Rastres de Llum - Can Prunera. 2011

 

Embed or link this publication

Popular Pages


p. 1

robert ferrer i martorell rastres de llum

[close]

p. 2

fundaciÓ tren de l art president excm sr pere a serra bauzà vicepresident sr Óscar mayol mundó vocals sr vicenç sastre cardell ferrocarril de sóller sr antoni pons puig ferrocarril de sóller sr amador pastor reynés ferrocarril de sóller sr juan fierro march ferrocarril de sóller sra aina pastor castañer ferrocarril de sóller hble sr rafael Àngel bosch i sans conseller d educació cultura i universitats del govern de les illes balears il·lm sr fernando gilet sancenón tinent de batle de cultura i esports de l ajuntament de palma il·lm sr carlos simarro vicens batle de l ajuntament de sóller director general sr rogelio araújo gil secretària sra aina rullán estarellas ferrocarril de sÓller president sr Óscar mayol mundó vicepresident sr amador pastor reynés conseller delegat sr vicenç sastre cardell consellers sr antoni pons puig sra aina bella pizà gerbier sr miquel antoni colom altés sr carles rullan colom sr pere rullan serra sr santiago mayol mundó sr bartomeu oliver guasp exposiciÓ direcció rogelio araújo gil coordinació can prunera museu modernista assessora artística de la fundació tren de l art carmen mateu ramonell relacions públiques de can prunera antònia maria miró crespí muntatge xicarandana sl assegurances mapfre empresas sa catÀleg coordinació margalida tur texts pere a serra gudi moragues jaulin de seutre fotografies miki antón robert ferrer i martorell disseny i maquetació Ángel orosa assessorament lingüístic miquel llompart edita fundació tren de l art imprimeix impremta muro sl © d aquesta edició fundació tren de l art © del text pere a serra i gudi moragues jaulin de seutre © de les fotografies miki antón i robert ferrer i martorell dipòsit legal pm 1137-2011 reservats tots els drets cap part d aquesta publicació no pot ser reproduïda emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l editor.

[close]

p. 3

robert ferrer i martorell rastres de llum exposició del 18 de juny al 17 de juliol de 2011

[close]

p. 4

És per a mi un gran honor poder encapçalar aquestes primeres pàgines del catàleg de l exposició rastres de llum que robert ferrer realitza a can prunera museu modernista i ho és bàsicament per dos motius el primer perquè can prunera torna a apostar per una exposició arriscada i innovadora que defuig el llenguatge tradicional si entenem com a tal la pintura i l escultura en el sentit més estricte de la paraula com el visitant haurà pogut observar es tracta d una installació en què si cal destacar cap qualitat que sobresurti de tot el conjunt jo diria que aquesta és l elegància però també hi podríem afegir la sobrietat i la pulcritud pens sincerament que aquests tres adjectius defineixen molt bé l obra d aquest jove artista valencià establert ja fa un grapat d anys a mallorca d ell em criden l atenció el detallisme i la precisió amb què treballa les obres així les peces que ja havia exposat en mostres anteriors en aquesta instal·lació de can prunera «sèrie la nit» a la galeria mediterrània «l abstracció del temps» a la joan oliver maneu i «el misteri dels cicles» a addaya centre d art contemporani alaró són d una bellesa i una senzillesa extraordinàries properes al minimalisme si em permeteu una llunyana comparació però no exemptes d una gran força expressiva de fet no hi deixa res a la improvisació i és que ferrer té la capacitat de veure millor dit de concebre la mostra en la seva totalitat 7

[close]

p. 5

la qual cosa vol dir que entén les exposicions com un tot com un treball en què cal tenir presents elements tan importants com l espai i la llum el segon motiu pel qual em complau obrir aquest catàleg és perquè des de can prunera volem apostar per donar oportunitats als artistes joves una tasca per altra banda en la qual sempre he cregut fermament i en la qual sempre m he involucrat a aquells pintors i escultors que han volgut fer de l art el seu modus de vida perquè així ho entenen i perquè ho han apostat i arriscat tot per aconseguir el seu objectiu i ho volem fer des de la seguretat que la seva trajectòria serà llarga i fructífera robert ferrer és ara per ara l artista més jove però no per això ni el més inexpert ni el menys preparat de tots quants han mostrat el seu treball en aquest centre d art solleric la seva satisfactòria experiència és avalada per la participació en nombroses mostres tant col·lectives com individuals i per les beques i pels premis que ha guanyat per part nostra només volem desitjar que continuï treballant amb el coratge i la força que l han portat fins aquí llum sempre llum els fenòmens de reflexió i refracció de la llum ja eren coneguts pels grecs però fins al final del segle xvii no va començar la formulació de models matemàtics correctes sobre la naturalesa de la llum la hipòtesi corpuscular sobre la natura de la llum desenvolupada per newton suposa que els raigs lluminosos són formats per petits corpuscles que es mouen al llarg d un raig lluminós procedent d un focus el moviment d aquests corpuscles vindria donat per les lleis de la mecànica clàssica i aquesta teoria permetria explicar les lleis de la reflexió i de la refracció la tenacitat de goethe autor l any 1810 de la teoria dels colors en l estructura polar tant de la formació dels colors a partir de la llum i l obscuritat com de la seva recepció per l ull va fer del seu sistema l antecedent directe de la teoria dels colors oposat al de hering també va ser aquesta insistència la que va propiciar que el seu esquema fos més atractiu que el de newton per a filòsofs romàntics com schelling schopenhauer i hegel la relació de goethe amb els problemes de la psicologia i de la percepció hi plantejava diversos nivells com ara la qüestió fonamental per al pintor què és exactament el que veim en un interessant passatge de la introducció de la teoria dels colors expressava aquest problema que tendria enormes repercussions dins l àmbit de la representació pictòrica «afirmem ara que encara que pugui semblar extraordinari els ulls no veuen pere a serra president de la fundació tren de l art 8 9

[close]

p. 6

sèrie rastres 2011 paper tela mirall i metacrilat 31,5 x 23 x 20,5 cm sèrie rastres 2011 paper tela i metacrilat 17 x 20 x 20 cm cap forma ja que són la llum l ombra i el color conjuntament els que constitueixen allò que fa que la nostra visió diferenciï un objecte de l altre i les parts d un objecte entre si a partir d aquestes tres coses llum ombra i color nosaltres construïm el món visible i són elles al mateix temps les que fan possible l existència de la pintura una art que té el poder de produir sobre una superfície plana un món molt més perfectament visible que el real» el compromís amb les nocions de la llum i de l espai s ha continuat reinterpretant ininterrompudament com l evolució de les tendències i així mateix com la seva fonamental herència conceptual des de 10 les avantguardes històriques fins a l art contemporani si revisam la trajectòria de robert ferrer i martorell podem comprovar que la llum i el seu tractament sempre han constituït un factor essencial per al desenvolupament de la seva inquietud creativa produïda des dels caires de l abstracció i les tendències minimalistes en els seus plantejaments fecundats per un treball coherent i construït amb un mètode conceptualment específic examina les relacions de les idees entre si així com la capacitat de posar-se en connexió amb altres o de rebutjar determinats tipus d unions d aquesta manera l artista exe cuta una obra feta de centres i de cercles d esferes i d espais giratoris d òrbites i d energia i molt especialment de concentrada i potent lluminositat en un món on preval la rapidesa robert ferrer i martorell investiga acuradament les accions veritablement importants per a l ésser humà i fa que les emocions la llum i els sons interiors aflorin a l exterior així explora els camins de la imaginació racional tensats entre el lirisme i la potència vital gaudeix de l empremta agosarada d un ésser vitalista a qui permeten realitzar un treball rigorós ple d emocionades reflexions de codificades i múltiples singularitats sintetitzades com una relació matemàtica el resultat és un exercici intencionadament eclèctic i primmirat en el qual la tradició la modernitat l anàlisi i la inspiració s uneixen de manera magistral per abocar-se en un designi artístic atapeït de categoria i singularitat robert ferrer i martorell té la disposició i la virtut eficaç d obrar o de produir un efecte pensa codifica i finalment distribueix de forma radical i alhora amorosa l espai on instal·la milers de centelles catalitzadores de llums i ombres el seu és un alfabet purista de litúrgia misteriosa i sensitiva modulat per silents espais de temps en els quals es gronxen ingràvides 11

[close]

p. 7

sèrie rastres 2011 paper tela mirall i metacrilat 20,5 x 20 x 20 cm sa visualització creada a través de proporcions compromeses en les quals el factor equilibri adquireix tot el valor integrador tant en les presències com en les absències llum plàstica llum real la llum sobre la llum en definitiva llum que inunda el nostre món tantes vegades enfosquit no tant en si mateix com dins nosaltres llum i color vida i atmosfera claredat compositiva i criptografia formal es fonen en un tot màgic robert ferrer i martorell ens mostra un lloc que escapa de les ombres i ho fa reconduint un món nou en el qual l espai és la llum gudi moragues jaulin du seutre formes nascudes de la realitat i que llançades en formació geomètrica proporcionen un univers poèticament abstracte respecte de la seva obra l artista diu «el meu projecte artístic pretén ser un profund agraïment a la meva terra als seus costums i a la gent que viu en harmonia amb ella un món en extinció al qual li van quedant menys fils per sostindre l» sèries com «la llum de l horta» «la nit» i «el rec» en són bons testimonis ara un superb raig de llum que neix de la llum i va cap a la llum omple de partícules i espurnes lluminoses can prunera museu modernista la proposta denomi12 nada rastres de llum és una instal·lació màgica de concentrada energia que situa l espectador davall una pluja còsmica d inusual i encisadora serenor la concentració lumínica en punts precisos hi estableix la distància entre els diferents plans hi crea el buit i hi perfila la resolució espacial aquesta contextualització és possible mercès als materials i al mode d utilitzar-los el suport és un element més de l obra no sols en el pur sentit material de l afirmació sinó també en el marc mateix del significat la lleugeresa en els volums d aquest context comporta una llumino13

[close]

p. 8

catÀleg

[close]

p. 9

17

[close]

p. 10

montatge de la instal·lació 18 19

[close]

p. 11

20 21

[close]

p. 12

22 23

[close]

p. 13

instal·lació rastres de llum 2011 tècnica mixta 24 25

[close]

p. 14

26 27

[close]

p. 15

28 29

[close]

Comments

no comments yet