MBVol32n3

 

Embed or link this publication

Description

Revista de la Real acadèmia de medicina de les Illes Balears. Volumen 32, número 3, 2017

Popular Pages


p. 1

VOLUM 32 NÚM. 3 SETEMBRE - DESEMBRE 2017 Medicina Balear PUBLICACIÓ DE LA REIAL ACADÈMIA DE MEDICINA DE LES ILLES BALEARS Prevalencia de acidosis renal distal en pacientes con litiasis de fosfato cálcico usando el test de la furosemida Complicaciones postquirúrgicas en pacientes sometidos a cistectomía radical según estado nutricional del paciente Análisis de los resultados microbiológicos urinarios y su impacto en el protocolo de la profilaxis en la cirugía urológica de nuestra área Hippocampal alteration of monoaminergic neurotransmitters biosynthesis and metabolism in CNS in rats, after prenatal and postnatal exposure to chlordimeform, through sex hormones disruption El desenvolupament de l’androgen-independència en el Càncer de Pròstata. Una estratègia “darwiniana” a nivell molecular (Estat de l’art) Anti-TNF: Novedad de tratamiento en sarcoidosis ocular Mujer de 67 años pluripatológica con shock séptico fulminante www.medicinabalear.org

[close]

p. 2

Medicina Balear www.medicinabalear.org Medicina Balear, òrgan de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, va aparèixer el 1986 amb l’objectiu de donar curs a les inquietuds científiques i fomentar l’esperit d’investigació dels professionals de la sanitat balear i amb la pretensió suplementària de projectar en la societat temes d’interès sanitari. Medicina Balear publica en català, castellà o anglès treballs originals, articles de revisió, cartes al director i altres escrits d’interès relacionats amb les ciències de la salut i presta particular atenció als treballs que tinguin per àmbit les Illes Balears i altres territoris de la conca mediterrània occidental. La revista sotmet els originals a la revisió anònima per al menys dos experts externs (peer review). El material científic publicat a Medicina Balear resta protegit per drets d’autor. Medicina Balear no és responsable de la informació i opinions dels autors. Aquesta obra -llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions- és subjecta a la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons; http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/. Així, doncs, s’autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. Medicina Balear es troba incorporada a la Biblioteca Digital de les Illes Balears, de la Universitat de les Illes Balears, i està inclosa en les bases de dades següents: Latindex (catàleg), Dialnet, Índice Médico Español, DOAJ, Imbiomed E D I TA Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears www.ramib.org Campaner, 4, baixos. 07003 Palma de Mallorca Tel. 971 72 12 30 Email: info@ramib.org Pàgina web: http://www.ramib.org  Dipòsit Legal: PM 486 - 95 eISSN: 2255 - 0569 Disseny i maquetació Intelagencia Publicitat - www.intelagencia.es - intelagencia@intelagencia.es

[close]

p. 3

Medicina Balear Publicació quadrimestral de ciències de la salut de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears Director A. Arturo López González, RAMIB, Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB) CONSELL EDITORIAL Subdirector Joan March Noguera, RAMIB Editor científic Marta Couce Matovelle, Case Western Reserve University Assessors editorials José A. Guijarro Pastor, AEMET · Jaume Rosselló Mir, UIB Redactor en cap J. L. Olea Vallejo, RAMIB Vocals Antoni Aguiló Pons, Universitat de les Illes Balears · Bartolomé Bur- guera González, Cleveland Clinic (Ohio) · Amador Calafat Far, Socidrogalcohol · Carlos Campillo Artero, Universitat Pompeu Fabra · Valentín Esteban Buedo, Conselleria de Sanitat, Generalitat Valenciana · Carmen González Bosch, Universitat de València · Miguel A. Limon Pons, Institut Menorquí d’Estudis · Virgili Páez Cervi, Bibliosalut · Lucio Pallarés Ferreres, Hospital Son Espases, Ibsalut · Ignacio Ricci Cabello, University of Oxford · Guillermo Sáez Tormo, Universitat de València · Ma Teófila Vicente Herrero, IUNICS CONSELL CIÉNTIFIC Mª José Anadón Baselga (Universidad Complutense de Madrid), Miquel Capó Martí (Universidad Complutense de Madrid), Antonio Coca Payeras (Universitat de Barcelona), James Drane (Edinboro University), Leopoldo Forner Navarro (Universitat de València), Alexandre García-Mas, (Universitat de les Illes Balears), Antoni Gelabert Mas (Universitat Autònoma de Barcelona), Joan Grimalt Obrador (Consell Superior d’Investigacions Científiques, CSIC), Federico Hawkins Carranza (Universitat Complutense de Madrid), Joan Carles March Cerdà (Escuela Andaluza de Salud Pública, EASP), Gabriel Martí Amengual (Universitat de Barcelona), Jasone Monasterio Aspiri (Universitat Autònoma de Barcelona) Rosa Pulgar Encinas (Universidad de Granada), Ciril Rozman (Universitat de Barcelona). Amb la col·laboració de www.medicinabalear.org

[close]

p. 4

The Symposium Can the Humanities transform 21st Century Medicine? DH The Doctor as a Humanist 13-14 October 2017 Royal Academy of Medicine & Caixa Forum | Palma /dochumanities Royal Academy of Medicine Balearic Islands /sechenovhumanities doctorashumanist.wordpress.com

[close]

p. 5

VOLUM 32 NÚM. 3 SETEMBRE - DESEMBRE 2017 Medicina Balear PUBLICACIÓ DE LA REIAL ACADÈMIA DE MEDICINA DE LES ILLES BALEARS www.medicinabalear.org SUMARI EDITORIAL La gestació per substitució: dret o privilegi? Francisca Mas Busquets ORIGINALS Prevalencia de acidosis renal distal en pacientes con litiasis de fosfato cálcico usando el test de la furosemida Jordi Guimerà, Enrique Pieras, Félix Grases, Arnau Sabate, Valentí Tubau, Pedro Piza Complicaciones postquirúrgicas en pacientes sometidos a cistectomía radical según estado nutricional del paciente X.A. Sabaté Arroyo, V. Tubau Vidaña, J. Brugarolas Rosselló, A. Tienza Fernández, J. Ferrutxe Frau, P. Pizá Reus Análisis de los resultados microbiológicos urinarios y su impacto en el protocolo de la profilaxis en la cirugía urológica de nuestra área J. Real, M. Garau, N. Rodríguez, P. Díaz, S. Costas, Y. Lago, I. Berzosa, C. Gallegos, C. Guitiérrez Alteración de la síntesis y metabolismo de los neurotransmisores monoaminérgicos en el hipocampo de rata tras exposición pre y posnatal a clordimeformo por disrupción de las hormonas sexuales María José Anadón, Paula Moyano, José Manuel García, María Teresa Frejo, Miguel Andrés Capó, Andrea Flores, Adela Pelayo, Emma Sola, Gloria Gómez, Javier del Pino REVISIÓ El desenvolupament de l’androgen-independència en el Càncer de Pròstata. Una estratègia “darwiniana” a nivell molecular (Estat de l’art) Antoni Gelabert Mas ESTUDI DE CASOS Anti-TNF: Novedad de tratamiento en sarcoidosis ocular Laura Escudero Bodenlle, José Luis Olea Vallejo, Mateu Pons Crespí, Juan Antonio Aragón Roca, Cátia Costa-Jordao, Ramón Tarragó Pérez Mujer de 67 años pluripatológica con shock séptico fulminante Julia Serra Esteban, Héctor Rodrigo Lara, Pilar Salvà D´Agosto, Rafael Ramos Asensio, Manuel del Río Vizoso 9-11 13-17 18-21 22-30 31-39 41-46 47-49 50-54 eISSN 2255-0569

[close]

p. 6

¿Qué profesional puede tener 45 años de edad y 90 de experiencia? La respuesta es Banca March La experiencia de un profesional no está únicamente en su edad, sino también en la edad de la firma para la que trabaja. Y 90 años de experiencia es lo que ofrecen los profesionales de Banca March. 90 años gestionando patrimonios y demostrando entre otras cosas, que la prudencia no está reñida con la rentabilidad. www.bancamarch.es

[close]

p. 7

VOLUME 32 NUMBER 3 SEPTEMBER - DECEMBER 2017 Medicina Balear SCIENTIFIC JOURNAL OF THE ROYAL ACADEMY OF MEDICINE OF THE BALEARIC ISLANDS www.medicinabalear.org CONTENTS EDITORIAL Gestation by substitution: right or privilege? Francisca Mas Busquets 9-11 ORIGINAL ARTICLES Prevalence of distal renal tubular acidosis in patients with calcium phosphate urolithiasis using furosemide test Jordi Guimerà, Enrique Pieras, Félix Grases, Arnau Sabate, Valentí Tubau, Pedro Piza Post-surgical complications in patients undergoing radical cystectomy according to the patient’s nutritional status X.A. Sabaté Arroyo, V. Tubau Vidaña, J. Brugarolas Rosselló, A. Tienza Fernández, J. Ferrutxe Frau, P. Pizá Reus Analysis of the urine microbiological results and its impact on the protocol of the prophylaxis of the urology department in our area J. Real, M. Garau, N. Rodríguez, P. Díaz, S. Costas, Y. Lago, I. Berzosa, C. Gallegos, C. Guitiérrez Hippocampal alteration of monoaminergic neurotransmitters biosynthesis and metabolism in CNS in rats, after prenatal and postnatal exposure to chlordimeform, through sex hormones disruption María José Anadón, Paula Moyano, José Manuel García, María Teresa Frejo, Miguel Andrés Capó, Andrea Flores, Adela Pelayo, Emma Sola, Gloria Gómez, Javier del Pino 13-17 18-21 22-30 31-39 REVIEW The development of androgen-independent Prostate Cancer. An a “darwinian” molecular strategy (State of art) Antoni Gelabert Mas 41-46 CASE ESTUDIES Anti-TNF: Novel treatment in ocular sarcoidosis Laura Escudero Bodenlle, José Luis Olea Vallejo, Mateu Pons Crespí, Juan Antonio Aragón Roca, Cátia Costa-Jordao, Ramón Tarragó Pérez 67 years old woman with pluriphatology and fulminant septic shock Julia Serra Esteban, Héctor Rodrigo Lara, Pilar Salvà D´Agosto, Rafael Ramos Asensio, Manuel del Río Vizoso 47-49 50-54 Medicina Balear 2017; 32 (2); 5-6 eISSN 2255-0569

[close]

p. 8

.com Haz algo grande por tu salud En Asisa somos expertos en salud y sabemos que el sueño es vital para el buen funcionamiento de tu corazón, tu cerebro y todo tu organismo. Los especialistas determinan que una persona adulta necesita entre 7 y 9 horas diarias de sueño para estar bien. Sin embargo, se estima que el 80% de los españoles duermen menos de este tiempo, exponiéndose a sufrir hipertensión, taquicardia, depresión, pérdida de memoria, sobrepeso y diabetes, entre otros problemas. Y como sabes, en Asisa solo nos preocupa tu salud. Por eso invertimos todos nuestros recursos en cuidarte, incluido este anuncio en el que te aconsejamos que duermas una hora más todos los días. Empresa Colaboradora: Asisa Palma de Mallorca. C/ Pere Dezcallar i Net, 10 asisa.es 901 10 10 10 Nada más que tu salud Nada menos que tu salud

[close]

p. 9

EDITORIAL eISSN 2255-0569 La gestació per substitució: dret o privilegi? Gestation by substitution: right or privilege? Francisca Mas Busquets Advocada, presidenta del Consell Social de la UIB En relació amb les tècniques de reproducció sempre hi ha discussió, però una de les tècniques més polèmiques és aquella en què, en virtut d’un acord de voluntats, una dona accepta dur a terme la gestació i el part d’una criatura per encàrrec d’una altra persona, a qui lliurarà el nin o la nina renunciant a la maternitat. D’aquesta realitat, que en la majoria dels casos es fa a canvi de doblers, el primer que crida l’atenció és la generositat terminològica amb què es denomina aquesta figura: maternitat subrogada, gestació per substitució, contracte de gestió..., totes denominacions amb connotacions legals que garanteixen l’aparença de serietat i correcció. En canvi, el sector jurídic del nostre país majoritàriament rebutja aquesta figura per distints motius: Primer, perquè està prohibida expressament per la vigent Llei 14/2006, sobre tècniques de reproducció assistida, tant amb preu com sense1. Legalment, per tant, la mare és la que dona a llum. A més d’aquesta explícita prohibició, i com a segon motiu, aquest contracte també serà nul perquè l’objecte és el cos de la dona, la vida de la dona, un nin o nina, cosa que no és possible segons el Codi Civil, que impedeix que les persones puguin ser objecte de comerç o de transacció comercial. En tercer lloc, la perspectiva constitucional reforça aquesta visió en declarar que la dignitat de la persona (la mare i el nadó), els drets inviolables que li són inherents, com la integritat física i moral, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres, són fonament de l’ordre jurídic i de la pau social. I finalment el Codi Penal també castiga a l’article 221 el lliurament d’un fill, descendent o menor eludint els procediments legals de guarda, acolliment o adopció amb la finalitat d’establir una relació anàloga a la filiació, i castiga també la persona que el rep i l’intermediari, baldament el lliurament del menor s’hagi fet a l’estranger2. Els pronunciaments judicials del Tribunal Suprem s’han produït davant la demanda d’inscripció al Registre Civil de criatures nascudes amb aquesta modalitat o també quan s’han demanat les prestacions de la Seguretat Social derivades de la maternitat. Respecte al primer supòsit, és rellevant la sentència de 6 de febrer de 2014. Aquesta sentència rebutja la inscripció amb l’argument fonamental del frau de llei, però és interessant reproduir altres arguments per la seva claredat. Diu textualment que el nostre dret no accepta que “los avances en las técnicas de reproducción humana asistida vulneren la dignidad de la mujer gestante y del niño, mercantilizando la gestación y la filiación ‘cosificando’ a la mujer gestante y al niño, permitiendo a determinados intermediarios realizar negocio con ellos, posibilitando la explotación del estado de necesidad en que se encuentran mujeres jóvenes en situación de pobreza y creando una especie de ‘ciudadanía censitaria’ en la que solo quienes disponen de elevados recursos económicos pueden establecer relaciones paterno-filiales vedadas a la mayoría de la población”. Medicina Balear 2017; 32 (3): 9-11 9

[close]

p. 10

Francisca Mas Busquets No obstant la clara prohibició legal, la Direcció General dels Registres i del Notariat3 permet a través de distints mecanismes la inscripció al Registre Civil espanyol del naixement de persones nascudes a l’estranger mitjançant gestació per substitució, cosa que significa que, malgrat la clara prohibició legal, per via administrativa es dóna viabilitat a una pràctica rebutjada radicalment per la llei i el Tribunal Suprem. També més recentment el Tribunal Suprem, per sentència de novembre de 20164 i altres de posteriors, reconeix la maternitat per substitució com a situació protegida a l’efecte d’obtenir la prestació per maternitat, adopció o acolliment argumentant que l’atenció als menors és el punt de vista predominant i que la prohibició sobre la inscripció registral o sobre el mateix contracte de maternitat, queden al marge del problema. A més del nostre país, a Europa la majoria de països no la permeten en cap format; just hi ha tres països que permeten la subrogació comercial: Rússia, Geòrgia i Ucraïna. Actualment just és legal als EUA i en certs països amb greus desigualtats socials (Tailàndia, l’Índia). El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) s’ha pronunciat en diverses ocasions sobre aquest problema, interpretant l’article 8 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals5. Aquest tribunal: - No s’ha pronunciat explícitament sobre aquest tipus de contractes, ja que les sentències es refereixen als problemes que planteja la maternitat per substitució feta en un país on és legal per a una persona nacional d’un país on està prohibida. - Considera que, si hi ha una relació familiar, l’Estat ha d’actuar permetent que el vincle continuï i donar la protecció jurídica que faci possible la integració del menor en la família. Consider interessant un dels vots particulars emesos en una de les sentències d’aquest tribunal, on defensa que la maternitat subrogada és incompatible amb la dignitat humana, en la mesura que suposa tràfic de criatures6. Certament som davant un fenomen en expansió amb importants conseqüències jurídiques, però és necessari no limitar-nos a la regulació legal i les seves alternatives, prohibir o regular. L’experiència demostra que quan l’Estat entra a regular tot tipus de situacions o comportaments humans, l’ètica és converteix en residual. L’informe és extens i, després de fer un rigorós estudi del que és la gestació subrogada i els seus aspectes ètics, jurídics i polítics, conclou: - Que la majoria del comitè entén que tot contracte de gestació subrogada implica una explotació de la dona i un dany als interessos superiors del menor i, per tant, per principi no es pot acceptar. - Les distintes propostes reguladores són clarament deficients en la tutela de la dignitat i els drets de la gestant i del menor. - L’experiència dels darrers anys ha evidenciat que la norma vigent no és suficientment efectiva per l’objectiu que té, que és la nul·litat dels contractes de maternitat subrogada. - Consideren necessària una reforma de la llei vigent que s’orienti per tres criteris: a) La reforma de la llei s’hauria d’orientar a aconseguir que la nul·litat dels contractes sigui també aplicable als celebrats a l’estranger. b) Defensar la prohibició universal de la maternitat subrogada internacional. c) Garantir que la transició cap a una regulació més efectiva no tingui l’efecte col·lateral de deixar desprotegits els nins i nines nascut amb aquest procés. La teoria feminista, que és la que m’ajuda a interpretar i actuar, ens ha ensenyat el valor de la sospita, de fer preguntes. És obligat tenir ben present que, a més de les estructures econòmiques i socials, hi ha l’estructura patriarcal. I sobre aquesta estructura és on hem de situar el fenomen i així sabrem perfectament quines conseqüències té obrir aquest mercat sobre les desigualtats de classe social o la desigualtat nord-sud. El pensament neoliberal consagra la llibertat individual, una abstracció més dins el procés d’alienació del sistema capitalista, però el debat no es pot plantejar com si totes les persones fóssim lliures i iguals. Veient que la situació legal al nostre país és tan clara i podent conèixer els detalls de la maternitat subrogada en països com l’Índia i Tailàndia o els EUA, és inevitable demanar-nos: Per què hem arribat a l’actual polèmica? Què hi ha darrere aquest eufemisme? Per què el desig dels rics de tenir fills s’ha de convertir en un dret absolut? Per què les dones són més pobres que els homes? Per què no es permet el comerç d’òrgans i sí el d’úters?... Per aquest motiu és adient conèixer les conclusions de l’informe del Comitè de Bioètica d’Espanya sobre els aspectes ètics i jurídics de la maternitat subrogada de data 16 de maig de 20177. No és una contradicció que, per adoptar, s’examinin exhaustivament el pare i la mare i, en canvi, amb aquest sistema tan sols basta tenir doblers? 10 Medicina Balear 2017; 32 (3): 9-11

[close]

p. 11

La gestació per substitució: dret o privilegi? Per què aquestes intenses campanyes en pro de la legalització? Basta cercar un poc per Internet per tenir una primera resposta a tantes preguntes. Darrera hi ha el triomf de la indústria, dels negocis reproductius, que ho presenten com un avanç de la llibertat individual, amb unes ben elaborades campanyes mediàtiques fetes per lobbys poderosos amb molts de doblers a guanyar, per entabanar consciències amb els valors sagrats de la maternitat i de la llibertat. La segona resposta és que aquests contractes són un element d’explotació física, emocional i econòmica de la dona. Així com al segle XIX els pobres venien la seva sang, ara les dones han de vendre les parts del cos que són pròpies i que demanen els mercats. S’insisteix que per a moltes dones aquesta decisió és una estratègia de la seva llibertat individual per millorar les condicions de vida, però cal analitzar críticament les opcions que es presenten a les dones, i el sistema que ho permet. Des de la perspectiva feminista aquesta és una manifestació més del fenomen de la globalització, amb la conseqüència del turisme reproductiu. És una forma de violència, un exercici intens de poder d’un patriarcat que, a l’empara de la ideologia neoliberal, és més actiu que en les darreres dècades. Un grup de dones del món de la filosofia i del Dret iniciaren fa dos anys una campanya per frenar qualsevol tipus d’iniciativa per regularitzar el que anomenen “ventres de lloguer” a través del moviment “No somos vasijas” en al·lusió al concepte de la dona d’Aristòtil, que la considerava simple portadora de matèria, el lloc on es desenvolupava l’embrió8. Així s’han incorporat a la lluita mundial per impulsar un projecte de convenció internacional per prohibir i erradicar aquesta pràctica, perquè és urgent una ètica social en què no sigui el mercat el que reguli les relacions humanes, la vida de les persones, i on no es consenti que el mercat s’aprofiti de la feminització de la pobresa. Notes 1. Ley sobre técnicas de reproducción asistida, artículo 10: Gestación por sustitución. 1. Será nulo de pleno derecho el contrato por el que se convenga la gestación, con o sin precio, a cargo de una mujer que renuncia a la filiación materna a favor del contratante o de un tercero. 2. La filiación de los hijos nacidos por gestación de sustitución será determinada por el parto. 3. Queda a salvo la posible acción de reclamación de la paternidad respecto del padre biológico, conforme a las reglas generales. 2. Código Penal, artículo 221. 1. Los que, mediando compensación económica, entreguen a otra persona un hijo, descendiente o cualquier menor aunque no concurra relación de filiación o parentesco, eludiendo los procedimientos legales de la guarda, acogimiento o adopción, con la finalidad de establecer una relación análoga a la de filiación, serán castigados con las penas de prisión de uno a cinco años y de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de la patria potestad, tutela, curatela o guarda por tiempo de cuatro a 10 años. 2. Con la misma pena serán castigados la persona que lo reciba y el intermediario, aunque la entrega del menor se hubiese efectuado en país extranjero. 3. Si los hechos se cometieren utilizando guarderías, colegios u otros locales o establecimientos donde se recojan niños, se impondrá a los culpables la pena de inhabilitación especial para el ejercicio de las referidas actividades por tiempo de dos a seis años y se podrá acordar la clausura temporal o definitiva de los establecimientos. En la clausura temporal, el plazo no podrá exceder de cinco años. 3. https://www.boe.es/boe/dias/2010/.../BOE-A-2010-15317.pdf 4. STS, Sala Social, de 16 de novembre de 2016, sentència número 953/2016, ponent senyora Segoviano Astaburuaga. 5. Article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans: “Dret al respecte de la vida privada i familiar 1. Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència. 2. Només pot haver-hi ingerència d’una autoritat pública en l’exercici d’aquest dret en la mesura que aquesta ingerència sigui prevista per la llei i que constitueixi una mesura que, en una societat democràtica, és necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l’ordre i la prevenció de les infraccions penals, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i les llibertats d’altri”. (6) Sentència de la Gran Sala del TEDH de 24 de gener de 2017. (7) L’informe està disponible a la web del Comitè de Bioètica d’Espanya (www.comitedebioetica.es). (8) nosomosvasijas.eu. Medicina Balear 2017; 32 (3): 9-11 11

[close]

p. 12



[close]

p. 13

ORIGINAL eISSN 2255-0569 Prevalencia de acidosis renal distal en pacientes con litiasis de fosfato cálcico usando el test de la furosemida Prevalence of distal renal tubular acidosis in patients with calcium phosphate urolithiasis using furosemide test Jordi Guimerà1, Enrique Pieras1, Félix Grases2, Arnau Sabate1, Valentí Tubau1, Pedro Piza1 1. Servicio de urología, H. U. Son Espases, Palma de Mallorca. 2. Instituto Universitario de investigación en ciencias de la salud (IUNICS). Universidad de las Islas Baleares. Mallorca. Correspondencia Jordi Guimerà García Servicio de Urología Hospital Universitario Son Espases Carretera de Valldemossa, 79. 07010 - Palma de Mallorca E-mail: Jordi_guime@hotmail.com Recibido: 7 – VII – 2017 Aceptado: 17 – VIII – 2017 doi: 10.3306/MEDICINABALEAR.32.03.13 Resumen Introducción: Adultos con acidosis renal distal (ATRD) comunmente presentan litiasis urinarina y pH urinario alcalino (>6). Las litiasis de fosfato cálcico son las litiasis más comúnmente relacionadas con ATRD. El objetivo principal de este estudio es determinar la prevalencia de ATRD en pacientes con litiasis de fosfato cálcico y pH urinario alcalino usando el test de la furosemida. Materiales y métodos: Hemos seleccionado 40 pacientes, 17 hombres y 23 mujeres, entre 18 y 65 años con litiasis de fosfato cálcico y pH urinario alcalino tratadas en nuestro servicio. La edad, sexo, localización de la litiasis (bilateral o unilateral) y efectos adversos derivados del test de la furosemida fueron recogidos. Analizamos sexo y localización de litiasis mediate el test de chicuadrado, la edad fue analizada mediante el test de T de Student. Se consideró significación estadística p<0’05. Resultados: 15 pacientes (37’5%) fueron diagnosticados de ATRD con el test de la furosemida. La media de edad del grupo con ATRD fue 40’73, la edad del otro grupo fue 51’12 años (P<0’001). Todos los pacientes en el grupo de ATRD (15) presentaron litiasis bilateral (p<0’001). El grupo de ATRD fueron 10 mujeres y 5 hombres, no hubo diferencias con el grupo negativo para ATRD (p<0’342). Conclusión: Concluimos que la prevalencia de ATRD en nuestra muestra es de 37’5% usando el test de la furosemida y el test de la furosemida es seguro. Nuestros datos sugieren que las litiasis bilaterales y la edad joven pueden ser indicadores de DRTA. Palabras clave: Acidosis tubular renal distal, litiasis urinaria, furosemida, litiasis de fosafato cácico Abstract Introduction: Adults with distal renal acidosis (DRTA) commonly present urolithiasis and alkaline pH (>6). Calcium phosphate is the most common urolithiasis related with DRTA. The main objective of our study is to determine DRTA prevalence in patients with calcium phosphate lithiasis and alkaline pH (>6) using the furosemide test. Materials: We selected 40 patients, 17 men and 23 women, between 18 and 65 years old with calcium phosphate lithiasis and alkaline urine pH (>6) treated in our department. Age, sex, urolithiasis localization (unilateral or bilateral) and side effects by furosemide test were collected. We analysed sex and urolithiasis location with chi-squared test, age was analysed with T-test. We considered stadistical significance p<0’05. We performed the furosemide test for the DRTA diagnosis. It consists in the adminístration of 40 mg of furosemide orally. We performed a urine pH test before the furosemide administration to verify a urine pH higher than 6. In the following 3 hours after the furosemide administration we performed a urine pH test to each micturition. We considered a urine pH higher than 6 in all the urine tests diagnostic of DRTA. Results: 15 patients (37’5 %) were positive for DRTA with furosemide test (Figure 1). The mean age in DRTA group was 40,73 years, in the other group was 51,12 years, statistical significance was found (p<0’001) (Figure 2). All the patients (15) in the DRTA group presented with bilateral urolithiasis (p<0’001) (Figure 3). There were 10 women and 5 men in the DRTA group, no statistical significance was found (p<0’342). No side effects were reported with furosemide test. Conclusion: We conclude that the DRTA prevalence in our sample is 37’5% using furosemide test and the furosemide test is save. Our data suggest that bilateral urolithiasis and young age could be considered risk factors for DRTA. Keywords: Distal renal acidosis, urolithiasis, furosemide, calcium phosphate Medicina Balear 2017; 32 (3): 13-17 13

[close]

p. 14

Jordi Guimerà García et al. Introducción Le enfermedad litiasica es una de las afecciones más prevalentes de nuestro medio. Se estima que en Estados Unidos la prevalencia es de 5,2%1. En nuestro medio (I. Baleares) F. Grases estableció la prevalencia en 14,3%2. La litiasis urinaria afecta de forma diferente por sexos, es 3 veces más frecuente en hombres que en mujeres3. Aunque se comprenden muchas cosas sobre la físicaquímica implicada en la nefrolitiasis, siguen siendo esquivos el factor iniciador y la secuencia de acontecimientos que conducen a la formación de un cálculo renal4. La acidosis tubular renal es un síndrome clínico que se caracteriza por acidosis metabólica causada por defectos en la secreción urinaria de hidrogeniones (H+) o reabsorción de bicarbonato, es decir imposibilidad de acidificar la orina5. Existen 3 tipos de acidosis tubular renal: 1, 2 y 4. La acidosis tubular renal tipo 1 o distal (ATRD) tiene particular importancia para los urólogos, no solo por ser la forma de acidosis renal más frecuente, sino por ser la que más se asocia a litiasis. De hecho, los síntomas relacionados con litiasis, suelen ser la primera expresión clínica de ATRD en adultos6. La ATRD es un trastorno heterogéneo que puede ser hereditario, idiopático o adquirido7. Para realizar el diagnóstico de ATRD se pueden usar dos test. El test de sobrecarga ácida14 y el test de furosemida15. El objetivo principal de este estudio es establecer la prevalencia de ATRD en pacientes con litiasis de fosfato cálcico y pH urinario >6. Como objetivos secundarios se pretende describir si existe algún tipo de característica clínica que se asocie a ATRD y si el test diagnóstico utilizado para ATRD es seguro. Materiales y métodos Se han estudiado 52 pacientes con litiasis de fosfato cálcico y pH urinario alcalino >6, entre 18-65 años atendidos en el servicio de urología del H. U. Son Espases y con análisis de la litiasis en el laboratorio de investigación en litiasis renal de la U.I.B. Para el diagnóstico de ATRD se ha usado el test de furosemida. El test de la furosemida consiste en realizar un análisis de orina con pH-metro para verificar el pH urinario alcalino >6, administrar 40 mg orales de furosemida, posteriormente realizar un nuevo análisis de orina con cada micción dentro de las 3 horas siguientes a la administración de furosemida. Durante la realización del test los pacientes mantendrán ayuno de líquidos y sólidos para no afectar al valor de pH urinario. Dentro de las formas hereditarias, la ATRD autosómica recesiva se manifiesta en los primeros meses de vida, cursa con nefrocalcionosis y sordera temprana o tardía. La ATRD autosómica dominante es menos severa y aparece en la adolescencia o en la etapa adulta, y su única manifestación clínica puede ser la litiasis urinaria5. En las formas secundarias la ATRD está comúnmente asociada a enfermedades autoinmunes, uropatía obstructiva, necrosis tubular aguda, etc. La principal litiasis asociada a ATRD es la compuesta de fosfato cálcico [FC]6, 8. Por estudios previos9,10 conocemos que el tipo de cálculo de FC (mixto de oxalato cálcico dihidrato o monohidrato con hidroxiapatita [COD/COM + HAP], de hidroxiapatita [HAP] y brushita) es una de las litiasis renales más recidivantes, que predominan en gente joven y se forman en pH urinarios alcalinos10,11. Los tratamientos en la litiasis de FC están orientados a disminuir el pH, ya que sabemos que a pH urinario < 6 se dificulta la cristalización del fosfato9. Esta opción terapéutica está dirigida a pacientes con litiasis de FC sin ATRD. En el caso de que los pacientes con litiasis de FC estén afectados por ATRD, el abordaje terapéutico tendría que ser diferente requiriendo, a pesar de presentar pH urinario > 6, alcalizar la orina con citrato potásico12,13. Los pacientes estudiados habrían suspendido tratamientos antihipertensivos, citrato potásico y/o bicarbonato una semana antes de la realización del test. Consideramos diagnóstico de ATRD pH urinario alcalino (>6) en todas las muestras de orina, incluyendo la previa a la toma de furosemida. Para medir el pH urinario se utilizó un pHmetro (Crison pH 25). El método utilizado para analizar los cálculos renales fue una combinación de observación macroscópica y microscópica con técnicas convencionales (microscópico estereoscópico Optomic) con técnicas físicas como espectometría infrarroja (espectroscópico infrarrojo Brucker IFS 66) con microcópico electrónico asociado a microanálisis de rayos X (Hitachi S-530 con X-ray microanalysis Oxford Link Isis). La edad en el momento del estudio y el género fueron evaluados. Se recogió la presencia de litiasis bilateral o unilateral a lo largo de la vida de los pacientes, para evaluarlo se utilizaron pruebas de imagen recogidas en la historia clínica de cada paciente (ecografía, radiografía y/o tomografía computerizada). Analizamos si existían diferencias entre el sexo y la bilateralidad de litiasis entre el grupo con diagnóstico positivo para ATRD y el grupo con diagnóstico negativo para ATRD mediante el test de Chi-cuadrado. La media de 14 Medicina Balear 2017; 32 (3): 13-17

[close]

p. 15

Prevalencia de acidosis renal distal en pacientes con litiasis de fosfato cálcico usando el test de la furosemida edad fue analizada entre los mismos grupos mediante el test de T de Student. Se consideró estadísticamente significativo una p<0,05. También se analizó el subtipo de litiasis de fosfato cálcico entre ambos grupos, estableciendo un grupo mixto (COD/COM + HAP), Brushita y HAP, utilizamos el test de Chi-Cuadrado. De los pacientes diagnosticados de ATRD15 la media de edad fue 40,73 años, la media de edad de los pacientes no diagnosticados de ATRD fue 51,12 años, se demostró diferencia estadísticamente significativa (p<0’001) (Figura 2). Figura 2: Todos los datos fueron analizados con el software SPSS Stadistics 21. Edad media (p<0,001) ATRD+ ATRD- Resultados 60 50 Se han excluido 12 pacientes por presentar pH urinario < 6 en la pH-metría urinaria previa a la administración de furosemida. Los pacientes seleccionados fueron 40, 17 hombres y 23 mujeres. La descripción de la muestra se completa en la tabla I. Tabla I Variables Número de pacientes Edad (años) Bilateralidad Unilateralidad Sexo: Hombre (H) Mujer (M) Mixta (COM/COD + HAP) HAP Brushita ATRD + ATRD - 15 25 40,73 51,12 15 11 0 14 5 12 10 13 8 19 3 3 3 3 40 30 20 10 0 ARTD+ ARTD- Del grupo con diagnóstico positivo para ATRD todos los pacientes15 habían presentado o presentaban litiasis bilaterales. Del grupo de pacientes con diagnóstico negativo para ATRD25, 14 presentaban litiasis unilateral y 11 se clasificaron como litiasis bilateral. Se encontró diferencias estadísticamente significativas (p<0,001) (Figura 3). Figura 3: 15 pacientes (37,5 %) se diagnosticaron de ATRD (Figura 1). Figura 1: PACIENTES ATRD+ ATRD- Bilateral Unilateral 25 20 15 0 14 10 15 5 11 63% 37% 0 ARTD+ ARTD- Tras analizar los subtipos de litiasis de fosfato cálcico no se encontraron diferencias estadísticamente significativas (p<0,565). Ningún efecto adverso se ha notificado tras la administración de furosemida y realización del test. Medicina Balear 2017; 32 (3): 13-17 15

[close]

Comments

no comments yet