p. 1

[close]

p. 2

[close]

p. 3

[close]

p. 4

lesions no intencionades a la infància i l adolescència trencant el tòpic de la mala sort josep maria suelves

[close]

p. 5

4

[close]

p. 6

Índex 1 introducció 2 epidemiologia de les lesions a la infància i l adolescència una visió evolutiva 2.1 els infants de 0 a 11 mesos 2.1.1 el desenvolupament en aquesta etapa i la seva influència sobre les 2.1.2 epidemiologia de les lesions durant els primers 12 mesos 2.1.3 recomanacions per a aquest grup d edat 2.2 els infants d 1 a 4 anys 2.2.1 el desenvolupament en aquesta etapa i la seva influència sobre les 2.2.2 epidemiologia de les lesions en el grup 1-4 anys 2.2.3 recomanacions per a aquest grup d edat 2.3 els infants de 5 a 9 anys 2.3.1 el desenvolupament en aquesta etapa i la seva influència sobre les 2.3.2 epidemiologia de les lesions en el grup 5-9 anys 2.3.3 recomanacions per a aquest grup d edat 2.4 els infants de 10 a 14 anys 2.4.1 el desenvolupament en aquesta etapa i la seva influència sobre les 2.4.2 epidemiologia de les lesions en el grup 10-14 anys 2.4.3 recomanacions per a aquest grup d edat 2.5 l adolescència 2.5.1 el desenvolupament en aquesta etapa i la seva influència sobre les 2.5.2 epidemiologia de les lesions a l adolescència 2.5.3 recomanacions per a aquest grup d edat 7 9 9 9 10 15 17 17 17 24 26 26 26 33 34 34 34 40 41 41 41 46 47 47 49 51 51 54 55 56 58 60 68 70 lesions lesions lesions lesions lesions 3 lesions no intencionades un problema de salut una prevenció possible i necessària 3.1 per què lesions no intencionades en comptes d accidents 3.2 els determinants de les lesions 3.3 prevenció de lesions infantils 3.3.1 prevenció de lesions per col·lisions de vehicles 3.3.2 prevenció de lesions per caigudes 3.3.3 prevenció de lesions per immersió 3.3.4 prevenció d intoxicacions 3.3.5 prevenció de cremades 4 conclusions i consideracions finals referències annex fonts d informació consultades 5

[close]

p. 7

6

[close]

p. 8

1 introducció el primer informe de l observatori de salut de la infància i l adolescència Álvarez guillén portella torres 2008 va mostrar algunes de les principals tendències observades en la salut dels infants als països desenvolupats i va posar de manifest una millora de la salut infantil ens aquests països que s ha vist reflectida en significatives reduccions de la mortalitat i de la morbilitat per diferents patologies entre els problemes de salut que continuen afectant els infants l informe es referia als accidents subratllant la seva contribució destacada a la mortalitat que afecta els infants especialment després del primer any de vida en aquest segon informe i d acord amb el seu principi de conèixer per actuar faros sant joan de déu vol abordar el tema dels accidents tant per la seva rellevància en la salut dels infants i adolescents com pel canvi d enfocament que creiem necessari pel seu correcte abordatge a diferents nivells un canvi que comença per entendre que els accidents no són causats per la mala sort i que les seves conseqüències sanitàries es poden prevenir si coneixem els seus determinants tot i que les lesions causades per diferents mecanismes no són un problema de salut nou diferents organitzacions sanitàries impulsen actualment accions per fer possible una inclusió real de les activitats en matèria de vigilància i prevenció de les lesions en les carteres dels serveis de salut pública en aquest sentit l oms ha publicat en els darrers anys diferents informes tècnics dedicats a l efecte de la violència sobre la salut krug dahlberg mercy zwi lozano 2002 i les lesions per trànsit peden et al 2004 i un altre document on es feia una crida a l acció per a la prevenció de les lesions que afecten els infants who 2005 en aquesta darrera publicació l oms anunciava que les lesions causen anualment la mort de 875.000 infants i adolescents ­en més del 95 dels casos a països en vies de desenvolupament­ convertint-se així en la primera causa de mortalitat prematura infantil després del primer any de vida i subratllant alguns missatges · És necessari prevenir les lesions que afecten els infants perquè el seu cos és més vulnerable que els dels adults · els infants viuen en un món dissenyat per als adults i no sempre són capaços de jutjar els riscos potencials de nombroses situacions i productes · els infants tenen el mateix dret que els adults a viure en un entorn saludable i segur · molts infants moren innecessàriament tots els dies com a conseqüència de la violència i de les lesions · les lesions i la violència es poden prevenir des de faros sant joan de déu compartim aquesta visió del problema i tenim la inquietud de parlar-ne i donar algunes claus que serveixin als pares cuidadors professionals de la salut i administracions públiques per conèixer la realitat i involucrar-s hi l informe que presentem en les pàgines següents s estructura en tres parts dedicades a l epidemiologia de les lesions a l infància i l adolescència la presentació de bones pràctiques en matèria de prevenció de lesions derivades de diferents mecanismes i un apartat final on es discuteixen les principals consideracions derivades d aquest informe les dades epidemiològiques que es presenten en la primera part tenen per objecte mostrar l impacte sanitari de les lesions des del naixement fins a l adolescència entre els 0 i els 19 anys la informació incorporada a aquest informe parteix de la presentació de les dades sobre mortalitat per lesions no intencionades a nivell mundial i va aprofundint en l anàlisi de diverses fonts 7

[close]

p. 9

que mostren la mortalitat i la morbilitat per lesions a la infància i l adolescència a mesura que ens centrem en l àmbit europeu espanyol i català el procés de desenvolupament físic psicomotor i cognitiu que té lloc en el decurs de la infància i l adolescència té una gran implicació en termes de l exposició al risc i de vulnerabilitat davant les lesions així les caigudes des del mobiliari o l obstrucció de les vies aèries causada per aliments o objectes petits són riscos que es concentren preferentment en els primers dos anys de vida mentre que el final de la infància i l inici de l adolescència vénen acompanyats d un increment del risc de patir lesions durant la pràctica esportiva o els desplaçaments en vehicles a motor d acord amb aquesta visió evolutiva de les lesions i els seus determinants els capítols 2 al 6 d aquest informe estaran centrats en la presentació de dades epidemiològiques sobre les lesions que afecten els menors de 12 mesos els infants de 1-4 5-9 i 10-14 anys i els adolescents de 15 a 19 anys les fronteres fixades entre aquests grups d edat no estan només definides des d una perspectiva evolutiva sinó que també tenen en compte les agrupacions amb les que és més freqüent trobar dades publicades relatives a la morbilitat i la mortalitat que proporcionen diferents sistemes d informació prenent com a punt de partida les proves de l impacte de les lesions sobre la salut a la infància i l adolescència la segona part d aquest informe presenta una visió de les lesions no intencionades des de l òptica de la salut pública analitza alguns dels seus determinants i assenyala algunes possibles bones pràctiques preventives finalment el darrer apartat de l informe inclou un decàleg que recull les principals propostes i consideracions per continuar millorant la salut de la infància i l adolescència construint respostes preventives i assistencials efectives i eficients 8

[close]

p. 10

2 epidemiologia de les lesions a la infància i l adolescència una visió evolutiva 2.1 els infants de 0 a 11 mesos 2.1.1 el desenvolupament en aquesta etapa i la seva influència sobre les lesions durant els primers 12 mesos de vida la capacitat dels nadons per interactuar amb el seu entorn experimenta canvis molt importants que són el resultat de processos de creixement maduració i aprenentatge el desenvolupament cognitiu i motor que es pot observar en aquesta etapa i molt especialment els progressos pel que fa a la locomoció i la coordinació manual contribuiran a anar modificant els principals mecanismes que causen lesions en els menors de 12 mesos durant les primeres setmanes de vida els moviments dels lactants els proporcionen capacitats molt limitades per desplaçar-se progressivament l exercici i la millora del control cortical del moviment permetran a la majoria dels infants canviar de posició girant sobre el seu propi cos al voltant dels 2 mesos i mantenir-se asseguts sense suport cap els 6 ó 8 al voltant dels 12 mesos molts infants són capaços de sostenir-se drets agafats a un adult o del mobiliari i en alguns casos comencen a desplaçar-se amb ajuda d aquests suports adolph 2008 els nens quan són petits poden estendre els braços en la direcció dels objectes situats davant dels seus ulls però el seu limitat control dels moviments de les mans no els permeten agafarlos cap als 4 mesos els infants ja agafen els objectes situats en el seu camp visual encara que hauran de passar alguns mesos més fins que al voltant de l any la millora del control dels moviments de la mà i els dits faci possible una manipulació dels objectes més fluida i precisa von hofsten 2008 els progressos de l infant pel que fa al control postural el control dels moviments dels braços les mans i els dits i la seva locomoció fan aconsellable protegir-lo del risc de caure del llit o el canviador ennuegar-se amb aliments o petits objectes caure per les escales ofegar-se a la banyera o a la piscina patir ferides al posar les mans sobre la porta del forn o en un endoll o tirarse per sobre objectes o líquids calents a l estirar estovalles i cordons penjant un estudi dels ingressos hospitalaris per lesions d infants registrats a califòrnia entre 1996 i 1998 agran et al 2003 va analitzar la contribució diferencial de diferents mecanismes segons l edat els resultats d aquest estudi posen de manifest una elevada taxa d hospitalització per caigudes que tendeix a augmentar amb l edat dels lactants l increment de les hospitalitzacions per cossos estranys aliments o altres objectes a partir dels 3-5 mesos i de les cremades a partir dels 6-8 mesos 9

[close]

p. 11

2.1.2 epidemiologia de les lesions durant els primers 12 mesos mortalitat segons dades de l organització mundial de la salut oms l any 2004 van morir a tot el món 122.360 infants de menys d un any per lesions no intencionades que equivalen a 96,1 defuncions per cada 100.000 habitants d aquest grup d edat la mortalitat per causes no intencionades mostra importants variacions segons el sexe la regió del món i el nivell de desenvolupament dels països de residència dels infants ja que s observa que els països amb rendes altes tenen una mortalitat per lesions més baixa que els països amb rendes mitjanes i baixes que la regió europea es caracteritza per taxes de mortalitat inferiors a les de la resta del món i que les nenes tendeixen a experimentar una mortalitat per lesions superior a la dels nens en els països amb rendes mitjanes i baixes mentre que la mortalitat femenina per lesions és inferior a la masculina en els països amb rendes baixes en el conjunt dels països de la regió europea de l oms la mortalitat per lesions dels menors d un any va ser de 6,5 defuncions per 100.000 habitants l any 2004 la mortalitat per lesions espanyola sembla lleugerament superior a la del conjunt de la regió europea i se situa en l extrem superior de les observades en els països d europa occidental tal com mostra la figura 2.1 com es veurà més endavant la mortalitat per lesions es converteix en una causa destacada de mortalitat infantil especialment a partir del primer any de vida abans dels 12 mesos la mortalitat per lesions també és molt elevada però l important nombre de defuncions per afeccions originades en el període perinatal i per malalties congènites que constitueixen gairebé el 80 de tota la mortalitat observada en aquest període situa totes les altres causes en un segon terme l asfixia per immersió o per sufocació va ser el principal mecanisme implicat en les morts per lesions no intencionades de menors d un any a espanya durant el període 2002-2006 en segon lloc pel que fa a mecanismes les col·lisions de vehicles a motor van tenir també una presència destacada seguits de les caigudes i de l exposició al foc i a substàncies o objectes calents figura 2.2 entre els menors de 12 mesos l evolució del nombre anual de defuncions per lesions no intencionades no mostra una tendència definida en part pel reduït nombre de casos però suggereix un patró descendent figura 2.3 molt paral·lel a la reducció de la mortalitat per trànsit que s observa a la població general espanyola en els primers anys del segle xxi 10

[close]

p. 12

ingressos hospitalaris durant l any 2007 els hospitals d aguts espanyols que participen en el cmbd van notificar un total de 1.417 d altes corresponents a menors de 12 mesos amb un diagnòstic principal de lesió exclosos els episodis corresponents a efectes tardans de lesions i complicacions de procediments mèdics i quirúrgics aquests episodis que poden incloure ingressos successius corresponents al mateix infant representen una taxa d hospitalització de 302,65 episodis per cada 100.000 infants que difereixen segons el sexe en les nenes la taxa d hospitalització és de 280,38 i en els nens de 323,59 les fractures del crani constitueixen el diagnòstic més freqüent 36,91 de tots els episodis amb una taxa de 111,71 episodis x 100.000 seguides de les lesions internes 31,83 96,33 episodis x 100.000 i les cremades 10,52 31,82 episodis x 100.000 malauradament l heterogeneïtat de la informació enregistrada pel cmbd espanyol a partir de les dades que proporcionen les comunitats autònomes fa poc viable comparar les taxes d hospitalització entre diferents territoris perquè la cobertura del registre sembla molt variable i no permet identificar els mecanismes responsables de les lesions perquè aquesta informació no sempre es transmet al registre central degut a aquestes limitacions metodològiques l anàlisi de les dades sobre hospitalització per lesions referida al conjunt de l estat es complementa amb altres informacions basades exclusivament en el cmbd d hospitals d aguts de catalunya on el nombre d altes hospitalàries de menors de 12 mesos lesionats notificades l any 2007 va ser de 390 505,80 casos x 100.000 aquesta taxa d hospitalització calculada després d excloure els ingressos programats que sovint reflecteixen ingressos successius corresponents a un mateix pacient és més elevada que al conjunt de l estat posant segurament de manifest les diferències territorials en la cobertura del registre que s assenyalaven més amunt les caigudes constitueixen el principal mecanisme causant de les lesions amb 207 casos 266,41 x 100.000 52,67 de tots els casos notificats seguides de les sufocacions amb 60 casos 77,22 x 100.000 15,27 s ha de subratllar l existència d una proporció molt elevada de casos on no s ha informat d un mecanisme específic 20,36 els traumatismes craneoencefàlics amb fractures o lesions internes constitueixen el tipus de lesió que més freqüentment ocasiona l ingrés hospitalari dels menors de 12 mesos a catalunya en el 83,33 dels casos l origen d aquest tipus de traumatismes és una caiguda dades procedents d enquestes poblacionals la darrera edició de la encuesta nacional de salud ens realitzada l any 2006 per iniciativa del ministeri de sanitat i consum posa de manifest que el 9,63 dels infants de 0 a 4 anys espanyols haurien patit un accident en els 12 mesos anteriors a l estudi 11,09 dels nens i 8,11 de les nenes el més freqüent dels quals seria la caiguda a nivell del terra 39,97 dels casos que declaren almenys un accident en els 12 mesos previs seguida de la caiguda d un altre nivell 29,62 un cop 19,95 o una cremada 11,39 les col·lisions de vehicles a motor només són declarades en l 1,4 dels casos en què s indica que l infant ha patit un accident en els 12 mesos previs entre les nenes que han patit algun accident les caigudes i les cremades són més freqüents que entre els nens i els cops i les col·lisions de vehicles ho són menys pel que fa a la utilització de dispositius de retenció en els desplaçaments en automòbil dels infants de 0 a 4 anys el 97,54 de les famílies declaren que les utilitzen sempre en els desplaçaments per carretera i el 96,75 que les utilitzen sempre en els desplaçaments per ciutat tant en carretera com en ciutat el percentatge dels que utilitzen sempre un sistema de retenció infantil és superior en el cas de les nenes en comparació amb els nens 11

[close]

p. 13

12

[close]

p. 14

un altre estudi impulsat pel ministeri de sanitat i consum en el marc del programa de detecció d accidents domèstics i del lleure dado va incloure la realització d una enquesta en una mostra de llars espanyoles l any 2007 de totes les lesions observades en infants menors d un any en aquest estudi un 76,9 van ser provocades per caigudes s ha de subratllar però que el nombre de famílies entrevistades amb infants de menys d un any en aquests i altres estudis similars com l enquesta de salut de catalunya acostuma a ser molt reduït de manera que els resultats obtinguts només proporcionen estimacions molt imprecises les lesions entre els menors de 12 mesos l any 2004 van morir al món 122.360 menors d un any per lesions no intencionades principalment a països amb rendes baixes i mitjanes a espanya els estudis basats en enquestes poblacionals posen de manifest que gairebé el 10 dels infants pateixen una lesió no intencionada durant el seu primer any de vida i que les caigudes són els principals mecanismes responsables d aquestes lesions seguides a certa distància per les cremades i els cops entre 3 i 5 de cada 1000 menors de 12 mesos ingressen cada any en un hospital d aguts com a conseqüència d una lesió els traumatismes craneoencefàlics generalment causats per caigudes no intencionades són les lesions que causen un major nombre d ingressos d infants d aquesta edat altres mecanismes ­com els ennuegaments i les col·lisions de vehicles a motor semblen tenir una contribució molt més limitada a les lesions que són motiu d ingrés hospitalari potser reflectint una elevada letalitat els principals mecanismes responsables de la mortalitat de menors de 12 mesos per lesions a espanya són l asfixia per ennuegament o per immersió les col·lisions de vehicles a motor les caigudes i les cremades entre 1980 i 2006 s ha produït una disminució de la mortalitat per trànsit que ha contribuït a la reducció de la mortalitat infantil per lesions tote les fonts d informació coincideixen a posar de manifest una major incidència de lesions entre els nens en comparació amb les nenes que es tradueix en unes taxes d hospitalització i mortalitat superiors entre els nens 13

[close]

p. 15

apunt 1 evitar l ús de caminadors encara que alguns països han prohibit la comercialització de caminadors i que diverses associacions de pediatres han desaconsellat el seu ús aquests instruments continuen venent-se a casa nostra i són utilitzats per moltes famílies amb infants de 5-6 mesos en endavant els caminadors són dispositius dotats d una base amb rodes que sosté un seient amb obertures per a les cames i sovint una safata de plàstic aquests dispositius estan destinats a suportar els lactants que encara no saben caminar mentre recolzen els peus a terra i els permeten impulsar-se i se suposa que el seu ús ajudarà a aprendre a caminar alguns estudis han posat de manifest que d un 12 a un 40 dels infants que utilitzen caminadors pateixen lesions com a conseqüència del seu ús la majoria de les lesions són el resultat de caigudes l infant cau del caminador o bé infant i caminador cauen junts i un 75-96 de les lesions greus es produeix per una caiguda a les escales un nombre menor de lesions relacionades amb els caminadors es produeixen com a conseqüència de cremades o de lesions produïdes a les mans o els dits que queden atrapats al marge d una porta resultats com aquests s han observat a diferents països com els estats units canadà o frança encara que la raó principal per la qual algunes famílies adquireixen caminadors per als seus fills és ajudar-los a aprendre a caminar no hi ha cap prova que indiqui que els infants aprendran a caminar abans amb l ús d un caminador i s han publicat alguns estudis que permeten pensar que l ús d aquests dispositius suposa un retard en el procés d aprendre a caminar bibliografia american academy of pediatrics committee on injury and poison prevention injuries associated with infant walkers pediatrics 2001 108 790792 i claudet s fédérici c debuisson et al utilisation du trotteur baby-trot youpala une conduite à risque archives de pédiatrie 2006 13 1481­1485 14

[close]