Castelldefels i la Mar

 

Embed or link this publication

Description

Llibre que recull la vinculació de Castelldefels amb la mar. Castelldefels i la mar. Hi ha circumstàncies en la vida dels pobles que marquen considerablement la seva gent: la pràctica d'activitats que un dia foren un dels seus principals mitjans de subsis

Popular Pages


p. 1

castelldefels i la mar josep campmany

[close]

p. 2

castelldefels i la mar

[close]

p. 3

josep campmany castelldefels i la mar castelldefels 1998

[close]

p. 4

primera edició desembre 1998 © 1998 per aquesta edició ajuntament de castelldefels regidoria de cultura © 1998 revista mar i muntanya © 1998 josep campmany dipòsit legal b 50.921-1998 fotocomposició i impressió altés s.l cobalt 160 08907 l hospitalet de llobregat la reproducció total o parcial d aquesta obra per qualsevol procediment compresos la reprografia i el tractament informàtic com també la distribució d exemplars mitjançant lloguer o préstec queden rigorosament prohibides sense l autorització escrita dels titulars del «copyright» i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei

[close]

p. 5

a josep soler i vidal i magdalena vinyes

[close]

p. 6

castelldefels i la mar la primera informació que tenim de presència d éssers humans en el que avui és el terme municipal de castelldefels va ser trobada a la cova fumada i eren restes molt probablement del paleolític mitjà 100.000 30.000 ac també s han trobat restes de l edat de bronze d un col·lectiu que va viure a l entorn de l actual can baixeres a partir d aquí comencem a tenir molta informació dels diferents pobles i cultures que han estat presents en el nostre terme municipal així trobem testimonis força importants dels ibers dels romans i el procés de romanització també del romànic del castelldefels feudal de l edat moderna fins als nostres dies en tots aquests períodes històrics hi ha un element comú i aquest òbviament és el mar castelldefels i la mar de josep campmany ens permet recuperar a través d una lectura que ens resultarà molt amena un passat que en bona mesura ha determinat el nostre present i ens permetrà conèixer una mica millor la nostra ciutat agustín marina pérez alcalde

[close]

p. 7

10 josep campmany castelldefels i la mar diu l historiador francès pierre vilar que el valor de la història com a ciència social és la capacitat que té per estudiar i explicar el passat que ens permet entendre el present i que fruit d entendre aquest present ens permet intuir possibles camins o tendències per avançar cap al futur conèixer el passat per comprendre i estimar molt més el que és castelldefels avui i tenir elements que ens permetin pensar en un castelldefels de demà aquest és l objectiu principal de la nova col·lecció que iniciem amb la publicació de castelldefels i la mar l edició d aquesta col·lecció està adreçada especialment als nous ciutadans que els darrers anys han vingut a viure a la ciutat però ben segur que també interessarà als castelldefelencs i castelldefelenques de soca-rel podreu comprovar que el llibre de josep campmany és un treball tan interessant com amè i suggerent que ens farà veure la ciutat amb uns altres ulls i que ens permetrà fer-la molt més nostra voldríem agrair molt especialment a l autor la tasca realitzada així com a la revista de la parròquia de santa maria mar i muntanya les facilitats que ens ha donat per a la publicació d aquest llibre santiago garcia león regidor de cultura i joventut

[close]

p. 8

castelldefels i la mar 11 preÀmbul el sentit d aquestes ratlles preliminars és explicar la gènesi del llibre que el lector té ara a les mans es fa necessari aquest preàmbul car el material que configura el llibre no havia nascut amb voluntat de sortir junt i plegat d aquesta forma abans de començar a caminar per les pàgines que vindran convé saber com va ser traçat el camí que se seguirà dissenyat originàriament per a ser fet a poc a poc en moltes etapes l amic josep campmany col·laborador de la publicació mar i muntanya va fer-nos a mans l abril del 1998 un conjunt de gairebé uns quaranta articles sobre la relació entre castelldefels i la mar el treball ens va encuriosir tot just vam veure el títol no sospitàvem que la vessant marítima del nom de la nostra revista parroquial donés per a tant en cap moment però vam pensar que l autor hagués fet un gra massa de la qüestió que proposava efectivament els originals tramesos van aconseguir sorprendre ns gratament la lectura la vam fer sense pauses sense poder deixar-la un moment després vindria la relectura amb més calma la qualitat de la investigació era palesa i el primer pensament que ens va voltar pel cap era d una certa urgència per difondre els coneixements que campmany ens oferia no s havia de fer esperar ningú perquè gaudís del valuós treball l aparició mensual de mar i muntanya no feia possible una difusió ràpida del manuscrit ja que la seva extensió i riquesa ens ultrapassava d altra banda l escrit tot i estar destinat a una edició formada per lliuraments successius tenia prou entitat i consistència per a ser publicat com a llibre sense pensar-nos-ho massa vam anar a parar a l ajuntament la regidoria de cultura

[close]

p. 9

12 josep campmany en va examinar una còpia de la feina feta per l escriptor i tot donant-nos la raó decidí que el poble s havia de beneficiar d aquest preciós castelldefels i la mar uns articles que de tant madurs com van néixer esdevingueren llibre abans de desfilar un rere l altre pel que hauria estat una processó de més de tres anys ens hem estalviat aquest temps massa temps sens dubte i com havia de ser us presentem amb goig un llibre on hi ha tot seguint la relació de castelldefels amb la mediterrània una aportació molt important al coneixement de la nostra història dit això ja podeu començar a deambular ràpid si voleu pels capítols que ens proposa josep campmany i guillot si us voleu aturar sovint ja sabeu que també ho podreu fer que tingueu bona singladura javier clemente hernández revista mar i muntanya

[close]

p. 10

castelldefels i la mar 13 prÒleg hi ha fets circumstàncies en la vida dels pobles que marquen considerablement la seva gent la pràctica d activitats que un dia foren un dels seus principals mitjans de subsistència i que avui dia encara ho són de manera viva però no tan vigorosa com en temps passats altres activitats però han passat a les prestatgeries de l oblit perquè la seva pràctica no ha tingut continuïtat un fenomen d aquesta mena el podem situar a castelldefels de barcelona s havia dit sempre que vivia d esquena al mar perquè la seva gent no en gaudia perquè el mar era brut i no gens acollidor avui però es diu amb grandiloqüència que la capital de catalunya viu de cara al mar perquè només de tant en tant els barcelonins van al port a la platja a les terrasses de la façana marítima i s hi estan És una manera ben curiosa de dir que viuen de cara al mar però ben allunyada de la realitat el cas de castelldefels el podríem comparar salvant les distàncies amb el de barcelona en la llarga història del poble el mar ha estat font de vida però també de preocupació la gent de castelldefels no perdia mai de vista el mar perquè d aquí li venia la sort o la desgràcia la costa era el lloc per on entraven molts productes necessaris per al desenvolupament normal de la població i d on en sortien en un comerç de productes agrícoles i miners era alhora el rebost de proteïnes en forma de pesca que abastava el mercat no solament local sinó el de tota la contrada activitat econòmica que hi tenia una gran importància evidentment tal com ens diu l autor en el capítol 8 no es feia amb grans vaixells d altura sinó amb petites embarcacions de cabotatge una prova documental la tenim en la troballa d una petita nau de la baixa edat mitjana que es va descobrir quan es va fer el canal de rem olímpic però la costa era també i alhora motiu de pors.

[close]

p. 11

14 josep campmany hem de pensar que la presència a les nostres costes de pirates barbarescos i de vegades del nostre territori mateix feia que les nostres gents visquessin constantment esporuguides totes aquestes vivències i moltes d altres que va arribar a viure el migrat nombre de castelldefelencs d èpoques passades passaran davant nostre mitjançant el relat d uns episodis ja oblidats però que gràcies a la investigació del nostre amic josep campmany avui se ns ofereixen en forma de llibre per tal que ens hi sentim identificats i els mirem com a propis perquè no hi ha res més lleig ni contranatural que viure en un territori i no involucrar-s hi no sentir-se n propietat comptat i debatut no estimar-lo el llibre que teniu a les mans és doncs un producte molt especial ha estat fet mitjançant el recull de diversos elements documentals publicats o inèdits però sempre vivaços a l hora d explicar les arrels històriques d aquesta comunitat avui dia molt atrafegada per diversos interessos i per les presses trepidants amb les quals la vida moderna ens castiga tot amb tot deixeu-vos portar pel relat àgil de l autor i us podem assegurar que en sortireu abundosament gratificats manel alonso figueres historiador

[close]

p. 12

castelldefels i la mar 15 1 una platja famosa en aquest llibre que ara comença pretenem descriure encara que només sigui amb breus pinzellades les diverses notícies i ressons que al llarg de la història ha deixat la intensa relació entre la mar i els homes i dones que han poblat aquest petit racó de terra que avui es coneix com castelldefels molta gent té encara una imatge de la localitat abans de la revolució del turisme com una comunitat girada de cara a la terra pagesívola o pastoril però en tot cas vivint d esquena al mar per a alguns la història marítima de castelldefels comença quan el poble s obre al turisme quan propis i estranys comencen a utilitzar les platges per estiuejar reposar banyar-s hi o relacionar-se vista general de la platja de castelldefels i la resta del delta del llobregat des de les costes de garraf observeu com la plaja s endinsa a la mar a mà dreta tot formant el delta del llobregat fotografia arxiu municipal de castelldefels a-1/16

[close]

p. 13

16 josep campmany cap allà als anys trenta fins i tot hi ha qui creu que en aquest racó del delta del llobregat no hi va passar mai res gaire digne d importància que la gent es limitava a fer la seva vida sense participar en cap de les experiències col·lectives que acaben forjant l ànima de les nacions certament cal aclarir que la magnífica platja que avui caracteritza el municipi de castelldefels és relativament recent la zona costanera que avui dóna prestigi i riquesa a la ciutat era només fa un segle plena de maresmes aiguamolls i innombrables mosquits portadors de febre groga que feien del poble un lloc apartat arraconat entre el fragós garraf i la costa insalubre potser per això sí que en les darreres dècades del segle passat la imatge que més s ajusta al poble és la d un llogarret petit i insalubre que passa per la història sense pena ni glòria però abans no havia estat així des de la llunyana època dels ibers fins a la recent guerra del francès contra les tropes napoleòniques la mar ha estat un element de primer ordre en la història vital dels homes i dones de castelldefels la nostra intenció en aquesta sèrie de capítols que ara comencen és precisament presentar i divulgar de forma amena que ho aconseguim dependrà de la indulgència del lector la intensíssima i secular relació que ha lligat des de fa milers d anys els habitants de castelldefels amb la platja i la mar una relació de vegades d amor de vegades d odi però que en tot cas ha estat ininterrompuda des de les més llunyanes èpoques històriques.

[close]

p. 14

castelldefels i la mar 17 2 la costa de castelldefels en l antiguitat fa uns segles la platja de castelldefels no existia era un conjunt de maresmes i aiguamolls més antigament encara era mar obert segons els geòlegs fa milers d anys el nivell de la mar estava a uns 20 metres per sota de l actual.1 aproximadament fa uns 2500 anys pujà fins on és ara de manera que a l època dels ibers i romans la línia de costa passava prop de l actual carretera c-245 just vorejant les muntanyes de castelldefels en aquella època tota aquesta costa formava un port natural apte perquè les naus romanes hi atraquessin i comerciessin amb els habitants d aquestes terres hom exportava productes agrícoles bàsicament vi que es produïen a les viles de castelldefels turó del castell gavà can valls del racó rectoria de sant pere o viladecans santa maria de sales i que s envasaven en àmfores fabricades a la pròspera localitat de sant boi de llobregat o al forn d àmfores de gavà.2 també s exportaven minerals de les muntanyes plom i argent de sant climent ferro de gavà o productes de construcció fabricats amb les argiles del pla teules per exemple alguns d aquells vaixells s enfonsaren o deixaren llur càrrega escampada al fons de la mar els arqueòlegs han localitzar fins a nou d aquests jaciments amb un total de com a mínim 7 naus enfonsades amb carregaments d àmfores teules plom i ferro.3 a m marquÈs les formacions quaternàries del delta del llobregat barcelona 1984 p izquierdo el terme d eramprunyà de la baixa romanitat al feudalisme una revisió crítica «miscel·lània d homenatge a jaume codina» el prat 1994 p 280 3 p izquierdo l ancoratge de les sorres sota el delta del llobregat dins l economia antiga tesi de llicenciatura universitat de barcelona 1987 1 2

[close]

p. 15

18 josep campmany dos d ells estan dins o molt a prop del terme municipal de castelldefels els jaciments v i el vii el v està molt a prop del camí ral arran de la partió amb gavà s hi han trobat moltes restes disperses de ceràmica àmfores la qual cosa fa pensar que hi hagué un embarcador en les proximitats davant del puig de castelldefels en el tràfec de la càrrega i descàrrega dels vaixells les restes haurien caigut al mar al jaciment vii situat al sud del camí ral entre la riera dels canyars i el terme de castelldefels hi ha restes de fusta que corresponen a un vaixell de grans dimensions carregat de material de construcció teules i blocs de ceràmica el comerç marítim doncs era una activitat molt important d aquesta zona en l època romana a través d ell les elits locals adquirien matèries transformades i objectes de luxe mentre que exportaven el vi i els productes que la terra generosa produïa localització esquemàtica dels jaciments ibèrics i romans de la muntanya així com de les restes arqueològiques marítimes de les sorres al delta occidental del llobregat les restes de les sorres semblen correspondre a un extens port o embarcador on es carregaven els productes procedents dels enclavaments agrícoles miners o comercials muntanyencs il·lustració manllevada de pere izquierdo l ancoratge antic de les sorres aportacions a la història econòmica de la costa del llobregat «fonaments prehistòria i món antic als països catalans» núm 8 [1992 p 55

[close]

Comments

no comments yet