L'Alternativa 87. Bon any 2017

 

Embed or link this publication

Description

Donem suport a les ordenances fiscals· Skate Parc autogestionat Teresa Carceller consellera comarcal · Joan Oliver, pena o glòria? Eficiència sense participació? · Què passa a la Policia Local?

Popular Pages


p. 1

DESEMBRE '16 87 CONTACTE: burgos, 18 08214 Badia del Vallès / www.aebadia.org / comunica@aebadia.org feusnatAecmslRa'iblEnloeGtlceenAardsiLloasrri Bon any 2017 TEMES D'AQUEST NÚMERO Donem suport a les ordenances fiscals· Skate Parc autogestionat Teresa Carceller consellera comarcal · Joan Oliver, pena o glòria? Eficiència sense participació? · Què passa a la Policia Local?

[close]

p. 2

GtrReUbP aMlUlNaInCItPAdL iDaE La’ALdTEiRaNApTIeVrA BD’EaSdQUiEaRRES Quim Duran Teresa Carceller Álvaro Pacheco El grup municipal de l’Alternativa d’Esquerres sorgit de les últimes eleccions, està format per cinc regidors que actualment no tenen responsabilitats de govern, sinó de proposta, oposició i control. Són a disposició de tota la ciutadania i des d'aquestes pàgines anirem informant periòdicament dels seus posicionaments al ple de l'ajuntament. Ruth Escolà Miguel Rodríguez Badia pregunta Purqué Badia no tiene cementerio? Setembre ‘16 • Ens abstenim en l’aprovació del Compte General 2015, en la modificació del calendari de la catius, Creació de correcans i la flexibilització de l’emissió de certificats d’integració per persones migrades. Novembre ‘16 (Ple Extraordinari) • Votem a favor de les ordenances fiscals per a aquest Josep | Av. Cantàbric taxa del Mercat Municipal, en • Per últim vam presentar 2017 (veure a sota). la modificació del Quadre d’in- una moció sobre Comptadors (Ordinari) versions i en la moció de BEC Telegestionables que va comptar Aquest ple de Novembre va Efectivamente, Badia no tiene cementerio pese a la lley Reguladora de las Bases del Régimen Local establece que es un servicio obligatorio a todos los municipios españoles. Badia fue construido como sobre Neteja i Manteniment Via Pública • Votem en contra de les Bases Reguladores per als Pressupostos Participatius 2016, perquè hi veiem unes mancances que faran que no siguin gaire participatius. • Donem suport a la resta de mocions presentades per BEC Per Una Ciutat més Verda i amb el vot contrari del PSC. Octubre ‘16 • Votem a favor de l’adhesió a la Xarxa Internacional de Ciutats dels Infants. S’aprova per unanimitat. • Presentem la moció en contra del Quart Cinturó, no s’aprova pels vots en contra de PSC i PP ser més una declaració d’intencions que no pas un ple resolutiu. Vam donar suport a un grapat de mocions de temes generals que compartim. Però potser podem destacar que la cadira del grup del PP va tornar a estar buida, casualment en aquest ple que el govern no el necessitava per aprovar res, un polígono de viviendas saludable, Amiant centres edu- casualitat? perteneciente a dos municipios y por lo tanto estos eran los responsables del servicio. Al pasar a ser municipio indepen- L’AEB dóna suport a unes ordenances més justes socialment blava impossible, ara és ja una realitat. Destaca l’adequació del coeficient de situació de l’Impost d’Activitats Econòmiques de calor. Com sempre, no tot són flors i violes i, encara que el procés negociador ha estat millor que el de l’any passat, no diente en 1994. lo hizo (IAE) per a que els comerços sempre hem disposat de tots sin apenas territorio libre Quim Duran no construido, lo que ha que facturen més d’un milió els documents en temps i ford’euros anuals paguin en base ma. dificultado hasta el momento la construcción de un cementerio. Ello pese EEl passat 3 de novembre va tenir lloc el Ple Extraordinari d’Orde- als seus ingressos. Això comporta un canvi i adequació del Pla d’Usos Comercials L’AEB sempre ha estat a disposició de la ciutadania en els temes importants de ciutat i a existir algún proyecto e nances Fiscals 2017 a l’ajun- vigent. així continuarà éssent, des de incluso promesa electoral tament de Badia. També destaquem la discri- la diversitat i la discrepància, (de CiU que gobernó y L’Alternativa d’Esquerres per minació de l’IBI no residen- des de la pluralitat ideolò- no lo hizo). En cualquier Badia (AEB) hi va votar favo- cial. gica. Emplacem al govern a caso, hay que aclarar que rablement després d’un pro- La rebaixa a l’impost de cir- mantenir-se obert a escoltar a lo que obliga la ley es a cés negociador en que l’equip culació de vehicles elèctrics i ara que s’apropa el debat de que el ayuntamiento se de govern va considerar la no contaminants d’un 75% pressupostos. responsabilice de la pres- major part de les aportacions també és una bona mesura. Una cosa és com ingressem tación del servicio, no del nostre grup municipal. L’AEB va aconseguir que la els diners de la ciutadania i que necesariamente deba Moltes d’aquestes propostes piscina d’estiu sigui d’accés una altra, potser més impor- hacerlo en su término ja van ser formulades l’any lliure per a tota la ciutadania tant, com els gastem. municipal, así que puede passat i, el que llavors sem- de Badia en episodis d’onada Aquest, serà un altre debat. mancomunarlo. Recorda que per queixes, idees o propostes als regidors de l'AEB pots fer-ho els dimarts a la tarda 2 al Casal de l'Esquerra, per telèfon al 931809421 o per e-mail a grupmunicipal@aebadia.org

[close]

p. 3

Editorial l nostre punt de vista d'aquestes organitzacions per a ela sobre la política local és borar i oferir propostes alternatives al compartit per altres col·lectius ar- model territorial, polític, social, urreu del territori que fa temps treba- banístic i ecològic que s'imposa en la llen per millorar el seu entorn més comarca del Vallès Occidental. I des proper utilitzant els ajuntaments de 2007 sumem els nostres vots de com una eïna més de transformació les eleccions municipals sota el nom social. Concretament al Vallès Oc- de Candidatures Alternatives del Vacidental ja fa molts anys que exis- llès. Fruit d'aquesta col·laboració la teixen organitzacions diverses que nostra companya Teresa ha assumit treballen des del punt de vista del el repte de ser consellera comarcal municipalisme alternatiu. A par- com expliquem en aquesta mateixa tir del 2002, des de l'AEB tractem pàgina. Però també tractem altres de coordinar esforços amb algunes temes. Parlem d'skate, per exem- ple, encara que, en realitat parlem d'autogestió, parlem d'eficiència energètica i participació, parlem de Policia Local i transparència i també d'impostos socialment justos. Tot són temes aparentemnt diferents i allunyats, però el que hi expliquem ens defineix. Municipalisme alternatiu, autogestió, justícia social, participació, transparència,... Ah, i a més, us regalem un calendari amb les festes locals de Badia perquè anoteu i organitzeu les vostres activitats. Bon 2017! La regidora de l’AEB, Teresa Carceller, nova Consellera Comarcal Redacció Carceller va fer efectiu el relleu de l'anterior conseller comarcal de les CAV Joan Moyà Köhler com a compliment del compromís de les Candidatures Alternatives a l'inici de la legislatura. Al ple del dia 20 d'octubre va tenir lloc l’acte de presa de possessió del càrrec a l’escó de Conseller Comarcal aconseguit per les Candidatures Alternatives del Vallès a les últimes eleccions municipals en que vuit candidatures locals van concòrrer conjuntament sota una coalició electoral pròpiament comarcal. El relleu del conseller de les CAV va ser un dels moments destacats del ple comarcal juntament amb l'Aprovació del Programa d'Actuació Comarcal del Vallès Occidental 20162020 i l'aprovació de l'expedient de contractació de la concessió de la gestió del servei públic de biomasa comarcal per procediment obert, entre d'altres punts. El grup de les CAV, a més de la Teresa Carceller, està format per Núria Gibert, Jordi Muntan, José M. Osuna i Mireia Sanchez Pi. peres a ella en comentar que havia d’anar a prendre posessió del càrrec. “Una gran majoria dels ciutadans que van cada matí a treballar no saben què és el Consell Comarcal ni per a què serveix” va declarar en concret. Teresa Carceller al seu primer ple amb la resta de conselleres CAV La consellera comentava en finalitzar l’acte als seus companys que una prova de la poca rellevància del Consell Comarcal li havien aportat els comentaris de desconeixement i sorpresa de persones pro- De fet, des de les CAV opinen que els Consells Comarcals, tot i ser una bona idea teòrica, no tenen recursos propis, tots els són transferits per la Generalitat, però en canvi sí que generen una elevada despesa que corre a càrrec dels impostos que paguem tots els ciutadans. Actualment gestionen ben poques competències, no sempre de manera eficient i de vegades de manera simbòlica. Tot plegat suposa una elevada càrrega pressupostària per les despeses de personal i infraestructures que suposen i per les assignacions als consellers, que mai no són nominals i que suposen sobresous lliures d’impostos als que tenen com a regidors. Cal veure els Consells Comarcals més com a entitats polítiques al servei dels professionals de la política que els permeten aquests sobresous, que com a institucions que responguin al servei i al interès dels ciutadans. Sovint també esdevenen llocs de treball per a persones properes als partits que els governen quan aquests han de deixar un càrrec i necessiten un lloc per a no fer el que caldria, tornar a la seva professió. 3

[close]

p. 4

Skate parc autog Redacció Quan arribem al skate ja ens esperen en Richi, en Nanaqui, en Harun i en Miguel. No els hem pre- guntat l'edat, però són molt joves, alguns estudien, altres treballen però tots tenen un vici comú el monopatí. Com va començar aquesta història? R: Doncs la va començar un noi de Badia que es diu Cristian, vam veure alguns vídeos que va fer i vam començar a venir i do- nar un cop de mà i a poc a poc vam anar fent coses i millorant fins que hem aconseguit tot això que veus. I d'on heu tret els materials per fer tot això? R: Entre tots passàvem pasta i ho compràvem. És tot autofinançat? N: No, hi ha una part que la va finançar Levi's i a canvi nosaltres fèiem vídeos i posàvem la marca. R: Hi ha una altra part que l'ha finançat Dickie's, ells ens dona- ven roba i nosaltres la veníem per aconseguir diners per com- prar materials. N: la gent que venia de fora a patinar ens veia treballar i ens donava diners per poder conti- nuar millorant. Sobretot d'altres països, en altres països és molt típic anar a patinar i deixar di- ners per poder continuar. R: Arreu del món es fa de tot, la gent ho fa i la resta doncs col•labora com pot, diners, cer- vesa, menjar, somriures... (Riem) N: Al món del skate fer això és bastant normal, espais que no els fan les institucions, si no la mateixa gent i ara potser està creixent més. També fer-ho d'aquesta manera fa que a la gent li agradi més. R: És que quan tu fas una pista 4 homologada amb l'ajuntament, les fan amb uns radis i unes tèc- niques i és un poti poti per patinets, bicis i monopatins, i això fa que no sigui bo per cap de les tres coses. Nosaltres hem fet això pels skates. Quin és el vostre objectiu? Per què feu això? R: Per mi l'objectiu seria que fos el millor skatepark de la Terra. Anar a poc a poc i fer coses que mai s'hagin vist. N: Crear un espai per poder practicar l'esport i estar tranquils, anar fent, aprendre a fer les coses per nosaltres mateixos i anar millorant. Als skateparcs municipals penses aquí faria una rampa, però no la pots fer, és un equipament municipal. Aquí, en canvi, entre tots decidim què volem i entre tots ho fem. R: Si l'equipament fos de l'ajuntament mentre li demanes i et fan cas passen 3 anys. Llavors el fan (si és que el fan) i quan penses ara m'agradaria fer no se que, doncs ens dirien que no, que ja s'han gastat X diners i no tornaran a invertir. Vosaltres construïu sense tenir experiència, sou autodidactes, és a dir feu les coses perquè sou patinadors i sabeu el que voleu i el que agrada als altres patinadors. R: Un dels problemes és aquest, els equipaments que es fan des Badia és famosa, entre d'altres, per les seves esportistes que un grup de joves ha decidit crear, a uns terrenys tracta d'un skate parc i no un qualsevol, és un lloc on Sud-àfrica o Noruega entre molts altres. Hem fet u que han construït aquesta pista des de 0, tot ho han d'autogestió al dels ajuntaments ho fan aparelladors i arquitectes, que no tenen ni idea de patinar, que no han patinat mai... N: Ells (els tècnics) ho fan perquè ho han de fer, no saben si el que fan servirà o no, però ho respectem. Els skateparcs municipals fan la seva funció, nosaltres no anirem allà a exigir res o si hi ha nens petits ens aguantarem. Allò és per gent que està començant, en canvi aquí hem fet una pista per patinar a un cert nivell. Aleshores vosaltres teniu una auto exigència més alta i teniu públic d'arreu del món que ve aquí. Com ho porteu? N: Nosaltres ho fem per nosaltres i com nosaltres som patinadors al final a la resta els hi agrada. R: Per exemple aquesta rampa (senyala una de les rampes que han fet) hi ha molta gent que no la pot patinar, és petita i molt inclinada, costa de patinar però si en saps t'agrada. Hi ha la gent no li agrada, però no vindran i et diran no m'agrada, simplement diran vaja rampa. (riures) Però la gent que li agrada això no ho troba en un parc públic i venen fins aquí per gaudir-ho. N: A nosaltres ens agradaria fer el màxim possible, però ja ho hem dit algun cop, si perdem l'autogestió ens buscaríem un altre lloc, tot i que ara per ara volem mantenir aquest espai. El que està bé d'aquests llocs és que estem a la nostra manera. R: No hi ha una norma de l'ajuntament que ens obligui a fer una cosa o altra, nosaltres ho tenim net perquè ens agrada tenir-ho net i ho tenim cuidat perquè ens agrada. Les normes d'aquí no s'han escrit, s'han fet soles entre tots els que venim a patinar amb la finalitat de conviure. N: Els que ens hem mogut i hem anat a llocs (d'Europa) hem vist que està ple d'espais com aquests, autogestionats. R: A la resta d'Europa és una cultura, en canvi aquí no està estès. La gent es sobta i et pregunta coses com si ho fas gratis, o si no cobres entrada. Jo sempre contesto que sí, ho faig perquè m'agrada. La idea de l'autogestió va per aquí fer coses perquè es té una necessitat que per les vies oficials no està satisfeta. És organitzar-se amb gent que té aquesta mateixa necessitat i crear un espai per compartir. Quin penseu que serà el futur? Creieu que l'ajuntament està per la labor que continueu? (Callen un moment i es posen seriosos) N: Si ara vinguessin aquí a tirar això a terra, ens sabria super greu després de tota la feina feta i les hores invertides. Ens agradaria continuar aquí molt de temps. Si haguéssim de fer una associació o alguna cosa semblant ho faríem perquè no ho tiressin. Però si al final deixem

[close]

p. 5

gestionat a Badia s. Des de fa un temps també ho és per un equipament que estaven totalment abandonats i desaprofitats. Es n ve gent d'arreu del món, han vingut d'Anglaterra, una entrevista a alguns membres d'aquest Col·lectiu n fet des del voluntarisme i l'altruisme, tot un model l nostre poble. d'autogestionar-lo hauríem de buscar un altre espai. R: I continuar construint N: Nosaltres vetllem perquè si ve algú no es faci mal, però clar tenim els recursos que tenim, també ve gent de nit i es posa a patinar, contra això no podem fer res. Diuen que ve molta gent aquí a patinar. N: Sí, aquí han vingut col·legues de tot el món, Anglesos, Americans, de Sud-àfrica, d'Israel, de Suècia. Un cop van venir uns en cotxe des d'Anglaterra. R: Molta gent del món ve a Barcelona a patinar i aleshores venen aquí. Tu pensa que si no existís això, la gent no vindria a Badia, la gent coneix Badia entre d'altres coses per aquest espai. Tu imaginat el del bar, de sobte li arriben 4 o 5 noies sueques a dinar i es queda flipant. (Rialles) És a dir que heu fet que Badia sigui coneguda arreu del món. Què creieu que s'hauria de fer per donar-vos un cop de mà? R: Sobretot que no ho facin a terra, que l'ajuntament apreciï el treball que hem fet i que ho intenti protegir. N: Que entenguin el que fem, que segueixi sent un lloc autogestionat. Tampoc sabem que volen fer d'aquest terreny, Ens van dir que això és del Banc Sabadell (Li explico com està el pla general i que és municipal) N: Això pertany a Badia, no? És que com aquell carrer és Barberà no sabem ben bé com està. R: L'Antonio Polo (regidor del govern municipal) va venir un dia. Va dir que era del Banc Sabadell i que això ho tirarien en menys de 3 anys. "Así que no hagais nada más". N: Un dia, una empresa d'un col·lega ens va portar material que els havia sobrat d'una obra, sorra, maons, ciment, etc. I ho van portar amb un camió i aleshores va venir l'Antonio Polo perquè no ho descarreguéssim i ens va explicar tot això. I a la mínima que vam veure que es complicava nosaltres mateixos vam pensar que millor no ho descarregàvem. Com ho fem d'una manera una mica clandestina ens hem d'aguantar. Nosaltres creiem que Badia està molt enfocada als esports majoritaris, per exemple no fa gaire van inaugurar un camp de futbol de la fundació Cruyff en un espai municipal que no s'estava utilitzant, i va tenir tot el suport de la majoria dels grups de l'ajuntament i sobretot de l'equip de govern. Penso que això que heu fet hauria de tenir el mateix suport o fins i tot més. Aquest skate parc no ha costat ni un euro a la ciutadania de Badia i en canvi ha tingut una repercussió mundial. A més és un equipament que la ciutat no tenia i s'estan aprofitant un terrenys aban- donats, en canvi camps de futbol i basquet podem comptar al voltant de 10 entre escoles, instituts equipaments esportius i al carrer. R: No cal anar-se a Suècia per trobar models d'autogestió i amb col·laboració de l'ajuntament, per exemple a Premia de Mar hi ha un equipament semblant a aquest, però per a bicis que el gestiona la gent del poble amb el suport de l'ajuntament. I els nois estan allà tot el dia per millorar-lo. N: Aquest model no es ven bé el que busquem, nosaltres no volem que ens paguin per estar aquí. Hi ha més skates parc com aquest al nostre territori? N: Sí a Tarragona hi ha un espai com aquest, un terreny abandonat i la gent va començar a fer coses, però potser no ha tingut tanta repercussió perquè és més petit i són menys. També aquest ha tingut tanta repercussió perquè està al costat de Barcelona. A Badalona també hi ha un altre més senzill Arriba el Marcos, el saludem. R: Veus, el Marcos no el coneixíem i vam començar a venir i ara som col·legues això ha passat amb molta gent, hem fet amics aquí. N: Els que estem aquí ara ja ens coneixíem, al Miguel per exemple el coneixíem però ens vam fer amics aquí. Hem conegut a molta gent aquí encara que tots som del mundillo. Des que som aquí tenim un punt de trobada. Ara venim i sempre trobem a algú. Què us diu la gent quan veuen tot això? Els hi sembla bé? R: La gent ens felicita i els hi agrada el que hem fet. Marcos: Aquí venen moltes mares que porten els seus fills per què comencin a patinar. R: A mi m'agradaria que la gent de Badia vingués i que sàpiga el que hem fet, i si son nens que volen començar doncs que vinguin a veure que es això, seran benvinguts. N: Però la gent de Badia sap que aquí hi ha una pista d'skate? No veiem molta gent per aquí, sobretot gent jove com nosaltres. Ara, a molts pobles estan instal· lant pistes a petició de la gent, no se si Badia està interessada a fer-ho. R: Tampoc la podran fer com aquesta. Arriba un altre patinador, ens diuen que té una empresa que es dedica a fer skate parcs, però per ajuntaments, recentment ha fet un per a un barri de Barcelona. Ell ve aquí per que li agrada el que fan i a més a més els ajuda amb material que li sobra i alguna cosa més. Bé. després d'una hora ens hem d'anar acomiadant, voleu dir alguna cosa per acabar? R: Sí, que tothom que tingui un monopatí que vingui aquí a patinar. N: També hi ha gent que ve i que només mira perquè els hi agrada o es poden reunir aquí amb els amics a passar l'estona. 5

[close]

p. 6

Teresa Reverter recomendaciones en cada uno de estos tres campos. Esta nueva legislatura encabezada por el equipo del PSC se caracteriza porque han querido hacer En la comisión de territorio del mes de Julio el regidor de sostenibilidad, eficiencia energética y cultura nos informó bandera de ideas como transparencia y de que, con tal de mejorar la eficiencia participación. Pero seria conveniente energética de los edificios escolares, se explicar que en realidad la participación eliminaría uno de los dos contadores y la transparencia de la que hacen gala que actualmente hay en ellos, lo cual no es ni mucho menos ejemplar, ya que cuando de ver- Eficiencia dad se puede tener en cuenta la opinión de los ciudadanos, no se hace, tal como sucede en este caso. energética sin contar con nadie Quienes somos o hemos sido usuarios de las escuelas de nuestra ciudad, sabemos que fueron construidas antes del año 1975. Ello supone que son instalaciones antiguas y en parte deterioradas y con graves de- supondría un ahorro de unos 3000€ al ficiencias energéticas (grifos y cisternas año y que se había buscado ya alguna que pierden agua, calefacciones difíciles empresa para que hiciera una valora- de adaptar a las necesidades de los dis- ción económica de lo que costaría qui- tintos espacios, ventanas y persianas que tar el contador. no cierran bien, instalación eléctrica en Preguntamos al regidor si ya habían parte obsoleta etc.). contactado con la escuelas. No. Quizás por ello, la Diputación Dado que el ayuntamiento no cuenta hizo por encargo del Departament con presupuesto suficiente para arreglar d'Ensenyament, en diciembre del 2015, todas las deficiencias en el mismo año, un estudio sobre eficiencia energética. pensamos que seria conveniente oír la Dicho estudio analiza las deficiencias voz de los usuarios, es decir, AMPA y de las escuelas en el consumo de elec- dirección, que son los que conocen de tricidad, gas y agua y hace una serie de primera mano que deficiencias energé- ticas son las más graves. Las que, además de afectar al medio ambiente y a las arcas del ayuntamiento, afectan al confort de los escolares que tantas horas al día pasan dentro de la escuela. Algunas medidas básicas que todos tenemos en casa para aislarnos del frio y del calor y ahorrar, como poner cortinas o persianas y ventanas que cierren bien, o mejo- rar la instalación de la calefacción son algunas medidas que quizás los usuarios consideren prioritarias. Algunas son costosas y otras no tanto. Por ello hemos intentado hacerles ver que sería conveniente que se reunieran con la dirección y el AMPA de las escuelas para que escucharan cuales eran las prioridades por parte de estos antes de hacer nada. Pero por el momento, y tememos que en adelante, han hecho oídos sordos a nuestra idea de verdadera participación. La verdad es que no entendemos el motivo. Desde la AEB no discutimos ninguna de estas medidas. Nos posicionamos a favor de la participación de verdad, es decir, a que el equipo de gobierno ponga sobre la mesa y ante los afectados, AMPAS y direcciones, el estudio y el presupuesto disponible para llegar entre todos a la decisión más conveniente. ESO SI ES PARTICIPACIÓN. menatge, representacions de les Entonem tots plegats el MEA propi poeta, Al capdavall som seves obres de teatre, presència CULPA, a nivell personal, clubs bàrbars! I el saber popular diu dels seus poemes a les festes ma- de lectura (als que jo hi perta- que tot té remei , menys la jors, revetlles literàries, activitats nyo, no em vull espolsar respon- mort. Així que, des d'aques- infantils, diada especial de sant sabilitat) i altres entitats cultu- tes planes faig una demanda Jordi i altres accions han farcit rals i o académiques. a l'ajuntament, el que no s'ha les agendes culturals d'arreu. Bé, Però, ai! I l'ajuntament? La seva fet aquest any es pot fer l'any d'arreu no. Tristement Badia del àrea de cultura, són els qui te- vinent. Per exemple repassar Vallès no n'ha fet cap. El poble, nen els mitjans per a fer una les lletres del monolit i pos- que gràcies a una iniciativa de bona programació, els qui tenen sar-hi un ornament floral que l'Associació de veïns, de ja fa l'obligació d'estar al cas del que li doni importància, progra- més de 30 anys, (perquè el po- passa a la nostra terra, princi- mar una obra de teatre de Joan L'any Joan Oliver, eta, escriptor, encara era viu) té palment del Vallès, la feina de Oliver a la fira del teatre, ediun parc que porta amb orgull el pensar en construir cultura a tar un bestiari per als infants, a Badia, amb més pena que glòria seu nom, ha ignorat l'esdeveni- Badia. Per exemple, aquest any entre d'altres possibilitats. ment. s'han innaugurat les obres del Segur que si es vol PARTICI- Cap, cap, tampoc. El Casal de Parc Joan Oliver, s'ha trasladat PACIÓ, no es trobarà l'àrea Teresa Reverter l'Esquerra en la seva Festa dels el monolit dedicat al poeta, on de cultura pas sola. Es podria Colors, abans del sopar, hi va fer hi ha mig esborrades una part de fer una comissió, amb els A6 quest 2016, el del 30 aniversari de la mort del gran escriptor Joan Oliver (Pere Quart) s'ha celebrat arreu de Catalunya, i principalment a Sabadell, la ciutat on va nèixer, l'Any Joan Oliver. Actes d'ho- menció i una companya va llegir magistralment Les Corrandes de l'Exili. I possiblement a escoles i instituts alumnes i professors hagin fet feina en aquest setit, en tot cas ho desconec. Ben poca cosa per a tant gran escriptor. les corrandes de l'exili, (uns nens em va dir que si s'havien deixat una pedra de les obres) i no s'ha aprofitat per donar relleu al poeta. llògic, les lletres esborrades i no hi ha una trista flor. Però no hi fa res, com deia el clubs de lectura, consell escolar d'infants, representants de la biblioteca i altres interessats. Tant és que sigui el 30 o 3l any de la seva mort, no perdem l'ocasió de fer cultura de la gran a la nostra ciutat.

[close]

p. 7

foto noticia Aparcaments reservats [POSITIU] Que a les zones d'aparcament hi hagi places reservades per persones amb mobilitat reduïda. [NEGATIU] Que mai estiguin lliures perquè cada dia algú sense identificació hi aparqui i que la Policia Local no faci res per resoldre-ho. Ciment i arreglat! [POSITIU] Que els desperfectes a la via pública es reparin amb celeritat (o simplement que es reparin) . [NEGATIU] Que ens haguem de conformar amb un poble de segona amb pegats com aquest i no es pugui substituir el paviment de forma digna. Pintades contra els feminicidis a Badia [POSITIU] Que hi hagi persones disposades a lluitar voluntàriament, en formes diverses, contra aquesta injustícia. [NEGATIU] Que moltes de les nostres accions quotidianes continuïn impregnades del mateix masclisme que fomenta els feminicidis. SÍNTESI  Joan Oliver i Sallarès La Constitució no em fa fred ni calor. L'ha feta sense mi un ardat grimpador cobejós i mesquí d'experts sense parió en l'art de consentir. Ben pocs votaran NO i molts votaran SÍ. ¿I per quina raó la cosa anirà així? Els mòbils són la por d'una subversió, la manca de juí, el no saber qui es qui, l'influx de tal senyor, l'espera d'un guardó o l'ordre d'obeir... Què haig de fer? Què puc dir? Com que l'abstenció és una evasió de bàmbol o coquí jo, lliure i complidor, hauré de votar NI. A 30 anys de la seva mort, Joan Oliver, Pere Quart, el poeta del Vallès, ha tingut el seu any. Entitats, institucions i persones de Sabadell, la seva ciutat, han volgut recordar-lo i reivindicar-lo recordar-lo i, amb més èmfasi que mai, reivindicar-lo a la seva manera: sense medalles i amb l’aire popular de les celebracions de carrer. Subversiu, crític, càustic, inconformista, Joan Oliver va fer de la seva obra literària l’eina d’acció d’un home arrelat a les circumstàncies del país. D’esperit iconoclasta i amb uns principis ètics insubornables, és un referent d’intel·lectual compromès que ens interpel·la encara avui des de la seva reflexió moral. Nosaltres el recordem amb aquest poema escrit poc abans del referèndum constitucional a Espanya. Plena actualitat. 7

[close]

p. 8

¿Qué pasa con la Policía Local? El pasado mes de octubre, en una de las sesiones que el gobierno municipal convoca para escuchar opiniones de los vecinos, asistimos a una batería de quejas de varias personas respecto al funcionamiento de la Policía Local, que era el tema del día. Poner en el autobús al autor de hurtos en el mercadillo, retraso en la llegada a altercados nocturnos, deficiente (o inexistente) atención telefónica a ciudadanos que alertan de delitos, pasividad ante conductas muy temeraria con vehículos en la calle, nula actuación frente a conductas negligentes con el agua o el espacio público, falta de patrullas nocturnas, pasividad ante cultivo y tráfico de drogas, arbitrariedad con las sanciones de tráfico, incapacidad ante actos repetidos de incivismo, agentes que no dan ejemplo con su conducta, sanciones que se retiran o no arbitrariamente por alcaldía, falta de actuación ante el incivismo ciudadano, miedo a actuar contra algunas personas o colectivos,... Estas fueron algunas de las quejas más repetidas ese día, que tampoco son nuevas y que sitúan al cuerpo de Policía Local y a los trabajadores que lo forman en el centro de las críticas Albert Díez ciudadanas. Es difícil comprobar la veracidad de todas estas denuncias, pero la verdad es que el servicio no funciona como nos merecemos los ciudadanos, los que lo pagamos. Y ¿que hacen los responsables directos del servicio y de su buen funcionamiento? El concejal Jo- sep Martínez, la alcaldesa Eva Menor y el gobierno del PSC en su conjunto ¿Qué hacen? Por lo que nosotros sabemos, mantener a la Policía Local en un conflicto permanente. Los agentes enfrentados con su jefe (que antes de serlo también se enfrentó con el anterior), el sindicato de policía acusando al jefe de policía de diversas cuestiones y enfrentado con el concejal que no parece saber qué hacer. Veo complicado que el actual equipo de gobierno del PSC sea capaz de encontrar una solución que no sea de compromiso y componendas. Una solución que haga funcionar el servicio como merecemos los ciudadanos y que por lo tanto nos beneficie a todos. Lo creo porqué no han sido capaces de aportar ninguna solución a un conflicto que dura meses, por no decir años en algunos de sus aspectos. En otros momentos se han buscado salidas que han contentado a parte de los trabajadores o a un sindicato, pero nunca se ha acabado de resolver del todo el funcionamiento de la Policía Local con la implantación de un modelo de policía comunitaria o de proximidad que priorice la prevención y la resolución de conflictos. De ahí mi poca fe. Para que esta vez sea la buena, desde la AEB reclamamos que se escuche a todas las partes, agentes, sindicatos, ciudadanos y grupos políticos, para intentar encontrar soluciones compartidas en lugar de imposiciones unilaterales de un gobierno que, no lo olvidemos, está en minoría. Y es que en la situación actual es difícil que los agentes hagan bien su trabajo y que el servicio funcione, y mientras, los ciudadanos a acumular quejas, arbitrariedades, desatenciones... y a pagar. Per a qualsevol proposta, idea o col∙laboració ens trobaràs a av. Burgos,18 / tel. 931809421 comunica@aebadia.org / www.aebadia.org

[close]

Comments

no comments yet