URC_41

 

Embed or link this publication

Description

Comença l'any del 50è Aniversari

Popular Pages


p. 1

, l URC una revista castellera www.castellersdebarcelona.cat número 41 febrer 2019 La irrupció de la soca a l’antiga Comença l’any del 50è Aniversari Castellers de Barcelona

[close]

p. 2

Editorial Aquest que teniu a les mans és un URC molt especial. Amb aquest exemplar comencem els actes de l’any del 50è Aniversari de la Colla. Poc s’imaginaven en Manel Pallarès, Nicolau “Nico” Barquet, Josep Sala, Àngel Moreno, Josep Mª Torres, José Ricardo Moreno, Jaume Hill que aquell pilar al Vendrell, esdevindria en l’inici de una Colla que ha portat les seves construccions arreu del món. Però més enllà de la creació dels Castellers de Barcelona, els “set magnífics” van aconseguir exportar els castells lluny de la zona tradicional cobrint tot el territori i arribar a les Illes i la Catalunya Nord i fins i tot a diverses ciutats d’Europa, la Xina i el continent americà. Aquella llavor plantada un 8 de juny del 1969 ha donat els seus fruits i nosaltres com continuadors de la tasca iniciada al Vendrell tenim l’obligació de seguir fent créixer la nostra història castellera. Continuar la tasca integradora, de cohesió social i de cultura popular. És la nostra obligació vers aquells que ja no son amb nosaltres, pels que hi som i pels que vindran. Mantenir vius els valors castellers i el nom de la nostra colla han de ser sempre el nostre referent. Entre tots, hem de fer d’aquest 2019 un gran any. Pit contra espatlla, espatlla amb espatlla, tots junts aixequem els grans castells del 50è i fem que el món casteller s’enmiralli en nosaltres. Consell de Redacció: Pepe Dobao, Assumpta Durà, Eli Hernández, Toni Mañané, Mery Mañané, Xavier Martí, Frederic Planas, Jaume Plana, Robert Saugar, Albert Tarragó i Àxel Vilaseca Col·laboradors: Màrius Arias, Rafa Caballero, Josep Freixes “Panda”, Xavi Gascón, Ramon Gil, Paco Igual, Maria Assumpta Durà, Lucía Guzmán, Irene Mañané, Toni Mañané, Ainhoa Marimón, Albert Mateo, Marina Meléndez, Oriol Meléndez, Ana Paula Monzón, Eduard París, Jaume Plana, Frederic Planas, Gerson Prieto, Sergi Purcet, Laura Ramí, Eduard “Teddy” de la Rosa, Aroa Rué, Aina Saugar, Robert Saugar, David Tarrats, Mireia Terré, Judith Vegas i Àxel Vilaseca Fotografia i grafismes: Gabri Guzmán, Carla Henríquez, Natàlia Mocholí, Arnau Muñoz, Engràcia Negre, Eduard París, Salvador Pons, Eva Sarasa i Dan Smith Correcció: Maria Assumpta Durà, Mery Mañané, Eduard París i Consorci per la Normalització Lingüística Maquetació: Frederic Planas Edita: Castellers de Barcelona Impressió: Empòriumgràfic URC: urc@castellersdebarcelona.cat Castellers de Barcelona C/ Bilbao, 212-214 - 08018 Barcelona Tel./fax/cont. 93 498 27 28 - Mòbil 609 32 77 56 colla@castellersdebarcelona.cat El Consell de Redacció no es fa responsable de les opinions reflexades en els articles dels seus col·laboradors. Fotografia principal de la portada: Descarregant el 2 de 8 amb folre del Concurs de Castells de Tarragona el 7 d’octubre de 2018. , l’URC I SUMARI 1 l URC una revista castellera SUMARI - EDITORIAL 1 SALA DE JUNTES Ramon Gil COMISSIÓ SANITÀRIA: BALANÇ 2018 Jaume Plana COORDINADORA DE CCC Rafael Caballero LA IRRUPCIÓ DE LA SOCA A L’ANTIGA Àxel Vilaseca COM VIUEN ELS CASTELLS… LES AGULLES Maria Assumpta Durà i Guimerà CURS DE SUPORT VITAL BÀSIC Xavi Gascón EL RACÓ DEL CAP DE CANALLA Irene Mañané ACTUACIONS CASTELLERES 2018 (2a part) 2 3 4 6 6 10 11 12 TAULA DE CASTELLS 2018 25 ENTREVISTA A JORDI AGUT Toni Mañané LA CANALLA PINTA Mireia Terré EL MEU SOMNI CASTELLER Aina Saugar JA NO SOC CANALLA Marina Meléndez, Aroa Rué, Ainhoa Marimón, Ana Paula Monzón i Judith Vegas LA CANALLA DIU Lucía Guzmán RECORDANT L’1 D’OCTUBRE Toni Mañané CONCILIACIÓ FAMILIAR Robert Saugar HAN FET 25 ANYS Mireia Feliu, Lluís Bachs i Joan Ramon Torrescassana PASSATEMPS Robert Saugar VINE AL MERCAT (DEL CLOT), REINA Xavier Martí CAMINADES CASTELLERES Frederic Planas 26 30 31 32 34 35 36 38 40 42 44

[close]

p. 3

2 l’URC I ÀREA INSTITUCIONAL Sala de Juntes Ramon Gil, president Mirem endavant aquí i que ens diu: disculpeu-me, ho torno a repetir, 50è Ha finalitzat el meu primer any com a president dels Aniversari. Castellers de Barcelona i en un principi he pensat que Quan aquestes quatre ratlles es publicaran ja esta- potser valdria la pena explicar-vos com ho he viscut, rem en el 2019 i aquest any es compliran 50 anys del com ha estat això d’estar al capdavant mirant de repre- nostre naixement. 50 anys dels Castellers de Barcelo- sentar-vos a tots, què ha passat aquesta temporada a na i, per tant, 50 anys de castells a la ciutat de parer meu. Tanmateix, no ho faré, no m’hi estendré. Barcelona. Res de batalletes i anècdotes més o Des d’aquells inicis fins avui, els menys simpàtiques ;-). Tots ho sabem: ha estat un any difícil per a la Colla i, malgrat tot, ens n’hem sortit. Per tant, mirem endavant. I què hi tenim al davant? Què tenim a tocar? El nostre 50è Aniversari. Essent la quarta colla més antiga de les que existeixen actualment, durant l’any del 50è aniversari, ens hem de sentir interpel·lats per fer una temporada de somni Castellers de Barcelona hem contribuït a fer difusió d’una tradició catalana bicentenària que, pels seus valors de cooperació, solidaritat o treball en equip, ha obtingut el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de L’any 1969 es van fundar els la Humanitat. Castellers de Barcelona. En efecte, va ser un 8 de juny Essent la quarta colla més antiga de les que existei- del 1969 quan la colla vermella carregava i descarrega- xen actualment, i havent arribat a un gran nivell tècnic va un pilar de 4 en la inauguració del peu del monu- –fent castells de 9 pisos o un potent gamma extra–, ens ment als castells del Vendrell. Aquells primers 7 caste- hem de sentir tots, tots, tots, interpel·lats per fer una llers que es van desplaçar a Coma-ruga van plantar la temporada de somni. Una temporada de la qual sem- llavor d’una entitat que ha crescut i evolucionat i que pre més puguem estar orgullosos. Una temporada per s’ha situat com a associació referent en el món de la celebrar-la cada dia amb la nostra ciutat i amb el con- cultura de Barcelona i de Catalunya. junt del món casteller. Aquestes paraules, o algunes de similars, ben segur Farem castells, grans castells. Segur. I, a més, ens ho que les heu escoltades o llegides en algun moment. De passarem d’allò més bé amb tots els actes commemo- vegades, fins i tot, us poden haver sonat a cantarella ratius que la Colla, amb l’impuls de la Comissió del 50è, tronada, a mantra que repetim sempre que algú ens ha preparat. visita, ens pregunta, se’ns apropa o ens qüestiona. Però Aquest 2019, si com a president puc demanar-vos juntament amb aquestes: la colla en actiu més antiga almenys una cosa, vull demanar-vos que enguany més fora de la “zona tradicional” dels castells (Valls- que mai tinguem en tot moment present el nostre Vilafranca-El Vendrell-Tarragona), i això és el que ens «nascuts per fer pinya». Que hi siguem tots, que ho ha d’orientar i projectar cap al futur. Un futur que ja és donem tot. El 3 de 8 amb què finalitzem l’actuació de colles locals de la Mercè

[close]

p. 4

l’URC I ÀREA INSTITUCIONAL 3 Comissió sanitària: balanç 2018 Jaume Plana Des de fa uns quants anys, i seguint les directrius de la CCCC, la Comissió Sanitària de la Colla ( CSCB) ha vingut realitzant una tasca continuada de prevenció i seguiment de les lesions castelleres. Actualment formen part d’aquesta CSCB deu persones. Aquest article que presentem a l’URC és un resum de la memòria elaborada per l’esmentada CSCB que recull totes les dades obtingudes la temporada 2018. Les principals activitats desenvolupades han estat: 1) Coordinació de l’assistència sanitària a les actuacions amb la Creu Roja. 2) Coordinació de la assistència sanitària a les actuacions amb les Comissions Sanitàries que participen en l’actuació. 3) Programació del nombre d’ambulàncies per a cada actuació. 4) Participació com a membres actius en el Grup de Foment Casteller. J. M. Casanellas n’és el president i J. Plana n’és el tresorer. 5) Aportació nutricional tots els divendres d’assaig. 6) Assistència mèdica i fisioterapèutica a les actuacions i assaigs. 7) Gestió dels comunicats de lesions conjuntament amb la Secretaria de la Colla. 8) Seguiment dels castellers lesionats. 9) Manteniment i reposició del material sanitari. 10) Posada en marxa d’un registre de lesions de la Colla. Prova pilot. Pel que fa al resum d’assistències realitzades durant les 34 actuacions ordinàries i les 36 actuacions comercials, hi ha hagut 81 assistències mèdiques (mèdiques o traumatològiques) i 70 assistències fisioterapèutiques. En el quadre adjunt podem comparar cada construcció feta en relació amb el nivell de complexitat, segons els barems aplicats al Concurs de Castells 2018. Construccions fetes en la temporada 2018 dels Castellers de Barcelona nivell comp. 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 np castell 3d9f 4d9f 5d8 2d8f 3d8 4d8 2d7 5d7 7d7 4d7a 3d7 4d7 pd5 5d6 7d6 4d6a 3d6 3d6 germ descarregats 0 1 3 4 18 18 8 13 1 6 10 9 19 1 1 1 3 1 117 carregats 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 1 0 0 4 intents d. 3 1 2 5 2 3 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 18 intents 2 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 5 total 5 2 6 11 20 21 9 14 1 6 10 9 20 1 2 2 3 1 143 81,81% 2,79% 12,58% 3,49% 100% En els quadres següents oferim les dades provisionals extretes del registre de lesions, corresponents a 9 actuacions i 2 assaigs. Com es pot veure, el nombre d’actuacions i assajos estudiats són petits, la qual cosa no permet treure’n conclusions, però sí poder veure’n les tendències i estudiar aquesta evolució. Aquestes actuacions han estat: Santa Eulàlia, Vic, Nou Barris, Poblenou, les dues Mercès, Concurs, Verneda i Clot. Al llarg de la propera temporada, les dades seran recollides d’una manera estricta i reglada, la qual cosa ens permetrà treure’n unes conclusions o tendències més evidents, en pro de la seguretat i prevenció dels castellers.

[close]

p. 5

4 l’URC I MÓN CASTELLER Coordinadora CCC Algunes respostes a les preguntes més freqüents Rafa Caballero, Junta de la CCCC Provaré de respondre les preguntes que qualsevol caste- sentants de 12 colles, un dels quals és president/a, un ller pot fer-se respecte de la Coordinadora de Colles altre secretari/ària, un altre tresorer/a, quatre vicepresi- Castelleres de Catalunya, la CCCC. dents i cinc vocals. També disposa d’un consell mèdic, paral·lel al grup de Foment de la Ciència i ¿Quina és la seva funció? La Coordinadora no és més que una federació, es tracta d’una entitat que vetlla pels interessos del fet casteller i ofereix a les colles serveis corpora- La Coordinadora afronta el cost de l’assegurança, que representa un 75% del seu pressupost la Salut en el Món Casteller, que treballa en coordinació amb la Coordinadora, però de la qual no forma part. La Coordinadora celebra una Assemblea General Ordinària anual, de forma itinerant tius, el més important dels quals, les en ciutats amb presència castellera. En assegurances, sanitària (assistència aquesta assemblea hi solen participar durant les diades) i d’accident (indemnitzacions), així unes 60 colles i permet tractar qualsevol tema d’interès com d’altres com proveir d’elements de protecció o faci- per al món casteller, que hagi estat prèviament?. litar la contractació d’autocars i ambulàncies. També fa una important tasca com a interlocutor únic Va néixer el 1989, impulsada per 17 colles, i en l’actua- per a altres associacions i entitats, però sobretot per a litat en formen part unes 100 colles, incloent-hi les uni- l’administració pública. versitàries, les quals es van acollir posteriorment. Els estatuts estableixen com els seus principals objec- ¿Com es finança? tius: El gran cost que afronta la Coordinadora és el pagament a) Promoure els castells i els valors del fet casteller, de l’assegurança, que suposa més d’un 75% del seu difondre el seu coneixement i impulsar-ne l’estudi i pressupost. Per poder-lo afrontar compta amb diversos la recerca, així com vetllar pel seu reconeixement ingressos, principalment: públic, per la seva bona imatge i per la seva pervi- a) Subvencions (Generalitat, Diputacions, Ajuntament vència. de Valls): més del 40% b) Gestionar i defensar els interessos comuns, i els b) Patrocinis (Damm, Repsol i Sorea): més del 35% béns, drets i serveis d’interès general del col·lectiu c) Quotes de les colles (que paguen segons el seu de les colles castelleres associades de la CCCC. nivell equivalent al número de castellers): no arriba Especialment la cobertura de les assegurances al 20% adients per a la pràctica de l’activitat castellera i per De tots aquest ingressos, el patrocini de Damm és el al desenvolupament de les altres activitats que que més polèmica planteja, però suposa una important duguin a terme les colles castelleres en compliment part que convé mantenir. de les seves finalitats. c) Representar el col·lectiu de les colles castelleres ¿Realment aporta quelcom a les colles? associades de la CCCC davant tots els àmbits Com veieu, la Coordinadora suposa un cost per a les socials i entitats, davant les administracions públi- colles, però s’ha de saber valorar tot el que retorna en ques i davant els mitjans de comunicació, en relació seguretat, sobretot en la gestió de l’assegurança, que ens amb tot allò que constitueixen les finalitats de la protegeix d’una forma excel·lent. Penseu que les indem- CCCC. nitzacions són millors que les que tenen molts dels d) Potenciar la bona pràctica de l’activitat castellera, esportistes de risc. especialment en matèria de prevenció i seguretat, També és d’agrair a la Coordinadora la instauració de impulsant estudis i projectes de millora i formació. l’ús del casc de la canalla, i la seva col·laboració ferma en La seva seu social està ubicada en un petit local en un recordar les mesures de seguretat que els castellers hem costat de la plaça del Blat de Valls, km 0 del fet casteller; de tenir presents. En aquest àmbit va editar el “Manual en breu es traslladarà al museu Món Casteller, que ben de Bones Pràctiques en Prevenció i Seguretat aviat obrirà, i en la conceptualització del qual ha partici- Castellera”, i organitza les jornades anuals de prevenció pat. de lesions. La Coordinadora manté en plantilla un director/a i un Representa un important actor per a les relacions entre administratiu/va. La seva Junta està formada per repre- les colles, servint de nexe per aconseguir nous reptes,

[close]

p. 6

l’URC I MÓN CASTELLER 5 participa en la seva Junta. Aquestes colles disposen d’estructures molt consolidades amb força influència per marcar el funcionament segons els convingui; en moltes qüestions funcionen de forma independent, sense comptar a compartir-les. Si bé el paper d’una federació com la Coordinadora no es pot discutir, sí que és a l’abast de les colles criticar el model de gestió que es faci, i això és el que ha predominat constantment des dels seus inicis. La passada temporada 2017, les colles de Vilafranca, Vella de Valls i Minyons van decidir desmarcar-se de l’acord sobre el drets d’imatge que havia tancat la Coordinadora amb La Xarxa, TV3 i Damm, provocant una crisi del model de gestió de la Coordinadora: va dimitir-ne el president i van sortir-ne tres colles, de la Junta, i posteriorment va dimitir-ne el director. Tot això va suposar una profunda renovació de la Junta, que va ser assumida per una candidatura, ratificada en Assemblea Extraordinària a inicis del 2018, i que ha apostat per un model més proper al territori i amb potenciació de la comunicació i participació de totes les colles en els temes de gran interès, encetant el debat abans de fer un pas. En aquesta candidatura no hi han participat les tres colles que van originar la crisi. El nostre 2 de 8 amb folre del darrer Concurs de Tarragona com per exemple la candidatura dels castells a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La Coordinadora representa un important paper en les colles en formació, regulant la forma en què s’han d’incorporar amb garanties al món casteller, ajudantles amb les qüestions que necessiten per créixer. També s’hi poden beneficiar la resta de colles, sobretot les més petites, amb les “Jornades de Bones Pràctiques de Gestió”. També ha estat important el seu paper quant als drets d’imatge. Encara que actualment estan redefinint-se degut a l’increment de l’interès del públic general pels castells, gràcies a la Coordinadora les grans colles van decidir fa una pila d’anys cedir a la resta de colles els drets que es derivessin de les seves actuacions. I, sobretot, cal esmentar el seu paper d’agent social, amb la Comissió d’equitat, com a exemple per a d’altres col·lectius, o amb el projecte “Tots som una colla”, una iniciativa per a la integració de la població nouvinguda dins el món casteller, gràcies a la convocatòria de tallers teòrics i pràctics. ¿Per què hi ha colles que no hi creuen, en la CCCC? La veritat és que encara que la Coordinadora representa un important referent per a moltes colles, d’altres, sobretot les més grans, no veuen que els aporti res d’extra; per exemple, la Vella Valls fa molts anys que no ¿I què aporta participar en la Junta? Cada tres anys la Junta es renova, en funció dels interessos o influències que les colles exerceixin. Els Castellers de Barcelona hi han participat en diversos períodes; en l’actualitat hi formen part des del 2016 i van renovar aquest 2018 per tres anys més. Evidentment, el principal avantatge de formar-ne part radica en el fet d’estar informat de primera mà de tot el que es mou en el món casteller, però realment no suposa més que un posicionament respecte a la resta de colles, sense cap més profit que el prestigi o la visibilitat social. ¿Quins són els reptes que està abordant avui en dia? La reorganització que s’ha abordat en el 2018 incideix en una millora de la comunicació i implicació de totes les colles grans i petites, i en la modernització i dinamització de la seva gestió. Com a reptes concrets cal esmentar la contenció en l’import de l’assegurança (que no para de pujar any rere any), la revisió dels drets d’imatge (amb una complicada relació amb La Xarxa) i la de fer realitat un protector cervical que minimitzi les lesions medul·lars. En qüestió de seguretat, també s’iniciarà un estudi dels cordons que han de tenir els castells o les condicions òptimes per a les proves d’assaig. I si encara teniu més preguntes, no ho dubteu, feume-les arribar o consulteu la seva web (www.cccc.cat), on podreu trobar informació interessant.

[close]

p. 7

6 l’URC I MÓN CASTELLER La irrupció de la soca a l’antiga Àxel Vilaseca Els darrers anys ha sortit a la llum una nova forma de tancar els castells amb folre. Segons les colles que l’han impulsat és una manera resultat d’aquesta innovació ha funcionat i diversos responsables mèdics consideren que la soca a l’antiga clarament pot suposar un avenç en protecció de de lligar la pinya molt més segura i que han anome- primer ordre en els castells. Com a bona tradició que nat “soca a l’antiga“, donat que protegeix millor el són els castells cal remarcar que aquesta tècnica cap i les cervicals dels castellers de la pinya, com està clarament inspirada en els primers folres caste- explicava un ex-cap de colla dels llers de la Colla Vella dels Xiquets de Castellers de Sants (primera colla que ha fet a plaça aquesta manera de tancar la soca), després d’una trobada de la comissió de seguretat de la CCCC en la qual es va posar a debat si era possible protegir millor les persones Diversos responsables mèdics consideren aquesta manera de tancar la soca un avenç en protecció de lesions Valls, que van utilitzar fins al 1974. El primer castell fet amb la soca a l’an- tiga va ser el 2 de 8 amb folre, i després de la colla de la camisa grisa altres colles com per exemple els Castellers de la Vila de Gràcia, els Capgrossos de Mataró, els que formen la soca dels castells fol- Castellers de Sant Cugat, els Xiquets de rats. Ja que en l’època moderna, la gran majoria de Tarragona i els Marrecs de Salt, ja han posat en funcio- les lesions dels castellers són de caire cervical. nament aquest sistema de tancament de la soca clara- Si us pregunteu com funciona aquesta metodologia ment amb un objectiu ben definit, la millora de la segu- de lligar el castell, farem una petita descripció a retat a la soca i, per descomptat, reduir àmpliament el grans trets: els cordons centrals del castell es risc de lesions al món casteller. col·loquen de la manera tradicional, amb els braços El primer castell que es va tancar amb la soca “a avall, alliberant el màxim espai a les seves espatlles l’antiga” es va fer el 2016 en una torre de 8 amb folre, perquè el folre pugui treballar còmode. Els cordons després es va provar al pilar de 7 amb folre i final- exteriors de la pinya treballaran amb els braços ment el van adaptar al 3 de 9 amb folre. Un cop com- amunt, l’ideal és que els primers cordons de la soca a provada l’efectivitat en els tres castells amb folre de l’antiga amb els braços alçats siguin just els primers menys complexitat (pilar, torre i 3), el repte següent després dels peus de la gent de folre. Després de ha sigut experimentar en el 4 de 9 amb folre i amb les diversos estudis van optar perquè el primer cordó construccions emmanillades. Els resultats adoptats agafés braços avall (com la gent de sota el folre) i el tant a la torre com al pilar no han suposat cap altera- segon cobrís el clatell del primer amb les mans tan- ció en la força, el tancament o la forma compacta cant els seus braços. El punt més crític del castell és d’aquestes dues construccions en relació a quan bàsicament la unió entre uns cordons i els altres, que feien servir el sistema convencional, fet que va ani- la faran uns castellers que treballaran amb els braços mar a fer habitual aquest sistema de tancament. amunt però arronsats, el que en diuen interfície. El Aquests bons resultats són els que van animar als tècnics de la colla a ampliar-ho a altres cas- tells com el 3 de 9 amb folre. El mètode de soca a l’antiga s’ha vist fins i tot reconegut amb premis a la tradicional Nit de Castells el 2016. Ara per ara s’han vist força castells amb aquesta soca, però no és encara el mètode més comú per tancar les soques. Tota millora en l’àmbit de la seguretat és benvinguda, però el fet casteller, d’arrels tradicionals en si mateix, evo- luciona lentament. Les primeres conclusions apuntaven que el sistema és efectiu, ja que no altera la capacitat de pressió al peu i aporta més elements de protecció als castellers que queden fora del folre en cas de caiguda. Suposo que per El casteller de l’esquerra és el primer en tenir els braços estirats. A la dreta, el caste- això els castellers seguim passant de puntetes ller amb els bracos arronçats. A continuació, i sota el folre, els braços abaixats per sobre de la soca a l’antiga.

[close]

p. 8

l’URC I MÓN CASTELLER 7 Com viuen els castells… les agulles Maria Assumpta Durà i Guimerà d’equip, poder contrarestar el moviment del castell amb les altres agulles i, també, con- fiança amb el segon. Explica que la tècnica per ser una bona agulla passa per tenir força, temprança i conèixer bé els moviments i les reac- cions d’un castell. Riu quan li pregunto si se sent sol fent la seva feina. Però em respon seriosament que les agulles treballen sempre coordinadament i es recolzen les unes amb les altres. Abans de començar, procura centrar- se en el castell i aïllar-se del brogit de plaça. Saber el nom de les altres agulles, segon, Les agulles del 4 de 8 de la Festa Major de Sabadell laterals, contrafort, primeres (en castells de 8) i de les cros- Qui hi ha al centre dels castells? Exacte! Les agulles són les que ocupen aquest espai. Encarades davant del baix, agafen amb les ses (en castells de 9). Si s’ha de demanar alguna cosa, diu, sempre és millor dir el nom de la persona... Per convèncer algú per fer aquesta posició, què li mans i els braços creuats els genolls dels segons. diries? «Estigues molt pendent del que fan les altres Espatlla contra espatlla amb les agulles companyes, agulles. Escolta al teu segon. I en castells de 9....sàpi- miren que el castell no es desquadri i estan atentes a gues que moriràs, però val la pena... Ha, ha, ha...». les peticions del baix i el segon. L’altre protagonista és en Josep Maria Casanellas. En David Tarrats, un dels protagonistes d’aquest Va arribar a la Colla el 1996, perquè la seva filla volia fer article, va entrar a la Colla per casualitat. Passava cada castells i gràcies a tenir un amic dins. És el més vete- dia per davant del local després de recollir les seves rà. En els anys que porta a la colla, ha fet totes les posi- filles a l’escola del Clot i, com diu ell, la Sílvia els va cions a la pinya. Només li queda per fer de baix i de enredar per anar a un assaig. crossa i diria que, per la seva Això va ser el 2009. Ha fet de lateral, vent, porta- crosses, contrafort, folre, segon en castells de 7... I fa tres anys li van demanar de començar de fer Cal centrar-se en el castell i aïllarse del brogit de la plaça. Si s’ha de demanar alguna cosa, sempre és millor dir el nom de la persona alçada, això quedarà en un somni. Entre 10 i 12 anys fa que és agulla i n’ha fet en tots els castells excepte a la torre. La dife- d’agulla, en els pilars, perquè rència principal entre un castell com que era qui feia les pinyes, així ho podia controlar. de 8 i un de 9 diu que rau en l’estructura del castell, 2, Pilar de 4, pilar de 5, pilar de 6, gamma de 8, 3 de 9 amb 3, 4 o 5, ja que demanen una aportació tècnica especí- folre i 4 de 9 amb folre: aquests són els castells en què fica. Si és de 9, hi ha el plus del pes que es té a les ha portat a terme aquesta posició. espatlles. I que, en els de 9, si el segon perd la posició La diferència que troba entre un castell de 8 i un de la cosa es complica. 9 és que les agulles tenen un peu de cada crossa en els Per defensar la seva posició necessita, a nivell indivi- castells folrats i, per tant, considera que és la posició dual, saber sentir (captar les sensacions a més de vista més exigent. Creu que per defensar-la a nivell indivi- i oïda) el que està passant al castell en tot moment, dual necessita força física i sobretot mental i, a nivell reaccionar a temps i en la direcció adequada. En

[close]

p. 9

8 l’URC I MÓN CASTELLER aquest sentit, saber no fer cas a determi- nades demandes no prioritàries; i sí, captar situacions que es delaten amb la mirada, respiració d’altres companys silenciosos. A nivell d’equip, diu que és bàsic que les accions de l’agulla siguin perfectament coordinades amb la resta d’iguals, però també amb la resta del nucli i castellers de la primera línia. A nivell d’agulles hi ha una necessària comunicació verbal i física, perquè s’ha de buscar la posició que els permet defensar el castell, que no sempre és la més còmoda per a un mateix. A la pregunta de si se sent sol, respon que no és la paraula adequada, ja que cada un fa una part de la feina i, en aquest sen- tit, mai està sol. Però sí que a vegades diu que sent impotència, malgrat que el més freqüent és que s’acabi resolent amb la coordinació de da del castell, és a dir, al fracàs. «La por hi és, malgrat la resta de castellers. l’assaig». I afegeix que la confiança amb l’equip i el Abans de començar un castell, es prepara veient viure cada moment del castell fan que la por sigui una quin és el seu equip immediat, comprovant que hi anècdota. Parla de la necessitat d’una bona comunica- siguin tots, per no endarrerir el tancament de la pinya; ció entre l’equip del nucli. «Expressar com s’ha viscut valora quin ha de ser l’ordre d’entrada més adequat i el castell, ajuda a millorar-lo i ajuda a sentir-te més ho pacta amb els companys. Si el castell és més tancat, fort». I encara hi ha una tercera por, potser fruit de les diu que ha d’entrar primer el casteller que ocupa més primeres, comenta, molt difícil de lluitar. Quan la por es espai o que té el baix més voluminós, s’ha de donar transforma en angoixa. L’angoixa, en un cert grau, prioritat a l’agulla de la rengla i no deixar mai sol el que ajuda a estar molt centrat en el que s’ha de fer. «Però si té menys experiència. Comenta que saber quin és el no es controla, ens anul·la, fa que el treball sigui des- seu baix i segon, també ajuden a adequar la seva posi- proporcionat i descoordinat». També abans, durant i ció i quines han de ser les seves alertes prioritàries. després del castell, si hi ha una comunicació, ajuda a Quan li pregunto quina és la tècnica per ser una bona transformar l’angoixa en confiança amb un mateix i agulla ho té clar. «Saber captar en tot moment què està amb l’equip. passant al castell. I no em refereixo només a mirar o Finalment, remarca que el 98% de les valoracions escoltar, és més sentir d’on ve la pressió o falta de pres- que ha fet es podrien aplicar als equips de baixos i sió, deformació, inestabilitat... I al mateix temps, donar crosses, laterals, vents, mans, taps... I que la funció de resposta a les necessitats captades.» De fet, diu que és responsables de Pinyes hauria de ser facilitar el treball un tema de comunicació. Cal escoltar i respondre, fent d’equip i no només posar noms a una estructura. que una estructura de deu o vint castellers actuï com El tercer protagonista és en Pepe Dobao. Em va un sol cos. acompanyar a un assaig de la Si hagués de convèncer algú per fer aquesta posició li diria, en primer lloc, que és una posició que fa viure molt intensament el castell (com moltes altres) i que no s’ha d’enten- L’agulla experimentada hauria de poder distingir les demandes que són prioritàries de les que no ho són tant Mercè del 2013 per fer fotos. La Núria Moratona li va donar una faixa i, com diu ell, «va ser tocar la pinya i rebre aquella màgia que t’atrapa amb els castells». Encara no dre com una posició necessària per n’ha disparat cap, de foto. tapar el forat que deixen els baixos, sinó que s’ha de Ha fet de lateral en castells de 8, ha estat a les ren- ser capaç d’aportar un plus de tècnica. En segon lloc, gles en els de 8 i 9, de portacrosses, de segon en un que no s’ha de confiar amb la força física, malgrat que pilar i ha provat de contrafort. Va començar a fer és un recurs imprescindible. Cal preveure i buscar res- d’agulla a la Mercè del 2014. Una de les agulles titu- postes tècniques a temps. lars s’havia lesionat a Màrtirs i el Paco Igual li va ofe- En Josep Maria ens aporta una reflexió important al rir ocupar aquesta posició. «Si soc sincer, no m’ima- voltant de la por. No se’n parla i creu que és necessari ginava el que suposava en aquell moment. Ràpid tenir-ho present. Distingeix entre la por a la lesió física me’n vaig adonar i va ser un orgull que la Colla con- i la por a no saber (o no poder) respondre a la deman- fiés en mi per ocupar-la.»

[close]

p. 10

l’URC I MÓN CASTELLER 9 La majoria de vegades que ha fet d’agulla ha estat en sempre hi ha algú amb una mà o una paraula per aju- el 3 i el 4 de 9. I als assajos, quan es començava a fer el dar-te. I es prepara el castell prenent consciència d’on 5 de 9 amb folre. Ocasionalment, ha fet d’agulla en cas- és, però sense pensar en el que passarà un minut des- tells de 8, però les seves mides no eren les més apro- prés; allunyant-se de qualsevol tipus de pensament piades per a aquests castells. aliè i començant a sentir el seu cos i la seva ment com Considera que hi ha molta diferència com a agulla una única eina. entre un castell de 8 i un de 9. En els castells de 9, se Quan li pregunto quina és la tècnica per ser una bona suporta un peu de cada crossa del seu segon i, a més, agulla respon «N’hi ha? Crec que primer hauria d’es- ha de fer la funció d’agulla amb ell. En un castell de 8, brinar si soc una bona agulla, ha ha ha». Després afe- no és habitual que el segon es plegui; en canvi, en un geix que hi ha uns mínims teòrics (posició dels braços, de 9 pot passar i l’esforç a fer és considerable per aju- alineació amb la resta d’agulles, l’ordre d’entrada, etc.), dar-lo a mantenir-lo dret. i a partir d’aquí creu que el que és Per defensar la seva posició, el que necessita, a nivell individual, és ser capaç d’arribar a un equilibri entre resistència mental i física. «T’ho has de creure i entrar amb convicció. Quan És important conèixer les pròpies limitacions i ser capaç d’anticiparse per no arribar-hi important és conèixer les limitacions d’un mateix i ser capaç d’anticipar-se per no arribar-hi. Com convèncer algú per fer aquesta posició? Ho té clar: «Vols “sentir” un toca patir, trobar la manera d’aguantar castell? Doncs entra d’agulla. No veu- amb aquesta fortalesa mental que “convenç” el físic ràs ni un raig de llum, però sabràs tot el que està pas- que és possible. I altres vegades en què la teva posició sant i com el castell tira amunt i va carregant el seu és més còmoda, pots ajudar a altres que ho estan pas- pes, com un edifici quan comença a assentar-se amb sant malament». A nivell d’equip, «cal ser conscient una tremenda flexibilitat i a la vegada fermesa. que en formes part i actuar com a tal. És important la Escoltes a cadascú de la pinya, els esforços i de vega- comunicació amb les altres agulles, una mena de com- des el patiment, i com això queda integrat dins de tota plicitat que comença en el moment abans d’entrar i l’energia que allà dins flueix. Una anècdota, quan que es manté fins i tot una vegada finalitzat el castell començava, una altra agulla em va dir: quan el castell quan comentes el que li ha passat a cadascun. Ets el cau, instants abans ho saps. I és cert...» receptor de moltes coses que passen allà dins. I has de A tot el que li he preguntat afegeix: «Crec que de tenir clar què transmetre i com en cada moment (al vegades es mitifiquen massa algunes posicions. I a segon, al baix, a les crosses, al contrafort)». banda que sigui un tòpic que totes són importants, A la pregunta de si se sent sol, contesta amb vehe- m’agradaria dir que en un castell, més que posicions mència que no. Que quan les coses van malament importants, hi ha persones que ocupen posicions». Les agulles del 3 de 8 de la Diada de Colles Locals de la Mercè

[close]

p. 11

10 l ’ U RC I M Ó N C A ST E L L E R Curs de suport vital bàsic Xavi Gascón El primer Curs de Suport Vital Bàsic i Atenció al Pacient Traumàtic Casteller es va realitzar el passat 24 de novembre al nostre local. El curs va estar organitzat per la CCCC i impartit per Sílvia Simó (dels Castellers de Sants), Marta Esteve (dels Xiquets de Tarragona) i Miguel Escobar i Roberto Lucea (de la Creu Roja), i hi vàrem assistir 22 alumnes de 15 colles diferents. Els objectius del curs són diversos, entre els quals destaquen: efectuar l’aprenentatge d’avaluar un pacient conscient o inconscient, realitzar compressions toràciques i respiracions de qualitat, col·locar en posició lateral de seguretat el pacient inconscient que respira, actuar en cas d’ennuegament, aplicar correctament l’ABCDE d’atenció al pacient, diferents tipus de lliteres, col·locar el pacient a la llitera i col·locar-li el collaret cervical. Els participants realitzant les pràctiques al nostre local Un curs amb una durada de 10 h, matí i tarda, amb una paradeta a mig matí, una altra a mitja tarda i una parada d’una horeta per dinar al local, al bar del qual molts vàrem gaudir del menú que ens van preparar, bo i a bon preu, mentre que d’altres es varen portar el menjar de casa. Un curs intens, molt intens, en el qual absorbeixes molta informació teòrica, però amb la majoria del temps efectuant pràctiques, que al cap i a la fi són les que donen experiència, corregint errors i oblits, perquè ningú neix ensenyat. S’ha de destacar la vàlua i bona predisposició del personal que va impartir el curs, en el qual et transmeten la seva experiència a la teòrica però sobretot a les pràctiques, que fan molt dinàmiques i atractives, on es tracten fins i tot casos reals succeïts amb ante- rioritat. Van repartir els participants en diferents grups reduïts, per la qual cosa quasi es va convertir en una atenció dels professionals individualitzada. Cal destacar que tots els participants van elogiar les nostres instal·lacions. Si em permeteu un consell, no us el perdeu, si n’hi ha properes edicions (segur que n’hi haurà, encara que amb places limitades), són coneixements que tant us poden servir a plaça, en un assaig o en qualsevol moment i a qualsevol lloc. elp u n tdelc l o t PAPERERIA COPISTERIA Carrer del Clot, 93 08018 Barcelona Tel. 932 654 130 Entrepans i tapes varia- “Els callos dels Castellers de Llibreteria, 23 Telèfon 93 315 05 59

[close]

p. 12

l ’ U RC I T È C N I C A 11 El racó de la cap de canalla Irene Mañané, cap de canalla No us podeu imaginar tot el que s’aprèn estant un any amb ells, ni us podeu imaginar com s’estimen la Colla. M’agradaria compartir amb vosal- Van sortir tots a veure el castell i van estar al costat de la canalla que pujava. Recordo estar col·locada a sisens al 4 de 9 amb folre i escoltar a la canalla cridant des de baix tres alguns dels moments més especials que he viscut, al pom per a que no dubtés, que el castell estava bé. però no serà ni de bon tros la realitat que vivim. He vist Malauradament el vam desmuntar perquè no pujava petits de cinc anys esforçant-se al màxim durant molts com tocava, i quan vaig arribar a la sala de canalla vaig assajos i després del seu primer castell de 6 dir que “No veure a petits plorant de la ràbia. Després que em pre- volia fallar”. He vist enxanetes estrenar-se al seu primer guntessin infinites vegades si es repetia, els vaig veure castell de 8 amb un intent desmuntat, i sense por l’han orgullosos que el repetíssim. Van sortir tots un altre cop repetit. He vist acotxadors relliscar-se a Santa Eulàlia i a donar-ho tot i mirés on mirés veia canalla abraçant-se acabar fent el 5 de 8 i la torre de 8 per passar els nervis junts. Petons de amb folre. He vist petits demanantme que els ajudés a superar la por. He vist canalla plorant de l’emoció després de descarregar un castell que els feia por. Però res superarà el moment posterior a descarregar el 4 de 9 amb Durant el darrer Concurs, i després de completar el castell de 9, no us podeu imaginar la quantitat de canalla que va acabar plorant complicitat, abraçades de suport, missatges de coratge i desitjos de sort. El vam descarregar, no podia ser d’altra manera, i no us podeu imaginar la quantitat de canalla que va acabar plorant. Ens miràvem, es miraven, i hi folre al Concurs. Sovint creiem que la havia una sinceritat enmig de tants canalla no viu els castells de la mateixa manera que ho petons i abraçades que no es pot descriure. Potser no és fem nosaltres, o que no són conscients dels altibaixos la temporada que esperàvem, però us asseguro que que té la Colla, ja sigui de manera positiva o negativa. aquell 4 de 9 i aquesta canalla em va regalar el millor Aquell 7 d’octubre em van donar una lliçó que no obli- moment que tinc com a castellera. I és que al final de daré mai. Van pujar a l’autocar nerviosos, molt d’ells a temporada, quan miro enrere, em quedo amb tot el vis- l’espera de viure el seu primer Concurs. Venien amb cut, inclús els mals moments. En aquests moments he ganes de descarregar tot el que ens proposàvem, en pogut veure qui valora la feina que fem, qui estima la especial el castell de 9 que tant se’ns estava resistint. Colla i qui vol ajudar i no posar pals a les rodes. I en els GUIPÚSCOA-16 Reparació i venda d’ordinadors Joan F. Rodríguez CAPSRTEELULESRESpSeDlPEsEBCARIACLESLONA Rambla Guipúscoa, 16, baixos local-3 - 08018 BARCELONA Tel. 936 242 502 - Mòb. 688 235 781 guipuscoa16@yahoo.es

[close]

p. 13

12 l ’ U RC I T È C N I C A bons m’han fet reafirmar per què estic al càrrec, i és per això que no em penedeixo de res del viscut. M’agradaria acabar l’article agraint eternament els pares de canalla que m’heu donat la mà en els moments que ho necessitava, mitjançant trucades, whatsApps o trobades al local. Vosaltres sabeu qui sou i espero que us arribi. Heu sigut la gasolina que em faltava per seguir, heu facilitat el treball conjunt per buscar el millor pel vostre fill/a i teniu tot el meu respecte. Infinites gràcies per tot, sense vosaltres hagués estat impossible seguir. I com no? agrair al meu equipàs que han sigut el motor de tota la temporada i que m’han demostrat ser persones gegants. En especial al Grego i a la Mery, que heu sigut les meves crosses al llarg d’aquest projecte, sens dubte sou de les persones més excepcionals que he conegut mai. Us porto a tots amb mi, i sapigueu que em teniu a la vostra disposició per a tot el que necessiteu, tant a nivell personal com casteller. Vull agrair també la confiança del Jordi Planas i el suport incondicional en tots els moments de la temporada. Per a mi has estat una persona generosa i altruista, que sempre has buscat el millor per la Colla i me n’alegro molt d’haver compartit aquesta aventura amb tu, sens dubte la Colla té molta sort de comptar amb gent com tu. El mateix et dic Carlos maroño, sempre al peu del canó sigui a l’àrea que sigui, i buscant el millor per a tothom. Has sigut el gran descobriment i estic súper orgullosa d’haver compartit aquest projecte amb tu. Per últim vull agrair a les peces del puzzle que han donat sentit a tot l’esforç, a la canalla, que per a mi són el gran tresor de la Colla. Ha sigut un plaer treballar amb vosaltres, teniu tot el que demanaríem: teniu la capacitat d’enfrontar-vos als reptes amb una valentia i maduresa envejable i sou l’adrenalina necessària per a que tot valgui la pena. Per a mi sou enèrgics. Sou valents. Sou emoció. Sou sentiment. Sou passió. Sou motor. Sou vida. Mai no us penseu que no sou capaços de superar les adversitats que trobeu pel camí, que mai us vingui ningú a dir el que no sou capaços de fer, que mai tingueu dubtes de plantar-li cara a la por, i sobretot, si us passa alguna cosa d’aquestes recordeu el lema que tant ens representa...sempre amunt! Us estimo molt canalla, us estimo molt Castellers de Barcelona. Actuacions 2018 (2a part) Diada del Mercat del Clot Albert Mateo Després d’un mes de vacances, tornàvem a les places, per segon any actuàvem a la plaça del Mercat del Clot, en una diada que tot just fa un any estrenàvem al barri, acompanyats dels Castellers d’Esplugues de Llobregat. Vam sortir amb cercavila des del local fins a la plaça del Mercat per després iniciar l’actuació amb dos pilars de 4. Vam començar l’actuació amb un 3 de 7, un 4 de 7 amb l’agulla a segona ronda i un 4 de 7 a tercera ronda, i per finalitzar vam fer un pilar de 5. En tots els castells va haver-hi estrenes tant a pinya com a tronc. Els Castellers d’Esplugues per la seva part van fer un pilar de 4, 3 de 7, 3 de 6 amb l’agulla, 3 de 6 i un pilar de 4. En finalitzar l’actuació, vam col·laborar en la producció del calendari 2019 de l’Associació Catalana de la Síndrome de Williams, amb una foto a la pinya de torre on van pujar dos membres d’aquesta associació. Plaça del Mercat del Clot de Barcelona, 8 de setembre de 2018 Castellers d’Esplugues: pilar de 4, 3 de 7, 3 de 6 amb agulla, 3 de 6, pilar de 4 Castellers de Barcelona: dos pilars de 4, 3 de 7, 4 de 7 amb agulla, 4 de 7, pilar de 5

[close]

p. 14

l ’ U RC I AC T UAC I O N S C A ST E L L E R E S 13 Festa Major de Sabadell Sergi Purcet Als Castellers de Sabadell els agrada estar ben acompanyats per la seva Festa Major, per això cada any plantegen una diada de màxims envoltats d’algunes de les millors colles de la zona no tradicio- nal. En el cas d’aquest 2018, també van comptar amb una colla de la ZT: els Xiquets de Tarragona. A plaça també hi eren els Minyons de Terrassa i Castellers de Barcelona, contents novament de tenir al costat tantes colles amigues. Per algun motiu, però, Sabadell sol ser una plaça que ens ho posa difícil, i no pas per la bona entesa entre les colles participants, al contrari. L’experiència ens ha ensenyat que no podem arriscar-nos-hi més del compte, hi A la primera ronda vam optar pel hem patit més d’un ensurt i sempre hi hem d’estar a l’aguait. Aquest any no hi vam portar un plantejament gaire ambiciós de cara a castells, però quan tens baixes i a alguns castells els falten proves sí que pots aspirar a rodar peces de cara a esdeveniments pro- Per algun motiu la plaça de Sabadell ens ho posa difícil, i no pas per la bona entesa amb les colles participants 3 de 8, que es va descarregar amb solvència i que a més no era un 3 qualsevol, sinó el que havia de formar part del 5 de 8. Primer escull superat. Però la plaça de Sant Roc ens reservava sorpreses per a la pers. I tot i preveure una diada plàcida i segona ronda. El castell triat era el encarar-la amb confiança, Sabadell ens va demanar la 4 de 8, que ja havíem descarregat una pila de vegades seva exigència habitual. aquesta temporada. Però després de dos peus desmun- tats per mides i alçades, el “carro gros” va quedar en intent desmuntat i amb molts nervis. Sort que som caparruts i ho vam tornar a provar en tercera ronda. Aquest cop sí que va ser descarregat i amb alguns debuts interessants. Encara va haver-hi temps per rubricar la diada amb un 5 de 7 amb vistes al futur i un solitari pilar de 5. Pel que fa a les altres colles, totes elles colles de 9, tampoc van prémer l’accelerador, només el 3 de 9 amb folre de Minyons i el 4 de 9 amb folre carregat dels amfitrions van pujar les pulsacions de la diada. L’actuació de la Festa Major de Sabadell es mereix més, però la proximitat amb la Mercè, el Concurs i altres diades importants sempre ens obliguen a afron- tar-la amb la calculadora a la mà. Plaça de Sant Roc de Sabadell, 9 de setembre de 2018 Castellers de Sabadell: pilar de 4 caminant, 4 de 9 amb folre carregat, 7 de 7, 3 de 8, dos pilars de 5, pilar de 4, pilar de 5 al balcó Xiquets de Tarragona: pilar de 4 caminant, 3 de 8, 4 de 8, 2 de 7, vano de 5, pilar de 4 Minyons de Terrassa: pilar de 4 caminant, 3 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, 4 de 8, vano de 5, pilar de 4 Castellers de Barcelona: pilar de 4 caminant, 3 de 8, intent desmuntat de 4 de 8, 4 de 8, 5 de7, pilar de 5, pilar de 4

[close]

p. 15

14 l ’ U RC I AC T UAC I O N S C A ST E L L E R E S Festa Major del Poblenou Àxel Vilaseca Aigualida Festa Major Veníem d’un assaig de divendres que feia molta patxoca, teníem l’horitzó posat a la diada del Parc del Centre del Poblenou però sobretot, amb les dues diades de la Mercè de la setmana següent, ens presentàvem a la Festa Major del Poblenou amb la tripleta de 8 com a objectiu, amb el 2 de 8 amb folre com a castell per destacar. Sempre és especial actuar a casa com a poblenoví de soca-rel que soc. La diada d’enguany va estar lleugerament passada per aigua i amb un petit regust amarg, ja que no va ser el dia i ens vam que- dar amb la mel als llavis. La pluja va fer atu- rar una estona la diada, amb un públic que com sempre va omplir la pista esportiva del Parc del Centre del Poblenou en una actuació més llarga de l’habitual. A més, a la poc corrent participació de quatre colles hi havíem de que va pujar amunt amb el debut al pis de segons del sumar el gran nombre d’intents desmuntats. “Panda” i d’un dels dosos pel que fa a canalla, i fou el Després de descarregar dos pilars d’inici, 4 simulta- tretzè 3 de 8 de l’any. nis on l’Ian debutava d’aixecador, fou el moment de Finalment hi vam tornar amb el 2 de 8 amb folre. Ja portar per primer cop al segon tram a plaça el 2 de 8 d’inici el castell va pujar amb nervis i quan vam optar amb folre, i és que a l’assaig de diven- per desmuntar-lo va acabar cedint, dres vam fer una prova fins a dosos de les millors que recorden els castellers més veterans. Després de desmuntar el primer peu vam tirar amunt al segon, i tot i que no pujava totalment parat, tenia corda, però l’enxaneta va dubtar i La torre de 8 se’ns va resistir fins a tres vegades i ens vam haver d’acontentar amb el 3 i el 4 de 8 quedant finalment en intent, i consegüentment el vam aparcar. Amb el desencís de no haver assolit l’objectiu del dia i el cansament dels peus desmuntats, vam optar per tancar la diada amb el catorzè 4 de 8 del 2018, el qual vam acabar desmuntant el castell. va alçar-se després d’un primer peu L’objectiu era clar i vam tornar-hi de nou amb el mateix desmuntat i que no va ser dels millors però tampoc resultat, però externament es veia molt diferent, ja que dels que hem treballat més aquest any. Primer castell aquesta vegada el castell estava quiet i parat a tots els de 8 a baixos del “Bubu” i del “Titu”, i amb debut a nivells, però des del tronc no el van veure gaire clar i van crossa també de l’Oriol Meléndez. demanar que desmuntéssim el castell. Per tancar la diada vam decantar-nos amb un únic i Apartant (per una estona) el dos folrat, vam portar a molt treballat pilar de 5, que va servir per cloure una plaça el 3 de 8, solvent i tranquil des del primer moment, diada amb molts dubtes i que no va fer que estiguéssim contents, ni amb visió optimista de cara a les dues dia- des de la Mercè. Parc del Centre del Poblenou de Barcelona, 16 de setembre de 2018 Castellers de Badalona: dos pilars de 4, 5 de 6, 3 de 7, intent desmuntat de 4 de 7, pilar de 5 Castellers de Cerdanyola: dos pilars de 4, 3 de 7, intent desmuntat de 4 de 7, 4 de 7, 3 de 7 amb agulla, pilar de 5 Castellers de Poble Sec: tres pilars de 4, 3 de 7, 4 de 7 amb agulla carregat, intent desmuntat de 4 de 7, intent desmuntat de 4 de 7, dos pilars de 4 Castellers de Barcelona: dos pilars de 4, intent desmuntat de 2 de 8 amb folre, intent desmuntat de 2 de 8 amb folre, 3 de 8, intent de 2 de 8 amb folre, 4 de 8, pilar de 5

[close]

Comments

no comments yet