p. 1

endins núm 34 2010 mallorca pteridÒfits i briÒfits de les cavitats de la serra de na burguesa serra de tramuntana mallorca per antelm ginard,2 damià vicens,2,5 josep a rossellÓ3 guillem x pons2,5 miquel mir-gual5 vicenç pla,2,4 damià crespÍ,2,4 miquel Àngel barcelÓ i pere bover,6 resum se citen els pteridòfits i els briòfits que s han observat tant a les cavitats naturals com a les mines i pedreres de la serra de na burguesa en comparació amb la zona central de la serra de tramuntana no hi ha una flora briofítica i pteridofítica relictual exceptuant homalia lusitanica i asplenium scolopendrium que s han trobat a una única cavitat el clot des sero asplenium sagittatum s ha observat a 5 cavitats i en una d aquestes ha desaparegut una població per causes desconegudes en un període d uns sis anys anogramma leptophylla asplenium petrarchae i asplenium trichomanes subsp inexpectans és la primera vegada que se citen en aquesta serra abstract we have studied the pteridophytes and bryophytes observed in natural cavities as well as in mines and quarries of na burguesa mountain range compared with the central area of the tramuntana mountains it is not present a relictual bryophyte and pteridophyte flora except homalia lusitanica and asplenium scolopendrium found at a single cavity the clot des sero asplenium sagittatum was observed in 5 of these cavities and in one of them it was noticed its decline for unknown reasons during the last six years anogramma leptophylla asplenium petrarchae and asplenium trichomanes subsp inexpectans are recorded for the first time in this area introducció a la conca mediterrània i especialment a les balears les entrades de les cavitats constitueixen juntament amb les zones culminals muntanyoses i els engorjats i barrancs càrstics àrees de refugi per espècies d ambients mesòfils que difícilment poden actualment trobar a l exterior les condicions climàtiques adients pel seu desenvolupament com a conseqüència de la desforestació i pèrdua edàfica lligades al canvi climàtic iniciat a la primera meitat de l holocè i a les pertorbacions antròpiques rossellÓ ginÉs 980 ginÉs 2000 pÉrez-obiol et al 2003 la flora específica de les entrades dels avencs i esquerdes de la serra de tramuntana mallorca destaca 2 3 4 5 6 speleo club mallorca palma email speleo.club.mallorca@gmail com societat d història natural de les balears shnb margarida xirgu 6 baixos e-070 palma jardí botànic universitat de valència c/quart 80 e-46008 valència jardí botànic marimurtra fundació carl faust apartat 2 e-7300 blanes e-mail rossello@uv.es museu balear de ciències naturals mbcn ctra palma-port de sóller km 30,5 e-0700 sóller departament de ciències de la terra universitat de les illes balears carretera de valldemossa km 7,5 e-0722 palma institut mediterrani d estudis avançats imedea csic-uib miquel marquès 2 e-0790 esporles per l abundància i diversitat de briòfits i per la presencia de diverses espècies de pteridòfits no gens freqüents a l exterior o fins i tot restringits a aquests ambients com ara dryopteris tyrrhena polystichum setiferum p aculeatum p x bicknellii asplenium sagittatum fotos i 2 i a scolopendrium fotos 3 i 4 així mateix les entrades de coves i balmes que s obrin cap al no presenten algunes espècies d angiospermes de distribució restringida endemismes baleàrics i tirrènics molt lligades a aquests ambients com ara pimpinella bicknellii urtica atrovirens subsp bianorii cymbalaria aequitriloba sibthorpia africana i soleirolia soleirolii ginÉs 2000 malgrat l interès intrínsec d aquests ambients hi ha relativament poques dades relatives a l estudi de la flora cavernícola de les balears i bona part de la informació consolidada que es té és concentra en pocs grups taxonòmics maheu 92 rossellÓ i ginÉs 980 ginÉs 983 grup espeleolÒgic est 986 ginÉs i ginÉs 992 fiol 995 a més bona part de les exploracions fetes fins ara s han concentrat en les cavitats situades en llocs amb altituds superiors als 500 m snm i amb pluviometries locals força abundants la serra de na burguesa situada al so de la serra de tramuntana de mallorca es correspon amb dues alineacions muntanyoses de direcció ne-so que culmina

[close]

p. 2

foto asplenium sagittatum a la cova des pastors foto antelm ginard photo 1 asplenium sagittatum in the cova des pastors photo antelm ginard foto 2 asplenium sagittatum a l avenccova de na picacento foto damià vicens photo 2 asplenium sagittatum in the avenc-cova de na picacento photo damià vicens amb el puig gros de bendinat 485 m en el s i amb la serra de son camps al n la sèrie estratigràfica presenta materials del retià lias dogger malm cretaci i oligocè gelabert 998 les cavitats d aquesta serra es troben majoritàriament en materials del lias i del retià veure itge 99 es pot dir que la majoria de les cavitats de la serra de na burguesa són cavitats clàstiques amb un fort control estructural es caracteritzen per tenir plantes amb morfologies corbades generalment en forma de mitja lluna i perfils que mostren una tendència a la verticalització progressiva bover et al 2004 la dissolució dels guixos subjacents fenomen ja exposat per caÑigueral 949 i reafirmat per vicens et al 2005 ha estat motiu perquè ginÉs i ginÉs 2009 hagin afegit una 2 nova modalitat a la tipologia de coves d esfondrament mallorquines relacionada amb la dissolució dels guixos localitzats a la zona vadosa d aquestes muntanyes la vegetació que cobreix la serra de na burguesa correspon en la major part del territori a l associació ampelodesmo mauritanicae-arbutetum unedonis caracteritzada per espècies de faneròfits escleròfils propis del pis termo meso mediterrani amb ombroclima subhumit llorens et al 2007 les espècies diagnòstiques més representatives d aquesta associació a na burguesa són pinus halepensis mill l espècie arbòria més abundant de la serra arbutus unedo calycotome spinosa l link phillyrea angustifolia l pistacia lentiscus l erica multiflora l cistus salviifolius l cistus albidus l ampelodesmos mauritanica poiret t du-

[close]

p. 3

foto 3 asplenium scolopendrium al clot des sero foto antelm ginard photo 3 asplenium scolopendrium in the clot des sero photo antelm ginard foto 4 detall de asplenium scolopendrium al clot des sero foto antelm ginard photo 4 details of asplenium scolopendrium in the clot des sero photo antelm ginard rand schinz rhamnus alaternus l i brachypodium retusum pers beauv entre les més representatives al llarg del temps aquesta serra ha patit freqüents incendis forestals molts d ells intencionats l any 993 es va cremar una superfície aproximada de 800 ha ginart i mascarÓ 996 això ha propiciat l aparició dintre de l estadi inicial de recuperació natural de la zona de matollars de l anthyllido-teucrietum majorici i de fenassars de l hypochoerido-brachypodietum retusi amb espècies com ara anthyllis cytisoides l teucrium capitatum l s.l globularia alypum l rosmarinus officinalis l fumana thymifolia l spach f laevipes l spach etc les referències a la flora cavernícola de la serra de na burguesa són escadusseres i bàsicament es refe reixen a pteridòfits observats a mines i pedreres bover et al 2004 ginard et al 2004 així com a algunes cavitats verticals ginÉs i ginÉs 992 ginard et al 2006 aquest territori presenta una elevada densitat de fenòmens càrstics i en algunes cavitats el microclima regnant és prou diferent del de l exterior per la qual cosa es pot establir una flora més mesòfila sensiblement diferent ginÉs i ginÉs 992 aquests autors ja observaren la presència de asplenium scolopendrium en el clot des sero cavitat situada a dita serra i que constituïa la població més meridional detectada a mallorca en aquest treball es presenten les dades referents a la distribució de briòfits i pteridòfits detectats en un mostreig representatiu de la serra de na burguesa amb l objectiu d inferir la singularitat del seu poblament vege3

[close]

p. 4

tal respecte a les dades conegudes sobre flora cavernícola de balears finalment s han afegit dos annexos en el primer hi ha un estudi del sòl de dues cavitats representatives de la serra de na burguesa i en el segon hi ha dades sobre l etimologia dels noms dels pteridòfits i els noms amb els quals són coneguts a mallorca material i mètodes s ha procedit a inventariar les espècies de pteridòfits i briòfits d algunes de les cavitats de la serra de na burguesa aquest inventari s ha realitzat mitjançant prospeccions de camp per alguns dels autors d aquest article durant els darrers set anys de cadascuna de les espècies de pteridòfits hem anotat en tots els casos l índex de sociabilitat en quin ambient ombrívol o exposat es troba lloc on es troba paret o en terra direcció de l entrada de la cavitat i tipus de cavitat quant als briòfits hem anotat la presència o l absència de cada espècie a la cavitat per realitzar l estimació de la sociabilitat que presenten els pteridòfits índex de sociabilitat s ha seguit l escala de valors de braun-blanquet i que presenta els següents valors individus aïllats 2 petits grups 3 taques o grups mitjans 4 poblament continu important 5 poblament gairebé pur o continu per aquest treball s han estudiat dues mostres de sòls una de la cova des pastors i l altre de la cova des ribellet d aquestes mostres s han realitzat anàlisis físiques textura fracció fina i gruixada taula de colors i químiques ph matèria orgànica carbonats i conductivitat els resultats es poden consultat a l annex i les anàlisis s han realitzat en base a distints manuals clàssics d estudis de sòls lÓpez ritas i lÓpez melida 990 maraÑÉs et al 994 plaster 2000 porta et al 994 les cavitats les topografies detallades de les cavitats mostrejades poden trobar-se a barcelÓ 992 ginÉs i ginÉs 992 grÀcia et al 997 barcelÓ et al 998 vicens et al 2000 crespÍ et al 200 barcelÓ et al 2003 bover et al 2004 vicens et al foto 5 adiantum capillus-veneris a la galeria de sa trinxera de les coves del pilar foto damià vicens photo 5 adiantum capillus-veneris in the galeria de sa trinxera coves del pilar photo damià vicens 4

[close]

p. 5

2005 ginard et al 2006 crespÍ et al 2007 ginard et al 2009 i dot i sÁnchez 2004 seguidament proposam una classificació de les cavitats segons la tipologia de l entrada s ha de tenir en compte que a vegades l entrada d una cavitat pot donar pas a un tipus de cavitat molt diferent com ara un avenc amb una entrada horitzontal o bé una cova amb un gran desenvolupament horitzontal però amb una entrada en forma d avenc les possibilitats són nombroses s ha intentat simplificar-ho amb la dificultat que això comporta aquesta classificació és basa en la tipologia de les entrades de les cavitats i en els elements antròpics de la serra de na burguesa a enfonsaments naturals amb parets verticals o escarpades malauradament d aquesta tipologia n hi ha pocs exemples a la serra na burguesa el clot des sero presenta aquesta morfologia i sens dubte conté una vegetació de les més interessants de la zona aquesta cova esta formada per una única sala de planta gairebé circular la cúpula de la qual s obre a l exterior mitjançant un esfondrament la profunditat màxima que s assoleix en el fons és de tan sols 3 metres i la llum encara que més o manco atenuada arriba pràcticament a tots els racons llevat d alguns espeleotemes a les parets i al terra de la cova les morfologies són típiques d esfondrament però no s observen acumulacions de blocs en el centre de la sala És probable que el terra sorprenentment pla i la volta ben regularitzada indiquin el llarg temps transcorregut des de l etapa d esfondraments que donaren a la cova la seva actual configuració ginÉs i ginÉs 992 segons ginÉs i ginÉs 992 es clot des sero actua com una trampa d aire fred i l establiment de comunitats vegetals singulars no és més que la conseqüència d aquest microclima fred i humit que serveix de refugi a espècies la presència de les quals a l exterior àrid i especialment sec i calorós durant l estiu seria impossible a més de l esmentat asplenium scolopendrium que reb una il·luminació compresa entre 3000 i 00 lux s hi troben exemplars dels pteridòfits asplenium sagittata adiantum capillus-veneris foto 5 i polypodium cambricum foto també són interessants i significatius els briòfits com homalia lusitanica entre 200 i 60 lux pellia endiviifolia entre 80 i 20 lux juntament amb protal·lus de asplenium i lophocolea bidentata així com els que ocupen altres llocs més dispersos i localitzats com eucladium verticillatum fissidens sp i rhynchostegiella tenella tots són pobladors habituals de coves i avencs en canvi a la part més seca del fons de la cavitat predominen les fanerogames ficus carica parietaria diffusa rubus ulmifolius i rubia peregrina entre altres b enfonsaments naturals amb parets verticals o escarpades i un costat inclinat la cova des pastors la cova des ribellet la covota des puig gros de bendinat i es clot des batzers són uns foto 6 anogramma leptophylla a la trinxera de la cova des coloms foto damià vicens photo 6 anogramma leptophylla in the cutting of cova des coloms photo damià vicens bons exemples d aquesta tipologia la part superior de l avenc des mort una de les entrades de la cova-avenc de na picacento i l avenc d en pau també es troben dins aquesta tipologia la cova des pastors consta d una sala de gran mida i ben il·luminada És una mostra de l interès etnològic d aquestes cavitats ja que s hi han trobat restes d ocupacions humanes parets d època no determinada i abundants condicionaments per a la seva utilització aquestes obres consisteixen en escalonaments per accedir a l interior i replans amb habitacions molt desmantellades després dels incendis dels anys 70 els llenyaters vinguts de la península van fer servir aquestes cavitats per tenir-hi els cavalls la qual cosa va provocar una destrucció de l antic sòl i de les diferents estructures la gènesi és d esfondrament i assoleix els 7 m de fondària màxima barcelÓ et al 998 la boca de la cova es troba orientada cap el n la major part dels pteridòfits i briòfits es troben just abans del paladar entre els enderrocs d aquest la cova des ribellet és una cova amb una boca d esfondrament de dimensions considerables orientada cap al see i ocupada per la vegetació que creix afavorida per les peculiars condicions microclimàtiques barcelÓ et al 998 la covota des puig gros de bendinat presenta la típica boca d esfondrament de dimensions considerables amb un desnivell d uns 22 m ocupada per la vegetació 5

[close]

p. 6

foto 7 asplenium ceterach a l interior de la mina de s olla foto damià vicens photo 7 asplenium ceterach inside the mina de s olla photo damià vicens que aprofita el microclima existent i presenta una semblança morfològica amb altres entrades de cavitats de la serra de na burguesa com ara la cova des pastors o la cova des ribellet situades relativament a prop de la covota del puig gros hi ha una petita marjada i es nota el condicionament de la part baixa la qual cosa demostra que es va fer servir com a refugi tant en èpoques històriques com possiblement prehistòriques vicens et al 2000 la boca es troba orientada al s el clot des batzers és una depressió ubicada al costat o de la coma s de l infern a uns pocs metres per damunt del seu llit el límit n té forma de cràter mentre que el s és adossat al penya-segat el clot es troba recobert d una vegetació força densa especialment formada per esbarzers que impedeix observar les característiques dels fons les dimensions són de 28 m de longitud i 3 5 m d amplària arribant a tenir -7 7 m de desnivell respecte al penya-segat i -2 m en relació a la vorera n del clot només hi ha dues parts cobertes una la de més al s ben il·luminada i plana constitueix un bon lloc de refugi com així ho demostren les obres de condicionament que hi presenta grÀcia et al 997 l avenc des mort es localitza no molt lluny de la cova des ribellet aquesta interessant cavitat presenta dues boques una de vertical petita i una altra de dimensions considerables orientada cap el s i que dóna a una dolina d esfondrament ocupada per la vegetació l avenc 6 prossegueix per un pendent que acaba en una vertical que porta a una sala el desnivell màxim és de 30 5 m barcelÓ et al 998 una de les tres entrades de l avenc-cova de na picacento anomenada entrada principal per ginard et al 2009 i orientada cap el nne presenta aquesta morfologia la boca de l avenc d en pau s obre cap el no a una dolina d esfondrament de forma gairebé circular de 8 m de diàmetre la cova consta d una única sala de dimensions aproximades de 6 x 9 m en planta direcció neso i desnivell de 4,8 m crespÍ et al 200 c enfonsaments associats a mines o pedreres la mineria ha estat freqüent a la serra de na burguesa sobretot la relacionada amb l extracció de guix bover et al 2004 mines que comuniquen amb cavitats clàstiques naturals es troben amb freqüència a la serra de na burguesa com ara la cova des coloms darder 94 montoriol 963 barcelÓ et al 2003 o les coves del pilar montoriol 963 vicens et al 2005 segons crespÍ et al 2004 hi ha enfonsaments dels que no es pot afirmar que tenguin un origen natural mina de s arbocera mina de s olla mina des foradí mina des tres pinets mina des pont ja que es podrien haver format per l enfonsament de galeries

[close]

p. 7

de mines encara que les seves grans dimensions fan pensar que sí podrien tenir un origen natural en altres casos d enfonsament s hi ha vist la mà de l home que hi ha extret materials utilitzant pics o barrobins encara que no es pot descartar que hi pogués haver hagut prèviament un enfonsament natural aquest és el cas de la pedrera grossa de la mina des camí vell de puigpunyent i de la pedrera des forn hi ha uns quants indrets interessants que presenten aquesta morfologia com ara el clot de ses falgueres la mina de s arbocera la mina de s olla o la mina des coll des cocons el clot de ses falgueres està format per un enfonsament natural d un sistema càrstic desaparegut gairebé del tot amb restes de cavitats naturals les mines es troben per sota de l enfonsament i anaven a cercar els nivells amb guixos la zona del clot és la part més extensa de la cavitat té una planta irregular i el terra completament cobert de blocs de diverses mides la meitat més occidental del clot forma una balma de grans dimensions amb una alçada en voladís de 3,8 m a la part més alta en tota la part se la zona del clot delimita amb un escarpament vertical d uns 3 m ginard et al 2006 els pteridòfits i els briòfits es troben tant a l escarpament vertical més baix com per sobre dels blocs a l enfonsament de la mina de s arbocera es pot accedir a través d una galeria oberta al costat e que comença amb una trinxera de la mina n ha quedat un enfonsament bastant profund amb algunes parets que arriben fins al 20 m i un recorregut des de l extrem e a l o de 40 m l alçada de les parets en algun lloc molt localitzat és suficient per crear el microclima necessari pel creixement dels pteridòfits bover et al 2004 la mina de s olla es caracteritza per presentar una galeria quasi horitzontal d uns 20 m de llarg de secció quadrada d uns 2 x 2 m que dóna a la part baixa d un enfonsament de volum apreciable d uns 25 m de desnivell la qual cosa és més que suficient per a crear un microclima propici per el creixement dels pteridòfits i briòfits no podem saber com era aquest enfonsament abans dels treballs de mineria però el més probable és que hi hagués un enfonsament natural la litologia present a les parets de l enfonsament consisteixen amb bretxes de materials retians la cronologia de la gènesi d aquestes bretxes podria ser pliocena o quaternària bover et al 2004 la mina des coll des cocons consta de dues galeries que donen a un enfonsament amb la finalitat d obtenir guix com s ha pogut constatar en nombroses mines de la serra de na burguesa i en pedreres properes ses vinyes clot d en dalmau i na carnissera l enfonsament té una forma més o manco ovalada la seva amplada màxima en l orientació e-o és de 40 m i la mínima en orientació n-s és de 24 m presenta foto 8 asplenium onopteris a l avenc des mort foto damià vicens photo 8 asplenium onopteris in the avenc des mort photo damià vicens 7

[close]

p. 8

una morfologia típica en el enfonsaments localitzats en les mines de na burguesa fons cobert de blocs i terra amb abundant vegetació i amb les parets verticals i lleugerament extraplomades quant a l aspecte de conservació cal lamentar una vegada més la gran quantitat de fems i deixalles que hi ha en el fons d aquests tipus d enfonsaments ginard et al 2009 crespÍ et al 200 d entrades horitzontals o sub-horitzontals de mida modesta tipologia d entrada molt comuna de la serra de na burguesa exemples d aquesta tipologia en tenim a l avenc de na boira l avenc des cérvol la cova des caçadors etc en moltes d ocasions no hi ha cap pteridòfit e avencs de boca ampla són poques les cavitats de na burguesa que presentin aquesta morfologia l avenc de sa moneda n és un exemple té una boca de dimensions considerables 4 m x 9 m aprox i després d una vertical de 30 m s arriba a una sala de 42 m x 42 m gairebé en el centre de la sala destaca una columna de 2 m d alçada barcelÓ 992 una de les entrades de la cova-avenc de na picacento també es pot classificar dins d aquesta morfologia la part superior presenta forma d embut d uns 6 m de diàmetre i a continuació hi ha un pou més estret que dóna al sòtil de la sala principal de la cova f avencs de boca estreta són entrades que tenen aproximadament entre 0,5 i 2 m de diàmetre en general presenten una verticalitat pronunciada o les parets en forma d olla la cova de s aigo estiulada té una entrada que sembla un avenc amb una boca modesta per la qual cosa està inclosa dins aquesta tipologia l avenc de s embut l avenc des coll de son camps tendrien una boca amb les parets en forma d olla l avenc des coll de son camps té una boca de 3m xmidóna a una espaiosa sala de 0m x 0m presidida per una imponent estalagmita i amb un desnivell de 0 m la penetració del llum afavoreix la vegetació d interior amb les omnipresents cianofícies g balmes tipologia molt habitual a la serra de na burguesa només algunes localitats presenten una comunitat singular de foto 9 asplenium trichomanes subsp quadrivalens i selaginella denticulata a la covota des puig gros de bendinat foto damià vicens photo 9 asplenium trichomanes subsp quadrivalens and selaginella denticulata in the covota des puig gros de bendinat photo damià vicens foto 0 detall d asplenium trichomanes subsp quadrivalens a la cova des ribellet foto mateu vadell photo 10 details of asplenium trichomanes subsp quadrivalens in the cova des ribellet photo mateu vadell 8

[close]

p. 9

pteridòfits la balma de sa falzia negra amb una orientació cap el nne és de les poques amb un microclima adient per trobar-hi poblament de pteridòfits crespÍ et al 200 h trinxeres frullania dilatata l dumort espècie corticícola que rarament es troba entre les gespes d altres briòfits o damunt roques la seva presència a la flora cavernícola és accidental lophozia turbinata raddi steph es troben associades a mines o pedreres i es poden trobar exemples d aquesta tipologia a les coves del pilar la cova des cavall o la cova des coloms en aquestes trinxeres normalment s observa la roca nua com ara a les coves del pilar o a la cova des cavall i a les parets habitualment s hi poden trobar nombrosos briòfits però pocs pteridòfits a la trinxera de la cova des coloms a part de roca també hi ha bretxes i restes de sòls la seva presència caracteritza els indrets argilosos una mica humits i amb poca llum dels avencs freqüent a l exterior ja s havia detectat als avencs de la serra de tramuntana rossellÓ i ginÉs 980 lunularia cruciata l lindb abundant a totes les balears en molts d ambients presència ocasional com a integrant de la flora cavernícola mallorquina rossellÓ i ginÉs 980 catàleg florístic briÒfits la determinació del material observat ha permès identificar la presència de 4 hepàtiques i 4 molses a les cavitats de la serra de na burguesa la distribució a les cavitats mostrejades es presenta a la taula pellia endiviifolia dicks dumort prèviament detectada al clot des sero ginÉs i ginÉs 992 rarament indicada als avencs de la part central de la serra de tramuntana en indrets argilosos i amb cert grau d humitat edàfica rossellÓ i ginÉs 980 foto polypodium cambricum a la cova des pastors a la franja horitzontal central hi ha asplenium sagittatum foto damià vicens photo 11 polypodium cambricum in the cova des pastors in the central horizontal belt asplenium sagittatum is located photo damià vicens 9

[close]

p. 10

brachythecium rutabulum hedw schimp espècie mesòfila freqüent als peus de les balmes de la serra de tramuntana ha estat trobada al mateixos tipus d ambients a la serra de na burguesa homalia lusitanica schimp aquesta és una de les espècies més característica de les parets dels avencs verticals de la serra de tramuntana i apareix rarament a les cavitats de la península d artà rossellÓ i ginÉs 980 la seva presència a la serra de na burguesa és rellevant i ja s havia indicat prèviament al clot des sero ginÉs i ginÉs 992 localitat més meridional de la seva distribució mallorquina eurhynchium praelongum hedw schimp presenta les mateixes apetències ecològiques que l espècie precedent amb la qual sol conviure a l exterior presència accidental a la flora cavernícola homalothecium sericeum hedw schimp fissidens dubius p beauv És una de les espècies més freqüents de la flora cavernícola mallorquina rossellÓ i ginÉs 980 creix als llocs argilosos moderadament il·luminats espècie calcícola que viu sobre terra fusta o roques en una gran varietat d ambients i exposicions molt abundant a l exterior però sembla ocasional la seva troballa a una cavitat covota des puig gros de bendinat torrent cap a na picacento avenc de s aigo estiulada balma de sa falzia negra cova des coral·loides hepàtiques frullania dilatata lophozia turbinata lunularia cruciata pellia fabroniana molses brachythecium rutabulum eurhynchium meridionale eurhynchium praelongum fissidens dubius homalia lusitanica homalothecium sericeum hypnum cupressiforme leptodon smithii orthotrichum anomalum plagiomnium undulatum rhynchostegium megapolitanum rhynchostegiella tenella scleropodium touretii scorpiurium circinatum taula distribució dels briòfits a les cavitats de na burguesa table 1 distribution of bryophytes in the cavities of na burguesa range 0 clot de ses falgueres dolina des vilarrassa avenc de sa nevada clot de son boronat avenc des fumerol mina de s arbocera balma de s estepa cova des pastors cova des coloms cova des ribellet cova des vidres clot des batzers avenc des mort mina de s olla clot des sero

[close]

p. 11

hypnum cupressiforme hedw espècie calcícola que viu sobre terra fusta o roques en una gran varietat d ambients i exposicions molt abundant a l exterior però no indicada prèviament a cavitats scorpiurium circinatum bruch m fleisch loeske juntament amb plasteurhynchium meridionale és una de les espècies d aparició més freqüent a les cavitats de la serra de na burguesa indicada prèviament molt ocasional a cavitats dels indrets secs de la serra de tramuntana i a artà rossellÓ i ginÉs 980 molt freqüent a la flora briofítica de balears en un gran rang altitudinal i en una gran diversitat d ambients leptodon smithii f weber d mohr espècie rupícola o més freqüentment epífita molt abundant a la serra de tramuntana i que es coneixia de les parets de dos avencs rossellÓ i ginÉs 980 pteridÒfits orthotrichum anomalum hedw espècie rupícola molt abundant a la serra de tramuntana i que no es coneixia prèviament a la flora dels avencs mallorquins sembla ocasional la seva presència a cavitats plagiomnium undulatum hedw t.j kop els integrants de la família mniaceae presenten una notable freqüència d aparició als avencs mallorquins en llocs feblement il·luminats sovint als replans i al fons de les cavitats on solen presentar un gran desenvolupament rossellÓ i ginÉs 980 a la serra de na burguesa s han observat 9 espècies i dues subespècies de pteridòfits la distribució de les quals es presenta a la taula 2 adiantum capillus-veneris l aquesta espècie només s ha localitzat en cinc cavitats a les trinxeres de les mines és el lloc on s han trobat les poblacions més grans foto 5 anogramma leptophylla l link s ha observat en sis cavitats foto 6 sempre en petits grups índex de sociabilitat 2 plasteurhynchium meridionale schimp m fleisch es l espècie amb major freqüència d aparició a la serra de na burguesa ja s havia citat prèviament com a espècie ocasional a la flora cavernícola illenca rossellÓ i ginÉs 980 sol viure sobre sòls i roques als llocs amb il·luminació moderada i baixa humitat ambiental molt freqüent a la flora de l exterior asplenium ceterach l s ha observat en gairebé la meitat de cavitats en què hi ha pteridòfits però sempre amb uns índexs de sociabilitats més aviat baixos foto 7 a la serra de na burguesa també s ha observat a llocs ombrívols fora de les cavitats rhynchostegium megapolitanum blandow ex f weber d mohr schimp espècie molt freqüent a balears en llocs mèsics i protegits de la il·luminació directa present a tres cavitats dins l àrea d estudi però no indicada prèviament a la flora cavernícola mallorquina asplenium onopteris l s ha localitzat en cinc cavitats però només en tres d aquestes presenta poblacions significatives foto 8 asplenium petrarchae guérin d.c rhynchostegiella tenella dicks limpr espècie molt freqüent a balears en llocs mèsics i xeròfils preferentment sobre roques i dins una gran diversitat d ambients no és rara a la flora dels avencs mallorquins rossellÓ i ginÉs 980 aquesta espècie només s ha localitzat en una paret a prop de la cova des coloms orientada cap al n que duu a la trinxera d entrada a la cova asplenium sagittatum dc bang s ha localitzat aquesta espècie a 5 cavitats amb uns índexs de sociabilitat molt diferents en algunes cavitats només hi ha individus aïllats índex i en altres grups mitjans índex 3 hi ha una població important a la cova des pastors foto a l avenc-cova de na picacento foto 2 i al clot des sero cal remarcar la desaparició d una població a la cova des ribellet a la scleropodium touretii brid l.f koch espècie terrícola freqüent a l exterior als indrets mèsics amb una certa il·luminació trobada sols a dues cavitats i prèviament no indicada a la flora cavernícola balear.

[close]

p. 12

tardor de l any 2004 n hi havia uns 80 peus aproximadament en una ampla zona de l entrada de la cavitat i en estat de conservació molt bo a la primavera de l any 2007 només en quedaven uns quants peus i en molt mal estat durant les darreres visites efectuades l any 200 s ha pogut fer palesa la desaparició d aquesta espècie per causes desconegudes en aquesta cavitat asplenium scolopendrium l newman aquesta espècie només s ha localitzat en el clot des sero fotos 3 i 4 cavitat que en conté una excepcional població amb un índex de sociabilitat alt poblament continu important al clot des sero s han observat frondes de fins a 7 cm antigament era recol·lectada en el clot des sero amb finalitats terapèutiques figura nombre de cavitats en què s hi han localitzat pteridòfits segons el tipus de cavitat figure 1 number of cavities containing pteridophytes plotted against their typology asplenium trichomanes l subsp inexpectans lovis aquesta espècie només s ha localitzat a dues cavitats clot de ses falgueres i cova des coloms asplenium trichomanes l subsp quadrivalens d.e meyer s ha observat en un 25 de les cavitats on hi ha pteridòfits són destacables les poblacions de la covota des puig gros de bendinat foto 9 de la cova des ribellet foto 0 i de la mina de s arbocera a la serra de na burguesa també s ha observat a llocs ombrívols fora de les cavitats figura 2 riquesa florística present a les cavitats de na burguesa el nombre d espècies mostrejades a cada cavitat és bàsicament molt baix i gairebé en el 50 de les cavitats a on s ha detectat un pteridòfit existeix una única espècie figure 2 floristic richness in the cavities of na burguesa range the number of sampled species in each cavity is usually very low and approximately in a 50 of the cavities containing pteridophytes only one species is present polypodium cambricum l s ha observat en més de la meitat de les cavitats amb diferents índexs de sociabilitat foto a la serra de na burguesa també s ha observat a molts llocs ombrívols fora de les cavitats selaginella denticulata l spring s ha observat en un 25 de les cavitats on hi ha pteridòfits i a vegades amb un índex de sociabilitat alt foto 9 a la serra de na burguesa també s ha observat a molts llocs ombrívols fora de les cavitats a la taula 2 presència de pteridòfits s observa que algunes espècies són força freqüents com ara polypodium cambricum asplenium ceterach asplenium sagittatum asplenium trichomanes subsp quadrivalens o selaginella denticulata algunes altres per contra no són gaire freqüents com ara adiantum capillus-veneris anogramma leptophylla o asplenium onopteris taula 2 presència de pteridòfits a la serra de na burguesa de cada espècie s indica si es troba a la paret p en terra t o ambdós llocs l índex de sociabilitat segons l escala de valors de braun-blanquet individus aïllats 2 petits grups 3 taques o grups mitjans 4 poblament continu important 5 poblament gairebé pur o continu si es troba en un ambient ombrívol o exposada al llum e o ambdós ambients la penúltima columna indica la direcció de l entrada de la cavitat finalment la darrera columna indica el tipus de cavitat segons la tipologia de l entrada a enfonsaments naturals amb parets verticals o escarpades b enfonsaments naturals amb parets verticals o escarpades i un costat inclinat c enfonsaments associats a mines o pedreres d entrades horitzontals o sub-horitzontals de mida modesta e avencs de boca ampla f avencs de boca estreta g balmes h trinxeres table 2 presence of pteridophytes in na burguesa range for each species it is indicated if it grows on the walls p ground t or on both sites the index of sociability according to braunblanquet is also indicated 1 isolated individuals 2 small groups 3 patches or medium-sized groups 4 continuous population 5 almost pure or continuous population shady environment o exposed e or both direction of the cavity entrance and type of cavity according to their entrance typology a natural collapses with vertical cliffs all around b natural collapses with vertical cliffs but including a gently slope side c collapses associated to mines and quarries d small-sized horizontal entrances e vertical cavities with wide entrances f vertical cavities with small openings g rock shelters h artificial trenches 2

[close]

p. 13

anogramma leptophylla polypodium cambricum asplenium trichomanes l subsp quadrivalens asplenium trichomanes l subsp inexpectans selaginella denticulata asplenium sagittatum asplenium petrarchae asplenium onopteris asplenium ceterach direcció entrada no se avenc d en pau avenc de n andreu avenc de na boira avenc de s aigo estiulada avenc de s embut avenc de s ullastre avenc de sa moneda avenc de sa nevada avenc de sa sorpresa avenc de s eriçó avenc des cérvol avenc des coll de son camps avenc des mort avenc des xuclamel avenc-cova de na picacento avenc-cova de na picacento balma de sa falzia negra balma de sa rapa balma de s olivella balma des pa porcí clot de ses falgueres clot de son boronat clot des batzers clot des sero cova de sa palla cova dels coloms cova des cavall cova des coals cova des pastors cova des ribellet cova gegant cova nova coves del pilar coves des caçadors coves des forn de calç coves des màrmol coves des màrmol covota des puig gros de bendinat crui de sa dauradella crui de sa pedrera mina de s arbocera mina de s olla mina des camí vell de puigpunyent mina des coll des cocons pedrera grossa paret al voltant de la cova des coloms total núm de cavitats on hi ha l espècie 5 6 5 2 2 20 p,2,o t e t,2,o t,2,o p,2,e t,3,e 2,e p,3,o p,2,o t e p,2,o p,2,o p e t,2,e p,3,o t e p,3,o p o t,2,o p o t,2,e t,4,o p,3,e p,2,o p,2,o p,3,e 2,o o o t o t o t o 2,o 2,o 2,o t,2,o 3,o 2,o t o 2,o t o p e p,3,o p,2,o p o p o p,2,o p,2,o p,2,o p o p o p o t,e p,2,o p o 3,e p o p o p,2,o p,2,o p o p e 3,o p,3,o 2,o 4,o t o t o 2,o 2,o t,2,o t o t,3,o t,3,o t,4,o p,2,o p,3,e 3,o t e t,3,e t,4,o t e p,2,e t o p,2,e t e p o t e p,3,o 3,e 2,e t,3,e p o t,3,e p o p o t o 4,e s o ne n o so se no ne ne nsnn ne ne ne no n n se s s o no n s o p o t,2,o p o 5 23 ne tipus de cavitat bfdfffefffdfbfbeggggcbbaghhgbbgbhdgdgbhhccccc adiantum capillus-veneris asplenium scolopendrium 3

[close]

p. 14

asplenium scolopendrium només s ha observat en una cavitat i asplenium trichomanes subsp inexpectans només en dues quant a l asplenium petrarchae només s ha observat en una paret al voltant de la trinxera de la cova des coloms cal també destacar la desaparició de l asplenium sagittatum de la cova des ribellet on hi havia un poblament continu important a l any 2004 població que a hores d ara ha desaparegut per complet quant al tipus de cavitats fig cal destacar que fins a 9 cavitats dels tipus b figs hi ha localitzat com a mínim una espècie per contra s han localitzat pteridòfits només a cavitat del tipus a i a 2 cavitats del tipus e segons les dades obtingudes de la taula 2 hi ha poques cavitats en què s hagi localitzat un nombre elevat d espècies fig 2 a mesura que augmenta el nombre d espècies localitzades disminueix el nombre de cavitats annex i anàlisi del sòl el sòl és un sistema molt complex que serveix com a suport de les plantes a més de servir de rebost d aigua i d altres elements necessaris per al desenvolupament dels vegetals el sòl és considerat com un ens viu en el qual habiten gran quantitat d éssers vius com petits animals insectes microorganismes fongs i bacteris que influeixen en la vida i desenvolupament de les plantes d una manera o altra el sòl és un sistema obert dinàmic constituït per tres fases la fase sòlida està formada pels components inorgànics i els orgànics que deixen un espai de buits porus càmeres galeries esquerdes i altres en què es troben les fases líquida i gasosa principalment oxigen i diòxid de carboni el volum de buits està ocupat principalment per aigua que pot portar ions i substàncies en solució o suspensió per aire i per les arrels i organismes que viuen a terra tots aquests elements li donen les seves propietats físiques i químiques es pot parlar sobre l evolució del sòl és a dir canvi de les seves característiques basant-se en el clima presència d animals i plantes i en l acció de l home per tant un sòl natural en el que l evolució és lenta és molt diferent d un cultivat per tant la gestió adequada d un sòl és necessària per poder preservar la seva fertilitat obtenir millors resultats i respectar el medi ambient d altra banda analitzar un sòl és necessari si el volem gestionar adequadament l estructura del sÒl les propietats físiques i químiques d un sòl depenen fonamentalment de la textura i de la seva estructura la importància d aquestes propietats és molt gran ja que d elles depèn el comportament de l aire i l aigua en el sòl i per tant condicionen els fenòmens de ventilació de permeabilitat i d asfíxia radicular d altra banda les propietats físiques són més difícils de corregir que les propietats químiques d aquí el seu interès des del punt de vista de la fertilitat d un sòl entre les petites partícules minerals dels sòls s inclouen arenes llims i argiles alguns sòls presenten a més altres partícules més grans anomenades pedres còdols o graves la textura defineix la quantitat d arena llim i argila que hi ha al sòl les característiques tan especials dels sòls de les entrades de les cavitats de les balears no han estat mai estudiats aquests sustenten una flora ben particular i diferent de l entorn exterior a on estan situats composiciÓ fÍsica del sÒl textura la fracció fina amb grans de mida inferior als 2 mm inclou les partícules d arena que són les més grans entre 2 mm i 62,5 µm i es caracteritzen per presentar un conclusions l exploració florística de les cavitats càrstiques i fenòmens associats de la serra de na burguesa ha posat de manifest una sèrie de peculiaritats respecte al poblament dels briòfits i pteridòfits prèviament coneguts de la flora cavernícola mallorquina pel que fa als briòfits cal destacar l absència en el territori de thamnobryum alopecurum hedw nieuwl i alhora la raresa de homalia lusitanica dues de les espècies més conspícues del poblament muscinal de les cavitats verticals de la serra de tramuntana rossellÓ i ginÉs 980 en general la flora briofítica de la serra de na burguesa està constituïda per elements mesòfils d ample distribució a mallorca i que tenen una valència ecològica prou ample com per a que puguin ser considerats com a vertaders elements troglòfils l element relicte briofític present a les cavitats de la serra de na burguesa és certament marginal i poc destacable en el context del poblament briofític cavernícola que es coneix a la serra de tramuntana pot ser que algunes de les morfologies que presenten les cavitats prospectades poc adients per l establiment de micronínxols ecològics i per afavorir un gradient microclimàtic siguin en bona part responsables d aquesta manca d elements troglòfils relictuals emperò la poca alçada de la serra i amb menys precipitacions que altres zones de la serra de tramuntana també deuen jugar un paper important tan sols l avenc des sero amb la seva peculiar fesomia sembla ser l única cavitat que ha permès la conservació d alguns elements singulars com homalia lusitanica i asplenium scolopendrium que testimonien que fins i tot en aquesta part meridional i xèrica de la serra de tramuntana hi degué haver un canvi dràstic de la vegetació més mesòfil·la amb la conseqüent rarefacció i probablement extinció dels elements vegetals si més no briofítics més sensibles al canvi climàtic 4

[close]

p. 15

tacte grumós el llim és la partícula de mida intermèdia entre 62,5 i 4 µm situada entre l arena i l argila l argila és la partícula més petita 4 µm les combinacions d arena llim i argila normalment es descriuen de la següent manera · textura fina sòls formats per partícules d argila · textura mitjana sòls de naturalesa llimosa · textura gruixuda sòls amb un alt contingut d arena per tant la textura defineix la quantitat i la mida dels espais que hi ha entre les partícules del sòl aquests espais determinen la facilitat que té l aigua per circular a través del sòl i la quantitat d aigua que el sòl pot retenir la naturalesa de la fracció inferior a 2 mm de les dues mostres la que conforma les característiques del sòl és de naturalesa mitjana o llimosa amb arena taula 3 dels grisos neutres el color del sòl és una propietat de diagnòstic important perquè sintetitza i mostra moltes variables i condicions del perfil del sòl el color va relacionat amb la quantitat de matèria orgànica aireació oxidació reducció porositat i composició mineral el diagnòstic de sòls d acord al color dels mateixos és el següent a sòl de color negre acumulació de matèria orgànica b sòl de color vermell i groc evidencien òxid de ferro i es presenten àmpliament en climes humits temperats i calents en condicions temperades els sòls són pàl·lids mentre que es mostren radiants en climes càlids c sòl de color cafè aquesta tonalitat és comú en sòls esteparis on la matèria orgànica té saturació de calci els sòls estudiats segons la taula munsell es corresponen al primer grup sòls foscos indicant a priori una elevada presència de matèria orgànica taula 4 fracció fracció pes g fina 2 mm gruixada 2 mm 9,5 g 05,92 g cova des pastors 97,43 53,76 46,24 cova des ribellet 60,59 542,42 g 90,6 59,7 g 9,84 cova des pastors cova des ribellet taula 3 fracció fina i fracció gruixada de les mostres analitzades table 3 fine and coarse fractions in the analyzed samples en sec 5yr-3/2 dark reddish brow 5yr-2.5/2 dark reddish brow en humit 5yr 2,5 black 5yr 2,5 black taula 4 colors de les mostres en sec i en humit table 4 sample colours in dry and wet conditions la fracció gruixada està composta per graves mides entre 2 mm i 6 cm i la majoria es corresponen amb graves fines de 2 a 6 mm a la cova del ribellet 90 i molt poques graves mitjanes de 6 mm a 2 cm i graves gruixades de 2 a 6 cm a la cova des pastors les graves fines suposen el 60 del total de fracció gruixada taula de colors munsell un dels criteris diagnòstics molt important per a la identificació i avaluació del sòl és el color el color és la característica del sòl més immediata i fàcil de determinar encara que no intervé en els processos edàfics sí és un paràmetre que serveix per avaluar altres característiques del sòl el color es deu a la quantitat de llum reflectida en rang definit del espectre electromagnètic la teledetecció pot esser un instrument per detectar aquestes longituds d ona i és útil per a l anàlisi del color dels sòls per determinar el color s utilitza la taula munsell revised standard soil color charts 2002 la medició dels colors es realitza gràcies a una comparació de les mostres de sòl amb la taula munsell que consta de 389 colors ordenats en forma sistemàtica aquesta ordenació es fa d acord amb el matís hue la claredat value y la puresa chroma el matís hue és el color de l espectre dominant està relacionat amb la longitud d onda de la llum dominant la claredat value se refereix a la relativa obscuritat o claredat del color la puresa chroma és l expressió relativa o la força del color espectral i augmenta d acord amb la disminució composiciÓ quÍmica del sÒl la composició química del sòl inclou la mitjana de la reacció d un sòl ph i dels seus elements químics nutrients l anàlisi és necessària per a una millor gestió de la fertilització d un cultiu i per escollir les plantes més adequades per sobreviure unes determinades espècies el ph del sòl la reacció d un sòl fa referència al grau d acidesa o basicitat del mateix i generalment s expressa mitjançant un valor de ph del sistema sòl-aigua el ph és la mesura de la concentració d ions d hidrogen [h segons aquest valor un sòl pot ser àcid neutre o alcalí les propietats físiques químiques i biològiques del sòl estan influenciades per l acidesa o basicitat del medi que al seu torn condicionen l ús agronòmic del sòl així la majoria de les plantes prefereixen rangs de ph de 5,5 a 7,5 però algunes espècies prefereixen sòls àcids o alcalins no obstant això cada planta necessita un rang de ph on poder expressar millor la seva potencialitat de creixement del ph també depenen els processos d humificació en funció del ph es produeixen diferents tipus de matèria orgànica del sòl i propietats que influeixen directament sobre el creixement vegetal com ara el moviment i disponibilitat dels nutrients o els processos d intercanvi catiònic 5

[close]