L'Alternativa 85. Avui com ahir: el poble és qui pateix

 
no ad

Embed or link this publication

Description

La vergonya de la UE davant els refugiats, 40 anys de La Sardana, Transparència a l'ajuntament, Ayuda contra el cáncer, Correscales, Bullyng, Feina del Grup municipal de l'AEB

Popular Pages


p. 1

CONTACTE: burgos, 18 08214 Badia del Vallès / www.aebadia.org / comunica@aebadia.org ABRIL '16 85 Avui com ahir: el poble és qui pateix T E M E S D'A QU E S T NÚ ME RO La vergonya de la UE davant els refugiats · 40 anys de La Sardana Transparència · Ayuda contra el cáncer · Correscales · Bullyng Badia pregunta · Feina del Grup municipal de l'AEB

[close]

p. 2

GRUP MUNICIPAL DE L’ALTERNATIVA D’ESQUERRES treballant dia a dia per Badia Quim Duran Teresa Carceller Álvaro Pacheco El grup municipal de l’Alternativa d’Esquerres sorgit de les últimes eleccions, està format per cinc regidors que actualment no tenen responsabilitats de govern, sinó de proposta, oposició i control. Són a disposició de tota la ciutadania i des d'aquestes pàgines anirem informant periòdicament dels seus posicionaments al ple de l'ajuntament. Ruth Escolà Miguel Rodríguez Badia pregunta Per què estan treient les casetes de gelats? Laia | Av. Burgos Febrer ‘16 l novembre del 2015 l'ajuntament va procedir a declarar extingits els contractes de concessió administrativa a les empreses de gelats degut a que aquests contractes de concessió estaven caducats des de feia més de dos anys i les empreses no tenien intenció de renovar-los, segons ens han informat des del govern. Perquè no eren contractes de l'ajuntament amb les persones que portaven els quioscs sino amb les empreses explotadores del servei. A partir d'aquell moment hi havia treballadors en precari ja que estaven sense cap relació laboral. Segons el contracte de concessió pertoca a l'empresa concessionària la retirada del quiosc una vegada finalitzat el termini de la concessió deixant l'espai ocupat pel quiosc en les seves condicions inicials i demolir la solera de formigó, si hi hagués, i desmuntar la instal·lació elèctrica i el terreny lliure i anivellat, però calia que l'ajuntament ho exigís. A • Donem suport als treballadors/res processats pel dret de vaga i a la derogació de l'article 315.3 del Codi Penal. • Recolzem el Manifest en Defensa de l’Escola Pública al Vallès Occidental. • Votem favorablement per a que Badia del Vallès sigui nomenada ciutat promotora de la renda garantida. • El govern ha de retirar per tercera vegada de l’ordre del dia la delegació de competències de determinats impostos a l’Oficina de Recaptació i Gestió litat econòmica. Tributària (ORGT) per falta de • Ens unim al rebuig al Reial suports. Decret 625/2014 que desenvolupa els processos de traMarç ‘16 mitació de baixes mèdiques i • Subscrivim el rebuig al pre- control de les situacions d'inacord subscrit per la UE amb capacitat temporal. Turquia. • Donem suport al Protocol de • Ens adherim al Decàleg dol al nostre municipi en casos de Bones Pràctiques de la de feminicidis i altres assassiComunicació Local. nats per violència masclista. • S’aprova per unanimitat la • Lamentem la manca d’inmoció de l’AEB per la crea- formació del govern cap els ció-actualització dels protocols partits de l’oposició en gesreguladors de mesures contra la tions davant la Diputació de pobresa energètica i la vulnerabi- Barcelona. E 2 ha de ser accessible i de fàcil major part dels casos s'ha accés per a la ciutadania. O tractat d'informació objectien tot cas, disposar dels mit- va, com controls, protocols, jans per a que qualsevol per- convenis, plànols... En algusona pugui accedir-hi. nes àrees o temes sí que hem tingut un accés fàcil i ràpid a Des del canvi de legislatura a Miguel Rodríguez Rosillo l'ajuntament vam fer un vot la informació, Però en altres, l passat 9 de desembre de confiança sent compren- moltes vegades, tot i la insisdel 2013, es va apro- sius i entenent que aquest tència, hem obtingut silenci, var i publicar al BOE, canvi, implicava moltes mo- o respostes imprecises o, com la llei 19/2013, de transpa- dificacions a nivell tecnolò- en els darrers temps, la nurència, accés a la informació gic i també disponibilitat de meració d'un expedient, que pública i bon govern. Dos recursos personals adequats. un cop obtingut comproves anys després de la seva pu- vam pensar que, poc a poc que està completament buit blicació, entra en vigor amb aniríem notant una evolució, (sense cap documentació per tota contundència, obligant però no ha estat com esperà- consultar). Tot això, de manera interna a les administracions públi- vem. ques autonòmiques i locals, Hem demanat informació, pels que som regidors elecaixí com altres empreses que de veu, per mail o per escrit tes, una autèntica odissea! facin i estiguin vinculades per a poder preparar la nos- Per això ens plantegem molts directament amb les adminis- tra tasca als òrgans de l'ajun- cops, que trobarà una ciutatracions, exigint que tota la tament com les comissions dana qualsevol en demanar informació finalitzada i sense informatives sectorials (urba- una informació o quan rebrà protecció específica de dades, nisme, serveis,...). En la gran una resposta i com serà. Recorda que per queixes, idees o propostes als regidors de l'AEB pots fer-ho els dimarts a la tarda al Casal de l'Esquerra, per telèfon al 931809421 o per e-mail a grupmunicipal@aebadia.org L'odissea anomenada transparència

[close]

p. 3

E xplicar la guerra de Síria és difícil. Per la quantitat d'actors locals, pels interessos internacionals i per les mentides propagandístiques que ens llencen cada dia. Però el que és innegable és que la guerra existeix, fa anys que dura i, com ha passat sempre, qui en pateix les conseqüències és el poble. És per això que creiem que, com a poble que som, no ditorial podem quedar-nos e braços creuats mentre s'allarga el patiment, davant la vergonyant actuació dels nostres governs. De moment com a AEB hem decidit ajudar en la mesura de les nostres possibilitats a la Brigada Vallesana a Idomeni (ciutat grega a la frontera amb Macedonia amb un camp de refugiats en situació d'emergència). Contacta amb elles a brigada.idomeni@gmail.com. També volem contribuir en el mateix sentit amb la publicació del comunicat de la plataforma Mare Nostrum denunciant l'últim acord de la UE amb Turquia. És el principal tema d'un número en que també parlem de l'assetjament escolar, la feina del nostre grup municipal, la lluita del correscales i, com no, del 40è aniversari de La Sardana. Vergonya: la Unió Europea ataca els drets humans E Mare Mortum ls caps d’estat i de govern de la UE van ratificar l’acord de la vergonya amb Turquia, fent cas omís a totes aquelles veus que, com Stop Mare Mortum, han denunciat la il·legalitat d’un acord que viola diferents lleis internacionals. Lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i es compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol· licitants d’asil, la Unió Europea ha acordat subcontractar aquestes responsabilitats a l’Estat turc, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 –a banda dels ja assignats fins al 2017–, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE. Davant les crítiques rebudes, els governs de la UE han intentat fer una neteja de cara de l’acord amb Turquia, destacant el fet que no es realitzaran expulsions col·lectives a Turquia –tal i com prohibeix l’article 19 del tractat de Drets Fonamentals de la UE sinó que es duran a terme processos individualitzats, cas per cas. En la mateixa línia, la UE busca acordar amb el govern d’Erdogan alguns canvis legislatius a Turquia que permetin establir aquest estat com a país segur, condició que facilitaria a Grècia l’expulsió de totes aquelles persones que entrin al país hel·lènic de manera irregular. Actualment, la legislació internacional prohibeix deportar a possibles demandants d’asil a un tercer país que no contempli la possibilitat de demanar protecció internacional, com és el cas de Tur- ment acordades al setembre de 2015, cal preguntar-se algunes qüestions. Primer, realment té la UE capacitat per dur a terme un procés de registre i resolució de demandes de protecció internacional de forma individualitzada en qüestió de dies? Òbviament, la resposta és no, però si fos així, per què no s’ha pogut fer el mateix procediment amb totes aquelles persones que ja han arribat a Europa i que es rabilitat estaran disposades a resignar-se i ser deportades a Turquia sense possibilitat de presentar una sol·licitud de protecció internacional en garanties? Sembla obvi que la UE està disposada a acabar amb tots aquells valors d’igualtat i solidaritat els quals diu defensar. I el que és més greu, tant la UE com els estats membre estan disposats a donar l’esquena a la Declaració Universal dels Drets Humans, obviant i negant el respecte a la dignitat d’aquelles persones que s’han vist forçades a fugir de casa seva. És per aquest motiu que fem una crida a tota la ciutadania a denunciar no tan sols l’acord de la UE amb Turquia, sinó totes aquelles lleis racistes que lluny de defensar els drets de les persones, perpetuen la discriminació i la misèria. Si et fa vergonya l’actuació de la UE davant la crisi de refugiats, suma’t a les mobilitzacions que es vagin convocant. Mare Mortum és una plataforma ciutadana que té per objectiu fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries a través de la sensibilització i formació de la ciutadania i la incidència política] Imatge del camp d'Idomeni durant una càrrega policial quia, on encara avui dia no s’ha suprimit la restricció geogràfica que estableix la Convenció de Ginebra de 1951 per la qual només persones europees poden demanar protecció internacional. Arribats a aquest punt i després de veure la incapacitat dels estats membre de complir ni tan sols les ridícules quotes de reubicació i reassenta- podrien haver acollit al procés de reubicació? Recordem que de les 160.000 persones que els estats europeus es van comprometre a reubicar, sis mesos després tan sols s’han dut a terme 937 reubicacions. I, per últim, realment creuen els governants europeus que aquelles persones que han arriscat la seva vida fugint de situacions d’extrema vulne- [ 3

[close]

p. 4

  Un nen, una ne encara més, a commemorar el 40è aniversari amb actes socials oberts al municipi. La Mireia Vázquez, exalumna, a la presentació de l’exposició destacà l’ambient familiar, les Redacció C   om viviu aquest quarantè aniversari des de l’escola? L’escola la Sardana, la primera de Badia, va ser pion premis pedagògics i és referent en diferents aspectes co celebren el seu 40è. aniversari amb un munt d’activi SOM SARDANA per dinamitzar i acompanyar el p una sortida conjunta de famílies i escola a la casa de proper 8 de maig i la gran festa de celebració pel dissab de retrobament de tota la comunitat educativa. Tam una història viva”, es va presentar recentment a la Bib xerrar amb la seva directo fidels al nostre compromís social, la Sardana ha volgut impulsar pràctiques educatives innovadores que, posteriorment, s'han generalitzat en la comunitat educativa catalana. crítics i compromesos socialment. En aquest sentit l’aprenentatge experimental i funcional és, i ha estat sempre, el punt de partida de les metodologies a l’aula. El treball per racons, l’educació artística (el teatre, la Cantània, la música, el treball plàstic d’autors, els tallers intercicle, etc.), el laboratori en actiu, l’hort i el gust per la lectura són alguns dels exemples. Apostem clarament pels aprenentatges experimentals i vivencials com a requisit imprescindible de tots els projectes d’escola. El 40è aniversari de l’escola suposa la celebració de l’èxit d’un projecte educa- tiu que s’ha fet gran gràcies al compromís de tota la comunitat educativa. I és per aquest motiu que la celebració només s’entén amb la participació de famílies, mestres, nens/es i totes aquelles persones que formen part del projecte d’escola. Si tirem enrere en la història, va ser arran de la celebració al centre de les festes populars, i la seva obertura a la població, que els trets d’identitat cultural van ser instaurats al municipi com a festivitats tradicionals. 4 Aquest fet ens engresca, classes dinàmiques les pràctiques de matemàtiques i laboratori, la música, la lectura, la poesia, les festes populars. Què té la Sardana que la fa especial? La Sardana sempre s’ha caracteritzat per ser una escola amb funcionament democràtic i participatiu; ja en els seus inicis, va crear la figura del Consell d’Escola, amb participació de pares i mestres, anteriorment a què s’instauressin els Consells Escolars a tot el territori. Des de bon començament, Com es concreta això en la manera en que els infants aprenen i creiexen a la vostra escola? Per a nosaltres l’infant és un ésser complert, amb possibilitats, capaç. Plantegem el procés educatiu des d’una mirada bidireccional, entre mestre/nen/a i entre iguals. La nostra escola entén l’educació com l’oportunitat de generar alumnes Des de fora, tothom des-  

[close]

p. 5

ena, un projecte   nera en la immersió lingüística, ha guanyat diversos om per exemple en acompanyament a la lectura. Ara itats. Mestres i ex-alumnes han constituït l’associació projecte educatiu de l’escola. Des del centre es prepara colònies La Granja de Sta. Maria de Palautordera pel bte 28 de maig amb jocs, tallers infantils, festa i sopar mbé l'exposició que, sota el títol “Un projecte de futur, blioteca Vicente Aleixandre. Aprofitem el moment per ora en funcions, Eva Gil. taca la implicació de pares i mares. Hi ha molt bon clima de treball i de relació amb tota la comunitat educativa. Aquest vincle ens permet fer partícips a les famílies de l’escola del nostre projecte educatiu (pla de patis, grups de conversa i criança, tallers de famílies, jornades educatives, etc). Disposem d’un Pla de Pares, on les seves propostes hi tenen cabuda a l’hora de plantejar projectes, establir col·laboracions, etc. Segons el Pla d'Inclusió Social de Badia hi ha un número important de famílies que tenen dificultats per donar una bona atenció als seus fills i filles, cosa que deu generar dificultats a l'escola. Com ho tracteu?   Com diem en un dels nostres documents marc, "el nostre projecte de convivència, així com les tutories individualitzades, esdevenen un punt clau en el treball social i de convivència al centre, així com en l’assoliment de les activitats recollides als nostres projectes de centre. En aquesta línia, fa anys que portem a terme projectes de cooperació com: parelles lectores entre alumnes de cicle inicial i superior (experiència publicada a la revista Guix), acompanyament de grans i petits als diferents actes d’escola, etc." Tot això amb la intenció de millorar la cohesió social Així mateix, l’escola disposa d’un pla de convivència i acollida d’infants, famíli- per la direcció de l’escola es queden al centre totalment implicades en el projecte d’escola. La creació del col· lectiu Som Sardana és un bon exemple del que diem És una implicació que va més enllà d’una simple feina? es i mestres, vertebrat per l’educació emocional i en valors. Els/les mestres que passen per l’Escola, què hi diuen? Som un claustre cohesionat. Tenim una plantilla molt estable, amb la gran majoria de docents amb plaça definitiva al centre i objectius de treball i maneres d’entendre l’educació molt semblants. El nostre equip directiu més que canviar, s’amplia; totes les persones que passen La Sardana és allà on els nostres ideals com a professionals de la docència prenen sentit i forma. Ens impliquem emocionalment i hi dediquem i oferim part de les nostres vides. L’escola esdevé un vincle emocional entre totes aquelles persones que configuren la nostra comunitat educativa. Som la realitat d’una forma d’entendre l’educació i la vida. Moltes gràcies i llarga vida a la Sardana. Gràcies a vosaltres. 5

[close]

p. 6

L'AEB i les CAV amb el Correscales E Álvaro Pacheco l passat dissabte 13 de febrer, les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) van organitzar un acte contra la precarietat laboral i un Vermut solidari en suport al Correscales. L’acte va tenir lloc a la biblioteca Vicente Alexander de Badia del Vallés, fins on es van apropar més de 70 persones tant de l’àmbit associatiu, polític, sindical i social del Vallès. Ens van acompanyar i donar la seva visió sobre la precarietat laboral en Javi Marco del moviment Marea blava, Albert Grimau de Resposta solidaria de Sabadell i l'Ermengol Gassiot secretari general de la CGT de Catalunya. Va iniciar l’acte en Javi Marco, que va explicar la seva lluita contra la multinacional Movistar o com diuen elles “El monstre blau”, un monstre que els obliga a desenvolupar jornades laborals escandaloses i en molts cassos sense descans setmanal. Tot amb l’excusa que son autònoms o com els agrada dir, als cínics del poder, emprenedors. També, ens va explicar com després d’una vaga de més de 60 dies portada a terme entre abril i juny de 2015, han tornat amb un projecte més gran, més fort i molt engrescador el Correscales2016 un projecte que te com a objectiu crear una caixa de resistència solidaria per que els diferents col·lectius puguin portar a terme les seves reivindicacions. sindicats que massa cops s’han allunyat de les classes populars i es dediquen a anar de la mà de la patronal. Aquest projecte va tenir una molt bona acollida entre els assistents. Per últim l’Ermengol Gassiot, secretari general de CGT, ens va posar en context del paper que tenen els diferents agents laborals. També va manifestar que “el sindicalisme no pot recaure només en els representats sindicals, si no que es una feina de totes on ningú ha de delegar la seva responsabilitat”. També va explicar com es pot lluitar contra la precarietat i reivindicar els drets laborals des de el sindicalisme i això passa per reconèixer les lluites dels diferents col·lectius i lluitar juntes i implicar-se. Per acabar les ponències es va obrir un torn de paraules on les diferents assistents van explicar diferents casos de precarietat i tots van coincidir que el camí és la solidaritat, el reconeixement mutu i la lluita de les classes populars. L'acte es va cloure amb un vermut solidari on es van recaptar més de 250€ que ja han anat a la iniciativa del Correscales. A continuació va ser el torn d’ Albert Grimau membre de Resposta Solidaria, un col·lectiu que es dedica a defensar les treballadores precàries sense tenir un sindicat ni una organització al darrera. “Crear teixit solidari entre les classes popular i treballadores, per defensar-se mútuament de la precarietat laboral”. Un projecte on es busca la defensa dels drets laborals, sense esperar l’acció d’uns La asociación española contra el cancer de Badia nos informa Redacció D 6 esde La junta local de la A.E.C.C. queremos informar a la población de nuestra existencia y actividades. La Asociación se creó el 27 de febreo del 2008. Aunque los inicios fueron duros, con el compromiso y la dedicación de las personas asociadas que no han decaído en esfuerzos y de la inestimable colaboración de otras personas en momentos puntuales, han hecho posible que la Asociación continue adelante con fuerza. Los fines de la Asociación son amplios y abiertos a todas las personas afectadas o no, que quieran implicarse, entre ellos: - Proporcionar medios de dis- tinto tipo a quien los pueda necesitar como información y ayuda en los momentos difíciles, ayuda psicológica. - En casos de necesidad, información sobre donde dirigirse para la obtención de los recursos internos y externos necesarios para afrontar la enfermedad y sus consecuencias. - Ayuda a la gestión de docu- mentos. Todos los segundos jueves de cada mes nos encontramos en la 4ª planta del Centro Cívico, de 17,30 a 20 horas para reunirnos y atender a las personas que quieran venir ya sea para informarse o para participar. Durante el año llevamos a cabo una serie de actividades con la finalidad de darnos a conocer y recoger fondos para ayudar a la investigación de esta enfermedad. Las principales actividades son el día del cáncer, el día sin tabaco, el día de la cuestación, día del cáncer de mama, participación en la cursa,y en la semana asociativa o venta de flores en Sant Jordi y de calendarios en Navidad. Todos los fondos recaudados van a parar íntegramente a la Asociación Española contra el cáncer de Cataluña que es la que los gestiona. Además realizamos dos conferencias al año sobre temas que preocupan a la población. Por último, queremos agradecer a todas las personas de nuestra ciudad la acogida que nos brindan siempre que lo solicitamos.

[close]

p. 7

Autobusos molt cutres [POSITIU] Que tinguem un servei de transport públic sense haver de sortir de la ciutat. [NEGATIU] Que el servei sigui massa cops tan cutre com aquest autocar de la línia de Cerdanyola, habitualment la més deixada. CRÒNICA  D'ARA  MATEIX  Francesc Llorens i Dalet Contaminació: Lenta, letal, Irreversible, Que va ofegant la vida Poc a poc. Bancs atiborrats de diners Procedents de la rapinya Quotidiana, Joieries amb enormes caixes fortes Atapeïdes de diamants i de maragdes, Cardenals que dirigeixen Negocis fabulosos i esglésies carregades de tresors, verges guarnides ambo or fi i mantells de pedreria. Llars on es llença el menjar sense manies i es beu alegrement xampany i Coca-cola. Famílies treballadores que no guanyen suficient per a viure i pateixen de subalimentació i avitaminosi. foto noticia Bons acabats, marca de la casa ; ) [POSITIU] Que el conglomerat de formigó i asfalt que formen els nous (són els més nous) del carrer Mallorca tingui un fi. [NEGATIU] Que l'acabat sigui tan cutre com el que es veu a la foto, sembla la marca de la casa d'aquest ajuntament. Enjardinament carrer Eivissa [POSITIU] Que l'empresa comercial d'laimentació hagi de mantenir els parterres en l'espai que ocupa a la ciutat. [NEGATIU] El permanent estat deplorable de l'enjardinat amb la mania de la lona per jardineria que dóna uns resultats pèsims com veiem cada dia en més espais de la ciutat. 7

[close]

p. 8

B Bullyng, cosa de totes Ruben Toro* ullying és un terme anglès que fa referència a l’assetjament escolar. L’assetjament escolar és qualsevol maltracte psicològic, verbal o físic produït entre els escolars de forma reiterada. És una forma de violència en la que predomina la violència emocional. Aquests actes agressius són habituals que es produeixin entre nens i nenes en procés d’entrada a l’adolescència. Atès que l'assetjament escolar és un problema molt greu, que afecta de forma severa a la salut física, psicològica i social de tots els implicats (victimes, agressors i testimonis), la principal preocupació de pares, centres educatius i societat en general hauria de ser prevenir aquests fenòmens. L'assetjament escolar o bullying no és un problema de nens, en això s'ha de fer encara molta pedagogia, és un problema molt complex i amb moltes branques a analitzar que fan difícil explicar amb profunditat en una sola pagina. És per això que proposo una serie de pàgines web amb contingut sobre prevenció de l’assetjament escolar amb els quals treballem amb joves, docents, educadores i famílies. En aquestes adreces web podem trobar respostes de la mà de professionals a les següents qüestions. Quines són les conseqüències del bullying? Quins factors intervenen en el bullying? Protagonistes del bullying. Causes de l'assetjament escolar. Prevenció del bullying. Detecció de l'assetjament escolar. Consells per a les víctimes de l'assetjament escolar. Són només bromes? Sóc culpable de ser assetjat a l'escola? Com explicar-li-ho a algú? A qui demanar ajuda? Com deixar de ser una víctima? Precaucions que has de prendre davant un cas d'assetjament escolar. Deu coses que has de saber si ets assetjat. Consells per als agressors i el seu entorn. Consells per als pares. Actuació al centre escolar. Tot aixo i molt més sobre l’assetjament ho pots trobar aquí www.elbullying.com A més, també us recomano blogs adreçats a joves per que puguin parlar sobre temes relacionats amb relacions i adolescencia de manera anónima i assesorades per professionals. El Blog de la Lore. lalore.org/author/candela/ Karicies, bloc d'educació afectivosexual de Rosa Sanchis Caudet. IES Isabel de Villena (València) Els punys no parlen. Blog de l'Equip de Mediació de l'IES Isabel de Villena de València Són diverses les metodologies emprades per diverses associacions amb els suports d'algunes escoles. Videoforums, teatre, titelles, edició i realització de vídeos, esports amb mediació, art, dansa... Totes i cadascuna pensades i desenvolupades per a treballar amb gairebé totes les franges d'edat i amb el mateix objectiu, prevenció de tots els tipus d'assetjaments. Aquestes son algunes de les associacions que desenvolupen projectes i formacions per alumnes, famílies, educadors, docents, pedagogues , psicòlogues , col·lectius i associacions. Nus Teatre. Teatre i acció social des d’una perspectiva comunitaria, intercultural i de genere. Fil a l’agulla. Educació, desenvolupament organitzacional, terapia, creaitivitat i teatre. Crysallis. Asociació de famílies de menors transexuals. Associació Candela. Formació i sensibilització, assesorament i acompanyament. La Xixa Teatre. . Teatre i acció social des d’una perspectiva comunitaria, intercultural i de genere. Basket Beat. Esport, art i transformació social. Colectiu El Parlante. Sensibilització i creació audiovisual. Acathi. Associació Catalana per a la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants [*]dinamitzador de teatre social per a la creació de mediadors escolars. Agent Antirumors de la Xarxa BCN Antirumors. Per a qualsevol proposta, idea o col∙laboració ens trobaràs a av. Burgos,18 / tel. 931809421 comunica@aebadia.org / www.aebadia.org

[close]

Comments

no comments yet