L’Abstracció del temps - Galeria Joan Oliver “Maneu”. 2010

 

Embed or link this publication

Popular Pages


p. 1

l abstracció del temps robert ferrer i martorell

[close]

p. 2

robert ferrer i madurell l abstració del temps setembre/octubre de 2010 edita joan oliver maneu galeria d art texte carlos jover disseny i maquetació aníbal guirado ramon giner impressió bahía indústria gràfica d.l pm-xxxx-2010 agraïments a joan oliver maneu a pep i joana a gabriel ramon a ramon giner i a aina albo puigserver joan oliver maneu galeria d art montcades 2 · 07012 palma t 971 721 342 · f 971 719 141 maneuart@maneuart.com www.maneuart.com

[close]

p. 3

l abstracció del temps robert ferrer i martorell

[close]

p. 4



[close]

p. 5

l abstracció del temps carlos jover 7 obres en exposició biografia texte en castellà 9 43 46

[close]

p. 6

6

[close]

p. 7

l abstacció del temps carlos jover el gir dels planetes vist des de la distància que confereix el ritme astronòmic és lent i hipnòtic els planetes giren majestuosament impassibles amb aquesta cadència que vol fer entendre que tot forma part d un cercle infinit que els cicles encara que continguin el temps amb la seva repetició inevitable l han arraconat fins a la inanitat que no hi ha res més abstracte i més internament ordenat que el pòsit que deixa la realitat si se la deixa un cert temps a l atzar del temps És impossible d altra banda ignorar avui dia el desordre infinit el caos indomable que regna a l altre extrem planetari al qual hem tingut accés recentment gràcies a la ciència quàntica i als ciclopis acceleradors de partícules en el regne de l atzar i de la probabilitat tampoc existeix el temps perquè res ocorre en essència perquè passi alguna cosa cal que hi hagi lloc per a la història per a una explicació encara que sigui a posteriori dels fenòmens esdevinguts i tot el que podem conèixer és una disposició passada dels elements que componen aquest submón planetari una disposició és clar que no sap res del temps perquè es resumeix a la foto fixa de la hipòtesi del resultat d un joc de daus qui s atreveix a enfrontar-se a aquests problemes i per tant a acceptar amb totes les conseqüències la terrible causa de la contemporaneïtat molt pocs artistes han acceptat el repte tan pocs que ara mateix i aquí només em ve al cap i de manera molt rellevant d altra banda el nom d un autèntic demiürg de l abstracció del temps robert ferrer en la seva obra que va desplegant-se amb la precisió que només posseeix l índex concís de les certeses s escomet la indagació d aquesta nova realitat apareguda de la mà de la tesi principal del postmodernisme el final de l era dels grans relats i la recentment descoberta percepció que l aparença de la realitat és únicament fruit de l abstracció tot el que hi ha crepita en forma de partícules i si no les veiem si el que veim és un conjunt de formes globals un rostre un camp de cultiu el mar és perquè som éssers malalts d abstracció si això es porta a més de l espai al territori del temps llavors ja ens trobam en el camp de batalla en el qual ens hi jugam una mica més que la definició de l ésser ens hi jugam el que ens queda de l antic concepte de vida se m entén m enteneu quan robert ferrer treballa amb petites porcions de color esclatades enmig d una representació que ha deixat enrere el temps està fent retrats íntims del que esdevé encara que com ja he dit parlant en propietat i ell ho sap res passa en essència i la seva presumpta abstracció és en el fons una forma inusual de paisatgisme ho dic sense ombra de crítica sinó des de l admiració el que millor defineix l obra de robert ferrer és la mirada una forma de veure la realitat que ningú ha tingut fins ara i que conjuga la tradició de les primeres armes de l abstracció que varen ser merament pictòriques amb les complexes indagacions entorn del concepte del temps concepte abstracte pur on n hi hagi les partícules que no saben res de l ordre l assoleixen amb el temps aquest és el nucli central del procés que l abstracció base teòrica fonamental de tot ordre és inversament proporcional al temps com menys pesa el temps més ho fa l atzar com més pesa aquell més aconsegueix l ordre establir-se com a rostre manifest del que constitueix tot procés abstractiu i és en tot aquest plantejament en el qual se circumscriu l obra de robert ferrer els seus camps de cultiu vists des de la perspectiva del cel i des de la dels cicles que anomenam estacions una altra abstracció per cert ja que mai s està o s arriba a una aturada com fa pensar la paraula estació en aquesta exposició a la galeria joan oliver maneu de palma es pot veure en una obra quadríptica que rememora la temàtica de la seva anterior mostra individual «el misteri dels cicles» una magnífica 7

[close]

p. 8

aproximació a aquesta idea en la qual a més els moviments circulars hipnòtics d alguns elements passant per finestres òptiques amplificadores que constantment ens recorden la qüestió de l escala i la de la seva importància en relació a la forma de comprendre l univers i la vida ens traslladen la reflexió que fins i tot pot percebre s el temps intel·lectivament quan aquest ja ha deixat d existir el temps és un vampir immortal i desconeix el que significa la mort el temps pot deixar d existir en els nostres esquemes podem contemplar-lo com un cadàver lleuger reposant entre un bosc d espelmes esllanguides i no obstant això seguirà exercint la seva funció succionadora el seu atropellament la seva empenta/el seu excés encara que es disfressi d aparent inofensiu cicle en l exposició «l abstracció del temps» robert ferrer repassa tota els seu camí anterior i apuntala a més les noves aventures en les quals camina imbuït tres poals de metacrilat al mig de l espai de la galeria juguen amb l enhebración a encadenar/enllaçar/enfilar de l esfera dins del caos en una cita allunyadíssima parmènides els colors van donant les pistes però la casuística cromàtica ens indueix a entendre l obra com un tríptic l ordre i l atzar el temps i la seva negació que és el present absolut fan de la interpretació d aquesta obra una altra vasta senda per a l anàlisi que conjuga les tesis ja referides amb altres d índole més plàstic el mateix passa amb el díptic que es pot veure en els dos paraments de l aparador de la galeria finalment cal destacar de manera especial la instal·lació site specific en la part envidrada de la galeria emmarcada en la sèrie «la nit» la instal·lació suposa una volta de rosca en el procés creatiu de l autor i abans de res en el seu alfabet simbòlic no es tracta com en primera instància podria semblar d una explosió la sèrie es denomina «la nit» perquè s hi produeix la separació absoluta entre el visible i l invisible no hi ha fons de pantalla no hi ha distracció a la nit només apareix la foscor i si pot el que s hagi fet visible malgrat totes les dificultats dues maneres d existir des de la plàstica dos móns que se separen per una zona difusa que no s assembla gens a la línia estricta d una frontera no és explosió el ho sembla és la representació de la dissolució del visible en la foscor de la nit però entre el misteri de la nit i el secret solar del cicle de les estacions hi ha la zona de boira que robert ferrer ha tractat en la seva sèrie «la boira» en aquesta exposició hi ha dues peces exquisides d aquesta sèrie executades amb tela flexible de poliester presentades sempre dins d una càpsula de metacrilat com la resta de les seves peces que per a mi s eleven com dues obres d art d inapreciable valor aquí a més de la reflexió anterior entorn del temps i l abstracció de profunda vibració metafísica trobam el nucli de la poesia que encara que també hi és a la resta del seu treball ara ha pres el protagonisme absolut em fascinen em fan vibrar més enllà de tota reflexió m arrosseguen l exposició «l abstracció del temps» de robert ferrer a la galeria joan oliver maneu de palma es recordarà sens dubte en el futur com una fita en el recorregut artístic d aquest gran artista per ser una mena de mostra antològica de la seva obra fins a aquest moment i un pont de partida cap a altres horitzons més llunyans el centelleig dels quals nosaltres només podem intuir 8

[close]

p. 9

9

[close]

p. 10

10

[close]

p. 11

sèrie la nit pvc 400 x 700 x 280 cm 2010 11

[close]

p. 12

sèrie el rec paper lupa tela motor i metacrilat 51 x 100 x 10,5 cm 2010 12

[close]

p. 13

13

[close]

p. 14

14

[close]

p. 15

15

[close]

Comments

no comments yet