futuro antonio padilla reche alcalde 7

[close]

p. 8

amb la publicació que teniu a les mans que és una continuació del liibre el castell i les torres de defensa se ns presenten dos elements del patrimoni arquitectonic de castelldefels potser els més desconeguts les masies ¡les botigues elsorígens de castelldefels com els de molts altres pobles del nostre entorn estan vinculats a i agricultura les masies eren les explotacions agrícoles i ramaderes a partir de les quals s estructurava i explotació del territori i en el nostre cas van ser i origen de castelldefels aquest magnífic treball de josep campmany,albert lópez mullor,josep puigdemont i montserrat sanz ens permet de veure com durant prop de mil anys des del segle x fins al xviii castelldefels ha estat format per una trentena de masies que han estat habitades ininterrompudament el treball que ara presentem ens aporta la informació necessaria per entendre el procés de transformació de les relacions socials així com i evolució historica de vint-i-dues masies pero també el mar i en menor mesura la seva explotació han estat presents en la historia de la ciutat les botigues de les quals tenim les primeres notícies a partir de 1560 eren les cases deis pescadors des de la regiduria de cultura tenim la responsabilitat d investigar i difondre el patrimoni cultural historie i arquitectonic de la ciutat les masies i les botigues avui atrapad es en la xarxa urbana són el testimoni de la nostra historia la lectura del liibre les masies guia del patrimoni arquitectónic de castelldefels 11 ens permetra descobrir el seu significat originari i ens fara entendre la necessitat de preservar-les pilar abascal herreros regidora de cultura i joventut 9

[close]

p. 9

josep campmany i guillot aproximacio documental 10

[close]

p. 10

que és un mas un mas és quelcom de diferent a una «casa de camp» que és el que ens diu el diccionario més endavant anirem veient que de vegades els masos que estudiarem no eren ben bé una «casa» sinó un conjunt d edificacions corrals torre etc amb multitud d altres funcions i que fins i tot de vegades no eren al «camp» sinó en i incipient nucli de població origi~ari del castelldefels actual al liarg d aquest treball ens referirem al «mas» o a la «masia» tal com s entenia en les edats convencionalment denominades mitjana i moderna més precisament al liarg de vuit segles que s estenen des d aproximadament i any 1000 fins al 1800 un conjunt de terres aglevades o disperses en petites parcel les tant és propietat d una família la institució de i hereu hi és fonamental que hi resideix i que paga unes determinades prestacions senyorials una masia doncs per a nosaltres és una explotació agrícola i ramadera formada per un conjunt indissociable de famílies edificis i terres vinculades invariablement a un regim socioeconomic de tipus senyorial i 1 i pagina anterior vista general de la masia de can roca de baix i el castel i jordi de bolós el mas el pages i el senyor curial 1995 p 40-47 josep m salrach tres mots po/emics «villa» mas i alou en epoca carolingia «quaderns centre d estudis comarcals de banyoles actes del cohoqui de tardar el mas medieval a catalunya» núm 19 1998 p 9-28.

[close]

p. 11

així dones la documentació deis masos de castelldefels comprendra també i aspecte familiar per la qual cosa intentarem aproximar-nos tant com sigui possible a la gent i les nissagues que les habitaren per fer-ho és ciar necessitem identificar-les esclarir les nissagues de propietaris a través d intrincades vicissituds successories heus aquí el nostre objectiu coneixent aquestes famílies coneixerem també el castelldefels deis segles preterits ja que eren ells i només ells -lievat d alguns pocs pescadors i comerciants que vivien en barraquesels veolonsdel terme municipal de quines fonts documentals disposem per intentar assolir aquest objectiu tan simple i tan difícil alhora el mateix regim senyorial indissolublement vinculat al mas ens hi dóna la resposta els anomenats capbreus una especie de declaracions del patrimoni que de temps en temps els vassalls havien de fer davant el senyor feudal 12 panarámica des del castefl de les masies del llapar ara barri de vista alegre a comen~ament del segle xx.

[close]

p. 12

els capbreus de castelldefels aquestes declaracions o capbreus es feien per ordre senyorjal i tots els que tenien terres o masos pel senyor les havien de declarar amb especificació deis impostos i prestacions que havien de satjsfer la localització i confrontacions de les peces de terra i de vegades i extensió i els justificants pels quals els pagesos tenien aquestes terres i masos en propietat de les declaracions enregistrades per un notari se n fejen diverses copies usualment una se la quedava el senyor una altra el notari i una tercera el declarant era habitual que acabat el capbreu que podia durar molts anys notari i senyor enquadernessin el conjunt de declaracions d un mateix senyoriu conformant gruixuts liibres manuscrits que es conservaven i es conserven curosament als arxius disposem de capbreus de castelldefels des d inicis del segle xv i fins a inicis del segle xix el més antic és ordenat pel senyor gispert de guimera 13

[close]

p. 13

i any 1426 realitzat just abans de vendre s el sotssenyoriu de castelldefels als marc d eramprunya s entén que el senyor ordenés la confecció d aquest document ja que per posar preu a allo que es venia els drets i ingressos procedents deis impostos i prestacions pageses calia de primer clarificar i fixar per escrit quines eren les terres de cada pages i que devia al senyor el capbreu es pot consultar bellament restaurat a la biblioteca de catalunya.2 el segon capbreu conservat és del 1460 en aquell any el senyor jaume marc d eramprunya decidí tornar a fer declarar els seus vassalls de castelldefels en aquest cas a més de les copies rutinaries el monestir de sant cugat del valles senyor feudal situat per sobre deis marc en tot allo referent a castelldefels en va fer fer una copia uns cent anys després els marc tenien el sotssenyoriu de castelldefels en dependencia del monestir i cada any ii havien de pagar una part deis ingressos que rebien deis vassalls probablement els monjos en copiar el capbreu de 1460 volien assegurar-se que els marc pagaven el que els pertocava dissolta la congregació de sant cugat per la desamortització del segle xix els seus papers passaren a l arxiu de la corona d aragó on avui es pot consultar aquesta copia del capbreu de 1460.3 el tercer capbreu que coneixem es va realitzar conjuntament amb gava i viladecans i any 1587 el va ordenar el darrer membre de la família fiveller que des de mitjan segle xvi senyorejava castelldefels i eramprunya en aquest cas s han conservat dues de les copies realitzades coetaniament la del notari nadal castelló que es conserva a l arxiu de protocols notaríais de barcelona i la del senyor hug joan fiveller de palou que es conservava a arxiu de la baronia d eramprunya fins a i any 2000,4 quan aquest 2 arxiu de la biblioteca catalunya manuscrit 1137 de 3arxiu de la corona d aragó monacals-hisenda 3510 n hi ha copia a l arxiu municipal de castelldefels arxiu historic armari 1 caixa i l aquest capbreu va ser utilitzar per neus lorenzo en la seva tesi doctoral historia de castelldefels desde sus orígenes hasta el siglo xvi universitat de barcelona 1989 inédita 4 arxiu historic de protocols notarials de barcelona notari nadal castelló 488/28 arxiu de la baronia d eramprunya liibre i/a-i 16 la informació continguda en aquest i d altres capbreus va servir de base documental per a la tesi de dolors sanahuja el castell d eramprunyó i el seu terrítorí segles x a xv universitat de barcelona 1995 14

[close]

p. 14

casa de/s de/mes a gava bastida al seg/e xviii i seu de i arxiu de la barania d eramprunya ftns a i any 2000 l aprax;mació feta per josep campmany a/s continguts de i arx;u els publica javier clemente una exposició amb molt de profit «la voz de caste/ldefels» núms 10 octubre 2000 p.n 11 novembre 2000 p.n 5 el contracte amb el notari antoni seriol per realitzar-io es conserva a i arxiu de la ciutat de barcelona,arxiu notarial viii-i carpeta eramprunya 6 arxiu de la baronia d eramprunya liibre 13/a-127 15 arxiu privat i inaccessible fou desmantellat pels propietaris i arxiu fou sostret sense permís de les autoritats culturals just quan comen aven el procés d inventariar-io al cadleg de béns culturals i actualment esta en parador desconegut per sort ¡ estudiosa dolors sanahuja a través de l ajuntament de castelldefels aconseguí fa uns deu anys d accedir-hi limitadament i va poder buidar part del contingut del capbreu de 1587 aquesta capbrevació queda interrompuda arran de la mort del darrer deis fiveller el 1590 la baronia romangué aleshores en una situació jurídicament confusa enmig de plets entre els hereus que se saldaren el 1596 amb una sentencia que dividia el senyoriu entre diverses famílies aquests nous propietaris contractaren amb el notari antoni seriol i any següent,s la realització d un altre capbreu general del terme copia del qual només es conservava a l arxiu de la baronia ¡que sortosament dolors sanahuja va poder buidar.6 aquest capbreu finalitza el 1611 altres

[close]

p. 15

estudiosos de gava i viladecans també i han treballat si bé parcialment.7 al segle xvii tenim notícies indirectes que els barons ordenaren nous capbreus un al notari soler ferran entre 1618 i i623 i un altre al notari onofre personada entre 1632 i 1633 cap deis dos que probablement eren a i arxiu de la baronia no ha pogut ser buidat ni estudiat que sapiguem un tercer capbreu de tota la baronia es va realitzar entre 1699 i 1708,8 de la ma del notari ignasi teixidor aquest capbreu que també era a l arxiu de la baronia va ser parcialment buidat per l estudiós gavanenc josep soler ividal que a la segona meitat deis darrers anys seixanta va rebre autorització per consultar-lo per acabar deis dos últims capbreus que coneixem referents a castelldefels un fou comen~at pel notari bernat cavallol i any 1783 i un altre pel notari josep maria odena i any 1817 d aquests dos per sort en disposem de copies parcials elaborades coetaniament a i arxiu municipal de castelldefels.9 aquests són sumariament els materials que hem treballat ara passarem a descriure les dificultats que ofereixen en primer lioc la dificultat de situar geograficament les masies recollides als textos a causa del lamentable estat d oblit en que ha caigut la toponímia local normalment els capbreus indiquen la situació deis masos «al racó» «als pujois» «al coli de bertigues» «a la penyella» «al puig de la guardia» «al puig tinell» «al puig sedal» «al puig pendiu» «a la coma del guimera» localitzacions pienes de significat per als contemporanis pero que actualment no ens diuen res i i intent de reconstrucció del puzzle de peces de terra i gleves de masos com vam poder fer per a les masies de la vall de la sentiu de gava io esdevé una tasca practicament impossible perque tots els capbreus 7 arxiu de josep soler ividal apunts de i arxiu de la baronia primera época i josep eixarch les arre/s historiques de viladecans segles xii-xviii viladecans 1989 p 44 8 arxiu de la baronia d eramprunya noca a i arxiu de josep soler ividal apunts de la barania primera época full 9 9 arxiu municipal de castelldefels arxiu historie armari l caixa 1l 10 josep campmany manel alonso la masia de can uang abans mas sbert a la vall de la sentiu de gavó aproximació documental a un edi¡ci historie en procés de restauració « ires jornades d estudi del patrimoni del baix liobregat» cornella 2000 p 221-240 16

[close]

Comments

no comments yet