La Bústia Edició febrer 2017

 

Embed or link this publication

Description

La Bústia Edició febrer 2017

Popular Pages


p. 1

núm. 103 febrer 17 ✆ 675 475 038 Passa’l 100% ESPARREGUERA A-2 T1 La ròtula Variant B-231 Martorell Abrera Sant Esteve Cinturó Oest Seat OLESA DE MONTSERRAT BV-1201 C-55 R2 B-40 ABRERA A-2 Seat Noves vies i enllaços per carretera RX - Nova línia Rodalies Renfe R2 - Nova Línia Orbital Ferroviària T1 - Nou Eix Transversal Ferroviari T5 - Nova línia Mercaderies Castellbisbal-Tarragona B-224 B-40 Cinturó Oest Seat SANT ESTEVE SESROVIRES BV-1201 A-2 Riu Llobregat Brians B-224 T1 T5 AP-7 RX MARTORELL R2 Riu Anoia RX T5 AP-7 pàg. 2 i 3 Reempresa renova amb Martorell pàg. 4 Sant Andreu vol la tarifa 1 de transport pàg. 6 Olesa reclama un servei d'urgències o CUAP pàg. 8 Esparreguera es queixa del transport amb App pàg. 10 Abrera renova la ràdio municipal pàg. 14 Nova gran empresa a Can Margarit pàg. 14 Inovyn vol importar dicloroetà pàg. 22 Martorell recupera la cursa dels 10 km pàg. 18 Nova fira de Nou Martorell pàg. 4 i 22 Comença la temporada de Passions a Olesa i Esparreguera pàg. 8 i 10 Dr. Miquel Masana Ginecòleg ✆ 608 97 92 45 ·Ecografies 3D / 4D ·Revisió ginecològica amb CIT i ECO ·Visita ginecològica amb ECO CENTRALITZEM TOTS ELS SERVEIS I ATENCIÓ A: Esparreguera: Plaça Ajuntament, 5, 1r - 2a PROMOCIÓ PEL TEU COMERÇ TARGETES, FLYERS A6, A5, ALLARGATS 10X21CM 5.000 flyers A6 color 2 cares 1.000 targetes color 2 cares 95€ /producte DISSENY I TOT TIPUS D’IMPRESSIONS DISTRIBUCIÓ DE LA SEVA PUBLICITAT Disseny gratuït pels anunciants de Oferta vàlida: Fins al 31de març de 2017. IVA no inclòs. publicitat@labustia.cat Av. Comte de Llobregat, 4. Planta 2a, 2n ✆ 6 7 5 4 7 5 0 3 8 Martorell @la_bustia www.facebook.com/labustia info@labustia.cat

[close]

p. 2

2 Reportatge la bústia · febrer del 2017 La ròtula MartorellAbrera-Sant Esteve ens afecta o beneficia? Quim Sitjà/BLN El 20 d’abril del 2010 el govern de la Generalitat va aprovar el Pla Territorial Metropolità (PTM) que ordena les comarques de la zona propera a Barcelona. Una de les eines a aplicar és el Pla Director Urbanístic Infraestructures (PDUI) també conegut com la ròtula Martorell-Abrera-Sant Esteve, per resoldre l’entramat de carreteres i vies de tren que passen pels principals municipis del Baix Llobregat Nord. Posteriorment s’ha impulsat el PDUE (Econòmic) per estudiar aquest vessant. La nostra zona s’ha convertit en un engranatge per connectar les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Vallès Occidental, el Barcelonès i el Bages, junt amb el corredor de la serralada prelitoral i el corredor entre la costa i l’interior. El PTM proposa la protecció del sistema fluvial del Llobregat i el continu urbà central de Martorell, Abrera i Sant Esteve, contemplant els creixements urbans d'Abrera i Martorell. Quant a la mobilitat viària (mapa de la portada en color blau), el PDUI planteja les connexions entre l’A-2, l’AP-7 i la B-40 i el Cinturó Oest Seat. De la mobilitat ferroviària, proposa el nou Eix Transversal Ferroviari Igualada-BCN (T1 en verd fort), la nova Línia de Mercaderies Tarragona-Castellbisbal (T5 marró), l’Orbital Ferroviària de Rodalies (R2-verd fluix), la variant de Ca n’Amat (R15), nova Rodalies (RX) I l’Intercanviador de la Transversal Ferroviari amb Rodalies i Ferrocarrils Catalans. Davant d’aquest nou nus de comunicacions, hem demanat l’opinió dels alcaldes i les alcaldesses dels municipis més involucrats en aquest conjunt de connexions i els hem formulat 3 preguntes: 1- La ròtula com afecta o beneficia al vostre municipi? 2- L’Ajuntament ha presentat suggeriments al PDUI? 3- Quina és l’opinió d’aquesta proposta de la Generalitat envers el Baix Llobregat Nord? En l’ampli reportatge també hem volgut donar veu a altres agents de la zona com la Plataforma en Defensa del Territori d’Abrera, Martorell Viu i No més morts a la C-55 que podeu llegir a la secció de Participació a la pàgina 12. Eduard Rivas alcalde d‘Esparreguera 1 Suposa una gran oportunitat però, pel que es coneix fins ara, aquest és un projecte que omet algunes peticions històriques del nostre territori en l’àmbit de les infraestructures de transport i, d’altra banda, no contempla alguns elements clau en el que entenem que ha de ser el model orbital de comunicació i l’impuls a la mobilitat intermodal. Per exemple, no resol què ha de passar amb l’aeri Esparreguera-Olesa. 2 Destaquem la petició de construir la variant de la carretera B-231 utilitzant el traçat de la futura B-40 de manera que s’eviti el pas pel barri de Can Rial dels vehicles que transiten cap a Hostalets de Pierola. A banda, també hi ha la petició de millorar l’accés al polígon industrial de l’Olana, trobar una solució per reactivar o desmantellar definitivament l’aeri entre Olesa i Esparreguera, i millorar els nivells d’insonorització del barri de La Plana envers l’Autovia A-2. També les consideracions fetes en relació a l’impacte urbanístic, mediambiental i de mobilitat de la futura estació de la línia orbital ferroviària projectada, així com diverses peticions per minimitzar l’impacte de l’eix transversal ferroviari (alta velocitat) al seu pas pels barris de Can Rial i Mas d’en Gall. 3 Representa una gran oportunitat, ja que permet que Esparreguera passi a ser un actor en l’àmbit de la transformació de les infraestructures del municipi i el territori. Ara bé, davant d’aquest repte cal vetllar per la qualitat de vida urbana i ambiental de les persones i orientar els esforços a què l’impacte, no converteixi el nostre entorn en un territori servent de l’àrea metropolitana i que, ni molt menys, esdevingui un instrument per enfrontar els interessos de les poblacions implicades. Carme Rallo alcaldessa de Sant Esteve 1 Amb dues propostes, les relacionades amb el Cinturó Oest de Seat -vial que preveu la comunicació entre la futura B-40 i la B-224- i el pas de l'eix transversal ferroviari. D'aquestes dues, la que es considera més important a l'efecte de millorar l'accessibilitat al municipi és la primera, atès que permetria la diversificació dels accessos al poble sense dependre de l'únic actual, l'avinguda Ca n'Amat. 2 En referència al Cinturó Oest, l’Ajuntament defensa una implantació del mateix que no suposi un impacte negatiu per les àrees residencials de Ca n’Amat, tot sol·licitant la previsió de la seva execució de forma soterrada, amb falsos túnels, zones enjardinades i preveient la millora de la connectivitat d’aquest nucli amb el seu entorn. 3 La proposta millorarà l’accessibilitat al nostre municipi, i la relació entre els municipis afectats. Es considera que s’està duent a terme un bon treball. Dit això, com ja s’ha comentat, no estem parlant d’una proposta inamovible la que ara ha estat definida pel document d’objectius i propòsits. Amb tot, fins al moment, el posicionament de tràmit d’aquest document ha estat prou consensuat per a poder preveure una correcta entesa entre la Generalitat i la resta d’administracions locals.

[close]

p. 3

la bústia · febrer del 2017 Reportatge 3 1 Ens afecta en la carretera C-55, la carretera BV-1201 (Les Carpes) la futura autovia Olesa-Vacarisses, el tren orbital Mataró-Terrassa-Abrera-Esparreguera-Mar- torell-Vilanova i la ròtula/àrea econòmica. Pilar Puimedon alcaldessa d’Olesa 2 La supressió definitiva de la futura autovia Olesa-Vacarisses, la construcció d’un intercanviador de la línia orbital amb FGC zona creuament C-55 riera Magarola, per potenciar el transport públic cap al Vallès i Vilanova. Inclusió d’Olesa i Esparreguera en la comissió del PDU Econòmic, atès que les decisions ens afecten totalment. Carretera BV-1201 que no es faci el primer tram d’autovia i es tramiti un nou projecte de la totalitat que garanteixi l’accés als polígons industrials del marge esquerre del riu (zona Olesa i Abrera). Convertir el tram de la zona de Can Singla fins a l’entrada sud en una pota secundària de la C-55. Entroncar l’actual C-55 direcció BCN amb l’A-2, abans d’arribar al nucli urbà d’Abrera, desviant-la a la dreta. Es pot fer l’enllaç tant a la rotonda d’Abrera com a la d’Esparreguera (A-2), aprofitant la reserva del tren orbital. 3 Creiem que a l’hora de projectar cal comptar més amb les opinions dels territoris afectats, cal respectar les zones protegides (Xarxa Natura 2000, Zona ZEPA) i la cubeta d’Abrera. S’hauria d’haver fet un estudi complet de mobilitat, que hauria demostrat la necessitat de la gratuïtat de l’Autopista Manresa-Terrassa, que disminuiria el trànsit de la C-55 i l’alt índex de mortalitat. És un greu error la no incorporació d’Olesa i Esparreguera en l’Àrea Econòmica del PDU. 1 Inicialment planteja la implantació de certes carreteres a Abrera que fragmentarien el territori. Per una banda, els barris Vilalba i, per una altra banda, el barri de Ca N’Amat, sense perdre de vista l’A-2 i la C-55, que travessen Abrera. Les infraestructures han de respectar un territori cohesionat i el nostre medi ambient. És un projecte que té encara molt recorregut i la fase inicial no és beneficiosa pels nostres veïns. Jesús Naharro alcalde d’Abrera 2 El nostre Ajuntament ha presentat més de 20 suggeriments als primers esborranys. Destaquem que la unió de les vies A-2 i la B-40 no es faci en paral·lel al riu Llobregat, ja que afectaria les empreses ramaderes que actualment es troben en aquest àmbit, l’entorn del riu i la nostra zona ZEPA LIC PEIN. Suposaria una greu afectació del medi ambient i, a més, passaria a prop dels barris de Vilalba, on viuen més de 2.000 veïns. L’alternativa que nosaltres presentem és la unió de l’A-2 i la C-55 mitjançant un nus d’accés a l’altura del cementiri nou d’Abrera, que permetria no construir aquesta via i evitar així el seu impacte, com l’eliminació del pas de la C-55 per l'interior. 3 La visió que planteja la Generalitat és intermunicipal. En l’àmbit d’infraestructures hem d’optimitzar les ja construïdes i analitzar molt bé les noves implantacions i les seves afectacions. En l’àmbit empresarial hem d’aprofitar i ocupar totalment els polígons, abans de pensar en la implantació, en grans superfícies de sòl no urbanitzable, d’activitats industrials que no segueixen el model empresarial sostenible que volem. 1 Beneficia tot el Baix Llobregat Nord perquè és un canvi de paradigma. D’espai travessat per infraestructures que generen efecte barrera es passa a ròtula metropolitana: s’allibera l’espai, es posa en valor el riu Llobregat com a fil conductor i es situen les infraestructures d’alta capacitat al perímetre, millorant la relació entre aquestes i els assentaments urbans. Xavier Fonollosa alcalde de Martorell 2 Hem presentat suggeriments per garantir que les actuacions proposades siguin coherents amb el model de ròtula previst en el PTM; perquè s’hi tingui en compte tot allò que ens afectarà i perquè s’hi inclogui el que sigui bo pel conjunt. 3 És prioritària l’execució dels túnels de la B-40 per connectar amb el Vallès. Apostem per l’execució del Cinturó Oest, que configuraria la ròtula i donaria servei a la zona de la central logística de Mercadona i Seat. Haurà de connectar amb la B-40 i amb la BV-224/AP-7 i ser alternativa de pas a la A-2, al tram Martorell-Abrera. Cal estudiar alternatives a la connexió B-40/AP-7 perquè les noves carreteres no afectin negativament l’entorn del riu. Cal l’intercanviador Renfe-FGC a l’estació central de Martorell; una nova parada de passatgers al polígon industrial de Seat i l’execució de la Línia Orbital Ferroviària (LOF) amb l'intercanviador LOF-Rodalies Renfe a la nova estació situada al nou barri de la Sínia.

[close]

p. 4

4 Martorell Reempresa renova l'acord amb l'Ajuntament // 200 tractors protesten per les condicions de la pagesia la bústia · febrer del 2017 breus FORASTOCK EL 5 DE MARÇ. Comencen les fires d'aquest any que organitza l'associació de comerciants i empresaris Nou Martorell. El primer diumenge de març torna la fira Forastock que se celebra a la rambla de les Bòbiles de 10 a 20h. La junta de l'associació recorda que totes les botigues, autònoms i empreses poden participar i associar-se a l'entitat. Per contactar: 9martorell@gmail.com. CARNAVAL. Una de les novetats és la Flash Mob a la plaça de la Vila abans de la rua. La concentració per a la gran ballada és a les 17h. D'altra banda, en tan sols tres dies, s’han exhaurit les entrades gratuïtes que la regidoria de Cultura havia posat a disposició, a les Oficines d’Atenció al Ciutadà, per a la sessió golfa de la Festa Transforma’t, que se celebra el mateix dia a partir de l'1h a la nau 2 de Ca n’Oliveras. L’organització reserva invitacions a taquilla perquè les comparses puguin entrar. El Carnaval Infantil de l’Esplai Guspira és el diumenge 26 a la plaça de Les Cultures a les 11h. www.martorell.cat. INCENDI AMB VÍCTIMA MORTAL. El foc es va produir la matinada del 19 de gener a l’interior d’un dúplex al carrer Revall, 16-18. En un primer moment el va controlar amb extintors els efectius de la Policia Local. La víctima mortal és una dona de 49 anys. També va resultar intoxicat lleu un home de 49 anys que va ser traslladat pel SEM a l’hospital. El programa Reempresa ha gestionat 4 compres d'empreses i 13 casos d'èxit Els 200 tractors es van guardar de la pluja dins la nau de Ca n’Oliveras El conseller de Salut rebrà als ajuntaments per donar resposta a les necessitats de l’Hospital Reempresa és un servei d'assessorament per a la compravenda d'empreses amb viabilitat. Durant els 2 anys de funcionament, el punt d'Atenció que han renovat fa unes setmanes l'Ajuntament, la patronal Cecot i la Diputació, ha donat com a resultat 4 compres d'empreses i 13 casos d'èxit. Han assessorat 77 reemprenedors i s'han fet 42 processos de valoració. Respecte als cedents, han estat 34 empreses i 74 processos. Al final de l'acte, els protagonistes de dues compravendes han explicat les seves experiències i han elogiat les tècniques del Molí Empresa del Centre de Promoció Econòmica de Martorell, per la seva dedicació, assessorament i gestió de tots els tràmits, que a més han estat a cost zero. Van explicar els seus casos l’Araceli Ovejero de la Corseteria Araceli de La Vila, que la va cedir per jubilació a la nova propietària, la Nuria Sansano, modista de 52 anys i veïna de Martorell que en aquell moment estava a l’atur. D’altra banda, el Pedro Muñoz, de la botiga El Niu del Diable, la va cedir per un canvi de professió al Pedro Medina, aturat de 42 anys que ha seguit un negoci consolidat. L’alcalde Xavier Fonollosa ha dit que “valorem molt satisfactòriament l’experiència obtinguda. Sense programes com aquest, moltes empreses acabarien morint. Amb aquest relleu mantenim viu el teixit econòmic”. Uns 200 tractors de la Marxa Pagesa procedents de Lleida van travessar el 27 de gener els municipis de la zona per l'A2 i fins a Ca n’Oliveras per fer una parada per dinar. El motiu de la caravana va ser la concentració del sindicat Unió de Pagesos a tot Catalunya l’endemà a l’avinguda Maria Cristina de Montjuïc. Els protagonistes, al final de l'acte de renovació del Punt d'Atenció Reempresa. Aj. Els tractors durant la marxa pagesa arribant a Ca n’Oliveras. La Bústia/Q.S. La pagesia vol visibilitzar que és un dels sectors que travessa per difícils condicions econòmiques que els sotmeten les grans cadenes comercials i reivindiquen el reconeixement i esforç que aquest ofici està fent per no desaparèixer. La jornada va ser una remullada de pluja pels participants, alguns dels quals no portaven cabina. Gairebé tots els municipis de la zona han aprovat una moció que demana al departament de Salut l’aplicació del Pla Director i millores a l’Hospital comarcal de Martorell. Un cop tots els consistoris l’hagin validat -a manca de Collbató, Sant Esteve, Esparreguera i Abrera- , segons fonts de la Fundació, “el compromís del conseller és rebre als ajuntaments, i s’ha compromès també a tractar de manera preferencial el centre martorellenc per donar resposta a les necessitats exposades”. L'Ajuntament ha contractat 24 persones aturades a través del programa Treball i Formació per afavorir la inserció laboral de col·lectius amb necessitats especials. Els contractes tenen una durada de 6 a 12 mesos. L’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor reforça l’atenció a les famílies interessades a reclamar la devolució de les clàusules sòl. La segona campanya de donació de sang d’aquest any, feta pel Banc de Sang i Teixits, ha comptat amb 99 donacions de sang i 13 de plasma. La xifra s’ha assolit en 2 jornades consecutives al Centre Cultural i a l’Hospital, un fet gens habitual. Les dades han satisfet l’organització, que vol aconseguir més donants. Al Centre Cultural s’han registrat 63 donacions de sang i 13 de plasma, mentre que a l’hospital s’han afegit 36 més.

[close]

p. 5

la bústia · febrer del 2017 Publicitat 5

[close]

p. 6

6 Sant Andreu de la Barca la bústia · febrer del 2017 Presentació de la nova programació de cinema pel resposable de l’Atrium i el regidor de Cultura. Aj. Pas del tren de FGC. Arxiu. Nova promoció de cinema en versió original // El govern demana integrar-se a la tarifa 1 L’Ajuntament i cinemes Atrium fomenten els films en versió original L’abonament de 10 viatges de la zona 1 val 9,95€ i de la zona 2 val 19,60€ Ampliació del servei de menjador per a persones grans soles breus MÉS TEATRE AL NÚRIA ESPERT. El Teatre Núria Espert ja ha entrat de ple en ka programació 2017 per aquesta temporada amb fins a 13 propostes entre teatre, monòlegs, circ i espectacles familiars. Després de la presentació d’algunes obres de renom, el 4 de març es pot veure La revolta de les Bruixes de J.M. Benet i Jornet, Chef de la companyia Yllana el dia 1 d’abril, Conillet amb Clara Segura el 6 de maig i tancarà l’obra Infàmia de Pere Riera el 10 de juny. DETENCIONS PER ROBATORI. Els Mossos van detenir el divendres 13 de gener dos homes espanyols, veïns de Cornellà, com a presumptes autors de dos robatoris amb violència i intimidació, quatre furts i amenaces a establiments comercials del municipi. En un d’ells, el dependent va veure com robaven i el va intentar retenir sense èxit. Posteriorment el van trobar i detenir a Cornellà per intimidació, quatre furts i amenaces en sis establiments del municipi. Sant Andreu de la Barca consolida la seva oferta de cinema en versió original i enceta un nou cicle del Parla’m de VOS, una iniciativa que impulsa l’Ajuntament i els cinemes Atrium del municipi. Aquest cicle es va posar en marxa l’any passat i vol oferir als veïns de l’entorn la possibilitat de veure al cinema films d’èxit en versió original. El regidor de Cultura, Juan Pablo Beas, ha destacat que “parlem de pel· lícules pensades per a un públic interessat en cinema però també d’altres propostes adreçades al públic en general, com ara comèdies”. Beas ha assegurat que la projecció de pel·lícules en versió original “forma part ja del paisatge cultural de Sant Andreu” i considera que “hem fidelitzat un públic que abans no tenia aquesta oferta a prop de casa. La proposta busca ampliar l’oferta cultural local”. D’altra banda, el responsable dels Cinemes Atrium, Josep Campreciós, ha definit el públic del Parla’m de VOS com “fidel i interessat en inquietuds culturals” i ha recordat que el cicle preveu la projecció de pel·lícules de diversos gèneres, des de la comèdia fins a l’acció, i en diferents idiomes, com ara l’anglès o el francès. El govern ha demanat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que el municipi passi a formar part de la zona tarifària 1, un fet que reduiria el cost del bitllet que han de pagar els ciutadans per desplaçar-se al centre de Barcelona i municipis de l’entorn. L’abonament de 10 viatges d’una zona costa 9,95€ i la de 2 zones 19,60€. Actualment les dues estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de Sant Andreu de la Barca i la del Palau, formen part de la zona tarifària 2. L’alcalde Enric Llorca assegura que “amb una rebaixa del cost del bitllet aconseguirem que moltes més persones puguin agafar el transport públic pels seus desplaçaments” i ha apuntat que, per a una família de 4 membres, és més barat anar a Barcelona amb cotxe que fer-ho en transport públic. El servei de menjador social per a persones grans que presta al casal Maria Aurèlia Capmany s’ampliarà. Una de les millores que s’ha previst és portar a domicili el menjar a persones amb dependència o mobilitat reduïda. El servei de menjador del casal de la gent gran a part del pròpiament nutritiu, també compleix un altre objectiu, que és contribuir a la socialització dels usuaris. Segons fonts municipals, “d’una banda ens assegurem que aquestes persones, que sovint viuen soles, fan un menjar saludable cada dia i també és un element d’integració per superar problemes de soledat o de depressió, dues coses que es donen sovint entre aquest col·lectiu”. L’Ajuntament també ha posat en marxa una prova pilot que preveu ampliar les beques de menjador als alumnes de secundària. En aquest cas, els joves estan acompanyats durant l’hora del dinar per un integrador social. Actualment una quinzena de joves es beneficia d’un programa que es podria ampliar durant els pròxims mesos. L’Ajuntament i l’entitat social Fundació Futur, que treballa per integrar joves amb problemes especials a la societat i que ja gestiona una botiga solidària a la ciutat, han posat en marxa un programa que pretén formar joves desocupats com a pagesos perquè puguin aprendre una professió i reinsertar-se al mercat laboral. La proposta s’adreça especialment a joves menors de 30 anys que estiguin a l’atur, que rebran formació en agricultura ecològica i conreu sostenible. El programa té capacitat per a una vintena de joves, que ja han començat a assistir a les primeres sessions de formació.

[close]

p. 7

la bústia · febrer del 2017 Especial 7 Agora International School Barcelona prepara els seus estudiants per desenvolupar-se en un món globalitzat Nicola Howe, coordinadora de llengües estrangeres, explica com aconsegueixen que els estudiants adquireixin una cultura internacional a l’Agora International School Barcelona Agora International School Barcelona prepara els seus estudiants per desenvolupar-se en un món globalitzat Què fa de l’Agora International School Barcelona un col· legi internacional? A l’Agora International School Barcelona, el coneixement i el respecte envers altres cultures es combinen amb una forta presència d'altres llengües. L’anglès hi juga un paper molt important i la immersió lingüística està present des d’educació infantil, amb l'objectiu de garantir que els nostres alumnes tinguin un domini de la llengua que els permetrà ser ciutadans globals, capaços de comunicar-se amb èxit a tot el món. Quins idiomes s'aprenen a l'escola? Com es dur a terme aquest aprenentatge? Introduïm l'anglès de forma lúdica i motivadora a P1 i P2, i és la llengua vehicular a educació infantil. A més, a P3 introduïm també el xinès mandarí. A primària més de la meitat de les classes es fan en anglès. Al final de l'etapa s’introdueix el francès o l'alemany com a segona llengua estrangera fins al final d’educació secundària. En aquesta etapa, a més de seguir amb una forta càrrega d'hores d'anglès com a assignatura, els alumnes cursen diverses matèries en aquesta llengua, i així reforçen les seves habilitats lingüístiques. Durant l’escolarització, s’ofereix a tots els alumnes l’oportunitat de fer exàmens oficials d'aquestes llengües a través de Cambridge, Goethe Institut, DELF/DALF i Fundació Confuci. Quin programa d'estudis segueixen? Agora IS Barcelona segueix el currículum estatal. Alternativament, l'alumne pot optar per estudiar un Batxillerat Internacional, que li proporcionarà la possibilitat d'accedir a les millors universitats estatals i internacionals. Com funciona la multiculturalitat a l’Agora IS Barcelona? A l'escola hi ha estudiants de diferents països com Dinamarca, Regne Unit, Rússia, Itàlia, Xina,... i altres que han viscut a l'estranger. Els estudiants desenvolupen una consciència internacional i conviuen amb naturalitat entre persones de diferents cultures. D'altra banda, hem desenvolupat el projecte Connecting Cultures, amb l'objectiu de formar llaços amb escoles d'arreu del món. Cada curs, des d’infantil fins a batxillerat, es relaciona durant tot el curs amb una escola d'un país diferent i realitza activitats a través d’Skype o correu electrònic amb nens d'edats similars per experimentar diverses cultures i així aprendre valors tan importants com el respecte a la diversitat i l'amistat. A través dels projectes que realitzen junts, amplien els seus coneixements de geografia i història i milloren la seva capacitat de comunicació en la llengua utilitzada. Al finalitzar els seus estudis a l'escola, els alumnes hauran interaccionat almenys amb 16 cultures diferents. Teniu un programa d'intercanvis? Amb quins països? Oferim intercanvis culturals amb escoles del Regne Unit, França, Bèlgica i Alemanya. En funció del curs i el país, els nostres estudiants s'allotgen amb famílies o a les instal·lacions de l'escola en grups de 20 alumnes. Per exemple, al gener d'aquest curs, un grup de nens i nenes de 5è de primària viatjarà a l'escola de Stonar a Anglaterra per passar-hi una setmana. Participaran a les classes i a les activitats esportives i faran visites culturals. Quants alumnes estrangers rep l’escola als intercanvis? Cada any donem la benvinguda a un parell de grups d'estudiants estrangers. Els convidem a conèixer la nostra escola, els nostres estudiants, la cultura del país i els punts d’interès de la zona. A l'abril organitzem els Jocs Olímpics interescolars del grup NACE Schools, al qual pertanyem. Durant l'esdeveniment, ens visitaran els estudiants de les escoles NACE de la resta d'Espanya, així com de França i Anglaterra. A més, durant el mes de juliol l'escola organitzarà un campus esportiu i d'aprenentatge de l'espanyol per a un grup d'estudiants estatunidencs. Aquests s'allotjaran amb les famílies del col·legi per fomentar la seva integració i garantir l’experiència intercultural de tots els estudiants. Quins valors aprenen els vostres alumnes? A Agora IS Barcelona els estudiants viuen valors fonamentals com el respecte i la tolerància envers totes les cultures i creences, la responsabilitat de ser una persona confiable, independent i amb esperit de superació. Alguns dels nostres principals objectius són forjar el seu pensament crític i que desenvolupin un criteri propi i una actitud ètica a la vida. Per què és important estudiar en una escola internacional? Una escola internacional, com Agora IS Barcelona, ofereix un programa transversal i integral que prepara els estudiants per desenvolupar-se en un món globalitzat. La possibilitat de viure experiències internacionals i tenir contacte amb altres cultures els farà ciutadans del món. Amb el domini de l'anglès com a eina de comunicació, tenen les portes obertes a les principals universitats internacionals i unes perspectives de treball excel·lents. C/ Puig de Mira 15-21 Urb. Masia Bach 08635 · Sant Esteve Sesrovires (41º 29.6' 82" N / 1º 51' 30.13" E) t. 93 779 89 28 www.agoraisbarcelona.edu.es

[close]

p. 8

8 Olesa de Montserrat la bústia · febrer del 2017 La Passió i Cáritas col·laboren aquesta temporada // El consistori aprova demanar un CUAP a Salut Mannequin Challenge 2017. La Passió. breus CALDERES DE BIOMASSA Escola Montserrat. Arxiu La Bústia. L’Ajuntament ha demanat a la Diputació una subvenció per a instal·lar una caldera alimentada amb estella forestal a les escoles públiques Mare de Déu de Montserrat i Josep Ferrà i Esteva. La caldera de biomassa subministrarà calefacció i escalfarà l’aigua sanitària. El projecte executiu preveu un cost de 105.000€ a l’escola Montserrat i de 102.000€ al Ferrà i Esteve. Seran les dues primeres calderes de biomassa que s’instal·laran al municipi. Aquesta font d’energia renovable permetrà estalviar i encaminar-se cap a un model més sostenible i respectuós amb el medi ambient. Es reutilitza com a biomassa les restes vegetals dels treballs que es fan pel creixement sostenible del bosc i prevenir incendis i les restes de l’esporga de l’arbrat. Dels 30 anys de cartellisme de la Passió, Francesca Llopis és l'única autora femenina El CUAP seria per garantir el servei en les èpoques de més contingència 10.000€ per reformar la Torre del Rellotge El CAP podria comptar amb servei d’urgències continuat o CUAP. Arxiu La Bústia. La Passió d’Olesa ha iniciat aquesta temporada la col·laboració amb Cáritas amb un doble objectiu, d’una banda millorar el preu de les entrades de les persones que vulguin anar a l’espectacle des d’aquesta associació i, destinar una part del preu del tiquet a l’ONG. Una altra novetat és la celebració dels 30 anys dels cartells d’autor per promocionar l’espectacle, enguany amb la primera autora femenina, Francesca Llopis, qui exposarà una mostra de la seva obra a l’entrada del teatre durant el mes de març. Pel que fa a la part artística, es renoven els papers de Sant Joan, Sant Pere. Judes i de la Mare de Déu i en l’àmbit escènic es manté amb petits tocs de renovació. Finalment, el Divendres Sant es farà una representació que evocarà texts antics de l’espectacle. Per Sam Carrique, president de l’entitat, “a nivell econòmic estem sanejats però la instal·lació se’ns fa vella i ens enfrontem amb despeses com renovar l’aire condicionat per un import de 120.000€ i esperem el suport de les institucions”. Actualment La Passió d’Olesa rep uns 23.000€ anuals de l’Ajuntament mitjançant dos convenis, segons ha informat la mateixa associació. La primera representació de la temporada és el dia 5 de març. El consistori olesà ha aprovat per unanimitat en el darrer ple una moció que demana que el Departament de Salut faci una revisió de les necessitats de l’Hospital de Martorell i garanteixi a Olesa els serveis d’atenció urgent especialment en èpoques de contingència, per exemple, amb la transformació del CAP en un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i més recursos per reforçar l’atenció ambulatòria, segons fonts municipals. La moció també demana que la Generalitat habiliti les partides pressupostàries adients per tal que es pugui desenvolupar el Pla Director de l’Hospital comarcal. La regidora de Salut de l’Ajuntament, Montserrat Vergara, ha assegurat que en una recent reunió amb el conseller Comín, “des de l’Ajuntament ja se li havien plantejat diferents necessitats del municipi, i no deixarem de fer pressió per tal que les persones que viuen a Olesa puguin rebre una atenció de qualitat i va destacar que cal un model sanitari orientat a l’atenció primària”. El regidor d’Obres i Edificació, Miquel Riera, ha explicat que el govern local destinarà 10.000 euros procedents d’una subvenció de la Generalitat per reforçar les escales que condueixen a dalt de tot de la Torra del Rellotge, de titularitat municipal. En aquests moments l’accés està restringit pel deteriorament que ha patit l’estructura per culpa del pas del temps i, és necessari dur-hi a terme tasques de manteniment, cal fer-ho equipat amb mesures de seguretat. La rehabilitació de l’interior de la Torre del Rellotge obre la porta a convertir aquest punt en un indret visitable del municipi. Segons Riera, “la Torre del Rellotge és un edifici en què es podrien organitzar visites puntuals amb l’objectiu de donar a conèixer la seva història”. De fet, l’edificació va allotjar del s.XVIII a principis del s.XX la presó d’Olesa i més endavant als pisos superiors van ser utilitzats com a aules per fer classes els infants del municipi. L’Ajuntament ha aprovat per unanimitat, declarar el municipi adherit a la campanya Casa Nostra és Casa Vostra i sumar-se a la campanya de suport a l’acollida de població refugiada en trànsit a Europa víctima dels conflictes armats al Mediterrani organitzat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. AUTO TALLER AGUILERA Abans Tallers Montserrat (Hyundai) PROPERA OBERTURA MARÇ MECÀNICA EN GENERAL AUTO TALLER AGUILERA c/Obliqua, 1 (Els Closos) - 93 778 61 72 / 93 778 18 97 OLESA DE MONTSERRAT Aprofita els descomptes Sant Andreu de la Barca Olesa de Montserrat r ebaixes Esparreguera Martorell Molins de Rei Avigo Sabateria @avigosabateria

[close]

p. 9

la bústia · febrer del 2017 Educació: Una prioritat nacional Especial 9 Catalunya té totes les condicions per ser un espai de coneixement i de talent de referència al sud d’Europa excepte la sobirania que li cal Imma Tubella, doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya Catalunya és un país que no té grans recursos naturals en el sentit clàssic. El seu gran recurs natural són les persones, les persones amb una educació de qualitat adaptada al món del segle XXI. Avui, les nacions fortes es construeixen amb ciutadans ben preparats, creatius i emprenedors en qualsevol àrea, i això només s'aconsegueix amb una educació capaç d'oferir respostes a les necessitats i a les preocupacions de la societat. La riquesa de les nacions depèn de la qualitat de l'educació i de la relació entre les institucions de la societat i el sistema educatiu i de recerca. El món s'està transformant a marxes forçades i, amb ell, tots els sistemes educatius, mentre nosaltres, subjectes a un Estat espanyol que no té l'educació com a prioritat, estem lluitant per salvar els mobles de les ocurrències d'un ministre o de la immobilitat d'un altre, de llei d'educació a llei d'educació. En altres moments menys propicis, Catalunya ha posat l'educació al centre de les seves preocupacions nacionals. A les Bases de Manresa (1892) s'insistia en la necessitat i urgència d'adequar l'ensenyament públic a les necessitats de Catalunya i a partir d'aquí varen sorgir moltes iniciatives -com la de donar una nova orientació al Magisteri per a convertir-lo en una força de renovació o la de reinventar la formació ocupacional que tanta falta ens faria ara- i es van crear per preparar els ciutadans per a un nou país. Tenim el sistema educatiu que necessitem? Penso que no. Aquest no és un problema només nostre, és un problema global amb algunes excepcions. Quines? Els països que van saber veure fa vint anys que la societat industrial arribava a la seva fi i que iniciàvem una transició cap a un nou tipus de societat on tot i tothom està connectat, els continguts són oberts i cal és repensar estructures, plans d'estudi, nivells, exàmens i metodologies. També cal formar bons tutors capaços d'avaluar i relacionar necessitats i coneixement i sobretot, fomentar el pensament creatiu i el talent. Catalunya té una enorme necessitat de talent i el desenvolupament del talent comença amb una educació que obri portes i finestres, no que les tanqui o en el millor dels casos, tan sols les entre-obri. D'altra banda, fa anys que té totes les condicions per esdevenir un espai de coneixement i un node de talent de referència al sud d'Europa que no acaba de quallar perquè malgrat el marge de maniobra que li per- met l'autonomia, no és sobirana. I si volem ser un país de primera divisió necessitem poder prendre decisions que no acabin al Tribunal Constitucional per sistema. Afectat per una hipoteca amb clàusula sòl? AUTO REPARACIÓ Ramon Puente · Injecció de Benzina · Injecció Dièsel · Electricitat / Electrònica · Encesa · So · Pre ITV · Frens ABS, ESP · Mecànica de manteniment · Mecànica de Climatització · Aire Condicionat · Turbo-Compressors Bosch Car Service… Qualitat, Preu i tots els Serveis Av. Pau Claris, 28-A / 30-A · Martorell · Tel. 93 775 00 33 - Fax 93 775 00 42 Con fecha 21 de diciembre de 2016, se dio a conocer el fallo del Tribunal de Justicia de la Unión Europea en el asunto de la retroctividad de los efectos restitutorios de la declaración de nulidad de las clausulas suelo. El Tribunal de Justicia de la Unión Europea ha apoyado la retroactividad de la clausula suelo. A partir de ahora, las entidades bancarias deberán devolver los intereses excesivos pagados por los clientes cuya hipoteca tenía esta cláusula. ¿Cómo es una cláusula suelo y qué supone para el hipotecado? Es una cláusula que el banco o caja de ahorros introduce en la hipoteca a la hora de su firma y que establece el tipo de interés mínimo que el cliente pagará aunque el Euribor de referencia esté por debajo. Aunque el Euribor haya caído al 0,5%, si la cláusula suelo está en un 3%, la cuota mensual se calcula pagando este tipo. Es decir, no permite al deudor beneficiarse de la bajada de ese índice (Euribor). Por ello, las entidades bancarias abarataron el precio de las hipotecas a cambio de introducir este tipo de cláusulas, pues le suponía una suerte de seguro y garantía de ingresos. ¿Cómo podemos saber si nuestra hipoteca incluye una cláusula suelo? Lo más fácil para comprobar si una hipoteca incluye una cláusula suelo, es consultar el contrato hipotecario, distinto a la escritura pública de compra venta de la vivienda. En ese documento, ese límite al tipo de interés que cobra la entidad suele aparecer en el apartado de condiciones financieras. La inclusión más usual de esta clausula es algo semejante a “En ningún caso el tipo de interés normal anual resultante de cada variación podrá ser inferior a x%”. En caso de no encontrarlo en el contrato de crédito, se puede consultar el recibo bancario del último pago del préstamo hipotecario. Si el tipo de interés que aparece como pagado no es igual a la suma del Euribor más el diferencial pactado, efectivamente su hipoteca tiene cláusula suelo y ese interés es el tope. Hay que referir que no todas las cláusulas son ilegales, sino aquellas que no sean transparentes. ¿Qué cláusulas suelo son poco transparentes? Las que no estén redactadas de forma clara, sencilla y entendible y en un tipo de letra que haga posible su lectura, y además de ello, la entidad bancaria haya informado antes de la firma a su cliente tanto de la existencia de la cláusula como de sus consecuencias. Infórmate sin compromiso. En nuestro despacho te podemos ayudar a reclamar todo lo que has pagado de más, los gastos de formalización e intereses de demora. Manuel Molina Torralbo Abogado laboralista ICAB 18546 Plaça Catalunya, 27 baixos · 08640 Olesa de Montserrat Tel. 93 778 19 46 · assessors1.gl@gmail.com · www. assessorsgl.com

[close]

p. 10

10 Esparreguera La Passió renova l’energia i retorna als orígens // Els cinc pobles del FIL han posat 573.000€ en 18 mesos la bústia · febrer del 2017 breus DETINGUT PER CREMAR CONTENIDORS A CAN RIAL Contenidors cremats. Aj. La Policia Local ha detingut un veí d’Esparreguera de 38 anys i nacionalitat espanyola per haver cremat presumptament diversos contenidors de recollida de residus urbans. Durant el mes de desembre passat van succeir quatre incendis a diferents illes de contenidors del barri de Can Rial, tots ells de matinada. Els danys provocats per aquests incendis han estat valorats en més de 4.000 euros i ha obligat a la intervenció de diferents dotacions de Bombers i de la Policia Local. Han estat situacions de molt risc per la proximitat a zones de vegetació, habitatges i vehicles a banda del fum tòxic que es desprenia. La identificació del presumpte autor s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració ciutadana que ha aportat indicis fonamentals per poder comprovar que en el darrer incendi l’home va llençar un objecte encès dins un dels contenidors, va esperar prop d’una hora que el foc passés als quatre contenidors del costat prenent fins i tot fotografies i després es va canviar de roba, es va posar un pijama i una bata i va trucar la Policia Local alertant de l’incendi, tot i que va ometre dir que ell mateix l’havia provocat una hora abans. L’App HispanoFail ha recollit unes 70 queixes del servei de bus en un mes La Policia Local incorpora desfibril·adors a dos vehicles La temporada 2017 de la Passió d’Esparreguera estrena un nou equip de direcció amb Vicky Alvelo com a coordinadora i les incorporacions de Carles Reynés, Gerard Bidegain, Oriol Martínez, Olivier Grau i Marc Matalonga. Enguany també es renoven els papers de Caifàs, Pilat, Sant Joan, Sant Pere, Nou Simó i Josep d’Arimatea, el vestuari dels apòstols passa a ser més de colors més clars i s’incorpora un pròleg i un epíleg que introduirà el púbic a la història i tancarà l’espectacle. Segons la directora, “Volem recuperar l’èpica i la centralitat de Jesús, preservant-lo de les mutacions per un final únic. Som hereus de La Passió i hem perdut la perspectiva i volem retornar als orígens”. L’enregistrament del Mannequin Challenge ha estat un primer escalfament per iniciar la temporada, una experiència la qual tothom n’ha quedat molt satisfet. Per Alvelo, “fa molts anys que fem els quadres plàstics i sense el vestuari, hem volgut demostrar la força col·laborativa de la gent d’Esparrreguera i que fos molt emocional”. Els alcaldes del FIL amb la presidenta de la Diputació. Diba. Mannequin Challenge 2017. Roger Palacin. Pel que fa al conveni que es va iniciar l’any passat amb Mans Unides, per segon any consecutiu es renova, ja que el 2016 va donar com a resultat un increment del 29% en la venda d’entrades. El 12 de març és el primer diumenge d’espectacle. Els alcaldes i alcaldesses d’Esparreguera, Olesa, Abrera, Collbató i Sant Esteve, patrons de la Fundació d’Inserció Laboral s’han reunit amb la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, per concretar les vies de finançament econòmic que facin viable el futur de l’entitat. Aquest és un nou pas per intentar assegurar la continuïtat d’aquesta fundació que, ubicada a Esparreguera, acull uns 108 treballadors dels 5 municipis, la majoria amb disminució. D’altra banda, des de l'inici de mandat, periòdicament els consistoris han fet importants aportacions econòmiques per fer front a les despeses del FIL que sumen 573.000€ i més de 40 reunions de seguiment. El futur passa per fer un contracte programa entre tots els ajuntaments per injectar 750.000€ en els 4 anys vinents, tal com afirma Eduard Rivas, president de la Fundació. El Patronat ha lliurat la gestió del FIL a la Cooperativa-Taller Àuria i ha demandat per presumptes irregularitats a l’anterior gerent, segons Rivas, “per ètica política”. La CUP d’Esparreguera ha desenvolupat l’App hispanofail per recollir les queixes dels usuaris de l’Hispano Igualadina- Monbus en les línies que travessen aquest municipi. El funcionament és molt senzill i ràpid, ja que el sistema en cada reclamació genera un correu electrònic a mobilitat@esparreguera.cat, assabentant a la regidoria, un twit i acumula les dades per l’explotació posterior. Segons Aleix Escursell, regidor de la CUP, “l’Ajuntament no ha tingut l’habilitat per gestionar aquesta problemàtica, ni d’articular una resposta ciutadana i ho hem desenvolupat nosaltres mateixos”. Amb el nou sistema, durant el mes de gener ja s’han recollit unes 70 queixes, un èxit si es compten les 16 reclamacions durant tot l’any 2016. L’Ajuntament ha dotat dos dels cotxes de la Policia Local de desfibril·ladors semiautomàtics amb l’objectiu que els agents puguin oferir una ajuda immediata i eficaç a aquelles persones que pateixin una aturada cardíaca o un infart. Aquests aparells poden ser utilitzats per qualsevol persona sense coneixements previs i els policies han fet una formació de sis hores de durada que ha combinat l’ús dels desfibril· ladors amb les tècniques bàsiques de reanimació cardiopulmonar per a poder actuar amb seguretat. Pròximament, l’Ajuntament instal· larà en diferents edificis municipals i espais públics fins a 8 unitats més per tal que qualsevol persona pugui actuar amb rapidesa davant una aturada cardíaca i reduir el temps de resposta davant una emergència d’aquestes característiques. c/ Enclusa, 57, Pol. Ind. Can Comelles 08292 Esparreguera (BCN) Tel. 93 772 92 71 Diagnòsi Electricitat Aire acondicionat Imatge i so ITV Mecànica Pneumàtics Motos Carrosseria Pintura Restauracions Bancada

[close]

p. 11

la bústia · febrer del 2017 Especial 11 Guanyadores de kumite femení -68 kg. Al podi, 1r Katya Barranco, 2n Mireia Cuevas i 3r Mar Montorio. Guanyadors de kumite masculí -67 kg. Imatge general dels tamamis durant la competició. Al podi, 1r Iban Galán, 2n Àlex Asnà, 3r Jordi Vives i Marc Salicru. A les dues fotografies, també el regidor d’esports, Antonio Ramón Molar; el president de la Federació, Josep Bosch; Ferran Rueda; i a la categoria masculina, Manuel Campo, membre de la Federació. El millor karate català torna Sergi Conesa aconsegueix patrocinador i representació amb èxit a Esparreguera Scorpions Europa és el patrocinador del pilot d’enduro, Sergi Conesa, que s’entrena al Gimnàs Stylo. D’altra banda, Riejo és la marca per la qual participarà en les competicions com a nou patrocinador. La Federació Catalana de Karate i dors i una vintena de clubs es van d'àrbitres i dels clubs i els competi- el Club Karate Stylo (Esparreguera i donar cita el dissabte 28 de gener dors. Ferran Rueda, director del club, Martorell) han organitzat per tercera durant el matí al pavelló El Castell. vol donar “les gràcies a tots els par- vegada consecutiva el Campionat de L'equip del Gimnàs Stylo d'Esparre- ticipants i espectadors, a més de les Catalunya de Karate sènior a Espar- guera ha rebut les felicitacions de empreses col·laboradores i els volun- reguera. Un total de 110 competi- la Federació, l'Ajuntament, del cap taris del meu club”. Organitzadors: Col·laboradors: Xavier Batista i Miquel D’esquerra a dreta: Ferran Rueda (preparador físic), Sergi Conesa i Daniel Mellinas, director Scorpions Europa, a la signatura del patrocini.

[close]

p. 12

12 Participació El Baix Llobregat, una comarca policèntrica la bústia · febrer del 2017 La Diputació arranjarà diversos camins del BLN Hipofam lliura 15.000€ a la Vall d’Hebron El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha presentat les conclusions de les desenes de debats que durant l’any passat es van celebrar a tots els municipis en el 1r Congrés El Baix Llobregat a debat. Entre les conclusions destaca que som una comarca policèntrica i ben connectada, marcada pel pas del riu, inclusiva, lluitadora i plurieconòmica, junt a d’altres apreciacions dels qui van prendre acta dels col·loquis. La Diputació millorarà els camins dels Horts de Can Morral d'Abrera, varis camins de Collbató, el camí de Can Fosalba d'Esparreguera, camins del repetidor i del canal Sedó de Martorell, el camí de les Pujades d'Olesa i el camí del Maset de Sant Esteve, lloc on s'ha presentat aquest programa pel diputat Jordi Fàbrega i l'alcaldessa Carme Rallo. L’Associació per a la Informació i la Investigació de la Hipomagnesèmia Familiar (Hipofam) de Castellví ha tornat a fer entrega d’una donació de 15.000€ destinats al projecte de recerca en la malaltia que lideren l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. L’associació, ha complert així el seu objectiu de recaptar 30.000€ en un any per finançar la recerca d’aquesta malaltia genètica minoritària. @La vostra opinió opinio@labustia.cat Les amenaçes dels PDU de la Generalitat La ròtula. Identificació d’actors Desdoblar la C-55 A Abrera, la Plataforma en defensa del Territori s’ha constituït per defensar els interessos de veïns i veïnes apostant per la sostenibilitat i la qualitat de vida en resposta als dos plans directors urbanístics que prepara la Generalitat: d’infraestructures i d’activitat econòmica (PDUI-E). El Baix Nord és ja una zona molt maltractada a nivell urbanístic i aquests dos plans augmenten els problemes. El punt de partida de tots dos és considerar aquesta zona com un gran nus de carreteres i industrial al servei dels interessos del país. Infraestructures que fragmentarien encara més el territori, dificultarien la mobilitat local i afectarien el medi ambient i a les persones que hi vivim. També figura la proposta d’una Central Integrada de Mercaderies de 122 ha. en el paratge de Can Garrigosa-Sant Ermengol, que ara és rural i natural i que implicaria perdre aquest espai per un enorme centre logístic amb feina escassa de baixa qualificació. Cal explicar aquestes amenaces sobre el nostre futur i reclamar a la Generalitat que aquells aspectes més lesius dels dos plans desapareguin del planejament. Les forces tel·lúriques que actuen en aquest indret estratègic, fan el que han fet sempre des de 1989, manifestar-se invocant els grans beneficis per tothom i el seu negoci. Els planificadors fan propostes, solucions quasi impossibles, túnels, rondes pacificades, bulevards, vies cíviques. Tot per satisfer aquestes forces i al territori. Els polítics fan d’intermediaris, remenen les cireres i es fan la foto. Els tècnics encantats fent informes adequats a cada moment. Els agrada dir que són com cuiners a la cuina. La societat civil organitzada fa el que pot intenta organitzar-se per dir la seva. Fins aquí els actors principals de la planificació. Però tot això qui ho paga? Els fons d’inversió, les multinacionals els operadors logístics, la Unió Europea? No són els actors secundaris, tots els que habiten el territori, que d’una manera o altra acaben pagant totes les infraestructures. També els peatges, la salinitat de l’aigua, la contaminació de l’aire de motors dièsel trucats i tecnologies obsoletes encara amb mercuri. Les Infraestructures i l’activitat econòmica no poden fer malbé el territori com fins ara. Cal fer un canvi. La C-55 és una carretera que amb l’augment dels vehicles circulants, molts d’ells camions amb destí o origen a Barcelona, Àrea Metropolitana, port i aeroport, arriba fins a 36.000 vehicles diaris, tot això amb una única calçada per sentit. Provoca des de fa anys una sagnia de morts i ferits que solament ha estat combatut instal·lant una mitgera continua de 10 Km. Evita una part dels xocs frontals i per tant víctimes mortals, però ocasiona una continuada sèrie de retencions i una mitja de 2 accidents cada 3 dies. El SCT i Territori oculten informació d’accidents i retencions, i no obren gairebé mai els peatges de la C-16. Pel seus 30 Km, el nivell d’accidents greus és equivalent al dels trams més perillosos de la xarxa viària. La C-16 que uneix TerrassaManresa és l’autopista de peatge més cara de l’Estat, la Generalitat afavoreix aquest negoci privat amb bonificacions dels diners de tots els catalans, forçant que circular per la C-55 sigui un infern. L’única solució és el desdoblament de la C-55. La resta és jugar a la ruleta russa i anar ofegant la Catalunya Central. Salvador Muñoz, portaveu Plataforma en Defensa del Territori d’Abrera Rafael Diez Martorell Viu Marcel·lí Reyes Vidal Plataforma ciutadana No més morts a la C-55 Èxit del Ball solidari organitzat per l’ONG Collbató per a la Solidaritat Els dimarts per l’ELA Som un equip de corredors amateurs d’Olesa de Montserrat, Esparreguera i Corbera de Llobregat. Som 11 integrants, i aquest any 4 de nosaltres farem la Marató de Barcelona (12/03/2017), però volem més! No us demanarem que correu amb nosaltres els 42195 metres que farem per Barcelona. Volem que ens ajudeu a fer aquesta Marató més solidària. Per això, ens hem proposat fer un repte solidari per ajudar a la Fundació Miquel Valls, a millorar la qualitat de vida dels afectats per l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica) i les seves famílies. Us necessitem!! Feu un gest per l’ELA! L’únic número que no suma és el 0. Qui vulgui col·laborar ho pot fer mitjançant el link a la web de migranodearena.org: www.migranodearena.org/es/reto/14065/los-martes-farem-la-zurich-marato-de-bcn-per-lela/ O al nostre blog losmartesfsxj.blogspot.com També ens podeu ajudar fent difusió del nostre repte. Com més lluny arribem, més donacions aconseguirem. Moltes gràcies! Xavi Crespo Olesa de Montserrat L’Associació de Collbató per a la Solidaritat vol agrair la participació de tothom a la Tarda de Ball Solidària celebrada el dissabte 4 de febrer al Casinet de Collbató. Les activitats infantils i per a adults van anar a càrrec de la Martorell Salsera i els seus professors. Els col·laboradors van ser voluntaris de les associacions organitzadores, l’Ajuntament, La Bústia i tots els que van fer aportacions econòmiques fins als 640€ recaptats, que aniran a ajudar als nens i nens que viuen i pateixen els efectes de Txernòbil i que passen a Collbató tots els estius des de l’any 2001. Foto: Arman Visual. Primer acte del 60è aniversari de l’ACF Olesa Sardanista L’acte inaugural dels 60 anys de l’AFC Olesa Sardanista va servir per retre homenatge a “aquella colla de joves plens d’entusiasme i vitalitat que va iniciar un projecte que avui celebra 60 anys” segons el seu president Pere Salvador. L’aposta de l’entitat és que el 2017 la sardana sigui l’epicentre de bona part de les activitats i vida cultural olesana.

[close]

p. 13

la bústia · febrer del 2017 Participació 13 Felicitats! Vols felicitar? Cal omplir el formulari i adjuntar la fotografia a www.labustia.cat Hugo 1 de febrer, 6 anys De parte de tus yayos Rafael y Ana y de tu tata Noemí Esparreguera Rocío 3 de febrer, 9 anys De part de tota la família, t'estimem molt Abrera Mauro 17 de febrer, 3 anys De part de tota la família, t'estimem molt Abrera Maite 21 de febrer, 40 anys De part dels teus pares Sant Joan Samora Sara 31 de gener, 10 anys De tu familia que te quiere! Esparreguera Leire 7 de febrer, 5 anys Dels teus pares i la teva germana. Que siguis molt feliç, t'estimem molt Olesa de Montserrat GUANYA ENTRADES DE CINE PELS CINEMES FULL HD SPLAU CORNELLÀ Jan i Gerard 22 de febrer, 1 any De part de la tieta Laura! Esparraguera Erik 11 de febrer, 9 anys De parte de tus padres y hermana Nayara que te quieren mogollón! Sant Andreu de la Barca María Jesús i Claudia 28 de febrer i 5 de març, 66 i 9 anys Sois dos soles que iluminan nuestra fami- lia, y os queremos muchísimo Martorell Participa a: www.labustia.cat Reexits Tres Tombs d’ Esparreguera amb més d’un centenar de genets i carruatges Més d’un centenar de genets i carruatges van participar en la Festa dels Tres Tombs d’Esparreguera celebrada el dia 29 de gener. L’entitat abanderada va ser La Passió i entre els carruatges més destacats va rodar l’antic carro fúnebre restaurat fa un parell d’anys per un conjunt d’afeccionats, que el fan lluir a totes les rues que van. També va destacar aquest senzill però original carro dels Castellers d’Esparreguera. La nostra opinió Les Passions, l’hospital i la ròtula Passat el Carnaval entrem en temps de Passions. Tant Olesa com Esparreguera s’esforcen per trobar nous reptes, actualitzar l’espectacle, incorporar sorpreses i molta energia per destacar. Enguany aquest esforç ha donat com a resultat uns fantàstics i creatius vídeos anomenats Mannequin Challenge, que a banda del bon gust i perfecció, corren com la pólvora per les xarxes. L’han clavat! Un altre aspecte que està d’actualitat a la nostra zona és la previsió que el conseller Comín es reuneixi amb els alcaldes dels pobles que l’hospital comarcal dona cobertura. Entenem que hauria d’haver estat abans i no esperar que cada municipi aprovi una moció sobre el tema. Per acabar, amb la intenció de pair aquest feixuc cúmul d’informació tècnica que representa la ròtula, aquest entramat futurible de vies i carreteres, hem demanat als alcaldes i alcaldesses dels municipis més afectats al projecte la seva opinió. Entenem que hem de donar la dimensió comarcal amb tots els protagonistes. El tema és tan extens que les valoracions de les plataformes naturals i cíviques les hem posat a la secció La vostra opinió de la pàgina anterior. Protagonista del mes Marc Suárez, l’escultor més dolç Aquest jove esparreguerí és un escultor del dolç. Graduat en Protocol i Relacions Institucionals, de forma autodidàctica s’ha convertit en un dels referents internacionals d’aquest art. Fa uns quatre anys va començar a desenvolupar-lo com a hobby i el 2017 impartirà cursos arreu d’Espanya i també a Colòmbia, Anglaterra, Bèlgica i Chile. En el darrer any ha guanyat els concursos de Marsella i Birmingham, la Champions de l’especialitat, portant una escultura d’un viking d’1,40m i 60kg per tot el Canal de la Mànega a l’interior d’una furgoneta. Els materials bàsics que utilitza són l’arròs inflat amb núvol de llaminadures i xocolata modelable (www.ledouxcollage.com). Han guanyat 1 PIZZA A PIZZA SAPRI ESPARREGUERA JOSEP BERNADÓ CARDUS OLESA DE MONTSERRAT FINA PORTERO AYMERICH OLESA DE MONTSERRAT MONTSERRAT TORRES MIRANDA OLESA DE MONTSERRAT MARTA SOLÉ SOLER ESPARREGUERA MARC OROZCO TORRES OLESA DE MONTSERRAT MIGUEL ÁNGEL CADIZ GARCÍA ABRERA MARÍA JOSÉ ESTEBAN JIMÉNEZ ABRERA GLÒRIA SÁNCHEZ HORCAS ABRERA EVA SÁNCHEZ OLESA DE MONTSERRAT SÍLVIA INIESTA ABRERA NURIA ESTEBAN JIMÉNEZ ABRERA TERESA MILANES SERRANO MASQUEFA RAMONJOSEVILANOVABARTROLICH MASQUEFA CARMEN JUSTO GARCÍA COLLBATÓ JOSEP LLUÍS ESCRIU JUSTO COLLBATÓ JUANJO LÓPEZ GONZÁLEZ MARTORELL SERGIO LÓPEZ ÁLVAREZ MARTORELL ELENA ALVAREZ IBAÑEZ MARTORELL JOSÉ MARÍA LALUEZA FERNÁNDEZ OLESA DE MONTSERRAT JULIA MERINO BONILLA OLESA DE MONTSERAT No acumulable a altres ofertes ni premis. El valor de la pizza és de 10 € i per recollir al local a l'Av Francesc Marimon, 94 d’Esparreguera. Enhorabona pels qui han guanyat i agraïm a tots els qui han participat. Alhora, engresquem als qui no hagin sortit i a tots/es els lectors/es a participar a les properes promocions de La Bústia. Propera edició: Març de 2017 50.000 exemplars a bústies i punts publicitat@labustia.cat info@labustia.cat Tel. 675 475 038 Últim dia per informació, participació i publicitat: Vídeos, agenda i més a www.labustia.cat Per publicar a La Bústia GENERAL: info@labustia.cat OPINIÓ: opinio@labustia.cat ESPORTS: esports@labustia.cat i les últimes notícies a www.facebook.com/labustia @la_bustia Opinions, fotografies i denúncies sempre tindran un interès local o comarcal i La Bústia es reserva el dret a resumir-les o publicar-les. Han de tenir una extensió de com a màxim 1.000 caràcters amb espais inclosos. Cal adjuntar número del DNI, adreça i població, correu electrònic i telèfon de contacte. En el cas de les fotogra- fies de felicitacions a menors, també cal escriure el parentesc i l’autorització de la seva publicació en el mateix correu electrònic. Edició, disseny i distribució: Servièxit, S.L. - La Bústia Av. Comte de Llobregat, 4. Planta 2a, despatx 2. Centre de negocis Martorell Innova. 08760 Martorell info@serviexit.com · www.serviexit.com Tel. 675 475 038. Consell editorial: Lluís Gutiérrez, Joaquim Pallarès i Quim Sitjà. REDACCIÓ I COL·LABORACIÓ: Quim Sitjà, Marçal Fontanals (esports), Lluís Gutiérrez i Jesús Vila. Publicitat: Joaquim Pallarès. Serviexit, S.L. (publicitat@labustia.cat). DISTRIBUCIÓ: Difusió controlada per OJD-PGD www.ojd.es 46.000 exemplars bústia a bústia i 4.000 en punts de Martorell, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Collbató, Castellví de Rosanes, Gelida i Masquefa. info@labustia.cat · www.labustia.cat. El contingut dels anuncis publicats és responsabilitat del propi anunciant. Dep. Leg: B-52889-2007.

[close]

p. 14

14 Abrera - Sant Esteve la bústia · febrer del 2017 Abrera instal·la la nova la ràdio a la Sala Municipal breus BUS A DEMANDA. L’Associació de Municipis pel Transport Urbà (AMTU) farà un estudi per millorar el servei que inclourà la implantació d’un transport a la demanda. L’AMTU també analitzarà l’impacte econòmic que suposaria la integració tarifària del bus urbà del municipi. Aquesta proposta es vol implantar als barris de Sant Miquel, Can Vilalba, Santa Maria de Vilalba, Les Carpes de Vilalba i Ca n’Amat d’Abrera. L’alcalde Jesús Naharro, ha destacat que “hem detectat noves necessitats de mobilitat i estem treballant per oferir als nostres veïns i veïnes el millor servei”. Abrera és un dels municipis constituents de l’AMTU, creada l’any 2001, formada per 89 pobles i 2 consells comarcals. Nou programa de foment de l’ocupació entre empreses i treballadors locals Durant el mes de gener han començat les obres de les noves dependències de Ràdio Abrera, a la primera planta de la Sala Municipal amb una superfície construïda total de 158,32 metres quadrats. La distribució s’ha fet tenint en compte que totes les dependències estiguin visualment comunicades i disposin de llum natural. Les instal· lacions es completen amb dues cabines d’enregistrament, una sala polivalent amb magatzem, una sala tècnica i els lava­bos. També s’ha tingut especial cura del tractament acústic dels locutoris, els controls, tant pel que es refereix al condicionament com a la insonorització. A més, al vestíbul d’accés a la planta baixa s’ha definit un nou accés in­ dependent que permet la col·locació d’un ascensor apte per a persones amb mobilitat reduïda i la millora i adequació de l’escala existent. El projecte contempla també la subs­titució de l’actual coberta de Obres de les noves instal·lacions de l’emissora municipal. Aj. plaques de fibrociment per una metàl·lica de plaques i la millora de la faça­na amb el revestiment de l’ampit de fi­nestres. El Departament de Promoció Econòmica ha posat en marxa la primera edició del programa de foment de l’ocupació, un pla públic que promou la contractació de persones aturades per empreses locals. L’objectiu és promoure nous llocs de treball on les companyies, autònoms, activitats per compte propi, entitats sense ànim de lucre, centres de treball d’inserció sociolaboral i d’altres se’n puguin beneficiar. Sant Esteve reclama novament desdoblar la B-224 L’alcaldessa Carme Rallo ha tornat a reclamar davant d’un alt representant de la Generalitat el desdoblament de la carretera B-224. Ho ha fet en motiu de l’acte de la primera pedra de III Logístics Centre, un nou desenvolupament industrial i logístic impulsat pel grup Goodman en el polígon Can Margarit que acollirà l’empresa internacional Leventon. En resposta a les preguntes de La Bústia, el conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget, ha tirat pilotes fora, tal com va fer fa uns mesos el president Puigdemont a la mateixa demanda en la inauguració de la nau veïna de logística de Decahtlon. Mentre Baiget ha dit d’una banda, “el Baix Llobregat per la seva connectivitat i proximitat al port i l’aeroport està en una situació privilegiada per als projectes industrials i logístics”, també ha afirmat que “les necessitats de mobilitat s’han de gestionar Representants institucionals en la col·locació de la primera pedra. La Bústia/Q.S. i poder pagar i el pressupost d’inversions de la Generalitat es dedica a pagar obra en servei i en això som responsables. Els projectes prioritaris com el desdoblament de la B-224 es començaran a plantejar quan hi hagi pressupost”. Actualment s’està desenvolupant la segona fase del nou i gran polígon industrial de Can Margarit, que ocupa una superfície de 65 hectàrees. Un cop acabat, disposarà d’un total de 17 parcel·les que permetran la implantació de més empreses. Segons el conseller d’Empresa i coneixement, la Generalitat ara no té diners per pagar la nova via breus RECURS D’ARASES A LA PRIVATITZACIÓ DE L’AIGUA. Els regidors d’ARASES han informat que han presentat un recurs de reposició contra l’acord del ple del 29 de desembre de 2016, que implicava un pas endavant en la privatització del servei d’aigua. Segons la formació, el fet ha provocat que l’alcaldessa hagi retirat el punt del ple passat, “a risc d’incórrer en una nova il·legalitat, atès que pretenia saltar-se un pas en el procediment. Recordem que el primer intent de privatització fou declarat il·legal pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Barcelona”. La polèmica per la privatització del servei d’aigua enfronta al govern i l’oposició de forma permanent. exfun POMFUSA Tel. 902 365 954 Gestió de Cementiris www.exfun.es Serveis Funeraris www.pomfusa.com

[close]

p. 15

la bústia · febrer del 2017 Publicitat 15

[close]

Comments

no comments yet