Tots Junts - 97

 

Embed or link this publication

Description

Revista 97 de l'Escola de Persones Adultes de Maó, CEPA Joan Mir i Mir.

Popular Pages


p. 1

tots junts revista de les escoles de persones adultes de llevant centre d educació de persones adultes joan mir i mir serveis educatius de menorca s.l i associació d educació d adults de menorca

[close]

p. 2

editorial els que em coneixen o m han vist rodant ­mai millor dit per l escola saben que aquest és un nadal especial per a mi aquest darrer nombre de la revista que ara us trobeu entre les mans també és especial per a mi perquè serà el darrer que coordinaré en una llarga temporada encara no sabem qui em succeirà però tant de bo s estimi sa revista tant com jo malgrat la feinada que comporta com sempre he procurat que sigui entretinguda i variada i per tant hi he posat una mica de tot informació reivindicacions vàries el testimoni d una experiència educativa a més d un poc de psicologia de cuina de fotografia de història i de narrativa esper que us agradi una última recomanació que per optimitzar els recursos que hi invertim feu bookcrossing amb la nostra revista És a dir que un cop llegida l allibereu ben desadeta en qualque lloc públic on la gent llegeixi habitualment com per exemple una cafeteria l estació d autobusos un dispensari la biblioteca així escampareu el missatge formatiu de l escola d adults que mai és tard per aprendre i tots podem aprendre qualque cosa de tothom a més a més com ja sabeu aprendre pot arribar a ser molt divertit o no bon nadal a tothom i fins aviat ana gomila domÈnech coordinadora de tots junts 2

[close]

p. 3

sumari editorial 2 carta oberta d un alumne reincident 4 la información no ocupa lugar 5 conflicte violència convivència 6 mince pies 8 on és això 9 vestits 10 jornada nacional de aprendizaje 12 somniar és gratis i polit 14 reencuentro 15 escola d adults o de fiets 16 cuando sopla la tramontana 18 gran festa de nadal 20 3

[close]

p. 4

carta oberta d un alumne reincident hola a tots i totes com podeu llegir a baix em dic dani fàbrega carlés i com cada any he assistit a la presentació del nou curs a l escola d adults semblava que no arribaria mai però després de fer vàries cues a peu de carrer i a l interior de l escola d anar a pagar de tornar el rebut segellat i ja no sé què més per fi ha arribat el dia dels discursos i la picadeta de retrobar-me amb els companys etc dilluns 4 d octubre comencen les classes rebombori pels passadissos i una mica de desgavell fins i tot per part dels professors aprofitem aquesta segona oportunitat que gràcies a l escola d adults ens dóna la vida no deixeu d estudiar de preparar-vos de millorar molt d ànims i endavant dani fàbrega carlés 4

[close]

p. 5

la información no ocupa lugar hace un par de semanas los alumnos de 4º de espa de castellano presencial repasamos el tema de los medios de comunicación de masas la prensa la radio la televisión e internet cuando lo dimos durante el curso pasado dio lugar a la fundación de dos radios caseras ­radio quesito de mahón y radio sobrasada que cubrieron en directo el desarrollo de una manifestación nuestra solicitando una nueva sede para la escola d adults esta vez hemos querido ir más allá y hemos realizado un telediario completo -o mejor dicho tres uno por grupo que os invitamos a ver a través de la página web de l escola www.cepajoanmirimir.org ¡esperamos que os gusten hemos puesto todo nuestro esfuerzo e ilusión en ello 5

[close]

p. 6

conflicte violència convivència l ús indiscriminat de la violència constitueix una de les armes principals per exercir domini o poder envers altres éssers humans la violència a mans d altres persones ens roba la confiança soscava l autoestima i contradiu els principis més elementals de convivència cada dia s acumula més evidència científica que demostra que la violència no és instintiva ni inevitable sinó que s aprèn i es pot prevenir cal fer una diferenciació important entre conflicte i violència existeix una relació entre els dos conceptes però aquesta no és bidireccional podríem dir que la violència sempre va acompanyada de nous conflictes però el conflicte no sempre entranya situacions de violència segons grasa 1978 el conflicte suposa la pugna entre persones o grups interdependents que tenen objectius incompatibles o al menys percepcions incompatibles des d un punt de vista ètic el conflicte podria definir-se com una situació d enfrontament provocada per una contraposició d interessos real o aparent en relació a un mateix assumpte fet que pot arribar a produir verdadera angoixa en les persones quan no es veu una sortida satisfactòria i l assumpte és important per a elles la violència podria definir-se com la forma fosca i inadequada d enfrontar-se als conflictes recorrent al poder la imposició i l anul·lació dels drets de l altre per aconseguir ser aclamat guanyador en l enfrontament la violència no pot ser negociada no es poden establir acords en6

[close]

p. 7

vers els tipus de violència permesa no es pot justificar quan esta ben emprada i quan no ho està mentre la violència es conseqüència d un aprenentatge el conflicte és inherent a l ésser humà forma part de la seva naturalesa de la seva estructura bàsica i essencial que li permet madurar i desenvolupar-se com a persona en aquest sentit podem afirmar que el conflicte és inevitable alhora que necessari en la vida de les persones però el que sí que es pot evitar és la manifestació d una resposta violenta com a via de solució als problemes el nostre centre compta com ja sabeu amb un pla de convivència en aquest document considerem els aspectes de convivència com un procés creatiu i respectuós amb tothom alumnes professors personal no docent una forma de gestionar les situacions compromeses ja sigui mitjançant la prevenció o evitant l agreujament del conflicte si és que aquest ja s ha manifestat entenem que únicament a partir d una especial atenció al tractament del conflicte podem arribar a una cultura de convivència mitjançant la incorporació i vivència de valors democràtics això suposa potenciar conductes tals com cooperació aprendre a treballar conjuntament ajudar-se i compartir comunicació aprendre a escoltar observar comunicar i interactuar respecte i tolerància respectar les diferències de les persones i evitar perjudicis resolució de conflictes capacitat necessària per respondre de forma creativa al conflicte amb capacitat de reflexionar i crear solucions el departament d orientació 7

[close]

p. 8

mince pies ingredients 350g high quality mincemeat 200g plain flour sifted 40g golden caster sugar 75g ground almonds 125g unsalted butter diced 1 large free-range egg beaten milk to glaze preparation method 1 lightly butter a 12-hole pie or patty tin tip the mincemeat into a bowl and stir so that the liquid is evenly distributed 2 place the flour sugar almonds and butter in a food processor and process briefly until resembling breadcrumbs then slowly add the egg through the feeder tube or rub the butter into the dry ingredients by hand and stir in the egg 3 bring the mixture together with your hands wrap in clingfilm and chill for an hour or so thinly roll out the pastry on a floured surface cut out 12 circles with a fluted pastry cutter large enough to fill the base of the prepared tin press gently into each hole then fill with the mincemeat 4 cut out another 12 slightly smaller discs and use to cover the mincemeat press the edges together to seal make a small slit in the top of each then brush lightly with milk chill for about 30 minutes meanwhile preheat the oven to 200c/400f/gas 6 5 bake the pies for 20 minutes until golden brown remove to a wire rack and serve warm 8

[close]

p. 9

on és això penseu que podria ser un carreró del centre de nàpols o algun indret del marroc o més aviat el barri gòtic de barcelona solució doncs no És maó a la confluència entre el carrer de sant roc i el del rosari 9

[close]

p. 10

vestits el tractat d utrecht de 1713 suposa que menorca passa a ser un territori de sobirania britànica els britànics ja ocupaven l illa des de 1708 però el reconeixement de la sobirania per aquest tractat fa que la noblesa ciutadallenca la clerecia en general i gran part de la població s oposin al nou estatus els motius de la noblesa ciutadallenca per a oposar-se al tractat són bastant clars els britànics havien aconseguit en el segle xvii que triomfés la primera revolució burgesa de la història i per tant la fi de l antic règim desterrant el feudalisme i començant l economia capitalista això suposava que la noblesa no gaudia dels privilegis que havia tingut i com que les lleis britàniques prevalien sobre les locals els nobles de l illa havien perdut les seves prerrogatives la clerecia era la principal instigadora de l oposició als britànics ja que eren majoritàriament anglicans i per a l església catòlica això suposava que eren els representants del diable per tant els capellans durant les seves homilies sempre atacaven als britànics i la seva religió fins el punt de que algun capellà assegurava que si un britànic mirava fixament a una al·lota la deixava prenyada a part de les exageracions l església catòlica tenia molta influència sobre la població i per això bona part d aquesta rebutjava la presència britànica encara que haguessin modernitzat les lleis i dut els avanços tecnològics que menorca no tenia com la impremta o un rellotge mecànic la gent sobretot rural no volia a aquells estrangers no totes les persones sentien aquell rebuig hi havia comerciants menestrals i burgesos en general que els hi anava molt bé econòmicament la presència britànica els nobles quan van veure que els britànics irremediablement es quedarien a l illa només es van relacionar entre ells i es van tancar a qualsevol innovació exterior mantenint les mateixes costums i la vestimenta que es duia el segle anterior és a dir de negre rigorós com el temps en que governaven espanya els Àustries era igual que expliquessin als nobles que els temps estaven canviant i que hi havia noves modes res ells actuaven com si el món s hagués aturat així van passar prop de cinquanta anys i en el 1756 el 19 d abril van desembarcar a ciutadella les tropes franceses que havien de prendre l illa comandades pel 10

[close]

p. 11

cal duc de richelieu juntament amb richelieu anaven els més alts nobles de la monarquia francesa i quan van obrir les portes de ciutadella per a donar la benvinguda a les tropes catòliques franceses es van trobar amb uns nobles que semblaven trets d una època passada imagineuvos a aquells francesos sofisticats que es posaven plomes als capells perruques i pigues falses trobar-se al seu davant a uns senyors vestits totalment de negre dos mesos i mig després quan els francesos ja s havien apoderat de l illa es van establir bones relacions amb l església catòlica i els nobles ciutadellencs va ésser quan els nous conqueridors van suggerir que els nobles podrien adaptar-se a les noves modes els hi van dir com vestien els nobles a frança i les festes que feien assegurant que res de tot allò era pecat els senyors de l illa ja ho sabien els britànics havien explicat les noves tendències que es duien a europa però com què eren britànics no podien fer-los cas per si mentien i queien en el pecat els francesos eren de fiar i va ésser així com les dones nobles van sortir de la cuina on feien pràcticament tota la vida i els senyors es van atrevir a posar-se una armilla de color vermell joan 11

[close]

p. 12

jornada nacional de aprendizaje a las siete de la mañana del pasado 6 de noviembre david font presidente de la associació d educació d adults de menorca y yo cogimos vuelo con destino a madrid para participar en la jornada nacional de aprendizaje yo iba en representación de todos los alumnos de nuestra querida escola d adults ¡qué responsabilidad la unesco propuso la celebración de jornadas y festivales de aprendizaje para difundir el derecho a aprender en todas las etapas de la vida la faea federación de asociaciones de educación de personas adultas organiza desde 2006 dichas jornadas en las que participan personas de diferentes centros nacionales en esta ocasión nos encontramos unas 270 entre profesorado y alumnado de valladolid murcia cartagena zaragoza madrid y nosotros como representantes de menorca a las doce se inauguraba el acto cuya presentación corrió corrió a cargo de maría josé profesora de un centro de valladolid quien nos hizo muy agradable la jornada siendo el tema central las historias porque todos tenemos algo que contar y todos los que subimos al estrado a relatar algún poema o experiencia fuimos obsequiados con otra historia en primer lugar se hizo la entrega de premios del certamen nacional de relato 12

[close]

p. 13

breve fernando abraín de la fundación adunare luego continuamos con la exposición de experiencias de aprendizaje presentada por los participantes ahí fue cuando intervinimos en el estrado siendo la oportunidad de aprender y enseñar el tema de la ponencia que aportamos fue la entrega del premio nacional de alfabetización miguel hernández 2010 la que nos condujo a la hora de la comida donde pudimos degustar deliciosos postres que aportamos todos los cepa participantes sobre las 15:30 reanudamos la sesión de tarde con la representación teatral de mío cid el cantar de los pendones una crítica burlesca interpretada por alumnas de ccp paulo freire a continuación nos dividimos en grupos de trabajo de una veintena de participantes de diferentes centros e intercambiamos experiencias y propuestas fue un acto muy entrañable ya que el acercamiento estuvo bastante palpable la reivindicación de falta de espacios medios y formación adecuados para adultos fue lo más notable el acto se clausuró con la interpretación homenaje a lorca del grupo traperos de emaús murcia en general puedo contar que a nivel personal ha sido una experiencia muy cordial ya que los sentimientos y las ganas de enseñar-aprender flotaban por todos los rincones del centro no me importaría volver a participar en otras ocasiones es muy satisfactorio comprobar como no existe edad para seguir aprendiendo aquel que no tiene acceso a la cultura o se niega a aprender le está dando el poder al que aprende e reina 13

[close]

p. 14

somniar és gratis i polit ara que arriba l hivern un hivern que promet ser d aquells inacabables m agradaria oposar-hi unes quantes imatges de la natura menorquina en plena floració ­extretes del magnífic i inabastable arxiu d en guiem orfila el professor acompanyant dels itineraris pels paisatges de menorca que amablement em deixa saquejar-lo de tant en tant que ens ajudin a passar millor el tràngol 14

[close]

p. 15

reencuentro hace unos veintisiete años que vine a vivir a menorca toda una vida por circunstancias que ahora no vienen al caso perdí el contacto con alicia mi prima con la que siempre había compartido ilusiones alegrías esperanzas y locuras de adolescente este verano me dije a mí misma tienes que encontrarla y me puse a buscarla primera opción internet no había manera hasta que en un momento dado salió el nombre de un chico y uno de sus apellidos coincidía con el de alicia y pensé este chico es su hijo envié un correo electrónico y tardó unos días en responder me comunicó que alicia era su tía y me dio su correo electrónico a través del cual me puse en contacto con ella después de dos meses y varias conversaciones telefónicas llegó el esperado reencuentro vino a menorca a visitarme ni que decir tiene la alegría que sentimos cuando nos encontramos en el aeropuerto ¡parecíamos un par de adolescentes dos días para recordar contar explicar revivir no dan para mucho pero lo importante es habernos encontrado de nuevo y seguro que esta vez no dejaremos que ocurra lo mismo es nuestra promesa maribel fortes lengua castellana y literatura de 1º de espa 15

[close]

Comments

no comments yet

YOUBLISHER
About
What Others Say
Sitemap
Impressum

PUBLISHERS
Login
Signup
Tutorials
FAQ
Support

BUSINESS
Overview
Advertising
Support

DEVELOPERS
API

LEGAL
Report a Copyright Violation
Copyright FAQ
Terms of Use
Privacy Policy