URC_38

 

Embed or link this publication

Description

URC nº 38 - La influència castellers en l'obra de Picasso

Popular Pages


p. 1



[close]

p. 2

Editorial Som solidaris Sovint la societat ens veu com un conglomerat de gent que viu, pensa i es dedica exclusivament a fer castells. Al llarg de gairebé 50 anys els Castellers de Barcelona hem estat també partícips d’altres activitats o mobilitzacions: amnistia, reclamant l’Estatut o participant a les festes cíviques dels darrers 11-S. Aquest primer tram de la temporada, però, la Colla ha mostrat el seu vessant més altruista i ha iniciat dues accions enfocades vers els nostres veïns més que cap a nosaltres. D’una banda, tant el local de la Colla com uns quants membres castellers han estat adscrits al Programa català del refugiat engegat per la Generalitat. D’aquesta manera, tant els mentors-castellers com la mateixa colla ha fet propi el crit de “Volem acollir” i en els propers mesos veurem nous castellers que són refugiats de diferents països. D’altra banda, la instal·lació d’un desfibril·lador al local, i la corresponent formació de gairebé una vintena de castellers, fa que la Colla ofereixi un servei d’emergència vital a tot el barri. Aquestes dues accions ens apropen més a la societat que ens envolta i ens fa més solidaris, alhora que referma els valors castellers pels que fa 7 anys, a Kenya, la UNESCO ens va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Consell de Redacció: Aïda Buaro, Pepe Dobao, Assumpta Dura, Toni Mañané, Mery Mañané, Frederic Planas, Jaume Plana, Robert Saugar, Carme Soria i Albert Tarragó Col·laboradors: Màrius Àrias, Rafael Caballero, Maria Assumpta Durà, Alexandra Estévez, Sergi García, Carles Girol, Paco Igual, Benet Iñigo, Julià Legido, Cinta Lleixà, Olaga Lozano, Mery Mañané, Toni Mañané, Oriol Martín, Jordi Marimón, Jesús Mas, Albert Mateo, Maria Medina, Carme Mellgarejo, Núria Moratona, Eduard París, Salvador Pons, Eduard Prats, Frederic Planas, Jordi Planas, Marta Rodés, Eva Sarasa, Garmán Simón, David Tarrats i Àxel Vilaseca. Fotografia: Josep Colet, Pau Corcelles, Gabriel Guzman, Albert Mateo, Natàlia Mocholí, Christian Muñoz i Eduard París. Il·lustracions: Albert Tarragó Correcció: Mery Mañané, Eduard París i Anna Mollà (Consorci per la Normalització Lingüística-Sant Martí) Publicitat: Arnau Lleixà i Albert Torrella Maquetació: Frederic Planas Edita: Castellers de Barcelona Impressió: Empòrium serveis gràfics URC: urc@castellersdebarcelona.cat Castellers de Barcelona C/ Bilbao, 212-214 - 08018 Barcelona Tel./fax/cont. 93 498 27 28 - Mòbil 609 32 77 56 colla@castellersdebarcelona.cat El Consell de Redacció no es fa responsable de les opinions reflexades en els articles dels seus col·laboradors. Fotografia principal de la portada: Christian Muñoz. , l’URC I SUMARI 1 l URC una revista castellera SUMARI - EDITORIAL 1 EL RACÓ DEL CAP DE COLLA Mery Mañané SALA DE JUNTES Rafael Caballero ELS CASTELLS A L’OBRA DE PICASSO Toni Mañané EL FENOMEN UNIVERSITARI Julià Legido AIXÍ SE’NS VEU Benet Iñigo ELS BAIXOS, COM VIUEN ELS CASTELLS Maria Assumpta Durà EL 5 DE 9 AMB FOLRE Jordi Planas DEL 3 DE 7 AL 3 DE 8 PER SOTA Frederic Planas EL RACÓ DEL CAP DE CANALLA Robert Roselló ACTUACIONS 2017 (1a part) 2 3 4 8 9 10 12 14 15 16 ENS DEIXA EL FRANCESC CAPELLAN Toni Mañané URC: 20 ANYS! Toni Mañané III CONCURS INTERINSTITUTS Maria López Moya EL MANEL OLIVELLA I LA SEVA HISTÒRIA Toni Mañané JOSEP DÍAZ Maria Assumpta Durà LA CANALLA PINTA Maria Medina LA CANALLA DIU Alexandra Estévez ADÉU A LA IAIA BOSSES Mery Mañané CAMINADES CASTELLERES Frederic Planas 35 36 37 38 41 42 43 43 44

[close]

p. 3

2 l’URC I ÀREA INSTITUCIONAL El racó del cap de colla Mery Mañané, cap de colla D’aquí partim. vis a nivell de Tècnica, des d’aquí vull agrair a la Lara i Gairebé sense adonar-nos-en hem superat el primer el Manel la feina feta l’any passat, i a l’Eva i l’Aaron el tram de la temporada i ara ens trobem a les portes de coratge de posar-se enguany al capdavant. La Mercè. I com hi arribem? Doncs amb uns registres En aquest inici de temporada hem crescut una mica que hauríem firmat cegament a principi de temporada: més, no tan sols a nivell de castells i registres, sinó quatre castells de 9, cinc 5 de 8 i dues torres de 8 amb també a nivell d’actitud. Si realment volem entrar a la folre (1 carregada), tretze 4 de 8 i dotze 3 de 8. Gamma Extra havíem de fer una evolució també en la Evidentment, la nota negativa són les dues caigudes manera com actuem davant d’un castell. En aquest de 3 de 9 amb folre, però hem fet una feina titànica a sentit, cada mes hem treballat un objectiu i, finalment, l’assaig que s’ha vist reflectida ens hem vist com una colla gran amb els resultats finals. D’aquest primer tram de tem- porada em quedo amb un munt de coses a les que li donarem la importància necessària quan agafem perspectiva. En primer L’assaig d’abans de vacances va ser molt exigent, sense cap prova petita per descansar, i amb unes ganes i una concentració increïbles de principi a fi. capaç d’estar per la feina, de mirar-se a la pinya i col·locar-se ràpidament a lloc i d’estar en silenci per tal d’afavorir la concentració i el desenvolupament del castell. Sabem fer-ho bé, som lloc, el fet d’haver recuperat el 2 capaços de fer-ho bé, recordem- de 8 després d’un any en blanc. No era un repte fàcil, ho en el segon tram de temporada i en veurem el resul- teníem pressió sobre aquest castell però la feina a tat. assaig ha acabat donant els seus fruits. De fet, ja ho vam deixar entreveure en l’últim assaig De Valls, evidentment, em quedo també amb el primer abans de vacances. Un assaig molt exigent, amb molta 3 de 9 de l’any. Com us deia, amb el temps li donarem el calor, sense cap prova petita per descansar, i amb unes valor extraordinari que té el fet d’haver estrenat el primer ganes i una concentració increïbles de principi a fi. El castell de 9 a més de 100 km de casa, i a una setmana de resultat? 3 de 8 per sota fins a quarts, 4 de 9 net fins a l’Aniversari. Una altra cosa a destacar és l’estrena del 5 dosos, 5 de 9 amb folre fins a quints, 9 de 7 net fins de 8 a la diada de Vigília. Deixàvem de fer una vigília rela- aixecadors i 2 de 8 net fins a dosos. D’aquí partim. xada per a encarar el primer repte del cap de setmana. I Sense oblidar el respecte als castells de 9, que són el de l’Aniversari, com no?, em quedo amb l’estrena del 4 nostre sostre actual i hem de seguir fent-los i fer-los de 9 folrat, un mes i mig abans del que ho havíem fet mai. amb molt bones maneres, però amb les ganes i capaci- No només amb el resultat, també amb l’actitud ambicio- tat immenses de trencar tots els sostres possibles. sa amb la que el vau encarar. Estem a les portes, rematem la feina? Immensament I, evidentment, em quedo amb els fruits recollits a capaços, totalment convençuts! l’actuació de Màrtirs. Perquè Màrtirs és màgic, però el gran secret de Màrtirs és el convenciment absolut amb el que arribeu a plaça i us veieu capaços de tot. I em quedo també amb les tímides cele- bracions del 3 de 9. En descarregar aquest castell tots ens vam treure una espineta, però sabíem que l’actuació no havia acabat i que encara havíem de mantenir la tensió per descarregar el 4 de 9. Seny de colla gran. No ha estat un inici fàcil, ens vam tro- bar d’entrada amb baixes de tronc que podrien condicionar els castells de 9 i algun de la gamma alta de 8. Però amb l’esforç de tots i amb les ganes de treba- llar i treballar a l’assaig ens n’hem aca- bat sortint. També hi ha hagut dos can- Cercavila de la diada del Pati a Valls

[close]

p. 4

l’URC I ÀREA INSTITUCIONAL 3 Sala de Juntes Rafael Caballero, president Tant que fem. Vull transmetre-us de primera mà la sensació que tinc del que s’està fent, de l’orgull per aquest grup de persones que formen allò que tots en diem‘Colla’. Donem passes importants per mantenir Només que sis persones més, dels que ara no estigueu dedicant el vostre temps lliure a la Colla, volguéssiu ‘tirar del carro’, ja ho tindríem. Sento un orgull inoblidable per les persones que esteu compromeses, fent això possible cada any, però sento ràbia que no aconseguim socialment créixer més. És veritat que hem crescut, potser ara hi ha el nivell en tots els sentits, tècnicament més persones que mai que dediquen i socialment, però encara no el suficient per créixer. de forma altruista el seu temps lliure a la Colla, però ens Orgullós, és clar, de la base que s’ha creat i que ben falta quelcom més. gestionada donarà encara més fruits en els propers anys, Les bones notícies són que penso que no és ni impos- però recelós perquè no podem arrencar més ràpid, veient sible ni difícil, ans el contrari, és raonable i ho tenim a tota la força que tenim. l’abast. Només que sis persones, dels qui ara no estigueu Vivim en una ciutat molt ben considerada, i tenim la dedicant el vostre temps lliure a la Colla, volguéssiu ‘tirar sort de portar el seu nom, però, alhora, no tenim prou del carro’, ja ho tindríem. atracció com perquè de la curiositat es passi al compro- Quin misteri!! Què us diré ara? mís; moltes persones arriben i se’n van, moltes. Doncs res que no sapigueu; veniu als tallers i d’altres Tècnicament, som la millor colla de 9, amb un potencial accions de recaptació que fem i feu un seguiment de les increïble. Però s’ha de materialitzar aquest potencial; per persones que arriben. Veniu el divendres abans d’assaig i què no ho aconseguim? per què no pugem un esglaó prepareu la tàctica perquè associacions dels barris de més? Mireu fotos d’un 3 de 9 amb folre fora de la plaça de Barcelona ens coneguin i vulguin col·laborar en els nos- Sant Jaume o del Concurs de Tarragona; veniu a un tres assajos i diades imprescindibles. Veniu i parleu amb assaig dels més importants de la temporada i fixeu-vos els companys que no venen de forma regular i al final aca- en la dimensió de la soca del 4 de 9 amb folre quan queda ben desvinculant-se. Dos per a cada iniciativa; només tancada... Es queda en no res. Tant que fem i tan pocs calen sis persones. que som. Us hi espero. Som-hi! GUIPÚSCOA-16 Reparació i venda d’ordinadors Joan F. Rodríguez CAPSRTEELULESRESpSeDlPEsEBCARIACLESLONA Rambla Guipúscoa, 16, baixos local-3 - 08018 BARCELONA Tel. 936 242 502 - Mòb. 688 235 781 guipuscoa16@yahoo.es

[close]

p. 5

4 l’URC I MÓN CASTELLER Els castells a l’obra de Picasso Toni Mañané Va ser durant una conversa amb l’amic i pintor Josep Bestit que em va mostrar una ponència presentada en un simpòsium casteller on es les obres d’Ingres i Matisse i abocant-lo cap el cubisme” que donaria lloc al Nu amb braç aixecat i cortines (1907) amb clara influència de Cézanne. parlava de pintors que havien pres com referència els Una altra aportació que ens permetrà poder tenir castells en les seves obres, a banda d’en Bestit, aparei- una visió més àmplia del món de Picasso i les formes xien noms com Sert, Miró, Eduard Castells i Picasso. humanes la trobem a “Je suis le Cahier”, obra Fins aquell dia només coneixia l’extensa obra besti- d’Arnold i Marc Glimcher que explica que “l’any del tiana i la façana del Col·legi d’Arquitectes de Picasso quadern de dibuixos a llapis que presentà el 1907, és com a temàtica artístico-castellera. el més important de la seva primera maduresa; l’èpo- No va ser gens fàcil trobar referències de Picasso i els ca de l ‘any concreta, aparentment, és la primavera de castells a les xarxes d’internet, per la març a maig, més o menys, quan qual cosa vaig optar per demanar al Museu Casa Natal de Picasso a Màlaga i al propi Museu Picasso de Barcelona si en sabien res sobre el tema. Poca cosa podia aportar jo Tot sembla indicar que Picasso va poder viure els castells en directe a Barcelona durant les festes de la Mercè de 1902. està immers a les primeres fases de les “Demoiselles d’Avignon”.El quadern ofereix una varietat de dades visuals i escrits que reforcen i amplien el nostre coneixement de d’informació més enllà de que havia la cada cop més sorprenent inven- vist uns dibuixos en el que el © indicava Sucesión tiva de Picasso per a crear una nova raça humana que Pablo Picasso. Als pocs dies la Margarida Cortadella aviat es plasmaria en la convulsió pictòrica de les del Centre de Coneixement i Recerca em citava a la Demoiselles (...) i recorda els esforços a comença- biblioteca del Museu Picasso per deixar-me veure els ments de 1907 per crear figures adequades a un nou dibuixos. tipus de culte severament simètric, estàtic i geomètri- Com un miracle tenia entre les meves mans el facsí- cament esquematitzat”. mil del “Cahier de Dessins appartenant Monsieur Picasso”, el conegut com Cahier 7, que en les seves 98 Va veure Picasso castells? pàgines té esbossos de Picasso fets en llapis i ploma Al llarg de la seva vida Picasso va passar llargues esta- durant l’estiu del 1907 i que conté els treballs de des a Catalunya fins el cop d’Estat del general Franco Picasso sobre castells juntament amb “études pour les contra la República. Picasso manifestà que no tornaria demoiselles d’Avignon”. mentre Franco fos el Caudillo. Al llarg del quasi centenar de Picasso arriba a Barcelona el pàgines, trobem els mencionats 1895 i al llarg de dos anys cursa esbossos de les “Demoiselles” i estudis de pintura a la nostra ciu- fins a 23 cossos humans o cons- tat, posteriorment marxaria a truccions castelleres. París. Durant el segon semestre Segons Brigitte Leal, antiga con- del 1899 va estar a Horta de Sant servadora del Musée Picasso de Joan tornant a Barcelona, on va París, “en els diferents quaderns residir durant el 1900. Tornaria a la entre 1906 i 1907 s’aprecia l’estu- ciutat comtal els anys 1902 i el di que Picasso fa dels cos humà i període 1903-1904. A Gósol hi va les seves formes, hi ha un fil trans- estar durant la primavera i l’estiu missor entre els dibuixos que fa del 1906. Després d’un llarg inter- dels acròbates i el que posterior- val a França, torna al país el 1909 ment serien les “demoiselles”. on durant el període de maig a Per la seva banda, Pierre Daix en setembre alterna la seva estada la seva obra El cubismo de entre Barcelona i Horta de Sant Picasso: catálogo razonado de la Joan. El darrer cop que estaria a obra pintada, 1907-1916, indica Catalunya va ser el 1917 amb els que “a l’ any 1907, Picasso fa un canvi en la seva etapa pictòrica com a expressió de superació de A la pàgina 51 del Cahier 7 de Picasso trobem un dibuix que podria ser una estructura de 4, on baixos i segons miren a l’observador. © Sucesión Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2017 Ballets Rusos, Però veient la geoposició de Picasso a Catalunya es fa difícil

[close]

p. 6

l’URC I MÓN CASTELLER 5 opinar sobre on va veure Picasso els castells en viu. Picasso vol representar el cos humà i ho fa fent Horta de Sant Joan es al sud de Catalunya i lluny de la esbossos d’homes i de dones acabant amb dibuixos zona tradicional castellera. Cada- de grup com el que posteriorment qués, a les comarques gironines, serien les dones i clients represen- per descomptat que no. Tot sem- tats al quadre de les Demoiselles o bla indicar que Picasso va poder els acròbates que no tindrien viure els castells en directe a translació a una obra final de Barcelona, en concret durant les Picasso. festes de la Mercè de 1902. Han passat cinc anys des que va Segons explica Josep Palau i veure els castells a Barcelona i Fabre a “Picasso vivent 1881- s’inspira en la força i les corbes 1902”, les festes de la Mercè esta- dels músculs dels homes per plas- ven en decadència i l’aleshores mar-los en el seu cahier. Els noms l’alcalde liberal Joan Amat i amb què titula els dibuixos no dei- Sormaní “decidí ressuscitar amb xen lloc a dubte, i així els 23 que major esplendor que mai: fer fan referència als castells els agru- d’aquelles unes festes populars (.) pa en noms com “acrobates fais- Però des de el punt de vista popu- sant la pyramide”, “études de per- lar, l’atracció màxima era la gran sonnages (acrobates)”, “deux cavalcada històrico-artística a la homm sur les surmontes des jam- qual participaven gairebé totes bes de deux acrobates” o senzilla- les poblacions catalanes de certa importància”. A la pàgina 57 s’hi aprecia un 4 de 5 en la seva totalitat malgrat no apareix l’aixecador. © Sucesión Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2017 ment com a nus. Una de les característiques En aquesta tessitura l’Ajunta- comunes en els dibuixos és que ment de Barcelona, amb la intenció de reimpulsar la representen al casteller nu i mirant cap a fora, a dife- festa, decideix passar la Mercè als dies 4 i 5 d’octu- rència dels castells en què la construcció es fa mirant- bre a fi i efecte de comptar amb el màxim de carros- se tots entre ells. Aquí hi ha dues hipòtesis de treball, ses. una que Picasso no recordés del tot bé la construcció En principi la cavalcada estava prevista que sortís de de les piràmides i tingués una barreja d’idees amb la l’escorxador de Barcelona (prop de la plaça Espanya) el moixiganga, o que el que volgués plasmar fos el cos dissabte dia 4, però segons publicava el Diario de humà i per això el presenta nu i mirant cap al davant. Barcelona, “es va fer el diumenge 5 i va ploure”. Aquell cap de setmana El Liberal, publica a portada Com són els dibuixos? un dibuix de Picasso amb elements de la cavalcada. El primer dibuix sembla representar un 3 de 6 fins Estem a principis del segle xx i la tecnologia no per- aixecador. Es tracta d’un dibuix molt bàsic i on gaire- metia l’immediatesa actual, per la qual cosa Picasso, bé només hi ha línies esquemàtiques. El següent ja es els dies anteriors, es desplaça a més detallista i podem veure els l’escorxador i pren idees per a fer els dibuixos. El seguici de les carrosses no és el mateix que indiquen profusament diferents diaris de l’ època. És també pel motiu de Una de les característiques comunes a tots els dibuixos és que representen als castellers nus i mirant cap a l’observador. baixos d’un tres mirant cap endavant amb les mans a la cintura, a sobre d’ells, els segons. En els següents dibuixos veiem com apareixen les cares dels tres baixos i fer el dibuix abans que no aparei- dos dels segons. A la pàgina 23 del xen els castells en aquest seguici picassià, tot i que va Cahier apareix un detall del baix, braços a la cintura, participar alguna colla; sembla ser que aquestes colles on es destaca els pectorals, músculs de les extremi- que van actuar a la Ciutadella eren la Colla Vella i la tats i sexe. Si passem a la pàgina 25 veiem un caste- Nova dels Xiquets de Valls, que van fer castells de 6 i ller en posició de pujar a la torre; el braç dret s’agafa 7 i un 3 de 7 aixecat per sota. a alguna cosa no definida, mentre que la cama dreta fa En qualsevol cas va ser en aquest moment que les primeres passes de pujada. Un dibuix similar tro- Picasso veu els castells i ho grava en el seu cervell. bem al a pàgina 27, peu esquerra al terra, dret iniciant No serà fins cinc anys després que el pintor mala- l’ascens i els dos braços fent força per pujar. Els dibui- gueny, que ja és a París, recupera de la seva memòria xos corresponents a les pàgines 29 i 30 son molt simi- les torres humanes i comença a treballar a la seva obra lars representant la pujada; en aquest cas una cama Nu amb braç aixecat i cortines (1907) que donaria pas a inicia la pujada mentre que la contrària, fora del terra, les mundialment conegudes “Demoiselles d’Avignon”. inicia l’impuls per a pujar; en aquesta ocasió el cap

[close]

p. 7

6 l’URC I MÓN CASTELLER està ben definit i mira cap a amunt. Arribem als dibuixos de les pàgi- nes 35, 37, 39 i 48 on de nou hi ha un esbós d’un castell de 3 amb línies molt simples, com si l’artista el que volgués en aquesta ocasió fos senzi- llament plasmar la idea. A la pàgina 49, l’estructura canvia; és una torre o castell de dos on els baixos, sempre braços al maluc suporten uns dosos on només es veuen les cames, això sí; marcant músculs i articulacions. Si passem a la pàgina 51, en aquesta ocasió ens trobem amb una construcció de 4 on es veuen baixos i segons que clara- ment miren cap a davant, mentre que dels terços només es veuen les cames. El dibuix de la pàgina 52 em pre- senta un dubte; en principi és una dona, però aquestes, fins gairebé finals del segle xx no feien castells, era una activitat exclusiva dels homes. A aquest dibuix, però, sem- bla que la dona està en posició de sostenir un segon d’un pilar. Sens El realitzador dels esgrafiats del Col·legi d’Arquitectes de catalunya, a partir dels dibuixos de Picasso, Carl Nesjar, davant de l’obra. © Revista Cuadernos de Arquitectura, núm. 48, 1962. dubte la meva apreciació pot ser equivocada, però tots ells mirant cap a l’espectador. El segon dibuix deixo oberta aquesta possibilitat. representa clarament un 4 de 5 amb les siluetes dels Arribem als quatre darrers dibuixos que, sens tres primers pisos, una parella de dosos i l’enxaneta dubte, son els més interesants, castellerament par- també braços en creu i amb barretina. lant, d’aquest Cahier. es tracta de construccions cas- telleres “comme il faut”, això si, sempre mirat al El fris de la plaça Nova davant i totalment nues. Sens dubte, l’obra de Picasso que més coneixem és el Totes representen una construcció de 4 i podríem dir fris situat a la façana frontal del Col·legi d’Arquitectes que aquí Picasso es recrea en el que podria haver estat de Catalunya (COAC) a la plaça Nova i que va ser inau- una de les seves obres acabades. Ens centrarem en les gurat el 1962. A l’interior de l’edifici també podem con- tres primeres ja que la darrera, corresponent a la pàgi- templar dos murals obra de l’artista que es troben a la na 58, sembla estar feta a corre-cuita, com si volgués sala d’actes. només plasmar una idea. El dibuix corresponent a la Al discurs d’ingrés de Xavier Busquets i Sindreu a pàgina 53 és molt semblant al comentat de la pàgina l’Acadèmia d’Arquitectes de Barcelona realitzat el 51, construcció de 4 amb baixos, segons i cames dels 1987 recorda com Picasso va guanyar “els dos concur- terços,. braços al maluc i cares serioses –al dibuix de la sos i obtenir l’encàrrec de realitzar el projecte i assumir pàgina 58, les cares són d’alegria com si haguessin la direcció de l’obra”. L’edifici no va estar aliè a la polè- carregat el castell, fins i tot una figura fora del castell mica; per una banda tenia la muralla romana de la ciu- alça els braços en senyal d’alegria–. tat i per l’altre, el Palau Episcopal, Per a mi les dues construccions que més representen els castells són les de les pàgines 55 i 57. A la primera sembla representar un 4 de 5 on baixos, segons i terços estan Els frisos de la façana del Col·legi d’Arquitectes a la plaça Nova ens acompanyen en múltiples concentracions castelleres. Ca l’Ardiaca i la Catedral; era mitjans dels anys 50. L‘altre element de polèmica era la col·laboració entre Xavier Busquets, exmembre de la feixista División Azul, i l’ar- ben definits i al que seria el pom de tista malagueny, conegut per la dalt només es distingeixen uns caps. L’enxaneta dem- seva defensa de la República espanyola. peus obre els braços en creu. Aquest dibuix tan sols En el document citat, Busquets recorda la primera marca les siluetes i les cares serioses dels castellers, trobada a Canes amb Picasso, on l’artista l’aborda

[close]

p. 8

l’URC I MÓN CASTELLER 7 amb una primera pregunta “Què fan a Barcelona?”. però sap fer somriure al seu cel meravellós”. Mes Després d’aquest primer contacte vindria un altra endavant el mateix Cirici diu “una versió lliure dels propiciada per la visita que l’arquitecte fa a París el castellers, als que va fer aixecar palmes com els dan- 1958 on veu el mural fet per Miró en col·laboració saires de la Moixiganga de Sitges elevant ciris”. amb Llorens Artigas a la seu de l’UNESCO. Busquets Els frisos, en realitat, són tres. Els que va fer ho té clar i comença a donar-li voltes a la col·labora- Picasso es van fer, segons indica Juan Bassegoda ció de Picasso i el ceramista Antoni Cumella al que Nonell a “Una gran obra de Picasso en Barcelona, los hauria d’encomanar-li el recobri- esgrafiados del Colegio de ment exterior de la façana amb gres. Aquest projecte no arriba a bon port. Picasso decideix que la tècnica a fer servir serà l’esgrafiat al doll En el fris de la “festa major”, s’inmortalitza la cultura popular catalana en general i les festes de la plaça Nova en particular. Arquitectos”, amb pedres volcàniques de basalt portades de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa. Per a realitzar els preparatius de l’obra es va fer servir un magat- de sorra, una tècnica nova que zem del barri de les Corts; allà es havia estat feta servir a l’edifici del Govern a Oslo. van fotografiar els esbossos i es van projectar les dia- L’encarregat de fer-ho seria el noruec Carl Nesjar. positives a una distància de 10 metres a fi i efecte És el propi Xavier Busquets qui facilita a Picasso d’assolir el tamany real desitjat. Un cop reproduïts fotografies i una pel·lícula en 16 mm amb escenes de els dibuixos en paper, Carl Nesjar fixà els papers a la la fira de Santa Llúcia, trobades de gegants i castells, façana del Col·legi d’ Arquitectes i amb un punxó els la processó de Corpus i d’altres tradicions. resseguia i aplicava el raig de sorra. Els dies passen i Picasso no dona senyals de com està l’obra. Neguitós, l’arquitecte li diu a Picasso i la Què veiem als tres frisos? seva dona Jacqueline que no pot esperar més i que Com ja hem comentat la façana del COAC té tres fri- li corre presa tenir els dibuixos. Picasso li respon sos diferents amb una longitud de 80 metres i una amb un lacònic “resa un parenostre perquè t’ho alçada de 4,26 metres. En el del carrer dels Arcs, ano- faci”. Tres dies després, el 18 d’octubre de 1960, menat “dels nens”, podem veure una barca i un grup Picasso telefona a Busquets per dir-li que ja té els d’adults i nens que ballen al so d’unes gralles. A la dibuixos. banda oposada està l’anomenat “fris de la senyera” Alexandre Cirici Pellicer defineix els dibuixos com on dos genets a cavall, un amb una bandera, obren la “els gegants, els cavallins, capgrossos, castellers i comitiva festiva en què apareixen de nou les gralles, portadors de palmes fan la seva festa (...) com a l’oda un bou i una barca que precedix a dues figures que de Maragall. Barcelona és sorollosa i descuidada, sembla que toquen un timbal. Sens dubte, però, el fris més conegut és el de la festa major, el que dona a la plaça Nova. En aquest fris Picasso va voler immortalitzar la cultura catalana i les festes de la plaça Nova que daten del 1589. El pintor s’inspira en la documentació aportada per Xavier Busquets i el que li diu el seu amic Josep Palau i Fabre. Han passat molts anys des que va veure les festes populars a Barcelona. Picasso vol plasmar en aquest fris els diferents aspectes culturals de la ciutat, però barreja festes: així, veiem els cava- llets de la plaça Nova, els gegants, la festa de Rams i les piràmides humanes. A simple vista podrien ser moixigangues de Sitges com indica Alexandre Cirici, o una versió actualitzada dels castells que ja va dibuixar al 1907. En aquesta ocasió sembla represen- tar una construcció de 3 de 6 amb unes traces molt senzilles, simplement línies pràcticament sense cos –a excepció de dos– i on bona part dels castellers duen palmes. Siguin castells, siguin moixigangues, el que sembla clar és que a Picasso li va impactar aquesta tradició i Un dels plafons durant el procés d’elaboració © Revista Cuadernos de Arquitectura, núm. 48, 1962. va voler deixar-la plasmada en el seu llegat malgrat que per la immensa majoria sigui desconeguda.

[close]

p. 9

8 l’URC I MÓN CASTELLER El fenomen universitari Julià Legido i Català Ami això dels castells em va agafar ja de gran. Sempre m’havien fascinat però no m’hi vaig posar fins que vaig entrar a la universitat, quan el meu germà, que estudiava Enginyeria Informàtica a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, em va dir que hi havia una colla que assajava cada dijous al migdia a la gespa d’Empresarials. Poc després entraria a la colla de la ciutat pel fet que en aquella època hi havia majoria de Castellers de Barcelona en aquella colla universitària, i viuria moments històrics tant a Barcelona (mítica tempora- da 2003) com a Arreplegats de la Zona Universitària (primer 3 de 7, 4 de 7 amb agulla, 5 de 7 i pilar de 6 amb folre universitaris). Aquest és un entre tants exemples del camí que fa un casteller que comença coneixent el món dels castells des 2 de 7 amb folre dels Trempats de l’UPF de la universitat per passar després a les colles conven- convencionals amb castellers joves i amb moltíssima cionals. Perquè aquestes colles tenen el denominador força per fer castells. Un exemple molt clar el tenim a comú que no hi ha canalla com a tal i tots els integrants casa nostra mateix, primer amb Arreplegats i actual- tenen entre 18 i 25 anys (aproximada- ment amb Trempats de la UPF. I és ment), però es caracteritzen per la gran comunió i la infinita motivació i energia per fer castells (i festa també). Continuant amb el relat, en aquella època només hi havia tres o quatre colles universitàries i això de pertà- Finalment se’ls ha acabat reconeixent la immensa tasca que duen a terme: ampliar el món dels castells a altres sectors. ben sabut també que un bon nombre de caps de colla de les colles convencionals han passat prèviament per colles universitàries. Fins a una quarantena (entre les quals, per exemple, les sis de Barcelona)! nyer a una d’aquestes i una convencio- Actualment ja hi ha una dotzena nal al mateix temps era una cosa, com a mínim, rareta. de colles repartides per diverses universitats de tot Per sort, el món dels castells ha evolucionat i se’ls ha Catalunya i el nivell casteller assolit ha anat també in acabat reconeixent la immensa tasca que duen a crescendo. Actualment ja són 8 colles fent castells de terme: ampliar el món dels castells a altres sectors, for- 7 i mig, colles fent castells folrats, i una fent castells mar nous castellers i nodrir en molts casos les colles de 8 (!).

[close]

p. 10

l’URC I MÓN CASTELLER 9 Així se’ns veu Sempre disposats a lluitar Benet Iñigo El vermell s’associa a la passió, i és precisament això el que més desprenen els Castellers de Barcelona. Intensitat, viure cada aleta i cada diada com si no n’hi hagués cap altra. Els que ja portem un temps mamant castells sabem que hi ha moltes maneres d’enten- dre’ls, d’encarar-los, i que cada colla va definint el seu tarannà. És un pòsit cultural que passa dels veterans als novells i que acaba marcant la mentalitat del grup en tots els sentits. Dels Castellers de Barcelona sempre he admirat la capacitat de sacrifici, el no rendir-se mai, El Benet Iñigo durant una retransmissió a la plaça de la Vila de Vilafranca el tornar-se a aixecar quan tot et bufa en contra. era incòmode sobretot a mesura que d’altres pujaven Segurament sou la colla que més capacitat de reacció el nivell, i que heu necessitat un procés d’adaptació. heu demostrat a la ciutat davant les Però heu fet aquest camí, i una identi- adversitats. Heu anat construint una mentalitat dura i orgullosa. Són probablement els anys de trajectòria que porteu a les esquenes; l’haver viscut els castells quan tot era Sou el més semblant que hi ha a Barcelona del que coneixem com a «esperit vallenc». tat de colla tan forta com la vostra us ha permès no només ressituar-vos sinó a partir d’aquí fer un salt endavant. Avui veig uns Castellers de més rude i ningú parlava de tecnifica- Barcelona forts i amb base per anar ció. Els actuals castellers de la colla són d’alguna més enllà. Perquè sí, sueu per fer els castells de 9, manera els hereus d’aquella idea primogènita, el més però en veiem uns quants cada any i des de mitjans semblant que hi ha a Barcelona del que coneixem de temporada. Perquè teniu una gamma àmplia de com a «esperit vallenc». Des de fora sembla que us construccions. I sobretot perquè se us veu gaudir, sentiu còmodes en la batalla. Sovint els vostres cas- més alliberats, com si us haguéssiu tret pressió de tells no transmeten la comoditat d’altres colles, però sobre. I us dediqueu a lluitar els castells només pen- es nota que els coneixeu i us coneixeu, que sou cons- sant en ells i en vosaltres, com tant us agrada. Espero cients de com s’han de treballar. I acumuleu ja molts compartir moltes alegries amb vosaltres ben aviat. galons a tots els nivells per afrontar-los. He de reconèixer que fa uns anys tenia dubtes sobre la tendència que seguiríeu els Castellers de Barcelona. Al meu entendre, teniu elements sociològics en contra, com ara la identificació dels veïns i veïnes de la ciutat. Una ciutat que a tots ens enorgulleix però que alhora té unes dimensions i característiques que afavoreixen que molta gent busqui la identificació amb un espai més reduït, més «humà» com és el barri. I la sensació, encertada o no, que vaig tenir durant un temps és que l’aparició de més colles a la ciutat va despertar resistències. Que el nou mapa us BENET IÑIGO (Barcelona, 1982) és el cap de societat dels serveis informatius de RAC1. Tota la seva trajectòria ha estat vinculada a la ràdio, des dels inicis a Ràdio Gràcia passant per COM Ràdio. També ha tocat la tecla del periodisme casteller amb les retransmissions de Castells a RAC1 i col·laboracions esporàdiques amb el programa de TVC Quarts de 9, elmoncasteller.cat i d’altres mitjans. Aquest any ha publicat el llibre de divulgació castellera Pit i Amunt (Columna). Amb 16 anys va participar de la fundació dels Castellers del Poble Sec on ha ocupat diversos càrrecs tan a la Tècnica com a la Junta.

[close]

p. 11

10 l ’ U RC I M Ó N C A ST E L L E R Els baixos, com viuen els castells Maria Assumpta Durà Guimerà Els castells són una obra d’enginyeria humana. És un Tetris a gran escala en el qual hi ha un lloc per a cada peça i cada peça ha de fer la Marina Homs va començar el 2005, als 32 anys. Té el mèrit afegit de ser la primera dona baix en fer castells de 9. seva funció. Però hi ha alguna peça clau en aquest Oriolet Martín fa cinc anys que defensa aquesta mecanisme? M’agradaria respondre-us de manera posició. La voluntat i la il·lusió el caracteritzen. ràpida i clara aquesta pregunta, però em temo que Sergi García, el més novell del grup. Poc més de no serà possible. En aquest article parlarem dels bai- tres anys parant castells de baix. De fet, des que va xos. entrar a la Colla. Què és un baix? Un casteller que I quins són els inicis? Excepte el ocupa el primer pis del tronc d’un Els baixos coincideixen a Josep Lluís i l’Oriolet, que s’hi van castell humà i que trepitja directa- dir que no se senten mai oferir, la resta dels entrevistats van ment el terra [*]. T’imagines un cas- sols, compten amb les arribar a la posició perquè els ho van tell sense aquesta posició? Jo tam- crossses, el contrafort i fins proposar. En tot cas, tots són baixos poc. Forma part del nucli i des del i tot, la resta de la pinya. solvents i contrastats. En Josep Lluís moment mateix en què es comença i el Tete van començar fent castells de a tancar la pinya o la soca desapa- 6 i van anar augmentant gradualment reix de la vista de l’espectador. Però sempre hi és. la dificultat dels castells. La Marina i l’Oriolet van I qui millor que els mateixos baixos per expli- començar amb els de 7. En Sergi, en canvi, va arrencar car-ho? Som-hi, us els presento. amb els de 8. I això té a veure amb el moment en què Josep Lluís Mateo, el més veterà dels entrevistats, arribes a la Colla, de ben segur. fa vint-i-cinc anys que fa de baix a la Colla. Ell va Quan se’ls pregunta pel castell que els ha resul- començar de contrafort. tat més difícil, les respostes també varien. La Marina, Òscar Montserrat (Tete), des del 1999. Després de l’Oriolet i en Sergi coincideixen a dir que és el 4 de 8 fer de crossa a la pinya i al folre i proves de tronc, expli- amb agulla. Sincerament, no m’estranya. No hi ha lloc ca que es va produir una selecció natural i va acabar ni per tirar-se un pet allà dins! parant castells de baix. El Tete no l’ha fet aquest (deu ser dels pocs que té pendent). Ell comenta que ha patit en molts i n’ha [*] Definició elaborada a partir de les del DIEC i la Viquipèdia. passat de tots els colors, però en destaca el 4 de 9 Quadrant els baixos del 4 de 9 amb folre de l’Aniversari

[close]

p. 12

l ’ U RC I M Ó N C A ST E L L E R 11 Què els deu passar pel cap, abans d’entrar en un castell? Doncs aquí tenim dues posicions totalment oposades. O bé pensen en el castell i la responsabilitat de la posició que ocupen o bé no pensen en res concret, tot el contrari: tenir la ment en blanc, parlar de temes que els són agradables o no pen- sar directament són algunes de les respostes que he obtingut. Però, quina és la tècnica per ser un bon baix?, els pregunto. En Tete ho té clar. No hi ha cap tècnica espe- cial, diu. El més important és L’instant de tancar la soca de la torre a la diada del Patrimoni de Terrassa estar mentalment preparat, amb folre del Concurs del 2014 perquè va sumar tot el no posar-se nerviós, estar convençut de la teva capaci- que pot anar malament per un baix en un castell de 9: tat per fer el castell i tenir confiança amb el contrafort, pressió excessiva de la pinya, el segon que carregava crosses i mans. La Marina respon que es tracta de cap a la part de darrere de les espatlles... creure en un mateix i en la resta de l’e- Sort en va tenir de les crosses que el van mantenir dret en tot moment, diu. En Josep Lluís no vacil·la a comentar que és el 3 de 8 aixecat per sota. Com que tots han fet castells de nou, els La preparació mental, segurament, és més determinant que la física. quip. Amb això coincideix l’Oriolet, que afegeix que cal escoltar els consells d’altres baixos més experimentats i anar adquirint la teva pròpia experiència. En Josep Lluís explica que és una qüestió proposo que expliquin la diferència que d’humilitat, barrejat amb un esperit de hi ha entre fer un castell de 8 i un de 9. Aquí tenim sacrifici i no tenir por. De fet, té clar que cal seguir el força coincidència en les respostes. La pressió de la lema tan conegut pel món casteller: “força, equilibri, pinya (molt superior a la resta de castells i que pot por- valor i seny”. En Sergi afirma que la tècnica encara està tar a la manca d’aire), el temps de durada (són consi- per descobrir (costa una mica de creure, si veiem la derablement més llargs) i la foscor que s’esdevé a l’in- quantitat de castells que porta a les espatlles, oi?). terior del castells (talment com si es fes de nit). Un altre Per acabar, els demano que intentin convèncer dels elements a tenir en compte és el pes, però si el algú per fer la posició de baix. I aquí teniu les folre i la soca fan la seva feina treuen una bona part seves paraules. d’aquest pes, concreten. Si no estàs preparat, et pot Marina: “Mola molt! Ets el primer a entrar i l’últim a sorprendre l’angoixa. sortir. I sense nosaltres no hi ha tronc." Els cinc baixos afirmen contundentment que no se Tete: “Si realment vols sentir el que és descarregar senten mai sols defensant la seva posició. Compten un castell, la posició del baix és la que més intensa- amb un equip format pel contrafort i les crosses en pri- ment ho viu, no sols individualment sinó també de mera línia, vitals per ajudar si la cosa va malament. forma col·lectiva amb l’equip del baix, contrafort i cros- Però també, com diu l’Oriolet i en Sergi, de tota la resta ses. No es necessita un físic determinat, sinó tenir cap, de la pinya, que farà la seva feina tan bé com puguin. confiar amb un mateix i amb el teu equip.”. En Tete comenta que és clau saber transmetre les ins- Sergi: “Suposa un gran repte i és una gran gratifica- truccions entre els diferents components de l’equip i, ció descarregar castells grans”. sobretot, tenir confiança entre tots. Josep Lluís: “S’ha de fer amb il·lusió.” A tall individual, estan d’acord que necessiten força, Oriolet: “L’aniria temptant amb alguna explicació concentració, confiança i tranquil·litat, quant a la part sobre la posició i dient-li que per anar-ho provant mental es refereix. Quant a la part física, mantenir la començaria fent alguna prova amb poc pes; després ja posició de cos i cames per poder afrontar al més còmo- ho aniria provant amb més.”. dament possible el castell. Hi afegeixen transmetre Si ja us han convençut, digueu-ho a la Tècnica. Us tranquil·litat als companys si el castell no va del tot bé. esperen amb els braços oberts.

[close]

p. 13

12 l ’ U RC I T È C N I C A El 5 de 9 amb folre Jordi Planas, cap de pinyes Els darrers anys hem anat tastant i donant voltes al 5 de 9 amb folre, i aprofitant l’URC, des de l’Equip de Pinyes hem optat per actualitzar i recordar l’explicació d’uns quants factors que ens semblen clau per entendre l’estructura quant a pinyes. Per acompanyar-nos de l’esquema del 5 de 9 en l’explicació, entre parèntesi trobareu en el text números vinculats a caselles de l’esquema i lletres vinculades a determinades zones marcades també en el dibuix. No és necessari consultar tots els números per seguir l’explicació, simplement és un suport. El model de soca Comencem pel model de soca. La part de fora del 3 (B) té el model normal d’una soca de 3 de 9 amb folre. Rengles, semicreu –portacrosses-vent (1) inclòs–, i cordons. La part de fora de la torre (A), en canvi, és diferent. Hi trobem les dues creus de la torre (2 i caselles del darrere), una mica obertes, alineades amb els baixos que s’agafen amb una mida semblant als d’una torre del 9 de 8. Hi trobem una tercera creu (3 i caselles del darrere), la de la rengla, que s’alinea als baixos i als dos primers castellers de la rengla (4), que queden entre els baixos de la torre (5). Hi trobem dues fileres de laterals (6 i caselles del darrere), una a cada costat de la creu de la rengla. I hi trobem cordons (7 i caselles del darrere), que han de falcar tant les fileres de laterals com les creus de la torre. Per què aquesta disposició? El primer vent del folre de la torre haurà de fer de segones mans de la rengla, un dels punts crítics del 5 de 9, com explicarem més endavant. Per tant, ha de quedar prou endavant per arribar bé als canells del primeres mans. A més, el segon vent haurà de fer, a la pràctica, de primer vent de la torre. Les crosses de la torre, per tant, necessiten un espai per posar els peus, que seran els portacrosseslaterals (6), amb les mans amunt per ajudar el segon si cal i es pot, i per fixar els peus de les crosses. I darrere, perquè el pit arribi directament, caldrà una filera de laterals. Els cordons ocuparan l’espai restant compactant creus i fileres de laterals. Aquesta disposició allunya una mica els portacrosses-laterals, ho comentarem més endavant quan parlem del folre. REGLA De tot el model de soca, però, la part més conflictiva –i on hi ha diferències més grans en els models que apliquen unes i altres colles–, és la part que queda entre el 3 i el 2 (C). En el cas de la part interna del 2 hi ha poca discussió: les crosses necessiten un portacrosses-lateral (8) que entra perpendicular al baix. Per la banda interna del 3, hi ha diferents versions. La que hem triat nosaltres és la de seguir un model força semblant a la del 3 de 9, amb un portacrosses-vent (9). El portacrosses-vent es toca d’espatlles amb el portacrosses-lateral (8) per una banda i amb un primer cordó per l’altra (10). Darrere del portacrosses-vent, s’hi configu- ESQ. DRETA Esquema de la soca de 5 de 9 amb folre ra una mena de semicreu (11 i caselles del darrere), que quedarà integrada en els cordons entre el 3 i el 2 (10, 12 i caselles del darrere). Darrere del portacrosses-lateral, hi haurà una filera de castellers (12 i caselles del darrere) que aniran girant la seva posició fins quedar alineats amb la creu de la torre i compactaran la soca entre creu del 2 i semicreu interna del 3. Entre la semicreu i la creu del 3, hi haurà cordons, que també compactaran l’estructura. El folre Passem al folre. Els models en aquest cas són bastant semblants, només varia la quantitat de castellers que pugen en unes o altres rengles de mans, vents o laterals, i la col·locació dels peus en funció del model de soca.

[close]

p. 14

l ’ U RC I T È C N I C A 13 –perquè no hi caben–, i només els laterals podran fal- car la tendència cap endins dels terços. Els laterals de dins del 3 (23) treballaran igual que ho fan en un 3 de 9 i tindran un perfil similar. Per als laterals de la rengla (24), el perfil serà similar al que posem en el 5 de 8: gent alta que normalment fa de segones mans, segon vent, o fins i tot primeres, per falcar tan bé com sigui possi- ble la rengla, que és la part del castell que està sotme- sa a més moviments i tensions. Els laterals de dins del 2 (25) quedaran una mica desplaçats respecte al seu terç i treballaran amb una posició una mica incòmoda. Per resoldre-ho, hauran de ser alts i prims, i buscar una Esquema del folre de 5 de 9 posició des d’on puguin fer prou força. Encara hem d’acabar de definir el nombre de mans i Comencem pel nucli. Les crosses de la part del 3 (13 laterals que creiem que han d’anar-hi. A priori, però, cal i 14) entren igual que ho fan en un 3 de 9. Les de la part reforçar els laterals de la rengla (24) amb un tercer late- del 2 (15 i 16) col·loquen els dos peus sobre el seu por- ral (26), encara que tingui mida d’escaleta, que doni pit tacrosses-lateral. La majoria de colles posen crosses un al primer. A més, cal reforçar també les dues fileres de pèl més altes a la part de fora del 2 (16) que a la part de vents (22, 27 i caselles del darrere). La filera de vents dins (15). Per què? Precisament pel del 3 (27 i caselles del darrere), pro- que hem introduït abans: els portacrosses-laterals de fora del 2 (6) queden lleugerament allunyats. La solució: crosses de fora (16) més altes que El 5 de 9 amb folre és el castell quant a pinyes més difícil que hem assajat. bablement amb un tercer vent més petit que doni pit al primer i el falqui bé, i la del 2, amb un tercer vent (28) –que farà de segon vent, perquè el hauran d’acostar-se de cos als primer vent teòric (22) farà de sego- segons per poder-los falcar bé. Aquesta posició s’ha de nes mans–, i una escaleta (29), ja que els castellers del treballar, i és una de les coses que aconseguim assajar tronc de la rengla pujaran per aquí. amb les proves de 5 de 9 a l’espatllera que de vegades fem. També treballem en aquestes proves la posició de Algunes reflexions finals les crosses de dins (15), que queden més a prop però El 5 de 9 és el castell més difícil quant a pinyes que lleugerament desalineades del segon (17). hem assajat. El 5 de 8 ja és una pinya, per si mateixa, La tendència del castell, fins ara, ha estat que el més complexa que la d’un 3 o la d’un 4. La dificultat, segon de la rengla (18) s’aboqués, pel poc espai que però, no és només la suma de la dificultat de fer un 5 de tenen darrere el contrafort (19) i el primeres mans (20). 8 i la de fer un 3 de 9, és més que això. Pujar a un folre A poc a poc ho anem corregint. A la llarga, però, el que el poc espai que hi ha entre el 3 i el 2 en una pinya de passa en la gran majoria dels 5 de 9 és precisament que 5 de 8 implica una sèrie de desafiaments. Les posicions amb el pes la rengla (18) s’obre i s’emporta amb ella els incòmodes de les crosses de la torre, per exemple, són segons de la dreta i l’esquerra (21). És per això que un altre problema. Una sèrie de dificultats que s’afe- generalment les crosses de dins del 3 (14) tindran geixen al fet de “simplement” folrar un 5. I, sobretot, no molta feina a partir de l’entrada de la canalla. esperem trobar el mateix grau de “comoditat” o “difi- Pel que fa a les rengles de mans, la més particular és cultat”, posició per posició, que podem trobar en un 3 la de la rengla (20, 22 i caselles del darrere). El primeres de 9, per exemple. Buscarem maximitzar la comoditat i (20) entra sol dins la torre, i qui li fa de segones mans és minimitzar la dificultat del castell, però evidentment no el primer vent de la torre (22), com s’ha explicat abans. és la mateixa i cal ser-ne conscients. Aquest serà un dels punts més conflictius quan la ten- Dit tot això: es pot fer. Ho han fet altres colles, i nosal- dència del castell dugui la rengla a obrir-se. El prime- tres som capaços de fer-ho. Cal entendre les tendèn- res de la rengla, a més, estarà sotmès als moviments cies del castell, cal afinar mides, alçades, posicions. I, dels segons de la torre (17). Si un segon s’entra una sobretot, cal ser gent i cal que siguem gent sempre. Per mica més que l’altre, el primeres quedarà de costat i en poder fer grans proves, però també per poder-ne fer de una posició impossible per treballar. Per tant, el prime- més petites que ens permetin polir detalls, formar la res corregirà la posició dels segons per buscar una gent, especialment la que ha d’ocupar posicions com- posició correcta per a tothom. promeses i diferents a la d’altres castells. Cada detall Novament, una altra part conflictiva serà la que suma, i en un repte tan gran cal que sumem tots els queda entre el 3 i el 2. Evidentment no hi ha vents detalls possibles per poder arribar al final.

[close]

p. 15

14 l ’ U RC I T È C N I C A Del 3 de 7 al 3 de 8 per sota Finalment ens posem de valent a aixecar el 3 Frederic Planas Durant un munt d’anys hem recordat els mítics intents de 3 de 8 aixecat per sota dels anys 1995 i 1996 amb la sensació de que era un castell que difícilment tornaríem a intentar. S’hi ajuntava una extranya combinació de que tenia menys prestigi que castells de dificultat similar, de que, amb l’assoliment dels castells de 9 i del pilar se’ns obrien noves possibilitats de creixement, i justament també es deia, i segurament amb raó, que era un castell que ens prendria un temps valuós d’assaig i no ens facilitaria el camí a construccions noves. Els 3 de 7 aixecat per sota s’havia anat deixant de fer fins a fer-se absent completament en els darrers sis anys, sense que, aparentment, ningú el trobés a faltar. La temporada passada es va començar a assajar de nou amb l’excusa de trobar nous alicients, especialment els dimarts i, la veritat és que, malgrat la inexperiència de la majoria,va semblar que no tindríem gaires dificultats a recuperar. Però el nom de 3 de 8 per sota no ha aparegut fins aquesta temporada i a alguns se’ns ha dibuixat un somris als llavis; finalment ens hi tornarem a enfrontar! Pros i contres En el passiu d’aquesta decisió cal posar-hi la inexperiència de l’“actual” Colla en aixecar el 3. Res a veure com quan es deia que erem la colla que millor l’aixecava. De fet, durant molts anys era la nostra targeta de presentació juntament amb el 4 de 8. Tot i així, aquest any ja l’haurem aixecat tres vegades amb èxit. En el nostre actiu hi tenim el fet que el nostre 3 de 8 és molt millor que els que teníem el 1995-1996. Cal recordar que en aquella època era un castell que només portàvem un o dos anys fent-lo mentre que ara ja porta un bagatge de més de 20 anys. Fixem-nos que l’any 1996 vam descartar de provar a la Mercè el 3 de 9 amb folre (inèdit en aquella època) per no tenir-lo a punt, i en canvi vam portar-hi el 3 de 8 per sota. Avui dia és una decisió que sobta. La clau de volta Des d’un punt de vista tècnic, l’èxit de l’aixecada rau en el fet d’alçar les tres rengles a la vegada. L’únic que podem controlar és l’inici (aquí és on intervé l’agulla) però no podem saber la força amb la que s’aixeca cada rengla. Però ho podem intentar esbrinar amb la repetició dels equips i els diferents resultats. Cal observar els tres equips d’aixecada (el contrafort i els dos laterals) i fer els canvis necessaris fins a comprovar que fan la mateixa força d’aixecada. Un cop això, una obvietat: cal que els equips siguin sempre els mateixos. Si no aixequem a la vegada, a part de la inestabilitat del tronc, ens trobarem que la majoria del pes es dirigeix cap a la rengla que va tard (el castell cau cap allà) i encara costarà més aixecar aquesta rengla. El 3 de 7 aixecat per sota d’Andorra ha estat el primer després de 6 anys Els equips d’aixecada Ara, analitzem les posicions: els contraforts han de ser extraordinàriament forts però no molt voluminosos perquè tindrien dificultats per posar-se a sota del castell (recordem que aixequen amb el cap a sota del cul del casteller que s’ha d’alçar). A la vegada obligarien a treballar el primeres mans massa allunyat, tot i que aquest fet no seria concloent. Com que la segona aixecada és agafant per les aixelles, ha de ser clarament més alt que els castellers que aniran a segons que seran els més alts del tronc que hauran d’aixecar. Els laterals també han de ser extraordinàriament forts i, en aquest cas, poden ser més alts de l’habitual perquè tot i que perjudicarien el treball dels vents aquesta vegada no és un aspecte determinant. Si no solen fer de laterals en castells convencionals, n’hauran d’aprendre i, sobretot, han de pujar molt ràpidament a agafar “de lateral” després de la darrera aixecada.

[close]

Comments

no comments yet