Programa electoral 2015

 

Embed or link this publication

Description

participació ciutadana, educació, activitat física i esport, atenció a les persones, salut, cultura, entorn urbà i natural, energia, aigua, residus, mobilitat, seguretat ciutadana, economia i desenvolupament local, règim interior, marc nacional

Popular Pages


p. 1

PROGRAMA ELECTORAL

[close]

p. 2



[close]

p. 3

PROGRAMA ELECTORAL Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent. Ovidi Montllor

[close]

p. 4



[close]

p. 5

taula de continguts 1. participació ciutadana 2. educació 3. activitat física i esport 4. atenció a les persones 5. salut 6. cultura 7. entorn urbà i natural 8. energia 9. aigua 10. residus 11. mobilitat 12. seguretat ciutadana 13. economia i desenvolupament local 14. règim interior 15. marc nacional 2

[close]

p. 6

3

[close]

p. 7

introducció La societat ha despertat. Després del 78 alguna cosa es mou i és important. Ha tornat la conscicència de poder del poble. És l'hora que les institucions canviin el que han estat durant tot aquest temps. Estem tots farts de corrupció, de privilegis, de poca transparència, de tenir institucions al servei del seus polítics i el seu enriquiment. Hem d'acabar amb la sensació que només hi ha una classe de polítics que ens poden governar. No tots som igual, n'hi ha que no ens aferrem a les cadires sinó que creiem en el col·lectiu i la força de les idees. N'hi ha que no canviem d'idees i plantejaments segons qui ens escolta, per esgarrapar uns quants vots independentment del que facin després. N'hi ha que pensem que l'acció política ve del carrer i del dia a dia i que les institucions no serveixen de res sinó són per donar veu i resposta a aquestes múltiples reivindicacions. N'hi ha que no ens quedem de braços plegats davant de totes aquestes injustícies i que lluitem per fer una societat millor. Creiem en un model universal de societat que lluiti contra les desigualtats i les discriminacions. Canviarem cap a un model de desenvolupament sostenible que posi fi a la devastació del territori fruit de les bombolles especulatives. I promourem un model de societat col·laboratiu, cooperatiu i participatiu que capgiri l'actual model passiu, liberal i elitista que tenim. Cal que canviin les formes i els models, cal que hi hagi algú que dóni la veu al carrer i que canvii l'ordre de prioritats existents. Ara, és l'hora del poble. 4

[close]

p. 8

participació ciutadana 1. La participació ciutadana enforteix la democràcia, la cohesió i els valors col·lectius. És entendre que un poble som tots, que entre tots hem de decidir el nostre futur i que formar-ne part també requereix implicació i responsabilitat. participació ciutadana. 5

[close]

p. 9

La participació ciutadana és alguna cosa més que un estil que ens defineix, és una forma d'entendre la política. És un valor fonamental que no només pretén l'acostament dels ciutadans i ciutadanes a la política sinó fer que tothom se senti protagonista del desenvolupament del seu poble. Volem aconseguir la complicitat amb la ciutadania, concebre que tots estem al mateix vaixell acceptant que òbviament hi ha opinions i interessos diferents. La participació no pretén substituir les funcions dels representants polítics però sí acostar la gran distància que hi ha amb la gent. Alhora necessitem dotar-nos d'un funcionament que millori el que fins ara ha estat una democràcia certament limitada en molts aspectes. De formes de participació ciutadana n'hi ha moltes i la seva impulsió no només se centra a l'Ajuntament. La primera participació: Alguns pensen que amb el vot cada quatre anys ja n'hi ha prou.Altres pensem que aquest només ha de marcar les línies generals que els ciutadans decideixen. Però fins i tot en conteses i programes electorals sovint no es busca realment la participació sinó només el vot. Prova d'això és que molts programes es basen únicament en promeses o propostes molt concretes sense buscar l'opinió o la complicitat de la gent en un projecte de futur. No es busca que els ciutadans triïn cap on anem i després valorin si aquestes o altres propostes són més o menys adequades. Els grups polítics no hem de ser grups de gestió competint per qui farà més o menys amb els mateixos diners. Hem de ser aportadors d'idees, definidors de propostes d'allò que volem i del camí que hem d'anar seguint per arribar-hi. I és aquí on cal emplaçar a la primera participació: cap al model de poble que volem. Moltes demandes ciutadanes que es fan a l'Ajuntament i no reben resposta, tot sovint no és per inoperància, és per falta de model de poble que impedeix dir amb claredat: “d'acord, això està contemplat”, o “no, és que nosaltres pensem que ha d'anar d'una altra manera”. Mecanismes de participació: Un cop en ple mandat cal dotar-se de mecanismes de participació per permetre l'aportació d'idees i propostes de les persones, de les associacions, d'entitats, etc. Perquè ningú no posseeix la veritat absoluta per decidir tot sol, perquè l'intercanvi de visions permet descobrir aspectes que potser no havies pensat i perquè les actuacions resultants (tot i tenir clar que mai plou a gust de tothom) seran molt més satisfactòries. Els mecanismes de participació no són nous en aquest Ajuntament. Hi ha participació ciutadana. 6

[close]

p. 10

hagut intents, amb més o menys èxit, per qüestions que ho exigien, però sense una línia de continuïtat. Ara bé, per engegar mecanismes de participació cal tenir en compte que aquests siguin funcionals. Que es dotin d'alguna/es persones capaces de dinamitzar i canalitzar propostes, suggeriments i opinions per evitar reunions inacabables i poc fructíferes. I sobretot cal creure's la necessitat de la participació perquè formi part de les dinàmiques de funcionament de l'Ajuntament. N'hi haurà d'haver de puntuals. Per exemple, respecte a actuacions concretes o pressupostos. O bé de permanents, com les taules ciutadanes centrades en determinats temes. Inclús s'hauria de promoure la realització de consultes populars quan una qüestió important, que quedi estancada i sense possibilitat d'acostar posicions, ho faci convenient. Cultura participativa: Certament no som el país amb una major cultura participativa. Quaranta anys de dictadura i una societat cada cop més individualista no hi ajuden gaire, però tampoc no hi és absent. Cal fomentar en el nostre poble aquesta cultura de la participació. I en primer ordre hi tenim a les entitats i associacions. Potenciar l'associacionisme és potenciar la participació, és educar en el consens, en el respecte a les opinions dels altres i en les regles democràtiques més bàsiques. Cal promoure associacions en els barris (associacions de veïns), als centres educatius (AMPAS, AFAS, associacions d'estudiants) i també entitats culturals, esportives, de defensa del medi ambient, etc. Una manera de promoure la creació d'associacions de veïns, la dinamització en molts aspectes d'una zona, és facilitar locals veïnals de reunió i d'activitats allà on es donin les condicions i suposi aquesta empenta necessària. Paral·lelament i perquè les accions de participació no es vegin abocades al fracàs, cal anar fent pedagogia entre la població, introduint mecanismes des de l'administració per facilitar l'accés i la participació de la ciutadania en qüestions del dia a dia i endegar processos formatius. En aquest sentit també caldria obrir l'activitat de l'ajuntament a la ciutadania, permetent per exemple una major participació en els plens municipals. Si som capaços d'avançar en aquest camí, no només la gent hi haurà dit la seva, sinó que les persones de Salt serem més protagonistes actius del nostre propi desenvolupament. participació ciutadana. 7

[close]

p. 11

Síntesi (1) La participació ciutadana ha de formar part de la manera d'entendre la política en democràcia, més enllà d'anar a votar cada quatre anys. (2) Cal sistematitzar els mecanismes de participació que poden ser puntuals (per alguna qüestió concreta) o permanents (en temàtiques que aconsellen un seguiment constant). (3) Cal fomentar la cultura participativa a través de l'associacionisme ja que és la base i l'escola de la participació: entitats i associacions culturals, esportives, veïnals, socials, polítiques, etc. Propostes Ÿ Promourem, en la pròxima legislatura, la consecució d'uns pressupostos participatius. Ÿ Modificarem el ROM per permetre una major participació de veïns, d'entitats i associacions als plenaris municipals. encarades al jovent del poble. Ÿ Crearem un consell de joves per debatre i promoure propostes i accions Ÿ Prendrem compromís polític i dotarem de contingut les taules actuals, sobretot la Taula d'Habitatge i el Consell de Ciutat. participació ciutadana. 8

[close]

p. 12

educació 2. L'educació en tots els seus àmbits formal, no formal i informal són les veritables eines per a aconseguir una ciutadania crítica i implicada en la vida del municipi. Només ho aconseguirem si des de petits es fomenta aquesta educació i s'aposta per a facilitar la formació al llarg de la vida. educació. 9

[close]

p. 13

Salt fa temps que va subscriure la Carta de Ciutat Educadora i això vol dir que la ciutat, liderada pels seus representants democràtics, ha d'estimular i oferir vies de realització a tots els membres de la ciutat, individualment o associativament considerats. Volem aconseguir que Salt sigui realment una ciutat educadora per tothom. Considerem que l'educació ha d'abraçar totes les persones des del infants més petits passant pel jovent i fins a les persones adultes. La finalitat és oferir les eines necessàries perquè tothom pugui tenir una ruta formativa adient a les seves necessitats, fomentada en valors democràtics i universals. Per tant tenint en compte aquests principis cal una forta implicació i una bona planificació de quines han de ser les línies estratègiques en matèria d'educació que pertoquen a l'Ajuntament. Així doncs a curt termini: Pactar recursos directes per als centres: baixada de ràtios, grups a cada centre, augment de docents per atendre necessitats detectades, recursos específics per a necessitats específiques de Salt.... i una previsió a dos cursos vista de totes les escolaritzacions. A mig termini: Estudis de població, canvis i tendències en el cens municipal, previsió d'on s'hauran d'aplicar augments o reduccions de grups, previsió de reserva de terrenys: ja sigui per augment del cens poblacional, ja sigui per possibles plans urbanístics. Tenir en compte en la planificació a mig termini totes les línies d'escolarització i no només els possibles P3. A llarg termini: estudi de les necessitats previstes al municipi en base a la seva política de desenvolupament urbanístic i social, i com a resultat de l'aplicació de polítiques actives de reestructuració de l'equilibri territorial. Previsió del creixement d'equipaments educatius/socials que donin resposta a la política que té prevista l'Ajuntament. Aquestes planificacions s'han de fer coordinadament amb la Taula Mixta de Planificació escolar. Concretant a nivell de propostes; Escola bressol: Apostar per a un servei de qualitat malgrat les retallades que el Departament d'Ensenyament està duent a terme i sempre des de la gestió directa. Donar eines als equips docents de les escoles per a desenvolupar programes d'atenció i suport a famílies 0-3 per a crear vincles i treballar per a una escolarització de qualitat i vinculada a l'entorn social actual. Oferir programes de suport, formació i ajut a l'escola bressol perquè sigui l'inici de la convivència intercultural que Salt requereix. educació. 10

[close]

p. 14

Escola infantil i primària: Des de l'ajuntament la competència directa que es té transferida són les de cedir els terrenys i tenir cura del manteniment i neteja de les escoles. És per aquest motiu que continuarem treballant amb la comunitat educativa per aconseguir una ubicació definitiva de l'Escola Arrels i que l'alumnat no es vegi abocat a fer tota la seva escolarització en barracons. En aquest sentit, també cal donar suport a la comunitat educativa de l'Escola Gegant del Rec a fi de poder tenir l'escola acabada el proper curs escolar 2016-2017 essent fidel en el màxim dels criteris que apostaven al seu projecte d'autoconstrucció. Continuarem reclamant al departament d'Ensenyament que doti de recursos especials a Salt i que aquests es tradueixin en continuar baixant les ràtios, dotació de personal per atendre les necessitats que presenta l'alumnat de Salt: risc exclusió social, ambients familiar empobrits, .... Des de l'Ajuntament i juntament amb les comunitats educatives apostem per vetllar per a donar eines i suport a les Associacions de Famílies d'Alumnes. Només amb un treball vinculat escola-família podrem dur a terme un veritable procés de creixement i educació. Per estar amatent al què preocupa a la nostra infància i per començar a treballar en la participació ciutadana, que és un eix bàsic per a IPS-CUP fomentarem la creació d'un Consell d'infància per a recollir les propostes i idees que poden tenir l'alumnat de primària. Cal estudiar la viabilitat d'un conserge a cada una de les escoles del municipi, donat que encara hi ha alguna escola que no compte amb aquesta figura i l'ha de compartir, fet que genera que els professionals de l'ensenyament no sempre puguin desenvolupar la seva tasca de la manera més òptima. Educació secundària: Aquest serà un tema cabdal la propera legislatura. Els anys que venen seran els anys del gran boom de la secundària. Així doncs hi haurà la necessitat de posar a disposició del departament els terreny necessaris per a la construcció d'un nou institut. Treballarem amb la comunitat educativa de l'institut Salvador Sunyer amb l'objectiu d'edificar l'institut que es mereixen per a dignificar la tasca educativa que s'hi du a terme. Una altra aposta que cal fer des del propi Ajuntament és el plantejament d'estudis reglats de Formació Professional més adients i amb inserció laboral que puguin ser més atraients pels nostres joves i persones adultes que volen reincorporar-se al món educatiu. educació. 11

[close]

p. 15

També cal fer una aposta per analitzar les necessitats i oportunitats que té el municipi a fi d'impulsar des de la pròpia administració altres model de formació professional, apostant per a impulsar un model dual en l'àmbit d'atenció a les persones o en àmbits mediambientals. Des de l'Ajuntament hem de vetllar també per fomentar projectes i accions que afavoreixin la convivència en els centres, vetllar perquè disminueixi l'absentisme i promoure accions que afavoreixin l'Aprenentatge Servei amb retorn a la pròpia comunitat educativa i poble en general. Per sobre de tot també calen projectes globals amb tota la comunitat educativa de secundària que reforcin en el jovent la importància de la graduació i formació; donant-los l'oportunitat de trobar resposta a les seves necessitats i inquietuds. Seguint el model de primària i per donar eines al jovent per aprendre a participar en la vida de la comunitat fomentarem la creació d'un Consell de Joves per a recollir les seves propostes i inquietuds. Beques menjador i material escolar. Donat el llindars de pobresa que hi ha en el municipi i conscients que la mainada i el jovent no poden tenir un rendiment escolar adient si les necessitats bàsiques no estan satisfetes continuarem treballant per aconseguir que tot l'alumnat de Salt pugui tenir una necessitat bàsica com el menjar satisfeta, al menys un cop al dia. En aquest mateix sentit es treballarà perquè tot l'alumnat de Salt pugui accedir a tot el material que es necessita per a dur a terme la tasca educativa de manera òptima. Formació d’adults. L'escola d'adults de Salt està massificada i no pot donar resposta a totes les demandes que hi ha. Les solucions que s'estan duent a terme a nivell d'espais són eventuals i ens hauríem de plantejar la necessitat de poder-ne trobar una més adient. Per altra banda cada cop més s'evidencia una afluència de joves sense graduar i aquest és un problema que necessita un enfoc més global. Des del Consell Escolar Municipal i des de les coordinacions pedagògiques dels diferents centres de secundària cal establir una línia de treball a fi i efecte d'aconseguir incrementar el % de l'alumnat de Salt que gradua. En aquest apartat incloem la nostra més sincera aposta per aconseguir reobrir altra cop la Casa d'Oficis, així com apostar per programes que donin suport i formació a aquells que no han graduat : PTT que es desenvolupa al SES educació. 12

[close]

Comments

no comments yet