La memòria de la llum - Imaginart. 2010

 

Embed or link this publication

Popular Pages


p. 1

robert ferrer i martorell la memòria de la llum

[close]

p. 2

imprimeix imprenta condal s.l coordinació galeria imaginart i robert ferrer i martorell textes arnau puig i grau traduccions i correccions begoña clavel arroitia anglés aina albo puigserver hartmunt català fotografíes jordi salinas i robert ferrer i martorell d.l b-25784-2010

[close]

p. 3

la memÒria de la llum robert ferrer i martorell juny 2010 barcelona

[close]

p. 4

la memÒria de la llum la galería imaginart se complace en presentar la exposición de robert ferrer i martorell como una de las más extraordinarias y complejas extraordinaria porque refleja un depurado trabajo en el campo intelectual y una concepción y acabados verdaderamente exquisitos y compleja en el sentido que nos permite aproximaciones distintas y percepciones diversas una obra mutante y silenciosa luminosa y vibrante una obra que establece una estrecha relación melódica y sutil con el espectador benito padilla galería imaginart

[close]

p. 5

la subjectivitat perceptiva d allÒ que És real arnau puig el món que ens envolta és tal com el comprenem tal com el veiem he anteposat comprendre a veure perquè tot el que rebem o projectem ho captem ja com una realitat establerta es dóna la situació que abans de l evident mirar -o escoltar o palpar o agradar­ ja sabem què anem a veure fa prop d un segle que rudolf arnheim ens va plantar davant dels conceptes visuals recordem que arnheim és l autor d un estudi sobre el guernica de picasso quadre davant del qual sense prejudicis un no pot plantejar-se cap intent de captació els quals són els condicionaments ­diguem-ne naturals de tot el que pretenem entendre o comprendre en la vida com és obvi aquestes condicions prèvies són el lloc on un ha nascut o viscut el que es conta de com es viu i sobretot allò que ens impulsa a actuar És clar -no cal negar-ho que també -no debades cada u és autònom cadascú agafa del complex dels condicionaments des dels quals actuem allò que més va amb ell més encara si li sembla que per descomptat no renuncia a la seva individualitat i aquestes són les condicions a partir de les quals actua creativament -l opció molt bé pot dir-se creativitat robert ferrer i martorell nascut a picassent a l horta valenciana 1978 llicenciat per l acadèmia de belles arts de san carlos centre formatiu al qual es cursa des d allò més ranci acadèmicament fins al més innovador aportat per alguns dels seus professors actuals entre els quals no hi falten expressionistes constructivistes i cinètics amb el bagatge formatiu d aquests i el que també proporciona el contacte i la respiració social un pot llançar-se a les bregues més difícils que li ofereixi l oportunitat d acció la de donar una altra forma -perquè gairebé és per aquí que ha de caminar la nova realitat a allò que un pensa observa i nota ja que la que actualment presenta no té la forma que adequadament li correspondria aquí resideix el problema de la modernitat estètica si en l actualitat hi ha tantes propostes per a la representació adequada de la realitat en la qual objectivament ens movem no és per capritx de personalisme sinó per imperativa necessitat d aportar a la resolució de les formes pertinents que corresponen a les noves tecnologies la proposta que sigui més convenient i adequada a allò que ens plantegem el context d infància de robert ferrer és l agonia de l horta aquell món pel qual van optar els pares i els avis els familiars que no van fugir de la pressió econòmica i van preferir el llum d oli la col i el rosegó de pa fet a casa amb el que estava a l abast de l esforç humà directe van elegir aquesta realitat natural enfront de qualsevol promesa de la societat urbícola que se ls oferia una societat que s empassava despietadament el que havia constituït la realitat passada del món el nostre artista vivia el tràngol d una gent que preferia l auxili humà personal que actua en el camp amb els seus fruits assaonats i acariciats per la mà i el sol a la llum elèctrica el transport ràpid a motor els aliments envasats i en darrer lloc el telèfon i la televisió tenir els avantatges de la tecnologia exigia la presència dels diners la seva apropiació imposava el desarrelament del que havia estat natural i de sempre la qüestió moderna de les opcions vitals havia arribat l artista és un innovador però també és un nostàlgic perquè sap que tot allò que és nou apareix gràcies a allò que és antic i a una voluntat de canvi al pintor que ferrer instintivament és i havia après que era no li era factible rebutjar allò del color natural que tenen les coses a la valenciana llum neta o aquella forma que també ofereixen aquestes mateixes coses quan la mà les pren per calibrarles amidar-les i saber de la seva qualitat per al consum tot això calia recollir-ho mantenir-ho present però donar-li una forma adequada a l existència implacable de l urbícola i les seves tecnologies calia que els colors els diferents tactes i els sabors es transmutessin en un tapís que determinés l ambient l atmosfera i l entorn i que ho fes així com el mateix artista havia après en els seus ensenyaments acadèmics els quals li aportaven els hereus d aquells pintors que van ser pinazo i sorolla que van saber conjuminar la forma implacable del guix clàssic i la vibració sensible

[close]

p. 6

del color distanciada i atrapada pels impressionistes però aquestes conseqüències pertanyien també a un passat no gaire remot més aviat recent encara que decididament passat per san carlos han passat molts artistes que han creat modernitat ferrer no podia ser insensible a ells i no ho ha estat a la forma i el color local que segons els clàssics posseeix i pertany a cada cosa els impressionistes i els luministes els van convertir en la impressió que apareix quan es dóna la llum que ho permet no hi ha color ni forma pròpies però sí els que la llum permet perquè el món aparentment real no perdi per a l home les seves qualitats sensibles perquè aquells que són la memòria d una manera de viure anterior a la nostra -certament gens menyspreable per més modernitat que hi hagi no quedin desqualificats en la seva immensa riquesa sensorial i emocional -que la van tenir ferrer havia d aportar la seva solució partícip de l ancestral del present i del que contingui de nou un futur possible que retingui el que no és d un sol ús el plasticisme de mondrian més que el constructivisme de malevitx es mostra com unes cabrioles per a un fons d allò que pretén elaborar ferrer en l holandès ferrer ha pogut trobar tot el sentiment la memòria i el pensament que exigeix la seva realitat de l horta ara arcaica en el rus tal vegada estigui la dinàmica pura d uns colors en llibertat que assumiran el que se ls tiri com a tensors i com a símbols aquí està la força que van mostrar els conceptuals en anunciar que tan sols hi ha en el que es crea allò que es veu allò que es palpa això no impedeix que un perceptor algú interessat en l experiència que se li mostra allí en el que se li planta a un davant -i aquí sempre hi ha un creador que pretén impulsar il·lusions i misteris pugui captar intensitat sensorial intensitat que pot dur a captar en allò que es mostra el cant de les sirenes del que va ser però que ja solament pot ser evocació sensual sentimental i desvetlladora del somni d una memòria o d un record perdut i això és el que ens trobem davant l obra de ferrer la força autònoma del color que van descobrir els impressionistes -amb algun venecià com a predecessor el color que creen els cossos sota la llum -que va aportar sorolla l autonomia del saber sensitiu que enllumena mondrian i l autonomia de cada objecte perquè sigui energia força i tensió -llegat de malevitx arribats aquí la realitat no és més que un concepte net i pur o amb història i la seva plasmació queda a l atzar de qui vulgui desenvolupar el concepte al qual ha arribat o que ha cregut que era el més idoni aquí apunta ferrer per assegurar-se a ell mateix l aventura o per a ajudar a qui vulgui acostar-se a ella i conviure-la amb ell l aigua de les sèquies de l horta pot mostrar-se blava i en un altre blau l infinit cel mateix la llum que tot ho mostra es presenta com el blanc i el seu enterboliment pels fenòmens físics que foren s enfilen al gris els vermells els grocs i els verds són aquells fruits que els humans saben generar en un mitjà fèrtil com el que estem descrivint amb tot això no s ha oblidat en cap moment que si la composició cromàtica sobre o enfront del plànol existeix això és degut al fet que hi ha una gent -que un sent cridar en els seus gens que tot ho ha fet possible fins i tot que allò que fou natural un temps pugui ser ara una obra d art emocionada que és el que tot observador experimenta davant els cubs i paral·lelepípedes que se li mostren en el lloc de les consagracions d allò real els espais sagrats de l art les teories que la naturalesa engendra la impressió estètica que es convertirà en objecte d art i que en tota obra d art queda plasmada la sociologia que la va engendrar queda servida davant d aquestes obres subtils hi ha altres elements que també desenvolupa ferrer les seves escultures en aquestes obres el seu creador ha marcat un distanciament d un altre tipus no vol que siguin posseïdes per cap animisme ni tampoc que les coaccions sociològiques les interfereixin l única cosa que l artista vol aconseguir amb les seves escultures és que impliquin suposin i marquin tensió que és el que en definitiva és una obra escultòrica des de fidias passant per miguel Àngel i rodin fins a arribar a brancusi i richard serra el material amb que s elaborin en tot moment no és més que un suport perquè la tensió es mostri i sigui viva l obra plàstica de ferrer pot captar-se com l indici d un nou realisme.

[close]

p. 7

la subjetividad perceptiva de lo real arnau puig el mundo entorno es tal como lo comprendemos tal como lo vemos he antepuesto comprender a ver porque como todo lo que recibimos o proyectamos lo captamos ya como realidad establecida se da la situación de que antes que el evidente mirar ­ u oír o palpar o gustar ­ sabemos ya qué vamos a ver hace cerca de un siglo que rudolf arnheim nos plantó ante los conceptos visuales ­ recordemos que arnheim es autor de un estudio sobre el guernica de picasso cuadro ante el que sin prejuicios uno no puede plantearse ningún intento de captación conceptos visuales que son los condicionantes digamos naturales de todo lo que vamos a pretender entender o comprender en la vida como es obvio esas precondiciones son el lugar en donde uno ha nacido o vivido lo que se cuenta de cómo se vive y sobre todo aquello que nos impulsa a actuar claro está no hay que negarlo que también no en balde cada uno es autónomo cada cual se toma del complejo de los condicionantes desde los que actuamos aquello que más le va más le parece si por supuesto no renuncia a su individualidad y estas son las condiciones des de las que actúa creativamente ­ la opción puede muy bien llamarse creatividad ­ robert ferrer i martorell nacido en picassent en la huerta valenciana 1978 licenciado por la academia de bellas artes de san carlos en cuyo centro formativo se cursa de entre lo más rancio académicamente hasta lo más innovador aportado por algunos de sus profesores actuales entre los que no faltan expresionistas constructivistas i cinéticos con cuyo bagaje formativo y el que proporciona el contacto y la respiración de lo social uno puede lanzarse a las bregas más difíciles que ofrezca la oportunidad de acción la de dar una forma otra ­ porque casi por ahí debe andar la nueva realidad a lo que uno piensa observa y nota que la que actualmente presenta no tiene la forma que adecuadamente le correspondería ahí reside el problema de la modernidad estética si en la actualidad hay tantas propuestas para la representación debida de la realidad en la que objetivamente nos movemos no es por capricho de personalismo sino por imperativa necesidad de aportar a la resolución de las formas pertinentes que corresponden a las nuevas tecnologías la propuesta que sea la más conveniente y adecuada a lo que nos planteamos el contexto de infancia de robert ferrer es la agonía de la huerta aquel mundo que los padres y abuelos los familiares que no huyeron de la presión económica y prefirieron el candil la berza y el mendrugo hecho en casa con lo que estaba al alcance del esfuerzo humano directo optaron por esta realidad natural frente a cualquier promesa de la sociedad urbanita que se les ofrecía sociedad que se tragaba despiadadamente lo que había constituido la realidad pasada del mundo nuestro artista vivía el trance de unas gentes que preferían el auxilio humano personal que actúa en el campo con sus frutos sazonados y acariciados por la mano y el sol a la luz eléctrica el transporte rápido a motor los alimentados envasados y en último término el teléfono y la televisión tener las ventajas de la tecnología exigía la presencia del dinero su apropiación imponía el desenraizamiento de lo que había sido natural y de siempre la cuestión moderna de las opciones vitales había llegado el artista es un innovador pero también es un nostálgico porque sabe que todo lo nuevo aparece gracias a lo antiguo y a una voluntad de cambio para el pintor que ferrer instintivamente es y había aprendido que era no le era dable desechar aquello del color natural que tienen las cosas a la valenciana luz limpia o aquella forma que también ofrecen esas mismas cosas cuando la mano las toma para calibrarlas medirlas y saber de su calidad para el consumo todo eso había que recogerlo mantenerlo presente pero darle una forma adecuada a la existencia implacable del urbanita y sus tecnologías los colores los palpos y los sabores era preciso que se transmutaran en un tapiz que determinara ambiente atmósfera entorno y que lo hiciera según el mismo artista había aprendido en sus enseñanzas académicas las que le aportaban los herederos de aquellos pintores que fueron pinazo y sorolla que supieron aunar la forma implacable del yeso clásico a la vibra-

[close]

p. 8

ción sensible del color distanciada y atrapada por los impresionistas pero esas consecuencias pertenecían también a un pasado si no remoto cuando menos reciente aunque decididamente pasado por san carlos han pasado muchos artistas que han creado modernidad ferrer no podía ser insensible a ellos y no lo ha sido de la forma y del color local que según los clásicos posee y pertenece a cada cosa los impresionistas y los luministas los convirtieron en impresión que aparece cuando se da la luz que lo permite no hay color ni forma propios pero sí los o las que permite la luz para que el mundo aparentemente real no pierda para el hombre sus cualidades sensibles para que aquellos que son la memoria de un vivir anterior nuestro ­ ciertamente no despreciable por más modernidad que haya ­ no queden descalificados en su inmensa riqueza sensorial y emocional que la tuvieron ferrer tenia que aportar su solución partícipe de lo ancestral del presente y de lo que contenga de nuevo un futuro posible que retenga lo que no es desechable el plasticismo de mondrian más que el constructivismo de malevitch se muestran como corzas para un fondo de lo posible que pretenda elaborar ferrer en el holandés ferrer ha podido encontrar todo el sentimiento la memoria y el pensamiento que exige su realidad de la huerta ahora arcaica en el ruso tal vez esté la dinámica pura de unos colores en libertad que van a asumir lo que se les eche como tensores y como símbolos ahí está la fuerza que mostraron los conceptuales al anunciar que no hay en lo que se crea nada más que lo que hay lo que se ve lo que se palpa ello no impide que para un perceptor para alguien interesado en la experiencia que se le muestra allí en lo que se le planta a uno delante ­ y ahí siempre hay un creador que pretende impulsar ilusiones y misterios pueda captar intensidad sensorial intensidad que puede llevar a captar en lo mostrado el canto de las sirenas de lo que fue pero que ya solo puede ser evocación sensual sentimental y desveladora del ensueño de una memoria o de un recuerdo perdido y eso es lo que nos encontramos ante la obra de ferrer la fuerza autónoma del color que descubrieron los impresionistas ­ con algún veneciano como predecesor el color que crea los cuerpos bajo la luz ­ que aportó sorolla la autonomía del saber sensitivo que alumbra mondrian y la autonomía de cada objeto para que sea energía fuerza y tensión legado de malevitch llegados ahí la realidad no es más que un concepto neto y limpio o con historia y su plasmación queda al albur de quien quiera desarrollar el concepto con el que ha dado o que ha creído que era el más idóneo ahí apunta ferrer para asegurarse a sí mismo de la aventura o para ayudar a quien quiera acercarse a ella y convivirla con él el agua de las acequias de la huerta puede mostrarse en azul y en otro azul el infinito cielo mismo la luz que todo lo muestra se presenta como lo blanco y su enturbiamiento por los fenómenos físicos que fueren se engarzan el gris los rojos los amarillos los verdes son aquellos frutos que los humanos saben generar en un medio fértil como el que estamos describiendo con todo ello no se ha olvidado en ningún momento que si la composición cromática sobre o frente a plano existe ello es debido a que hay unas gentes ­ que uno siente gritar en sus genes ­ que todo lo han hecho posible incluido el que lo natural un tiempo pueda ser ahora obra de arte emocionada que es lo que todo observador experimenta ante los cubos y paralelepípedos que se le muestran en el lugar de las consagraciones de lo real los espacios sagrados del arte las teorías de que la naturaleza engendra la impresión estética que se convertirá en objeto de arte y que en toda obra de arte queda plasmada la sociología que lo engendró queda servida ante esas sutiles obras hay otros elementos que también desarrolla ferrer son sus esculturas en esas obras suyas su creador ha marcado un distanciamiento de otro tipo no quiere que sean poseídas por ningún animismo ni tampoco que las coacciones sociológicas las interfieran lo único que en y para sus esculturas el artista quiere detener es que impliquen supongan y marquen tensión que es lo que en definitiva es una obra escultórica desde fidias pasando por miguel Ángel y rodin hasta llegar a brancusi i richard serra el material con que se elaboren en todo momento no es más que el soporte para que la tensión se muestre y sea viva puede captarse la obra plástica de ferrer como barrunto de un nuevo realismo.

[close]

p. 9

the perceptive subjectivity of reality arnau puig the surrounding world is as we understand it just as we see it i have put understanding before seeing because as everything that we perceive or project is captured by us an established reality it is the case that before the evident act of seeing ­ or hearing touching or tasting ­ we already know what we are going to see almost a century ago rudolf arnheim fronted us with the visual concepts ­ let us remember that arnheim is the author of a study about the guernica by picasso a painting that cannot be addressed without any type of prejudice ­ visual concepts are the determining factors let us say natural ones behind everything that we will intend to understand or comprehend in our life obviously those pre-conditions are such things as the place where one was born or has lived what it is told about how life is lived and particularly those things that make us act it is obvious and cannot be denied that we are also ­by no means in vain­autonomous beings and every one of us takes from the complex group of determining factors that impel us to act those that are more appropriate for us more appealing to us but of course without renouncing our individuality and these are the conditions from which robert ferrer i martorell creatively acts ­ this option can safely be called creativity ­ an artist born in picassent in the orchards of valencian in 1978 graduate from the school of fine arts in san carlos at that educational insttitutio where one can find the most ancient traditions and the most innovative ones the latter contributed by some of its current lecturers among whom we can find expressionists constructivists and kineticists with this educational background and the one that is provided by contact with society one can cope with the most difficult tasks that the opportunity of action will offer to shape one one way or another ­ for that is where the new reality must rise what one thinks observes and notices since its current shape is not the one that adequately suits it there lies the problem with aesthetic modernity if there are so many proposals today for the representation of the reality in which we move from an objective point of view it is not due to a personal whim but because of an obligatory need to contribute the most convenient and adequate proposal to the resolution of the pertinent shapes corresponding to new technologies with robert ferrer s childhood context is the death throes of the orchards the world of parents and grandparents relatives that chose not to escape from economic pressure and preferred the oil lamp the cabbage and homemade bread things that were within reach of direct human effort they all opted for this natural reality rather than any promise that the urban society could offer them a society that mercilessly swallowed what had previously constituted the past reality of the world past reality our artist experienced the difficult situation of the people who preferred the personal human touch that resides in the countryside with its ripened fruit caressed by the hand and the sun to electricity fast motor transport canned food and finally the telephone and television having the advantages of new technologies demanded the presence of money its appropriation imposed the rooting out of what had been natural and traditional the modern question of life options had arrived the artist is an innovator but he is also nostalgic because he knows that everything which is new appears thanks to the old things and to the will to change for the painter that ferrer intuitively is and had learnt that he was it was not possible to reject the natural color that things have when touched by the clean valencian light or that shape that those same things offer when the hand holds them to weigh them measure them and ascertain their quality with regard to consumption all that had to be collected kept present but it had to have a shape which was adequate for the implacable existence of the city dwellers and their new technologies colours touch and taste needed to be transformed into a tapestry that would determine the background atmosphere and environment and he had to do so in accordance with what the artist had learned during his academic training that is what was contributed by the followers of pinazo and sorolla who knew how to connect the implacable shape of the classical plaster and the appreciable vibration of distant colour that had been trapped by impressionist artists however those consequences also belonged to a distant or recent but already remote past many artist have trained at san carlos and have created modernity ferrer could not be insensitive to them and he was not impressionists and luminists transformed local shapes and colours which every single thing possesses according to the classical norms into an impression that appears when the appropriate light shines on them there are no shapes or colours in themselves but only those light allows ferrer had to contribute his own solution by combining ancient past present and a possible future which retains what cannot be lost so that the apparently real world would not lose its tangible qualities for men so that those who are the memory of a previous way of living ­ certainly not a loathsome one in spite of modernity would not be deprived of their enormous sensory and emotional richness which they indeed had mondrian s plasticism rather than malevitch s constructivism are shown as roe deers against a background of what is possible which is what ferrer tries to produce from the dutchman ferrer has taken the feeling the memory and the thought that his reality of the orchards now ancient demands from the russian he might have taken the pure dynamics of free colours that will tolerate everything that is thrown at them as tensors and as symbols there resides the strength that conceptual artists showed when they announced that in creation there is nothing else apart from what there actually is what one can see what one can touch that does not prevent a receiver that is someone interested in the experience shown in what is there before him ­ and there is always a creator who tries to promote hopes and mysteries ­ from capturing sensory intensity that intensity can be grasped in the siren song of what was but which cannot be now anything more than a sensual sentimental and revealing evocation of the dream of a remembrance or of a lost memory and that is what we find in ferrer s work the autonomous strength of color that the impressionists discovered ­ with a certain venetian as predecessor ­ the color created by the shapes under the light ­ contributed by sorolla ­ the autonomy of the sensory knowledge created by mondrian and the autonomy of every object so that it becomes energy strength and tension passed on by malevitch once we get there reality is nothing but a clear and clean concept or with a history and its capture remains in the hands of those who are willing to explain the concept that has been given to them or the one they thought was most appropriate ferrer points towards that direction in order to ensure the adventure for himself or to help whoever wants to come and experience it with him the water in the orchards irrigation ditches can be shown in blue and the infinite sky in a different shade of blue the light that shows everything is presented in white and its cloudiness due to atmospheric phenomena set in grey red yellow and green are the fruits that the human being knows how to produce in a fertile soil such as the one being described even so we have never forgotten that if the chromatic composition on or facing a plane exists it is because there are people ­ who one hears shouting from one s genes ­ that have made everything possible including the fact that what is natural for a while can now become a touching piece of art that is what every observer experiences before the cubes and parallelepipeds that are shown as consecration of reality sacred spaces of art the theories which state that nature gives birth to aesthetic impression which in turn will become an object of art and that the sociology that gave birth to it is captured in every piece of art is served up before these subtle pieces there are other elements developed by ferrer his sculptures in these works of art their creator has marked a different type of distancing he does not want them to be owned either by animism or by sociological coercion the only thing that the artist wants within and for his sculptures is the fact that they must imply involve and mark tension which is definitely what has defined sculpting since fidias through michelangelo and rodin up to brancusi and richard serra the materials used to produce them are nothing but the support on which tension can be shown and can stay alive ferrer s plastic work can be perceived as the prophecy of a new realism.

[close]

p. 10

la memòria de la llum serie la boira paper vegetal tela i metacrilat 100 x 100 x 15,5 cm 2009

[close]

p. 11



[close]

p. 12

la memòria de la llum detall serie la boira paper vegetal tela i metacrilat 100 x 100 x 15,5 cm 2009

[close]

p. 13



[close]

p. 14

la memòria de la llum serie la boira paper vegetal tela i metacrilat 60 x 100 x 13 cm 2009

[close]

p. 15



[close]

Comments

no comments yet