p. 1

[close]

p. 2

© copyright hospital sant joan de déu hospital sant joan de déu direcció d innovació recerca i gestió del coneixement passeig sant joan de déu 2 08950 esplugues de llobregat www.hsjdbcn.org les opinions expressades en aquest document són les dels autors i no reflecteixen necessàriament les de l hospital sant joan de déu per citar aquest document Álvarez j.c et al 2008 els problemes de salut infantil tendències en els països desenvolupats esplugues de llobregat hospital sant joan de déu Álvarez juan carlos guillén francisco portella eduard torres neus gómez joan manueltr mercadal Àguedatr els problemes de salut infantil tendències en els països desenvolupats barcelona 2008 x pàg x cm x cm cdu 314.4-053.2 614.1 d l b ­ ­ 2008 isbn x 1 infants mortalitat 2 pediatria 3 infants malalties 4 puericultura països industrialitzats impressió signo impressió gràfica s.a.

[close]

p. 3

te infor faros te la missió de recollir i analitzar informació de salut rellevància en l àmbit de la salut infantil i de l adolescencia per tal de generar i difondre coneixement de qualitat en aquest camp tant pel professional de la salut com per la societat en general actuar partint de la premissa que cal conèixer per actuar de forma responsable.

[close]

p. 4

els problemes de salut infantil tendències en els països desenvolupats juan carlos Álvarez francisco guillén1 eduard portella neus torres amb la collaboració de antares consulting via augusta 200 08021 barcelona www.antares-consulting.com unidad de medicina preventiva clínica universidad de navarra c pío xii 36 31080 pamplona www.cun.es departamento de ciencias de la salud universidad pública de navarra av baranain s/n 31008 pamplona www.unavarra.es 1

[close]

p. 5

edició faros sant joan de déu faros sant joan de déu és l observatori de salut de la infància i de l adolescència de l hospital sant joan de déu de barcelona faros té la missió d obtenir i analitzar informació rellevant en l àmbit de la salut infantil i l adolescència per tal de generar i difondre coneixement de qualitat en aquest camp es tracta d un coneixement per al professional de la salut per a l educador i per a la societat en general ja que és necessari conèixer per poder actuar d una manera responsable tots els documents produïts per faros sant joan de déu estan disponibles i d accés lliure a www.faroshsjd.net direcció comitè assessor jaume pérez payarols jaume campistol manuel del castillo rubén díaz santiago garcía tornel xavier krauel josep maria lailla milagros pérez oliva esther planas antoni plasencia eduard portella francesc torralba lander unzueta jorge wagensberg

[close]

p. 6

Índex introducció i objectius la salut infantil a espanya des de la perspectiva dels infants i dels seus pares passat i present de la mortalitat infantil en els països desenvolupats anàlisi de la morbiditat hospitalària infantil la salut infantil a les polítiques públiques espanyoles reflexió final bibliografia Índex de taules i gràfics annex 1 evolució de la taxa de mortalitat en els països desenvolupats annex 2 detall de les causes de mortalitat per suicidi 6 8 22 36 48 54 61 64 67 69

[close]

p. 7

1 introducció i objectius la salut dels nens i dels adolescents és un factor essencial per al futur desenvolupament econòmic i social de qualsevol país així com un determinant de la salut de la persona al llarg de la seva vida i també de la generació que la seguirà per tant és necessari vetllar perquè quan aquests infants siguin adults puguin participar plenament en el seu entorn social cultural i econòmic una gestió i una actuació deficient sobre les patologies de la infància tenen repercussions importants no només durant aquesta etapa sinó també al llarg l adolescència i de la vida adulta d aquestes persones i afecten també les seves famílies i el seu entorn a més s incrementa el cost dels sistemes sanitari i social s ha confirmat que el que realment suposa un cost social i econòmic elevat no és el manteniment de la salut sinó les conseqüències de la mala salut atenció sanitària fàrmacs absentisme laboral baixa productivitat invalidesa i dependència jubilacions anticipades entre d altres comissió europea 2004 en termes de millora de salut el segle xx es va caracteritzar pel control i la millora del tractament de nombroses malalties tant és així que actualment podem afirmar que la gran majoria dels infants de països desenvolupats gaudeixen d una bona salut sense precedents a la història no obstant això els canvis socials mediambientals i econòmics tots ells elements intrínsecs al desenvolupament de les societats postindustrials afavoreixen el calvi dels patrons d algunes malalties infantils que ara requereixen un abordatge integral complementari a l atenció biomèdica i farmacològica davant d aquests canvis i de forma conseqüent amb el seu leitmotiv conèixer per actuar la primera actuació de faros sant joan de déu és la realització d aquest informe sobre els problemes de salut infantil als països desenvolupats l estudi a més dels professionals de salut implicats dia a dia en l atenció dels infants és dirigeix molt especialment als professionals que interactuen quotidianament amb els infants professors rehabilitadors treballadors socials així com a aquells que tenen un rol rellevant en l atenció a la salut infantil planificadors gestors de serveis de salut i de serveis educatius també s hi inclouen és clar els pares de família i la societat en general l estudi té l objectiu principal d analitzar l evolució dels problemes de salut infantil als països desenvolupats i saber quines són les principals tendències futures paralelament pretén estimular la reflexió i ser un esglaó més en la cadena d esforços cap a un futur dels infants cada vegada més saludable el punt de partida de l informe és l observació de les característiques de la morbiditat percebuda així com de la distribució de certs comportaments i/o hàbits de vida entre la població infantil del nostre entorn més pròxim extrets de l última enquesta nacional de salut elaborada a espanya l any 2006 així com també d altres fonts de referència posteriorment es desenvolupa una anàlisi de l evolució de la mortalitat i de la morbiditat hospitalària de la població infantil als països desenvolupats es tracta de dos apartats que busquen a través de l anàlisi de fonts quantitatives validades determinar la situació i l evolució dels països desenvolupats pel que fa a la supervivència infantil i a les causes d ingrés hospitalari aquesta informació quantitativa fruit principalment de l anàlisi de fonts primàries es complementa amb una revisió bibliogràfica exhaustiva així com amb l aportació d experts en el món de la salut i del benestar infantil que pertanyen al comitè assessor de faros sant joan de déu i de membres de l equip mèdic de l hospital sant joan de déu l apartat 5 revisa els últims plans de salut de les comunitats autònomes espanyoles amb l objectiu de conèixer millor com es reflecteix la salut infantil en aquest tipus de polítiques públiques i en particular analitzar com estan reflectits aquells problemes actuals i emergents en salut infantil identificats en aquest informe per fer-ho s han escollit els últims plans de salut generals disponibles obviant els plans sectorials 7

[close]

p. 8

finalment l informe conclou amb un apartat que reflexiona sobre els resultats de l estudi i presenta les recomanacions generals que a criteri dels autors i dels collaboradors queden sobre la taula per a la reflexió ja que conèixer què està passant quines són les tendències en els problemes de salut infantil i sobretot entendre sobre què s hauria d actuar en el futur per tal de garantir un millor estat de salut entre la població infantil ha de facilitar una actuació responsable per part de qui té algun rol en la salut dels nens és a dir tots nosaltres 8

[close]

p. 9

2 la salut infantil a espanya des de la perspectiva dels infants i dels seus pares una excellent font d informació per introduir-se en l anàlisi de l estat de salut dels nens són les enquestes de salut a espanya en concret l enquesta nacional de salut es realitza cada dos anys des del ministeri de sanitat i consum en collaboració amb l institut nacional d estadística aquesta enquesta té com a objectiu estimar a la població les característiques i distribució de la morbiditat percebuda la utilització dels serveis sanitaris i les característiques i distribució de certs comportaments o hàbits de vida rodríguez blas 20072 dels quatre blocs en què es divideix l edició més recent de l enquesta realitzada l any 2006 aquest capítol en revisa tres · · · salut percebuda característiques mediambientals que envolten la persona i que afecten la seva salut estils de vida o conductes relacionades amb la salut amb l objectiu de poder comparar el que succeeix a espanya amb el que passa a altres països del nostre entorn a fi de complementar la informació d alguns apartats aquest capítol inclou dades que sorgeixen de la revisió d altres fonts al marge de l enquesta nacional de salut 2.1 la salut percebuda una proporció elevada dels nens de 0 a 15 anys el 89 valora positivament el seu estat de salut gràfic 1 aquesta valoració positiva millora lleugerament amb l augment de l edat i assoleix la valoració màxima entre els nens de 5 a 15 anys a partir d aquesta etapa la valoració positiva de l estat de salut va disminuint progressivament a mesura que avança l edat de la persona gràfic 2 gràfic 1 valoració de la salut percebuda nens de 0 a 15 anys dolenta 1,0 regular 9,8 molt dolenta 0,5 bona 48,8 molt bona 39,9 font ministeri de sanitat i consum 2006 2 la recollida de dades es realitza mitjançant una entrevista personal al domicili i s utilitzen tres tipus de qüestionaris pre-codificats llar adults i infants el qüestionari dirigit als infants està concebut perquè el contesti la persona que està habitualment al càrrec del menor 9

[close]

p. 10

gràfic 2 valoració positiva de l estat de salut per grups d edat 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 0-4 5-15 16-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75 i més 65 52 44 34 86 90 87 81 76 grups d edat font ministeri de sanitat i consum 2006 a mesura que el nen creix augmenta la percepció positiva de l estat de salut 2.1.1 les malalties cròniques o de llarga evolució les malalties cròniques o de llarga evolució avaluades en aquest bloc són l allèrgia crònica l asma els trastorns mentals l epilèpsia la diabetis i els tumors malignes de totes elles les que presenten una prevalença declarada més elevada entre els nens enquestats són l allèrgia crònica que afecta el 10,6 dels enquestats l asma 5,3 dels enquestats i els trastorns mentals gairebé el 2 dels enquestats taula 1 És interessant comparar aquests resultats de prevalença declarada3 amb els de prevalença realment diagnosticada els resultats mostren una prevalença real menor dels trastorns mentals és a dir hi ha més pares que perceben que els seus fills pateixen algun tipus de trastorn mental que no pas nens realment diagnosticats amb aquesta patologia 3 malalties que els pares refereixen que estan patint els seus fills però que no han estat diagnosticades per un facultatiu 10

[close]

p. 11

taula 1 percentatge de nens inclosos a l enquesta nacional de salut 2006 que pateixen malalties cròniques o de llarga evolució diagnosticades per un metge per grups d edat i per tipus de malaltia allèrgia crònica 0-4 anys 5-9 anys 10-15 anys total 5,43 trastorns mentals 0,67 tumors malignes 0,12 asma epilèpsia diabetis 4,08 0,53 0,05 11,96 7,39 2,33 0,91 0,13 0,10 16,34 7,99 2,28 1,07 0,47 0,26 10,57 5,26 1,79 0,41 0,20 0,10 font ministeri de sanitat i consum 2006 l allèrgia crònica i l asma són les malalties cròniques infantils amb una major prevalença percebuda seguides dels trastorns mentals cal destacar en relació amb els trastorns mentals les diferències que s observen entre nens i nenes respecte a la prevalença percebuda d aquest tipus de problemes4 així doncs mentre que el 2,9 del nens que tenen entre 10 i 15 anys diuen que pateixen aquest tipus de trastorns només l 1,6 de les nenes de la mateixa edat afirma estar-ne afectat l enquesta també destaca que el 22,1 dels nens de 4 a 15 anys presenta risc de mala salut mental els problemes de salut mental entre la població infantil estan assolint xifres gens menyspreables d acord amb els experts entre el 15 i el 24 dels nens i adolescents espanyols pateix alguna vegada a la vida un trastorn de tipus neuropsiquiàtric l organització mundial de la salut oms adverteix que l any 2020 aquest tipus de trastorns es podrien incrementar en un 50 a nivell mundial de manera que podria arribar a ser una de les cinc causes més habituals de morbiditat i incapacitat fins i tot mortalitat en la població infantil matey 2001 de tots els signes i símptomes relacionats amb els trastorns mentals infantils que s estudien a l enquesta símptomes emocionals que fan que el nen se senti dependent nerviós plorós i trist sovint i que presenti somatitzacions com el mal de cap o les nàusees problemes de conducta hiperactivitat problemes amb els companys i la conducta social destaca la percepció per part dels pares d una elevada presència dels trastorns d hiperactivitat on les diferències entre nens i nenes també hi són presents els trastorns mentals més freqüents a espanya són els trastorns del comportament trastorns de la conducta dèficit d atenció i hiperactivitat així com l angoixa la depressió i l anorèxia establir la prevalença dels trastorns mentals al conjunt dels països desenvolupats és una tasca difícil a causa de la varietat de criteris diagnòstics metodologia i fonts d informació utilitzades a cada país així en funció de la metodologia emprada la prevalença dels trastorns mentals pot variar molt tal com mostra per exemple l enorme variabilitat de la prevalença dels trastorns de dèficit d atenció i hiperactivitat des de l 1 al 24 als països desenvolupats tot i que les freqüències més elevades solen correspondre a estudis de tipus observacional i poc contrastats fernández jaén 2004 tot i aquestes dificultats en establir-ne la seva prevalença de referència s estima que els trastorns mentals són un problema que afecta el 20 dels nens als països desenvolupats i que més d un terç dels nens atesos de forma rutinària als serveis d atenció primària es troben en risc de desenvolupar problemes de salut mental bayer et al 2007 4 l índex de salut mental s obté a partir dels resultats del qüestionari ghq-12 un instrument validat i acceptat internacionalment 11

[close]

p. 12

segons el national institute of mental health entre els nens i adolescents nord-americans els trastorns d ansietat són els problemes de salut mental més habituals s estima que el 5 dels nens i el 8 dels adolescents dels estats units pateixen depressió i que el 4,1 dels joves entre 9 i 17 anys presenta un trastorn hiperactiu de dèficit d atenció los trastornos de salud mental en los niños y adolescentes 2005 s observen diferències de gènere en els trastorns mentals de la població infantil les nenes mostren millors índex de salut mental que els nens excepte pel que fa a la categoria de símptomes emocionals en relació amb els trastorns mentals els signes i símptomes relacionats amb la hiperactivitat són els que tenen una major presència entre la població infantil 2.1.2 els accidents l 11 dels nens entre 0 i 15 anys ha patit algun tipus d accident durant els dotze mesos previs a l enquesta aquests accidents es divideixen en caigudes a nivell de terra caigudes a desnivell cops cremades accidents de trànsit i altres gràfic 3 gràfic 3 accidents a la infància per tipus d accident nens de 0 a 15 anys c remades 8,0 accidents de trànsit 5,2 altres accidents 14,7 c aiguda a nivell de terra 46,2 c op 18,3 c aiguda a desnivell 18,7 font ministeri de sanitat i consum 2006 2.1.2.1 caigudes cremades i cops les caigudes a nivell de terra són el tipus d accident més habitual un 46 dels nens de 0 a 15 anys les segueixen les caigudes a desnivell 19 del nens i els cops 18 dels nens aquest tipus d accidents disminueixen amb l edat s observa que el nen petit és molt més vulnerable a les caigudes a les cremades per substàncies per superfícies calentes o líquids corrosius etc 12

[close]

p. 13

2.1.2.2 accidents de trànsit al contrari que en el cas de les caigudes els cops o les cremades els accidents de trànsit augmenten amb l edat del nen així l 1,4 dels nens de 0 a 4 anys ha patit algun tipus d accident d aquest tipus com a vianant o viatjant dins un vehicle una xifra que augmenta fins al 7 entre els nens de 5 a 15 anys a partir dels 15 anys el risc de patir un accident de trànsit s incrementa de forma molt clara de manera que es converteix en la causa de mortalitat més important entre els joves europeus comissió europea 2002 d acord amb l enquesta els accidents de trànsit són el tipus d accident menys comú en els nens tot i que són els que comporten les pitjors conseqüències en mortalitat i discapacitat la incidència d aquest tipus d accidents augmenta en parallel a l edat del nen 2.1.2.3 otros accidentes entre els nens més petits fins a 4 anys gairebé el 60 dels accidents tenen lloc a casa o a algun espai de l edifici on viuen escales portals etc entre els nens de 5 a 15 anys en canvi la localització dels accidents és molt més dispersa gràfics 4 i 5 gràfic 4 lloc on passen els accidents nens de 0 a 4 anys a la feina o al lloc d estudi 12 al carrer o a la carretera accident de trànsit 12 al carrer a la carretera no accident de trànsit 2 altre lloc 15 font ministeri de sanitat i consum 2006 a casa a les escales o al portal 59 gràfic 5 lloc on passen els accidents nens de 5 a 15 anys al carrer o la carretera accident de trànsit 6 al carrer o a la carretera no accidents de trànsit 27 a casa a les escales o al portal 17 altre lloc 24 font ministeri de sanitat i consum 2006 a la feina o al centre d estudi 26 13

[close]

p. 14

del total d accidents patits pels nens només una minoria impliquen l ingrés a l hospital una mitjana del 3,55 aquest percentatge s incrementa amb l edat del nen passa de l 1,6 en els nens menors de 4 anys al 5,5 en els nens i joves de 5 a 14 anys per un nen més edat comporta l exposició a més riscos les conseqüències de la majoria d accidents son contusions hematomes esquinços i/o ferides superficials la presència de fractures i/o ferides profundes és més elevada entre els nens de 5 a 15 anys que no pas entre els més petits de mitjana només el 3,55 dels accidents patits pels nens al nostre país implica l ingrés a l hospital com més gran és el nen més elevat és el percentatge d accidents que requereixen hospitalització 2.1.3 les agressions i els maltractaments les agressions i els maltractaments s incrementen parallelament amb l edat del nen mentre que l 1 dels nens de 4 anys ha patit algun tipus d agressió o maltractament en el cas dels menors de 5 a 15 anys5 el percentatge s eleva al 4 si bé l 1 dels menors de 4 anys ha patit algun tipus d agressió o maltractament aquest percentatge s incrementa gairebé 4 vegades més entre els nens de 5 a 15 anys als estats units l any 2006 es calcula que gairebé un milió de nens va patir algun tipus de maltractament abús o violència u.s department of health and human services 2008 tot i això resulta difícil poder disposar d una taxa de maltractament i abús a menors que pugui ser de referència per als països desenvolupats ja que cada país utilitza diferents definicions i estàndards per mesurar-ho 2.2 característiques mediambientals que envolten la persona i que afecten la seva salut els nens són especialment vulnerables als efectes negatius que pot tenir el medi ambient sobre la salut ja que es troben en ple desenvolupament i també perquè a causa del seu comportament i la seva fisiologia estan subjectes a una exposició més gran a aquest tipus d agents que no pas els adults ed duarte-davidson i endericks 2007 licari nemen i tamburlini 2006 2.2.1 els problemes relacionats amb l habitatge d acord amb els resultats de l enquesta el principal problema de tipus mediambiental que pateixen els nens en relació amb la seva llar és el consum d aigua de baixa qualitat un 21,6 dels nens menors de 15 anys ho percep així l aigua de baixa qualitat va seguida del fet de viure a carrers i entorns poc nets un 18,15 de sorolls procedents de l exterior dels seus habitatges un 13,9 així com de les males olors un 10,33 la contaminació de l aire del seu entorn habitual a causa de l activitat industrial és el problema que afecta de forma important un major nombre de nens el 5 dels enquestats afirmen que aquest tipus de contaminació els afecta molt l enquesta nacional de salut 2006 no discrimina entre grups d edat a l hora de presentar les dades sobre el lloc on passen les agressions ja que és impossible de determinar on tenen lloc aquestes agressions en el cas de la població infantil pel que fa al tipus d agressor l enquesta presenta informació agregada de la població a partir dels 16 anys 5 14

[close]

p. 15

2.2.2 l exposició al fum del tabac a casa un percentatge elevat de nens està exposat al fum del tabac a casa seva en major o menor intensitat 33 aquesta exposició és superior en el cas dels nens més grans el 23 dels nens menors de 5 anys el 32 dels nens de 5 a 9 anys i el 41 dels nens de 10 a 15 anys gràfics 6 7 i 8 gràfic 6 exposició al fum del tabac a casa nens de 0 a 4 anys sempre 6 algunes vegades 7 gairebé sempre 3 gairebé mai 7 mai 77 font ministeri de sanitat i consum 2006 gràfic 7 exposició al fum del tabac a casa nens de 5 a 9 anys gairebé mai 6 algunes vegades 10 gairebé sempre 4 mai 68 sempre 12 font ministeri de sanitat i consum 2006 gràfic 8 exposició al fum del tabac a casa nens de 10 a 15 anys gairebé mai 6 algunes vegades 11 gairebé sempre 5 mai 59 sempre 19 font ministeri de sanitat i consum 2006 15

[close]