Pirates

 

Embed or link this publication

Popular Pages


p. 1

.· 1i ustracions ernest solé

[close]

p. 2

pep solé maria josep udina i o t j lj u i ,n i 1 l cti oro ,r i r i r u n j i 1 .1 1 i i ,1 i i · i i a castelldefels 11.lustracions ernest solé

[close]

p. 3

primera edició juliol de 2006 josep solé i maria josep udina de les jj.lustracions emest solé i martí solé sonia alonso maquetació edita ajuntament de castelldefels regidoria de turisme festesi participació ciutadana is8n 84-932634-9-4 diposit legal 8-36015-2006 imprés a gráficas delfas 2000 s.l prohibida la reproducció i la transcripció total o parcial d aquest liibre sota cap forma ni per cap mitjá electronic ni mecánic fotocopia enregistrament o qualsevol mena d emmagatzematge d informació o sistema de reproducció sense el permís deis titulars del copyright 2

[close]

p. 4

una historia de pirates una historia de castelldefels el fil que ha cosit la historia de castelldefels des que es van assentar els seus primers pobladors fins als nostres dies és de color blau em refereixo al blau del mar efectivament castelldefels ha liigat sovint la seva sort al mediterrani que va ser font d aliment per a moltes famílies pescadores i mariscadores alhora durant molt de temps la seva dissort també va venir des de i horitzá del mar en aquest cas a lioms del mar cavalcaven els pirates barbarescos que atemorien als homes i dones d aquestes terres sobretot al s xvi ara el mar ha esdevingut la targeta de visita que mostrem a aquells que ens envaeixen pacíficament i tenen la sana voluntat de gaudir deis molts atractius que la nostra ciutat ofereix pero som agrarts amb aquest passat que ha configurat el taranna obert de la nostra ciutat i esta present en la nostra identitat col.lectiva És per aixo que cada any commemorem aquells temps en que la gent de castelldefels havia de mirar cap al mar amb temen¡¡:a ho fem amb l esperit lúdic que representen les festes del mar en aquestes festes escenifiquem el que havia de ser i enfrontament valent deis pagesos i pescadors de castelldefels amb els pirates aquest liibre que teniu a les mans és com una festa del mar escrita els seu s autors han obert el rebost de la historia per cuinar un desembarcament pirata amb resistencia heroica deis nostres avantpassats potser és difícil discernir que pertany a la realitat i que a la liegenda pero al cap i a la fi aquesta és la sal de qualsevol historia antonio padilla alcalde de castelldefels 3

[close]

p. 5

rememorant el desembarcament pirata l any 1998 sorgeix la idea a l ajuntament de castelldefels de fer una col.lecció de liibres sobre la historia del municipi que s inicia amb la publicació castelldefels i la mar d aleshores en~a diversos títols han format part d aquesta col.lecció com ara guia del patrimoni el castell i les torres de defensa o les masies de castelldefels han estat moltes les persones que han estudiat la historia de castelldefels i també molts els liibres que s han publicat una bona part deis quals a carrec del grup de recerques historiques de castelldefels pero també s han escrit poemes i s han fet composicions musicals amb el mar i nombrosos testimonis arquitectonics d un mar molt diferent al d ara com a protagonistes el mar el nostre mediterrani i el paisatge marí és avui un deis majors atractius de la nostra ciutat per a turistes o excursionistes pero també ha estat alllarg deis temps un gran escenari historie un mar convuls perillós que va obligar a partir del s xvi a construir torres de defensa tot un seguit de torres mudes que encara avui ens parlen de desembarcaments pirates i de tragics successos la present obra en forma de conte explicada pels autors de l olla del rei rememora i dóna a coneixer a les generacions més joves de castelldefels la historia de civilitzacions antigues una historia plena de torres de defensa masies corsaris moros cristians pirates barbarescos galeres el castel una historia que cada any pels volts de la mare de déu del carme rememorem amb el desembarcament pirata de les festes del mar 4

[close]

p. 6

un fet que en un castelldefels de 60.000 habitants on conviuen persones de més de 100 nacionalitats diferents ha significat que i escenari convuls i perillós del s xvi hagi esdevingut escenari tranquil d una interpretació teatral multicultural en la qual tothom sigui qui sigui vingui d on vingui hi té un paper i s hi sent participant aquest liibre que el lector té ara a les mans ha sorgit després de veure com la ciutadania s ha anat implicant cada vegada més en aquesta festa de pirates es tracta d un recull important de la nostra historia que contribuira sens dubte a potenciar el sentiment de pertinen a deis nouvinguts i deis castelldefelencs i les castelldefelenques i fara que tots plegats valorem encara més el sentit del patrimoni monumental de la nostra ciutat el desembarcament pirata compta ja des d aquests moments amb dos padrins d honor la maria josep udina i el pep solé que han fet i esfor de relatar de manera amena aquesta historia perque degudament ji lustrada pugui ser liegida per les generacions més joves pirates a castelldefels fara ben segur que d ara endavant petits i grans entenguem més bé el nostre passat gracies als autors per la tasca realitzada i també a ells i a la ciutadania de castelldefels per enriquir-nos historicament i culturalment a la vegada que ens fan passar una estona agradable liegint o veient interpretar tot allo que va succeir en aquestes terres molts i molts anys enrere montserrat paliares parellada 2a tinenta d alcalde regidora de turisme festes i participaciá ciutadana 5

[close]

p. 7

agraiments a l ajuntament de castelldefels i en especial a la regidoria de turisme i festes que ens ha encomanat i elaboració d aquest conteo al dr josep campmany autor del capítol dedicat a l edat moderna del llibre castelldefels temps d história editat per l ajuntament font de totes les dades historiques que hem utilitzat a totes les entitats i associacions culturals de castelldefels i en especial al grup de recerques historiques grehic que ens han animat i donat suport a i hora de fer aquest treball a tots els ciutadans i ciutadanes grans i petits de castelldefels perqué és pensant en ells que hem posat aquesta mena de pastís al forn 6

[close]

p. 8

no ens confonguÉssim pensant que ens trobem davant d un tram d historia de la vila de castelldefels no aquestes pagines pertanyen al genere de ficció prenen aixo sí com a punt de partida uns fets histories i amena apirata de caracter cronic a les costes mediterranies durant segles que la batalla de lepant va pal.liar només en part i de forma temporal la introducció del conreu del canem a castelldefels i la construcció d un conjunt de torres de defensa monuments histories que han arribat als nostres dies i que no haurien estat possibles sense la conjunció deis dos factors inseguretat i prosperitat ens hem pres moltes liibertats hem emprat noms reals de persones que figuraven al cens de l epoca pero els hem atribu it un seguit d accions que probablement mai no van ni somniar ressenyem un desembarcament pirata que va tenir lioc el 24 de febrer de 1560 pero ens hem tret del barret com si fos un conill un segon desembarcament el mes de juliol del mateix any amb resistencia armada per part deis ve ins pura imaginació hem inventat també un pirata de pega quines coses pero hem de dir que ens hem divertit molt i que ho hem fet amb i anim que el lector també es diverteixi liegint aquestes aventures de cartró els autors 7

[close]

p. 9

castelldefels al segle xvi ¡ lb 0 ti a i t f ~r r f 2 .· · -1 eijjij d l ,a jo r 11 cal queco 12 cal tivalla 13 cal moliner 14 la goma 15 ca armand 16 ca la seca 17 cal mersó 1 torre de la guardia 2 torre moruna 3 can vinyes 4 ca n eimeric 5 cal maties 6 torre fael 7 can jover 8 ca n orbat 9 can valls de la muntanyeta 10 can roca de baix 18 can l10part 19 can vinades 20 cal tiesso 21 castell 22 can roca de dalt 23 cal ganxo 24 cal gall

[close]

p. 10

q apítol ~rimer :¿¡¡ la tardar de 1549 acabada la collita les feines del camp ocupaven poques hores les vetllades es comenc;aven afer ilar gues i fredes i la pagesia de castelldefels les passava a la vara del foc contant rondalles comentant notícies i rumors i naturalment alguna xafarderia la font de les notícies era la taverna de cal moliner de tornada de la feina els homes hi passaven cada dia un moment o altre feien qualque traguinyol jugaven una partida de cartes entre amics i es posaven al dia de les novetats d on sortia la informació diaris no n hi havia pero sí traginers que anaven de pas o que feien nit i abans o després recalaven a la taverna a fer un mas uns venien de barcelona d altres de la banda de sitges i vilanova -que hi ha de nou -era la pregunta obligada i els traginers satisfets de veure que tenien audiencia deixaven anar la liengua sobretot si els hi ajudaven convidant-ios a fer un gotet les notícies abans com ara gairebé mai no eren bones als darrers temps a la costa hi sovintejava la presencia de pirates barbarescos a la boca del l10bregat hi anaven a carregar aigua del riu amb tanta freqüencia que la gent de i hospitalet havia batejat i indret amb el malnom de can tunis ningú no gosava acostar-s hi més alarmants eren les notícies que venien del garraf de tant en tant els pirates amagaven una fragata a la cala que per aquest motiu era coneguda com a cala morisca amb la intenció d atacar per sorprearria

[close]

p. 11

sa els vaixells mercants que passaven prop de la costa pero de vegades no en tenien prou amb aixo desembarcaven s enfilaven muntanya amunt i preparaven emboscades per sorprendre els viatgers que passaven pel camí ral de valencia el camí era de tragina és a dir que només hi podien passar persones o animals en fila índia no hi havia gaire escapatories ni espai per maniobrar lúnica defensa que tenien els traginers consistia a congregar-se i passar les costes en colla com més fossin i més ben armats millor només el nombre i la ferralla dissuadien els pirates d intentar un atac del qual en podrien sortir malparats aixo explica que castelldefels essent un ilogarret petit i disseminat tingués en canvi un hostal gran els traginers s hi aplegaven i hi feien nit per sortir tots junts de bon matí cap a les costes o bé hi arribaven també en colla al capvespre quan venien de tornada era hostal taverna i carnisseria tot en un mateix edificio també s hi reunien els jurats per parlar deis afers del comú aquelles histories de pirates inquietaven la pagesia -un dia o altre vindran a prendre ns les col lites -remugava un -si només fossin les collites -s alarmava un altre -per que ho dius aixo -pregunteu-ho al traginer no us n estigueu i el traginer sentint-se important i1.lustrava la concurrencia -sovint no en tenen prou amb robar queviures i object~s de valor s emporten les persones homes dones i criatures només deixen els vells i els baldats un cop a tunísia en demanen rescat o els venen com a esclaus -aixo és terrible -1 tant si ho és -afegia el traginer també ho és el que fem nosaltres amb ells qua n n arrepleguem algun res de rescat agaleres -s ho han buscat.

[close]

p. 12

-certament pero diuen que la culpa de tot plegat és nostra -nostra aquesta sí que és bona que els hem fet nosaltres -nosaltres potser no res pero a alguns d ells els van perseguir i els van fer fora de casa seva i del país pel fet de ser sarra ins ho van perdre tot menys la rabia aquesta rabia i la miseria són les que els empenyen cap aquí -1 ens ho volen fer pagar no hem fet cap mal no és justo -explica is-ho la gent tornava cap a casa amb una certa preocupació de nit asseguraven bé portes i finestres pero ben mirat eren més vulnerables de dia quan tot era obert quan els homes sortien al camp o menaven el bestiar apasturar als turons a més es deia que els pirates sempre atacaven amb claror de dia calia fer alguna cosa si no volien tenir un disgust o patir un dany irreparable el taverner va ser i encarregat de fer córrer la veu -diuen els jurats que el proper diumenge sortint de missa farem consell que hi vagi tothom en climent savall el batlle ja ho sap i hi esta d acord -de que va la reunió aquest cop -parlarem de pirates -home ja era hora -au no rondinis i no hi faltis -no hi faltaré el diumenge en sortir de missa uns quants ve ins es van aplegar al cementiri que era a tocar del temple el més vell deis jurats en pere saltó de cal tiesso va comen ar prenent la paraula:

[close]

p. 13

-suposo que tots esteu al corrent de les notícies sobre dese mbarcaments pirates n hi ha hagut a la boca del l1obregat vora sitges i sobretot al camí ral prop de vallcarca es parla fins i tot de morts i ferits hi hem de fer alguna cosa -prenguem les armes -va dir el vell vinader -de res no serviran si no estem organitzats -va apuntar en gabriel folcher de cal queco 1 veient que tothom callava es va animar i va afegir -vivim en masos dispersos treballem al camp o menem bestiar uns per la plana altres pels turons hi ha qui té terra a la sentiu i qui arriba fins a la vallbona a tocar de la cala ginesta mentre que d altres surten a pescar tots ben escampats 1un home sol encara que porti un arma que pot aconseguir -doncs que vols que fem amagar el cap sota l ala i esperar que ens caiguin a sobre -s indignava el jove antoni valls de ca la seca -no -va continuar dient en gabriel folcher penso que hauríem d organitzar un sometent i posar vigilancia a les velles torres de guaita per tal de veure venir els vaixells pirates i avisar amb temps m han dit que a d altres 1i0cs ja ho estan fent en gabriel savall de can tivalla que era el batlle volía més detalls -com es fa aixó sembla que en sapigues alguna cosa en gabriel folcher va mostrar que sí que en sabia alguna cosa -ens apleguem tots els homes valids i fem un jurament que en cas d alarma deixarem el que estiguem fent i tots hi correrem establirem torns de guardia a les dues torres de guaita la torre que en diem moruna i la del costat de i església de santa maria aplegarem ilenya a la torre moruna el guaita de la torre moruna és el que estara més ben situat per albirar embarcacions que s acostin quan en vegi alguna tot seguit encendra el foc el guaita de la torre de santa maria en veure el fum correra a i església i tocara la campana un toc liarg i fort en

[close]

p. 14

direm el toe de sometent -ja ho veig -va dir en guíllem vidal quan sentim la campana correrem tots amb la família muntanya amunt -aquesta és una manera de sortir del pas pero em sembla que no és la veritable solució -va respondre en gabriel folcher sí fugim ens salvarem pero ho perdrem tot ja que ens podran prendre allo que els plagui sense trobar cap resistencia els haura anat tan bé i els haura estat tan facil que tornaran una vegada i una altra i al final morirem de fam -vejam gabriel que proposes -volía saber en n antoni valls de can valls de la muntanyeta que era el pare de i altre antoni valls -un cop sentim la campana ens hem d aplegar tots anar a trabar els pirates i plantar-los cara un bon esglai és rúnica manera que no tornin es va moure un petit aldarull -ets molt valent tu s ha de notar que has estat soldat -aviat esta dit aixo de plantar cara -que vols que ens matín a tots -apa home no ho dius seriosament aixol -que no veus que van ben armats i estan avesats a liuitar en gabriel folcher demanava calma alc;ant la ma quan tothom es va haver esbravat va continuar -mireu hem sentit parlar d atacs a viatgers al camí ral sí pero eren persones que anaven soles o en grups molt petits quantes vegades han assaltat els traginers -silenci cap per que perque van en colla els pirates assalten gent indefensa pero s hi miren molt abans d enfrontar-se a una colla d homes armats elis volen botí no complicacions van a allo facil si els plantem cara els esgarriarem i intent i a partir d aleshores s ho pensaran dos cops abans de tornar en climent savall el batlle li va fer costat -potser sí que hi ha alguna cosa certa en aixo que diu en gabriel.

[close]

p. 15

l el vell vinader -hem de fer un escarment -home vinader-el va tallar en joan vedell gendre de n antoni valls de can valls de la muntanyeta em sorpren que parleu així vós que sou el més gran de la colla que no ho veieu que no esteu per córrer i fer batalles -jo ja no puc córrer gaire -féu en vinader pero a casa hi tinc un pedernal que dispara bales de plom aquelles sí que corren més que el vent corren ei i quan engego un tret fot un soroll que espanta encara més que les bales en pere saltó va aixecar la ma per demanar la paraula -em sembla bé la idea de posar guaites a les torres i de tocar la -1

[close]

Comments

no comments yet