Sala Rusiñol 2006

 

Embed or link this publication

Description

SALA RUSIÑOL (St.Cugat)

Popular Pages


p. 1



[close]

p. 2



[close]

p. 3

PUJOLBOIRA PA I S AT G E S D A M U N T L A TA U L A Del 14 de desembre al 9 de gener del 2007 De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h. i de 17 a 21 h. Diumenges i festius d’11 a 15h.

[close]

p. 4



[close]

p. 5

Llibertat i seny a l’obra de Pujolboira. De la mateixa manera que en tota narració literària s’hi troben unes paraules clau que defineixen el pensament de l’autor, també a les obres dels veritables pintors, aquells que han fet ofici de l’expressar el que senten, hi ha colors, accions gestuals, i fins i tot representacions figuratives que brollen del fons de les seves respectives personalitats. Aquest és el cas de Pujolboira, artista en el que el color creix procurant connectar amb la puresa que un dia la llum, extreta del caos per a posar ordre, va convertir-se en llavor de tot el que seria creat. Per aquest motiu, el seu color és un cant afirmatiu de la vida que neix en cada instant i que en constant transformació mai no perd el sentit de lloança a aquell que la va impulsar. Per aixó, barceloní com va ésser, viu a Albons, davant per davant dels aiguamolls en que la salabror del mar bateja de blanc el verd dels prats. La natura, les plantes de fulles amples posades en un gerro, la cadira per seure, la taula amb fruites, el gerro i les teles junt al cavallet en el

[close]

p. 6



[close]

p. 7

que expressa els seus somnis d’anar lliure pel món. Perquè Pujolboira interpreta des del seu estudi els espais oberts que en un principi representà amb bicicletes –encara en fa alguna- sempre a punt de marxa cap a un infinit que ara vol abastar amb maquetes de vaixells i amb finestres obertes a l’entorn que ha escollit, un entorn en que moltes vegades hi representa la dona que observa i calla, ja que és com la ben plantada del seny. El dia a dia establert per la societat és per a Pujolboira com la sòlida taula de fusta en la que descansen les coses normals i les insòlites, de la mateixa manera com ho fan tota mena d’idees dins el cervell humà. Una taula ben organitzada, però a la que s’hi acosten els ocells de l’anar i venir per a foradar amb el bec les seves potes. I altra vegada és la dona –música de mandolina- la que estableix com han de ser les coses per que tot rutlli. A la pintura de Pujolboira hi trobo, engrescadorament explicat, molt del que tots nosaltres voldriem aconseguir, ésser assenyats i lliures alhora. Josep Ma. Cadena

[close]

p. 8



[close]

p. 9

Ta u l a 81x65 cm

[close]

p. 10

L’ a m p o l l a d e c h i a n t i 0-0

[close]

p. 11

Reflex 50x50 cm

[close]

p. 12

Noia fugint d’un somni 22x27 cm

[close]

p. 13

Digue’m 27x27 cm Natura viva 27x27 cm

[close]

p. 14



[close]

p. 15

Estudi de música 27x27 cm Bodegó 27x27 cm

[close]

Comments

no comments yet