Actualitat19 ActelGrup Social

 

Embed or link this publication

Description

Actualitat19 ActelGrup Social

Popular Pages


p. 1

Josep Maria Codina, nou president d’ActelGrup Avui Opina Pàg. 3 Pàg.12 Xavier Joana Calaf Comercial i Màrqueting Producció Agrària Fruit Logística. Berlín 2015 Pàg. 5 Sol·licitud Conjunta Ajuts 2015 Pàg. 7

[close]

p. 2

2 Sumari OPINA XAVIER JOANA CALAF 03 AVUI 04 ASSEGURANCES TRACTAMENT D’UN SINISTRE DECLARACIÓ AMISTOSA D’UN ACCIDENT I MÀRQUETING FRUITS LOGÍSTICA.BERLIN 2015 05 COMERCIAL INDUSTRIAL 06 PRODUCCIÓ CENTRE LOGÍSTIC DE TÉRMENS: EN CONSTANT ADAPTACIÓ AGRÀRIA INICI DEL PERIODE DE PRESENTACIÓ DE 07 PRODUCCIÓ SOL·LCITUD CONJUNTA D’AJUTS 2015 13 NOTÍCIES ASSEMBLEA GENERAL 18 VISITES GUIADES D’ACTELGRUP 19 ASPROS 22 QèVIRIS LA RECEPTA 25 INTERCANVIADOR FINESTRA 26 LA AL TEU SERVEI PARLEM 28 AVUI QUIM MASFERRER Agenda Diada del Soci d’ActelGrup el 25 d’Abril de 2015 Fira Anuga del 10 al 14 d’Octubre de 2015 Fira Fruit Attraction del 28 al 30 d’Octubre de 2015 Crèdits Consell de redacció: Mariona Mesull Mario Sánchez M. José Bosch Maquetació: David Garsaball Joana Vieru Impressió: Anfigraf Dipòsit Legal: L-39/9 Tirada: 8.000 exemplars, repartits entre els socis i cooperatives associades. ActelGrup no es fa responsable ni comparteix necessàriament les opinions expressades per terceres persones en aquesta publicació. Directori Recepció i centraleta Atenció al soci Genèrics Direcció general Àrea Adm. i Finances Àrea Comercial i Màrqueting Àrea Producció Agrària Àrea Qualitat i Innovació Àrea Comunicació i RH Compres Informàtica Àrees de negoci Fitosanitaris Adobs Combustibles Fruita: Centre Logístic Fruiter Telèfon Fax 973 700 800 973 727 434 973 700 802     973 700 805 973 727 436 973 700 800 973 700 815 973 700 801 973 727 435 973 700 802 973 727 437 973 700 800 973 727 436 973 700 800 973 727 436 973 700 803 973 727 431 973 700 810 973 727 436     973 700 801 973 727 435 973 700 801 973 727 435 973 700 801 973 727 435 973 180 727 973 180 500 Telèfon Fax Oli i ametlla 973 700 801 973 727 435 Cereals i farratges 973 586 475 973 586 446 Assegurances Administració i direcció 973 700 831 973 727 430 Agrari 973 700 832 973 727 432 Contractació de pòlisses 973 700 830 973 727 433 Sinistres 973 700 833 973 727 433 Delegacions Bellpuig 973 322 289 973 727 435 La Vispesa 974 430 358 974 430 211 Les Borges Blanques 973 142 150 973 140 051 Bellcaire d’Urgell 973 586 475 973 586 446 Webs & e-mails ActelGrup: www.actelgrup.com • actel@actel.es Transalfals & La Vispesa: www.iberalfa.com • info@iberalfa.com Agroles: www.agroles.com • agroles@agroles.com ENVIA’NS UN CORREU ELECTRÒNIC A: A L’ACTUALITAT, SI VOLS ANUNCIAR-TE actualitat@actel.es PRÒXIM NÚMERO JUNY 2015

[close]

p. 3

Avui Opina Xavier Joana Calaf Director Territorial Catalunya - Agroseguro La seguretat del sistema d’assegurances agràries: el cas concret dels fruiters li permetrà si més no cobrir una part significativa de les pèrdues ocasionades pels fenòmens meteorològics coberts per la pòlissa. Si analitzem les solucions que es poden donar en forma d’ajudes econòmiques davant de la incertesa que produeix la meteorologia a la regió mediterrània, ni els governs són tan automàtics en la seva resposta (que pot demorar-se en el millor dels casos més d’un any) ni ningú en solitari pot garantir a un conjunt extens de produccions i riscos que l’agricultor rebrà una compensació d’acord amb les garanties contractades, sigui quin sigui el seu import, al final d’aquest període d’incertesa. Només l’assegurança agrària garanteix automatisme en la resposta, certesa en l’import que pot arribar a percebre, i rapidesa en el cobrament de la indemnització. En els últims temps torna a estar viva la polèmica de la utilització dels cremadors de iodur de plata. En aquest sentit només recordaré que els majors danys als nostres fruiters han coincidit amb els cremadors en marxa. Potser sí que els impactes eren més petits gràcies a l’acció de nuclis del iodur, però les conseqüències en les collites i economies dels empresaris agraris han estat igual de costoses amb cremadors de iodur que sense ells, amb els coneixements i tècniques aplicades fins a la data. També en els últims temps s’està parlant molt sobre la utilització de xarxes de protecció antipedra. Aquí l’eficiència està més que contrastada, però el limitant el tenim en la inversió que suposa per al fructicultor protegir la seva plantació. Al nostre criteri, haurem de deixar aquesta solució a les zones d’alt risc o sinistre gairebé segur, o per raons o estratègies comercials lligades a una marca o varietat concreta i sempre amb una planificació i estratègia clara a priori. Quan igualem paràmetres econòmics entre els dos sistemes, assegurances agràries versus protecció activa amb xarxes, en la conjuntura actual de recursos públics destinats al productor en la contractació d’assegurances agràries i analitzant per tant la part del capital que suposa un cost directe en l’empresari utilitzar un sistema o un altre en cada anualitat, ens adonem que excepte en el cas de produccions per ha molt altes o de garantia de preu de venda de producte elevat (en resum, capitals elevats per ha) sempre en un horitzó temporal a 10 anys i regularitat en cada anualitat, és difícil en cap de les espècies de fruita dolça trobar un clar avantatge econòmic per part de la protecció amb xarxes antipedra. Evidentment hi ha molts més factors en joc a l’hora d’analitzar la seva implantació, però de manera simplista i general el resultat és l’exposat. Les conclusions són les expressades anteriorment: necessitem capitals regulars elevats, que podem obtenir per rendiment de collita o per preu de venda, per poder competir en termes econòmics i en la conjuntura actual enfront de la solució aportada pel sistema d’assegurances agràries combinades. Des de finals de la dècada dels vuitanta, els nostres agricultors han confiat en el sistema d’assegurances agràries, el qual amb una participació mixta entre les administracions i la iniciativa de tipus privat, ofereix als empresaris agraris un procediment que garanteix que, en un termini no superior a 60 dies des del tancament de la collita, l’agricultor rebrà una indemnització que LA SEGURIDAD DEL SISTEMA DE SEGUROS AGRARIOS. EL CASO CONCRETO DE LOS FRUTALES Desde finales de la década de los ochenta, los agricultores de Catalunya han confiado en el Sistema de seguros Agrarios, el cual con una participación mixta entre las Administraciones y la iniciativa de tipo privado, ofrece a los empresarios agrarios un procedimiento que garantiza que, en un plazo no superior a 60 días desde el cierre de cosecha, el agricultor va a recibir una indemnización que le permitirá, cuando menos cubrir una parte significativa de las pérdidas ocasionadas por los fenómenos meteorológicos cubiertos por la póliza. Si analizamos las soluciones que pueden darse en forma de ayudas económicas frente a la incertidumbre que produce la meteorología en la región mediterránea, ni los gobiernos son tan automáticos en su respuesta, que puede demorarse en el mejor de los casos, más de un año, ni nadie en solitario puede garantizar a un conjunto extenso de producciones y riesgos, que el agricultor recibirá una compensación acorde a las garantías contratadas, cualquiera que sea su importe, al final de ese periodo de incertidumbre. Solo el seguro agrario garantiza automatismo en la respuesta, certeza en el importe que puede llegar a percibirse, y rapidez en el cobro de la indemnización. En los últimos tiempos vuelve a estar viva la polémica de la utilización de los quemadores de Yoduro de plata, en este sentido solo recordaré que los mayores daños en nuestros frutales han coincidido con los quemadores en marcha, igual sí que los impactos eran más pequeños gracias a la acción de núcleos del yoduro, pero las consecuencias en las cosechas y economías de los empresarios agrarios han sido igual de gravosos con quemadores de yoduro que sin ellos, con los conocimientos y técnicas aplicadas hasta la fecha. También en los últimos tiempos se está hablando mucho sobre la utilización de redes de protección antigranizo. Aquí la eficiencia esta más que contrastada, pero lo limitante lo tenemos en la inversión que supone para el fruticultor el proteger su plantación. A nuestro criterio, deberemos dejar esta solución a las zonas de alto riesgo o siniestro casi seguro, o por razones o estrategias comerciales ligadas a una marca o variedad concreta y siempre con una planificación y estrategia clara a priori. Cuando igualamos parámetros económicos entre los dos sistemas, seguros agrarios versus protección activa con redes, en la coyuntura actual de recursos públicos volcados al productor en la contratación de seguros agrarios y analizando por tanto la parte del capital que supone un coste directo en el empresario el utilizar un sistema u otro en cada anualidad, nos damos cuenta que salvo caso de producciones por Ha muy altas o garantía de precio de venta de producto elevado, en resumen capitales elevados por Ha, siempre en un horizonte temporal a 10 años y regularidad en cada anualidad, es difícil en ninguna de las especies de fruta dulce, el encontrar una clara ventaja económica por parte de la protección con redes antigranizo. Evidentemente hay muchos más factores en juego a la hora de analizar su implantación, pero de manera simplista y general, los resultados, sin llegar ha analizar casos concretos es el expuesto.

[close]

p. 4

4 Assegurances Tractament d’un sinistre. Declaració amistosa d’accident (DAA) Pepi Bosch Bifet Coordinadora Sinistres En el món assegurador, la part més important és el tractament d’un sinistre. Hem de pensar que estem venent una cosa que no es pot comprovar a priori i que és en el moment del sinistre quan realment el client podrà valorar si el que ha contractat compleix les expectatives o no. Per tal de que se solucioni en el més curt termini els problemes que ocasiona un sinistre a la persona que el pateix, ja que provoca un trasbals molt important, s’ha d’omplir correctament la declaració amistosa d’accident, és primordial. Dins la nostra corredoria, tenim estructurats els sinistres en 4 grups: • SINISTRES DE VEHÍCLES • SINISTRES DE DIVERSOS: Llars, comerç…. • SINISTRES INDUSTRIALS • SINISTRES PERSONALS: Accidents, salut… Avui tractarem els SINISTRES DE VEHICLES. Primer de tot, cal tenir en compte i per evitar problemes alhora de tenir un sinistre, contemplar quan fem la pòlissa la declaració de persones que està previst que condueixin el vehicle, ja que en cas de sinistre la companyia pot penalitzar el fet de que el vehicle estigui conduït per una persona que no compleix els requisits declarats en l’assegurança com és el cas de menors o de persones que no tenen un minin d’anys d’experiència en la conducció del tipus de vehicle assegurat. En aquest cas la companyia pot optar per diverses vies: la reclamació de la prima que realment s’havia d’haver pagat, o de la part proporcional del sinistre o bé, la no acceptació del sinistre i repercussió contra l’assegurat via judicial. També cal tenir en compte, les garanties que contractem. “No hi ha cap assegurança de cap companyia que ho cobreixi absolutament tot”, és una utopia. Una vegada aclarit aquest tema, podem passar a l’apartat més important en el sinistre de vehicles, que per tal d’agilitzar tots els tràmits, és la utilització de la DECLARACIÓ AMISTOSA D’ACCIDENT (DAA), complimentada correctament. Utilitzant la DAA podem aconseguir : • Que el nostre assegurat cobri més ràpid • Simplificar la gestió dels tràmits de les companyies i per tant, agilitzar els processos. •Q ue els Tallers cobrin abans i normalment directament per la companyia d’assegurances evitant que l’assegurat hagi de realitzar avançaments monetaris innecessaris. Les dades imprescindibles en una DAA són: • Data de l’accident • Lloc d’ocurrència • Dades del contrari i de l’assegurat • Versió de l’accident • Telèfon de contacte de l’assegurat TRATAMIENTO DE UN SINIESTRO. DECLARACIÓN AMISTOSA DE ACCIDENTE (DAA) En el mundo asegurador, la parte más importante es el tratamiento de un siniestro. Tenemos que pensar que estamos vendiendo una cosa que no se puede comprobar a priori y que es en el momento del siniestro cuando realmente el cliente podrá valorar si el que ha contratado cumple las expectativas o no. Para que se solucione en el más corto plazo los problemas que ocasiona un siniestro a la persona que lo sufre, puesto que provoca un engorro muy importante, se tiene que rellenar correctamente la declaración amistosa de accidente, es primordial. Dentro de nuestra correduría, tenemos estructurados los siniestros en 4 grupos: • SINIESTROS DE VEHÍCULOS • SINIESTROS DE DIVERSOS: Hogares, comercio, etc. • SINIESTROS INDUSTRIALES • SINIESTROS PERSONALES: Accidentes, salud, etc. Hoy trataremos los SINIESTROS DE VEHÍCULOS. Antes que nada, hay que tener en cuenta y para evitar problemas a la hora de tener un siniestro, contemplar cuando hagamos la póliza, la declaración de personas que está previsto que conduzcan el vehículo, puesto que en caso de siniestro la compañía puede penalizar el hecho de que el vehículo esté conducido por una persona que no cumple los requisitos declarados en el seguro cómo es el caso de menores o de personas que no tienen un mínimo de años de experiencia en la conducción del tipo de vehículo asegurado. En este caso la compañía puede optar por varias vías: la reclamación de la prima que realmente se tenía que haber pagado, o de la parte proporcional del siniestro o bien, la no aceptación del siniestro y repercusión contra la asegurado vía judicial. También hay que tener en cuenta, las garantías que contratamos. “No hay ningún seguro de ninguna compañía que lo cubra absolutamente todo”, es una utopía. Una vez aclarado este tema, podemos pasar al apartado más importante en el siniestro de vehículos, que para agilizar todos los trámites, es la utilización de la DECLARACIÓN AMISTOSA De ACCIDENTE (DAA), rellenada correctamente. Utilizando la DAA podemos conseguir: • Que nuestro asegurado cobre más rápido • Simplificar la gestión de los trámites de las compañías y por lo tanto, agilizar los procesos. • Que los Talleres cobren antes y normalmente directamente de la compañía de seguros evitando que el asegurado tenga que realizar adelantos monetarios innecesarios. Los datos imprescindibles en una DAA son: • Fecha del accidente • Lugar de ocurrencia • Datos del contrario y del asegurado • Versión del accidente • Teléfono de contacto del asegurado

[close]

p. 5

Comercial i Màrqueting Fruit Logística. Berlín 2015 Una nova fira per a una nova campanya. La recerca de nous clients, de noves oportunitats és fonamentalment l’objectiu quan algú decideix participar en una fira professional. “FRUIT LOGÍSTICA” és per excel•lència un referent en el món de les fruites i hortalisses. Fira totalment Global. Països de tots els continents hi són representats. La edició d’aquest any ha estat planejant sobre la problemàtica del “veto Rus”. En primer lloc la afluència de gent no ha estat igual a les altres edicions respirant un ambient de forta preocupació general. Uns (els de la UE) a la recerca de nous mercats i noves oportunitats que compensin totalment o en part la eliminació d’un gran mercat com Rússia; els altres (no UE i d’altres continents) a la recerca d’aquest mercat que òbviament caldrà subministrar. Josep Lluís Trilla Director Comercial i Màrqueting Ara és moment de fer balanç i sobretot treballar. Treballar per consolidar posicions, mercats i estratègies que ens garanteixin, en la gran majoria dels casos, tenir la nostra fruita situada en els lineals i mercats. Consolidar-nos com a grans subministradors dels principals Mercats i Grans Superfícies és l’objectiu principal, a dia d’avui. Ara no és l’hora de parlar de preus. Aquests es fan setmanalment i en funció del mercat en concret i de molts factors que, a priori, no es controlen. La situació no solament ens preocupa sinó que ens “ocupa”. En segon lloc, el que podem dir és que amb tots els nostres clients hem detectat un nivell de satisfacció força alt i el desig de continuar treballant amb ACTEL i ampliar la quota de participació. Per a donar el servei necessari i adequat als nostres clients s’ha decidit fer unes modificacions al CENTRE que ens permetin ésser més eficaços i resolutius en cada moment i ampliar, encara una mica més, la capacitat de producció diària per a fer front a l’augment productiu de fruita de pinyol i a les necessitats dels nostres clients. No hi ha dues campanyes iguals. No hi ha dues situacions iguals. Tot i que la situació ens preocupa i ens ocupa plenament hi ha factors que també poden esdevenir claus en la comercialització de fruita. Una primavera i inici d’estiu calorós activaria molt el consum de fruita i l’horitzó seria completament diferent. Deixem que el temps passi. Ocupem-nos al màxim en tenir una bona estratègia i programació i tan debò la campanya sigui millor i l’accident de la passada quedi oblidat l’abans possible. FRUIT LOGÍSTICA. BERLIN 2015 Una nueva feria para una nueva campaña. La investigación de nuevos clientes, de nuevas oportunidades es fundamentalmente el objetivo cuando alguien decide participar en una feria profesional. “FRUIT LOGÍSTICA” es por excelencia un referente en lo mundo de las frutas y hortalizas. Feria totalmente Global. Países de todos los continentes son representados. La edición de este año ha estado planeando sobre la problemática del “veto Ruso”. En primer lugar la afluencia de gente no ha sido igual a las otras ediciones respirando un ambiente de fuerte preocupación general. Unos (los de la UE) en busca de nuevos mercados y nuevas oportunidades que compensen totalmente o en parte la eliminación de un gran mercado como Rusia; los otros (no UE y otros continentes) en busca de este mercado que obviamente habrá que suministrar. Ahora es momento de hacer balance y sobre todo trabajar. Trabajar para consolidar posiciones, mercados y estrategias que nos garanticen, en la gran mayoría de los casos, tener nuestra fruta situada en los lineales y mercados. Consolidarnos como grandes suministradores de los principales Mercados y Grandes Superficies es el objetivo principal, a día de hoy. Ahora no es la hora de hablar de precios. Estos se hacen semanalmente y en función del mercado concreto y de muchos factores que, a priori, no se controlan. La situación no solamente nos preocupa sino que nos “ocupa”. En segundo lugar, lo que podemos decir es que con todos nuestros clientes hemos detectado un nivel de satisfacción bastante alto y el deseo de continuar trabajando con ACTEL y ampliar la cuota de participación. Para dar el servicio necesario y adecuado a nuestros clientes se ha decidido hacer unas modificaciones en el CENTRO que nos permitan ser más eficaces y resolutivos en cada momento y ampliar, todavía algo más, la capacidad de producción diaria para hacer frente al aumento productivo de fruta de hueso y a las necesidades de nuestros clientes. No hay dos campañas iguales. No hay dos situaciones iguales. A pesar de que la situación nos preocupa y nos ocupa plenamente hay factores que también pueden significar claves en la comercialización de fruta. Una primavera e inicio de verano caluroso activaría mucho el consumo de fruta y el horizonte sería completamente diferente. Dejemos que el tiempo pase. Ocupémonos al máximo al tener una buena estrategia y programación y ojala la campaña sea mejor y el accidente de la pasada quede olvidado lo antes posible.

[close]

p. 6

6 Producció Industrial Centre Logístic Fruiter a Térmens: en constant adaptació Josep Tosquella Director Producció Industrial La campanya d’estiu del 2014 ha estat excepcional en termes de producció al Centre Logístic Fruiter de Térmens. De fet, el creixement ha estat continuat des de fa cinc anys degut a l’increment de la fruita de pinyol tant de producció dels nostres socis com de les compres a tercers. Es preveu que la propera campanya del 2015 s’hauran de manipular al Centre uns volums diaris de fruita superiors als de la passada. A aquest fet, cal afegir el creixent nombre de referències o variants de confeccions que demanen els nostres clients. Per fer front a aquests reptes, el Centre Logístic adaptarà i ampliarà la seva capacitat productiva en 100.000kg/dia. D’aquesta manera es podrà arribar a un volum de fruita confeccionada entre 750.000 i 800.000 kg/ dia, cosa que suposarà un increment de l’ordre d’un 15% respecte de les xifres de la campanya 2014. Es preveu un ritme de treball de dos torns de dilluns a dissabte que ens permetrà arribar als 5.000.000 kg a la setmana. En els propers dies es materialitzaran les noves inversions a les instal•lacions. La més important serà el muntatge de tres màquines classificadores de fruita de dues línies que substituiran dues màquines existents amb una antiguitat de 15 anys. Les noves màquines, amb les darreres millores tecnològiques en la selecció de fruita, disposaran de fins a 40 llocs de treball cadascuna i una productivitat molt superior. A la vegada, s’incrementarà la flexibilitat a l’hora de treballar diferents varietats i lots de fruita pel fet de disposar d’una màquina més que la campanya anterior. La segona inversió en importància està directament relacionada amb aquest increment de volum de producció diari al Centre Logístic. Es tracta de la refrigeració dels molls de càrrega que tenen una superfície de 1.000 m2. És una actuació que convertirà els molls d’expedició en una cambra de fred normal de fins a 5.250 m3 amb l’objectiu de tenir més espai refrigerat i garantir així una qualitat òptima del producte durant tota la cadena logística a les nostres instal·lacions. Finalment, es preveu que el nombre de palots que es mouran durant la campanya requeriran de més espai a la zona exterior del Centre Logístic Fruiter. Per aquest motiu s’adequarà una explanada de 8.000 m2 que estava pendent d’asfaltar. Amb aquesta actuació es garantirà un correcte maneig i emmagatzemament de tots els envasos necessaris per la recol·lecció. Les inversions anteriors tindran un import d’un milió i mig d’euros aproximadament i es preveu que entrin en funcionament durant el mes de maig de 2015. foto CENTRO LOGÍSTICO DE TÉRMENS : EN ADAPTACIÓ CONSTANTE La campaña de verano del 2014 ha sido excepcional si nos referimos a los volúmenes de producción en el Centro Logístico de Térmens. El crecimiento ha sido constante desde hace cinco años debido al incremento de la fruta de hueso tanto de producción de nuestros socios como de las compras a terceros. Se prevé que para la próxima campaña del 2015 será necesario manipular en el Centro unos volúmenes diarios de fruta superiores a los de la pasada. A este hecho, hay que añadir el creciente número de referencias o variantes de confecciones que piden nuestros clientes. Para hacer frente a estos retos, el Centro Logístico adaptará y ampliará su capacidad productiva en 100.000 kg/día. De este modo se podrá llegar a un volumen de fruta confeccionada de entre 750.000 y 800.000 kg/día, consiguiendo un incremento del orden de un 15% respecto de las cifras de la campaña 2014. Se prevé un ritmo de trabajo de dos turnos de lunes a sábado que nos permitirá llegar a los 5.000.000 kg a la semana. En los próximos días se materializarán las nuevas inversiones en las instalaciones. La más importante será el montaje de tres máquinas clasificadoras de fruta de dos líneas que sustituirán dos máquinas existentes con una antigüedad de 15 años. Las nuevas máquinas, con las últimas mejoras tecnológicas en la selección de fruta, dispondrán de hasta 40 puestos de trabajo cada una y una productividad muy superior. También se incrementará la flexibilidad a la hora de trabajar diferentes variedades y lotes de fruta por el hecho de disponer de una máquina más que la campaña anterior. La segunda inversión en importancia está directamente relacionada con este incremento de volumen de producción diario en el Centro Logístico. Se trata de la refrigeración de los muelles de carga que tienen una superficie de 1.000 m2. Es una actuación que convertirá los muelles de expedición en una cámara de frío normal de hasta 5.250 m3 con el objetivo de tener más espacio refrigerado y garantizar así una calidad óptima del producto durante toda la cadena logística en nuestras instalaciones. Finalmente, se prevé que el número de palots que se moverán durante la campaña requerirán de más espacio en la zona exterior del Centro Logístico. Por este motivo se adecuará una explanada de 8.000 m2 que estaba pendiente de asfaltar. Con esta actuación se garantizará un correcto manejo y almacenamiento de todos los envases necesarios para la recolección. Las inversiones anteriores tendrán un importe de un millón y medio de euros aproximadamente y se prevé que entren en funcionamiento durante el mes de mayo de 2015.

[close]

p. 7

Producció Agrària Inici del període de presentació de la sol·licitud conjunta d’ajuts 2015. DUN a Catalunya i PAC a l’Aragó Cristina Mata Cap ajuts i certificació camp L’any 2015 es posarà en marxa l’aplicació de la nova Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2014-2020. La Unió Europea ha deixat en mans dels estats membres moltes decisions i ara ja estan aprovats els Reials Decrets del Govern Espanyol que ho regulen. La nova PAC comporta canvis substancials tant a nivell del primer pilar com del segon pilar. PILAR I: AJUTS DIRECTES Són anuals amb finançament 100% de la Unió Europea que tenen com a objectiu fonamental donar suport a la renda dels agricultors i garantir la viabilitat econòmica de les explotacions agràries. La novetat més important és que deixa enrere el sistema dels Drets de Pagament Únic i s’entra en el sistema dels Drets de Pagament Base. PILAR II: AJUTS DE DESENVOLUPAMENT RURAL Vinculats a un Pla de Desenvolupament Rural (PDR), amb compromisos a 5 anys co-finançats per la Unió Europea, l’Estat membre i les Comunitats Autònomes. Cada Comunitat Autònoma desenvolupa el seu PDR. A data avui pendents aprovació. PILAR I: AJUTS DIRECTES Seran beneficiaris del nou sistema d’ajuts directes aquells que: · Hagin rebut ajuts directes al 2013, els joves que s’incorporin a l’activitat agrícola 2015, aquells que tinguin cessions drets PU del 2014 i qui faci al•legacions 2015. · Siguin Agricultor Actius: Tota persona física o jurídica, que els ajuts directes no li suposin més del 80% del total dels ingressos agraris. ·Desenvolupin Activitat Agrària en totes les superfícies de l’explotació. · Constin en el registres d’explotacions agràries i/o ramaderes. INICIO DEL PERIODO DE PRESENTACIÓN DE LA SOLICITUD CONJUNTA DE AYUDAS 2015. DUN EN CATALUÑA Y PAC EN ARAGÓN Durante el año 2015 se pondrá en marcha la aplicación de la nueva Política Agraria Común (PAC) para el periodo 2014-2020. La Unión Europea ha dejado en manos de los estados miembros muchas decisiones y ahora ya están aprobados los Reales decretos del Gobierno Español que lo regulan. La nueva PAC comporta cambios sustanciales tanto a nivel del primer pilar como del segundo pilar. PILAR I: AYUDAS DIRECTAS Son anuales con financiación 100% de la Unión Europea que tienen como objetivo fundamental apoyar a la renta de los agricultores y garantizar la viabilidad económica de las explotaciones agrarias. La novedad más importante es que deja atrás el sistema de los Derechos de Pago Único y se entra en el sistema de los Derechos de Pago Base. PILAR II: AYUDAS DE DESARROLLO RURAL Vvinculados a un Plan de Desarrollo Rural (PDR), con compromisos a 5 años cofinanciados por la Unión Europea, el Estado miembro y las Comunidades Autónomas. Cada Comunidad Autónoma desarrolla su PDR. A fecha hoy pendientes aprobación. PILAR I: AYUDAS DIRECTAS Serán Beneficiarios del nuevo sistema de ayudas directas aquellos que: •Hayan recibido ayudas directas al 2013, los jóvenes que se incorporen a la actividad agrícola 2015, aquellos que tengan cesiones derechos PU del 2014 y quien haga alegaciones 2015. •Sean Agricultor Activos: Toda persona física o jurídica, que las ayudas directas no le supongan más del 80% del total de los ingresos agrarios. •Desarrollen Actividad Agraria en todas las superficies de la explotación. •Consten en el registro de explotaciones agrarias y/o ganaderas.

[close]

p. 8

8 Producció Agrària El model d’ajuts directes s’estructura en: 1. Pagament Base / Pagament Verd / Joves Pagament Base · És un ajut desvinculat de la producció i constitueix el suport més important a la renda dels agricultors. · Es basa en un model de regionalització. A l’estat espanyol s’han creat 50 regions amb un potencial agrari similar, i amb un valor mig de referència cadascuna. El valor unitari dels drets de pagament base (DPB) de cada beneficiari convergiran anualment, fins al 2019 i fins al valor mig dels DPB de la regió productiva a la qual pertanyin. · Per poder rebre aquest ajut s’han de tenir drets de pagament base assignats. Cal tenir present que els drets de Pagament Únic han deixat d’existir a 31/12/2014. · Assignació de drets de pagament base al 2015. - A qui s’assignarà drets? A aquelles persones físiques o jurídiques que : - siguin agricultor actiu - hagin cobrat ajuts de pagaments directes a la campanya 2013 i 2014 - ho sol·licitin a la DUN 2015 - declarin superfície admissible al 2015 · Nº de drets: 1 hectàrea (ha) admissible declarada 2015 = 1 DPB (amb límit el nº hectàrees 2013) · Valor dels drets: Ha admissibles 2015 (límit ha admissibles 2013) X 56% = DPB Cristina Mata Cap ajuts i certificació camp 2. Règim de petits agricultors · És un règim simplificat que s’aplicarà de manera automàtica a tots aquells perceptors d’imports inferiors a 1.250 € la campanya 2015. Els agricultors poden demanar sortir d’aquest règim simplificat. · Tenen la condició d’agricultor actiu, i no estaran obligats a complir les pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi ambient, ni estaran sotmesos als controls de condicionalitat. · Per contra, els drets de pagament no es podran transferir a un altre titular, excepte en casos d’herències, jubilacions, programes de cessament anticipat o incapacitat laboral permanent. · L’import percebut de l’ajut és constant fins l’any 2019, sempre i quan es mantingui el mateix nombre d’hectàrees admissibles declarades al 2015. 3. Ajuts associats · Destinats a atendre sectors específics amb risc de disminució o abandonament de la producció. · Els sectors que tindran aquests ajuts són: vaques alletants, boví d’engreix, boví de llet, oví, cabrum, cultius proteics, arròs, tomàquet per a indústria, fruits de closca i garrofa i llegums de qualitat. € rebuts al 2014 (100% PU + 51,32% Vaques alletants) Limitacions de pagament · El 2015 no es pagaran ajudes inferiors als 100€, el 2016 ajudes inferiors a 200€ i el 2017 inferiors a 300€. · Les ajudes d’un import superior als 150.000€ tindran una reducció del 5%. Pagament Verd o “greening” · És un ajut complementari al pagament base (suposa un increment del 52%), condicionat al compliment de mesures beneficioses pel medi ambient. · Compliment directe: - els conreus permanents - les superfícies amb agricultura ecològica - les explotacions < 10 ha de terra de conreu · Si no compliment directe han de complir: - diversificació de conreus superfície entre 10 i 30 ha 2 conreus (el principal < 75%) superfície > 30 ha 3 conreus (el principal < 75% i la suma de dos <95 %) · Manteniment de pastures - Mantenir al llarg dels anys la superfície de referència dedicada a pastures permanents. - En les pastures mediambientalment sensibles només es podran efectuar les actuacions necessàries pel seu manteniment. · Superfícies d’interès ecològic (SIE) - superfície > 15 ha 5% SIE (guaret 5% o conreus fixadors de nitrogen 7,14%) Pagament per a joves · És l’import complementari al pagament base (suposa un increment del 25%), que cobraran els joves que no tinguin més de 40 anys. Fins un màxim de 90 drets. Exemple Ajut 2015 · Número de drets DPB: Superfície 2013 = 12 ha I Superfície 2015 = 10 ha 10 drets DPB · Import ajuts directes: imports any anterior imports any 2015 Pagament Únic 100% 10.000,00 € 10.000,00 € Vaques Alletants 51,32% 1.539,60 € 3.000,00 € Total admès per obtenir import de Pagament Base 11.539,60 € Import Pagament Base Import Pagament Verd Complement SI JOVE TOTAL PB+PV+JOVE 10 drets de PB al 2015 646,22 €/dret * 56,00% 52,00% 25,00% 6.462,18 € 3.360,33 € 1.615,54 € 11.438,05 € *Suposant tots els drets a la mateixa regió i sense tenir en compte la convergència

[close]

p. 9

EL MODELO DE AYUDAS DIRECTAS SE ESTRUCTURA EN: 1. PAGO BASE / PAGO VERDE / JÓVENES Pago Base · Es una ayuda desvinculada de la producción y constituye el apoyo más importante a la renta de los agricultores. · Se basa en un modelo de regionalización. En el estado español se han creado 50 regiones con un potencial agrario similar, y con un valor medio de referencia cada una. El valor unitario de los derechos de pago base (DPB) de cada beneficiario convergerán anualmente, hasta el 2019 y hasta el valor medio de los DPB de la región productiva a la cual pertenezcan. · Para poder recibir esta ayuda se tienen que tener derechos de pago base asignados. Hay que tener presente que los derechos de Pago Único han dejado de existir en 31/12/2014. · Asignación de derechos de pago base al 2015. -A quien se asignará derechos? A aquellas personas físicas o jurídicas que : - ean agricultor activo - hayan cobrado ayudas de pagos directos a la campaña 2013 y 2014 - lo soliciten a la DUN 2015 - declaren superficie admisible al 2015 · Nº de derechos: 1 hectárea (ha) admisible declarada 2015 = 1 DPB (con límite el nº hectáreas 2013) · Valor de los derechos: € recibos al 2014 (100% PU + 51,32% Vacas lechales) 2. RÉGIMEN DE PEQUEÑOS AGRICULTORES · Es un régimen simplificado que se aplicará de manera automática a todos aquellos perceptores de importes inferiores a 1.250 € la campaña 2015. Los agricultores pueden pedir salir de este régimen simplificado. · Tienen la condición de agricultor activo, y no estarán obligados a cumplir las prácticas agrícolas beneficiosas por el clima y el medio ambiente, ni estarán sometidos a los controles de condicionalidad. · Por el contrario, los derechos de pago no se podrán transferir a otro titular, excepto en casos de herencias, jubilaciones, programas de cese anticipado o incapacidad laboral permanente. · El importe percibido de la ayuda es constante hasta el año 2019, siempre y cuando se mantenga el mismo número de hectáreas admisibles declaradas al 2015. 3. AYUDAS ASOCIADAS Destinadas a atender sectores específicos con riesgo de disminución o abandono de la producción. Los sectores que tendrán estas ayudas son: vacas lechales, vacuno de engorde, vacuno de leche, ovino, caprino, cultivos proteicos, arroz, tomate para industria, frutos de caparazón y algarroba y legumbres de calidad. Limitaciones de pago El 2015 no se pagarán ayudas inferiores a los 100€, el 2016 ayudas inferiores a 200€ y el 2017 inferiores a 300€. Las ayudas de un importe superior a los 150.000€ tendrán una reducción del 5%. Limitaciones de pago · En 2015 no se pagarán ayudas inferiores a 100 €, en 2016 ayudas inferiores a 200 € y en 2017 inferiores a 300 € . · Las ayudas de un importe superior a los 150.000 € tendrán una reducción del 5 %. Ha admisibles 2015 (límite ha admisibles 2013) X 56% = DPB Pago Verde o “greening” Es una ayuda complementaria al pago base (supone un incremento del 52%), condicionado al cumplimiento de medidas beneficiosas por el medio ambiente. · Cumplimiento directo: -los cultivos permanentes - as superficies con agricultura ecológica - las explotaciones < 10 tiene que tierra de cultivo · Si no hay cumplimiento directo tienen que cumplir: - Diversificación de cultivos Superficie entre 10 y 30 ha 2 cultivos (el principal < 75%) -Superficie > 30 ha 3 cultivos (el principal < 75% y la suma de dos <95 %) · Mantenimiento de pastos - Mantener a lo largo de los años la superficie de referencia dedicada a pastos permanentes. - En los pastos medioambientalmente sensibles sólo se podrán efectuar las actuaciones necesarias por su mantenimiento. · Superficies de interés ecológico (SIE) - Superficie > 15 ha 5% SIE (barbecho 5% o cultivos fijadores de nitrógeno 7,14%) Pago para jóvenes Es el importe complementario al pago base (supone un incremento del 25%), que cobrarán los jóvenes que no tengan más de 40 años. Hasta un máximo de 90 derechos. EJEMPLO AYUDA 2015 · Número de derechos DPB: Superficie 2013 = 12 ha I Superficie 2015 = 10 ha 10 derechos DPB · Importe ayudas directas importe año anterior importe año 2015 Pago Único 100% 10.000,00 € 10.000,00 € Vacas Lechales 51,32% 1.539,60 € 3.000,00 € Total admitido para obtener importe de Pago Base 11.539,60 € Importe Pago Base Importe Pago Verde Complemento SI JOVEN TOTAL PB+PV+JOVEN 10 derechos de PB al 2015 646,22 €/derecho * 56,00% 52,00% 25,00% 6.462,18 € 3.360,33 € 1.615,54 € 11.438,05 € *Suponiendo todo los derechos en la misma región y sin tener en cuenta la convergencia

[close]

p. 10

10 Producció Agrària PILAR II: NOU PDR L’objectiu d’aquests ajuts és incentivar el desenvolupament de les funcions productives, econòmiques, mediambientals i socials de l’agricultura, amb la finalitat de fomentar la viabilitat de les explotacions agràries i assolir un desenvolupament rural sostenible. Els titulars d’explotació que sol•liciten algun dels ajuts, assumeixen els compromisos corresponents a cada ajut. A CATALUNYA ELS AJUTS PENDENTS APROVACIÓ: · Ajuts a la competitivitat ·Primera instal·lació de joves agricultors i agricultores ·Millora de la competitivitat de les explotacions agràries ·Mitigació del canvi climàtic en explotacions agràries ·Diversificació agrària · Ajuts a la sostenibilitat ·Compensació a les zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques ·Pràctiques agroambientals i clima: a) Gestió sostenible de zones humides b) Gestió i recuperació de prats de dall c) Millora dels hàbitats esteparis de la xarxa Natura 2000 d) Apicultura per a la millora de la biodiversitat e) Sistemes alternatius a la lluita química f) Producció integrada g) Conservació de races autòctones h) Gestió de la fertilització i) Biodiversitat cultivada PILAR II. NUEVO PDR El objetivo de estas ayudas es incentivar el desarrollo de las funciones productivas, económicas, medioambientales y sociales de la agricultura, con el fin de fomentar la viabilidad de las explotaciones agrarias y lograr un desarrollo rural sostenible. Los titulares de explotación que solicitan alguna de las ayudas, asumen los compromisos correspondientes a cada ayuda. EN CATALUÑA LAS AYUDAS PENDIENTES APROBACIÓN: Ayudas a la competitividad · Primera instalación de jóvenes agricultores y agricultoras · Mejora de la competitividad de las explotaciones agrarias · Mitigación del cambio climático en explotaciones agrarias · Diversificación agraria Ayudas a la sostenibilidad · Compensación en las zonas con limitaciones naturales u otras limitaciones específicas · Prácticas agroambientales y clima: a) Gestión sostenible de zonas húmedas b) Gestión y recuperación de prados c) Mejora de los hábitats esteparios de la red Natura 2000 d) Apicultura para la mejora de la biodiversidad e) Sistemas alternativos a la lucha química f) Producción integrada g) Conservación de razas autóctonas h) Gestión de la fertilización i) Biodiversidad cultivada ·Agricultura ecológica Cristina Mata Cap ajuts i certificació camp · Ajuts al desenvolupament rural en l’àmbit del sistema integrat ·Agricultura ecològica ·Foment de la ramaderia ecològica ·Ajuts anterior PDR A L’ARAGÓ ELS AJUTS PENDENTS APROVACIÓ: ·Guaret, rostoll i AFD adicionals ·Indemnització compensatòria ·Ajuts agroambientals i altres: a) Manteniment de rostoll b) Cultiu esparceta per al manteniment de la fauna estepària c) Extensificació addicional del pasturatge d) Manteniment de prats de sega en zones de muntanya e) Agricultura de conservació en vinya en zones àrides i pendent pronunciada f) Pràctiques específiques en el cultiu de l’arròs per al foment de la presència aus g) Lluita biològica en vinya h) Apicultura amb ruscs reduïts i dispersos i) Manteniment de races autòctones en perill extinció j) Agricultura Ecològica k) Ramaderia Ecològica l) Programes anteriors. Manteniment de races en perill extinció. m) Ajuda compensatòria Xarxa 2000 en zones perilagunars Gallocanta n) Generació d’aliment per a l’avifauna o) Recuperació d’hàbitats en terres de cultiu herbacis de secà en zones perilagunars ·Altres ajuts p) Millora ambiental dels cultius de zones perilagunars de la Laguna del Cañizar q) Generació d’aliment per a l’avifauna en zones perilagunars de la Laguna del Cañizar r) Generació de corredors biològics de la Xarxa Natura 2000 s) Comptabilització de l’Agricultura amb alta presència de mamífers silvestres ·Forestació · Subvenció a l’assegurança agrària a) Cultius b) Explotació ramadera ACTEL ENTITAT COL·LABORADORA AMB EL DEPARTAMENT AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL (DAAM) I AMB EL GOVERN D’ARAGÓ Gestiona la tramitació de la sol·licitud dels Ajuts Directes i del PDR : DUN a Catalunya / PAC a l’Aragó Termini de presentació: 1 de març fins al 15 de maig de 2015 És un any molt important per sol·licitar l’admissió al nou sistema d’ajuts directes, l’assignació dels drets serà la base per al cobrament d’aquests ajuts per als propers 5 anys, i per tant cal fer la DUN/PAC molt acuradament. Qui estigui interessat en realitzar la tramitació amb ACTEL trucar al 973 700 802 ·Fomento de la ganadería ecológica ·Ayudas anterior PDR EN ARAGÓN LAS AYUDAS PENDIENTES APROBACIÓN: · Ayudas al desarrollo rural en el ámbito del sistema integrado · Barbecho, rastrojo y AFD adicionales · Indemnización compensatoria · Ayudas agroambientales y otras: a) Mantenimiento de rastrojo b) Cultivo esparceta para el mantenimiento de la fauna esteparia c) Extensificación adicional del pastoreo d) Mantenimiento de prados de siega en zonas de montaña e) Agricultura de conservación en viña en zonas áridas y pendiente pronunciada f) Prácticas específicas en el cultivo del arroz para el fomento de la presencia aves g) Lucha biológica en viña h) Apicultura con colmenas reducidas y dispersos i) Mantenimiento de razas autóctonas en peligro extinción j) Agricultura Ecológica k) Ganadería Ecológica l) Programas anteriores. Mantenimiento de razas en peligro extinción. m) Ayuda compensatoria Red 2000 en zonas perilagunares del Gallocanta n) Generación de alimento para la avifauna o) Recuperación de hábitats en tierras de cultivo herbáceos de secano en zonas perilagunares p) Mejora ambiental de los cultivos de zonas perilagunares de Laguna del Cañizar q) Generación de alimento para la avifauna en zonas perilagunares de Laguna del Cañizar r) Generación de corredores biológicos de la Red Natura 2000 s) Contabilización de la Agricultura con alta presencia de mamíferos silvestres · Forestación ·Otras ayudas · Subvención al seguro agrario a) CULTIVOS b) Explotación ganadera ACTEL ENTIDAD COLABORADORA CON DEPARTAMENT AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL (DAAM) Y CON EL GOBIERNO DE ARAGÓN Gestiona la tramitación de la solicitud de las Ayudas Directas y del PDR: DUN en Cataluña / PAC en Aragón Plazo de presentación: 1 de marzo hasta el 15 de mayo de 2015 Es un año muy importante para solicitar la admisión al nuevo sistema de ayudas directas, la asignación de los derechos será la base para el cobro de estas ayudas para los próximos 5 años, y por lo tanto hay que hacer la DUN/ PAC muy cuidadosamente. Quién esté interesado en realizar la tramitación con ACTEL puede llamar al 973 700 802

[close]

p. 11

La web dels Socis d’ActelGrup

[close]

p. 12

12 Nou president d’ActelGrup El Consell Rector d’ActelGrup, ha nomenat per unanimitat, a Josep Maria Codina com a nou president d’ActelGrup En un clar gest de continuïtat, Ramon Brualla cedeix la presidència d’ActelGrup a Josep Maria Codina, l’actual president de la cooperativa d’Albesa des de fa 8 anys i membre del Consell Rector d’ActelGrup des de fa 9 anys. Aquest, és un relleu pactat i que donarà continuïtat al pla estratègic que la cooperativa va iniciar el 2014. Ramon Brualla, que seguirà en el Consell Rector, va manifestar que després de vuit anys al capdavant de la cooperativa de segon grau, ha arribat el moment de cedir el lloc a altres persones; “Per a mi, treballar a Actel ha estat molt gratificant, com anar a la universitat, he anat aprenent any rere any”. Un dels objectius que té ActelGrup per aquesta campanya és un creixement pel que fa la fruita d’ós i continuar amb l’estratègia de poder oferir fruita tot l’any als seus clients.

[close]

p. 13

Notícies La cònsul de Mongòlia i presidenta de la Cambra Nacional de Comerç i Indústria de Mongòlia, Magvan Oyunchimeg, visita el Centre Logístic Fruiter a Térmens d’ActelGrup El director de l’Àrea Comercial i Màrqueting Josep Lluís Trilla, acompanyat del cap de la secció d’oli del grup, Jordi Giró, han rebut la visita de la cònsol de Mongòlia Magvan Oyunchimeg, al Centre Logístic Fruiter a Térmens amb l’objectiu de conèixer la cooperativa i degustar la fruita que els 800 productors d’ActelGrup porten al centre mitjançant les seves cooperatives. ActelGrup treballa per tenir una presència continuada en els mercats internacionals oferint la possibilitat d’enviar als seus clients fruita tot l’any. Fira Fruit Logística de Berlín ActelGrup arriba a la Fira Fruitlogística de Berlín amb una previsió de comercialització de 135.000 tones de fruita. El passat 4 de febrer en el marc de la Fira Fruit Logística de Berlín, fira referent pel que fa al sector, ActelGrup aposta per continuar exportant els seus productes. En concret, es preveu que la quota d’exportació arribi al 75% aquesta campanya, un 5% més que la passada. Això és degut a l’augment de l’exportació al Pròxim Orient on ActelGrup comercialitza peres, préssec, nectarines i taronges. ActelGrup aposta per la qualitat dels seus productes i obté el reconeixement dels seus clients consolidant la comercialització i augmentant la venda. ActelGrup va ser present a la fira amb l’objectiu de donar a conèixer als seus clients aquest augment productiu i donar el missatge que ActelGrup aposta per la qualitat.

[close]

p. 14

14 Notícies El director de l’àrea de Comercial i Marketing d’ActelGrup, convidat pels mitjans de comunicació per explicar l’actualitat de la nostra empresa IberAlfa, present a la fira Figan de Saragossa Durant quatre dies es va celebrar a Saragossa la 12 edició del ‘‘Salón Internacional para la producción Animal’’, que va acullir a gairebé 900 expositors, procedents de 28 països. IberAlfa ha sigut present amb un estand. L’equip comercial d’IberAlfa i el director general d’ActelGrup Antonio Llaràs, han pogut atendre als clients nacionals i internacionals i també, contactar amb possibles clients nous. FIGAN és la fira més important pel que fa al sector de la ramaderia i per tant, és el millor aparador per ensenyar les nostres instal·lacions, productes i equips.

[close]

p. 15

Notícies Gerard Pujol, membre del Consell Rector d’ActelGrup, relleva Ramon Sarroca a la presidència del consell de la DOP Pera de Lleida Ramon Sarroca deixa la presidència del Consell de la Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida després de més de 6 anys al capdavant del mateix. El seu nomenament com a president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i la necessitat de dedicar més temps a les seves noves obligacions han estat els motius que l’han dut a renunciar al càrrec. En el seu lloc, Gerard Pujol Verdú, vocal de la Comissió Rectora del Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida en qualitat de membre productor, serà qui rellevarà Sarroca. Gerard Pujol és membre del Consell Rector d’ActelGrup. Jornada de treball per a joves empresaris agraris socis d’ActelGrup Amb la voluntat de dibuixar contínuament entre tots el futur d’ActelGrup, el passat 26 de febrer del 2015 es va organitzar una jornada de treball dirigida als joves empresaris agraris de la cooperativa com a copropietaris i la clau pel futur de la cooperativa. L’objectiu d’aquesta jornada va ser facilitar la reflexió i la posada en comú de propostes i punts de vista del que ha de ser ActelGrup en un mig-llarg termini, fomentant la relació entre tots els joves socis per afavorir sinergies i relacions empresarials. La trobada va tenir lloc al Centre Logístic Fruiter a Térmens on els joves van poder visitar i conèixer d’aprop les seves instal·lacions.

[close]

Comments

no comments yet