Diari Més 2.761

 

Embed or link this publication

Description

Diari gratuït del Camp de Tarragona

Popular Pages


p. 1

Dimarts, 31 de març de 2015 núm. 2.761 www.diarimes.com TARRAGONA AVUI Ballesteros apura les darreres inauguracions abans del silenci de precampanya. P2 REUS Carles Pellicer anuncia una gran zona residencial a la Riera Miró. P7 Reus prohibeix l’ús de l’Estadi Municipal al Saloufest POLÈMICA La decisió va ser presa d’urgència després de les queixes del CF Reus en comprovar el mal estat en què quedava la gespa després del pas dels turistes britànics FACEBOOK SETMANA SANTA Una de les imatges que va sortir a la llum, ahir, malgrat l’oposició de l’organització. CIUTAT Des de l’interior de l’equipament es van filtrar fotos dels estudiants bevent alcohol, escampant tot tipus d’objectes per la gespa i, fins i tot, nuus. P10 CRISTINA aguilar Silenci i sobrietat a la Part Alta de la ciutat en el Viacrucis del Descendiment TRADICIÓ Va anar de la mà de l’Associació La Salle, la Congregació del Venerat Cos del Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment de la Creu i la Confraria de Sant Magí. P6 La sortida del Viacrucis es va fer des de l’ermita de Sant Magí, al Portal del Carro.

[close]

p. 2

2 diarimés 31/03/2015 TARRAGONA Marató d’inauguracions de Ballesteros a la ciutat abans del silenci electoral L’alcalde protagonitza la posada en marxa de la guingueta de la Savionsa, comprova un nou recorregut de bus fins al Catllar i descobreix una placa Mariona Forcat CRISTINA AGUILAR POLÍTICA La cursa de les inauguracions abans d’unes eleccions és històrica i parodiada en moltes ocasions, però per això, no menys efectiva. És per aquest motiu que l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, polític des del 1983 i alcalde des de 2007, sabent-ho, va protagonitzar ahir tres inauguracions en menys de quatre hores. Podria haver-les repartit al llarg de la campanya, si no fos que, just ahir, es va signar el decret de convocatòria de les eleccions municipals arreu de l’Estat espanyol que impliquen que, a partir de l’1 d’abril, els consistoris no poden inaugurar noves obres o serveis públics. Fins i tot, es va descobrir la placa d’una anomenada plaça. I és que, després de fer un balanç del seu últim mandat, cap a dos quarts de dues, l’alcalde va assistir a la inauguració de la nova guingueta de la Savinosa, l’única que s’ha pogut posar en funcionament per obrir durant tota la Setmana Santa. Tal com van avançar ahir des de l’Ajuntament, de les tres de l’Arrabassada, s’espera que dijous pugui obrir-ne una altra, que no vol dir inaugurar-la perquè legalment el terme serà il·legal, i les altres dues ja ho faran més endavant. Però darrere les inauguracions sempre pot haver-hi una crítica i en aquesta, l’Ajuntament arrossega la queixa d’alguns concessionaris de les guinguetes de la platja Llarga i de la Móra que afirmaven perdre diners per no tenen els permisos per poder obrir per Setmana Santa. De totes maneres, la regidora de Llicències, Victòria Pelegrín, va assegurar ahir que divendres, «encara no hi havia cap registre de petició dels permisos per part dels concessionaris». «Una cosa és que m’informin per telèfon que s’ha de fer la petició i l’altra, és que presentin tota la documentació per tramitar-ho», va assegurar. Des de l’Ajuntament van recordar que ells han de garantir els diferents serveis a les platges entre el 15 de juny i el 15 de setembre. Però l’Ajuntament L’accessibilitat és un dels assumptes pendents L’esclat d’inauguracions d’última hora també va venir acompanyat del balanç de govern dels darrers quatre anys. La portaveu, Begoña Floria, va passar revista i va valorar positivament el treball de l’actual equip municipal tot i que no va voler parlar de «triomfalismes». Entre els assumptes pendents, Floria va reconèixer que «ens ha faltat aprofundir i tirar endavant el pla d’accessibilitat, una eina imprescindible més enllà dels colors de les formacions polítiques». A més, va admetre que la millora de l’estació ferroviària «havia quedat enrere i, fins fa poc, no ho havíem tornat a enfocar». Cal recordar que el PSC ha governat en solitari, arribant a pactes puntuals amb grups de l’oposició. Floria va justificar l’endarreriment en assumptes pendents com el Mercat Central, la Savinosa o el Banc d’Espanya perquè «depenen de segones i terceres administracions». En tot moment, va subratllar que «hem hagut de treballar en un dels moments econòmics més complicats i hem aconseguit crear equipaments per a les persones i no defensant les estratègies del totxo». També va considerar que «hem complert el 92% del programa». A.F. celebrar que els noms de dona als carrers de Tarragona anessin prenent protagonisme, va valorar que actualment «només uns dotze carrers» de la ciutat tenen noms femenins i va etzibar a l’alcalde que «s’hauria de posar les piles perquè Reus i Tortosa ens superem i de molt». Zaragoza també va demanar «dignificar una mica l’espai», ja que es va presentar sense cap novetat. L’alcalde, primer, va inaugurar la nova guingueta de la Savinosa, l’única que estarà oberta durant tota la Setmana Santa. CRISTINA AGUILAR CRISTINA AGUILAR Els batlles dels Pallaresos i el Catllar també van fer la ruta en bus i, més tard, Ballesteros va descobrir la placa d’una plaça de la Móra. contempla en un pla d’usos que pot estar obert des de l’abril fins al novembre. Això no suposa que les guinguetes obrin durant aquest període, ja que els titulars d’aquestes han de tramitar cada any la sol·licitud de pròrroga especificant quan volen obrir. Un tràmit que es diferencia de les concessions de les guinguetes de l’Arrabassada i de la Savinosa, que es posaran en funcionament en pic es finalitzin les obres i no hauran de renovar anualment. Nova línia de bus i nova placa Ballesteros, després de l’aperitiu de la Savinosa, també va aprofitar per desplaçar-se a Sant Pere i Sant Pau per inaugurar una nova línia d’autobús. En aquest cas, també es van sumar a la cursa l’alcalde del Catllar, Antoni López i el dels Pallaresos, Jaume Domínguez. Els tres batlles van inaugurar el nou recorregut d’autobús que amplia la línia 55 per arribar a les urbanitzacions de Mas Pastor (Els Pallaresos) i Manous (El Catllar). La previsió és que aquesta mateixa línia arribi fins a Mas Enric, al terme municipal del Catllar, quan la presó entri en funcionament. Finalment, cap a les cinc de la tarda, la comitiva consistori- al es va traslladar a la Móra per descobrir la placa d’una plaça, dedicada a Núria Delclòs Teixidó, pianista, pedagoga i lliurepensadora, que tampoc va deslliurar-se de les crítiques. Joana Zaragoza, professora de la URV i membre del grup de recerca Creació i pensament de dones de l’Observatori de la Igualtat de, va ser l’encarregada de parlar sobre el llegat de Declós i, tot i que va

[close]

p. 3

PATRIMONI TARRAGONA 31/03/2015 diarimés 3 La pacient «rebutjada» del Joan XXIII subratlla les diferències entre el cap del servei i el metge Davant les informacions donades per l’Hospital Joan XXIII, en relació a l’exclusió de pacients d’oftalmologia de les llistes d’espera, Ángeles de la Fuente –una pacient afectada– defensa que es van donar diferències entre la decisió presa pel seu metge i el cap d’Oftalmologia que va determinar aturar la intervenció de cataractes. «S’evidencia una clara desautorització envers el seu company», explica. Així, assegura que «s’estan produint diferències de tracte entre la població», pel fet d’acudir al centre públic o al concertat. D’altra banda, considera que «si estic inclosa a la llista d’espera del centre i diuen que cap pacient espera més de sis mesos per ser operat, com m’expliquen que després d’un any en la llista no m’hagin trucat de Joan XXIII per intervenirme?». Cal recordar que la veïna de Torreforta va denunciar diferències entre els criteris de Joan XXIII i l’Hospital Santa Tecla a l’hora de diagnosticar cataractes. Després que li rebutgessin la intervenció al primer centre, va ser admesa al segon. Demanen més inversions de l’Estat pel manteniment dels monuments El Grup Ciutats Patrimoni crea el ‘Llibre Blanc’ que detalla bones pràctiques i objectius comuns Anna Fortuny CRISTINA AGUILAR El Grup Ciutats Patrimoni reclama més ajudes econòmiques de l’Estat per tal de poder mantenir els monuments i construccions històriques que singularitzen cadascuna de les quinze ciutats adherides. L’entitat va presentar, ahir a Tarragona, el Llibre Blanc del Patrimoni que es vol convertir en una manera de fer pressió i aconseguir ajudes econòmiques. L’alcalde d’Àvila i president de la Comissió de Patrimoni del Grup, Miguel Ángel García, va explicar que «tenim problemes comuns com el cablejat, la pavimentació o la il·luminació dels nostres monuments». A més, va destacar que els béns declarats Històrics d’Interès Cultural «estan exemptes de pagar l’IBI, però no entenem per què han de ser els municipis els que haFORMACIÓ gin d’assumir la càrrega fiscal de totes aquestes construccions». L’alcalde va detallar que el grup fa temps que està treballant en diverses línies per assegurar la prevenció. Al seu torn, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va destacar que les aportacions individuals de Tarragona se centren en temes com l’accessibilitat o la prevenció d’incendis. «Ens oferim com un grup expert amb ganes de trobar solucions i també destaquem per la creació de promocions i l’exportació del nostre patrimoni en el món», va detallar. També va recordar que la ciutat va ser una de les primeres «en formar bombers en cas d’incendi en un monument històric i conèixer què és el que s’ha de preservar primer». El Llibre Blanc parteix de l’anàlisi de l’estat actual dels monu- L’amfiteatre romà és un dels monuments més identificatius de Tarragona. Proposen conceptes com ‘smart heritage’ tot i que no presenta propostes concretes al respecte ments i les ciutats que integren el Grup i fa una reflexió sobre quin és el paper dels ajuntaments en la gestió del patrimoni històric. Algunes de les mesures que es proposen són «disposar d’una xarxa de transport sos- tenible que faciliti la connexió dels elements patrimonials» o «fomentar la conscienciació de la població per potenciar-ne la identitat». També plantegen la necessitat de buscar nous elements d’autofinanciació com el lloguer d’espais patrimonials, celebracions ciutadanes festives en espais monumentals o la comercialització de productes derivats. Així mateix, el que vol convertir-se en una guia de bones pràctiques també introdueix conceptes com smart heritage, per demanar una gestió intel·ligent del patrimoni a través de la la protecció, conservació, investigació, difusió i socialització. Tot i això, encara no s’especifiquen accions concretes per aconseguir aquest objectiu. La Taula d’Urbanisme i Patrimoni de l’Ajuntament ha participat en la redacció del Llibre Blanc. Ciutadans proposa un bulevard al carrer del Mercat de Bonavista El portaveu municipal de l’agrupació de Ciutadans (C’s) a Tarragona, Rubén Viñuales, proposa la creació d’un bulevard al carrer del Mercat de Bonavista. Assegura que «uns accessos dignes i una modernització de l’entrada cap al mercat faria que s’implantessin més comerços i restauració a la zona». A més, destaca que Bonavista i Sant Salvador són els barris amb més pol·lució de la ciutat. Una vintena d’empleades municipals completen un curs d’autoprotecció El sindicat ASEMIT destaca la necessitat de sentir-se «segura» A.Fortuny CEDIDA L’Associació Sindical d’Empleats Municipals Independents de Tarragona (ASEMIT) va organitzar, el passat dissabte, el segon curs gratuït d’Autoprotecció i Defensa Personal Femenina. En total hi van participar una vintena de funcionàries i treballadores municipals. L’objectiu del curs era proporcionar a les alumnes coneixements i tècniques per crear uns mecanismes d’autoprotecció i defensa. Aquests han de permetre que la persona desenvolupi uns sentiments de seguretat davant d’una agressió. El mestre nacional de taekwondo i instructor de hapkido, Pedro Latorre, i l’agent de la Guàrdia Urbana Josep Lluís Ramírez, van ser els instructors. El curs va desenvolupar-se al pavelló municipal del Serrallo i va comptar amb la col·laboració de la Unitat Atenció a la Víctima (UAV) de la Guàrdia Urbana. Des de l’ASEMIT detallen que «és la segona vegada que organitzem un curs d’aquestes característiques. Tot i que no hi ha una preocupació real, és bo saber reaccions en situacions de risc». El curs va tenir lloc al pavelló del Serrallo.

[close]

p. 4

4 diarimés 31/03/2015 TARRAGONA CULTURA Eudald Carbonell publica un llibre sobre la «humanització» Ens farem humans? Aquest és el títol i l’interrogant principal que l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) es planteja en el seu nou llibre. Publicat fa pocs dies per Cossetània Edicions, ha comptat amb la col·laboració de Policarp Hortòla, biòleg i investigador al mateix centre de recerca. En aquest volum, Carbonell planteja tot un seguit de reflexions erudites seves al FORMACIÓ voltant de la pervivència de la nostra espècie, Homo Sapiens, de l’adaptació d’aquesta al planeta Terra i del procés d’humanització. «Comencem a conèixer qui som i cap on volem anar. Reconeguem que encara no som humans, que som en el si d’aquest procés», apunta l’esmentat arqueòleg, codirector alhora del Projecte Atapuerca. La presentació serà demà a les set del vespre a la Casa del Llibre de Barcelona. Reagrupament es presenta a les eleccions amb Albert Soriano al capdavant Aposta per una Tarragona «amb respecte per a tothom, pels d’aquí de tota la vida i pels nouvinguts» i per una connexió sostenible entre barris i centre Vicente M. Izquierdo POLÍTICA Ara Tarragona estrena nova seu al centre de la ciutat Ara Tarragona va inaugurar, ahir al vespre, la nova seu del partit municipalista. Aquest s’ubica al carrer August i s’inclou dins d’un pla on Ara Tarragona pretén arribar amb més facilitat als tarragonins. L’acte va comptar amb l’assistència d’unes 50 persones entre els quals hi havia militants i simpatitzants del partit, familiars i també membres d’altres partits polítics com la convergent Maribel Rubio. La URV obre la preinscripció per cursar un màster La URV ja ha oberta la preinscripció per cursar qualsevol dels seus màsters. La universitat ofereix cinquanta màsters universitaris oficials per al curs que ve, en pràcticament tots els àmbits de coneixement. Els màsters universitaris estan integrats en l’espai europeu d’educació superior. De la cinquantena que impartirà la Universitat, més de la meitat són interuniversitaris, alguns d’ells coordinats per la URV; i altres compten amb la col·laboració d’instituts de recerca com l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Alguns dels màsters han obtingut la menció distintiva International Masters Programme i Erasmus Mundus. Es poden trobar programes d’un any de durada o altres que s’allarguen en un any i mig. La formació Reagrupament (Rcat) ha decidit presentar-se a les eleccions municipals de Tarragona, amb un programa que es basarà en tres aspectes: independència, treball i democràcia. Albert Soriano Alsina serà l’encarregat de capitanejar el projecte, i es presenta com a alcaldable per a l’Ajuntament de Tarragona. «Reagrupament creu que la supervivència de Catalunya com a nació, el progrés i el benestar dels seus ciutadans només es pot aconseguir amb la independència. Per tant, a les pròximes eleccions municipals Rcat donarà prioritat a la defensa per assolir la nostra sobirania», assegura Albert Soriano. El programa també se centra en aspectes socials, com «habitatge, educació, família, dones, o joves», sense deixar de banda l’economia productiva, que són les inversions per a les SOCIETAT persones a llarg termini. L’alcaldable apunta que «apostem per una Tarragona amb respecte per a tothom, pels d’aquí de tota la vida amb les seves sensibilitats i colors i pels nouvinguts d’altres llocs, ja que Tarragona actualment és la gran suma el seu passat històric amb l’afegit de la gran i valuosa aportació de la immigració interna, la dels anys 60, de la resta de l’Estat espanyol i, en aquests darrers anys, de la resta de contrades del món». Un carril bici A més, Soriano creu que l’activitat econòmica, la mobilitat i la sostenibilitat es necessiten per «assegurar el benestar de la població». «Incidirem en la connexió sostenible entre els barris i el centre i volem impulsar un carril bici en els barris residencials de Llevant i Ponent que formi una xarxa bàsica al centre», manifesta, a què afegeix que «així, es desenvoluparan polítiques que permetin la transformació de la ciutat i facin que Tarragona lideri un territori de més de 500.000 habitants». Una altra proposta per la qual aposta la formació independentista és l’«excel·lència en la gestió». Així, han decidit treballar per millorar l’«eficàcia administrativa, la reducció del dèficit i el control econòmic de les empreses participades», a banda de promoure «la participació de les entitats i dels seus membres enel govern municipal». A més, tenen la intenció d’incorporar els membres de la corporació en equips tècnics d’assessorament municipal que siguin no lucratius. «Ara és el moment per arribar a la independència», va sentenciar el candidat per Reagrupament. El Corte Inglés aposta per la projecció de cinema infantil El Corte Inglés i Warner aposten per projectar cinema infantil a la ciutat de Tarragona. A partir de les sis de la tarda d’avui, es podrà gaudir d’Operación Cacahuete a la cinquena planta del centre comercial, a la Sala Àmbit Cultural. La història narra l’aventura de l’esquirol Surly i el seu amic Buddy quan planegen donar el gran cop de la seva vida en una botiga de fruita seca. L’entrada és gratuïta. CEDIDA Àustria visita Tarragona El grup Austrian Business Circle va visitar, durant tot el cap de setmana, la ciutat de Tarragona. Així, el grup d’emprenedors i empreses que s’uneixen per forjar llaços i contactes van visitar diversos indrets de la ciutat. Entre ells, van poder gaudir de l’exposició fotogràfica del reconegut Greg Gorman. A més, van poder descobrir una de les tradicions més catalanes: degustar una tradicional calçotada.

[close]

p. 5

EMATSA TARRAGONA 31/03/2015 diarimés 5 Gota 1: L’origen de l’aigua a Tarragona De les cisternes d’aigua de pluja de l’època medieval al transvasament de l’Ebre Redacció A finals del segle XVIII, Tarragona encara s’abastia bàsicament de l’aigua de pluja que es recollia a les cisternes, com es feia en l’època medieval. El fet que Tarragona concentrés en aquella època un gran nombre de militars feia que cada vegada la demanda augmentés més. L’única alternativa era l’aigua procedent de fonts i pous, però no abundaven i en els períodes de gran sequera calia portar aigua de fora la ciutat amb carros. L’any 1779 va arribar al càrrec l’Arquebisbe Santiyán, el qual va plantejar la regeneració de la ciutat mitjançant l’impuls d’obres públiques, centrades prioritàriament en el subministrament d’aigua i la construcció d’un port modern. L’Arquebisbe es va basar en el reaprofitament de la infraestructura que havien construït els romans per subministrar l’aigua a la ciutat des del riu Gaià. El projecte contenia algunes variacions respecte al traçat romà, bàsicament el punt de captació, que va variar gràcies al descobriment a Puigpelat d’una mina amb un gran cabal d’aigua. L’Arquebisbe va morir sobtadament i el seu successor, l’Arquebisbe Armanyà va continuar amb el projecte. El 1786, amb un traçat de 28,3 km, la conducció va arribar a l’Oliva i el 1798 l’aigua ja va arribar a la Plaça de les Cols. Un cop arribada l’aigua a Tarragona restava el problema de com fer-la arribar als ciutadans. L’aigua la contractava l’Arquebisbat, el qual podia cedir-la gratuïtament en els casos que ho cregués convenient. Només unes quantes famílies van comprar un subministrament d’aigua per a casa seva, ja que la majoria de la població encara anava a buscar-la a les fonts públiques. Durant els segles XIX i XX el nombre d’edificis connectats a la xarxa de distribució va anar creixent lentament, fins al moment que els habitatges amb subministrament d’aigua corrent van deixar de ser un fet excepcional. En el transcurs del S.XX la població va experimentar un creixement desproporcionat, de manera que les infraestructures hidràuliques d’èpoques passades van quedar superades per les noves necessitats. L’explotació de pous més enllà de les seves capacitats va provocar una forta salinització dels aqüífers. La solució va arribar l’any 1989 amb l’entrada en funcionament del transvasament de l’Ebre, amb el qual es va aconseguir proporcionar aigua en quantitat i qualitat suficients no només a la ciutat de Tarragona, sinó també a altres poblacions i a la indústria. Durant els segles XIX i XX, el nombre d’edificis connectats a la xarxa de distribució va créixer lentament, fins al moment que els habitatges amb subministrament d’aigua corrent va deixar de ser un fet excepcional Traçat de l’Aqüeducte de la Mina de l’Arquebisbe, projecte impulsat per l’Arquebisbe Santiyán.

[close]

p. 6

6 diarimés 31/03/2015 TARRAGONA El Palau Municipal i la Torre dels Vents s’il·luminaran de blau per l’autisme Tarragona se suma als actes de commemoració del Dia Mundial de l’autisme. Des d’ahir i fins al pròxim 5 d’abril, el Palau Municipal i la Torre dels Vents s’il·luminaran de color blau, un dels símbols representatius del trastorn. És una manera d’adherir-se a la campanya internacional de conscienciació de l’autisme Light it up blue. Autism speaks. A més, aquest dijous el Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona acollirà una lectura del manifest del Dia Mundial de l’Autisme a càrrec del president d’Astafanias, Miguel Valle, i el regidor de Serveis a la Persona, Javier Villamayor. Començarà a les onze del matí. A més, durant l’acte es projectarà el curt El viaje de María, del dibuixant Miguel Gallardo. El Viacrucis del Descendiment, La Salle i Sant Magí porta el silenci Prop de 400 congregants desfilen pels carrers de la Part Alta a un ritme lent i amb l’austeritat com a marca processional Anna Fortuny CRISTINA AGUILAR SETMANA SANTA El silenci va inundar la Part Alta amb l’entrada del Viacrucis Processional, ahir al vespre. De la mà de l’Associació La Salle, la Congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment de la Creu i la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona, els tarragonins van poder viure el viacrucis de Dilluns Sant que destaca per la seva austeritat. El president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa i de l’Associació La Salle, Joaquim Julià, va assegurar que «cada any ens sorprenem amb la solemnitat que desperta». Prop de 400 persones reunir-se entre les tres confraries per recórrer els carrers de la Part Alta. La presidenta de la Congregació del Descendiment de la Creu, Victòria Arbeola, va recordar que «aquest viacrucis el vam recuperar fa prop de vint anys, després de la davallada de la Setmana Santa». Cap als anys seixanta, «el Viacrucis sortia de l’església de Sant Pau i arribava a la coneguda com avinguda Navarra, a la plaça Imperial», explicava Julià. Amb la recuperació de la majoria d’actes de la Setmana Santa, la Confraria de Sant Magí es va incorporar al Viacrucis. Després de la celebració de l’Eucaristia a l’ermita de Sant Magí, al voltant de les vuit del vespre, el Viacrucis va iniciar el seu recorregut per punts com el pla de Palau, el pla de la Seu o l’Arc de Sant Llorenç, fins a retornar al Portal del Carro. D’altra banda, Dilluns Sant també va comptar amb la tradicional jornada presbiteral, que va iniciar-se, ahir al matí, amb la missa crismal a la Catedral de Tarragona. Aquesta va ser pre- Schütz arriba al Tearte Metropol de la mà del grup vocal Ensemble O Vos Omnes El vent es va convertir en un dels acompanyants del Viacrucis, tot i l’elevada afluència de públic. Els armats de la Sang participen en la processó de la Germandat de Jesús Natzarè avui sidida per l’arquebisbe Jaume Pujol. La Reial Germandat de Jesús Natzarè serà la protagonista d’avui. A partir de les set del vespre durant a terme la missa i el viacrucis per l’interior de l’església de Sant Francesc d’Assís. A partir de les vuit, s’iniciarà la processó pels carrers de la Part Alta amb un escamot dels armats de La Sang i els tres passos –El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures–, entre altres formacions. CRISTINA AGUILAR Els més petits també van formar part d’aquesta celebració. FORMACIÓ El Teatre Metropol acollirà el concert Heinrich Schütz temps de passió, avui a les vuit del vespre. Aquest arriba de la mà del grup vocal Ensemble O Vos Omnes, una de les formacions de música antiga amb més projecció de Catalunya. L’entrada té un cost de 12 euros. Des dels seus inicis, el grup ha tingut una sensibilitat especial per la música de Schütz. Per això li dedica un programa monogràfic amb algunes de les composicions més belles del gran mestre alemany, precursor de Bach. Una música d’enorme sensibilitat que gira en el temps de Quaresma, Passió i Setmana Santa. Format el 2011, Ensemble O Vos Omnes està format per cantants de la demarcació i se centren entre els segles XV i XVIII. Reconeixen la URV com a referent en la supervisió del doctorat L’Associació d’Universitats Alemanyes UniWiND destaca la bona pràctica Redacció Un article publicat a la revista de l’Associació d’Universitats per a la Capacitació dels Joves Científics a Alemanya (UniWiND) destaca la URV com a exemple de bones pràctiques pel que fa a la formació dels supervisors de doctorat. El signa el doctor Helmut Brentel, de la Universitat de Frankfurt, consultor especialista en educació superior, qui imparteix des de 2012 tallers de supervisió del doctorat a la URV. Millorar la qualitat del doctorat i ajudar en la seva tasca els supervisors més joves són els objectius dels Tallers de Supervisió del Doctorat, que la URV organitza des de 2012. Estan im- pulsats per l’Escola de Postgrau i Doctorat de la Universitat i el Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS), i van a càrrec del doctor Helmut Brentel, investigador expert en el desenvolupament de l’educació superior. Ara, Brentel destaca la URV com a «exemple excel· lent» de com la formació en aquesta matèria «pot fer sorgir estratègies i enfocaments nous i més complets» pel que fa a la supervisió del doctorat. Explica que «la formació i capacitació dels professors que han de supervisar els estudiants de doctorat és una condició imprescindible per a l’èxit i la qualitat d’aquest doctorat». També critica que, a diferència del cas de la URV, moltes universitats d’Alemanya i de la resta d’Europa no han avançat adequadament en aquest sentit. Una de les prioritats de la URV és la millora i la internacionalització del doctorat, i la supervisió del doctorat també s’hi emmarca.

[close]

p. 7

REUS MUNICIPAL 31/03/2015 diarimés 7 Pellicer projecta un nou edifici amb habitatges i pàrquing a la Riera Miró L’alcalde fa balanç del mandat, satisfet, i anunciant propostes per la ciutat, com la d’obrir un nou centre cívic al futur centre comercial de Metrovacesa Susanna Cases OLÍVIA MOLET «Estic satisfet del camí que hem fet». L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, es va mostrar ahir convençut de la «nova manera de governar» que va iniciar fa quatre anys quan, després de l’hegemonia socialista, CiU va guanyar les eleccions municipals. Sota el títol «Reus: del canvi a una nova projecció de la ciutat», un Pellicer amb atril i baix de l’escenari va reunir ahir al teatre Bartrina unes 300 persones en la conferència de balanç de mandat. Representants d’entitats socials i econòmiques de la ciutat no es van voler perdre l’acte, presidit per la majoria de regidors del govern i criticat per l’oposició, que va denunciar que, sota el nom de l’Ajuntament, Pellicer fes ja precampanya. En un acte que va durar més d’una hora, el batlle reusenc va repassar l’acció de govern en aquests darrers quatre anys, des que es va trobar un Ajuntament pràcticament a l’infern i «a un pas de la fallida» fins que l’ha sabut portar cap al cel, tal com va pintar ahir Pellicer, i l’ha «salvat». Propostes Més enllà de repassar àmpliament el model de govern en aquests darrers quatre anys, Pellicer va omplir ahir el Bartrina de promeses, amb diferents anuncis i propostes en diversos sectors. Així, l’alcalde projecta, a mig termini, una gran zona residencial a l’actual àrea de zona blava de la Riera Miró. «Un edifici públic/privat amb plaça annexa, de tres plantes, amb aparcament subterrani i habitatges i on l’Ajuntament disposarà d’un espai de referència. Penso en un SUCCESSOS Carandell. «Està previst dedicar fins a l’1% del pressupost de les empreses municipals a nous productes i serveis d’empreses innovadores que es comprometin amb la creació d’ocupació i el progrés econòmic de la ciutat», va anunciar Pellicer en l’aspecte econòmic. Pel que fa al turisme i al model comercial, l’alcalde vol connectar el futur centre comercial amb el centre de la ciutat, tal com ja va anunciar, i vol potenciar el sector de la restauració i l’hoteler amb la creació d’un nou producte, que beurà dels fons de la taxa turística. Cultura i salut En el camp educatiu, l’alcalde també va anunciar la implantació de nous cicles formatius a la ciutat. I, pel que fa a la cultura, va assegurar que hi ha en estudi un Festival Nacional de Fotografia. En aquesta línia, la subseu de l’Institut del Teatre de Barcelona girarà al voltant del Giny i es vol ubicar a l’antiga Escola Taller d’Art de la Diputació. Pellicer també va anunciar la voluntat de reobrir el Castell del Cambrer i adequar espais al teatre Fortuny per exposicions i un petit Museu. Pellicer també va recordar el paper que ha de jugar l’Hospital Sant Joan de Reus. De moment, però, i abans de les eleccions, el govern de Reus haurà de trobar una sortida per garantir la viabilitat i el finançament de l’Hospital. El préstec pel nou edifici es va lligar a la venda d’uns terrenys annexos a l’antic Hospital que no s’han comprat i està pignorat a les aportacions del CatSalut que, en cas d’impagament, anirien a les entitats creditores. «Ho solucionarem», va garantir. «La situació de l’Ajuntament està salvada» «Després de molt de treball i patiment, la situació financera de l’Ajuntament està salvada». L’alcalde, Carles Pellicer, va dedicar part de la conferència recordant els esforços per «donar viabilitat a un ajuntament a un pas de la fallida, el més endeutat de l’Estat» i sanejar així els comptes municipals. Seguint alguns dels indicadors facilitats, gràcies a la «rigorositat en la gestió de la despesa», el deute municipal ha passat dels 367 milions d’euros l’any 2011 als 338 milions del 2014, i amb una previsió de tancar l’any 2015 amb 273 milions. «A finals de 2015 haurem retornat un terç total del deute», va recordar ahir l’alcalde, que també va lloar l’esforç per reduir el termini de pagament a proveïdors, que se situa entorn als 87 dies, després d’enfilar-se al llarg del 2012 als 176 dies. En aquesta línia, la ràtio d’endeutament –que marca la capacitat d’assumir deute nou– també ha anat evolucionat favorablement. L’evolució del romanent de tresoreria, de negatiu a positiu, ha possibilitat noves inversions. Solucionat el problema amb Metrovacesa pel crèdit de la Fira, Pellicer ha de solventar ara els problemes per fer front al crèdit del nou Hospital, amb una pignoració de les aportacions del CatSalut. L’alcalde, Carles Pellicer, ahir al vespre al teatre Bartrina. espai de referència per les entitats ciutadans», va anunciar ahir Pellicer. Precisament en un espai ciutadà vol convertir també el local, de 1.280 metres quadrats, que l’Ajuntament tindrà al futur centre comercial que Metrovacesa està construint a l’avinguda del Parc Sant Jordi. «El setè centre cívic de la ciutat, el nou Centre Cívic Gregal, estem estudiant ubicar-lo a l’espai municipal cedit del Centre Comercial ‘La Fira’». En l’àmbit de la participació, Pellicer va reconèixer com a «dèficit» del mandat no haver aprovat un nou reglament de participació ciutadana. També va anunciar la voluntat d’avançar cap a una nova visió de la ciutat, amb els Consells de Districte. En aquesta línia, moltes propostes presentades ahir per l’alcalde van girar entorn a l’urbanisme. En el marc del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que ha de quedar aprovat al llarg del proper mandat, va anunciar el condicionament d’algunes entrades a la ciutat, com l’avinguda de Tarragona, amb voreres més amples, places i equipaments; i la carretera de Castellvell, amb l’adaptació als usos als què està sotmesa. Urbanisme En aquesta línia, el projecte de Pellicer passar també per adequar el passeig de la Boca de la Mina, per transformar-lo en un gran parc, i el Parc del Roquís, amb la idea d’ubicar-hi un audiCEDIDA tori que aculli concerts i activitats teatrals a l’aire lliure. Pel que fa al centre de la ciutat, les futures actuacions volen «endreçar» i remodelar la plaça de la Sang, la plaça Prim i la plaça de Sant Francesc. Estructura municipal La conferència de balanç de mandat també va dedicar uns minuts a la transformació de l’estructura societària, que vol acabar amb el hòlding Innova, començant a reduir empreses i canviant de nom. També es realitzarà un Pla Estratègic de competitivitat i millora de l’Ajuntament, per tal d’avançar en l’organització interna. Així, Pellicer va anunciar ahir la intenció de salvar Reus Esport i Lleure (Rellsa) i apostar per Mas SALUT Contenidor cremat al carrer Sant Joan Ensurt ahir la tarda al carrer Sant Joan. Segons informen els Bombers de la Generalitat, una bossa d’escombraries va començar a cremar i va calcinar un contenidor ubicat davant la Casa Rull i a tocar de la nova seu de l’Agència Reus Promoció. El foc va alertar als veïns i vianants que passaven passades les cinc de la tarda per la zona. El contenidor del costat i un arbre també van quedar afectats. El nou sindicat Usitac guanya les eleccions al CAP Sant Pere Obté 3 representants a la Junta de personal Redacció El Camp de Tarragona ha viscut les eleccions sindicals per renovar la Junta de Personal en l’Àmbit d’Atenció Primària. Amb una participació del 51% i 578 vots emesos –9 en blanc i 6 nuls–, el sindicat CATAC-CTS/ IAC va guanyar les eleccions i aconsegueix 5 representants, els mateixos que Metges de Catalunya, que va obtenir 112 vots. Per la seva banda, CCOO va obtenir 78 vots i 3 representants. Usitac (69), Satse (58), UGT (57), CSI-F (42) i CGT (19) també van ser votats. En aquest sentit, al CAP Sant Pere es va imposar el nou sindicat Usitac. D’un total de 194 vots emesos –3 en blanc i 2 nuls–, va aconseguir 56 vots i 3 representants sindicals. Metges de Catalunya va quedar en segona posició amb 40 vots. Precisament, el nou sindicat Usitac va iniciar fa unes setmanes una col·lecta per «ajudar» la família Pujol-Ferrussola. La intenció dels impulsors és enviar les donacions recollides de manera simbòlica acompanyades d’una carta recordant la situació de la sanitat pública i els seus treballadors.

[close]

p. 8

8 diarimés 31/03/2015 REUS CULTURA L’enderroc per construir el futur hotel del Pallol encara la recta final En dues fases, s’hauran demolit nou cases de la illa entre els carrers Montserrat, Hospital i Presó S. Cases OLÍVIA MOLET URBANISME ‘Vilafranca, un dinar de Festa Major’ acaba la gira al teatre Fortuny És una trilogia sobre la identitat catalana Redacció La silueta urbana del nucli antic de Reus i, concretament, de la zona del Pallol, està donant un gir que no està passant desapercebut pels vianants. En el marc de les obres del futur hotel que Ginkoplanet promou al Passeig Comercial del Pallol, l’enderroc que ha de donar pas a la construcció del nou equipamentm i que es va iniciar el passat mes de febrer, encara aquests dies la recta final. Segons confirmen des de la promotora, en total es demoliran 9 cases, en dues fases. Durant la primera, que s’està realitzant ara i s’enllestirà en els propers dies, s’estan enderrocant 7 cases, situades als carrers Hospital i Presó. Des de la promotora confien que els treballs d’enderroc acabin a principis d’abril. En la segona fase, s’enderrocaran les dues cases restants, ubicades als carrers Hospital i Montserrat, en una etapa que la promotora considera «més senzilla». I és que els treballs d’enderroc estan sent costosos per diferents condicionants, com la ubicació, en ple nucli antic i a sobre d’un pàrquing i locals comercials; i la maquinària que s’ha d’utilitzar i que pot arribar a pesar 30 tones. A més, part dels treballs, que han despertat les crítiques dels veïns i comerciants, s’han hagut de fer manualment. Després d’ultimar l’enderroc, el solar –tota l’illa menys un CULTURA Els treballs al Passeig Comercial van començar el passat mes de febrer. edifici, la propietat del qual no ha arribat a un acord econòmic amb la promotora i no es tirarà a terra– quedarà llest per iniciar les obres de l’equipament, que ha de sumar noves places hoteleres a la ciutat. Talls al trànsit Segons informa el Servei de Mobilitat i Circulació de la Guàrdia Urbana, en els propers dies, el carrer de l’Hospital i el carrer de la Presó –a l’alçada del carrer de les Carnisseries Velles–, restaran tallats a la circulació de vehicles i restringit el pas de vianants, per seguretat. El carrer de les Carnisseries Velles, el carrer de la Mar i el carrer de Sant Pere Apòstol, canviaran de sentit de circulació, per poder donar sortida dels vehicles de la zona, ja que el carrer de Vallrroquetes està tallat a causa de les obres de la plaça de Catalunya. La Comissió d’Urbanisme, que fa més d’un any va donar llum verd a les obres per possibilitar l’equipament, va introduïr dues modificacions al Pla Urbanístic de la ciutat. D’una banda, ha homogeneïtzat l’alineació del carrer Hospital perquè els vehicles d’emergència no tinguin problemes a l’hora de girar. I, d’altra banda, ha adequat la planificació subterrània de tal manera que s’adapti a com està establerta i tingui continuïtat, pel que fa a l’àrea comercial i d’aparcament. En el marc de la seva gira catalana, aquest dimarts (21h) arriba al Teatre Fortuny de Reus Vilafranca, un dinar de Festa Major, la tercera i última part de la Trilogia sobre la identitat catalana de Jordi Casanovas. Es tracta de la primera producció teatral de gran format impulsada per cinc sales municipals del país sota la marca Els Teatres Amics: el Teatre Atlàntida de Vic, l’Atrium Viladecans, el Kursaal de Manresa, el TeatreAuditori Sant Cugat i el Teatre Auditori de Granollers. El projecte de Jordi Casanovas és el primer exemple d’un futur model de gestió supramunicipal que pretén descentralitzar la producció d’espectacles, garantint la seva visibilitat i circulació, i que aposta per la qualitat i la creació gràcies a l’esforç de cinc poblacions que compten amb bons equipaments, fidelització de públics i el compromís amb les arts escèniques. El muntatge de l’autor vilafranquí ja s’ha pogut veure a Vic, Granollers, Sant Cugat, Viladecans, Manresa i va inaugurar el programa de la Capitalitat Cultural Catalana. Trilogia Vilafranca, un dinar de Festa Major és la tercera i última part de la Trilogia sobre la identitat catalana de Jordi Casanovas, CULTURA que l’autor va iniciar amb Una Història Catalana (Premi Butaca al Millor text 2009 i reestrenada a la Sala Gran del TNC el 2013) i continuada amb «Pàtria» (estrenada a El Canal i al Teatre Lliure l’octubre de 2012, guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 2012). Si bé en el primer muntatge la recerca d’aquesta identitat se situava en les fronteres físiques i mentals del país, i en la segona part la trama es centrava en el món de la política, l’a rt i la mitologia històrica, a Vilafranca la reflexió sobre la qüestió identitària se situa al nucli d’una família tradicional catalana, amb les seves contradiccions al voltant del que es creuen ser i el que realment són. Interpretada per un cartell de luxe d’onze actors, com Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Vicky Luengo, Àurea Márquez, Marc Rius, Manuel Veiga, David Vert i Anna Ycobalzeta, el muntatge compta amb una escenografia de Sebastià Brosa, il·luminació de David Bofarull i una banda sonora a càrrec de la formació Anna Roig i L’ombra de ton chien. Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha estat fundador i director artístic de la SALAFlyHard des de la temporada 2010/2011 fins el 2013 i ha escrit una trentena de textos teatrals. Diverses entitats demanen la reobertura del Museu de la plaça Llibertat Es fa una crida a altres associacions, que tenen fins el 30 d’abril per adherir-se al manifest Redacció El Museu acull dues mostres fins el proper 30 de maig La muralla i Ceferino Olivé, protagonistes Redacció Diverses entitats de Reus sumen esforços i, entorn un manifest, demanen la reobertura del Museu de la plaça Llibertat. «Manifestem el desig que el nostre Museu sigui obert a tothom com a mínim els caps de setmana i tan aviat com sigui possible esdevingui l’expressió viva i entranyable de la nostra realitat més profunda», conclou el manifest, signat per la Prioral de Reus, Òmnium Cultural, el Centre de Lectura, l’Escola d’Art, l’Orfeó Reusenc i el Centre d’Amics de Reus. «Un museu no pot ser una realitat estàtica. El museu és de tots els reusencs i tots l’hem de mirar com a cosa pròpia. És una realitat dinàmica que necessita ser enriquida constantment amb nous valors. Són molts els reusencs que tenen a casa seva neguts artistes reusencs, com Marià Fortuny, Josep Tapiró, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Hortensi Güell, Ceferí Olivé, Juli Garcia, Magda Folch, Joan Es recorda que la ciutat serà la Capital de la Cultura Catalana l’any 2017 obres d’art dignes de ser vistes i admirades», resa el comunicat, que anima a altres entitats a adherir-se a la iniciativa. Les associacions que el vulguin signar ho poden fer fins el 30 d’abril. En aquesta línia, al manifest es recorda la figura d’alguns co- Reclamen la incorporació d’obres d’artistes i escultors del Baix Camp Rebull, Modest Gené, Ramon Ferran o la ceramista Neus Segrià. «Aquests homes i dones honoren el nostre poble, mereixen ser coneguts i admirats com la millor riquesa que podem oferir als visitants que sentin una mí- nima inquietud d’estètica». El manifest promogut per aquestes entitats reusenques recorda també que l’any 2017 Reus serà Capital de la Cultura Catalana i participarà als Jocs Mediterranis, motiu pel qual hauria de reivindicar encara més els seus trets culturals més característics. La iniciativa també reclama la capitalitat de Reus. «Reus, des de sempre, se sent molt vinculat a la seva comarca i, per això, pensem que al museu de Reus haurien de figurar també pintures de J. Morató Aragonès, Joaquim Chancho, Miquel S. Jassans i escultures de Joan S. Jassans», reivindica el manifest. El Museu de Reus acull fins el 30 de maig l’exposició «Col·lecció de pintura de la Biennal Ceferino Olivé», dedicada al fons pictòric de la Fundació Privada Reddis dipositat al Museu, i el muntatge «La vida dins la muralla. Una aproximació al Reus medieval», sobre la muralla i el període medieval a la ciutat de Reus, que té la voluntat d’incorporar-se el proper curs com a programa d’activitats i recursos educatius de l’Ajuntament de la capital del Baix Camp. Precisament, la Fundació ha cedit recentment a l’Institut Municipal de Museus, a través d’un conveni, una selecció de dinou obres del seu fons, que s’afegeixen a les deu pintures que ja es van dipositar els anys 2006 i 2008. Amb aquesta nova aportació, la Fundació Privada Reddis enriqueix qualitativament el fons d’art del Museu, tot esdevenint un pilar en la tasca de conservació del patrimoni de la ciutat. En aquesta línia, una selecció d’aquestes peces es podrà veure a l’exposició de les obres guanyadores de les diferents convocatòries del Premi Ceferino Olivé, un muntatge que té el suport de la Diputació de Tarragona.

[close]

p. 9

REUS 31/03/2015 diarimés 9 Estudien l’accessibilitat a les festes majors a través del model de Sant Pere Un alumne reusenc a la Universitat de Deusto elabora un projecte de final de màster sobre la participació de persones amb discapacitat a Sant Pere Mónica Pérez RECERCA OLÍVIA MOLET Analitzar de quina manera les persones amb discapacitat poden participar a les festes majors, concretament a la Festa Major de Sant Pere, és l’objectiu del projecte que tira endavant el reusenc Robert Castells, estudiant del màster sobre Inclusió Social i Discapacitat que imparteix la Universitat de Deusto. Castells investiga, des del punt de partida de la seva experiència com a geganter, la situació d’aquesta celebració en base a l’accessibilitat universal o a la possibilitat que qualsevol persona hi prengui part, independentment de les seves capacitats. La meta, concretar un seguit de propostes que traslladarà, un cop acabat el projecte de final de màster, a l’IMAC i a l’Ajuntament de Reus, per «poder-les implementar de cara a l’any vinent i obrir d’aquesta forma la festa a tothom». Una quinzena d’associacions de la ciutat i el seu entorn han rebut ja el qüestionari que hauran d’omplir per aportar el seu bagatge a la recerca, Un Sant Pere de i per a tothom, i que abraça des de la difusió dels actes de la programació festiva fins als obstacles que aquests plantegen als diferents col·lectius. Castells ha volgut centrar-se, durant aquesta fase de la iniciativa, «en aquelles entitats en què els suports o les adaptacions per a garantir l’accessibilitat s’haurien de garantir des de l’Ajuntament: discapacitat física, sensorial o intel· lectual, entre altres». El model d’altres celebracions La iniciativa també estudia festes majors rellevants o amb el reconeixement de Festa Patrimonial d’Interès Nacionals, com ara les de Tarragona, Olot, Vilafranca del Penedès i Mataró, o el de PaRECONEIXEMENTS trimoni de la Humanitat, com La Patum de Berga, per «entendre com han resolt altres ciutats i pobles aquesta mateixa qüestió alhora que recullo tota la informació possible sobre l’oci accessible com a dret universal», apunta l’estudiant. Amb 23 anys, la llicenciatura de Psicologia i un màster en Llengua de Signes a les esquenes, Robert Castells va iniciar la recerca «per curiositat i per veure què podia millorar sobre la situació actual. Sóc geganter i estic present a la majoria d’actes, sobretot relacionats amb la cultura popular, que és una cosa que m’agrada bastant. Volia saber fins a quin punt qualsevol persona pot participar en això en què jo participo». La previsió és que el treball quedi completament enllestit a finals de curs per tal de, un cop presentat, traduir-lo al català i obrir diàleg amb les institucions Un dels actes de la programació de la darrera edició de Sant Pere, ‘Aixeca el teu gegant!’. La finalitat és concretar una sèrie de propostes que es faran arribar a l’IMAC i a l’Ajuntament que s’encarreguen d’impulsar la Festa Major a la capital del Baix Camp. Sobre les primeres impressions que aquesta anàlisi està deixant, Castells destaca que «no tinc la concepció que les persones amb discapacitat no puguin prendre part, com a mínim d’entrada, de Sant Pere. Però, La iniciativa recull el punt de vista de diverses associacions vinculades a la ciutat i el territori volia saber si realment hi són presents, de quins actes prenen part, com ho fan i si els agrada, si voldrien fer-ho més, què troben a faltar i quines mesures creuen que podrien tenir les festes majors per acostar-se a l’accessibilitat universal». Aquesta accessibilitat universal està integrada pel conjunt de característiques que fan possible que un entorn, un bé, un servei o un mitjà sigui apte per al màxim nombre de persones en condicions de confort, seguretat i igualtat. La col·laboració de les entitats Tot i que Castells ja ha fet arribar el qüestionari a aquesta quinzena d’associacions de la zona, el treball queda obert a l’aportació d’altres entitats que enriqueixin les propostes que finalment se’n desprendran. El Centre de Lectura organitza les Jornades ‘El Llibre Antic: Memòria del Passat’ El dimecres 8 d’abril a dos quarts de set de la tarda s’inauguren les Jornades, El Llibre Antic: Memòria del Passat que es celebraran del 8 al 16 d’abril a la sala d’actes del Centre de Lectura. Participaran a la inauguració Xavier Filella, president del Centre de Lectura, Jordi Tous, vicerector de la URV i Joan Josep Marca, president de la Fundació Mútua Catalana. L’objectiu de la cita és conèixer com ha evolucionat el llibre antic al llarg de l’època moderna, destacar la seva importància com a font d’informació historiogràfica, identificar els principals centres d’estampació arreu del continent europeu, valorar la influència del llibre en l’evolució del pensament i de l’educació de cada època i analitzar el contingut d’algunes de les publicacions més emblemàtiques, així com conèixer els antecedents de la literatura infantil i la seva aplicació al món dels infants. coordinen les jornades Josep Fàbregas Roig, professor Història Moderna URV i Montserrat de Anciola, Cap de la Biblioteca del Centre de Lectura. El Col·legi d’Advocats de Reus celebra el 170è aniversari al Palau Bofarull L’acte es va iniciar amb la jura de 7 nous lletrats i amb 11 escuts d’or Redacció CEDIDA Divendres passat es va celebrar, al Palau Bofarull, l’acte solemne de celebració del 170 aniversari de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus; sota el lema 170 anys de Justícia de proximitat. L’acte es va iniciar amb la jura de 7 nous lletrats i es van imposar 11 escuts d’or als que han complert 25 anys d’exercici professional. ENSENYAMENT Seguidament es va reconèixer la labor de dos Magistrats en les activitats formatives del Col·legi i el President del Consell General de l’Advocacia Carlos Carnicer va imposar la Gran Creu al mèrit al servei de l’advocacia al degà Pere Lluís Huguet Tous. En les intervencions el Degà va agrair la concessió de la Gran Cruz, i va reiterar el compromís del Col·legi amb la ciutat de Reus durant els últims 170 anys i la importància que ha tingut per al progrés de la ciutat l’existència d’una justícia propera als ciutadans. Va clausurar l’acte el president del Consell General de l’Advocacia, que va destacar la labor realitzada pel degà Pere Lluis Huguet en la implantació de les noves tecnologies. Una instant de la commemoració dels 170 anys del Col·legi. La 33a Olimpíada Escolar de Reus tanca inscripcions i prepara la inauguració El tret de sortida tindrà lloc el 10 d’abril amb un acte a la plaça Llibertat Redacció OLÍVIA MOLET La ciutat de Reus viurà del 10 al 25 d’abril la 33a edició de l’Olimpíada Escolar, un esdeveniment esportiu adreçat als escolars del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Després de deu anys d’ençà de l’última edició, l’Ajuntament de Reus, el Consell Esportiu del el Reus Deportiu, el CN Reus Ploms, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catlunya uneixen esforços per reprendre aquest esdeveniment que fomenta els valors de l’esport entre els més joves. L’acte d’inauguració de l’Olimpíada Escolar és previst el dia 10 d’abril a la tarda a la plaça de la Llibertat i durant les dues setmanes següents es desenvoluparan les proves repartides en diferents espais de la ciutat, principalment les instal·lacions del Reus Deportiu, del Club Natació Reus Ploms i al Pavelló Olímpic. L’esdeveniment s’adreça a infants nascuts entre 2003 i 2006, matriculats a centres educatius de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’acte de cloenda es portarà a terme el dia 25 d’abril. Imatge d’arxiu de la presentació de la cita i els seus impulsors.

[close]

p. 10

10 diarimés 31/03/2015 CAMP DE TARRAGONA Reus prohibeix l’ús de l’Estadi Municipal al Saloufest per «incidents d’incivisme» L’Ajuntament exclou el feu del CF Reus d’entre els 22 equipaments que ocupen uns 4.600 joves britànics i es replanteja col·laborar en la cita l’any vinent Mónica Pérez CEDIDES/OLÍVIA MOLET SOCIETAT L’Estadi del CF Reus no segui· rà figurant entre les 22 instal· lacions llogades a set municipis del Camp perquè hi desenvo· lupin activitats esportives els 4.600 universitaris britànics que integren la primera tongada del Saloufest. L’Ajuntament de Reus va comunicar ahir a l’organitza· ció de l’esdeveniment la prohi· bició de l’ús del camp de futbol, després que es fessin públiques imatges en què es podia veure joves completament despullats, consumint alcohol i escampant tot de brutícia sobre la gespa, actituds que el propi consistori qualificava com «incidents d’in· civisme». D’aquí tres dies, l’equip roig-i-negre hi posarà en joc bona part de les opcions de dis· putar el play-off d’ascens a la Se· gona Divisió A, en un partit que serà retransmès per TV3 com un dels més transcendentals de la jornada. El mateix club denun· ciava, arran que es filtressin les fotografies, que «nosaltres, que paguem per utilitzar aquestes instal·lacions municipals tam· bé com un vincle amb la ciutat, hem estat especialment curosos en aquest aspecte i hem arribat a expulsar espectadors per picar contra el mobiliari». Reus sospe· sa ara la rescissió del contracte amb el Saloufest de cara al 2016. Els joves, membres d’equips esportius universitaris d’Angla· terra i Irlanda i que s’allotgen a vuit hotels de Salou, havien ar· ribat la tarda de diumenge a la Costa Daurada. Des d’ahir, teni· en programades competicions a equipaments de Reus, Riudoms, Cambrils, Tarragona i també Sa· lou que ocupen entre dues i sis hores de les seves dues primeres jornades d’estada, segons Sol Ac· TRANSPORTS A dalt a l’esquerra, els estudiants, a la piscina del CN Reus Ploms; a la dreta i a sota, participants del Saloufest a l’Estadi del CF Reus. Els universitaris accedien al recinte amb ampolles de vidre, passejaven nuus i malmetien la gespa tive Tours, agència catalana que comercialitza la cita juntament amb la britànica I Love Tour. Part d’ells ho feien al terreny de joc de l’Estadi reusenc, de titu· laritat municipal, gestionat pel consistori a través de l’empresa Reus Esport i Lleure (Rellsa) i feu del CF Reus de la Segona Divi· sió B. Els joves hi havien fet cap El club, forçat a alterar rutines d’entrenament, hi disputa divendres una cita crucial per l’objectiu portant ampolles de vidre amb begudes alcohòliques, alguns hi passejaven totalment despullats i d’altres jeien al terra, ple de res· tes d’aliments, de bosses, de gots i de les mateixes ampolles. En plena lluita pel ‘play-off’ L’organització havia llogat tant el camp de futbol de Reus com els SERVEIS PÚBLICS dos annexos en horari de matí i fins a les cinc de tarda, fet que s’havia comunicat amb anteri· oritat al club i que el forçava a traslladar les sessions d’entrena· ment també a la tarda, una me· sura que no s’havia pres en tota la temporada i que altera les ru· tines del CF Reus a set jornades de tancar la campanya, en plena lluita pel play-off. El club ha rea· litzat aquest curs una forta inver· sió pel manteniment del terreny de joc i paga una quota per l’ús de l’Estadi, on es juguen els en· frontaments, i dels dos camps que completen les instal·lacions, en què alterna la preparació. Des de l’estiu, impulsava un projecte de ciutat que volia convertir l’en· titat roig-i-negra en emblema del municipi, amb la mirada posada en el salt al futbol professional. El seu gerent, Ferran Pujol, ex· plicava ahir que «el trasbals ve perquè estem al tram final de temporada, el següent partit és divendres, no podem entrenar als matins i, tot i que pensàvem fer-ho aquí, hem de marxar a Sa· lou». «És un tema d’imatge, del Reus i de la ciutat, i de que si al CALAFELL camp hi ha ampolles que poden deixar restes de vidre», conti· nuava Pujol, que concloïa que els universitaris «no fan esport, estan acampats a la gespa. No sé per què calia l’Estadi, si això ho podrien haver fet a qualsevol muntanya i tenir cura del camp». Davant la situació, l’Ajunta· ment de Reus va «exigir» ahir en primer terme a l’organització del Saloufest que «accentués el control dels participants per evitar nous episodis d’incivis· me» tot recordant que «l’acord per acollir els assistents és per· què els equipaments s’utilitzin exclusivament per la pràctica esportiva» i amenaçava amb «va· lorar la rescissió del contracte» si no se’n garantia un ús adequat. Hores més tard, emetia un nou comunicat en què anunciava a Sol Active Tours i I Love Tour la «prohibició de la utilització de l’Estadi municipal» tot i que en permetia el dels annexos «sem· pre que es mantinguin les con· dicions de respecte i civisme». Al seu torn, el PSC, demanava a l’alcalde responsabilitats per les imatges filtrades i al·ludia a les multes de fins a 1.500 euros que estableix la nova ordenança municipal de civisme per jugar a pilota al carrer. El club, per la seva banda, lloava la «ràpida de· terminació de l’Ajuntament i de l’alcalde» i destacava la «comu· nió entre ambdues institucions». Al corrent de la normativa Des de Sol Active Tours, la gerent Doreen Straatman, apuntava ahir que els joves que tornaran a casa dijous, «estan al corrent de la normativa cívica» la qual se’ls hi fa arribar prèviament «a tra· vés del correu electrònic i de les xarxes socials». Rodalies avança el primer tren de la R2 Sud a les 5:19 AM El servei de Rodalies avançarà l’horari de sortida del primer tren del matí de la línia R2 Sud des de Sant Vicenç de Calders, al Vendrell, en dies laborables. El nou comboi estarà en funci· onament a partir del 7 d’abril. El tren sortirà a les 05.19 h. de l’estació de Sant Vicenç, tindrà parada a totes les estacions de la línia de la costa del Baix Pe· nedès, el Garraf i el Baix Llobre· gat i arribarà a l’estació de Sants de Barcelona a les 06.25 h. El nou tren s’afegeix al comboi que Rodalies ja va incorporar a principis de passat mes de fe· brer a primera hora del matí a la R2 Sud, amb sortida a les 5.44 h. des de Sant Vicenç de Calders. El tren que circularà a partir del 7 d’abril des de les 05.19 h. és el que actualment surt a les 05.38 h. des de Vilanova i la Geltrú, el qual passarà a incorporar les es· tacions de Sant Vicenç de Cal· ders, Calafell, Segur de Calafell, Cunit i Cubelles. Noves expedicions de bus entre Reus i el Priorat al maig El Departament de Territori i Sostenibilitat posarà en marxa aquest any un seguit de mesures per millorar les comunicacions amb transport públic al Priorat. Pel que fa a noves expedicions, d’una banda, a partir del proper mes de maig, s’incrementarà en una expedició d’anada i una de tornada l’oferta de la línia entre Reus i Prades, passant per Cor· nudella de Montsant i Ullde· molins. D’aquesta manera els estudiants que acaben a les tres del migdia a Reus, tindran una nova expedició a les 15:30 h. per tornar al Priorat. D’altra banda, durant el tercer quadrimestre de 2015 es posaran en marxa un paquet de mesures que inclo· uen l’increment d’expedicions de línies regulars i nous serveis a la demanda, que permetran que diversos municipis del Pri· orat accedeixin amb transport públic a la capital comarcal, centres sanitaris de referència i altres poblacions de referència. Comencen les obres del mur guia del pas soterrat a Segur L’empresa Copcisa S.A., encar· regada d’executar les obres del pas soterrat de Segur de Cala· fell, ha iniciat la construcció del mur guia que ha de permetre l’excavació per a la seva cons· trucció. El mur que s’està cons· truint, i que està situat al carrer Baixador, és el que ha de guiar l’excavació d’un túnel de 4 me· tres d’amplada i 2,5 metres d’al· çada, que conduirà fins a l’altra banda de la via. L’execució de les obres preveuen que el pas soterrat tingui una rampa i es· cales d’accés per les dues ban· des, i també il·luminació al seu interior. «Estem contents que els veïns per fi vegin feta reali· tat la construcció d’aquest pas, que ha de suposar una millora per a la seva qualitat de vida», explicava l’alcalde de Calafell, Joan Olivella. El pas permetrà als veïns de Calafell accedir a la zona de platja sense agafar el cotxe o fer un llarg recorregut a peu.

[close]

p. 11

ECONOMIA CAMP DE TARRAGONA 31/03/2015 diarimés 11 L’agrupació del PSC de Cambrils aprova la candidatura liderada per Ana López L’assemblea de l’agrupació socialista de Cambrils ha aprovat per unanimitat la candidatura socialista a les eleccions municipals del proper 24-M. La llista, liderada per l’alcaldable Ana López, es caracteritza per la renovació i per haver incorporat persones representatives de totes les sensibilitats i nuclis de Cambrils, segons el PSC. Segons ha remarcat Ana López, «es tracta d’una llista que combina experiència amb joventut, amb saba nova preparada per dur a terme el projecte de futur i de benestar social que Cambrils necessita. Volem recuperar el bon Govern i posar-lo al servei de les necessitats reals dels cambrilencs i cambrilenques.» Els primers vuit llocs de la candidatura els ocupen: Ana López Vázquez, Alfredo Clúa, Yolanda Quilez Castan 50 anys, Metgessa, Josep M. Vallès Recasens, Jordi Villar Esparza, Laura Craiu Craiu, Alejandro Fernández Deduy i Judit Espinosa Piazuelo. «Els socialistes representem el canvi segur, sense aventures ni salts al buit, un canvi serè», deia l’alcaldable socialista. Cambrils supera a Tarragona i Reus en densitat empresarial Gratallops és el municipi de la província que té una major ràtio d’empreses per cada 1.000 habitants amb 156,38 Sílvia Jiménez L’accident contra les patrulles de la Guàrdia Civil va ser fortuït L’accident d’un home contra dos cotxes de la Guàrdia Civil va ser fortuït, segons delcamp. cat. El passat dijous el jutge va decretar llibertat sense càrrecs per l’home que el 22 de març, va topar contra dues patrulles de la Guàrdia Civil a la N-340 a l’altura del Vendrell. En un primer moment, els Mossos d’Esquadra van imputar a l’home detingut un presumpte delicte d’atemptat contra l’autoritat. TARRAGONÈS Gratallops, una petita població al cor de la comarca del Priorat concentra almenys una desena de cellers, té dos hostals, un hotel i cinc restaurants, una àmplia oferta empresarial, sobretot tenint en compte que només hi viuen 243 persones i el municipi ocupa 13,52 km2. Gratallops és, de fet, el municipi de la demarcació de Tarragona que registra una major densitat de població, segons les darreres dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que recull la ràtio entre el nombre d’empreses de cada població per cada 1.000 habitants a data d’1 de gener de 2014. Segons aquest barem, Gratallops té 156 empreses cada 1.000 habitants i encapçala un rànquing en el qual ocupen els primers llocs petits municipis que difícilment superen el mig miler d’habitants. És el cas de Torroja del Priorat, que registra una densitat de 131 empreses cada mil habitants, tot i que en xifres absolutes, el municipi compta amb 21 empreses per un cens de 160 persones. El tercer lloc en el llistat de localitats de Tarragona amb una major densitat empresarial és també un municipi del Priorat: Pradell de la Teixeta, amb 99,45 empreses cada 1.000 habitants. D’altra banda, la ciutat de Tarragona, exerceix la seva capitalitat en nombre d’habitants i d’empreses, però no en densitat empresarial. La capital –amb una densitat de 61,94 empreses per cada 1.000 habitants– es veu superada per la veïna ciutat de Reus –amb 65,1 cada mil. Però ni una ni l’altra passen per davant d’una població de la Costa Daurada que registra més densitat empresarial que qualsevol capital de comarca Els municipis amb major nombre absolut d’empreses Tarragona Reus Ràtio empreses /1.000 habitants Número total d’empreses 8.188 6.833 Cambrils 2.471 Gratallops 38 61,94‰ 65,10‰ 74,20‰ 156,38‰ Capitals comarcals Ràtio densitat empresarial: empreses cada 1000 habitants Falset Gandesa Amposta Móra d’Ebre Valls Montblanc Tortosa Reus Tarragona El Vendrell tarragonina. Amb una població de més de 33.000 habitants, Cambrils té una densitat de 74,2 empreses cada 1.000 habitants, AMPOSTA 210 empreses 225 empreses 1.511 empreses 399 empreses 1.659 empreses 492 empreses 2.257 empreses 6.833 empreses 8.188 empreses 2.179 empreses 74,00‰ 72,79‰ 71,28‰ 71,15‰ 67,52‰ 66,86‰ 66,52‰ 65,10‰ 61,94‰ 59,34‰ Falset és la capital de comarca amb més empreses per cada miler d’habitants troben –juntament amb el Vendrell– entre les tres capitals de comarca tarragonina amb menys densitat empresarial. En la comparativa de capitals comarcals, el nombre més gran de negocis per cada miler d’habitants el continua encapçalant una població del Priorat, en aquest cas, la seva capital, Falset, amb una ràtio de 74 per mil, molt per damunt de Reus i Tarragona i seguint els passos de Cambrils de prop. De fet, en el conjunt de pobla- cions de la província de Tarragona, la capital ocupa el lloc 89, mentre que Reus està en la 69a posició d’aquest llistat. Sense cap negoci En termes absoluts, per darrere de Tarragona, Reus i Cambrils, els municipis de Tortosa, el Vendrell i Salou són el que tenen un major nombre d’empreses. L’altra cara de la moneda la protagonitzen els municipis on no constava censat cap negoci –segons les dades de l’INE i a data de l’1 de gener de 2014–com són La Febró, Forès, Prat de Compte, Pontils i Senan i on, per tant, la seva densitat empresarial és zero. superant així la densitat mitjana provincial de Tarragona –que se situa en 63,87 empreses per cada miler. De fet, Reus i Tarragona, es Detingut per haver robat a 27 establiments i masies Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 15 de març un home com a presumpte autor de 27 robatoris amb força en establiments i masies del Tarragonès en 5 setmanes. L’arrestat residia en una masia abandonada ubicada al camí dels Castells al Baix Gaià. L’últim robatori de l’individu es va produir en un magatzem agrícola de la Pobla de Montornès. Segons el propietari, un desconegut havia força la porta del magatzem i havia sostret una motoserra, una caixa d’eines, dues gallines i un gall. El denunciant va relatar que d’ençà que un home s’havia instal·lat a viure en una caseta abandonada propera havien augmentat considerablement els robatoris a la zona. La investigació va permetre relacionar el sospitós amb l’autoria de 27 robatoris en establiments i masies del Tarragonès Set d’ells en un mateix restaurant de la Pobla de Montornès. Quatre persones ferides en un incendi a un habitatge Quatre persones van resultar ferides ahir en l’incendi d’un habitatge a Amposta, segons van informar els Bombers. Un dels ferits –un home de 41 anys– va patir cremades a la cara i braços i va ser traslladat menys greu a l’Hospital d’Amposta. Els altres tres afectats -un home de 30 anys i dues dones de 30 i 57 anys– van resultar intoxicats lleus pel fum i també van ser evacuats a l’hospital. L’avís del foc es va rebre a les 06.29 hores d’ahir dilluns en un immoble situat al número 18 del carrer Gran Capità, al centre de la capital del Montsià. Les flames afectaven un pis de la segona planta i han cremat totalment una habitació. Els Bombers van rescatar els veïns dels pisos superiors amb l’autoescala. Set dotacions dels Bombers de la Generalitat van treballar en les tasques d’extinció de l’incendi, que es va donar per controlat a les vuit del matí.

[close]

p. 12

12 diarimés 31/03/2015 CATALUNYA-ESPANYA-MÓN El copilot del vol sinistrat va rebre tractament per «tendències suïcides» El fiscal de Düsseldorf assegura en un comunicat que Andreas Lubitz havia fet teràpia abans d’aconseguir la llicència per volar Agències efe TRAGÈDIA ALS ALPS FRANCESOS El copilot del vol de Germanwings, Andreas Lubitz, va estar en tractament psiquiàtric per «tendències suïcides», segons va assegurar ahir la fiscalia de Düsseldorf. «Fa diversos anys, abans d’obtenir la seva llicència de pilot, el copilot va estar durant un període llarg de temps en tractament per tendències suïcides evidents», indica el comunicat fet públic per la fiscalia alemanya. El text assenyala, però, que des de llavors Lubitz no havia mostrat un comportament agressiu ni tendències suïcides. La fiscalia també va voler remarcar que no té proves clares que justifiquin el motiu pel qual Lubitz va estavellar l’avió contra els Alps, i que no els consta cap malaltia física. El comunicat del fiscal remarca que «fins recentment» Lubitz havia visitat doctors, que li havien donat «baixes mèdiques, sense que es constatés cap tendència suïcida ni agressiva vers als altres». La fiscalia va confirmar que la documentació mèdica que es va trobar a casa del copilot no demostrava, en cap cas, que en l’actualitat estigués en tractament per tendències suïcides. El tractament per risc de suïcidi va ser durant la formació de Lubitz com a pilot, durant el període en què va deixar les classes i del qual la mateixa Germawings havia informat la setmana passada. La informació de la fiscalia es va fer pública després que la Clínica Universitària de Düsseldorf entregués als investigadors l’historial mèdic del copilot. Via per arribar al lloc del sinistre D’altra banda, lLa via que condueix fins a la muntanya on dimarts FELICITACIONS que vulguin apropar-se al lloc de l’accident. El director d’operacions de la companyia alemanya, Oliver Wagner, va indicar que de moment 325 persones han acceptat l’assistència de Germanwings per apropar fins a les localitats de Seyne-les-Alpes i Le Vernet, les dues més pròximes al lloc de les restes. Encara que la major part han estat alemanys i espanyols, nacionalitats de procedència del gruix dels passatgers i de la tripulació, també han arribat colombians, mexicans, veneçolans i argentins, va assenyalar. L’aerolínia alemanya té previst mantenir el dispositiu d’acollida i facilitar el viatge fins a Marsella dels familiars. Està previst que el lloc on es va estavellar l’avió sigui accessible als familiars dels morts i fins i tot que s’instal·li allà un monument en la seva memòria. Més de dos mesos per identificar La comissió d’experts que treballa en la identificació de les restes mortals trigarà «entre dos i quatre mesos» en comunicar els resultats de les anàlisis. «No es comunicarà cap identitat fins que es tingui el resultat de totes les anàlisis, i això trigarà entre 2 i 4 mesos», va dir a un grup de mitjans internacionals el coronel François Daoust, director de l’Institut d’Investigació Criminal de la Gendarmeria francesa (IRCGN). Daoust, des del centre als afores de París que s’encarrega de dur a terme l’anàlisi de les mostres recollides sobre el terreny i de la seva comparació amb les dades facilitades per les famílies, va subratllar també que els experts no poden garantir que es puguin identificar les 150 víctimes. Familiars de les víctimes visiten el monòlit en homenatge a les víctimes a una zona propera al lloc de l’accident. La fiscalia no té proves clares que justifiquin el motiu pel qual Lubitz va estavellar l’avió passat es va estavellar el A320 de Germanwings als Alps francesos ja no és, des d’ahir, únicament aèria. Els investigadors van obrir un camí terrestre per poder arribar a les restes. Obligats per les males condicions climatològiques amb què es va despertar el dia, que dificultaven el vol dels helicòpters utilitzats fins ara de forma Els serveis d’emergència ja poden arribar per via terrestre al lloc de l’accident exclusiva, els gendarmes francesos van accelerar l’ús del camí que condueix fins al massís dels Trois Évêchés. Feia dies que treballaven amb excavadores i material pesat per aplanar i eixamplar un sender que condueix des del llogaret de Le Vernet fins al lloc del sinistre. Ahir, el cel es va despertar cobert, amb pluja i un fort vent al cim, condicions que dificulten el vol dels helicòpters. Per això, van optar per estrenar la via terrestre per portar els investigadors, que des de fa gairebé una setmana s’obstinen a buscar la caixa negra que falta i també les restes dels 150 ocupants de l’avió. El sender encara no està acabat del tot, de manera que els vehicles tot terreny de la Gendarmeria s’han de parar a 45 minuts del lloc de l’accident i fer la resta a peu. El camí terrestre anirà engrandint-se a mesura que passin els dies i molt aviat serà el prioritari, segons van indicar fonts de la Gendarmeria, que van assegurar que servirà per baixar les parts més grans del fusellatge que van resistir al dur xoc de l’avió. Però l’objectiu prioritari dels investigadors segueix sent trobar la segona caixa negra, van indicar els gendarmes segons l’odre de la Fiscalia de Marsella, on es canalitza la investigació judicial del sinistre. Aquesta ciutat de la costa mediterrània francesa, la segona del país, és també des d’ahir el lloc on l’aerolínia Germanwings té instal·lat el dispositiu d’acollida a les famílies de les víctimes Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com ¡¡¡Muchas felicidades por tus 17 años!!!. Tu tata, tu ahijada, tu tío y tu hermano... ¡¡¡Mil besos!!! Hola, em dic Eric i he fet 7 anys! Si em veieu pel carrer em podeu felicitat!!! Moltes felicitats de part de la mama i la iaia un petó molt fort. Los papis, Aleix y la tata te queremos y te deseamos un ¡feliz 9º cumpleaños! Hoy Sofia, la niña más guapa cumple 5 añitos, felicidades de tus papas, abuelos, bisabuelos, tios y primos. El 31 si ves a Laia, felicitala. Feliç aniversari, “Joyeux anniversaire”.

[close]

p. 13

SETMANA SANTA

[close]

p. 14

14 diarimés 31/03/2015 SETMANA SANTA 2015 Joaquim Julià President de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona CRISTINA AGUILAR «S’estan estudiant els canvis de la Processó del Sant Enterrament» Laura Gómez Julià explica que enguany s’ha promocionat la Setmana Santa tarragonina a València i l’any vinent es farà a Jaén per tal d’atraure més públic — Ja porta uns dies amb actes de Setmana Santa. Com es presenta la celebració enguany? — En principi es presenta com altres anys, és a dir, molt bé. I també amb algunes novetats com és el cas de l’Associació La Salle que estrena nou estandard i nous cirials que encapçalaran la confraria en les seves sortides. A banda d’aquest aspecte, la resta segueix tot com l’any passat, amb els mateixos actes i horaris. — Després de l’any passat, on van romandre nou dels deu passos. Enguany, els visitants podran contemplar els deu passos en un mateix espai. Com es valora aquest fet per part de l’Agrupació? — Els deu passos es poden veure des del dissabte passat i des de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa aquest fet es valora molt positivament, ja que tenir els deu passos dins d’un mateix espai comporta una nova manera de veure i interpretar la Setmana Santa durant tot l’any. Així mateix, l’Església de Sant Agustí serà la seu de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa. De moment, s’estan portant a terme les obres del primer pis i, si tot va bé, a partir del mes d’abril l’Agrupació s’hi traslladarà. D’aquesta manera es podrà obrir més hores i es començarà a treballar per començar a treballar en el que serà el Museu de Setmana Santa. — La idea és que l’Església de Sant Agustí esdevingui Museu i un punt clau de la Setmana Santa tarragonina? — Exacte, el que es pretén és que l’Església de Sant Agustí sigui el centre neuràlgic de la Setmana Santa tarragonina. — Es parlava fa uns dies de la creació d’una ruta de Setmana Santa per part de diferents agents culturals. Què en sap d’aquesta iniciativa i si realment s’està portant a terme o es farà pròximament? — Sí, el tema ja està en marxa. Hi ha algunes empreses de guies turístiques que porten a terme un recorregut pels espais de la Setmana Santa en col·laboració amb la conselleria de Turisme de l’Ajuntament. D’altra banda, a partir del mes de setembre i amb col·laboració d’aquestes empreses, l’Agrupació organitzarà visites guiades durant l’any, tant per la gent de Tarragona com pels visitants de la ciutat. — Una de les novetats o dels aspectes destacats de la celebració d’enguany és el pla d’autoprotecció i de seguretat que s’establirà per la Processó L’Agrupació traslladarà la seva seu a l’Església Sant Agustí quan finalitzin les obres del primer pis. de Sant Enterrament. Quins són els motius que expliquen la posada en marxa? Hi hagut problemes altres anys? — El pla ens permet posar blanc sobre negre. En aquest sentit, s’han de tenir en compte alguns compliments que s’han de complir i que ja estaven previstos. Treballem amb l’Ajuntament de Tarragona i també intervenen Protecció Civil i la Guàrdia Urbana. Pel que fa als aspecte, el públic només notarà que a la plaça del Rei hi haurà més vigilància i restricció de circulació men- tres arriben els diferents passos, abans de la processó. Un cop estiguin tots col·locats, es podrà circular lliurement. Altres aspectes que inclou el pla són de caràcter intern, com per exemple, que tots els passos han de portar un extintor o que els passos que van a rodes, han de passar una revisió de frens i direcció. — Recentment, s’anunciaven possibles canvis en la processó del Sant Entrerrament. Quins seran i quan es faran efectius? — S’estan estudiant, però els canvis han de ser meditats i con- censuats, ja que el que s’ha de fer és treballar perquè la processó del Sant Enterrament ha de mirar cap al segle XXI, i les presses no són bones i no s’han de fer canvis perquè sí. — Per últim, per donar a conèixer, més si es pot, la Setmana Santa de Tarragona, teniu pensades actuacions concretes de promoció? — Sí, cada any l’Agrupació presenta la Setmana Santa de Tarragona a una ciutat espanyola. Enguany ha estat València i l’any que ve serà a Jaén.

[close]

p. 15

SETMANA SANTA 2015 PROGRAMA D’ACTES 31/03/2015 diarimés 15 Viacrucis, processons i vetlles pasquals omplen les jornades de Setmana Santa a la ciutat de Tarragona CRISTINA AGUILAR DIMARTS SANT, 31 DE MARÇ A les 19h. a l’església de Sant Francesc d’Assís i organitzada per la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ. Missa i viacrucis a l’interior de l’església. A les 20h. Processó pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Hi participen un escamot dels ARMATS de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang; els tres passos EL CIRINEU, JESÚS NATZARÈ i JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES; un grup de penitents amb la creu al coll i el SANT CRIST, acompanyats pel Cor d’Aspirants, Banda de Cornetes i Timbals Infantil, Banda de Cornetes, Gaites i Timbals de la Germandat i una formació musical de ministrers. DIMECRES SANT, 1 D’ABRIL A les 19h. A l’església de Sant Joan Baptista. Rés del Rosari del Dolor i predicació. A les 19:30h. Des de la plaça de Sant Joan Baptista. Processó del Dolor. Hi participen els ARMATS DE TORREDEMBARRA, seguits dels cinc passos corresponents al Rosari del Dolor: l’ORACIÓ A L’HORT (Associació La Salle), LA FLAGEL·LACIÓ (R. i V. Congregació de la Pma. Sang), ECCE-HOMO (Germandat del Sant Ecce-Homo), EL CIRINEU (Reial Germandat de Jesús Natzarè) i JESÚS DE LA PASSIÓ i SANT CRIST (Germandat de N. P. Jesús de la Passió). Itinerari: Mitja Lluna, Gasometre, Soler, plaça Corsini, Cañellas, Rambla Nova, Unió i Mitja Lluna. Organitza: GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ, amb la col· laboració de les germandats, confraries i congregacions que participen amb llurs misteris. Dues imatges de la Processó del Dolor de l’any passat. del Cementiri, camí Vell del Llorito fins arribar al Santuari del Loreto. (En acabar es disposa d’un servei d’autocars per retornar a Tarragona.). Organitza: GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO l’Associació La Salle amb la participació de la Coral Mos Cantars. A les 16 h. Des de l’església de Natzaret. Sortida dels Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang per iniciar la RECOLLIDA de misteris a la Rambla Nova, carrer Unió, Rambla Vella i Part Alta de la ciutat i traslladar-los a la plaça del Rei. PULLAT DE LES SEVES VESTIDURES, JESÚS NATZARÈ, EL CIRINEU i RETORN DEL CALVARI. A les 6h. A la Catedral. Sermó de passió, anomenat popularment «de la bufetada». A les 6:15h. Des de l’Església de Natzaret. Sortiran encapçalats per la Creu dels Penitens, el Sant Crist de la Sang, acompanyat de congregants i representants de les confraries tarragonines, amb vesta i cucurulla, per dirigir-se a la Catedral. A les 6:30 h. Des de la Catedral. Viacrucis processional per la Part Alta, que finalitzarà a l’església de Natzaret. DIJOUS SANT, 2 D’ABRIL A les 19h. Des de Sant Agustí fins a la Rambla Nova. Esmendada. Trasllat dels passos del Gremi de Marejants: El Sant Sopar i Sant Enterrament. Cada associació de Setmana Santa organitza les celebracions de la MISSA DE DIJOUS SANT a les respectives esglésies i parròquies de la ciutat. A Sant Agustí es celebrarà a les 18h. i a la Catedral a les 20h., presidida per l’Arquebisbe. A les 20h. A l’església de Natzaret i després de l’ofici de Dijous Sant. Torns de Guàrdia d’honor dels Armats de la Sang al Santíssim Sagrament. A les 21:30h. A l’església de Sant Pere d’El Serrallo. Passadís de la llum i torna de Guàrdia d’Honor dels Armats de Gremi de Marejants, davant el Santíssim Sagrament. DIVENDRES SANT, 3 D’ABRIL A les 0:15h. Viacrucis fins al Santuari del Loreto amb el Sant Crist de la Germandat del Sant Ecce-Homo i l’Associació Juvenil Loreto. Itinerari: pla de la Seu, les Coques, Sant Pau, pla de Palau, Guitarra, plaça de Sant Joan, baixada del Roser, Salines, Sant Domènec, plaça de la Font, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei. Organitza: REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG A les 10 h. A Sant Joan Baptista. Viacrucis parroquial amb la Germandat DE N.P. Jesús de la Passió i a Sant Pau, amb la Congregació del Descendiment. De 10 a 13 h. Al Museu Bíblic Tarraconense. Jornada de portes obertes. Entrada gratuïta. A les 12h. A la Catedral. Acció litúrgica de Divendres Sant. A les 12:30h. Des de l’ermita de Sant Magí (Portal del Carro). Sermó de les Set Paraules, organitzat des del 1957 per Itinerari: avinguda Maria Cristina (davant de l’edifici de Sanitat), carretera Cada confraria situarà els seus misteris als llocs determinats per rebre les reverències als horaris assignats: PRIMERA RECOLLIDA: Rambla Nova – sector oest-, carrer Unió i Rambla Vella A les 16:20h. A la Rambla Nova, coca central del tram Méndez Núñez-Unió, dos passos: CRISTO DEL BUEN AMOR i NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, ECCE-HOMO i DESCENDIMENT DE LA CREU. A les 16:40h. Al carrer Unió, un pas: JESÚS DE LA PASSIÓ. A les 16:50h. A la Rambla Vella, tram Sant Agustí-Passeig de les Palmeres: tres passos: l’ORACIÓ DE JESÚS A L’HORT, VETLLEU I PREGUEU i LA PRESA DE JESÚS. Itinerari de la primera i tercera tandes: Rambla Nova, Sant Agustí, Portalet, plaça de la Font, Cós del Bou, Baixada de la Pescateria (on es fa la tradicional pujada de misteris) i plaça del Rei. SEGONA RECOLLIDA: Part Alta A les 17:30h. A la plaça de la Pagesia, dos passos: EL SANT SEPULCRE i LA PIETAT. A les 17:40h. Al pla de la Seu, un pas: LA SOLEDAT. Itinerari de la segona recollida: les Coques, Pare Iglesias, Merceria, plaça de les Cols, Major, Baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei. TERCERA RECOLLIDA: Rambla Nova -sectors central i est. A les 18h. A la coca central del tram Sant Agustí-Unió, dos passos: SANT ENTERRAMENT i SANT SOPAR. A les 18:10h. Tram Adrià-Roger de Llúria, quatre passos: JESÚS ÉS DES- A les 20h. Des de l’església de Natzaret, a la plaça del Rei. Sortirà la magna i tradicional Processó del Sant Enterrament declarada Festa Patrimonial d’interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, organitzada per la Reial i venerable congregació de la Puríssima Sang del nostre senyor Jesucrist. Hi participen els Armats de la Sang i les dotze associacions de Setmana Santa que acompanyaran els respectius passos (vint en total). Itinerari: plaça del Rei, Portella, passeig de Sant Antoni, portal de Sant Antoni, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, pla de la Seu, les Coques, Pare Iglesias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, plaça de la Font, Sant Fructuós, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, baixada de la Pescateria i plaça del Rei. ORDRE DE LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT: 1. Cohort Romana. 2. Bandera Negra de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i matraques. 3. Aspirants del Gremi de Marejants, amb el pas SANT SOPAR. 4. Associació La Salle, amb els passos l’ORACIÓ A L’HORT i VETLLEU I PREGUEU. 5. Confraria de Pescadors, amb el pas PRESA DE JESÚS. 6. Aspirants de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb el pas LA FLAGEL·LACIÓ. 7.Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, amb els passos CRISTO DEL BUEN AMOR i NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA. 8. Germandat del Sant Ecce-Homo, amb el pas ECCE-HOMO. 9. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, amb el pas JESÚS DE LA PASSIÓ. 10. Reial Germandat de Jesús Natzarè, amb els passos EL CIRINEU, JESÚS NATZARÉ i JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES. 11. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, amb la CREU DELS PENITENTS, i penitents amb improperis amb el pas CRIST DE LA HUMILIACIÓ. 12. SANT CRIST DE LA SANG. 13. Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, amb el pas DESCENDIMENT DE LA CREU. 14. Gremi de Pagesos, amb el pas LA PIETAT. 15. Il·lustre Confraria de Sant Magí, màrtir, de Barcelona, amb el pas RETORN DEL CALVARI. 16. Gremi de Marejants, amb el pas SANT ENTERRAMENT i escorta romana del Gremi. 17. Gremi de Pagesos, amb el pas SANT SEPULCRE i Armats del Gremi. 18. Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, amb el pas LA SOLEDAT. 19. Bandera Principal de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb acompanyants. 20. Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona, acompanyat dels capitulars. 21. Presidència de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. 22. Corporació municipal. 23. Autoritats provincials. 24. Banda Unió Musical de Tarragona. Corona Dolorosa i predicació, surt de la Catedral per retornar a l’església de Natzaret, seguint pel Pla de la Seu, Pare Iglesias, Merceria, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei. A les 19h. Al carrer Major. Inici de la tradicional cantada de Caramelles per tota la ciutat, organitzada pel Cor Gregal. A les 22:30 h. A la Santa Església Catedral Metropolitana i Primada. Vetlla Pasqual, organitzada pel Capítol de la Catedral. També a la mateixa hora se celebrarà a totes les parròquies de la ciutat l’acte culminant de la Setmana Santa amb l’assistència de les respectives associacions de Setmana Santa. Després de la Vetlla Pasqual, cantada de CARAMELLES interpretada pel COR GREGAL, a la sala dels canonges de la Catedral. El diumenge al matí actuaran pels carrers del Serrallo. DIUMENGE DE RESURRECCIÓ, 5 D’ABRIL A les 11h. A la Catedral. Ofici de Pasqua. DIVENDRES, 10 D’ABRIL A les 20h. Al Centre Tarraconense El Seminari (c/ Sant Pau, 4) V Conferència Pasqual «Lignum Crucis» a càrrec del Sr. Jorge Manuel Rodríguez Almenar, president del CES (Centro Español de Sindonologia). En acabar. V Concert Pasqual a càrrec del Cor Jove dels Amics de la Catedral, dirigit per Anna Mateu. DISSABTE SANT, 4 D’ABRIL A les 18:30h. A l’Església de Natzaret. Processó de la Soledat, organitzada per la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. Hi participa el pas de LA SOLEDAT acompanyat solament per les senyores de la Congregació, amb vesta, i per les senyores convidades que pertanyen a les altres associacions tarragonines, de rigorós vestit negre i mantellina, i la Banda Unió Musical de Tarragona. Itinerari: plaça del Rei, Nau, Major, Merceria, Pare Iglesias i Pla de la Seu. Després de la funció religiosa amb la Organitza: AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS DE SETMANA SANTA i ORDE EQÜESTRE DEL SANT SEPULCRE DE JERUSALEM.

[close]

Comments

no comments yet