MBVol26n3

 

Embed or link this publication

Description

Revista de la Reial acadèmia de medicina de les Illes Balears (www.medicinabalear.org)

Popular Pages


p. 1

volum 26 · núm.3 setembre desembre 2011 publicació de la reial acadèmia de medicina de les illes balears http www.ramib.org http www.medicinabalear.org sumari editorial l impacte esperat de la inclusió de la revista medicina balear a la biblioteca digital de les illes balears 5-9 miquel pastor originals un test de fish multicolor fluorescència per hibridació in situ d orina miccional una eina per la monitorització de les recidives dels pacients amb antecedents de carcinoma no múscul-invasiu de cèl·lules urotelials un estudi prospectiu 10-19 ana b galván marta salido espinet blanca josé placer lara pijuán núria juanpere josep lloreta francesc solé antoni gelabert terapias minimamente invasivas en el tratamiento de cancer de prostata ultrasonidos de alta intensidad hifu 20-29 m fernández arjona epidemiología de la parada cardiaca extrahospitalaria en la comunidad autónoma de las islas baleares en el año 2009 30-40 mª isabel ceniceros rozalén lorenzo socías crespí diversidad genética en pacientes embarazadas seropositivas para el vih-1 en la comunidad balear 41-45 c santos mª d bea v candia c vidal articles especials estudio de la satisfacción del paciente hospitalizado en los hospitales públicos de las illes balears 46-54 o sans tous j m vicens gómez a bosch fitzner j llobera cànaves m gayolà zahm m seguí galván j mateu sbert imatge diagnÒstica mujer con tumor facial 55-56 j gutiérrez de la peña c marqués cardell llibres tratado de medicina legal y ciencias forenses tomo1 derecho sanitario y medicina legal del trabajo de santiago delgado bueno teófila vicente-herrero y fernando bandrés moya coords 57 mª victoria ramirez iñiguez de la torre malalties emergents a cura de màrius foz i sala i francesc gonzàlez i sastre 58 j march noguera normas de publicaciÓn 59-60 issn 1579 5853

[close]

p. 2



[close]

p. 3

w w w medicinabalear o r g publicació quatrimestral de la reial acadèmia de medicina de les illes balears director macià tomàs salvà consell editorial redactor en cap coordinadors de secció vocals josé l olea vallejo joan march noguera revistes i llibres a arturo lópez gonzález avaluació d originals ferran tolosa cabani marta couce matovelle joan buades reinés miquel a limón pons mª teófila vicente-herrero virgili páez cervi consell científic mª josé anadón baselga universidad complutense de madrid miquel capó martí universidad complutense de madrid antonio coca payeras universitat de barcelona leopoldo forner navarro universitat de valència alexandre garcía-mas universitat de les illes balears antoni gelabert mas universitat autònoma de barcelona federico hawkins carranza universidad complutense de madrid gabriel martí amengual universitat de barcelona rosa pulgar encinas universidad de granada ciril rozman universitat de barcelona amb el patrocini de i la col·laboració de revista inscrita en el Índice médico español dialnet latindex catálogo i doaj edita reial acadèmia de medicina de les illes balears campaner 4 baixos 07003 palma de mallorca tel 971 72 12 30 email info@ramib.org pàgina web http www.ramib.org junta directiva de la reial acadèmia de medicina de les illes balears president vicepresident secretari general vicesecretari tresorer bibliotecari imprimeix estudi trama tel 971 51 05 98 www.estuditrama.com david@estuditrama.com dipòsit legal pm 486 95 issn 1579 5853 bartolomé anguera sansó josep miró nicolau pere riutord sbert josep f forteza albertí juana mª sureda trujillo macià tomàs salvà

[close]

p. 4

acadèmics d honor 2003 excm sr santiago grisolia garcía premi príncep d astúries 2007 excm sr ciril rozman premi jaime i acadèmics numeraris m.i sr miguel munar qués m.i sra juana mª román piñana m.i sr josé tomás monserrat m.i sr guillermo mateu mateu m.i sr arnaldo casellas bernat m.i sr josé miró nicolau m.i sr feliciano fuster jaume excm sr bartolomé anguera sansó m.i sr bartolomé nadal moncadas m.i sr alfonso ballesteros fernández m.i sr francesc bujosa homar m.i sr ferran tolosa cabani m.i sr macià tomàs salvà m.i sr alvaro agustí garcía-navarro m.i sra juana mª sureda trujillo m.i sr juan buades reinés m.i sr josé l olea vallejo m.i sr pere riutord sbert m.i sr joan besalduch vidal m.i sr fèlix grases freixedas m.i sr antonio cañellas trobat m.i sra marta couce matovelle m.i sr josep f forteza albertí protectors de la reial acadèmia conselleria de salut i consum del govern de les illes balears banca march grupo serra col·legi de metges de les illes balears asisa oxidoc benefactors de la reial acadèmia d manuel cifré ramos consell de mallorca patrocinadors de la reial acadèmia clinica rotger fundación mapfre médicos rosselló tirme usp clínica palmaplanas

[close]

p. 5

medicina balear vol.26 núm 3 2011 journal summary editorial the expected impact of the inclusion of medicina balear into the digital library of the balearic islands 5-9 miquel pastor original articles a fluorescence multicolor in situ hybridization fish test in micturition urine a supporting tool in the follow-up of patients with history of urotelial cell carcinoma without muscle invasion a prospective study 10-19 ana b galván marta salido espinet blanca josé placer pijuan lara juanpere núria lloreta josep francesc solé antoni gelabert-mas minimal invasive therapies in the treatment of prostatic cancer high intensity focus ultrasounds hifu 20-29 m fernández arjona epidemiology of out-of-hospital cardiac arrest in the balearic islands during 2009 30-40 m.i ceniceros rozalén l socías crespí genetic diversity of hiv-1 subtypes in pregnant women in the balearic community 41-45 c santos m d bea v candia c vidal special articles study of the hospitalized patient satisfaction level in the balearic public health net 46-54 o sans tous j.m vicens gómez a bosch fitzner j llobera cànaves m gayolà zahm m seguí galván j mateu sbert diagnostic image woman with facial tumor 55-56 j gutiérrez de la peña books tratado de medicina legal y ciencias forenses tomo1 derecho sanitario y medicina legal del trabajo by santiago delgado bueno teófila vicente-herrero y fernando bandrés moya coords 57 m v ramírez iñiguez de la torre malalties emergents by màrius foz i sala i francesc gonzàlez i sastre 58 joan march noguera information for authors 59-60 3

[close]

p. 6



[close]

p. 7

medicina balear 2011 26 3 5-9 editorial l impacte esperat de la inclusió de la revista medicina balear a la biblioteca digital de les illes balears miquel pastor director del servei de biblioteca i documentació universitat de les illes balears aquest projecte de la uib s insereix dins les iniciatives a favor de l accés el 30 de setembre de obert open access que 2011 la reial acadèmia de des de finals del segle xx medicina de les illes persegueixen que les noves balears i la uib van signar tic s facilitin al màxim un conveni de col·laboral accés universal i gratuït a ció per incorporar la revisla informació científica que ta medicina balear a la generen les institucions biblioteca digital de les 1 la universitàries i els centres illes balears bidib d investigació per tal que revista medicina balear això contribueixi a facilides de l any 2005 ja s etar l avenç de la ciència i la dita en format digital i és creació de nous coneixeaccessible des de la web de la rectora de la uib i el president de la reial 2 però s espera ments l acadèmia acadèmia després de signar el conveni aquestes iniciatives sorque la seva inclusió a la geixen com a reacció bidib li aportarà nombrosos avantatges en el sentit de millorar la visibilitat i davant els models comercials imposats per les grans accessibilitat dels articles i paral·lelament el seu editorials científiques i es manifesten a través de impacte i que en garantirà la perdurabilitat i conser diverses declaracions i iniciatives vació a llarg termini la budapest open acces iniciative boai promoguda per l open society institute de george soros en aquest article tractarem d explicar d una manera senzilla com un repositori d accés obert com la impulsà al 2002 una declaració adreçada a editors bidib potencia la visibilitat l impacte i la perdurabi editorials bibliotecaris i investigadors a favor de la edició de revistes en accés obert.5 litat de les publicacions que inclou posteriorment se succeeixen altres declaracions a els repositoris d accés obert favor de l accés obert berlin 2003 bethseda 2003 washington 2004 que obtenen el recolzala bidib és el repositori institucional de la uib que ment per part de prestigioses institucions científiques té com objectiu incorporar el màxim de continguts digitals de caràcter científic o erudit generats a les l ideari del moviment d accés obert queda plasmat illes balears i oferir-los en accés obert a través a la declaració de budapest de 2002 d internet a tota la comunitat científica i al públic en general.3 l accés obert implica que el lector d una publicació actualment ofereix accés a 42 col·leccions amb un científica la pugui llegir descarregar copiar distritotal de 20.537 documents i 634.294 pàgines entre buir imprimir cercar o enllaçar el text complet dels manuscrits llibres volums i articles de publicacions seus articles indexar-los passar-los com a dades a periòdiques premsa i cartografia que es van incre software o usar-los per qualsevol altre propòsit legal mentant de forma continuada i es troba en el lloc nº sense altres barreres l autor conserva els seus drets 15 d entre les 108 biblioteques digitals espanyoles d autor gairebé integres i pot publicar el material a registrades per roar registry of open access través d altres editors convencionals repositories 4 introducció issn 1579-5853 5

[close]

p. 8

medicina balear vol.26 núm 3 2011 editorial la visibilitat i l accessibilitat de les publicacions incloses en repositoris en accés obert els fenòmens descrits com acceleració de la ciència o explosió de la informació fan que sigui cada cop més important que els resultats de la investigació arribin més aviat i siguin més visibles i fàcils de trobar com diu ruth Íñigo el factor clau que més poderosament ha contribuït a l increment de l activitat científica col·laborativa ha estat sens dubte el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació la comunicació entre investigadors passa a ocupar un paper central tant en el desenvolupament de la pràctica científica com en la difusiódels resultats de la recerca per això des de l àmbit científic es desenvolupen nous entorns de treball que aprofiten les potencialitats de les xarxes de comunicacions per tal d aconseguir un intercanvi d informació dades documents imatges més extens i ràpid 6 amb les actuals tecnologies la interacció directa d autor a lector es pot donar gràcies a la possibilitat de l autor de publicar i difondre una obra a través de la seva pròpia web en aquesta cadena de dues úniques baules el lector pot assumir al mateix temps la funció de revisor enviant les seves impressions o esmenes a l autor no obstant davant l extraordinari volum global de la producció científica aquest model presenta problemes d una banda l accessibilitat i la visibilitat immediata de l obra no semblen quedar suficientment garantides si aquesta no es dota de mecanismes per ser localitzada pels especialistes els repositoris en accés obert com la bidib doten als articles d una major accessibilitat i visibilitat ja que la seva consulta està exempta de restriccions estudis recents com el de antelman7 mostren que els treballs accessibles de forma gratuïta dins repositoris d accés obert obtenen un factor d impacte més alt en diferents disciplines a mesura que existeix una massa crítica de informació accessible gratuïtament es rebaixa el llindar de l esforç que els lectors estan disposats a fer per tal de recuperar documents que presenten algun tipus de barrera per accedir google i altres buscadors a lnternet també afavoreixen l accés obert ja que no només indexen els arxius accessibles de forma gratuïta sinó que quan el resultat de la cerca retorna tant e-prints gratuïts com enlla6 ços al text complet previ pagament a través d editors comercials són els arxius oberts els que apareixen ordenats en primer lloc però s ha de tenir en compte que la matèria obscura de l accés obert -els arxius publicats a pàgines personals és recuperen amb més dificultats que aquells emmagatzemats a repositoris gràcies a l ús del protocol oai-pmh protocol for metadata harvesting els continguts incorporats a la bidib tenen aquest plus de visibilitat perquè reben un tractament normalitzat que compleix els estàndards internacionals quant a normes i formats de digitalització i quant a descripció amb sistemes de metadades dublin core i incorpora els protocols d interoperabilitat oai open arxives iniciative i pmh protocol for metadata harvesting 8 la bidib funciona sobre la plataforma de software greenstone digital library desenvolupada pel departament d informàtica de la universitat de waikako de nova zelanda.9 gràcies a les seves característiques pot funcionar com una gran base de dades d articles i documents que poden ser cercats per diversos camps de metadades autor títol tema data o fins i tot per paraules clau en el text complet del document aquestes cerques a tota la biblioteca donen visibilitat als seus continguts ja que sense saber que un contingut existeix concretament podem trobar-lo si tracta del tema que ens interessa aquesta plataforma possibilita també que la bidib estigui estructurada en microsites que permeten fer un tractament singular de cada col·lecció que inclou i dotar-la d una personalitat pròpia que la distingeix del conjunt i s adapta a les seves característiques així la revista medicina balear a l hora que s integra en un gran conjunt de informació disposarà del seu propi microportal que la mantindrà com una unitat bibliogràfica i permetrà que pugui ser fullejada i explorada número per número i article per article augment de la difusió i l impacte gràcies al harvesting un altre gran avantatge de l allotjament d una publicació científica en un repositori institucional amb les capacitats i característiques de la bidib que compleix el protocol oai-pmh és que queda oberta al harvesting la recol·lecció de metadades per part d agregadors temàtics o territorials que ofereixen al públic la possibilitat de cercar a l hora en múltiples biblioteques digitals des d un únic entorn de cerca.

[close]

p. 9

medicina balear vol.26 núm 3 2011 editorial si bé oai-pmh open archives initiative protocol for metadata harvesting no és ben bé un protocol de cerca els sistemes construïts al seu entorn produeixen com a resultat la formació de catàlegs col·lectius virtuals es tracta d un sistema en el qual una de les parts actua com a recol·lector de les metadades i configura un repositori comú amb una mateixa interfície de cerca i recuperació de la informació mentre que els repositoris individuals actuen com a bases de dades obertes als recol·lectors la comunicació entre el recol·lector i els repositoris individuals es realitza mitjançant peticions oai pmh que es transmeten a través de http i es retornen com a conjunts de bytes en xml l objectiu de les peticions oai consisteix en que el recol·lector o proveïdor de serveis obtingui les metadades que ofereixen els repositoris proveïdor de dades indivi-duals el resultat és que el recol·lector pot oferir les metadades recol·lectades a través d una interfície interrogable que permet a l usuari final accedir des d un únic punt a totes les metadades recol·lectades sense haver de saber o conèixer la ubicació de cadascun dels repositoris que són l origen de la informació el compliment del protocol oai-pmh i de la directiva driver ,10 així com el registre al registry of open acces repositories roar 11 fa possible que la bdib i els documents que conté siguin visibles a grans plataformes científiques com ara recolecta 12 l agregador del ministeri d educació i cultura per les biblioteques digitals espanyoles de caràcter científic i en poc temps podrà ser recol·lectada també per europeana 13 la biblioteca digital de la unió europea aquestes capacitats atorguen a les publicacions incloses un gran augment del seu impacte ja que arriben fàcilment a amplíssims cercles de difusió i passen a formar part de grans catàlegs col·lectius virtuals d abast mundial perdurabilitat i conservació a llarg termini finalment una altra funció important que garanteixen els repositoris institucionals en accés obert és la d assegurar la perdurabilitat i la conservació a llarg termini dels articles científics que queda garantida a la bidib gràcies a un protocol molt estricte de còpies de seguretat i a la participació en un pròxim futur en un programa de preservació col·lectiva en el marc del projecte medpaan14 en el qual col·laborarà amb les més importants biblioteques digitals de l àmbit mediterrani la unesco ha donat unes directrius per a la preservació del patrimoni digital directrices para la preservación del patrimonio digital15 que la defineix com el conjunt d estratègies processos i tècniques que donen resposta als problemes que planteja la conservació dels materials digitals i dels mitjans que s empren pel seu emmagatzematge i consulta que es deriven principalment de l obsolescència provocada per la ràpida renovació tecnològica i per la inestabilitat dels suports així mateix la preocupació internacional per la preservació digital es va concretar en el 2002 en la publicació del reference model for an open archival information system oais16 que determina els principals components funcionals que hauria d incloure un sistema d arxiu capaç de preservar materials digitals a llarg termini la preservació a llarg termini és garanteix mitjançant l aplicació de tècniques de replicació de la informació per redundància de sistemes d emmagatzematge tant en línia com fora de línia mecanismes eficients de control de la integritat a nivell de bits dels objectes emmagatzemats al repositori així mateix s assegura que totes les operacions crítiques que afecten a un objecte digital digital bloquegin o facin una còpia temporal de l objecte excepte quan l operació genera una nova versió de l objecte digital finalment es defineixen polítiques i procediments per a la migració d objectes digitals de forma programada per adaptar-los a nous formats o noves versions de les tecnologies que evitin la seva obsolescència aquestes operacions de migració permetran actualitzar la informació arxivada mitjançant la creació d un nou objecte que quedarà relacionat amb l objecte anterior mitjançant una relació de derivació conclusió a la vista del que hem exposat podem afirmar que la inclusió de la revista medicina balear dins la biblioteca digital de les illes balears suposarà una important millora quant a la visibilitat l impacte i la garantia de preservació a llarg termini dels articles que s hi han publicat i que s hi publicaran en el futur 7

[close]

p. 10

medicina balear vol.26 núm 3 2011 editorial notes 1 conveni de col·laboració entre la reial acadèmia de medicina de les illes balears i la universitat de les illes balears uib per dur a terme la creació de la col·lecció digital medicina [http www.uib.cat/es/lauib/connectats/convenis contentid=22 9831 2 medicina balear issn 1579-5853 [http www.medicinabalear.org 3 biblioteca digital de les illes balears [http ibdigital.uib.cat 4 registry of open access repositories [http roar.eprints.org/cgi/roar_search/advanced?location_countr y=es&software type order recordcount%2f-date 5 budapest open acces iniciative boai [http www.soros.org/openaccess/read 6 Íñigo ruth la recerca col·laborativa i la nova comunicació científica projecte de biblioteques universitàries maig 2005 [http upcommons.upc.edu/eprints/bitstream/2117/2195/1/comunicacio_cientifica.pdf 7 antelman kristin do open access articles have a greater research impact college research libraries news any 2004 vol 65 n.5 pp 372-382 [http www.socolar.com/man/newsupload/200726948375274.p df 8 the open archives initiative protocol for metadata harvesting [http www.openarchives.org/oai/openarchivesprotocol.html 9 greenstone digital library software [http www.greenstone.org 10 driver digital repository infrastructure vision for european research [http www.driver-repository.eu 11 registry of open acces repositories roar [http roar.eprints.org 12 recolecta recolector de ciencia abierta [http www.recolecta.net 13 europena [http www.europeana.eu 14 the mediterranean preservation and aggregation network medpaan [https docs.google.com/open?id=0b2w07hi2hkjhymyxyzaz yjctzjvjyy00ztyxltgzztmtywexodbjodqznwfl 15 división de la sociedad de la información organización de las naciones unidas para la educación la ciencia y la cultura directrices para la preservaciÓn del patrimonio digital [http unesdoc.unesco.org/images/0013/001300/130071s.pdf 16 consultative committee for space data systems ccsds reference model for an open archival information system oais washington dc 2002 [http public.ccsds.org/publications/archive/650x0b1.pdf bibliografia alamillo ignacio i cruellas marta el projecte iarxiu custòdia segura i preservació a llarg termini de documents electrònics lligall 26/2007 pp 263-300 antelman kristin do open access articles have a greater research impact college research libraries news any 2004 vol 65 n.5 pp 372-382 [http www.socolar.com/man/newsupload/200726948375274.p df barrueco josé-manuel i subirats-coll imma open archives initiative protocol for metadata harvesting oai-pmh descripción funciones y aplicación de un protocolo el profesional de la información any 2003 vol.12 n.2 pp 99-10 consultative committee for space data systems ccsds reference model for an open archival information system oais washington dc 2002 [http public.ccsds.org/publications/archive/650x0b1.pdf data dictionary for preservation metadata final report of the premis working group 2005 diccionario de datos premis de metadatos de preservación versión 2.0 [http www.loc.gov/standards/premis/premis_es.pdf digital repository infrastructure vision for european research directrices driver 2.0 directrices para proveedores de contenido exposición de recursos textuales con el protocolo oaipmh [noviembre 2008 [http www.driversupport.eu/documents/driver_2_0_guidelines_spanish.pdf ferreras fernández tránsito preservación digital en repositorios institucionales gredos trabajo de fin de máster universidad de salamanca facultad de traducciÓn y documentaciÓn máster en sistemas de información digital salamanca 2010 [http www.scribd.com/doc/52622371/3/interoperabilidad-recoleccion-difusion-y-accesibilidad guÉdon j c the `green and `gold roads to open access the case for mixing and matching serials review 2004 vol 30 nº 4 p 315-328 Íñigo ruth la recerca col·laborativa i la nova comunicació científica projecte de biblioteques universitàries maig 2005 [http upcommons.upc.edu/eprints/bitstream/2117/2195/1/comunicacio_cientifica.pdf jones r andrew t y maccoll j the institutional repository oxford chan-dos publishing 2006 millán josé antonio edición científica y difusión libre el profesional de la información vol 11 nº 5 septiembre-octubre 2002 pp.389-390 8

[close]

p. 11

medicina balear vol.26 núm 3 2011 editorial [http www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2002/septiembre/9.pdf organización de las naciones unidas para la educación la ciencia y la cultura división de la sociedad de la información directrices para la preservaciÓn del patrimonio digital [http unesdoc.unesco.org/ima ges/0013/001300/130071s.pdf working group 2 repository interoperability july 2011 version 1.0 the case for interoperability for open access repositories [http www.coarrepositories.org/files/coar_interoperability_briefing.pdf 9

[close]

p. 12

medicina balear 2011 26 3 10-19 original un test de fish multicolor fluorescència per hibridació in situ d orina miccional una eina per la monitorització de les recidives dels pacients amb antecedents de carcinoma no múscul-invasiu de cèl·lules uroterials un estudi prospectiu ana b galván1-2 marta salido1 espinet blanca1 josé placer3 lara pijuán4 núria juanpere4 josep lloreta4 francesc solé1 antoni gelabert5 1 laboratori de citogenètica molecular dpto d anatomia patològica hospital del mar parc de salut mar gretnhe-imim institut de recerca de l hospital del mar barcelona 2 departament de biologia cel·lular fisiologia i immunologia de la universitat autònoma de barcelona barcelona 3 servei d urologia hospital universitari vall d hebrón barcelona 4 servei d anatomia patològica hospital del mar imas imim institut de recerca de l hospital del mar barcelona espanya i departament de salut i ciències experimentals de la universitat pompeu fabra barcelona 5 servei i càtedra d urologia hospital del mar imas barcelona universitat autònoma de barcelona barcelona resum antecedents el carcinoma urotelial no múscul-invasiu de cèl·lules urotelials nmiucc té una alta tendència a recidivar i els pacients afectats han de ser controlats regularment per cistoscòpia procediment invasiu l objectiu d aquest estudi va ser comparar una fluorescència multicolor d hibridació in situ fish assaig uv amb el seguiment de rutina cistoscòpia i citologia en la vigilància dels pacients amb una història anterior nmiucc mètode una cohort no seleccionada de pacients sota vigilància per una història prèvia de nmiucc es van estudiar de forma prospectiva es varen realitzar un total de 248 exàmens en 223 pacients cada exploració consistí en l examen microscòpic citològic i fish de mostres d orina espontània i cistoscòpia es va determinar les xifres de la sensibilitat especificitat valor predictiu positiu vpp i negatiu vpn resultats la sensibilitat de fish i cistoscòpia no van ser significativament diferents 92,9 i 82,1 respectivament les especificitats del fish i cistoscòpia van ser 92,7 i 89,7 respectivament el vpp i vpn del fish van ser 53,5 i 97,2 mentre que els de la cistoscòpia van ser de 63,4 i 98,9 no es van trobar diferències estadísticament significatives entre aquestes dues proves en contrast la sensibilitat i l especificitat de la citologia van ser 14,3 i 99,5 respectivament conclusions donada la manca de diferències estadísticament significatives entre el fish i els resultats de la cistoscòpia es proposa que el fish podria ser un instrument de seguiment útil per a la supervisió dels pacients amb un historial previ de nmiucc paraules clau urovysion tm bufeta carcinoma de cèl·lules urotelials hibridació in situ fluorescent fish cistoscòpia citologia orina resumen antecedentes el carcinoma urotelial no músculo-invasivo de células uroteliales nmiucc tiene una alta tendencia a recidivar y los pacientes afectados deben ser controlados periódicamente por citoscopia procedimiento invasivo el objetivo de este estudio fue comparar una fluorescencia multicolor de hibridación in situ fish ensayo uv con el seguimiento de rutina citoscopia y citología en la vigilancia de los pacientes con historia anterior de nmiucc método una cohorte no seleccionada de pacientes bajo vigilancia por historia previa de nmiucc se estudiaron de forma prospectiva se realizaron un total de 248 exámenes en 223 pacientes cada exploración consistió en el examen microscópico y citológico y fish de muestras de orina espontaneas y cistoscopia se determinaron los valores de la sensibilidad especificidad valor predictivo positivo vpp y negativo vpn data de recepció 23-v-2010 data d acceptació 16-vii-2010 issn 1579-5853 10

[close]

p. 13

medicina balear vol.26 núm 3 2011 un test de fish multicolor fluorescéncia per hibridació in situ d orina miccional una eina per la monitorització de les recidives dels pacients amb antecedents de carcinoma no múscul-invasiu de cèl·lules uroterials un estudi prospectiu resultados la sensibilidad de fish y cistoscopia no fueron significativamente diferentes 92,9 y 82,1 respectivamente las especificidades del fish y de la cistoscopia fueron de 92,7 y 89,7 respectivamente el vpp y el vpn del fish fueron 53,5 y 97,2 mientras que los de la cistoscopia fueron de 63,4 y 98,9 no se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre estas dos pruebas en contraste la sensibilidad y la especificidad de la citología fueron de 14,3 y de 99,5 respectivamente conclusiones dada la falta de diferencias estadísticamente significativas entre el fish y los resultados de la cistoscopia se propone que el fish podría ser un instrumento de seguimiento útil para la supervisión de los pacientes con historia previa de nmiucc palabras clave urovysion tm vejiga carcinoma de células uroteliales hibridación in situ fluorescente fish cistoscopia citología orina summary introduction the urotelial cell carcinoma without muscle invasion nmiucc has a high recurrence rate and the patients affected have to be controlled regularly with cystoscopy invasive procedure the aim of this study was to compare a fluorescence multicolor in situ hybridization fish uv assay with routine follow up cystoscopy and cytology in patients with nmiucc methods a cohort of randomly selected patients with a previous history of nmiuc were studied prospectively a total of 248 examinations in 223 patients were performed each examination included a cytological microscopic examination and fish from spontaneously obtained urine samples and cystoscopy sensibility specificity predictive positive and negative values were recorded results the sensitivity for fish and cystoscopy were not significantly different 92,9 and 82,1 respectively the specificities for the fish and cystoscopy were 92,7 and 89,7 respectively the vpp and vpn for fish were 53,5 and 97,2 whereas the cystoscopy ones were 63,4 and 98,9 we did not find statistically significant differences between these two tests in contrast the sensibility and specificity for the cytology examination were 14,3 i 99,5 respectively conclusions given the lack of statistically significant differences between the results of fish and cystoscopy we suggest that fish could be useful in the follow-up of patients with history of nmiucc key words urovysion tm blader urothelial carcinoma fluorescent in situ hybridization fish cystoscopy cytology urine correspondencia antoni gelabert-mas servei i càtedra d urologia hospital del mar imas barcelona tel 034.93.248.32.31 fax 034.93.248.34.33 e-mail agelabert@hospitaldelmar.cat introducció el carcinoma de cèl·lules urotelials no múscul-invasiu nmiucc s associa amb una alta taxa de recurrència 60-85 i progressió a lesions d alt grau 1030 i per tant aquests pacients han de ser controlats regularment1 l estàndard per a la vigilància nmiucc és la cistoscòpia juntament amb la citologia urinària2 la cistoscòpia amb llum blanca segueix essent el principal mode de diagnòstic i seguiment de càncer de bufeta però el procediment és costós invasiu i causa ansietat i molèsties al pacient3 aquesta tècnica té una especificitat del 90 però el carcinoma in situ cis i les lesions planes així com lesions de vies superiors poden passar fàcilment desapercebudes sense diagnosticar4,5 11

[close]

p. 14

medicina balear vol.26 núm 3 2011 un test de fish multicolor fluorescéncia per hibridació in situ d orina miccional una eina per la monitorització de les recidives dels pacients amb antecedents de carcinoma no múscul-invasiu de cèl·lules uroterials un estudi prospectiu la citologia no és invasiva i ofereix una alta especificitat però té una baixa sensibilitat en el diagnòstic dels tumors papil·lars de baix grau la vigilància minuciosa és necessària per a la detecció precoç de la recurrència i la progressió i per tant nmiucc és una de les malalties més costoses per a la gestió6 per totes aquestes raons s han desenvolupat diversos assaigs no invasius per a la detecció de les recidives nmiucc7 el test uv és un assaig de fluorescència multicolor d hibridació in situ fish per detectar aberracions cromosòmiques associades amb el càncer de bufeta aneuploïdies dels cromosomes 3 7 i 17 i la pèrdua de 9p21 estudis previs han demostrat que el test uv té més sensibilitat que la citologia i una especificitat similar8-14 a més aquests paràmetres no es veuen afectats per condicions inflamatòries benignes infecció urinària hematúria i la teràpia endocavitària amb bacil de calmette-guérin15-17 l objectiu d aquest estudi va ser determinar el valor del test fish-uv en una cohort no seleccionada de pacients sota vigilància per nmiucc en un entorn clínic de rutina la qüestió principal a tractar va ser si el test fish de les mostres d orina havia igualat la mateixa capacitat que la cistoscòpia i la citologia juntes per a la detecció de recidives en els pacients nmiucc pacients i mètodes cohort de pacients aquest estudi prospectiu i cec es va dur a terme en els departaments d urologia i anatomia patològica hospital del mar barcelona els pacients en assistència rutinària van ser sotmesos a cistoscòpia amb instrument flexible de seguiment entre novembre de 2007 i novembre de 2008 a causa d una història de nmiucc el comitè d ètica local va aprovar l estudi i el consentiment informat escrit va ser obtingut de tots els pacients d acord amb la declaració de hèlsinki abans de la cistoscòpia amb llum blanca una mostra d orina d emissió espontània va ser recollida en tots els pacients per efectuar el test fish i l anàlisi citològic es van realitzar un total de 248 exàmens de seguiment en 223 pacients la població d estudi va comprendre 182 81.6 homes i 41 18,4 dones edat 12 figura 1 imatges de fish de cel.lules nmiucc 1000x a cel.lules anormals mostrant tres cromosomes 3 senyal vermella b cel.lules mostrant patró cromosòmic anormal aneuploidia de cromosomes 3 7 9 i 17 c cel.lules morfologicament i genètica anormals mostrant aneuploidies dels cromosomes 3 7 9 i 17 d cel.lules morfologicament i genètica anormals mostrant ambdues alteracions aneuploidies dels cromosomes 3 7 i 17 i dleció homozygòtica del locus 9p21 sense senyals groga al espectre e cel.lules normals mostrant dos cromosomes 3 vermell al espectre dos cromosomes 7 verd al espectre dos cromosomes 17 aqua al espectre i dos locus 9p21 orgroc al espectre mitjana 72,9 anys rang 31 91 la mitjana de supervivència lliure de malaltia fins a la inclusió en l estudi va ser de 25,6 mesos rang 2.5 60 mesos les característiques histopatològiques del tumor últim abans de la inclusió dels pacients en l estudi es mostren a la taula 1 els pacients van ser seguits després de l estudi realitzat segons el protocol estàndard de seguiment de rutina cistoscòpia en combinació amb la citologia com recomana la guia de la eau sense tenir en compte la inclusió en l estudi i els resultats de fish.

[close]

p. 15

medicina balear vol.26 núm 3 2011 un test de fish multicolor fluorescéncia per hibridació in situ d orina miccional una eina per la monitorització de les recidives dels pacients amb antecedents de carcinoma no múscul-invasiu de cèl·lules uroterials un estudi prospectiu dels procediments de cistoscòpia les mostres d orina van ser preparades utilitzant una tècnica de la citologia de base líquida thinprep ® hologic inc ma eua la citologia va ser considerada com a positiva si es trobaven cèl·lules malignes o cèl·lules amb canvis atípics que suggerien malignitat i va ser considerada com a negativa en els casos de canvis atípics lleus a moderats els casos amb citologia positiva es dirigiren a rtu hibridació in situ fluorescent fish amb urovysion tm les mostres es van obtenir d orina emesa de forma espontània abans dels procediments de cistoscòpia les mostres d orina van ser preparades utilitzant thinprep ® el pretractament del fish es va realitzar d acord a les instruccions de la vysis-fish dels reactius abad molecular abad park il eua la hibridació rentats post-hibridació i contratinció es van realitzar segons el mètode descrit per placer et al9 un tècnic de laboratori independent que desconeixia els resultats de cistoscòpia citologia i biòpsia va preparar les mostres per analitzar les mostres van ser avaluades explorant com a mínim 100 nuclis de les cèl·lules urotelials registrant el patró de la morfologia del nucli normal enfront anormal al mateix temps hem tractat d analitzar com a mínim 25 cèl·lules morfològicament anormals com es va informar anteriorment8,10-12 hem adoptat els criteris de positivitat descrits per halling et al.18 amb petites modificacions a la identificació de cinc o més cèl·lules amb polisomia guanys de dos o més cromosomes en un nucli b més de 10 nuclis de guany en un sol cromosoma o c la presència de més de 50 de nuclis amb pèrdues d una o ambdues senyals 9p21 anàlisi estadística considerem cada cistoscòpia i el fish corresponent i les anàlisis citològiques tots ells realitzats en el mateix temps com un cas independent els resultats de fish no forma part del protocol de seguiment acceptat no va alterar el comportament clínic per tant només els casos amb cistoscòpia i/o la citologia positius va donar lloc a rtu i biòpsia els pacients van ser seguits després de l estudi realitzat pel mètode estàndard de seguiment cistoscòpia en combinació amb la citologia sense tenir en compte la inclusió en l estudi 13 taula i aspectes histopatològics dels tumors en el moment de ser inclosos al estudi el temps de seguiment va ser registrat des de la inclusió en l estudi fins a la confirmació histològica d un tumor o un control últim dels pacients la mitjana de seguiment dels pacients va ser de vuit mesos rang 0-18,1 mesos cistoscòpia els resultats de la cistoscòpia amb llum blanca va ser avaluat com negatiu si els resultats eren normals i com a positius en els casos de recurrència del tumor evident no obstant això si la sospita/resultats no confirmats van considerar com a positiva es va efectuar una resecció transuretral de la bufeta rtu rtu i biòpsia els casos amb cistoscòpia positius i o citologia varen ser sotmesos a rtu es van prendre biòpsies en els casos amb lesions sospitoses tota la patologia va ser avaluada per un sol patòleg i classificada de conformitat amb les edicions de 1973 i 2004 de la organització mundial de la salut citologia les mostres d orina espontània es van obtenir abans

[close]

Comments

no comments yet