La Conciència Fonològica

 

Embed or link this publication

Description

Enriqueta Garriga

Popular Pages


p. 1

DE L’ADQUISICIÓ DE LA LLENGUA ORAL A LAPRENENTATGE DE LA LLENGUA ESCRITA: EL PAPER DE LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA EN AQUEST APRENENTATGE ENRIQUETA GARRIGA FERRIOL Maig, 2015

[close]

p. 2

CONTINGUTS  IMPORTÀNCIA DEL TREBALL DE LA LLENGUA ORAL A L’ETAPA INFANTIL  D’on partim  Què diu el currículum  Llengua oral vs. Llengua escrita? L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE  Alguns conceptes bàsics sobre què és el llenguatge  El paper de l’entorn escolar en el seu desenvolupament  Quan i com treballar la llengua oral L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA ESCRITA  La consciència fonològica i el seu paper en l’aprenentatge de la llengua escrita.  

[close]

p. 3

IMPORTÀNCIA DEL TREBALL DE LA LLENGUA ORAL EN AQUESTES EDATS Moment evolutiu Base per desenvolupar la llengua escrita LLENGUATGE ORAL Eina per estructurar el pensament Vehicle per aprendre Medi de comunicació

[close]

p. 4

D’ON PARTIM Poca formació específica sobre el tema  Es dedica poc temps a treballar la llengua oral, es tendeix a entrar aviat en el treball de la llengua escrita amb la idea de que la llengua oral no requereix un treball específic i que només pel fet de parlar ja es treballa.  En general, els mestres es senten insegurs en tirar endavant iniciatives per potenciar la llengua oral, potser perquè el producte no és observable de cara als pares...  Dificultats per “avaluar” el llenguatge oral.  Formació del professorat centrada en la importància del coneixement de conceptes (lletres, números, lèxic) i amb menys atenció sobre els processos, habilitats i competències 

[close]

p. 5

Manca de plantejaments específics de centre, recollits en el projecte educatiu, en relació al llenguatge oral com a àmbit prioritari en les primeres etapes.  Gestió dels recursos, que no sempre es tradueixen en millores organitzatives:  Agrupaments rígids d’alumnes ( per edats)  Espais (aula en gran grup com a espai de referència la major part del temps)  Temps insuficient dedicat a fer parlar els infants, dins l’horari escolar i, quan es fa, es te la sensació de que es perd el temps.  Tampoc se sap com aprofitar les rutines i les activitats diàries per ”estirar” un treball de llenguatge oral. 

[close]

p. 6

QUÈ DIU EL CURRÍCULUM DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.  DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. 

[close]

p. 7

LLENGUA ORAL VS. LLENGUA ESCRITA? La llengua escrita és una representació de segon ordre de la llengua oral  ÉS INDISPENSABLE UNA BASE LINGÜÍSTICA AMPLIA PER APRENDRE LA LLENGUA ESCRITA - Els processos implicats en la seva adquisició (descodificació i identificació de la paraula escrita i comprensió) reposen justament en un bon desenvolupament de la llengua oral. - És necessari el coneixement d’un vocabulari bàsic i funcional a nivell oral que pugui ser reconegut i utilitzat a nivell escrit i a partir del qual l’alumne pugui basar les seves estratègies per ampliar-lo. 

[close]

p. 8

LLENGUA ORAL VS. LLENGUA ESCRITA? En l’etapa infantil és imprescindible donar preferència a les habilitats comunicatives i lingüístiques per sobre de les directament relacionades amb l’aprenentatge de la llengua escrita.  Cal que els mestres de l’etapa infantil reflexionin i es qüestionin l'impacta actual de la profusió d’activitats – moltes vegades, sense fonament pedagògicdirectament adreçades a l’aprenentatge de la lectoescriptura, en detriment de vetllar i promoure simplement un bon desenvolupament de la llengua oral i el gust per a la comunicació, a partir dels quals es treballen les bases de la llengua escrita. 

[close]

p. 9

ALGUNS ASPECTES BÀSICS ELS COMPONENTS DEL LLENGUATGE NOCIONS PRÈVIES  Comunicació (interacció per compartir significació)  Prèvia a l’aparició del llenguatge (contacte ocular, somriure, intencions comunicatives). Identificació de les intencions comunicatives en els alumnes que encara no tenen llenguatge. 

[close]

p. 10

 Llenguatge: sistema organitzat de símbols, estructurats segons unes regles, acceptades i compartides per una comunitat lingüística Els components de llenguatge (segons Lahey i Bloom, 1983)   ÚS (PER A QUÈ): Intenció comunicativa, funcions, adequació CONTINGUT (QUÈ): Allò sobre el que parlem; representació del coneixement que tenim del món dels objectes, de les seves relacions i dels esdeveniments FORMA (COM): Morfologia, Sintaxi, Fonologia.  

[close]

p. 11

FUNCIONS:  Regular l’acció   Accions dels altres: demanar, prohibir, persuadir Accions pròpies: autorregular, planificar, oferir ajuda,...  Informar:  Informació objectiva: identificar-se, denominar, descriure, narrar...  Informació subjectiva: opinar, expressar sentiments, emocions, predir,.preveure.. .  Obtenir informació: preguntar, demanar l’opinió,...   Gestió de la comunicació: resoldre malentesos, disculpar-se, felicitar, Metalingüística: resumir un discurs i extreure’n la idea principal, interpretar i utilitzar el llenguatge irònic, poètic,...  EL QUE S’ENSENYEN NO SÓN LES HABILITATS SINÓ ELS RECURSOS LINGÚÍSTICS PER A DESENVOLUPAR LES HABILITATS

[close]

p. 12

DE L´ÚS (FUNCIONS), AL CONTINGUT I LA FORMA SITUACIONS ÚS/FUNCIONS/HABILITATS CONTINGUT/NOCIONS EDUCATIVES Entrades sortides i – Regular l’acció. Demanar i oferir ajuda, demanar un objecte, requerir atenció... – Interessar-se sobre el que ha passat, fer aclariments... – Informar sobre fets, transmetre informació a tercers, expressar sentiments Regles socials adequades en cada moment: salutació, agraïment i comiat. – Lèxic: noms propis, accions, objectes, adjectius qualificatius i pronoms possessius adequats al context. – Continguts temporals (parts del dia, dies de la setmana). – Continguts espacials: aquí, allà, dins, fora... – Comprensió d’ordres senzilles adequadament contextualitzades. FORMA FORMA Fórmules d’ús social: salutacions i acomiadaments: • Bon dia, bona tarda, adéu, adéu-siau, passi-ho bé, hola, fins després, que vagi bé, fins demà, fins dijous... – Demandes d’ajut, d’objectes: • Em portes..., m’ajudes a..., té, dóna’m... – Formes corresponents a ordres contextualitzades: • Posa’t la bata; Joan, penja la motxilla; aquest és el teu, ara ens cordem... ÚS/FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES

[close]

p. 13

L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE Idees bàsiques Entenem el llenguatge com una activitat humana que fan les persones per parlar i comunicar-se. Per tant, el llenguatge també s’aprèn i s’ensenya.  S’adquireix en un espai social i compartit entre els qui dominen el llenguatge i els qui l’han d’adquirir.  Necessita l’activitat i la implicació dels interlocutors 

[close]

p. 14

L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE. COM Hi ha un procés de mediació, a través del qual, l’adult fa d’intermediari entre el món de significats i el nen, amb la finalitat que aquest hi accedeixi gradualment.  Els adults utilitzen estratègies per comunicar-se millor amb els infants i adapten el seu llenguatge amb la finalitat de facilitar el seu aprenentatge.  L’ús del llenguatge com a mitjà de comunicació i d’aprenentatge porta al concepte de funcionalitat. És a dir, a la seva capacitat d’actuar i modificar la realitat, especialment la realitat social. ACCEPTAR AFEGIR AUGMENTAR 

[close]

p. 15

BIBLIOGRAFIA:  DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ I ORDENACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA (2003) L’ús del llenguatge a l’escola. Dt. d’Ensenyament Generalitat de Catalunya, Barcelona.

[close]

Comments

no comments yet