Sant Jordi SIL 2017

 

Embed or link this publication

Description

Revista de Sant Jordi del Col·legi SIL - 2017

Popular Pages


p. 1

Autor dibuix: pablo Encinas Castan

[close]

p. 2

Sant Jordi 2017 BENVINGUDA Equip de la revista Direcció Maquetació Coordinació Redacció Edició Meritxell Balcells i Sanahuja Josep De San Eufrasio i Vilà Meritxell Balcells i Sanahuja i Josep De San Eufrasio i Vilà Alumnat Meritxell Balcells Sanahuja i Josep De San Eufrasio i Vilà 2

[close]

p. 3

Meritxell Balcells Sanahuja Directora del Col·legi SIL Benvinguda Sant Jordi ja és aquí! Sant Jordi ja ha arribat! Les roses del carrer ens avisen que tot és a punt. Lletres, paraules, frases, contes llargs i curts, relats i microrelats, … Quin és el sentit de les històries si no les podem explicar? Ja ho sabeu: aquest dia m’agrada molt. No tenim excuses per no llegir i escoltar, per somriure, per compartir vivències i records. Cada Sant Jordi és únic. Tots tenim moments que ho fan així. La primera rosa, el primer llibre i, potser, el primer petó. Sembla que aquest dia té una llum especial. Ens costa menys somriure, saludar-nos, compartir... I a l’escola l’esforç de tots plegats fa possible que visquem la jornada d’una manera especial. Perquè es tracta d’això: de posar-nos tots d’acord i fer possible els somnis. Aquesta revista pretén ser un recull d’emocions. Hi ha històries d’amor i de guerra, n’hi ha de reals i d’ imaginades, però també hi ha molta il·lusió, moltes ganes de fer-vos un petit tastet del què fem a l’escola. De poder compartir l’emoció i la màgia que sentim quan tots, des dels més petits fins els més grans, treballem junts amb un objectiu comú: compartir l’alegria de llegir i escriure i aprofitar l’excusa del calendari per poder fer-ho plegats. Feliç Sant Jordi! Sumari 4 Infantil 8 Primària 24 Secundària 36 Art 0 Galeria BENVINGUDA Sant Jordi 2017 3

[close]

p. 4

Sant Jordi 2017 Premi Primer premi Categoria Tots som cavallers i princeses Curs P3A INFANTIL Premi Primer premi Categoria Tots som cavallers i princeses Curs P3B 4

[close]

p. 5

Premi Primer premi Alumne Ana-Sophie Spijkstra Curs P4-A Sant Jordi 2017 INFANTIL Premi Alumna Primer premi Andy Fan Wang Curs P4-B 5

[close]

p. 6

Sant Jordi 2017 Premi Primer premi Alumne Núria Ribas Vellvé Curs P5-A INFANTIL Premi Primer premi Alumne Mar Aparisi Pombo Curs P5-B 6

[close]

p. 7

INFANTIL Sant Jordi 2017 7

[close]

p. 8

PRIMÀRIA Sant Jordi 2017 Premio Primer premio Categoría Ciclo inicial Alumna Albert Missé Toldrà Curso 2EPB El dragón y la manzana Había una vez un bosque muy lejano con un gran árbol que tenía una cosa muy especial. Era el único árbol que tenía una manzana. Un día pasó un dragón por ahí que tenía mucha hambre y quería la manzana, pero estaba muy alta. Pasó un caballero con su caballo y dijo: - ¿Qué haces ahí ? El dragón contestó: - Tengo hambre y quiero la manzana. El caballero contestó: - ¡Yo te ayudaré ¡ Sube encima de mí. Subió y casi la alcanzan. De repente escucharon una cancioncita y dijeron: - ¿Quién pasa por aquí? Era una princesa. El dragón dijo: - ¿Nos podrías ayudar? La princesa contestó: - ¡Claro ¡ Hicieron una torre y alcanzaron la manzana. El dragón se la comió y dijo: - ¡mmm! Gracias - Y colorin colorete por la chimena se escapó un cohete. 8

[close]

p. 9

PRIMÀRIA Premi Segon premi Categoria Ciclo inicial Alumne Arnau Rabasa Campos Curs 2EPB La Barcelona màgica Fa molts anys a Barcelona hi havia un drac, un cavaller i un rei amb la seva filla, la princesa. La princesa sortia tots els dies a passejar per Barcelona. Un matí se li va caure un mocador i de cop va aparèixer un cavaller galopant sobre un cavall. La princesa i el cavaller van parlar una bona estona, es van enamorar i van decidir casar-se. La princesa va tornar a casa per dir-li al rei si es podia casar amb ell. El rei li va dir que sí. El cavaller va anar a veure al seu amic drac que era mossèn. El drac li va dir al cavaller que l’únic dia que estava lliure era el vint-i-tres de març. Al cavaller li va semblar bé. Van passar tres mesos i va arribar el gran dia. Es van casar i van tenir filles i van viure feliços menjant anissos. Sant Jordi 2017 9

[close]

p. 10

PRIMÀRIA Sant Jordi 2017 Premi Tercer premi Categoria Cicle inicial Alumna Iria Sesma Fernández-Cid Curs 1 EPA Temps era temps Al poble un drac va arribar i a tots els animals es va menjar. Amb pastanagues, cols i enciams el van alimentar fins que totes es van esgotar. Quan tot es va acabar un sorteig es va pensar. A la princesa li va tocar i el rei va plorar. San t Jordi amb el cavall va cavalcar i al drac va matar. De la sang del drac una rosa va brotar i a la princesa li va donar. 10 00

[close]

p. 11

Premio Categoría Alumna Curso Primer premio Ciclo Medio Carolina Peiró Zasenco 3EPA Una escuela con motes Había una vez una escuela en la que todos tenían motes y a todos les gustaba menos a una niña de 4º A a la que le parecía muy mal que les llamaran como ellos querían y tampoco le gustaba su mote ya que aunque llevara gafas no tenían por qué llamarla gafitas ni tampoco gafotas. Ella siempre intentaba que todos se diesen cuenta de que debían llamarse por sus nombres verdaderos pero no le escuchaban. Cuando llegaba a casa, su madre se ponía muy contenta porque después de ocho horas y media le echaba de menos. Ella no le contaba a su madre que todos tenían motes en el colegio y en su casa le llamaban Raquel, su verdadero nombre. Un día al despertarse, la mañana del 20 de junio, estaba muy emocionada por tres cosas: primero porque el 20 de junio era su cumpleaños, segundo porque dentro de dos días llegarían las vacaciones de verano y tercero porque era el único día en el que la llamaban Raquel en el colegio. ¡Estaba tan emocionada! Al llegar a su clase nadie la llamó Raquel, sólo la llamaban gafitas y a ella le sorprendía mucho que nadie se acordara de su cumpleaños. Mientras caminaba tristemente dejando caer cada lágrima, vio que los tres chicos más conocidos de la escuela Miguel, Jonhy y Edu, anunciaban que cambiarían sus motes. Al oír eso Raquel se puso muy contenta porque le iban a cambiar su mote. Al cabo de un rato, todos tenían motes nuevos menos ella y entonces se acercó a los tres chicos y les dijo que a ella no le habían puesto ningún mote nuevo. Entonces ellos le contestaron riendo que su mote era tan ridículo que les servía para burlarse de ella. PRIMÀRIA Sant Jordi 2017 11 00

[close]

p. 12

PRIMÀRIA Sant Jordi 2017 Al día siguiente Raquel seguía llorando cuando recordó una cosa... A las 15:30 fue al teatro que había hecho quinto A y antes de que comenzara, subió al escenario y dijo: - Cada uno tenemos nuestro nombre, nadie nos tiene que llamar como ella quiera. Si alguien tiene gafas o aparatos no hay que llamarles gafitas o aparatitos. ¡Nos tenemos que llamar como nosotros nos llamamos! Desde entonces, se llamaron con su verdadero nombre y Raquel volvió a sonreír. Premi Segon premi Categoria Cicle Mig Alumne Alex Beneito Faure Curs 3EPB El drac enfadat Hi havia una vegada un poble mol tranquil que estava als núvols. Però un dia, un senyor d’aquest poble es va trobar una clau daurada, i al costat de la clau hi havia una reixa de com 100 metres d’alt. El senyor va agafar la clau i va obrir la reixa, però tenia tana emoció que no va veure el cartell que posava: “Atenció amb el drac dels núvols”. Quan va obrir la porta es va sentir un tro a tot el poble, de cop el drac va sortir i els dracs, normalment escupen foc, però aquest escopia llamps. I al sortir, va electrocutar a l’home i se’n va anar a amagar a una cova. La princesa i el seu pare, el rei, passaven per davant de la cova quan el drac va dir: sóc un drac que estic enfadat. La princesa primer estava espantada, però després li va dir al drac: Potser és que necessites un amic. I el drac va dir: I on trobaré un amic? Si vols, jo puc ser la teva amiga – va dir la princesa. I el drac es va alegrar i va viure feliç per sempre. FI 12 00

[close]

p. 13

Premi Categoria Alumna Curs Tercer premi Cicle Mig Berta Garzón Narbón 3EPA El drac màgic Hi havia una vegada un drac de colors que es deia Loli. La Loli té nou anys però com tots els animals, la seva edat és diferent a la nostra. En el seu cas es multiplica per set. Llavors la Loli té 9 x 7 = 63, seixanta-tres anys! Com us podeu imaginar, ja és molt gran. El que no us havia explicat és que la Loli és molt important per a Londres perquè per la nit il·lumina tota la ciutat amb els seus colors. Us explico aquesta història perquè com la Loli és tan velleta, se li estan acabant els colors i els ciutadans de Londres estan molt tristos. La bona notícia és que un veterinari anomenat Chiflus, al veure que la dragona s'estava quedant sense colors, va fer una cosa ben estrafolària... Va decidir agafar una bola de discoteca i va endur-se la Loli a la seva consulta. Sabeu per què va agafar la Loli i va posar al seu lloc una bola de discoteca? Doncs perquè així tots els ciutadans pensaven que la bola era la Loli i ja no estaven tristos. En Chiflus va mirar la Loli i li va dir que tenia dues opcions: ell podia posar-li unes llums si ella volia seguir il·luminant la ciutat o podia ajudar-la a seguir la seva vida ajudant a la resta a no estar tristos. La Loli es va quedar pensant... Mentrestant, un nen va avisar a la resta de ciutadans de Londres per dir que el més important de la ciutat no eren els colors de la Loli sinó l'amistat. Com podeu pensar, el nen va arribar a aquesta conclusió perquè els colors de la Loli s'acaben però l'amistat dura per sempre. Per això hem de pensar que hi ha gent que no té amics i nosaltres que sí que en tenim, tenim molta sort! La Loli ja havia decidit, deixaria d'il·luminar la ciutat perquè ja era massa gran però a partir d'ara ajudaria a totes aquelles persones que no tinguessin amics. Els ciutadans de Londres estaven tristos de perdre els colors de la Loli però sabien que sempre podrien comptar amb ella quan es sentissin sols. PRIMÀRIA Sant Jordi 2017 13 00

[close]

p. 14

PRIMÀRIA Sant Jordi 2017 14 00 Premi Primer premi Categoria Cicle Superior Alumne Amparo Ludeña García Curs 5 EPA Les coses impossibles són possibles -Si us plau!!! -No Eva, no et puc comprar un altre llibre –deia la meva mare- al final no cabrem a casa! -Si us plau mama, et prometo que me’l llegiré lentament, així em durarà més i no hauràs de comprar-me’n un altre. La meva mare va somriure –Això em vas dir fa un mes i portes tres llibres llegits, jo sé i tu saps que no podràs resistir la temptació. -D’acord, potser llegiré una mica més de deu pàgines però... -Tu mateixa ho has dit, no podràs resistir la temptació, i al cap d’una setmana passarà el mateix, em demanaràs un altre llibre. Quan la meva mare va acabar de donar-me el sermó vaig posar-me mans a l’obra, vaig agafar un full i un llapis i vaig començar a fer una llista de coses que podia fer per guanyar diners i clar, pel meu llibre. –Aquí teniu la llista: - Vendre polseres. - Treballar a casa perquè em donin la setmanada. - Banyar a ancians (si no queda cap opció). - Demanar diners al carrer. - Fer obres per a nens petits. - Treballar a la perruqueria amb la mare. Vaig decidir agafar la de vendre polseres i al dia següent ho vaig intentar, però a que no sabeu què em va passar?... Doncs que un policia em va tancar la botiga! Es veu que és il·legal vendre polseres al carrer sense permís, així que me’n vaig anar a casa molt empipada. Quan vaig arribar a casa, hi va haver una esbroncada. La meva mare m’esperava a la meva habitació amb cara de pocs amics. -Es pot saber per què el director ha trucat a casa per dir-me que la meva filla no ha anat al col·legi?! -Mare, és que volia comprar-me el llibre amb el diners que guanyés amb la venda de polseres.

[close]

p. 15

-Què et creus, que per vendre tres polseres aconseguiràs els diners necessaris per comprar-te un llibre? –deia la meva mare assenyalant-me les polseres-. Castigada tres dies sense televisió!!! Vaig entrar a la meva habitació feta pols i havia fet que la mare s’enfadés com mai havia vist. Estava súper decebuda amb mi. Em vaig estirar al llit i no sé com em vaig despertar al dia següent amb un regal a la tauleta de nit. Era un llibre!!! El vaig agafar i vaig sortir corrent per donar-li les gràcies a la meva mare. No era a la seva habitació així que vaig anar a la cuina. Quan vaig arribar la vaig veure fent-se un te. I vaig córrer cap a ella per abraçar-la. -Moltes gràcies!!! -De res filla meva. Després de la reconciliació vaig anar cap a la meva habitació a llegir. El llibre es titulava: Les coses impossibles són possibles L’autora... No posava res d’autors, així que vaig començar a llegir. Quan vaig arribar a la desena pàgina va passar una cosa molt estranya: el llibre brillava. Brillava tant que em va encegar la vista. Quan va parar de brillar... no se com explicar això perquè vosaltres em creieu. Ja no estava a casa, estava.... al meu antic barri a London amb el meu pare quan era viu. Era el dia del meu aniversari, el dia en el que el meu pare va desaparèixer..., d’acord el dia que va morir. Prefereixo no parlar del tema. Es veia quan el meu pare suposadament havia anat a comprar gel, però no va tornar. La policia deia que havien trobat el seu cos, però no era el seu, jo ho sabia. Vaig anar corrent per avisar el meu pare que passaria alguna cosa i que... no sé com va desaparèixer un dia i no va tornar mai. El problema era que si em podia escoltar o si em podia veure com li explicaria qui era jo i per què sabia el que anava a passar?, però ho havia d’intentar. Em vaig posar davant d’ell i el vaig saludar. Em va somriure. Em podia veure!!! PRIMÀRIA Sant Jordi 2017 15 00

[close]

Comments

no comments yet